{"id":69898,"date":"2025-12-18T10:37:09","date_gmt":"2025-12-18T10:37:09","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/coordenadas-polares-para-el-estudio-de-los-tiros-de-tres-puntos-en-el-baloncesto-profesional-analisis-de-los-equipos-finalistas-del-eurobasket-2022\/"},"modified":"2026-03-31T15:25:18","modified_gmt":"2026-03-31T15:25:18","slug":"coordenades-polars-per-a-lestudi-dels-tirs-de-tres-punts-en-el-basquet-professional-analisi-dels-equips-finalistes-de-leurobasket-2022","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/coordenades-polars-per-a-lestudi-dels-tirs-de-tres-punts-en-el-basquet-professional-analisi-dels-equips-finalistes-de-leurobasket-2022\/","title":{"rendered":"Coordenades polars per a l\u2019estudi dels tirs de tres punts en el b\u00e0squet professional: an\u00e0lisi dels equips finalistes de l\u2019EuroBasket 2022"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El llan\u00e7ament de tres punts ha esdevingut cada vegada m\u00e9s important en el b\u00e0squet modern i, actualment, el joc professional resulta inconcebible sense una tasca t\u00e8cnica-t\u00e0ctica orientada a resoldre la fase ofensiva m\u00e9s enll\u00e0 de la l\u00ednia de 6,75 metres. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar les situacions de llan\u00e7ament de tres punts en el b\u00e0squet professional i la seva relaci\u00f3 amb diferents accions t\u00e8cniques-t\u00e0ctiques ofensives. Amb aquest fi, es va dur a terme una an\u00e0lisi de Coordenades Polars utilitzant com a comportaments focals les posicions dels jugadors que executaven els llan\u00e7aments, cosa que va permetre establir una comparaci\u00f3 dels resultats entre les seleccions masculines de b\u00e0squet d\u2019Espanya i Fran\u00e7a en l\u2019EuroBasket 2022. L\u2019eina d\u2019observaci\u00f3 ad hoc<\/em> desenvolupada per a aquest estudi va superar les an\u00e0lisis de Qualitat de Dades i de Generalitzabilitat requerides en la metodologia observacional. Es van registrar un total de 228 accions ofensives, i la unitat d\u2019observaci\u00f3 va ser la jugada que finalitzava amb un llan\u00e7ament de tres punts. Els resultats van revelar les tend\u00e8ncies de comportament de cada equip en aquesta situaci\u00f3 de joc espec\u00edfica. L\u2019equip franc\u00e8s va buscar principalment situacions de pick-and-pop<\/em>, mentre que els jugadors espanyols van rec\u00f3rrer amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia a bloquejos directes per generar posicions de tir favorables.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> an\u00e0lisi t\u00e0ctica<\/span>, llan\u00e7ament triple<\/span>, metodologia observacional<\/span>, observaci\u00f3 sistem\u00e0tica<\/span>, rendiment<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En els \u00faltims anys, el b\u00e0squet ha experimentat una transformaci\u00f3 significativa en el seu enfocament t\u00e0ctic i el llan\u00e7ament de tres punts ha emergit com una eina fonamental en el joc ofensiu dels equips. En l\u2019\u00e0mbit de la investigaci\u00f3 sobre els aspectes t\u00e0ctics del joc, diversos estudis han destacat la import\u00e0ncia del llan\u00e7ament triple en els sistemes ofensius (Gou i Zhang, 2022<\/a>). Actualment, el llan\u00e7ament de tres punts est\u00e0 convertint-se cada vegada m\u00e9s en una de les principals opcions dins de les estrat\u00e8gies ofensives, la qual cosa reflecteix un canvi en la din\u00e0mica del joc cap a un \u00e8mfasi m\u00e9s gran en el llan\u00e7ament a llarga dist\u00e0ncia. Si b\u00e9 tradicionalment s\u2019ha relacionat amb els alers i els escortes, avui dia pr\u00e0cticament qualsevol jugador pot assumir aquest paper, la qual cosa subratlla tant la versatilitat d\u2019aquesta compet\u00e8ncia com la seva rellev\u00e0ncia en el context actual del b\u00e0squet. En conseq\u00fc\u00e8ncia, analitzar el llan\u00e7ament de tres punts i maximitzar el seu rendiment resulta essencial perqu\u00e8 els entrenadors dissenyin estrat\u00e8gies ofensives orientades a generar situacions de llan\u00e7ament \u00f2ptimes (Su\u00e1rez-Cadenas i Courel-Ib\u00e1\u00f1ez, 2017<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

La finalitzaci\u00f3 de les possessions en b\u00e0squet s\u2019ha examinat des d\u2019una perspectiva t\u00e8cnica i estad\u00edstica a fi d\u2019identificar indicadors de rendiment (Romar\u00eds et al., 2013<\/a>) i, m\u00e9s recentment, des d\u2019una perspectiva t\u00e0ctica, com demostren els estudis de Nunes et al. (2021)<\/a> i Pastrana-Brincones et al. (2021)<\/a>. Aquesta perspectiva ressalta espec\u00edficament la import\u00e0ncia de maximitzar l\u2019efic\u00e0cia del llan\u00e7ament de tres punts mitjan\u00e7ant estrat\u00e8gies dissenyades deliberadament per generar situacions de llan\u00e7ament \u00f2ptimes. Junoy (2009) <\/a>va destacar l\u2019efic\u00e0cia del llan\u00e7ament triple com a recurs t\u00e0ctic per desestructurar les defenses, ressaltant la seva capacitat per generar espai i desestabilitzar l\u2019estructura defensiva de l\u2019oponent. Aquesta visi\u00f3 suggereix que el llan\u00e7ament de tres punts no nom\u00e9s contribueix directament a l\u2019anotaci\u00f3, sin\u00f3 que tamb\u00e9 exerceix una influ\u00e8ncia substancial en la generaci\u00f3 d\u2019oportunitats ofensives m\u00e9s \u00e0mplies. A m\u00e9s, es fa evident la necessitat d\u2019ajustar els sistemes defensius i perfeccionar la t\u00e8cnica individual en aquesta fase del joc, ja que l\u2019evoluci\u00f3 de la velocitat, la coordinaci\u00f3 i la presa de decisions, tant a escala individual com col\u00b7lectiva, ha ampliat les zones d\u2019influ\u00e8ncia d\u2019anotaci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 de la l\u00ednia de 6,75 metres, convertint aix\u00ed el llan\u00e7ament de tres punts en una aut\u00e8ntica amena\u00e7a que \u00e9s necessari neutralitzar.<\/p>\n\n\n\n

La Metodologia Observacional (MO) s\u2019ha consolidat com una de les eines m\u00e9s adequades per a l\u2019estudi de l\u2019esport quan l\u2019objectiu \u00e9s analitzar-lo en el seu context i din\u00e0mica naturals (Anguera i Hern\u00e1ndez-Mendo, 2013<\/a>, 2014<\/a>). Aquesta metodologia es caracteritza per la seva flexibilitat i el seu rigor: permet el disseny ad hoc<\/em> d\u2019instruments d\u2019observaci\u00f3 adaptats a cada situaci\u00f3 espec\u00edfica, garantint alhora el rigor cient\u00edfic mitjan\u00e7ant l\u2019exig\u00e8ncia d\u2019una an\u00e0lisi pr\u00e8via de la qualitat de les dades. Aix\u00f2 garanteix que les dades obtingudes puguin extrapolar-se de forma fiable a situacions de joc posteriors. La MO s\u2019utilitza des de fa temps per obtenir dades v\u00e0lides i fer an\u00e0lisi del joc en esports d\u2019equip (Anguera i Hern\u00e1ndez-Mendo, 2015<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Des del punt de vista observacional, l\u2019an\u00e0lisi de Coordenades Polars revela les relacions entre comportaments durant les interaccions que es produeixen entre els participants al llarg del partit (\u00c1vila-Moreno et al., 2018<\/a>). Aquesta t\u00e8cnica genera vectors indicadors de comportament i estableix relacions d\u2019activaci\u00f3 o inhibici\u00f3 entre un comportament focal i la resta de les categories incloses a l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3. Les Coordenades Polars es fonamenten en l\u2019An\u00e0lisi Seq\u00fcencial (Gorospe i Anguera, 2000<\/a>), que requereix calcular els valors vectorials, aix\u00ed com l\u2019angle del vector, el qual dep\u00e8n del quadrant en el qual se situa i determina la naturalesa de la relaci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 o inhibici\u00f3 entre comportaments (Castellano i Hern\u00e1ndez-Mendo, 2003<\/a>). El nivell de significaci\u00f3 va ser de 2.45, d\u2019acord amb la correcci\u00f3 metodol\u00f2gica proposada per Rodr\u00edguez-Medina et al. (en premsa)<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

Aquesta t\u00e8cnica s\u2019ha aplicat amb \u00e8xit en estudis similars, tant en b\u00e0squet (Pastrana-Brincones et al., 2021<\/a>; Morillo-Baro et al., 2020<\/a>, 2021<\/a>) com en altres esports d\u2019equip (V\u00e1zquez-Diz et al., 2019<\/a>; Jim\u00e9nez-Salas et al., 2022<\/a>; Morillo-Baro et al., 2022<\/a>). Les conclusions d\u2019aquest cos d\u2019investigaci\u00f3 han demostrat que l\u2019an\u00e0lisi t\u00e8cnica-t\u00e0ctica de situacions de joc competitiu aprofundeix en la comprensi\u00f3 de l\u2019esport i ajuda entrenadors i personal t\u00e8cnic a optimitzar la planificaci\u00f3 i el desenvolupament de l\u2019entrenament per millorar el rendiment. En conseq\u00fc\u00e8ncia, el present estudi tenia per objectiu utilitzar l\u2019an\u00e0lisi de Coordenades Polars per identificar les relacions establertes entre els comportaments d\u2019acabament t\u00e8cnic-t\u00e0ctic ofensiu i els llan\u00e7adors de tirs de tres punts de les seleccions de b\u00e0squet d\u2019Espanya i Fran\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

Materials i m\u00e8todes<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny de l\u2019estudi<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019estudi es va dur a terme utilitzant la Metodologia Observacional (MO) dins del marc te\u00f2ric dels m\u00e8todes mixtos (Anguera et al., 2014<\/a>). Seguint l\u2019estructura cl\u00e0ssica dels dissenys observacionals (Anguera et al., 2000<\/a>), el registre de dades es va englobar al quadrant IV, tenint en compte les caracter\u00edstiques dels dissenys nomot\u00e8tic, multidimensional i de seguiment (Anguera et al., 2011<\/a>).Es considera nomot\u00e8tic perqu\u00e8 va implicar l\u2019observaci\u00f3 de membres de dos equips; de seguiment, perqu\u00e8 va existir continu\u00eftat temporal al llarg dels diferents partits del torneig; i multidimensional, a causa de la pluralitat de categories incorporades a l\u2019instrument ad hoc<\/em> validat.<\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Dels 24 equips que van participar en l\u2019EuroBasket 2022, celebrat de l\u20191 al 18 de setembre a Alemanya, la Rep\u00fablica Txeca, Ge\u00f2rgia i It\u00e0lia, es van seleccionar per a l\u2019an\u00e0lisi els dos equips finalistes: les seleccions masculines de b\u00e0squet de Fran\u00e7a i Espanya. Es van observar un total de vuit partits, quatre de cada equip. El nombre d\u2019observacions es va determinar en funci\u00f3 de l\u2019an\u00e0lisi de generalitzabilitat realitzat. Els partits analitzats corresponen a la fase eliminat\u00f2ria, comen\u00e7ant amb els vuitens de final (Taula 1), que representen la fase decisiva de la competici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Partits analitzats<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

No va caldre el consentiment informat dels esportistes, ja que va ser un estudi observacional basat en informaci\u00f3 d\u2019acc\u00e9s p\u00fablic i dut a terme d\u2019acord amb els principis \u00e8tics b\u00e0sics per a la investigaci\u00f3 amb persones recollits a l\u2019Informe Belmont (Office for Human Research Protections, 1979<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va fer servir el programa inform\u00e0tic HOISAN (Hern\u00e1ndez-Mendo et al., 2012b<\/a>, 2014<\/a>) per al registre de dades, la codificaci\u00f3, l\u2019an\u00e0lisi de la qualitat de les dades i l\u2019an\u00e0lisi de Coordenades Polars. Per a l\u2019aplicaci\u00f3 de la Teoria de la Generalitzabilitat, es va utilitzar el programa inform\u00e0tic SAGT (Hern\u00e1ndez-Mendo et al., 2012a<\/a>, 2016<\/a>). L\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 ad hoc<\/em> es va dissenyar combinant el format de camp amb sistemes de categories exhaustives i m\u00fatuament excloents (Anguera, 1979<\/a>), i va superar satisfact\u00f2riament les proves de qualitat de dades exigides en la MO (Morillo-Baro i Hern\u00e1ndez-Mendo, 2015<\/a>). L\u2019instrument consta de sis criteris i 32 categories (Taula 2).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Llistat de categories corresponents a cada criteri i sistema de codificaci\u00f3<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La Figura 1 mostra les zones de llan\u00e7ament referides en el criteri 4 (ZONLAN: zona de llan\u00e7ament).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Zones de llan\u00e7ament<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019instrument va ser dissenyat per professionals experts en la disciplina. Per avaluar la qualitat de les dades, es van tenir en compte els aspectes qualitatius i quantitatius del proc\u00e9s d\u2019investigaci\u00f3 (Blanc-Villase\u00f1or et al., 2003<\/a>). En relaci\u00f3 amb el component qualitatiu, es va aplicar la concordan\u00e7a consensuada (Anguera, 1990<\/a>, 2003<\/a>), mitjan\u00e7ant la qual es van debatre criteris i categories per definir el disseny final de l\u2019instrument, i es va implementar un protocol d\u2019observaci\u00f3 pr\u00e8viament acordat pels observadors. Des de la perspectiva quantitativa, es van calcular dos coeficients de correlaci\u00f3 i un \u00edndex de concordan\u00e7a per determinar la fiabilitat dels observadors (Taula 3). La fiabilitat interobservador es va avaluar utilitzant les dades d\u2019un partit registrat per dos observadors, posteriorment, un d\u2019ells va analitzar novament el mateix partit quinze dies despr\u00e9s per obtenir els resultats de concordan\u00e7a intraobservador.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Resultats dels coeficients de correlaci\u00f3 i \u00edndex de concordan\u00e7a<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Posteriorment, igual com en altres estudis realitzats amb MO (Pastrana-Brincones et al., 2021<\/a>), es va dur a terme l\u2019an\u00e0lisi de generalitzabilitat (Blanc-Villase\u00f1or et al., 2014<\/a>) mitjan\u00e7ant el programari SAGT 1.0 (Hern\u00e1ndez-Mendo et al., 2012a<\/a>, 2016<\/a>). Per avaluar la fiabilitat intraobservador i interobservador es va aplicar un disseny de dues facetes de categoria i observador (C\/O), mostrant en ambd\u00f3s casos que la variabilitat es va associar en gran manera amb la faceta categories (99.047 %). Els coeficients G relatiu i absolut van llan\u00e7ar un \u00edndex de .995. A m\u00e9s, es va avaluar l\u2019homogene\u00eftat de les categories per validar l\u2019instrument observacional, utilitzant un disseny de dues facetes d\u2019observador i categoria (O\/C). Els resultats van indicar que els coeficients de generalitzabilitat obtinguts per a aquest disseny van ser .000 i, per tant, excel\u00b7lents en el sentit de mostrar les categories com a diferenciadores. Per estimar el n\u00famero m\u00ednim de partits necessaris per a una generalitzaci\u00f3 precisa es va fer servir un disseny de dues facetes de categories i partits (C\/P). La Taula 4 presenta l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019\u00edndex de generalitzabilitat a mesura que augmenta el nombre de partits analitzats.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Resultats dels coeficients obtinguts segons el nombre de partits observats<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Una vegada revisat cada partit i registrades les dades, es va dur a terme una an\u00e0lisi de Coordenades Polars amb HOISAN (Hern\u00e1ndez-Mendo et al., 2012b<\/a>, 2014<\/a>) per a cada categoria de totes les observacions. Aquesta an\u00e0lisi genera vectors conductuals i estableix relacions d\u2019activaci\u00f3 o inhibici\u00f3 entre un comportament focal i la resta de les categories incloses a l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3. Cada quadrant de l\u2019an\u00e0lisi de Coordenades Polars es defineix per les seg\u00fcents caracter\u00edstiques (Castellano i Hern\u00e1ndez-Mendo, 2003<\/a>):<\/p>\n\n\n\n

Quadrant I: [+,+]: El comportament focal activa el comportament associat tant en perspectiva retrospectiva com prospectiva.<\/p>\n\n\n\n

Quadrant II: [\u2013,+]: El comportament focal activa el comportament associat en la perspectiva retrospectiva, per\u00f2 l\u2019inhibeix en la prospectiva.<\/p>\n\n\n\n

Quadrant III: [\u2013,\u2013]: El comportament focal inhibeix el comportament associat tant en la perspectiva retrospectiva com en la prospectiva.<\/p>\n\n\n\n

Quadrant IV: [+,\u2013]: El comportament focal activa el comportament associat en la perspectiva prospectiva, per\u00f2 l\u2019inhibeix en la retrospectiva.<\/p>\n\n\n\n

Es van seleccionar com a comportaments focals les seg\u00fcents categories: BLAN: llan\u00e7a el base; ELAN: llan\u00e7a l\u2019escorta; ALAN: llan\u00e7a l\u2019aler; APLAN: llan\u00e7a l\u2019aler-pivot; i PLA: llan\u00e7a el pivot. Finalment, la representaci\u00f3 gr\u00e0fica dels vectors de l\u2019an\u00e0lisi de Coordenades Polars es va optimitzar mitjan\u00e7ant un algoritme creat en R per Rodr\u00edguez-Medina et al. (2019<\/a>, 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats de l\u2019an\u00e0lisi de Coordenades Polars per als cinc comportaments focals seleccionats es presenten a la Taula 5. Per al comportament focal de l\u2019aler-pivot, es va dur a terme l\u2019an\u00e0lisi; tanmateix, no es van identificar comportaments associats significatius per a cap de les dues seleccions nacionals.<\/p>\n\n\n\n

Al Quadrant I, els llan\u00e7aments del base, utilitzats com a comportament focal en la selecci\u00f3 francesa, es van relacionar amb el comportament associat passi de l\u2019aler i amb l\u2019anotaci\u00f3. No es van trobar associacions significatives en la selecci\u00f3 espanyola. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 5<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Relacions significatives i representaci\u00f3 gr\u00e0fica dels vectors a cada un dels quadrants<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Al Quadrant II, els resultats per al comportament focal llan\u00e7aments del base en la selecci\u00f3 espanyola no van revelar activaci\u00f3 de comportaments, mentre que en la selecci\u00f3 francesa va apar\u00e8ixer el comportament passi del base amb la intensitat m\u00e9s elevada (3.21). Per al comportament focal llan\u00e7aments de l\u2019escorta, no es van trobar associacions significatives amb Espanya; tanmateix, amb Fran\u00e7a es va produir activaci\u00f3 del comportament ning\u00fa passa. En aquest mateix quadrant, el comportament focal llan\u00e7aments de l\u2019aler en la selecci\u00f3 espanyola va activar els llan\u00e7aments des de la zona exterior esquerra, amb una intensitat de m\u00f2dul vectorial de 3.29, mentre que en la selecci\u00f3 francesa va activar accions de pick-and-pop<\/em>. Per a l\u2019\u00faltim comportament focal, llan\u00e7aments del pivot, la selecci\u00f3 espanyola va mostrar activaci\u00f3 del passi de l\u2019ala-pivot i de l\u2019inici de bloqueig directe, mentre que la selecci\u00f3 francesa va activar el passi de l\u2019ala-pivot.<\/p>\n\n\n\n

Al Quadrant III, quan el comportament focal \u00e9s llan\u00e7aments del base, en la selecci\u00f3 espanyola es va observar una relaci\u00f3 d\u2019inhibici\u00f3 amb la categoria passi de l\u2019escorta. Aquesta va ser l\u2019\u00fanica relaci\u00f3 significativa trobada en aquest quadrant. Per a la resta dels comportaments focals, no es van identificar relacions coincidents a cap dels dos equips.<\/p>\n\n\n\n

Al Quadrant IV, no es van trobar associacions significatives en la selecci\u00f3 espanyola utilitzant com a comportament focal els llan\u00e7aments del base, mentre que en la selecci\u00f3 francesa es va inhibir el comportament ning\u00fa no passa en la perspectiva retrospectiva i es va activar en la perspectiva prospectiva. Per al comportament focal llan\u00e7aments de l\u2019aler, \u00fanicament es va inhibir el comportament llan\u00e7ament des de la zona exterior dreta en la selecci\u00f3 espanyola, mentre que no es van identificar associacions significatives en la selecci\u00f3 francesa. Finalment, amb llan\u00e7aments del pivot com a comportament focal, la selecci\u00f3 espanyola va mostrar inhibici\u00f3 en la perspectiva retrospectiva de sortida de bloqueig indirecte i defensa en pressi\u00f3; i activaci\u00f3 en la perspectiva prospectiva. En contrast, no es van trobar associacions significatives en la selecci\u00f3 francesa.  <\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquesta investigaci\u00f3 va ser analitzar les relacions establertes entre les accions pr\u00e8vies al llan\u00e7ament de tres punts al b\u00e0squet professional. Concretament, es van examinar les zones de llan\u00e7ament, les accions de la defensa rival i les posicions dels jugadors que executaven els llan\u00e7aments des de m\u00e9s enll\u00e0 de la l\u00ednia de 6,75 metres. Es van dur a terme an\u00e0lisis de Coordenades Polars a partir dels registres de partit de les seleccions masculines de b\u00e0squet d\u2019Espanya i Fran\u00e7a en l\u2019EuroBasket 2022. Els resultats van revelar les relacions entre els comportaments estudiats, i van confirmar aquest enfocament com una t\u00e8cnica \u00fatil per a l\u2019an\u00e0lisi t\u00e0ctica de situacions de joc competitiu.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi del joc ofensiu en les \u00faltimes d\u00e8cades ha mostrat una evoluci\u00f3 en l\u2019\u00fas del llan\u00e7ament de tres punts, passant de ser un recurs poc freq\u00fcent a convertir-se en una part fonamental de l\u2019estrat\u00e8gia ofensiva (Zaj\u0105c et al., 2023<\/a>). Aquesta evoluci\u00f3 al b\u00e0squet de l\u2019NBA tamb\u00e9 pot observar-se al b\u00e0squet FIBA (Foteinakis i Pavlidou, 2024<\/a>), on la l\u00ednia de tres punts \u00e9s m\u00e9s a prop de la cistella. Les dades dels informes mostren un augment constant en la seva freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019\u00fas i efic\u00e0cia (FIBA i WABC, 2020<\/a>). Tanmateix, al b\u00e0squet de formaci\u00f3, les seq\u00fc\u00e8ncies resulten menys eficaces (Amatria et al., 2024<\/a>). La difer\u00e8ncia, per tant, rau en com cada equip estructura els seus procediments ofensius per generar aquestes situacions de llan\u00e7ament de tres punts. Els jugadors implicats, els mitjans de col\u00b7laboraci\u00f3 utilitzats i l\u2019\u00fas de zones espec\u00edfiques descriuen la tend\u00e8ncia de cada equip. <\/p>\n\n\n\n

Els resultats de l\u2019an\u00e0lisi de Coordenades Polars van demostrar associacions significatives entre els comportaments focals seleccionats i la resta dels comportaments inclosos a l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3, encara que aquestes diferien entre els dos equips. Per exemple, resulta destacable que els jugadors de la selecci\u00f3 francesa que ocupaven la posici\u00f3 de base, tradicionalment considerada un rol de direcci\u00f3 del joc, van mostrar un major nombre de relacions significatives que els jugadors d\u2019altres posicions.<\/p>\n\n\n\n

Els resultats van indicar que la posici\u00f3 de base va ser altament efica\u00e7 en l\u2019organitzaci\u00f3 del joc ofensiu. El rendiment de Fran\u00e7a va ser especialment reeixit quan el base va contribuir tant a la creaci\u00f3 com a l\u2019acabament de les accions ofensives.<\/p>\n\n\n\n

En canvi, l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019equip espanyol va revelar tend\u00e8ncies diferents. Els comportaments significatius identificats van suggerir que el joc del base espanyol va estar m\u00e9s orientat cap a accions individuals d\u2019acabament, incloses les posteriors a robatoris de pilota. Per contra, el rendiment ofensiu de l\u2019escorta va quedar per sota de les expectatives, ateses les responsabilitats tradicionals d\u2019aquesta posici\u00f3 en la facilitaci\u00f3 del desenvolupament ofensiu. Respecte a la posici\u00f3 d\u2019aler, van tornar a evidenciar-se difer\u00e8ncies entre ambd\u00f3s equips: l\u2019equip franc\u00e8s va executar amb freq\u00fc\u00e8ncia llan\u00e7aments despr\u00e9s de situacions de pick-and-pop<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, les an\u00e0lisis relatives als jugadors interiors (aler-pivots i pivots), que cada vegada intenten m\u00e9s llan\u00e7aments des de posicions exteriors (Rolland et al., 2020<\/a>), no van aportar evid\u00e8ncia que reforc\u00e9s aquesta tend\u00e8ncia en el cas dels aler-pivots en aquest EuroBasket per a cap dels dos equips. Per contra, els pivots van mostrar una participaci\u00f3 substancial en el joc exterior tant a l\u2019equip espanyol com en el franc\u00e8s: Els pivots espanyols van intentar amb freq\u00fc\u00e8ncia llan\u00e7aments despr\u00e9s de bloquejos directes i van participar en joc associatiu entre pals, mentre que els pivots francesos van ser molt efica\u00e7os en la conversi\u00f3 de llan\u00e7aments de tres punts, mitjan\u00e7ant connexions amb els seus aler-pivots. Cal destacar la import\u00e0ncia del bloqueig directe (Mu\u00f1oz et al., 2015<\/a>; Nunes et al., 2015<\/a>) per generar situacions de tir alliberades per als pivots, com van assenyalar Serna et al. (2021)<\/a> com a mitj\u00e0 per trencar defenses compactes. Tal com van indicar Morillo-Baro et al. (2021)<\/a>, aquestes troballes reflecteixen la creixent tend\u00e8ncia dels jugadors interiors a finalitzar possessions m\u00e9s lluny del c\u00e8rcol i a intentar un volum de llan\u00e7aments de tres punts m\u00e9s elevat, encara que la seva zona \u00f2ptima d\u2019anotaci\u00f3 continua situant-se a prop de la cistella.<\/p>\n\n\n\n

Una limitaci\u00f3 d\u2019aquest estudi \u00e9s que les observacions es van dur a terme exclusivament durant la fase eliminat\u00f2ria, la qual cosa planteja la q\u00fcesti\u00f3 de si ambd\u00f3s equips van mostrar patrons t\u00e0ctics similars durant la fase de grups. Aix\u00ed mateix, seria pertinent incorporar criteris addicionals a l\u2019instrument d\u2019an\u00e0lisi, la qual cosa podria aportar m\u00e9s profunditat a l\u2019examen dels aspectes t\u00e8cnic-t\u00e0ctics. Per tant, els futurs estudis es beneficiarien d\u2019explorar els sistemes defensius de l\u2019equip rival i el seu impacte en la presa de decisions dels jugadors respecte als intents de llan\u00e7ament de tres punts. De la mateixa manera, seria valu\u00f3s analitzar les estructures t\u00e0ctiques del llan\u00e7ament triple en relaci\u00f3 amb variables contextuals com la difer\u00e8ncia al marcador i el temps restant de joc, aix\u00ed com comparar aquestes troballes amb altres contextos competitius, incloses competicions professionals de clubs i el b\u00e0squet femen\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats van revelar certes similituds entre ambd\u00f3s equips en el seu enfocament del llan\u00e7ament de tres punts, destacant aix\u00ed una vegada m\u00e9s, la seva import\u00e0ncia en el b\u00e0squet modern (Foteinakis i Pavlidou, 2024<\/a>). Quant a la construcci\u00f3 t\u00e8cnica-t\u00e0ctica del llan\u00e7ament de tres punts, l\u2019equip franc\u00e8s va adoptar un enfocament m\u00e9s innovador, fent servir amb freq\u00fc\u00e8ncia accions de pick-and-pop<\/em>, mentre que l\u2019equip espanyol va seguir un estil m\u00e9s tradicional, resolent els llan\u00e7aments principalment despr\u00e9s de bloquejos directes. A l\u2019equip franc\u00e8s, aquesta responsabilitat la va assumir principalment el base. Ambd\u00f3s equips van demostrar una clara comprensi\u00f3 de les oportunitats de llan\u00e7ament de tres punts quan la defensa rival estava en balan\u00e7 defensiu. Aix\u00ed mateix, van recon\u00e8ixer la import\u00e0ncia estrat\u00e8gica d\u2019implicar els seus jugadors interiors en el llan\u00e7ament de tres punts.<\/p>\n\n\n\n

A trav\u00e9s de les an\u00e0lisis dutes a terme, els resultats van revelar les tend\u00e8ncies de comportament de cada equip en aquesta situaci\u00f3 de joc espec\u00edfica, aportant informaci\u00f3 rellevant sobre la din\u00e0mica del b\u00e0squet professional que pot ajudar entrenadors i personal t\u00e8cnic en el disseny de programes d\u2019intervenci\u00f3 orientats a optimitzar el rendiment.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum El llan\u00e7ament de tres punts ha esdevingut cada vegada m\u00e9s important en el b\u00e0squet modern i, actualment, el joc professional resulta inconcebible sense una tasca t\u00e8cnica-t\u00e0ctica orientada a resoldre la fase ofensiva m\u00e9s enll\u00e0 de la l\u00ednia de 6,75 metres. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar les situacions de llan\u00e7ament de tres punts en […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48,4],"tags":[4251,13195,12709,11157,11994],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>","Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>","Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["an\u00e0lisi t\u00e0ctica<\/a>","llan\u00e7ament triple<\/a>","metodologia observacional<\/a>","observaci\u00f3 sistem\u00e0tica<\/a>","rendiment<\/a>"],"unlinked":["an\u00e0lisi t\u00e0ctica<\/span>","llan\u00e7ament triple<\/span>","metodologia observacional<\/span>","observaci\u00f3 sistem\u00e0tica<\/span>","rendiment<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 mesos ago","modified":"Updated 1 mes ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 18 desembre 2025","modified":"Updated on 31 mar\u00e7 2026"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 18 desembre 2025 10:37","modified":"Updated on 31 mar\u00e7 2026 15:25"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69898\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=69898"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69898\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":71680,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69898\/revisions\/71680\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=69898"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=69898"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=69898"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}