{"id":69884,"date":"2025-12-18T10:19:57","date_gmt":"2025-12-18T10:19:57","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/terapia-acuatica-multisistema-y-regulacion-emocional-en-alumnos-con-trastorno-del-espectro-autista\/"},"modified":"2026-04-02T08:00:13","modified_gmt":"2026-04-02T08:00:13","slug":"terapia-aquatica-multisistema-i-regulacio-emocional-en-alumnes-amb-trastorn-de-lespectre-autista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/terapia-aquatica-multisistema-i-regulacio-emocional-en-alumnes-amb-trastorn-de-lespectre-autista\/","title":{"rendered":"Ter\u00e0pia aqu\u00e0tica multisistema i regulaci\u00f3 emocional en alumnes amb Trastorn de l\u2019Espectre Autista"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

S\u2019ha demostrat que les intervencions aqu\u00e0tiques promouen millores significatives en les habilitats psicomotrius en infants amb Trastorns de l\u2019Espectre Autista (TEA), si b\u00e9 es requereixen m\u00e9s investigacions per confirmar la seva efic\u00e0cia en diferents contextos. Per aix\u00f2, l\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser examinar l\u2019impacte de la Ter\u00e0pia Aqu\u00e0tica Multisistema (CI-MAT) sobre les habilitats aqu\u00e0tiques i la regulaci\u00f3 emocional en nens i nenes diagnosticats amb TEA en el context escolar. Es va treballar amb una mostra de 14 infants (N <\/em>= 14), 9 nens (64.3\u2009%) i 5 nenes (35.7\u2009%) amb edats compreses entre els 7 i els 11 anys (M <\/em>= 8.93; DT <\/em>= 1,439). Respecte als nivells de gravetat, 8 infants estaven diagnosticats de nivell 1 (57.1\u2009%) i 6 de nivell 2 (42.8\u2009%). La intervenci\u00f3 va tenir una durada de 24 sessions de 40 minuts cada una, al llarg de 12 setmanes (dues per setmana). En el grup experimental (8 participants, 4 amb nivell TEA 1, i 4 amb nivell TEA 2) es va treballar a trav\u00e9s del programa CI-MAT, mentre que el grup control (6 participants, 4 amb nivell TEA 1, i 2 amb nivell TEA 2) no va fer cap tipus de treball en el medi aqu\u00e0tic. Per a l\u2019avaluaci\u00f3 de la regulaci\u00f3 emocional es va utilitzar la versi\u00f3 en espanyol de l\u2019Emotional-Regulation Skill Questionnaire <\/em>(ERSQ). Es va utilitzar la Llista de Control d\u2019Habilitats Aqu\u00e0tiques (<\/em>ASC) per avaluar el desenvolupament de les habilitats. L\u2019investigador principal i un ajudant van registrar les dades directament als instruments d\u2019avaluaci\u00f3, atesa la necessitat d\u2019assegurar la fiabilitat del registre i superar les dificultats d\u2019autoavaluaci\u00f3 que poguessin presentar els nens amb TEA. Els resultats van mostrar que el programa CI-MAT va tenir efectes significatius en la millora de les habilitats aqu\u00e0tiques, aix\u00ed com en la regulaci\u00f3 emocional, per la qual cosa es presenta com un recurs a tenir en compte en el context educatiu per al treball amb nens diagnosticats amb TEA.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> autisme<\/span>, exercici aqu\u00e0tic<\/span>, regulaci\u00f3 emocional<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Segons l\u2019OMS (2022)<\/a>, el Trastorn de l\u2019Espectre Autista (TEA) s\u2019ent\u00e9n com la dificultat persistent en el proc\u00e9s de socialitzaci\u00f3, juntament amb un patr\u00f3 restringit d\u2019interessos i limitacions sensorials. Al seu torn, estudis recents (Garrido-Torres et al., 2024<\/a>; Cuellar-Salazar, 2024; Cano-Villagrasa y L\u00f3pez-Zamora, 2024<\/a>), defineixen el TEA com un trastorn del neurodesenvolupament, amb manifestacions cl\u00edniques complexes que sorgeixen entre els 18 i els 36 mesos d\u2019edat. Per a aquests autors i d\u2019acord amb l\u2019establert per l\u2019OMS, els infants amb autisme es caracteritzen per defici\u00e8ncies en la interacci\u00f3 social, una gamma restringida d\u2019interessos i comportaments estereotipats repetitius. <\/p>\n\n\n\n

Aquest trastorn presenta complexes disfuncions en el desenvolupament del sistema nervi\u00f3s, i es manifesta en les primeres fases de la vida (Gonz\u00e1lez de Rivera Romero et al., 2022<\/a>). Atenent l\u2019\u00e0mbit educatiu, l\u2019any 2018, es va estimar que la incid\u00e8ncia global del TEA entre la poblaci\u00f3 infantil a Espanya va assolir el 15.5 per cada 1000 preescolars i el 10 per cada 1000 escolars (Morales-Hidalgo et al., 2018<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Per als nens amb TEA, la participaci\u00f3 en activitats f\u00edsiques t\u00e9 un paper fonamental en la millora de la socialitzaci\u00f3 (Ketcheson et al., 2017<\/a>). Estudis m\u00e9s actuals, com el de L\u00f3pez-D\u00edaz et al. (2021)<\/a>, mostren com l\u2019activitat f\u00edsica no nom\u00e9s contribueix al benestar f\u00edsic, sin\u00f3 que tamb\u00e9 incideix positivament en la salut mental, la interacci\u00f3 social i l\u2019adaptaci\u00f3 emocional. A m\u00e9s, segons G\u00f3mez et al. (2018)<\/a>, l\u2019activitat f\u00edsica \u00e9s una de les dimensions clau a l\u2019hora d\u2019obtenir una bona qualitat de vida en les persones amb TEA, ja que permet desenvolupar habilitats motrius i generar contextos psicol\u00f2gics positius, aix\u00ed com canvis conductuals.<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019actualitat, la falta d\u2019activitat f\u00edsica en nens i nenes amb Trastorn de l\u2019Espectre Autista (TEA) \u00e9s un fenomen global amb conseq\u00fc\u00e8ncies significatives per al seu desenvolupament. En aquest context, resulta essencial analitzar els efectes de l\u2019activitat f\u00edsica en l\u2019\u00e0mbit motor, conductual i emocional dels nens amb TEA, a m\u00e9s d\u2019identificar les estrat\u00e8gies v\u00e0lides per potenciar els esmentats beneficis. Segons autors com Fern\u00e1ndez-D\u00edaz et al. (2023)<\/a>, seguir un pla de 30 minuts d\u2019activitat f\u00edsica moderada di\u00e0ria i un estil de vida saludable, comporta notables beneficis i millores en el comportament i la conducta dels nens i nenes amb TEA. <\/p>\n\n\n\n

A nivell conductual, es va evidenciar que l\u2019activitat f\u00edsica disminueix els nivells d\u2019agressivitat, irritabilitat i depressi\u00f3, al mateix temps que es va experimentar un augment en l\u2019autoestima, la interacci\u00f3 social i les habilitats comunicatives. En la mateixa l\u00ednia, Fessia et al. (2018) <\/a>van observar que l\u2019activitat f\u00edsica \u00e9s una eina singular per aconseguir canvis conductuals en nens amb TEA. <\/p>\n\n\n\n

En aquest context, una de les principals caracter\u00edstiques a treballar en l\u2019\u00e0mbit educatiu amb aquest tipus d\u2019alumnes, \u00e9s la seva impulsivitat i incapacitat per controlar les emocions (M\u00e1rquez et al., 2023<\/a>). Hassen et al. (2023)<\/a>, defineixen la regulaci\u00f3 emocional com la capacitat d\u2019una persona per comprendre, expressar i gestionar les seves pr\u00f2pies emocions de manera adequada, aix\u00ed com per interpretar i respondre a les emocions dels altres. <\/p>\n\n\n\n

Segons van t Hooft et al. (2024)<\/a>, les activitats en el medi aqu\u00e0tic poden afavorir la compet\u00e8ncia aqu\u00e0tica, la regulaci\u00f3 emocional i certes conductes socials en escolars amb TEA; no obstant aix\u00f2, es requereixen estudis m\u00e9s amplis i controlats per confirmar aquests efectes. Pan (2010) <\/a>afirma que la implementaci\u00f3 d\u2019un programa d\u2019exercici en el medi aqu\u00e0tic permet que nens amb TEA millorin la seva funci\u00f3 sensorial i motriu.<\/p>\n\n\n\n

Caputo et al. (2018)<\/a> van aplicar el programa CI-MAT (Comprehensive Multisystem Aquatic Therapy<\/em>), que s\u2019estructura en fases progressives a fi de facilitar l\u2019adaptaci\u00f3 dels nens amb TEA en el medi aqu\u00e0tic. En una primera etapa, el programa se centra en el vincle emocional i la seguretat afectiva, aprofitant el comportament d\u2019afecci\u00f3 caracter\u00edstic d\u2019aquests nens per establir contacte f\u00edsic amb el terapeuta a l\u2019aigua. Una vegada consolidada aquesta relaci\u00f3 de confian\u00e7a, s\u2019introdueix l\u2019ensenyament d\u2019habilitats aqu\u00e0tiques i de nataci\u00f3, mitjan\u00e7ant exercicis adaptats espec\u00edficament a les seves necessitats i limitacions motrius. Finalment, el programa incorpora una dimensi\u00f3 d\u2019integraci\u00f3 social, fomentant la interacci\u00f3 i la cooperaci\u00f3 entre iguals durant les activitats en el medi aqu\u00e0tic. En conjunt, aquesta metodologia multisistema no nom\u00e9s at\u00e9n les necessitats emocionals i socials dels infants, sin\u00f3 que tamb\u00e9 resulta prometedora per promoure millores en les seves habilitats motrius.<\/p>\n\n\n\n

Entre els protocols d\u2019intervenci\u00f3 aqu\u00e0tica considerats m\u00e9s rellevants en l\u2019\u00e0mbit terap\u00e8utic, hi ha l\u2019anomenada Halliwick Therapy, <\/em>que constitueix un programa estructurat, gradual i objectivament mesurable, dissenyat per afavorir el desenvolupament d\u2019habilitats aqu\u00e0tiques fonamentals com s\u00f3n el control postural, l\u2019equilibri, la respiraci\u00f3 i la locomoci\u00f3 (Vodakova et al., 2022<\/a>).Va ser creat per McMillan (1977)<\/a> per ensenyar a nedar a persones amb discapacitat f\u00edsica i, amb el temps, va evolucionar cap a una intervenci\u00f3 terap\u00e8utica m\u00e9s \u00e0mplia. Segons diferents estudis sobre la tem\u00e0tica (Aleksandrovic et al., 2015<\/a>; Naumann et al., 2021<\/a>), la majoria de les intervencions proposades en l\u2019\u00e0mbit del medi aqu\u00e0tic amb nens amb TEA van encaminades cap a la millora de les seves habilitats motrius i habilitats aqu\u00e0tiques, per\u00f2 s\u00f3n escassos els protocols que tracten aspectes relacionats amb la regulaci\u00f3 de les seves emocions. <\/p>\n\n\n\n

De tot l\u2019exposat, sorgeix la necessitat d\u2019aprofundir en un enfocament d\u2019intervenci\u00f3 integral, com la Ter\u00e0pia Aqu\u00e0tica Multisistema, que combina components emocionals, motors, socials i d\u2019aprenentatge funcional organitzats en fases, a fi d\u2019afavorir l\u2019adaptaci\u00f3, el desenvolupament d\u2019habilitats i la inclusi\u00f3 d\u2019infants amb TEA. El present estudi t\u00e9 per objectiu examinar si la Ter\u00e0pia Aqu\u00e0tica Multisistema (CI-MAT) produeix millores significatives sobre les habilitats aqu\u00e0tiques i la regulaci\u00f3 emocional en infants amb TEA en el context escolar.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e8tode<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El present estudi va adoptar un enfocament quantitatiu, fent servir un disseny quasiexperimental de dos grups amb mesures pretest i posttest i un registre observacional sistem\u00e0tic de les conductes dels participants, seguint el model d\u2019Alaniz et al. (2017)<\/a>. Es van avaluar els canvis despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 aplicada al grup experimental i en comparaci\u00f3 amb el grup control, mentre es documentaven comportaments espec\u00edfics d\u2019inter\u00e8s durant la intervenci\u00f3. L\u2019estudi va comptar amb una variable independent: programa d\u2019activitat f\u00edsica en el medi aqu\u00e0tic (CI-MAT) i dues variables dependents: la regulaci\u00f3 emocional i les habilitats aqu\u00e0tiques. <\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En aquest estudi van participar un total de 14 infants (N <\/em>= 14) dels quals 9 van ser nens (64.3\u2009%) i 5 van ser nenes (35.7\u2009%), amb edats compreses entre els 7 i els 11 anys (M <\/em>= 8.93; DT <\/em>= 1,439). Aquests alumnes pertanyien als cursos de tercer (n <\/em>= 5), quart (n <\/em>= 5) i sis\u00e8 de prim\u00e0ria (n <\/em>= 4). Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 van ser: 1) tenir un diagn\u00f2stic de TEA, nivell 1 (\u201cnecessita suport\u201d), o 2 (\u201crequereix suport substancial\u201d), d\u2019acord amb la guia de criteris diagn\u00f2stic DSM-5 (American Psychiatric Association, 2014<\/a>); 2) no tenir cap malaltia incapacitant per fer activitat f\u00edsica; i 3) no haver participat en el programa CI-MAT anteriorment. De manera pr\u00e8via a la intervenci\u00f3, es van fer comparacions entre el grup experimental i el grup control en les puntuacions pre de totes les dimensions per comprovar l\u2019equival\u00e8ncia basal. No es van trobar difer\u00e8ncies significatives (p <\/em>>.05), la qual cosa indica que els grups eren comparables a l\u2019inici de l\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019assignaci\u00f3 als grups es va fer per conveni\u00e8ncia, equilibrant els nivells de gravetat. El grup experimental, que va treballar a trav\u00e9s del programa CI-MAT, va estar format per 8 participants (6 nens i 2 nenes, 4 amb nivell TEA 1, i 4 amb nivell TEA 2), mentre que el grup control, en el qual no es va fer cap intervenci\u00f3, va estar format per 6 participants (3 nens i 3 nenes, 4 amb un nivell TEA 1, i 2 amb un nivell TEA 2 (Taula 1).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques de la mostra per edat, g\u00e8nere i nivell de severitat TEA<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Cal aclarir que en el present estudi es fa servir el terme nivell<\/em> per referir-se a la gravetat del TEA, conforme a la classificaci\u00f3 del DSM-5, que distingeix tres nivells de suport. S\u2019evita l\u2019\u00fas de grau<\/em> en ser menys prec\u00eds en l\u2019\u00e0mbit diagn\u00f2stic. Els infants amb nivell 1 presenten un bon funcionament general amb dificultats socials lleus i rigidesa en els seus comportaments; en el nivell 2, aquestes dificultats s\u00f3n m\u00e9s marcades i afecten la seva autonomia; i en el nivell 3, les limitacions s\u00f3n molt severes, i requereixen suports molt intensius. En l\u2019estudi van participar \u00fanicament infants de nivells 1 i 2, els quals van presentar un funcionament suficient per participar en els mesuraments i les tasques proposades (American Psychiatric Association, 2014<\/a>; Lord et al., 2018<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Els pares o tutors legals dels participants van firmar un consentiment informat per participar i se\u2019ls va informar dels objectius de l\u2019estudi i de les seves caracter\u00edstiques. Tots els procediments es van fer amb l\u2019aprovaci\u00f3 del comit\u00e8 d\u2019\u00e8tica de la Universitat Cat\u00f2lica de M\u00farcia, codi de refer\u00e8ncia CE012417.<\/p>\n\n\n\n

Instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per con\u00e8ixer la regulaci\u00f3 emocional dels infants, es va utilitzar la versi\u00f3 en castell\u00e0 d\u2019Orozco-Vargas et al. (2021)<\/a> de l\u2019Emotional-Regulation Skill Questionnaire <\/em>(ERSQ)original de Berking i Znoj (2008)<\/a>, que es caracteritza per avaluar un ampli espectre d\u2019habilitats adaptatives per a la regulaci\u00f3 reeixida de les emocions. L\u2019ERSQ \u00e9s un instrument compost per 27 \u00edtems que utilitza un format de resposta tipus Likert de 4 punts que oscil\u00b7la entre 0 (\u201cno del tot\u201d) i 4 (\u201cgaireb\u00e9 sempre\u201d). Inclou nou dimensions (Consci\u00e8ncia emocional, Sensaci\u00f3, Claredat, Coneixement, Acceptaci\u00f3, Toler\u00e0ncia, Autoajuda, Disposici\u00f3 a confrontar i Modificaci\u00f3) per mitj\u00e0 de les quals es mesuren estrat\u00e8gies cognitives i conductuals. L\u2019ERSQ s\u2019ha utilitzat per investigar la regulaci\u00f3 emocional tant en poblaci\u00f3 en general com en poblaci\u00f3 cl\u00ednica, concretament en diferents estudis amb infants autistes (Hendrix et al., 2022<\/a>; Butterworth et al., 2014<\/a>). En el present estudi, el q\u00fcestionari va ser administrat per l\u2019investigador principal, amb el suport d\u2019un altre investigador capacitat, tant al grup experimental com al grup control, abans i despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 en el medi aqu\u00e0tic. Els avaluadors van rebre un entrenament previ de 6 hores sobre la formulaci\u00f3 correcta dels \u00edtems i el registre de respostes. La concordan\u00e7a interavaluador es va avaluar en una submostra (0.88 Kappa), i va indicar una fiabilitat alta. Per garantir la comprensi\u00f3 de cada \u00edtem, els investigadors formulaven les preguntes directament als nens i completaven el q\u00fcestionari en nom seu, assegurant la fiabilitat i validesa de les respostes (Taula 2).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dimensions i habilitats avaluades pel Q\u00fcestionari de Regulaci\u00f3 Emocional (ERSQ)<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Es va utilitzar la Llista de Control d\u2019Habilitats Aqu\u00e0tiques(ASC) per avaluar el desenvolupament de les habilitats, una eina basada en l\u2019<\/em>American Red Cross Water Safety Instructor Manual <\/em>(2009)<\/a>. Aquesta llista avalua 13 habilitats de nataci\u00f3: despla\u00e7aments a l\u2019aigua, control de la respiraci\u00f3, propulsions, sortida de l\u2019aigua, flotaci\u00f3 d\u2019esquena i viratges, entre d\u2019altres. Cada habilitat es va valorar en una escala de zero a tres (0: incapa\u00e7 de completar l\u2019habilitat; 1: habilitat completada amb ajuda f\u00edsica del terapeuta; 2: habilitat completada amb un dispositiu de flotaci\u00f3; 3: habilitat completada de manera independent). Els participants podien obtenir una puntuaci\u00f3 m\u00e0xima de 39 punts per a la puntuaci\u00f3 total de l\u2019ASC (Taula 3). L\u2019ASC es va utilitzar com a eina d\u2019observaci\u00f3 del rendiment per registrar la pres\u00e8ncia\/abs\u00e8ncia (o nivell) de les habilitats aqu\u00e0tiques indicades. Encara que la llista de l\u2019ASC \u00e9s \u00e0mpliament utilitzada en programes formatius, no es va trobar cap evid\u00e8ncia publicada sobre una validaci\u00f3 psicom\u00e8trica completa. Per tant, en aquest estudi, l\u2019ASCes va utilitzar com a eina de treball operacional per a l\u2019avaluaci\u00f3 d\u2019habilitats, i els resultats s\u2019interpreten en aquest context. Els avaluadors van rebre un entrenament previ de 4 hores sobre l\u2019administraci\u00f3 de l\u2019escala i la codificaci\u00f3 dels \u00edtems. La fiabilitat entre jutges, avaluada mitjan\u00e7ant Kappa, va ser de 0.87, i les avaluacions es van fer de manera cega respecte a l\u2019assignaci\u00f3 grupal dels participants.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Llista de Control d\u2019Habilitats Aqu\u00e0tiques (ASC)<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Estudis com els d\u2019Alaniz et al. (2017)<\/a> i Lawson et al. (2014)<\/a> tamb\u00e9 van utilitzar aquesta eina per avaluar les habilitats de nataci\u00f3 dels alumnes. L\u2019obtenci\u00f3 de dades es va fer de manera pr\u00e8via i posterior a la intervenci\u00f3, mitjan\u00e7ant l\u2019observaci\u00f3 directa de les habilitats aqu\u00e0tiques. Els investigadors van utilitzar la llista de control com un registre estandarditzat per consignar el nivell de desenvolupament de les esmentades habilitats.<\/p>\n\n\n\n

Procediment <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, es detalla la intervenci\u00f3 duta a terme amb el programa CI-MAT. Els infants que complien els requisits establerts per participar van fer un total de 24 sessions de 40 minuts cada una, al llarg de 12 setmanes (dues per setmana). Es va dividir els alumnes en dos grups: experimental i control. En el grup experimental (8 participants) es va treballar a trav\u00e9s del programa CI-MAT, mentre que el grup control (6 participants) no va fer cap tipus de treball a l\u2019aigua, i va seguir la seva rutina escolar normal amb classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica. (Figura 1).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Procediment<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Les 3 fases d\u2019aquest programa (adaptaci\u00f3 emocional i creaci\u00f3 d\u2019afecci\u00f3 cap al monitor; desenvolupament de les habilitats aqu\u00e0tiques; i fase d\u2019integraci\u00f3 social) es van dividir de manera equitativa i cadascuna es va treballar durant 4 setmanes. L\u2019assist\u00e8ncia mitjana a les sessions va ser del 96.8\u2009% (rang 91.6-100\u2009%). Totes les sessions programades es van fer.<\/p>\n\n\n\n

En la primera fase (adaptaci\u00f3 emocional i creaci\u00f3 d\u2019afecci\u00f3 cap a l\u2019instructor), els alumnes amb TEA treballaven a\u00efllats de la resta de la classe, interactuant \u00fanicament amb el monitor, tot i que compartien espai a l\u2019aigua amb els altres companys de classe dirigits per un altre monitor. Alguns exemples de les activitats fetes es mostren a la Taula 4.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Exemple d\u2019activitats aqu\u00e0tiques aplicades segons el model CI-MAT per a nens amb TEA<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En la segona fase (desenvolupament d\u2019habilitats aqu\u00e0tiques), es va comen\u00e7ar a fer un treball progressiu relacionat amb la dificultat motriu i l\u2019autonomia en el medi aqu\u00e0tic. Les primeres sessions es van fer amb contacte f\u00edsic amb el monitor, que ajudava l\u2019alumne amb TEA a dur a terme activitats com flotar, girar, fer despla\u00e7aments a l\u2019aigua flotant dec\u00fabit pron i fent despla\u00e7aments per obtenir materials no enfonsables o a sortir de la piscina. En les \u00faltimes sessions d\u2019aquesta segona fase, es va buscar que els participants fossin capa\u00e7os de fer despla\u00e7aments a l\u2019aigua sense ajuda ni contacte f\u00edsic amb el monitor, a m\u00e9s que fossin capa\u00e7os de submergir-se per recollir materials enfonsables al fons de la piscina i ser aut\u00f2noms a l\u2019hora de sortir de l\u2019aigua quan el monitor ho indiqu\u00e9s (exemples d\u2019activitats fetes a la Taula 4).<\/p>\n\n\n\n

En tercer lloc, es va arribar a la fase de la integraci\u00f3 social, en la qual es van incloure els alumnes amb TEA a la classe. Anteriorment, l\u2019alumne amb TEA i el seu monitor treballaven en el mateix espai que la resta de la classe, per\u00f2 sense una interacci\u00f3 directa amb els altres companys; a partir d\u2019aquell moment l\u2019alumne TEA va passar a compartir espai i interaccions amb la resta de la classe (alumnes sense TEA). A la Taula 4 es mostren exemples de les activitats fetes.<\/p>\n\n\n\n

Per augmentar la fiabilitat del mesurament amb l\u2019ASC, les proves van ser avaluades de manera independent per dos avaluadors entrenats. Es va calcular la concordan\u00e7a interavaluador i els desacords es van resoldre per revisi\u00f3 conjunta. Aix\u00ed mateix, es va fer una prova pilot per assegurar l\u2019aplicabilitat dels \u00edtems en la poblaci\u00f3 d\u2019estudi. El q\u00fcestionari va ser administrat per l\u2019investigador principal i l\u2019investigador ajudant capacitat, tant al grup experimental com al grup control en un local tranquil i sense sorolls. Es va lliurar abans de la pr\u00e0ctica habitual de l\u2019activitat f\u00edsica, pr\u00e8viament a l\u2019inici de la intervenci\u00f3 en el medi aqu\u00e0tic, i novament en finalitzar l\u2019esmentada intervenci\u00f3, al final de les 12 setmanes. Els investigadors van completar el q\u00fcestionari despr\u00e9s de preguntar als infants cada un dels \u00edtems, amb l\u2019objectiu d\u2019ajudar-los a entendre millor el seu contingut. Es va insistir en l\u2019anonimat de les respostes, la voluntarietat i en la necessitat que contestessin amb la m\u00e0xima sinceritat possible. El temps necessari per completar el total de les escales va ser d\u2019aproximadament 15 minuts, variant lleugerament segons els participants.<\/p>\n\n\n\n

La Llista de Control d\u2019Habilitats Aqu\u00e0tiques(ASC) tamb\u00e9 va ser administrada per l\u2019investigador principal i l\u2019investigador ajudant. L\u2019obtenci\u00f3 de dades es va fer de manera pr\u00e8via i posterior a la intervenci\u00f3, mitjan\u00e7ant l\u2019observaci\u00f3 directa de les habilitats aqu\u00e0tiques. Els investigadors van utilitzar la llista de control com a registre estandarditzat per consignar el nivell de desenvolupament de les esmentades habilitats.<\/p>\n\n\n\n

La intervenci\u00f3 es va dur a terme en l\u2019entorn escolar format per infants amb TEA i infants sense TEA. No es van tenir en compte els infants sense TEA en les dades de la investigaci\u00f3. Tant l\u2019investigador principal com l\u2019investigador ajudant eren graduats en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i de l\u2019Esport, amb formaci\u00f3 pr\u00e8via sobre la metodologia aqu\u00e0tica multisistema. \u00c9s important destacar que tenien experi\u00e8ncia pr\u00e8via com a instructors de nataci\u00f3 amb els alumnes amb TEA.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstica es va fer amb el paquet SPSS per a Windows (versi\u00f3 27.0; IBM). Abans de la intervenci\u00f3, es va comprovar l\u2019equival\u00e8ncia entre els grups experimental i control mitjan\u00e7ant proves t<\/em> per a mostres independents en totes les variables, a fi de garantir la comparabilitat en la l\u00ednia base. Aquesta verificaci\u00f3 va permetre atribuir amb m\u00e9s confian\u00e7a els possibles canvis posteriors a la intervenci\u00f3 i no a difer\u00e8ncies pr\u00e8vies entre grups.<\/p>\n\n\n\n

Respecte a la regulaci\u00f3 emocional, esvan obtenir estad\u00edstiques descriptives de les puntuacions del pretest i del posttest d\u2019ambd\u00f3s grups, per contextualitzar l\u2019estat inicial dels participants. Posteriorment, es van examinar els \u00edtems del q\u00fcestionari ERSQ i es van agrupar d\u2019acord amb les dimensions te\u00f2riques de l\u2019instrument, calculant les puntuacions compostes per dimensi\u00f3 i una puntuaci\u00f3 total. En el grup experimental es van aplicar proves t<\/em> per a mostres relacionades a fi d\u2019avaluar l\u2019efecte del programa CI-MAT sobre la regulaci\u00f3 emocional, mentre que en el grup control es van aplicar proves equivalents per analitzar l\u2019evoluci\u00f3 natural sense intervenci\u00f3. A continuaci\u00f3, es van fer comparacions intergrupals mitjan\u00e7ant proves t<\/em> per a mostres independents sobre les puntuacions posttest, per determinar si les millores observades podien atribuir-se al programa. En totes les an\u00e0lisis es van calcular intervals de confian\u00e7a del 95\u2009%, mides de l\u2019efecte (d <\/em>de Cohen i g <\/em>de Hedges) i estimacions mitjan\u00e7ant bootstrap<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Tenint en compte les habilitats aqu\u00e0tiques, es van calcular les difer\u00e8ncies individuals (pre-post) en cada \u00edtem de l\u2019instrument ASCi es van obtenir puntuacions totals per participant. Posteriorment, es va aplicar un ANOVA mixt de mesures repetides amb un factor intrasubjecte (Temps: pre-post) i un factor intersubjecte (Grup: experimental-control). L\u2019inter\u00e8s principal es va centrar en la interacci\u00f3 Temps \u00d7 Grup, com a indicador de l\u2019efic\u00e0cia del programa CI-MAT en el desenvolupament d\u2019habilitats aqu\u00e0tiques. Com a mesura de la mida de l\u2019efecte es va reportar el \u03b7\u00b2<\/em> parcial.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, es va calcular la pot\u00e8ncia estad\u00edstica a priori mitjan\u00e7ant el programa G*Power (prova t<\/em> per a mostres relacionades, mida de l\u2019efecte esperat mitj\u00e0 d<\/em> = 0.5, <\/em>\u03b1 = .05, pot\u00e8ncia = .80), que va indicar una mida mostral m\u00ednima de 34 participants. No obstant aix\u00f2, la mostra disponible va estar formada per 14 alumnes, fet que redueix la pot\u00e8ncia estad\u00edstica i limita la generalitzaci\u00f3 dels resultats. Tot i aix\u00ed, les troballes van oferir evid\u00e8ncia preliminar sobre l\u2019efic\u00e0cia del programa CI-MAT, que s\u2019haur\u00e0 de confirmar en investigacions amb mostres m\u00e9s grans.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

CI-MAT i regulaci\u00f3 emocional<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Abans de la intervenci\u00f3, es va avaluar l\u2019equival\u00e8ncia basal entre els grups experimental i control en totes les dimensions de l\u2019ERSQ mitjan\u00e7ant proves t<\/em> per a mostres independents. Els resultats van indicar que no s\u2019observaven difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives en cap dimensi\u00f3 (t<\/em>s(12) < 1.25, ps<\/em> > .23; IC 95\u2009% mitjan\u00e7ant bootstrap<\/em> [\u20133.34, 1.88]), fet que suggereix que ambd\u00f3s grups eren comparables a l\u2019inici de l\u2019estudi. Aquesta equival\u00e8ncia inicial va permetre atribuir amb m\u00e9s confian\u00e7a els canvis posteriors a la intervenci\u00f3 i no a difer\u00e8ncies pr\u00e8vies entre els grups (vegeu la Taula 5).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 5<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Comparaci\u00f3 de mitjanes i desviacions est\u00e0ndard de les dimensions de l\u2019ERSQ entre grups abans de la intervenci\u00f3<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Es va comprovar la normalitat de les dades mitjan\u00e7ant la prova de Shapiro-Wilk en el grup experimental i en el grup control. Tant en el pretest (experimental: p<\/em> = .359; control: p<\/em> = .748) com en el posttest (experimental: p<\/em> = .869; control: p<\/em> = .926), les dades van seguir una distribuci\u00f3 normal, considerant un nivell de significaci\u00f3 de \u03b1= 0.05. Respecte a l\u2019an\u00e0lisi intragrup, en el grup experimental, la prova t<\/em> de mostres relacionades va mostrar un augment significatiu de les puntuacions despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 (Pre: M <\/em>= 26.50, DT <\/em>= 5.32; Post: M <\/em>= 34.63, DT <\/em>= 5.4<\/em>0), t(7) = \u221210.94, p<\/em> < .001. La difer\u00e8ncia mitjana va ser de 8.13 punts (IC 95\u2009% = 6.37, 9.88), amb una mida de l\u2019efecte molt gran (g<\/em> de Hedges = 3.87), fet que indica una millora substancial en la regulaci\u00f3 emocional. En el grup control, la comparaci\u00f3 intragrup no va mostrar difer\u00e8ncies significatives (Pre: M<\/em> = 25.50, DT<\/em> = 8.48; Post: M<\/em> = 26.50, DT<\/em> = 6.63), t(<\/em>5) = \u22120.968, p<\/em> = .377, amb una difer\u00e8ncia mitjana de 1.00 punt (IC 95\u2009%= \u22123.65, 1.65), indicant que no hi va haver canvis rellevants sense intervenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Per a la comparaci\u00f3 intergrup postintervenci\u00f3, es va fer una prova t<\/em> de mostres independents per comparar les dades post entre el grup experimental i el grup control. La prova de Levene va indicar homogene\u00eftat de vari\u00e0ncies (F<\/em> = 0.066, p <\/em>= .802). Els resultats van mostrar que el grup experimental va obtenir significativament valors post m\u00e9s grans (M<\/em> = 34.63, DT<\/em> = 5.40) que el grup control (M<\/em> = 26.50, DT<\/em> = 6.63), t(<\/em>12) = 2.533, p<\/em> = .026, amb una difer\u00e8ncia mitjana de 8.13 punts (IC 95\u2009% = 1.14, 15.11). La mida de l\u2019efecte va ser molt gran (d <\/em>de Cohen = 1.35), la qual cosa evidencia un efecte substancial de la intervenci\u00f3 sobre la regulaci\u00f3 emocional (Taula 6). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 6<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Estad\u00edstiques descriptives i comparaci\u00f3 de la puntuaci\u00f3 total de regulaci\u00f3 emocional (Pre i Post) per als grups experimental i control<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Segons es mostra a la Taula 6, el grup experimental va augmentar les seves puntuacions de 26.50 (DT<\/em> = 5.32) en el mesurament preintervenci\u00f3, a 34.63 (DT<\/em> = 5.40) en el mesurament postintervenci\u00f3, amb una difer\u00e8ncia mitjana de 8.13 punts (IC 95\u2009% [6.37, 9.88]) i una mida de l\u2019efecte molt gran segons la g <\/em>de Hedges = 3.87. En contrast, el grup control va presentar un canvi no significatiu, passant de 25.50 (DT<\/em> = 8.48) a 26.50 (DT<\/em> = 6.63), amb una difer\u00e8ncia mitjana de 1.00 punt (IC 95\u2009% [\u20133.65, 1.65]). La comparaci\u00f3 postintervenci\u00f3 entre grups va confirmar l\u2019efic\u00e0cia de la intervenci\u00f3, mostrant una difer\u00e8ncia mitjana de 8.13 punts (IC 95\u2009% [1.14, 15.11]) a favor del grup experimental, amb una mida de l\u2019efecte gran segons la d <\/em>de Cohen = 1.35. Aquests resultats indiquen que el programa de nataci\u00f3 va millorar significativament la regulaci\u00f3 emocional en els infants del grup experimental, mentre que no es van observar canvis rellevants en el grup control (Figura 2).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Resultats de la regulaci\u00f3 emocional entre grup experimental i grup control<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi global de regulaci\u00f3 emocional, es van examinar les nou dimensions en qu\u00e8 es divideix l\u2019ERSQ per identificar quins aspectes espec\u00edfics van mostrar canvis significatius, la qual cosa va permetre una interpretaci\u00f3 m\u00e9s detallada dels efectes del programa CI-MAT. Les comparacions pre-post en el grup experimental van mostrar millores en totes les dimensions, sent significatives en Coneixement<\/em> (Pre: M <\/em>= 1.25, DT<\/em> = 0.79; Post: M<\/em> = 2.50, DT<\/em> = 0.99; t<\/em>(7) = \u20134.26, p.<\/em> = 0.004) i Acceptaci\u00f3<\/em> (Pre: M<\/em> = 1.79, DT<\/em> = 0.85; Post: M<\/em> = 2.79, DT<\/em> = 0.71; t<\/em>(7) = \u20134.58, p<\/em> = .003), mentre que altres dimensions com Consci\u00e8ncia emocional, Sensaci\u00f3, Claredat, Toler\u00e0ncia, Autoajuda, Disposici\u00f3 a confrontar i Modificaci\u00f3 van mostrar increments moderats, encara que no significatius. Per la seva part, el grup control no va presentar canvis rellevants en cap dimensi\u00f3 entre la preintervenci\u00f3 i la postintervenci\u00f3, la qual cosa indica que les millores observades en el grup experimental s\u2019atribueixen a la intervenci\u00f3. La comparaci\u00f3 intergrup postintervenci\u00f3, va mostrar difer\u00e8ncies significatives a favor del grup experimental en Disposici\u00f3 a confrontar<\/em> (Experimental: M<\/em> = 3.46, DT<\/em> = 0.89; Control: M <\/em>= 2.17, DT<\/em> = 0.46; t<\/em> = 3.53, p<\/em> = .005) i tend\u00e8ncies positives en Coneixement (p<\/em> = .078) i Acceptaci\u00f3 (p<\/em> = .072), mentre que les altres dimensions van presentar puntuacions m\u00e9s altes en el grup experimental sense assolir significaci\u00f3 estad\u00edstica. Aquests resultats evidencien que el programa CI-MAT va afavorir principalment la capacitat d\u2019afrontar emocions, aix\u00ed com la identificaci\u00f3 i acceptaci\u00f3 emocional, i va generar millores moderades en altres habilitats de regulaci\u00f3 emocional.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 7<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Resultats preintervenci\u00f3 i postintervenci\u00f3 per dimensi\u00f3 en els grups experimental i control, difer\u00e8ncies intragrup i comparaci\u00f3 postintervenci\u00f3<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Les an\u00e0lisis de mesures repetides (ANOVA grup \u00d7 temps) van mostrar efectes diferencials en tres dimensions de l\u2019ERSQ. En Coneixement(F<\/em>(1.12) = 8.72, p<\/em> = .012), el grup experimental va passar de M<\/em> = 1.25 a 2.50, mentre que el grup control va romandre sense canvis. En Acceptaci\u00f3(F<\/em>(1.12) = 7.98, p<\/em> = .015) i Confrontar (F<\/em>(1.12) = 10.34, p<\/em> = .007), tamb\u00e9 es van observar millores significatives en el grup experimental davant l\u2019estabilitat del grup control. La resta de les dimensions no va assolir significaci\u00f3 estad\u00edstica (p<\/em> > .05), encara que algunes van mostrar tend\u00e8ncies d\u2019increment en el grup experimental.<\/p>\n\n\n\n

En conjunt, aquestes troballes indiquen que el programa CI-MAT va tenir un efecte diferencial i significatiu en les dimensions de Coneixement, Acceptaci\u00f3 i Disposici\u00f3 a confrontar, mentre que les altres dimensions es van mantenir relativament estables; aix\u00f2 suggereix que la intervenci\u00f3 va impactar de manera espec\u00edfica en \u00e0rees clau de la regulaci\u00f3 emocional en els participants.<\/p>\n\n\n\n

CI-MAT i habilitats aqu\u00e0tiques<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les puntuacions totals ASC es van analitzar abans i despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 amb el programa CI-MAT. El grup experimental va mostrar un augment significatiu en la puntuaci\u00f3 total d\u2019ASC despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 amb el programa CI-MAT, passant de 13.88 \u00b1 1.96 en la preavaluaci\u00f3 a 19.75 \u00b1 1.75 en la postavaluaci\u00f3, amb un canvi de 5.87 punts de mitjana, mentre que el grup control va presentar un increment molt menor, de 13.00 \u00b1 2.37 a 13.83 \u00b1 2.14, amb un canvi de 0.83 punts de mitjana. La interacci\u00f3 Temps \u00d7 Grup de l\u2019ANOVA mixt de mesures repetides va ser significativa (F<\/em> = 25.47, gl <\/em>= 1.12, p<\/em> < .05, <\/em>\u03b7\u00b2 parcial = 0.70), indicant que la millora en el grup experimental va ser significativament m\u00e9s gran que en el grup control. Les puntuacions pretest i postest van mostrar una distribuci\u00f3 aproximadament normal (Shapiro-Wilk, p<\/em> > .05), fet que valida l\u2019\u00fas de l\u2019an\u00e0lisi param\u00e8trica per avaluar l\u2019efic\u00e0cia del programa (Taula 8).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 8<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Estad\u00edstiques descriptives i resultats de l\u2019ANOVA mixt per a les habilitats aqu\u00e0tiques (ASC)<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Per tant, la implementaci\u00f3 del programa CI-MAT es va associar amb increments significatius en la regulaci\u00f3 emocional i en les habilitats aqu\u00e0tiques del grup experimental, en contrast amb l\u2019estabilitat observada en el grup control.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Resultats de les habilitats aqu\u00e0tiques entre grup experimental i grup control<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En aquest estudi es van investigar els efectes d\u2019un programa de Ter\u00e0pia Aqu\u00e0tica Multisistema (CI-MAT) sobre la regulaci\u00f3 emocional i les habilitats aqu\u00e0tiques en infants amb TEA, amb edats compreses entre els 7 i els 11 anys. Els resultats mostren una clara concordan\u00e7a amb la literatura cient\u00edfica existent, refor\u00e7ant la idea que la Ter\u00e0pia Aqu\u00e0tica Multisistema pot ser una eina \u00fatil per millorar la regulaci\u00f3 emocional i les habilitats motrius en infants amb autisme. <\/p>\n\n\n\n

Els resultats del present estudi, que mostren una millora significativa en la regulaci\u00f3 emocional del grup experimental, s\u2019alineen amb estudis com els de Battaglia et al. (2019<\/a>), Louren\u00e7o et al. (2016)<\/a> i Bernate et al. (2024)<\/a>, que afirmen que l\u2019exercici f\u00edsic afavoreix la regulaci\u00f3 emocional en persones amb autisme. Al seu torn, per a Battaglia et al. (2019)<\/a> el medi aqu\u00e0tic ajuda les persones amb autisme a millorar la seva regulaci\u00f3 emocional. Aquests autors coincideixen en que el medi aqu\u00e0tic \u00e9s particularment benefici\u00f3s per a les persones amb autisme. L\u2019aigua, en oferir un entorn sensorial \u00fanic, pot ajudar a calmar i modular les respostes emocionals. La flotabilitat redueix la for\u00e7a de la gravetat i proporciona una retroalimentaci\u00f3 propioceptiva constant, fet que pot tenir un efecte calmant i organitzador en el sistema nervi\u00f3s. <\/p>\n\n\n\n

En particular, el programa CI-MAT va produir millores significatives en les dimensions de Coneixement, Acceptaci\u00f3 i Disposici\u00f3 a confrontar (Berking i Znoj, 2008<\/a>; Orozco-Vargas et al., 2021<\/a>), fet que evidencia un impacte positiu en la identificaci\u00f3, comprensi\u00f3 i afrontament de les emocions. L\u2019increment en el Coneixement coincideix amb el que plantegen Louren\u00e7o et al. (2016)<\/a>, que destaquen que l\u2019activitat f\u00edsica estructurada afavoreix l\u2019autopercepci\u00f3 i el reconeixement emocional en persones amb TEA. En relaci\u00f3 amb l\u2019Acceptaci\u00f3, els resultats s\u00f3n congruents amb les troballes de Caputo et al. (2018)<\/a> i Naumann et al. (2021)<\/a>, que van demostrar que els programes aqu\u00e0tics faciliten la regulaci\u00f3 emocional en promoure un entorn segur i predictible que redueix l\u2019evitaci\u00f3 i fomenta l\u2019acceptaci\u00f3 dels estats afectius. Finalment, la millora observada en la dimensi\u00f3 Disposici\u00f3 a confrontar es relaciona amb els resultats de Battaglia et al. (2019)<\/a> i Bernate et al. (2024)<\/a>, en els quals la participaci\u00f3 en programes aqu\u00e0tics i d\u2019exercici f\u00edsic va incrementar la capacitat d\u2019afrontar situacions emocionals desafiadores, enfortint l\u2019autoefic\u00e0cia i la conducta dirigida a metes. <\/p>\n\n\n\n

De manera global, aquestes troballes s\u00f3n coherents amb les reportades per Zanobini i Solari (2019)<\/a> i van t Hooft et al. (2024)<\/a>, els quals subratllen que les intervencions aqu\u00e0tiques contribueixen al desenvolupament emocional en persones amb TEA, refor\u00e7ant la utilitat del CI-MAT en la millora d\u2019habilitats emocionals. Segons la revisi\u00f3 sistem\u00e0tica de Ferreira et al. (2021)<\/a>, es mostra com existeixen diversos protocols i activitats que ajuden a millorar la regulaci\u00f3 emocional en infants amb autisme, per\u00f2 d\u2019entre elles, es destaca el medi aqu\u00e0tic com a element fonamental ja que, a part dels beneficis en l\u2019\u00e0mbit conductual, tamb\u00e9 aporta beneficis a nivell f\u00edsic i motor (Louren\u00e7o et al., 2016<\/a>; Yilmaz et al., 2010<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En analitzar les habilitats aqu\u00e0tiques despr\u00e9s de l\u2019aplicaci\u00f3 del programa CI-MAT, es va evidenciar una millora substancial en les compet\u00e8ncies aqu\u00e0tiques dels participants amb TEA. Aquesta troballa s\u2019alinea amb all\u00f2 descrit per Pan (2010)<\/a>, qui va reportar que els programes estructurats de nataci\u00f3 milloren de manera significativa les habilitats aqu\u00e0tiques i l\u2019autonomia en infants amb TEA. <\/p>\n\n\n\n

De manera similar, Alaniz et al. (2017)<\/a> van demostrar que la ter\u00e0pia aqu\u00e0tica grupal incrementa la seguretat a l\u2019aigua i la compet\u00e8ncia motriu, la qual cosa repercuteix positivament en l\u2019autoconfian\u00e7a i la participaci\u00f3 activa. A m\u00e9s, la millora observada en la present investigaci\u00f3 coincideix amb la revisi\u00f3 sistem\u00e0tica d\u2019Aleksandrovic et al. (2016), que confirma els efectes positius de les activitats aqu\u00e0tiques en la condici\u00f3 f\u00edsica i l\u2019adquisici\u00f3 de destreses en el medi aqu\u00e0tic en aquesta poblaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019enfocament metodol\u00f2gic del programa CI-MAT comparteix fonaments amb el m\u00e8tode Halliwick<\/em>, descrit per McMillan (1977)<\/a> i estandarditzat per l\u2019American Red Cross (2009)<\/a>, que promou la independ\u00e8ncia aqu\u00e0tica mitjan\u00e7ant el control de l\u2019equilibri, la rotaci\u00f3 i la flotaci\u00f3 en un entorn segur i l\u00fadic. En aquest sentit, les millores obtingudes reflecteixen l\u2019efic\u00e0cia de les estrat\u00e8gies d\u2019ensenyament progressiu i individualitzat, principis coincidents amb els assenyalats per Baena Beato et al. (2010)<\/a>, els quals subratllen la import\u00e0ncia de l\u2019acompanyament estructurat per afavorir l\u2019aprenentatge motor en contextos aqu\u00e0tics. <\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, les troballes concorden amb les de Battaglia et al. (2019)<\/a> i Faraji et al. (2023<\/a>), que van observar millores significatives en les habilitats motrius gruixudes i espec\u00edfiques del medi aqu\u00e0tic despr\u00e9s d\u2019intervencions sistem\u00e0tiques similars. Finalment, aquests resultats recolzen les conclusions de van t Hooft et al. (2024)<\/a> i Naumann et al. (2021)<\/a>, els quals destaquen que els programes aqu\u00e0tics adaptats representen una via efectiva per millorar la compet\u00e8ncia motriu, la seguretat i la participaci\u00f3 de les persones amb TEA. En conjunt, els resultats del present estudi confirmen que el programa CI-MAT com a intervenci\u00f3 aqu\u00e0tica integral afavoreix el desenvolupament d\u2019habilitats funcionals i l\u2019adaptaci\u00f3 segura al medi aqu\u00e0tic aportant m\u00e9s control i autonomia als infants (Yilmaz et al., 2010<\/a>; Lara i Gim\u00e9nez, 2019<\/a>)<\/p>\n\n\n\n

D\u2019acord amb els resultats d\u2019aquesta investigaci\u00f3, Caputo et al. (2018)<\/a> van demostrar com la Ter\u00e0pia Aqu\u00e0tica Multisistema pot ser \u00fatil per millorar les defici\u00e8ncies motrius de les persones amb autisme, aix\u00f2 com per millorar la regulaci\u00f3 emocional i les habilitats aqu\u00e0tiques. La Ter\u00e0pia Aqu\u00e0tica Multisistema no \u00e9s una intervenci\u00f3 unidimensional, sin\u00f3 un enfocament hol\u00edstic que pot beneficiar simult\u00e0niament les habilitats motrius i la regulaci\u00f3 emocional, amb un impacte directe i mesurable en el benestar emocional dels participants.<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats d\u2019aquest estudi indiquen que la Ter\u00e0pia Aqu\u00e0tica Multisist\u00e8mica (CI-MAT) pot contribuir a millorar la regulaci\u00f3 emocional i les habilitats aqu\u00e0tiques en infants amb TEA de nivell 1 i 2, d\u2019entre 7 i 11 anys. Es van observar aven\u00e7os significatius en el Coneixement, l\u2019Acceptaci\u00f3 i la Disposici\u00f3 a confrontar, aix\u00ed com en la compet\u00e8ncia motriu a l\u2019aigua. Aquestes troballes recolzen el valor del medi aqu\u00e0tic com a entorn que afavoreix tant el desenvolupament emocional com el motriu. <\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, atesa la limitaci\u00f3 de la mida mostral, es recomana interpretar els resultats amb cautela i promoure futures investigacions amb mostres m\u00e9s \u00e0mplies i dissenys longitudinals que confirmin l\u2019efic\u00e0cia i estabilitat dels efectes observats. Seria interessant, que futures investigacions poguessin fer un control actiu i seguiment d\u20191 a 3 mesos postintervenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019ASC utilitzada no compta amb una validaci\u00f3 psicom\u00e8trica publicada i, per tant, es va tractar com una eina d\u2019observaci\u00f3 del rendiment. Aix\u00f2 limita la generalitzaci\u00f3 de les troballes i la interpretaci\u00f3 en termes de constructe. Recomanem estudis futurs que facin validacions formals (consist\u00e8ncia interna, fiabilitat interavaluador, validesa de constructe i test-retest) de l\u2019ASC o que utilitzin instruments validats com la SCAS o altres d\u2019an\u00e0legs validats.<\/p>\n\n\n\n

Com a aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica es recomana als professionals que atenguin un enfocament d\u2019intervenci\u00f3 integral, progressiu i personalitzat, en el qual el medi aqu\u00e0tic actua com un entorn que permet el desenvolupament global dels infants amb TEA. Per a aix\u00f2, seria interessant combinar el treball motor i emocional, cognitiu i social on s\u2019incloguin moments d\u2019adaptaci\u00f3, exploraci\u00f3 i aprenentatge motor, mantenint sempre una seq\u00fc\u00e8ncia predictible i segura, que redueixi l\u2019ansietat i afavoreixi la confian\u00e7a. Seria important personalitzar els objectius i les estrat\u00e8gies, atenent al perfil sensorial, nivell funcional i estil d\u2019aprenentatge de cada infant, amb adaptacions que respectin les seves necessitats comunicatives i motrius. Tamb\u00e9, se suggereix promoure la participaci\u00f3 de l\u2019infant en la presa de decisions, refor\u00e7ant positivament cada assoliment. Finalment, convindria registrar de manera sistem\u00e0tica els aven\u00e7os tant en l\u2019\u00e0mbit motor com en l\u2019emocional, per ajustar les intervencions i avaluar els efectes a curt i mitj\u00e0 termini.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum S\u2019ha demostrat que les intervencions aqu\u00e0tiques promouen millores significatives en les habilitats psicomotrius en infants amb Trastorns de l\u2019Espectre Autista (TEA), si b\u00e9 es requereixen m\u00e9s investigacions per confirmar la seva efic\u00e0cia en diferents contextos. Per aix\u00f2, l\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser examinar l\u2019impacte de la Ter\u00e0pia Aqu\u00e0tica Multisistema (CI-MAT) sobre les habilitats aqu\u00e0tiques […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[11341,11341],"tags":[5672,5536,13192],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>","Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>","Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>"]},"tags":{"linked":["autisme<\/a>","exercici aqu\u00e0tic<\/a>","regulaci\u00f3 emocional<\/a>"],"unlinked":["autisme<\/span>","exercici aqu\u00e0tic<\/span>","regulaci\u00f3 emocional<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 mesos ago","modified":"Updated 2 dies ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 18 desembre 2025","modified":"Updated on 2 abril 2026"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 18 desembre 2025 10:19","modified":"Updated on 2 abril 2026 08:00"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69884\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=69884"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69884\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":71933,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69884\/revisions\/71933\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=69884"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=69884"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=69884"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}