{"id":69739,"date":"2025-10-12T08:25:33","date_gmt":"2025-10-12T08:25:33","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=69739"},"modified":"2025-12-30T09:28:34","modified_gmt":"2025-12-30T09:28:34","slug":"la-docencia-investigadora-en-la-formacio-del-professorat-deducacio-fisica-i-esport","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/la-docencia-investigadora-en-la-formacio-del-professorat-deducacio-fisica-i-esport\/","title":{"rendered":"La doc\u00e8ncia investigadora en la formaci\u00f3 del professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esport"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El desenvolupament d\u2019habilitats investigadores en el professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esport \u00e9s crucial per al seu desenvolupament professional, aix\u00ed com per millorar el proc\u00e9s educatiu. Mitjan\u00e7ant un enfocament mixt i un disseny exploratori-descriptiu, el present estudi tenia per objectiu diagnosticar els m\u00e8todes que prioritzen els docents en l\u2019ensenyament de la investigaci\u00f3 dins de la formaci\u00f3 del professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esport, aix\u00ed com avaluar l\u2019estat de les seves compet\u00e8ncies investigadores. Es va fer servir el formulari ALCADE de compet\u00e8ncies investigadores per a docents i entrevistes estructurades per analitzar les percepcions i pr\u00e0ctiques del professorat. Les dades, processades amb IBM SPSS i ATLAS.ti<\/a>, van revelar que el 50\u2009% del professorat implicat en programes de formaci\u00f3 investigadora utilitza principalment metodologies tradicionals, amb un \u00e8mfasi excessiu en les classes expositives i magistrals, fet que contribueix a la passivitat de l\u2019alumnat. Aquests resultats posen en relleu la urg\u00e8ncia de contextualitzar l\u2019ensenyament de la investigaci\u00f3 i d\u2019adoptar metodologies innovadores en la formaci\u00f3 del professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esport, a fi de crear un disseny did\u00e0ctic m\u00e9s din\u00e0mic i efica\u00e7.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>, esport<\/span>, formaci\u00f3 del professorat<\/span>, investigaci\u00f3<\/span>, m\u00e8todes d\u2019ensenyament<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En l\u2019ensenyament superior, l\u2019\u00e0mbit de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i l\u2019Esport s\u2019ha centrat tradicionalment en l\u2019estudi de les habilitats del moviment f\u00edsic, la planificaci\u00f3 curricular, l\u2019esbarjo, els moviments lliures orientats a la salut, la pedagogia de l\u2019esport, els m\u00e8todes d\u2019entrenament esportiu i l\u2019esport d\u2019elit. Tanmateix, altres autors subratllen la import\u00e0ncia d\u2019estudiar processos que garanteixin una formaci\u00f3 s\u00f2lida en habilitats investigadores per formar docents competents (Villaverde-Caram\u00e9s et al., 2021)<\/a>. En aquest sentit, Bl\u00e1zquez (2013)<\/a> afirma que l\u2019enfocament per compet\u00e8ncies concep el docent com una persona capacitada tant per a l\u2019organitzaci\u00f3 com per a l\u2019execuci\u00f3 pr\u00e0ctica de l\u2019assignatura (Gonz\u00e1lez et al., 2021<\/a>). Per a aix\u00f2, \u00e9s fonamental inculcar als futurs professors habilitats investigadores que recolzin cient\u00edficament la seva tasca d\u2019ensenyament (N\u00e1poles, 2013)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

El desenvolupament d\u2019habilitats investigadores en el professorat durant la formaci\u00f3 inicial d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esport constitueix un factor clau per al seu progr\u00e9s acad\u00e8mic i professional (Arcos et al., 2020)<\/a>. La investigaci\u00f3 educativa ha demostrat que la compet\u00e8ncia investigadora no nom\u00e9s enriqueix el proc\u00e9s d\u2019ensenyament-aprenentatge, sin\u00f3 que tamb\u00e9 impulsa l\u2019aven\u00e7 del coneixement en aquest camp. Aquesta compet\u00e8ncia \u00e9s crucial per aplicar els coneixements te\u00f2rics en contextos pr\u00e0ctics, la qual cosa subratlla la necessitat d\u2019una s\u00f2lida formaci\u00f3 en epistemologia i m\u00e8todes d\u2019investigaci\u00f3 per als futurs professionals (Chiva-Bartoll et al., 2018<\/a>; Rodr\u00edguez i Reyes, 2020)<\/a>. Aix\u00ed mateix, des de fa anys, es va destacant el paper de les tecnologies avan\u00e7ades, com \u00e9s la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, en la formaci\u00f3 investigadora; aix\u00f2 suggereix que la seva integraci\u00f3 pot millorar significativament els resultats educatius (Blasco i P\u00e9rez, 2007<\/a>; Gavilanes et al., 2024<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La formaci\u00f3 investigadora dels futurs professionals d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esport no nom\u00e9s dep\u00e8n de l\u2019adquisici\u00f3 de coneixements espec\u00edfics d\u2019investigaci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 que es tingui en compte el context pol\u00edtic i institucional de les universitats i els seus procediments burocr\u00e0tics (Stylianou et al., 2017)<\/a>. Altres conclusions destaquen la import\u00e0ncia de revisar la investigaci\u00f3 sociocr\u00edtica vinculada a la praxi transformadora, plantejant perspectives obertes sobre l\u2019educaci\u00f3 inclusiva i posant \u00e8mfasi en els canvis tecnol\u00f2gics, l\u2019\u00fas d\u2019hist\u00f2ries de vida, l\u2019etnografia i l\u2019experi\u00e8ncia que proporciona la investigaci\u00f3-acci\u00f3 com a metodologia subjectiva i transcendental (Felis-Anaya et al., 2017)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

La investigaci\u00f3-acci\u00f3 es caracteritza per ser un m\u00e8tode d\u2019investigaci\u00f3 cient\u00edfica marcadament reflexiu i participatiu, cosa que resulta ideal per a la formaci\u00f3 de docents d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esport (Keegan, 2016<\/a>; Casey i Dyson, 2009)<\/a>. Aquest enfocament es presenta com una metodologia heur\u00edstica que promou un coneixement profund de les realitats i pr\u00e0ctiques socioeducatives, aix\u00ed com la seva transformaci\u00f3, a m\u00e9s d\u2019atorgar als actors educatius un paper clau en la resoluci\u00f3 de problemes dins dels seus entorns mitjan\u00e7ant la combinaci\u00f3 de teoria i pr\u00e0ctica. Aix\u00f2 permet als docents identificar problemes en el seu context educatiu, aplicar intervencions estrat\u00e8giques i avaluar els resultats de manera sistem\u00e0tica. La investigaci\u00f3-acci\u00f3 es basa en un proc\u00e9s c\u00edclic de planificaci\u00f3, acci\u00f3, observaci\u00f3 i reflexi\u00f3 que facilita el feedback<\/em> continu i la millora permanent de la praxi pedag\u00f2gica (Colmenares i Pi\u00f1ero, 2008).<\/a><\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, la investigaci\u00f3-acci\u00f3 combina la investigaci\u00f3 amb l\u2019acci\u00f3 pr\u00e0ctica, cosa que permet als docents identificar problemes concrets en el seu entorn de treball, aplicar solucions innovadores i avaluar els resultats de manera sistem\u00e0tica (Ryan, 2020)<\/a>. Aquest enfocament no nom\u00e9s millora la qualitat de l\u2019ensenyament, sin\u00f3 que tamb\u00e9 fomenta una actitud reflexiva i cr\u00edtica en els docents, a m\u00e9s d\u2019animar-los a q\u00fcestionar i millorar cont\u00ednuament els seus m\u00e8todes pedag\u00f2gics. En el camp de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i l\u2019Esport, on les pr\u00e0ctiques i les necessitats poden variar en gran manera segons els diferents contextos, la capacitat d\u2019adaptar i millorar les estrat\u00e8gies pedag\u00f2giques fonamentades en dades emp\u00edriques \u00e9s especialment valuosa (Ba\u00f1os et al., 2021)<\/a>. Aquesta metodologia capacita els futurs docents per participar activament en el proc\u00e9s de desenvolupament del coneixement pedag\u00f2gic, en lloc de ser mers receptors de teories externes (C\u00e1rdenas-Velasco, 2023)<\/a>. Es tracta d\u2019un enfocament col\u00b7laboratiu i participatiu que enforteix la comunitat educativa en promoure l\u2019intercanvi d\u2019experi\u00e8ncies i pr\u00e0ctiques eficaces entre companys de professi\u00f3 (Fern\u00e1ndez i Johnson, 2015)<\/a>. A m\u00e9s, fomenta una cultura d\u2019aprenentatge continu i de millora professional que pot conduir a innovacions significatives en l\u2019ensenyament de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i l\u2019Esport. Per despertar entre els alumnes l\u2019inter\u00e8s per l\u2019estudi de la investigaci\u00f3, \u00e9s necessari induir-los a analitzar problemes que semblin impossibles (Galdames-Calder\u00f3n et al., 2024)<\/a>. \u00c9s fonamental aconseguir que els alumnes participin, q\u00fcestionin i debatin en grups (Le\u00f3n, 1996)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

En la investigaci\u00f3-acci\u00f3, els futurs docents assumeixen el paper d\u2019investigadors-professionals (de Parra et al., 2018)<\/a>; aix\u00f2 fomenta la investigaci\u00f3 participativa, un proc\u00e9s en el qual els actors implicats col\u00b7laboren activament en la generaci\u00f3 de coneixement. La investigaci\u00f3-acci\u00f3 no nom\u00e9s implica resoldre reptes immediats, sin\u00f3 tamb\u00e9 reflexionar de manera cr\u00edtica sobre la praxi per millorar els processos educatius i fomentar una cultura d\u2019indagaci\u00f3 entre els docents. La investigaci\u00f3-acci\u00f3 requereix un cicle d\u2019acci\u00f3 i reflexi\u00f3 (Oestar i Marzo, 2022)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

El diagrama del cicle d\u2019acci\u00f3-reflexi\u00f3 (McNiff, 2009)<\/a> descriu el cicle amb els seg\u00fcents passos:<\/p>\n\n\n\n

Observar: identificar alguna una cosa que necessiti atenci\u00f3 o millora; Reflexionar: analitzar all\u00f2 que passa en el proc\u00e9s o la praxi; Actuar: posar en marxa una acci\u00f3 basada en la reflexi\u00f3; Avaluar: valorar els resultats que s\u2019han obtingut amb l\u2019acci\u00f3; Modificar: ajustar la praxi en funci\u00f3 de l\u2019avaluaci\u00f3; Avan\u00e7ar en noves direccions: a partir dels canvis, avan\u00e7ar amb nous enfocaments o estrat\u00e8gies.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Diagrama d\u2019acci\u00f3-reflexi\u00f3 en la investigaci\u00f3-acci\u00f3, adaptat de McNiff (2009)<\/a><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Aquest cicle \u00e9s continu perqu\u00e8 es reinicia cada vegada que sorgeixen noves preguntes despr\u00e9s d\u2019assolir-se un punt en el qual les coses sembla que milloren. La reflexi\u00f3 durant l\u2019acci\u00f3, i fins i tot la reflexi\u00f3 sobre la  reflexi\u00f3 mateixa, s\u00f3n les millors eines per aconseguir un aprenentatge significatiu. Aquest enfocament exigeix un q\u00fcestionament profund del proc\u00e9s reflexiu en si mateix McNiff, (2017)<\/a> i s\u2019aplica en contextos educatius per millorar la pr\u00e0ctica de manera reflexiva i coherent.<\/p>\n\n\n\n

Per contra, la investigaci\u00f3-acci\u00f3 fomenta la col\u00b7laboraci\u00f3 activa entre els futurs docents incentivant l\u2019intercanvi d\u2019idees i l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019estrat\u00e8gies eficaces per optimitzar el rendiment i augmentar la motivaci\u00f3 (L\u00f3pez-Vargas i Basto-Torrado, 2010)<\/a>. Aix\u00f2 difereix notablement dels enfocaments d\u2019investigaci\u00f3 tradicionals, en els quals l\u2019alumnat sol adoptar un paper passiu (Vaughan et al., 2019).<\/a><\/p>\n\n\n\n

La metodologia d\u2019ensenyament tradicional en la formaci\u00f3 del professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esport presenta diverses caracter\u00edstiques negatives (Stringer, 2010)<\/a> que poden limitar el desenvolupament efica\u00e7 dels futurs docents. En primer lloc, aquest enfocament sol ser molt passiu i posar \u00e8mfasi en la transmissi\u00f3 unidireccional de coneixements, en la qual l\u2019alumnat rep informaci\u00f3 sense participar en la seva construcci\u00f3 d\u2019una manera activa. Aix\u00f2 pot conduir a una falta d\u2019implicaci\u00f3 i motivaci\u00f3 per part dels alumnes, que es converteixen en receptors passius i no en participants actius en el seu proc\u00e9s d\u2019aprenentatge.<\/p>\n\n\n\n

Una altra caracter\u00edstica negativa \u00e9s la rigidesa de les metodologies tradicionals, que sovint segueixen un format preestablert i uniforme sense adaptar-se a les necessitats concretes dels alumnes ni a les particularitats del context educatiu. Aquesta falta de flexibilitat impedeix la personalitzaci\u00f3 de l\u2019aprenentatge i limita la capacitat dels alumnes per desenvolupar les habilitats cr\u00edtiques i creatives necess\u00e0ries en la seva futura praxi docent. Aix\u00ed mateix, les metodologies tradicionals tendeixen a centrar-se en la memoritzaci\u00f3 de conceptes i en la repetici\u00f3 de continguts. Aquesta manca d\u2019interacci\u00f3 din\u00e0mica i d\u2019aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica impedeix que els futurs docents experimentin i comprenguin plenament el proc\u00e9s d\u2019investigaci\u00f3 en profunditat.<\/p>\n\n\n\n

La metodologia tradicional sol basar-se en la memoritzaci\u00f3 de conceptes (Shi i Yang, 2023)<\/a> en lloc de fomentar l\u2019aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica i el pensament cr\u00edtic. Finalment, \u00e9s possible que amb la metodologia tradicional no en tinguin prou per preparar els futurs docents de cara a la constant evoluci\u00f3 de la investigaci\u00f3 en el camp de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i l\u2019Esport. La investigaci\u00f3 actual requereix un enfocament adaptatiu i flexible que no sempre pot proporcionar la metodologia tradicional. En aquest sentit, un estudi va revelar que 16 universitats de Shanxi fan servir el model d\u2019ensenyament tradicional com a principal enfocament en Educaci\u00f3 F\u00edsica (Galv\u00e1n-Cardoso i Siado-Ramos, 2021)<\/a>. Per aix\u00f2, va concloure que \u00e9s imprescindible implantar models educatius alternatius que diversifiquin i modernitzin l\u2019ensenyament en aquest \u00e0mbit (Li-ping, 2009<\/a>; Mart\u00ednez-Alonzo i Rom\u00e1n-Santana, 2025)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

En el context actual, l\u2019\u00fas predominant de metodologies tradicionals en l\u2019ensenyament de la investigaci\u00f3 presenta diversos punts febles significatius, sobretot tenint en compte que aquesta assignatura necessita un enfocament pr\u00e0ctic i actiu. No en va, aquest enfocament passiu pot limitar la capacitat dels alumnes per experimentar i aplicar metodologies d\u2019investigaci\u00f3 en contextos reals; una capacitat que resulta crucial per al desenvolupament d\u2019habilitats pr\u00e0ctiques d\u2019investigaci\u00f3. Un altre punt feble important de les metodologies tradicionals \u00e9s la falta de contextualitzaci\u00f3 dels exemples que aporten els docents. Els exemples que s\u2019utilitzen en aquestes metodologies no solen tenir relaci\u00f3 amb situacions reals o actuals en el camp de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i l\u2019Esport. Aquesta desconnexi\u00f3 entre teoria i pr\u00e0ctica dificulta que els alumnes comprenguin com aplicar els principis de la investigaci\u00f3 en casos reals. L\u2019objectiu principal d\u2019aquest estudi era diagnosticar els m\u00e8todes que prioritza el professorat en l\u2019ensenyament de la investigaci\u00f3, en el marc de la formaci\u00f3 dels docents d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esport, aix\u00ed com avaluar l\u2019estat de les seves compet\u00e8ncies investigadores.<\/p>\n\n\n\n

Materials i m\u00e8todes<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019estudi va ser de car\u00e0cter diagn\u00f2stic-descriptiu i es va emmarcar en un enfocament mixt (qualitatiu-quantitatiu) i transversal. Es va aplicar el formulari d\u2019enquesta ALCADE, dissenyat i validat per Mar\u00edn et al. (2025)<\/a>. L\u2019enquesta es va crear amb Google Forms 365 i es va distribuir mitjan\u00e7ant diversos grups de WhatsApp formats per docents de l\u2019\u00e0rea corresponent. Es va fer servir el q\u00fcestionari validat desenvolupat per R\u00edos Cabrera et al. (2023) per mesurar les compet\u00e8ncies investigadores dels docents (vegeu la Taula 2). Aix\u00ed mateix, es va fer una entrevista estructurada de sis preguntes per con\u00e8ixer amb m\u00e9s profunditat les percepcions i praxis docents dels participants (vegeu la Taula 3).<\/p>\n\n\n\n

Es va aplicar un m\u00e8tode de mostreig de bola de neu de car\u00e0cter intencional i no probabil\u00edstic. En primer lloc, es va seleccionar un grup inicial de docents investigadors d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esport, als quals es va convidar a participar en l\u2019estudi a trav\u00e9s d\u2019un enlla\u00e7 de Zoom al seminari web \u201cPerspectives sobre l\u2019ensenyament de la investigaci\u00f3 en la formaci\u00f3 del professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esport\u201d. Aquest enlla\u00e7 es va distribuir a trav\u00e9s de grups de WhatsApp. A partir d\u2019aquest grup inicial, es va demanar als participants que recomanessin altres companys, els quals s\u2019havien de dedicar tamb\u00e9 a ensenyar m\u00e8todes d\u2019investigaci\u00f3 en la formaci\u00f3 de docents d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esport. D\u2019aquesta manera, es va obtenir un total de 28 participants.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Perfil demogr\u00e0fic dels docents enquestats (n = 28)<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Els docents enquestats eren majorit\u00e0riament equatorians (60.7\u2009%). Tenien principalment entre 40 i 49 anys (42.9\u2009%), entre 11 i 20 anys d\u2019experi\u00e8ncia (42.9\u2009%), i un t\u00edtol de m\u00e0ster (71.4\u2009%). Aix\u00f2 reflecteix un grup de professors experimentats i amb qualificaci\u00f3 acad\u00e8mica en el camp de la investigaci\u00f3 en Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esport.<\/p>\n\n\n\n

Per explorar les percepcions dels docents universitaris sobre la seva praxi pedag\u00f2gica en l\u2019ensenyament de la investigaci\u00f3 dins del context de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i l\u2019Esport, es va aplicar un enfocament metodol\u00f2gic qualitatiu mitjan\u00e7ant entrevistes semiestructurades. Es va dissenyar un conjunt de sis preguntes obertes per obtenir respostes reflexives sobre la planificaci\u00f3 did\u00e0ctica, la integraci\u00f3 de la teoria i la pr\u00e0ctica, l\u2019\u00fas de les tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 (TIC), el foment de la creativitat dels alumnes, la contextualitzaci\u00f3 dels continguts i la incorporaci\u00f3 de dades de camp reals de la praxi professional.<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019entrevista es van plantejar les seg\u00fcents preguntes: (1) Quina concepci\u00f3 i disseny did\u00e0ctic apliques a les classes que imparteixes? (2) Com equilibres la teoria i la pr\u00e0ctica a les teves classes? (3) Quin valor o import\u00e0ncia dones a l\u2019\u00fas de les TIC en les teves classes i amb quina freq\u00fc\u00e8ncia les utilitzes? (4) Com motives i fomentes la creativitat dels alumnes en les teves classes? (5) Com selecciones i adaptes els exemples en les teves classes perqu\u00e8 s\u2019ajustin als principis de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i l\u2019Esport? (6) Reculls i analitzes dades de camp reals relacionades amb l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esport?<\/p>\n\n\n\n

Les respostes obtingudes es van analitzar amb el programa inform\u00e0tic ATLAS.ti<\/a> mitjan\u00e7ant una estrat\u00e8gia de codificaci\u00f3 tem\u00e0tica que va permetre identificar categories emergents i patrons interpretatius. A m\u00e9s, es va fer una an\u00e0lisi de freq\u00fc\u00e8ncia de paraules per determinar els conceptes m\u00e9s recurrents i la seva relaci\u00f3 amb les dimensions definides. Aquesta metodologia qualitativa va permetre con\u00e8ixer en profunditat la praxi docent i va revelar el grau d\u2019alineaci\u00f3 entre la teoria, la pr\u00e0ctica i la investigaci\u00f3 aplicada en la formaci\u00f3 professional dels professors d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esport.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula <\/strong>2<\/p>\n\n\n\n

Operacionalitzaci\u00f3 de les compet\u00e8ncies investigadores en el professorat (extret de Cabrera et al., 2023)<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En aquesta taula es desglossen les dimensions clau del proc\u00e9s d\u2019investigaci\u00f3 en compet\u00e8ncies espec\u00edfiques, cada una relacionada amb el seu corresponent \u00edtem (R\u00edos-Cabrera et al., 2023).<\/a> En la dimensi\u00f3 \u201cPlantejar del problema objecte d\u2019estudi\u201d, es destaquen habilitats com la detecci\u00f3 de temes d\u2019inter\u00e8s i la formulaci\u00f3 del problema, essencials per determinar l\u2019enfocament de l\u2019estudi, (\u00edtems 1\u20133). La dimensi\u00f3 \u201cConstruir el marc de refer\u00e8ncia de l\u2019estudi\u201d implica habilitats cr\u00edtiques per avaluar l\u2019estat dels coneixements i construir un marc te\u00f2ric s\u00f2lid (\u00edtems 4\u20135). La dimensi\u00f3 \u201cDissenyar el m\u00e8tode\u201d implica habilitats t\u00e8cniques com s\u00f3n especificar el tipus d\u2019estudi, seleccionar mostres, obtenir dades i incorporar tecnologies de la informaci\u00f3, abordant tant m\u00e8todes quantitatius com de qualitatius (\u00edtems 6\u201315). \u201cComunicaci\u00f3 dels resultats de l\u2019estudi\u201d se centra en la redacci\u00f3 d\u2019informes i la formulaci\u00f3 de conclusions a fi que els resultats es presentin de manera clara i coherent (\u00edtems 16\u201320). Finalment, la dimensi\u00f3 \u201cComprovar el rigor cient\u00edfic i la coher\u00e8ncia entre els components\u201d aborda l\u2019avaluaci\u00f3 cr\u00edtica de la coher\u00e8ncia interna de la investigaci\u00f3, aix\u00ed com els criteris de rigor cient\u00edfic, per garantir la validesa i fiabilitat de l\u2019estudi (\u00edtems 9 i 18).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Operacionalitzaci\u00f3 de les preguntes de l\u2019entrevista<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

L\u2019operacionalitzaci\u00f3 de les preguntes va permetre convertir conceptes pedag\u00f2gics abstractes en variables concretes i mesurables. Aquest proc\u00e9s va facilitar el mesurament objectiu i l\u2019an\u00e0lisi de la praxi docent utilitzant categories clares que permeten una interpretaci\u00f3 cient\u00edfica de les dades, amb la qual cosa es garantia la coher\u00e8ncia de l\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Resultats de l\u2019enquesta<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Q\u00fcestionari ALCADE<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

L\u2019interval de 19 entre el m\u00e8tode tradicional (191) i l\u2019autoaprenentatge (172) reflecteix una variabilitat moderada en la freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019\u00fas d\u2019aquests m\u00e8todes. La mitjana de 184.33 indica que, en general, la majoria dels m\u00e8todes d\u2019ensenyament t\u00e9 una freq\u00fc\u00e8ncia superior a 180, la qual cosa suggereix una tend\u00e8ncia favorable a la seva aplicaci\u00f3. La mitjana, amb un valor de 182.5, confirma que la meitat dels m\u00e8todes superen aquesta freq\u00fc\u00e8ncia, la qual cosa refor\u00e7a el seu \u00fas sistem\u00e0tic. La moda, corresponent al m\u00e8tode tradicional (191), posa en relleu la seva \u00e0mplia implantaci\u00f3 i prefer\u00e8ncia davant dels altres (vegeu la Figura 2). Finalment, la desviaci\u00f3 t\u00edpica de 6.95 indica una dispersi\u00f3 moderada, la qual cosa implica petites difer\u00e8ncies en l\u2019aplicaci\u00f3 dels diferents m\u00e8todes.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Gr\u00e0fic de tend\u00e8ncia del m\u00e8tode radial<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El gr\u00e0fic mostra la distribuci\u00f3 de freq\u00fc\u00e8ncies per m\u00e8tode. La distribuci\u00f3, de menor a major freq\u00fc\u00e8ncia, \u00e9s la seg\u00fcent: Autoaprenentatge (172), Investigaci\u00f3-acci\u00f3 (178), Ludificaci\u00f3 (182), Design Thinking (186), Aula invertida (189) i Tradicional (191).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Columna agrupada i gr\u00e0fic lineal de freq\u00fc\u00e8ncia i percentatge d\u2019\u00fas dels m\u00e8todes d\u2019ensenyament <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El gr\u00e0fic mostra la freq\u00fc\u00e8ncia i el percentatge d\u2019utilitzaci\u00f3 dels diversos m\u00e8todes d\u2019ensenyament. Aula invertida i Ludificaci\u00f3 comparteixen la mateixa freq\u00fc\u00e8ncia (9), corresponent a un 32\u2009% d\u2019\u00fas. Design Thinking t\u00e9 una freq\u00fc\u00e8ncia lleugerament inferior (8), que representa un 29\u2009% d\u2019\u00fas. Autoaprenentatge i Investigaci\u00f3-acci\u00f3 presenten la freq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s baixa (4), amb nom\u00e9s un 14\u2009% d\u2019\u00fas. Destaca M\u00e8tode tradicional amb la freq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s gran (14), que representa el 50\u2009% de l\u2019\u00fas.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 5<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Q\u00fcestionari de compet\u00e8ncies investigadores per a professors universitaris (validat per Cabrera et al., 2023)<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Els resultats obtinguts reflecteixen una avaluaci\u00f3 detallada de les compet\u00e8ncies investigadores dels docents, amb mitjanes que oscil\u00b7len entre 3.36 i 4.39, fet que indica un domini entre moderat i alt de les compet\u00e8ncies avaluades. Les \u00e0rees m\u00e9s ben avaluades inclouen l\u2019an\u00e0lisi de dades qualitatives, concretament la capacitat d\u2019analitzar respostes d\u2019entrevistes i textos amb m\u00e8todes qualitatius (mitjana = 4.39, desviaci\u00f3 t\u00edpica = .951), cosa que suggereix una gran compet\u00e8ncia en la interpretaci\u00f3 de dades no num\u00e8riques. Per contra, l\u2019habilitat amb la puntuaci\u00f3 m\u00e9s baixa va ser el disseny d\u2019instruments per a la recollida de dades (mitjana = 3.36, desviaci\u00f3 t\u00edpica = .951), fet que revela una possible llacuna en la creaci\u00f3 i validaci\u00f3 d\u2019eines metodol\u00f2giques.<\/p>\n\n\n\n

Quant a la dispersi\u00f3 de les dades, la desviaci\u00f3 t\u00edpica oscil\u00b7la entre .634 i .951, la qual cosa indica una variabilitat moderada entre els participants. Si b\u00e9 algunes compet\u00e8ncies mostren un domini homogeni, com la formulaci\u00f3 del problema objecte d\u2019estudi (mitjana = 3.57, desviaci\u00f3 t\u00edpica = .790), altres compet\u00e8ncies presenten una dispersi\u00f3 m\u00e9s gran, la qual cosa suggereix difer\u00e8ncies significatives en el nivell de compet\u00e8ncia dels docents avaluats. Aquests resultats subratllen la necessitat de refor\u00e7ar certes compet\u00e8ncies clau en els futurs programes de formaci\u00f3, especialment en l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019instruments i el disseny metodol\u00f2gic de l\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 6<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Correlaci\u00f3 entre dimensions<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La taula de correlacions de Pearson reflecteix una forta interrelaci\u00f3 entre els aspectes fonamentals de l\u2019estudi. Totes les variables (formulaci\u00f3 dels problemes objecte d\u2019estudi, disseny del marc referencial, disseny metodol\u00f2gic, comunicaci\u00f3 dels resultats i rigor cient\u00edfic) mostren coeficients de correlaci\u00f3 elevats, que oscil\u00b7len entre .804 i .921, la qual cosa indica relacions molt significatives entre elles. La significaci\u00f3 estad\u00edstica \u00e9s de .000 en tots els casos, fet que confirma que aquestes correlacions no es deuen a l\u2019atzar i s\u00f3n significatives amb un nivell de confian\u00e7a del 99\u2009%.<\/p>\n\n\n\n

Les correlacions m\u00e9s fortes s\u2019observen entre la comunicaci\u00f3 de resultats i el rigor cient\u00edfic (r<\/em> = .921), i entre el marc referencial i la comunicaci\u00f3 de resultats (r<\/em> = .908). Aix\u00f2 demostra que els docents que mostren un nivell alt de rigor cient\u00edfic i construeixen marcs referencials s\u00f2lids, solen comunicar els resultats dels seus estudis amb m\u00e9s efic\u00e0cia. En general, la coher\u00e8ncia de les relacions entre les variables suggereix que un bon acompliment en una \u00e0rea clau de l\u2019estudi est\u00e0 directament relacionat amb un bon acompliment en altres \u00e0rees, la qual cosa refor\u00e7a la import\u00e0ncia d\u2019un enfocament integral de la formaci\u00f3 investigadora.<\/p>\n\n\n\n

Entrevistes<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els resultats de les entrevistes revelen pautes coherents entre els docents universitaris respecte al disseny i la impartici\u00f3 de cursos orientats a la investigaci\u00f3 en Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esport. La majoria dels participants va afirmar que estructurava les seves classes amb un fort \u00e8mfasi en els continguts te\u00f2rics, complementats amb activitats pr\u00e0ctiques vinculades al desenvolupament de projectes d\u2019investigaci\u00f3; un enfocament que consideren un equilibri entre teoria i pr\u00e0ctica. Segons va afirmar un docent, \u201cmantinc un equilibri al 50\/50, en el qual la teoria s\u2019aplica immediatament mitjan\u00e7ant exercicis pr\u00e0ctics;\u201d aix\u00f2 reflecteix una perspectiva compartida amb freq\u00fc\u00e8ncia entre els enquestats. De la mateixa manera, l\u2019\u00fas de les TIC es va valorar majorit\u00e0riament com un recurs clau per accedir a la informaci\u00f3 i personalitzar l\u2019aprenentatge, amb un \u00fas freq\u00fcent d\u2019eines com Word, PowerPoint i projectors. Quant a la creativitat, diversos docents van destacar que es fomentava permetent que els alumnes identifiquin i treballin en problemes reals dins del context de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, tal com va assenyalar un participant: \u201cFomento la creativitat permetent als alumnes expressar q\u00fcestions reals en el context de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica\u201d. Tamb\u00e9 es va esmentar amb freq\u00fc\u00e8ncia que els exemples i les situacions anal\u00edtiques procedien de les experi\u00e8ncies dels alumnes. Tanmateix, es va identificar com a limitaci\u00f3 recurrent que l\u2019an\u00e0lisi de dades de camp reals no es fa en el marc de la mateixa assignatura, sin\u00f3 que es posposa a etapes posteriors sota la supervisi\u00f3 dels tutors acad\u00e8mics.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 7<\/strong><\/p>\n\n\n\n

ATLAS.ti. An\u00e0lisi codi-document<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de les entrevistes va revelar que el context de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i l\u2019Esport, \u00e9s el tema m\u00e9s destacat, amb un total de 269 mencions i una rellev\u00e0ncia especialment alta en l\u2019Entrevista 3 (29.77\u2009%). El segueix de prop l\u2019equilibri teoricopr\u00e0ctic, amb 229 mencions (del 23.9\u2009% al 28.24\u2009% segons l\u2019entrevista). El disseny did\u00e0ctic va ser objecte de 202 mencions (entre el 19.07\u2009% i el 24.7\u2009%). L\u2019\u00fas de les TIC, amb 197 mencions (del 10.36\u2009% al 31.49\u2009%), va mostrar una variabilitat considerable entre les entrevistes i on va ser m\u00e9s rellevant va ser a l\u2019Entrevista 5. En canvi, el foment de la creativitat, amb 120 mencions (entre el 6.05\u2009% i el 20.78\u2009%), es va esmentar amb menys freq\u00fc\u00e8ncia, sense perjudici de la rellev\u00e0ncia d\u2019aquest tema.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 8<\/strong><\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de freq\u00fc\u00e8ncia de paraules d\u2019ATLAS.ti<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La taula Freq\u00fc\u00e8ncia de paraules de les entrevistes mostra les paraules fetes servir amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia durant les entrevistes: la paraula \u201cinvestigaci\u00f3\u201d va apar\u00e8ixer 17 vegades. Altres paraules esmentades amb freq\u00fc\u00e8ncia s\u00f3n \u201cproblema\u201d (10 mencions) i \u201caprenentatge\u201d (8 mencions), aix\u00ed com \u201cteoria\u201d (7 mencions) i \u201cpr\u00e0ctica\u201d (6 mencions). Els termes \u201cesport\u201d i \u201cf\u00edsica\u201d es van esmentar 4 vegades cada un, mentre que \u201cprojecte\u201d va apar\u00e8ixer 5 vegades. Paraules com ara \u201cexemples\u201d, \u201cvirtual\u201d i \u201ctreball\u201d s\u2019associen a l\u2019\u00fas de tecnologies i enfocaments pr\u00e0ctics en el proc\u00e9s educatiu, fet que possiblement reflecteixi el context actual de l\u2019ensenyament digital o h\u00edbrid. Les paraules amb 3 o menys mencions, com s\u00f3n \u201ccient\u00edfic\u201d, \u201cte\u00f2ric\u201d i \u201cconeixement\u201d, no van ser tan destacades.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats del present estudi van en la l\u00ednia de treballs d\u2019investigaci\u00f3 anteriors que destaquen la rellev\u00e0ncia d\u2019un marc te\u00f2ric s\u00f2lid i una definici\u00f3 clara del problema objecte d\u2019estudi en la formaci\u00f3 del professorat (Chiva-Bartoll et al., 2018).<\/a> \u00c9s de vital import\u00e0ncia aconseguir un enfocament ben estructurat del disseny metodol\u00f2gic i de la formulaci\u00f3 d\u2019hip\u00f2tesis per al desenvolupament de les compet\u00e8ncies investigadores en l\u2019\u00e0mbit de les ci\u00e8ncies de l\u2019esport (Rodr\u00edguez i Reyes, 2020)<\/a>. Plantejar adequadament els problemes objecte d\u2019estudi, construir marcs referencials s\u00f2lids, encertar en l\u2019elecci\u00f3 dels m\u00e8todes i comunicar efica\u00e7ment els resultats de l\u2019estudi amb rigor i coher\u00e8ncia cient\u00edfica s\u00f3n criteris clau per avaluar les compet\u00e8ncies investigadores de docents i alumnes (Mar\u00edn et al., 2024)<\/a>, aspectes que coincideixen amb les correlacions significatives observades entre aquestes variables en l\u2019estudi. Aix\u00ed mateix, \u00e9s molt rellevant la integraci\u00f3 de tecnologies avan\u00e7ades en la formaci\u00f3 investigadora, cosa que suggereix que les esmentades eines poden millorar el proc\u00e9s d\u2019ensenyament-aprenentatge, aspecte que s\u2019hauria de tenir en compte en futures propostes pedag\u00f2giques (Blasco i P\u00e9rez, 2007)<\/a>. De la mateixa manera, la forta correlaci\u00f3 observada entre l\u2019avaluaci\u00f3 dels resultats i el rigor cient\u00edfic confirma les conclusions de Stylianou et al. (2017),<\/a> que subratllen que la formaci\u00f3 investigadora dels futurs professionals de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i l\u2019Esport no nom\u00e9s dep\u00e8n de les compet\u00e8ncies adquirides, sin\u00f3 tamb\u00e9 del context pol\u00edtic i social en el qual es formen.<\/p>\n\n\n\n

El present estudi va fer servir tres instruments clau que van permetre una avaluaci\u00f3 exhaustiva del proc\u00e9s d\u2019ensenyament de la investigaci\u00f3 en la formaci\u00f3 de docents d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esport. En primer lloc, l\u2019instrument ALCADE va ser essencial per plasmar les percepcions dels docents sobre els m\u00e8todes d\u2019ensenyament de la investigaci\u00f3 i va proporcionar un marc quantitatiu s\u00f2lid per a l\u2019an\u00e0lisi. En segon lloc, es va utilitzar el q\u00fcestionari de compet\u00e8ncies investigadores, que va avaluar les compet\u00e8ncies investigadores del professorat i va aportar una visi\u00f3 detallada del seu nivell de preparaci\u00f3 i de la seva capacitat per orientar l\u2019alumnat en investigaci\u00f3 educativa. Finalment, l\u2019entrevista estructurada va permetre obtenir dades qualitatives m\u00e9s profundes sobre la praxi dels docents, fet que va facilitar con\u00e8ixer les seves percepcions i reptes en l\u2019ensenyament de la investigaci\u00f3, a m\u00e9s de complementar els resultats dels instruments quantitatius.<\/p>\n\n\n\n

Els resultats obtinguts indiquen els m\u00e8todes d\u2019ensenyament prioritzats pels docents en l\u2019ensenyament de la investigaci\u00f3 dins de la formaci\u00f3 de docents d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esport. Es va observar una tend\u00e8ncia significativa cap a l\u2019\u00fas de metodologies tradicionals, amb una forta depend\u00e8ncia de les classes magistrals i la transmissi\u00f3 directa d\u2019informaci\u00f3. La Figura 3 il\u00b7lustra una prefer\u00e8ncia clara pel m\u00e8tode tradicional, amb una freq\u00fc\u00e8ncia del 50\u2009%, que el situa com el m\u00e9s utilitzat entre els avaluats, la qual cosa reflecteix una tend\u00e8ncia conservadora en l\u2019ensenyament. Els m\u00e8todes Aula invertida i Ludificaci\u00f3 van registrar una freq\u00fc\u00e8ncia del 32\u2009% cada un, xifra que indica que s\u00f3n alternatives molt esteses, encara que no predominants.
Els segueix de prop Design Thinking amb un 29\u2009%, la qual cosa indica una adopci\u00f3 moderada. En canvi, els m\u00e8todes Autoaprenentatge i Investigaci\u00f3-acci\u00f3, ambd\u00f3s amb una freq\u00fc\u00e8ncia del 14\u2009%, mostren una implantaci\u00f3 baixa, fet que suggereix que, segons la mostra de l\u2019estudi, aquests enfocaments m\u00e9s innovadors encara no han guanyat un terreny significatiu en l\u2019ensenyament basat en la indagaci\u00f3 dins de la formaci\u00f3 del professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esport.<\/p>\n\n\n\n

Mitjan\u00e7ant una an\u00e0lisi corelacional, es van observar relacions significatives entre aspectes clau de l\u2019estudi, com la formulaci\u00f3 de problemes, el disseny metodol\u00f2gic i l\u2019elaboraci\u00f3 del marc referencial, fet que suggereix un enfocament cohesionat de l\u2019ensenyament de la investigaci\u00f3 i implica que els docents tenen les habilitats necess\u00e0ries per ser competents en investigaci\u00f3. La correlaci\u00f3 significativa entre les compet\u00e8ncies d\u2019investigaci\u00f3, formulaci\u00f3 del problema objecte d\u2019estudi i el rigor cient\u00edfic (r<\/em> = .804, p<\/em> < .01) reflexa una relaci\u00f3 previsible segons la bibliografia, en la qual un plantejament clar i ben definit de la formulaci\u00f3 del problema \u00e9s un indicador clau del rigor en la investigaci\u00f3 Chiva-Bartoll el al., (2018).<\/a> Per afegiment, la forta correlaci\u00f3 entre l\u2019\u00fas del marc referencial i la qualitat dels resultats (r<\/em> = .908, p<\/em> < .01) subratlla la import\u00e0ncia d\u2019un marc te\u00f2ric ben constru\u00eft per a la correcta interpretaci\u00f3 dels resultats. Aquests resultats s\u2019alineen amb estudis previs que assenyalen la necessitat d\u2019un marc te\u00f2ric s\u00f2lid com a base per a la formaci\u00f3 investigadora en disciplines com l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica (Rodr\u00edguez i Reyes, 2020)<\/a>. L\u2019an\u00e0lisi de les entrevistes fetes als docents va revelar que les dimensions m\u00e9s destacades eren l\u2019equilibri teoricopr\u00e0ctic, el disseny did\u00e0ctic i l\u2019\u00fas de les TIC, components essencials en l\u2019ensenyament de la investigaci\u00f3. Aquests resultats reforcen la necessitat de combinar aquests aspectes de l\u2019an\u00e0lisi te\u00f2rica amb la pr\u00e0ctica (Ryan, 2020)<\/a> i d\u2019aplicar metodologies que capacitin als futurs formadors per a l\u2019exercici de la investigaci\u00f3 (de Parra et al., 2018)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Limitacions<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Una de les principals limitacions de l\u2019estudi va ser la mida de la mostra. Amb tan sols 28 professors participants, \u00e9s possible que els resultats no siguin representatius de tota la poblaci\u00f3 docent en el camp de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i l\u2019Esport. Tanmateix, a causa de les caracter\u00edstiques de la poblaci\u00f3, resulta complicat incorporar docents amb perfils similars per evitar el biaix de selecci\u00f3. Finalment, la majoria dels m\u00e8todes d\u2019ensenyament innovadors, com el d\u2019Aula invertida, no es van fer servir de manera sistem\u00e0tica, la qual cosa impedeix establir comparacions m\u00e9s detallades entre els m\u00e8todes tradicionals i els innovadors quant a la seva efic\u00e0cia en l\u2019ensenyament d\u2019habilitats d\u2019indagaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019estudi de Ca\u00f1adas et al. (2019)<\/a> ofereix un enfocament valu\u00f3s sobre la percepci\u00f3 del professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica quant al desenvolupament de les seves compet\u00e8ncies clau durant la formaci\u00f3 inicial, alhora que posa en relleu les difer\u00e8ncies existents relacionades amb el seu acompliment professional. Si b\u00e9 l\u2019estudi presenta un conjunt s\u00f2lid de compet\u00e8ncies, tal com es recull al formulari d\u2019avaluaci\u00f3, es pot destacar que l\u2019adquisici\u00f3 de compet\u00e8ncies d\u2019investigaci\u00f3 \u00e9s essencial per enfortir i garantir la integritat de la praxi professional. Des del punt de vista de la millora cont\u00ednua, la capacitat d\u2019investigar permet als docents analitzar la seva praxi de manera cr\u00edtica, adaptar-se a l\u2019evoluci\u00f3 del context i basar les seves decisions pedag\u00f2giques en proves, la qual cosa permet complementar efica\u00e7ment el conjunt de compet\u00e8ncies avaluades en aquest estudi.<\/p>\n\n\n\n

Compliment \u00e8tic i normatiu<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Aquest estudi es va dur a terme respectant estrictament els principis \u00e8tics i les normes internacionals sobre integritat cient\u00edfica. En la seva elaboraci\u00f3, es van seguir les directrius del Codi de Bones Pr\u00e0ctiques Cient\u00edfiques del Consell Superior d\u2019Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC, 2021)<\/a>. Al llarg de tot el proc\u00e9s, es van respectar l\u2019autonomia, la dignitat i els drets de totes les persones participants, promovent pr\u00e0ctiques d\u2019investigaci\u00f3 responsables, inclusives i equitatives.<\/p>\n\n\n\n

Es va mantenir el rigor metodol\u00f2gic i \u00e8tic mitjan\u00e7ant procediments dissenyats per garantir la transpar\u00e8ncia, la validesa i la reproducibilitat de l\u2019estudi. El desenvolupament i l\u2019aplicaci\u00f3 dels instruments d\u2019obtenci\u00f3 de dades es van ajustar a la Guia per a l\u2019\u00fas igualitari i no sexista del llenguatge i de les imatges<\/em> de la Universitat de Ja\u00e9n, garantint una comunicaci\u00f3 inclusiva i una representaci\u00f3 equitativa en q\u00fcesti\u00f3 de g\u00e8nere a tot el material d\u2019investigaci\u00f3 (ONU, 2022)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Abans de la recollida de dades, es van celebrar sessions individuals d\u2019orientaci\u00f3 amb cada participant, durant les quals es va explicar amb claredat la finalitat de l\u2019estudi, els procediments, els riscos potencials i els beneficis. Es va obtenir el consentiment informat per escrit d\u2019acord amb les normes \u00e8tiques. Totes les dades es van tractar amb estricta confidencialitat i anonimat i es van utilitzar \u00fanicament amb finalitats acad\u00e8miques i cient\u00edfiques, d\u2019acord amb la normativa vigent sobre protecci\u00f3 de dades i les millors pr\u00e0ctiques en \u00e8tica de la investigaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En el marc del nostre comprom\u00eds amb la transpar\u00e8ncia i l\u2019obertura en la ci\u00e8ncia, la validaci\u00f3 de l\u2019instrument utilitzat es va registrar i documentar a la plataforma Open Science Framework (OSF), amb la qual cosa es va facilitar l\u2019acc\u00e9s a la comunitat cient\u00edfica i es va facilitar la reproducibilitat dels resultats. Obtingut de osf.io\/vy7rt<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019estudi revela una marcada prefer\u00e8ncia per les metodologies docents tradicionals en l\u2019ensenyament de la investigaci\u00f3, caracteritzada per centrar-se en la transmissi\u00f3 directa de continguts i l\u2019escassa participaci\u00f3 dels alumnes. Aquest enfocament restringeix el desenvolupament del pensament cr\u00edtic i redueix la participaci\u00f3 activa de l\u2019alumnat en el proc\u00e9s d\u2019investigaci\u00f3; una participaci\u00f3 que resulta essencial per aconseguir un aprenentatge significatiu i reflexiu en Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esport.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat els coneixements te\u00f2rics del professorat sobre els m\u00e8todes d\u2019investigaci\u00f3, continua existint una bretxa entre la teoria i l\u2019aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica, especialment en la construcci\u00f3 d\u2019instruments d\u2019investigaci\u00f3. Aquesta limitaci\u00f3 pot obstaculitzar la seva capacitat per orientar efica\u00e7ment els alumnes cap a processos d\u2019investigaci\u00f3 rigorosos i rellevants per al context.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de les compet\u00e8ncies d\u2019investigaci\u00f3 posa en relleu que una base te\u00f2rica ben estructurada millora la interpretaci\u00f3 dels resultats i la formulaci\u00f3 de conclusions s\u00f2lides. Aix\u00f2 refor\u00e7a la import\u00e0ncia del rigor cient\u00edfic i la coher\u00e8ncia metodol\u00f2gica en totes les etapes de l\u2019ensenyament basat en la investigaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En definitiva, la integraci\u00f3 de metodologies actives, com s\u00f3n la investigaci\u00f3-acci\u00f3, emergeix com una estrat\u00e8gia clau per fomentar l\u2019autonomia, la reflexi\u00f3 cr\u00edtica i l\u2019adaptabilitat als reptes pedag\u00f2gics i d\u2019investigaci\u00f3 actuals en la formaci\u00f3 dels futurs professionals de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i l\u2019Esport.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum El desenvolupament d\u2019habilitats investigadores en el professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esport \u00e9s crucial per al seu desenvolupament professional, aix\u00ed com per millorar el proc\u00e9s educatiu. Mitjan\u00e7ant un enfocament mixt i un disseny exploratori-descriptiu, el present estudi tenia per objectiu diagnosticar els m\u00e8todes que prioritzen els docents en l\u2019ensenyament de la investigaci\u00f3 dins de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[50,50],"tags":[11622,119,5008,3855,3946],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Pedagogia esportiva<\/a>","Pedagogia esportiva<\/a>"],"unlinked":["Pedagogia esportiva<\/span>","Pedagogia esportiva<\/span>"]},"tags":{"linked":["esport<\/a>","educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>","formaci\u00f3 del professorat<\/a>","investigaci\u00f3<\/a>","m\u00e8todes d\u2019ensenyament<\/a>"],"unlinked":["esport<\/span>","educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>","formaci\u00f3 del professorat<\/span>","investigaci\u00f3<\/span>","m\u00e8todes d\u2019ensenyament<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 mesos ago","modified":"Updated 3 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 12 octubre 2025","modified":"Updated on 30 desembre 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 12 octubre 2025 08:25","modified":"Updated on 30 desembre 2025 09:28"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69739\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=69739"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69739\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":70624,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69739\/revisions\/70624\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=69739"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=69739"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=69739"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}