{"id":69731,"date":"2025-09-28T14:35:00","date_gmt":"2025-09-28T14:35:00","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=69731"},"modified":"2026-04-01T14:33:12","modified_gmt":"2026-04-01T14:33:12","slug":"factors-determinants-de-la-imatge-corporal-en-practicants-de-dansa-un-estudi-transversal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/factors-determinants-de-la-imatge-corporal-en-practicants-de-dansa-un-estudi-transversal\/","title":{"rendered":"Factors determinants de la imatge corporal en practicants de dansa: un estudi transversal\u00a0"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La imatge corporal \u00e9s la representaci\u00f3 mental que una persona es fa sobre el seu cos. La dansa \u00e9s una pr\u00e0ctica art\u00edstica i morfocin\u00e8tica, per la qual cosa l\u2019est\u00e8tica hi exerceix una funci\u00f3 molt rellevant. No obstant aix\u00f2, l\u2019est\u00e8tica varia entre els diferents tipus de dansa. Aquest estudi transversal tenia com a objectiu identificar les variables que influeixen principalment en la imatge corporal dels practicants de dansa, tant professionals com no professionals. La mostra es va obtenir a trav\u00e9s del Centro Coreogr\u00e1fico Galego, conservatoris i companyies de dansa de Gal\u00edcia, aix\u00ed com escoles de dansa, acad\u00e8mies i associacions culturals que realitzaven activitats relacionades amb la dansa a la prov\u00edncia d\u2019A Coru\u00f1a. Es va sol\u00b7licitar als participants que omplissin un q\u00fcestionari en l\u00ednia per avaluar la imatge corporal, aix\u00ed com dades individuals i socioculturals. La imatge corporal es va avaluar mitjan\u00e7ant la versi\u00f3 espanyola de l\u2019Escala d\u2019Apreciaci\u00f3 Corporal-2 (BAS-2) i l\u2019escala de Stunkard. En total, a la mostra es van incloure 527 practicants de dansa adults, que en la seva gran majoria no eren professionals. Les troballes van revelar que l\u2019\u00edndex de massa corporal, els missatges relacionats amb el cos a les xarxes socials i els comentaris negatius sobre el cos, aix\u00ed com les dietes i les transformacions corporals, van ser els factors que repercutien de forma m\u00e9s negativa en la imatge corporal dels practicants de dansa. Per altra banda, rebre comentaris positius sobre el cos influ\u00efa de forma significativa i positiva en la imatge corporal. Aix\u00ed mateix, altres variables, com el tipus de dansa, l\u2019orientaci\u00f3 sexual, els problemes psicol\u00f2gics i la pr\u00e0ctica d\u2019altres activitats f\u00edsiques, tamb\u00e9 es van identificar com a factors importants.<\/p>\n\n\n\n

Paraules clau: <\/strong>apreciaci\u00f3 corporal, dansa, imatge corporal, percepci\u00f3 corporal, satisfacci\u00f3 corporal. <\/p>\n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La imatge corporal \u00e9s la representaci\u00f3 mental que una persona es fa sobre el seu propi cos, incloses les actituds i l\u2019autopercepci\u00f3 sobre el seu aspecte (Cash, 2012<\/a>). L\u2019aspecte en general \u2014i la imatge corporal en particular\u2014 s\u2019han convertit en factors determinants en les societats occidentals actuals (Cash, 2012<\/a>). Diversos estudis han analitzat els efectes de diferents variables en la imatge corporal.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019una banda, existeixen variables socioculturals, com el g\u00e8nere (Aim\u00e9 et al., 2020<\/a>), l\u2019\u00e8tnia i el pa\u00eds d\u2019origen (Fallon et al., 2014<\/a>), la sexualitat (Alleva et al., 2018)<\/a>, el nivell econ\u00f2mic i l\u2019\u00e8xit professional, financer i acad\u00e8mic (Aim\u00e9 et al., 2020<\/a>; Jim\u00e9nez Boraita et al., 2021)<\/a>. Aix\u00ed mateix, tamb\u00e9 s\u00f3n importants les influ\u00e8ncies de l\u2019entorn, com s\u00f3n les opinions socials i les xarxes socials (Dogan et al., 2018<\/a>; Heidelberger i Smith, 2018<\/a>), els factors relacionats amb la dieta (Requena-P\u00e9rez et al., 2015<\/a>) i l\u2019activitat f\u00edsica (Bibiloni et al., 2017<\/a>; Hartman-Munick et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

A t\u00edtol individual, es donen una s\u00e8rie de variables, com s\u00f3n l\u2019edat (Bibiloni et al., 2017<\/a>; Swami et al., 2014<\/a>),), els trets de personalitat (Ferreira et al., 2018<\/a>; Wade i Tiggemann, 2013<\/a>), la salut mental (Linardon et al., 2022<\/a>), els canvis i la funcionalitat del cos (Halliwell, 2015<\/a>), les variables antropom\u00e8triques, com l\u2019IMC (Bibiloni et al., 2017<\/a>; Dogan et al., 2018<\/a>; Jim\u00e9nez Boraita et al., 2021<\/a>) i el percentatge de greix corporal (\u00c7atikka\u015f, 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s dels est\u00e0ndards de bellesa existents en cada societat, que es veuen influ\u00efts per les diferents cultures, les disciplines de l\u2019esport d\u2019elit tamb\u00e9 se solen associar amb tipus de cossos espec\u00edfics. La dansa, en concret, \u00e9s una pr\u00e0ctica art\u00edstica i morfocin\u00e8tica en la qual les formes del cos i el seu moviment s\u00f3n una finalitat en si mateixes, per aix\u00f2 l\u2019est\u00e8tica suposa un component fonamental (Mateu Serra i Coelho Bortoleto, 2011<\/a>; Serre, 1984<\/a>). L\u2019exposici\u00f3 del cos i l\u2019autoobservaci\u00f3 en miralls intensifiquen l\u2019atenci\u00f3 cap a l\u2019aspecte f\u00edsic i l\u2019est\u00e8tica corporal en comparaci\u00f3 amb altres pr\u00e0ctiques f\u00edsiques. La dansa funciona com un idioma que contribueix a la formaci\u00f3 de la imatge corporal d\u2019un practicant a trav\u00e9s de les seves sensacions i interaccions amb l\u2019entorn (Requena-P\u00e9rez et al., 2015<\/a>). Diversos estudis han analitzat la imatge corporal de practicants de dansa professionals de diferents estils i han obtingut resultats diversos. La influ\u00e8ncia de l\u2019est\u00e8tica relacionada amb els diferents tipus de dansa (ballet, dansa contempor\u00e0nia, danses urbanes, balls de sal\u00f3, entre d\u2019altres) \u00e9s evident.<\/p>\n\n\n\n

Per exemple, diversos estudis han concl\u00f2s que els ballarins i les ballarines de ballet professionals mostren insatisfacci\u00f3 amb la seva imatge corporal, ja sigui perqu\u00e8 perceben que pesen massa o perqu\u00e8 desitgen un f\u00edsic m\u00e9s prim, malgrat tenir un \u00edndex de massa corporal dins de l\u2019est\u00e0ndard (Fonseca da Cunha i Messias Machado, 2019<\/a>; Neves Simas et al., 2019<\/a>; Santo Andr\u00e9 et al., 2022<\/a>). La pressi\u00f3 per mantenir un cos extremadament prim pot afectar negativament la imatge corporal dels ballarins i ballarines.<\/p>\n\n\n\n

Respecte a les persones que practiquen diferents tipus de dansa amb finalitats no professionals, la repercussi\u00f3 de la dansa en la imatge corporal sembla diferir de les troballes esmentades anteriorment. S\u2019ha observat que els practicants de dansa contempor\u00e0nia de nivell avan\u00e7at mostren tant una major apreciaci\u00f3 corporal com una insatisfacci\u00f3 m\u00e9s gran amb el seu cos en comparaci\u00f3 amb els de nivell principiant (Halliwell, 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La rellev\u00e0ncia social d\u2019aquest estudi rau en la q\u00fcesti\u00f3 de la imatge corporal \u2014la forma en qu\u00e8 percebem els nostres cossos\u2014 a causa de la seva repercussi\u00f3 en el nostre benestar. Actualment, s\u2019observen diversos problemes relacionats amb la imatge corporal que afecten l\u2019autoestima en diversos contextos, tot i que alguns grups experimenten aquest tipus de q\u00fcestions amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia que d\u2019altres. Encara m\u00e9s, la pres\u00e8ncia de problemes d\u2019imatge corporal pot estar relacionada amb l\u2019aparici\u00f3 de trastorns alimentaris. La dansa, en tractar-se d\u2019una pr\u00e0ctica art\u00edstica amb una naturalesa morfocin\u00e8tica, presenta una relaci\u00f3 directa amb la imatge corporal i l\u2019autopercepci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Des d\u2019una perspectiva cient\u00edfica, falta una recopilaci\u00f3 integral i un estudi exhaustiu de les variables que poden influir en la imatge corporal de la poblaci\u00f3 en general i, m\u00e9s en concret, dels ballarins i ballarines. A m\u00e9s, encara que s\u2019ha demostrat en diversos estudis sobre diferents modalitats de dansa que aquesta pot ajudar a millorar la imatge corporal, tamb\u00e9 s\u2019ha observat que els seus practicants s\u2019enfronten a problemes amb la seva imatge corporal a causa d\u2019uns est\u00e0ndards f\u00edsics molt exigents i r\u00edgids.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, l\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser identificar les variables socioculturals i individuals que m\u00e9s influeixen en la imatge corporal de practicants de dansa professionals i no professionals, en quina mesura i si aquesta repercussi\u00f3 en la imatge corporal \u00e9s positiva o negativa.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Investigaci\u00f3 i la Doc\u00e8ncia (CEID) de la Universidade da Coru\u00f1a es va encarregar de l\u2019aprovaci\u00f3 \u00e8tica dels procediments i m\u00e8todes d\u2019investigaci\u00f3 d\u2019acord amb el Codi \u00e8tic de la investigaci\u00f3 de la universitat i el Manual de bones pr\u00e0ctiques d\u2019investigaci\u00f3 de l\u2019UDC (n\u00famero de registre: 2023- 014).<\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El grup objectiu va incloure practicants de dansa adults, professionals i no professionals que practiquessin qualsevol estil de dansa. Els practicants professionals es van definir com aquells que ballaven m\u00e9s de 20 hores a la setmana (l\u2019equivalent a una feina a temps parcial), pertanyien a una companyia de dansa o rebien un salari per aquesta activitat, competien o eren estudiants d\u2019un conservatori de dansa en un nivell professional o avan\u00e7at. Respecte als practicants de dansa no professionals es va incloure aquelles persones que ballaven amb altres finalitats i no complien els criteris per considerar-les professionals. Es va excloure les persones menors d\u2019edat de l\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n

Per seleccionar els participants, es va contactar per correu electr\u00f2nic o tel\u00e8fon amb companyies de dansa i conservatoris professionals de Gal\u00edcia, aix\u00ed com amb escoles de dansa, acad\u00e8mies i associacions culturals o de barri que oferissin classes de dansa o tinguessin grups de dansa a la prov\u00edncia d\u2019A Coru\u00f1a. La recerca de participants no professionals es va limitar a aquesta prov\u00edncia perqu\u00e8 el nombre de possibles contactes era massa alt per a la seva gesti\u00f3. Es va crear una base de dades entre el 23 de novembre de 2023 i el 29 de febrer de 2024 per recopilar els seus noms i les seves dades de contacte. <\/p>\n\n\n\n

Materials i instruments. Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La informaci\u00f3 sobre l\u2019objectiu i la utilitat de la investigaci\u00f3, aix\u00ed com tots els procediments de tractament de dades i drets dels participants, es van facilitar abans de comen\u00e7ar la participaci\u00f3 en l\u2019estudi com a part del proc\u00e9s de consentiment informat. Es van incloure a la mostra totes les persones que complien els criteris d\u2019inclusi\u00f3 i que van omplir el q\u00fcestionari entre el 5 de mar\u00e7 de 2024 i el 30 d\u2019abril de 2024. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019estudi pretenia aconseguir una mostra de 400 practicants de dansa, tant professionals com no professionals, igual com en l\u2019estudi de validaci\u00f3 espanyol de l\u2019Escala d\u2019Apreciaci\u00f3 Corporal-2 (BAS-2, per les seves sigles en angl\u00e8s; Swami et al., 2017<\/a>) que va utilitzar una mostra de 400 participants en cada meitat de l\u2019estudi. <\/p>\n\n\n\n

Els participants van omplir un q\u00fcestionari inicial amb informaci\u00f3 sobre factors demogr\u00e0fics i socioecon\u00f2mics, caracter\u00edstiques f\u00edsiques, aspectes relacionats amb la dansa, factors psicol\u00f2gics i conductuals, imatge corporal i influ\u00e8ncies externes, i opcions sobre salut i estil de vida.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, per avaluar la imatge corporal, conforme als resultats d\u2019una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica anterior sobre els instruments disponibles en la literatura sobre imatge corporal i dansa (Fraga-Pena i Bobo-Arce, 2025<\/a>), es van utilitzar dos instruments d\u2019avaluaci\u00f3: l\u2019Escala de Siluetes de Stunkard (Stunkard et al., 1983<\/a>) per preguntar als participants amb quin cos s\u2019identificaven i quin desitjarien tenir, i per calcular la difer\u00e8ncia entre aquestes percepcions per tal d\u2019avaluar el grau de satisfacci\u00f3 corporal; i l\u2019Escala d\u2019Apreciaci\u00f3 Corporal-2 (BAS-2, Tylka i Wood-Barcalow, 2015<\/a>), tradu\u00efda i validada en espanyol (Swami et al., 2017<\/a>), que va mostrar una coher\u00e8ncia interna adequada tant per a les dones (alfa de Cronbach \u03b1 = .90, IC del 95 % = .88, .92) com per als homes (alfa de Cronbach \u03b1 = .91, IC del 95 % = .89, .93). <\/p>\n\n\n\n

Abans de la seva aplicaci\u00f3, un comit\u00e8 expert en l\u2019\u00e0mbit corporal i de g\u00e8nere va revisar el q\u00fcestionari. Respecte a la recopilaci\u00f3 de les dades, es va utilitzar la plataforma Microsoft Forms per la seva senzillesa i nivell d\u2019accessibilitat.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de les dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per a l\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstica, es va utilitzar la versi\u00f3 29 del programa IBM SPSS amb la llic\u00e8ncia de la Universidade da Coru\u00f1a. Les dades es van codificar i les preguntes obertes es van categoritzar per a la seva an\u00e0lisi. L\u2019IMC es va calcular a partir de les dades de massa corporal i al\u00e7ada. Respecte a les variables dependents, es va calcular la difer\u00e8ncia absoluta entre la silueta percebuda i la desitjada, aix\u00ed com els resultats mitjans de l\u2019Escala d\u2019Apreciaci\u00f3 Corporal BAS-2. <\/p>\n\n\n\n

Per fer una an\u00e0lisi inferencial, totes les variables amb opcions de resposta m\u00faltiple i les afirmacions finals relatives a la relaci\u00f3 entre el cos i la dansa es van transformar en variables fict\u00edcies. Per examinar les variables m\u00e9s influents en la imatge corporal, es van dur a terme dues regressions lineals m\u00faltiples, per a les quals es van utilitzar com a variables dependents la difer\u00e8ncia absoluta dels resultats de Stunkard i la puntuaci\u00f3 mitjana de la BAS-2. Tamb\u00e9 es van realitzar an\u00e0lisis univariables per obtenir errors est\u00e0ndard robustos quan no es va complir el sup\u00f2sit d\u2019homoscedasticitat en les regressions lineals.<\/p>\n\n\n\n

Es va dividir la mostra en dos grups (practicants de dansa professionals i no professionals) i es van fer les mateixes an\u00e0lisis per detectar difer\u00e8ncies en les variables rellevants per a la imatge corporal en cada grup. Aix\u00ed mateix, es van dur a terme regressions log\u00edstiques en cada una de les afirmacions sobre les quals es va preguntar als participants.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, per comprovar si existien difer\u00e8ncies entre els resultats sobre la imatge corporal i l\u2019IMC, es van comparar les mitjanes de les hores setmanals de pr\u00e0ctica de dansa i les hores setmanals d\u2019activitat f\u00edsica dels practicants professionals i no professionals.  <\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En total, es van obtenir 527 respostes. La Taula 1 mostra les caracter\u00edstiques principals de la mostra.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques de la mostra<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Respecte al tipus de dansa, la categoria m\u00e9s popular va ser la de danses tradicionals i folkl\u00f2riques, tant entre practicants professionals (47.7 %) com en no professionals (61.0 %). La Taula 2 mostra els resultats de la pr\u00e0ctica de dansa.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Nivell professional, tipus de dansa, altres activitats f\u00edsiques i hores setmanals de pr\u00e0ctica<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Pel que fa als comentaris sobre l\u2019aspecte f\u00edsic, la majoria dels participants va indicar que quasi mai no rebia comentaris negatius, mentre que gaireb\u00e9 la meitat va afirmar que rebia comentaris positius sovint. A m\u00e9s, la majoria va dir que veia imatges o missatges sobre el cos ideal als mitjans de comunicaci\u00f3 o a les xarxes socials sovint o amb molta freq\u00fc\u00e8ncia. La Taula 3 mostra els resultats de la freq\u00fc\u00e8ncia de comentaris i imatges o missatges sobre el cos ideal, aix\u00ed com les fonts dels esmentats comentaris. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Freq\u00fc\u00e8ncia dels comentaris i imatges o missatges sobre el cos ideal. Fonts dels comentaris sobre el cos<\/em>t<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Siluetes de Stunkard<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els participants van manifestar, de mitjana, poca difer\u00e8ncia entre la silueta percebuda i la desitjada (x\u0304 = 0.98; DE = 0.91), en una escala de 0 a 4 d\u2019un m\u00e0xim de 6, tant en practicants de dansa professionals (x\u0304 = 0.84; DE = 0.90) com en no professionals (x\u0304 = 1.02; DE = 0.91).<\/p>\n\n\n\n

Donat que les regressions inicials no complien el sup\u00f2sit d\u2019homoscedasticitat, la Taula 4 mostra una llista de les variables que es van identificar com a estad\u00edsticament significatives despr\u00e9s de recalcular els errors est\u00e0ndards robustos. A la mostra general, es va avaluar la rellev\u00e0ncia de les variables segons els intervals de confian\u00e7a, ja que el programa SPSS no va proporcionar valors p<\/em> en aplicar els errors est\u00e0ndards robustos a causa de l\u2019extrema precisi\u00f3 del model. Els models complien els sup\u00f2sits de linealitat tant a la mostra general (F<\/em> = 25,511; p <\/em>< .001) com en la professional (F<\/em> = 32,140;  p<\/em> < .001); independ\u00e8ncia dels residus amb valors de Durbin-Watson propers a 2 en tots els casos; normalitat dels residus i no colinealitat (VIF < 10; toler\u00e0ncia > 0.1 en tots els casos). L\u2019an\u00e0lisi de la vari\u00e0ncia (ANOVA) va demostrar que els models eren significatius, amb un R<\/em>2<\/sup> = .308 per a la mostra general i un R<\/em>2<\/sup> = .280 per als practicants de dansa no professionals, fet que significa que les associacions eren adequades. Quant a la mostra professional, cap de les variables no es va considerar estad\u00edsticament significativa despr\u00e9s de recalcular els errors est\u00e0ndards robustos.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Variables que afecten principalment la satisfacci\u00f3 sobre el cos a la mostra general i en els practicants de dansa no professionals, significaci\u00f3 estad\u00edstica i intervals de confian\u00e7a<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Les an\u00e0lisis de normalitat van mostrar que ni el grup de professionals ni el de no professionals no van seguir una distribuci\u00f3 normal quant als resultats de difer\u00e8ncia de l\u2019escala de Stunkard (p <\/em>< .001 en ambd\u00f3s casos), per tant, es va utilitzar la prova U de Mann-Whitney per comparar les mitjanes. Es va rebutjar la hip\u00f2tesi nul\u00b7la (p<\/em> = .050), de manera que hi ha prou evid\u00e8ncia per concloure que hi ha una difer\u00e8ncia considerable en la mitjana entre els grups.<\/p>\n\n\n\n

BAS-2<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els participants van manifestar, de mitjana, una apreciaci\u00f3 moderada de la seva imatge corporal (x\u0304 = 3.56; DE = 0.85), en una escala que anava de l\u20191 (m\u00ednim) al 5 (m\u00e0xim). En la divisi\u00f3 entre practicants de dansa professionals (x\u0304 = 3.54; DE = 0.86) i no professionals (x\u0304 = 3.57; DE = 0.85), les puntuacions van ser similars. <\/p>\n\n\n\n

La Taula 5 mostra una llista de les variables que van resultar significatives despr\u00e9s de la regressi\u00f3. Els models van complir els sup\u00f2sits de linealitat tant a la mostra general (F<\/em> = 14.94; p <\/em>< .001) com en la no professional (F<\/em> = 13.90; p<\/em> < .001); independ\u00e8ncia dels residus amb valors de Durbin-Watson propers a 2 en tots els casos; normalitat dels residus i no colinealitat (VIF < 10; toler\u00e0ncia > 0.1 en tots els casos). El sup\u00f2sit d\u2019homoscedasticitat no es va complir en la regressi\u00f3 de la mostra professional i cap de les variables no es va considerar significativa des del punt de vista estad\u00edstic despr\u00e9s de tornar a fer el c\u00e0lcul amb els errors est\u00e0ndards robustos. L\u2019an\u00e0lisi de la vari\u00e0ncia (ANOVA) va demostrar que els models eren significatius, amb un R<\/em>2<\/sup> = .361 per a la mostra general i de .340 per als practicants de dansa no professionals, de manera que les associacions es van considerar adequades.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 5<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Variables que m\u00e9s influeixen en l\u2019apreciaci\u00f3 corporal a la mostra general, practicants de dansa professionals i no professionals, i significaci\u00f3 estad\u00edstica<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Les an\u00e0lisis de normalitat van mostrar que ni el grup de professionals ni el de no professionals no va seguir una distribuci\u00f3 normal quant als resultats de comparaci\u00f3 en l\u2019escala de Stunkard (p <\/em>= .031 i p <\/em>= .001 respectivament), per tant, es va utilitzar la prova U de Mann-Whitney per comparar les mitjanes. Es va acceptar la hip\u00f2tesi nul\u00b7la (p<\/em> = .763), de manera que no hi ha prou evid\u00e8ncia per concloure que hi ha una difer\u00e8ncia considerable a la mitjana entre ambd\u00f3s grups.<\/p>\n\n\n\n

Afirmacions<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La majoria dels participants (68.3 %) estaven d\u2019acord en que la dansa els feia sentir millor i m\u00e9s connectats amb el seu cos. Aix\u00ed mateix, un 36.1 % va respondre que millorar la seva t\u00e8cnica de dansa els va fer valorar m\u00e9s el seu cos; un 14.2 % va manifestar que sentia m\u00e9s pressi\u00f3 sobre el seu cos en ballar en grup; un 13.5 % va respondre que, quan no ballava, se sentia inc\u00f2mode amb el seu cos; i un 22.2 % va contestar que no s\u2019identificava amb cap de les afirmacions anteriors. En cada una de les quatre primeres afirmacions, els percentatges van ser superiors entre els practicants de dansa professionals que entre els no professionals.<\/p>\n\n\n\n

En cada una de les cinc afirmacions, es van dur a terme diverses regressions log\u00edstiques. En cap dels casos, pseudo R<\/em>2 <\/sup>no va ser superior a .3, la qual cosa indica que els models presenten un grau d\u2019ajustament baix.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi va investigar les variables que afectaven en gran manera la imatge corporal de practicants de dansa professionals i no professionals amb l\u2019objectiu d\u2019identificar-les, determinar en quina mesura afectaven la seva imatge corporal i entendre la correlaci\u00f3 entre elles.<\/p>\n\n\n\n

La troballa principal va consistir en que les variables que m\u00e9s afectaven la imatge corporal dels practicants de dansa van ser, en general, l\u2019\u00edndex de massa corporal, els comentaris sobre el cos i les xarxes socials, i les dietes i els canvis corporals. Altres factors tamb\u00e9 rellevants van ser el tipus de dansa, l\u2019asexualitat, els problemes psicol\u00f2gics o la pr\u00e0ctica d\u2019altres activitats f\u00edsiques (si les practiquen i el tipus). Es van detectar algunes difer\u00e8ncies entre els practicants de dansa professionals i els no professionals respecte a les variables m\u00e9s influents.<\/p>\n\n\n\n

\u00cdndex de massa corporal<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Aquest estudi va determinar que l\u2019\u00edndex de massa corporal era la variable m\u00e9s rellevant per a la imatge corporal tant de practicants de dansa professionals com de no professionals. Aquests resultats van mostrar que un IMC superior est\u00e0 relacionat amb una apreciaci\u00f3 corporal m\u00e9s baixa i amb una discrep\u00e0ncia m\u00e9s gran entre el cos ideal i el percebut. Alguns estudis ja havien identificat l\u2019IMC com una variable rellevant per a la imatge corporal en practicants de dansa (Fonseca da Cunha i Messias Machado, 2019<\/a>). Tanmateix, d\u2019altres no han determinat que la satisfacci\u00f3 corporal sigui un indicador rellevant (Boyes i Cornelissen, 2024<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Comentaris sobre el cos i les xarxes socials<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En general, no rebre mai o gaireb\u00e9 mai comentaris negatius sobre el cos o rebre comentaris positius amb molta freq\u00fc\u00e8ncia o sovint t\u00e9 un efecte positiu en la satisfacci\u00f3 i apreciaci\u00f3 corporal. Al contrari, no rebre comentaris positius sobre el cos gaireb\u00e9 mai o mai, rebre\u2019n comentaris negatius amb freq\u00fc\u00e8ncia i veure amb molta freq\u00fc\u00e8ncia imatges o missatges sobre el cos ideal a les xarxes socials t\u00e9 un efecte negatiu en la satisfacci\u00f3 i apreciaci\u00f3 corporal. Aquests resultats donen suport a les troballes d’Halliwell (2015)<\/a>,, que va identificar les xarxes socials com un factor influent en la imatge corporal. Tanmateix, al contrari que les conclusions de Dogan et al. (2018)<\/a> i Heidelberger i Smith (2018)<\/a> respecte a la poblaci\u00f3 adolescent, despr\u00e9s de les regressions es va determinar que l\u2019emissor d\u2019aquests missatges no era important. <\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 es van trobar alguns resultats confusos. A la mostra general, els comentaris negatius procedents de companys o companyes de classe o de feina es van associar amb una millor apreciaci\u00f3 corporal. Aix\u00ed mateix, no veure mai imatges o missatges sobre el cos ideal en mitjans tradicionals es va relacionar amb una pitjor apreciaci\u00f3 corporal. Aquestes troballes podrien indicar que als participants no els afecten els comentaris i opinions dels seus companys i companyes de classe o de feina, o que les persones que practiquen dansa consideraven que aquests comentaris sobre el cos eren constructius. Respecte als mitjans tradicionals, la possibilitat que els participants no els vegin o els evitin de forma conscient per no exposar-se als est\u00e0ndards de bellesa, podria explicar aquests resultats.<\/p>\n\n\n\n

Dieta, canvis corporals i funcionalitat del cos<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En general, seguir una dieta per motius est\u00e8tics o de control, aix\u00ed com haver experimentat un canvi corporal dr\u00e0stic per raons diferents a les esmentades, es van relacionar amb una pitjor satisfacci\u00f3 i apreciaci\u00f3 corporal. Tanmateix, les dietes per raons \u00e8tiques es van associar de manera positiva amb la satisfacci\u00f3 corporal a la mostra general. Sant Andr\u00e9 et al. (2022)<\/a> tamb\u00e9 van relacionar les dietes restrictives d\u2019aprimament amb la insatisfacci\u00f3 corporal de ballarins i ballarines de ballet.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, a difer\u00e8ncia dels resultats exposats per Argyrides et al. (2023)<\/a> en persones que no practiquen la dansa, el fet de tenir alguna discapacitat f\u00edsica es va relacionar positivament amb una millor apreciaci\u00f3 corporal en els practicants de dansa no professionals. Aquesta troballa tamb\u00e9 podria explicar-se pel fet que els practicants amb alguna discapacitat f\u00edsica poden valorar m\u00e9s el seu cos per all\u00f2 que s\u00f3n capa\u00e7os de fer que per all\u00f2 que no.<\/p>\n\n\n\n

Pr\u00e0ctica de la dansa<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Quant als tipus de dansa, s\u2019ha vist que algunes disciplines eren rellevants per a la imatge corporal. Els resultats de la BAS-2 van mostrar que la pr\u00e0ctica de danses orientals t\u00e9 un efecte perjudicial sobre l\u2019apreciaci\u00f3 corporal, mentre que altres disciplines, com els balls de sal\u00f3 o el swing, <\/em>hi influeixen de forma positiva. Aquests resultats s\u00f3n similars en els practicants de dansa no professionals.<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, aquests resultats contradiuen els de Tiggemann et al. (2014)<\/a> i Walter (2020)<\/a>, que van mostrar que les practicants de dansa del ventre, una dansa oriental, presentaven millors resultats quant a imatge corporal i menor grau d\u2019insatisfacci\u00f3 amb el seu cos que les persones que no ballaven. Aix\u00ed mateix, alguns estudis que van analitzar la pr\u00e0ctica de dansa del ventre en dones diagnosticades amb c\u00e0ncer de mama van mostrar millores en la imatge corporal (Boing et al., 2023<\/a>; Denig et al., 2022<\/a>). El grau d\u2019exposici\u00f3 del cos en aquest tipus de dansa podria explicar els nivells baixos d\u2019apreciaci\u00f3 corporal del present estudi. Tanmateix, la discrep\u00e0ncia amb la literatura podria procedir de les diferents caracter\u00edstiques de les mostres, ja que la dansa del ventre ajudava les dones amb c\u00e0ncer de mama a tornar a valorar la sensualitat i l\u2019atractiu sexual dels seus cossos.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, en la literatura, s\u2019ha demostrat que els ballarins i les ballarines de balletpresenten problemes d\u2019imatge corporal, com s\u00f3n alteracions moderades i greus de la percepci\u00f3 de la imatge corporal (Da Silva et al., 2016<\/a>) i insatisfacci\u00f3 corporal (Fonseca da Cunha i Messias Machado, 2019<\/a>; Granha Vasconcellos et al., 2021<\/a>). Tanmateix, els nostres resultats no van determinar que la pr\u00e0ctica de ballet fos un indicador significatiu per a la imatge corporal, fins i tot malgrat que els est\u00e0ndards est\u00e8tics del ballet estiguin molt consolidats.<\/p>\n\n\n\n

Respecte a la pr\u00e0ctica professional, s\u2019anticipava que fos un indicador determinant en la imatge corporal, ja que els ballarins i ballarines professionals exposen els seus cossos davant d\u2019un p\u00fablic m\u00e9s ampli i el seu aspecte representa una part crucial de la seva traject\u00f2ria. Malgrat aix\u00f2, les nostres troballes no van determinar que la pr\u00e0ctica professional de la dansa result\u00e9s rellevant per a la imatge corporal. El fet que nom\u00e9s 12 de 107 participants professionals practiquessin ballet podria explicar aquesta discrep\u00e0ncia, ja que la literatura s\u2019ha centrat principalment en ballarins i ballarines de ballet professionals (Fonseca da Cunha i Messias Machado, 2019<\/a>; Granha Vasconcellos et al., 2021<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Trastorn psicol\u00f2gic<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les persones que van manifestar que patien algun trastorn psicol\u00f2gic van mostrar una  apreciaci\u00f3 corporal pitjor. La literatura ha evidenciat que les psicopatologies com la depressi\u00f3 i l\u2019ansietat es relacionen de forma inversament proporcional amb l\u2019apreciaci\u00f3 corporal (Linardon et al., 2022<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Altres activitats f\u00edsiques<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

S\u2019ha demostrat que practicar esports d\u2019equip t\u00e9 una relaci\u00f3 positiva amb la imatge corporal. L\u2019apreciaci\u00f3 corporal tamb\u00e9 est\u00e0 relacionada positivament amb la pr\u00e0ctica d\u2019activitats relacionades amb el benestar i la salut. Hartman-Munick et al. (2020)<\/a> van assenyalar que, encara que la pr\u00e0ctica esportiva pot tenir un impacte positiu en la salut f\u00edsica i mental, \u00e9s important recon\u00e8ixer la seva influ\u00e8ncia sobre la imatge corporal, especialment en les disciplines que tradicionalment fomenten determinats tipus o mides de cos. Aix\u00ed mateix, s\u2019ha relacionat la pr\u00e0ctica d\u2019esports organitzats i en equip amb una imatge corporal positiva (Vaquero-Crist\u00f3bal et al., 2013<\/a>)<\/p>\n\n\n\n

Variables socioecon\u00f2miques<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Encara que anteriorment s\u2019havia demostrat la relaci\u00f3 entre g\u00e8nere i imatge corporal (Aim\u00e9 et al., 2020<\/a>), els resultats actuals no van trobar cap relaci\u00f3 significativa. Aix\u00ed mateix, l\u2019edat no es va relacionar amb la imatge corporal, malgrat que alguns estudis suggereixen que la maduresa podria ajudar les dones a acceptar els seus canvis corporals, un fet que es podria traduir en una satisfacci\u00f3 corporal m\u00e9s gran en l\u2019adultesa (Swami et al., 2014<\/a>). Altres estudis indiquen que, degut al fet que els est\u00e0ndards de bellesa femenins tendeixen a afavorir els cossos m\u00e9s joves, la imatge corporal podria ser m\u00e9s positiva en dones joves que en dones de mitjana edat o grans (Bibiloni et al., 2017)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Respecte a l\u2019orientaci\u00f3 sexual, l\u2019asexualitat es va relacionar amb una discrep\u00e0ncia m\u00e9s gran entre el cos desitjat i el percebut, d\u2019acord amb les troballes de Swami et al. (2019)<\/a>. Els practicants de dansa asexuals poden sentir-se especialment insatisfets i insatisfetes amb els seus cossos en intentar encaixar en societats heteronormatives.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, segons les conclusions d’Aim\u00e9 et al. (2020)<\/a>, un nivell educatiu m\u00e0xim d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria i uns ingressos anuals d\u2019entre 24,000 i 32,000 \u20ac a l\u2019any tamb\u00e9 es van identificar com a factors rellevants per a la imatge corporal, de forma negativa i positiva respectivament. Aquests s\u00f3n indicadors cl\u00e0ssics d\u2019\u00e8xit social i poden afectar la imatge corporal, ja que els cossos poden entendre\u2019s tamb\u00e9 com un s\u00edmbol d\u2019estatus i exercir un paper important en la creaci\u00f3 de la identitat i el valor social de cada persona.<\/p>\n\n\n\n

Limitacions i punts forts<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

S\u2019han de tenir en compte certes limitacions a l\u2019hora de considerar aquestes troballes. En primer lloc, respecte a la mostra, el nostre grup objectiu es va limitar a persones adultes que ballaven a Gal\u00edcia, per la qual cosa les troballes no poden generalitzar-se a poblacions m\u00e9s joves, amb una percepci\u00f3 diferent de la imatge corporal, ni a altres regions, ja que la tradici\u00f3 folkl\u00f2rica exerceix un paper important en la dansa. El gran nombre d\u2019institucions que ofereixen classes de ball va fer que no fos factible gestionar la selecci\u00f3 de participants a tota la regi\u00f3, per la qual cosa la selecci\u00f3 de practicants de dansa no professionals es va centrar a  la prov\u00edncia d\u2019A Coru\u00f1a.<\/p>\n\n\n\n

En segon lloc, respecte a l\u2019avaluaci\u00f3 de la imatge corporal, malgrat que es van utilitzar dues eines validades, l\u2019escala de Stunkard ofereix una visi\u00f3 dicot\u00f2mica dels g\u00e8neres i els cossos, pel que pot ser que no representi tothom. A m\u00e9s, el q\u00fcestionari en l\u00ednia podria oferir un acc\u00e9s limitat a les persones grans que estan menys familiaritzades amb la tecnologia.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, algunes regressions no van complir el sup\u00f2sit d\u2019homoscedasticitat, per la qual cosa es van computar els errors est\u00e0ndard robustos per obtenir uns c\u00e0lculs m\u00e9s fiables.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat que es van identificar algunes limitacions, els punts forts d\u2019aquest estudi ofereixen una base s\u00f2lida per a les seves conclusions. Aquests inclouen l\u2019anonimat de la recopilaci\u00f3 de mostres, un q\u00fcestionari senzill i breu al qual qualsevol persona amb unes m\u00ednimes habilitats tecnol\u00f2giques podia accedir, una mida gran de la mostra, la cobertura de diverses variables (inclosa la professionalitzaci\u00f3 de la dansa, que suposa un enfocament innovador) i l\u2019an\u00e0lisi rigorosa de les variables.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, s\u2019ha de destacar la rellev\u00e0ncia del tema: aquest estudi ofereix noves troballes en el camp de la imatge corporal i la dansa, fet que pot contribuir a millorar el benestar del practicants de dansa. Tamb\u00e9 afavoreix la conscienciaci\u00f3 sobre un tema actual, en particular sobre la imatge corporal, especialment en un \u00e0mbit amb uns est\u00e0ndards est\u00e8tics molt marcats com \u00e9s la dansa.<\/p>\n\n\n\n

Investigaci\u00f3 futura<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els estudis futurs han d\u2019explorar la imatge corporal en practicants de dansa des d\u2019una perspectiva qualitativa per entendre de forma integral la complexitat d\u2019un concepte com el de la imatge corporal, per a la qual cosa caldr\u00e0 centrar-se en els factors m\u00e9s importants. La investigaci\u00f3 futura tamb\u00e9 haur\u00e0 d\u2019incloure estudis transversals i longitudinals amb poblacions diverses en diversos grups d\u2019edat i ubicacions. Tamb\u00e9 resulten convenients estudis d\u2019intervenci\u00f3 sobre la imatge corporal de persones que no s\u00f3n practicants de dansa despr\u00e9s de participar en un programa espec\u00edfic de dansa.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El present estudi va determinar que l\u2019\u00edndex de massa corporal, els missatges sobre el cos a les xarxes socials i els comentaris sobre el cos, aix\u00ed com les variables relatives a les dietes i als canvis corporals, s\u00f3n els factors que m\u00e9s influeixen en la imatge corporal de practicants de dansa professionals i no professionals. Altres factors, com el tipus de dansa, l\u2019asexualitat, els problemes psicol\u00f2gics i la pr\u00e0ctica d\u2019altres activitats f\u00edsiques, tamb\u00e9 es van identificar com a factors rellevants. A m\u00e9s de contribuir al coneixement sobre la imatge corporal de practicants de dansa, aquestes troballes tamb\u00e9 permeten entendre millor la import\u00e0ncia del context i altres variables en aquesta \u00e0rea d\u2019investigaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum La imatge corporal \u00e9s la representaci\u00f3 mental que una persona es fa sobre el seu cos. La dansa \u00e9s una pr\u00e0ctica art\u00edstica i morfocin\u00e8tica, per la qual cosa l\u2019est\u00e8tica hi exerceix una funci\u00f3 molt rellevant. No obstant aix\u00f2, l\u2019est\u00e8tica varia entre els diferents tipus de dansa. Aquest estudi transversal tenia com a objectiu identificar […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[14444,15,4],"tags":[13139,13145,13582,13146,13138,13142,13143,13144,13147,13137,13141],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat fisica<\/a>","Activitat f\u00edsica i salut<\/a>","Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Activitat fisica<\/span>","Activitat f\u00edsica i salut<\/span>","Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["apreciaci\u00f3 corporal<\/a>","creativitat motriu<\/a>","dansa<\/a>","elaboraci\u00f3<\/a>","imatge corporal<\/a>","inexperts<\/a>","innovaci\u00f3<\/a>","inter\u00e8s est\u00e8tic<\/a>","originalitat<\/a>","percepci\u00f3 corporal<\/a>","satisfacci\u00f3 corporal<\/a>"],"unlinked":["apreciaci\u00f3 corporal<\/span>","creativitat motriu<\/span>","dansa<\/span>","elaboraci\u00f3<\/span>","imatge corporal<\/span>","inexperts<\/span>","innovaci\u00f3<\/span>","inter\u00e8s est\u00e8tic<\/span>","originalitat<\/span>","percepci\u00f3 corporal<\/span>","satisfacci\u00f3 corporal<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 7 mesos ago","modified":"Updated 3 setmanes ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 28 setembre 2025","modified":"Updated on 1 abril 2026"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 28 setembre 2025 14:35","modified":"Updated on 1 abril 2026 14:33"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69731\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=69731"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69731\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":71912,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69731\/revisions\/71912\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=69731"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=69731"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=69731"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}