{"id":69521,"date":"2025-09-28T14:53:25","date_gmt":"2025-09-28T14:53:25","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/descalificaciones-de-jugadores-en-torneos-profesionales-de-tenis-masculino-1973-2024\/"},"modified":"2026-01-02T15:40:01","modified_gmt":"2026-01-02T15:40:01","slug":"desqualificacions-de-jugadors-en-tornejos-professionals-de-tenis-masculi-1973-2024","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/desqualificacions-de-jugadors-en-tornejos-professionals-de-tenis-masculi-1973-2024\/","title":{"rendered":"Desqualificacions de jugadors en tornejos professionals de tenis mascul\u00ed (1973-2024)"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En el tennis hi ha diferents tipus de situacions en les quals els jugadors no poden acabar un partit. El concepte de desqualificaci\u00f3 (default)<\/em> es refereix a l\u2019expulsi\u00f3 d\u2019un jugador per vulnerar el codi de conducta durant el partit o abans que aquest comenci. El present estudi descriu les desqualificacions en tornejos ATP entre 1973 i 2024 i analitza els seus patrons epidemiol\u00f2gics. La proporci\u00f3 d\u2019incid\u00e8ncia (PI) per cada 1000 partits va ser de 0.59 (IC del 95\u2009%: 0.48\u20130.71) abans del partit i de 0.31 (IC del 95\u2009%: 0.23\u20130.39) durant el partit. La PI m\u00e9s alta abans del partit es va observar en tornejos de categoria 250 o 500 (PI: 0.83; IC del 95\u2009%: 0.68\u20131.01) i en superf\u00edcies de moqueta (PI: 2.23; IC del 95\u2009%: 1.59\u20133.05). Les rondes preliminars i les finals van presentar PI de 0.64 (IC del 95\u2009%: 0.51\u20130.79) i 0.74 (IC del 95\u2009%: 0.45\u20131.14), respectivament. Durant els partits, els tornejos M\u00e0sters i els tornejos de categoria 250 o 500 van registrar les PI m\u00e9s altes: 0.33 (IC del 95\u2009%: 0.15\u20130.63) i 0.33 (IC del 95\u2009%: 0.24\u20130.45) respectivament. De nou, les superf\u00edcies de moqueta van mostrar m\u00e9s desqualificacions (PI: 0.40; IC del 95\u2009%: 0.16\u20130.82). Aquests resultats posen de manifest la influ\u00e8ncia del nivell del torneig, la superf\u00edcie i la ronda en les desqualificacions.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> ATP<\/span>, desqualificaci\u00f3<\/span>, epidemiologia<\/span>, salut mental<\/span>, tennis<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els jugadors de tennis requereixen una dedicaci\u00f3 intensa a l\u2019esport, abordant aspectes essencials tant mentals com f\u00edsics. Aquest proc\u00e9s complex i a llarg termini posa en relleu la import\u00e0ncia de considerar la salut mental per assolir un rendiment d\u2019alt nivell, especialment pel que fa a factors associats a la competitivitat i a l\u2019estr\u00e8s (Crespo i Reid, 2007;<\/a> Gucciardi et al., 2015<\/a>; Harris et al., 2021<\/a>). Estudis recents han posat de manifest un important increment dels s\u00edmptomes obsessivocompulsius en els tennistes professionals, la qual cosa podria estar relacionada amb la intensitat de l\u2019entrenament i les rutines di\u00e0ries estrictes que exigeix l\u2019alt rendiment. Aquestes vulnerabilitats psicol\u00f2giques, encara que inicialment adaptatives, poden evolucionar en per\u00edodes d\u2019adversitat i evidenciar-se en el seu comportament sobre la pista (Marazziti et al., 2021).<\/a> Durant la competici\u00f3, entren cont\u00ednuament en joc factors psicol\u00f2gics com s\u00f3n la capacitat de prendre decisions, el control emocional, l\u2019autoconfian\u00e7a i la for\u00e7a de voluntat, amb una intensitat variable segons l\u2019evoluci\u00f3 del partit. Aquests aspectes cognitius i aquestes capacitats tecnicot\u00e0ctiques i f\u00edsiques s\u00f3n fonamentals per afrontar les diferents situacions com a jugador professional (Rodr\u00edguez i Garc\u00eda, 2014)<\/a>. Els tennistes amb fortalesa mental poden mantenir la concentraci\u00f3 i un di\u00e0leg intern orientat a una intensa autoregulaci\u00f3 emocional, cosa que els permet controlar millor les situacions estressants (Fritsch et al., 2020<\/a>). Una gesti\u00f3 inefica\u00e7 de la pressi\u00f3 i l\u2019estr\u00e8s podria provocar reaccions emocionals negatives que podrien influir en el seu rendiment. <\/p>\n\n\n\n

En el tennis hi ha diferents tipus de situacions en les quals els jugadors no poden acabar un partit o un torneig, amb conseq\u00fc\u00e8ncies diferents, tal com s\u2019indica a la Taula S1 del material suplementari. Les desqualificacions (defaults<\/em>) es refereixen a l\u2019expulsi\u00f3 d\u2019un jugador per vulnerar el codi de conducta durant un partit o a l\u2019abandonament total de totes les proves a causa d\u2019una infracci\u00f3 d\u2019aquest tipus comesa durant el torneig, per\u00f2 no dins d\u2019un partit (ATP, 2024)<\/a>. D\u2019una banda, les desqualificacions que es produeixen durant un partit poden estar relacionades amb els factors psicol\u00f2gics esmentats, que tenen una relaci\u00f3 estreta amb la gesti\u00f3 dels moments cr\u00edtics del partit (Houwer et al., 2017)<\/a>. Per una altra, les desqualificacions pr\u00e8vies al partit (les que es produeixen abans que comenci el matx) s\u00f3n d\u2019\u00edndole m\u00e9s heterog\u00e8nia. La desqualificaci\u00f3 d\u2019un jugador (durant un partit) pot estar relacionada amb factors psicol\u00f2gics vinculats a l\u2019estr\u00e8s i a l\u2019autocontrol (Englert, 2016<\/a>; Tossici et al., 2024<\/a>), per\u00f2 les desqualificacions pr\u00e8vies al partit tamb\u00e9 es poden deure a altres causes, com ara el dopatge, apostes, que el jugador no vesteixi o no vagi equipat de forma professional, o la impuntualitat (Fletcher, 2024<\/a>; normes TADP, 2024<\/a>). Segons la normativa en mat\u00e8ria de sancions, la primera infracci\u00f3 del codi de conducta durant un partit comporta una advert\u00e8ncia; la segona, una penalitzaci\u00f3 d\u2019un punt; i cada sanci\u00f3 posterior a partir de la tercera implica la p\u00e8rdua d\u2019un joc. No obstant aix\u00f2, despr\u00e9s de la tercera infracci\u00f3 del codi, el supervisor de l\u2019ATP valorar\u00e0 si cada nova infracci\u00f3 constitueix una desqualificaci\u00f3 definitiva sense possibilitat d\u2019apel\u00b7laci\u00f3 (ATP, 2024<\/a>; Federaci\u00f3 Internacional de Tennis, 2023<\/a>). Quant a les conseq\u00fc\u00e8ncies de la desqualificaci\u00f3, d\u2019acord amb la normativa de l\u2019Associaci\u00f3 de Tennistes Professionals (ATP), el jugador que sigui desqualificat o abandoni perd tots els premis i punts obtinguts en aquell torneig, a m\u00e9s de rebre una sanci\u00f3 econ\u00f2mica (ATP, 2024)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Entre els casos m\u00e9s notoris de desqualificaci\u00f3 durant un partit en la hist\u00f2ria del tennis, hi ha el de Novak Djokovic, que va ser expulsat de l\u2019US Open 2020 en quarta ronda per colpejar accidentalment amb una pilota un jutge de l\u00ednia. Aquesta desqualificaci\u00f3 va permetre que el seu rival avanc\u00e9s a la seg\u00fcent ronda sense haver d\u2019acabar el partit (Bodo, 2020)<\/a>. Aix\u00ed mateix, en l\u2019US Open 2009, Serena Williams va ser desqualificada en la semifinal contra Kim Clijsters despr\u00e9s d\u2019amena\u00e7ar un jutge de l\u00ednia (Donegan, 2009)<\/a>. M\u00e9s recentment, el jugador rus Andrey Rublev va ser desqualificat del Dubai Tennis Championship 2024 per cridar a un jutge de l\u00ednia (Reuters, 2024)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

En la literatura existent, diferents estudis observacionals han posat de manifest un augment de la freq\u00fc\u00e8ncia de partits no completats \u2014principalment a causa de lesions\u2014 entre els tennistes professionals en els \u00faltims anys (Breznik i Batagelj, 2012<\/a>; Maquirriain i Baglione, 2016<\/a>; Montalvan et al., 2024<\/a>; Okholm Kryger et al., 2015<\/a>; Palau et al., 2024<\/a>). Tanmateix, fins ara no s\u2019han publicat estudis l\u2019objectiu dels quals sigui descriure i analitzar els factors associats als partits no completats per desqualificaci\u00f3. A m\u00e9s, aquest tipus de situacions de desqualificaci\u00f3 sol atreure una atenci\u00f3 medi\u00e0tica considerable, ja que els mitjans de comunicaci\u00f3 exploren amb freq\u00fc\u00e8ncia com i en quines circumst\u00e0ncies els jugadors professionals mostren aquest tipus de comportaments. Per tant, l\u2019objectiu d\u2019aquest estudi \u00e9s descriure les desqualificacions en tornejos ATP entre 1973 i 2024, analitzar els seus patrons epidemiol\u00f2gics i identificar possibles factors associats. At\u00e8s que les desqualificacions durant el partit es vinculen principalment a factors psicol\u00f2gics com ara la gesti\u00f3 de l\u2019estr\u00e8s, mentre que les desqualificacions pr\u00e8vies al partit obeeixen a un ventall m\u00e9s ampli de causes, aquest estudi ofereix una an\u00e0lisi diferenciada d\u2019ambd\u00f3s tipus.<\/p>\n\n\n\n

Materials i m\u00e8todes<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny i mostra de l\u2019estudi<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va dur a terme un estudi de cohort observacional i retrospectiu. Es va utilitzar una base de dades de 186 224 partits disputats entre 1973 i 2024 que cont\u00e9 informaci\u00f3 sobre tornejos de l\u2019ATP Tour. La font va ser el repositori de GitHub https:\/\/github.com\/JeffSackmann\/tennis_atp, el qual compila informaci\u00f3 de les p\u00e0gines oficials de diferents tornejos ATP (Taula S2 del material suplementari). <\/p>\n\n\n\n

Variables<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La variable de resultat d\u2019inter\u00e8s va ser \u201cDesqualificaci\u00f3\u201d (s\u00ed\/no), que es va classificar a m\u00e9s en \u201cDesqualificaci\u00f3 abans\u201d (la desqualificaci\u00f3 es produeix abans que comenci el partit) i \u201cDesqualificaci\u00f3 durant\u201d (la desqualificaci\u00f3 es produeix durant el partit a causa de la conducta del jugador). Les variables relacionades amb el partit i el torneig es detallen a la Taula S3 del material suplementari. Tamb\u00e9 es van avaluar les difer\u00e8ncies d\u2019edat i de classificaci\u00f3 entre els jugadors en cada partit. <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van calcular les freq\u00fc\u00e8ncies absolutes (n<\/em>) i relatives (\u2009%) per a les variables categ\u00f2riques, aix\u00ed com mesures de tend\u00e8ncia central i de dispersi\u00f3 per a les variables cont\u00ednues. Es va dur a terme una an\u00e0lisi descriptiva bivariada per caracteritzar els partits en els quals es van produir desqualificacions i els jugadors que van ser desqualificats. La incid\u00e8ncia acumulada o proporci\u00f3 d\u2019incid\u00e8ncia (PI) es va calcular mitjan\u00e7ant la f\u00f3rmula i = e\/n<\/em>, on i<\/em> \u00e9s el nombre d\u2019esdeveniments (desqualificacions) durant el per\u00edode d\u2019estudi i n<\/em> \u00e9s el nombre de partits exposats per cada mil partits disputats. La PI de les desqualificacions es va representar al llarg de l\u2019interval d\u2019anys incl\u00f2s en aquest estudi.<\/p>\n\n\n\n

El nombre de desqualificacions, la quantitat de partits en els quals es van produir desqualificacions, la PI i el seu interval de confian\u00e7a del 95\u2009% (IC del 95\u2009%) es van presentar per a cada categoria de factors rellevants. A m\u00e9s, seguint la declaraci\u00f3 STROBE per a estudis observacionals (Vandenbroucke et al., 2014)<\/a> i la declaraci\u00f3 CONSORT per a assajos controlats aleatoritzats (Moher et al., 2010)<\/a>, es van proporcionar mesures d\u2019associaci\u00f3 relatives i absolutes entre els factors i la incid\u00e8ncia de desqualificacions. Aquestes es van expressar en forma de ra\u00f3 d\u2019incid\u00e8ncia acumulada (RIA) amb el seu IC del 95\u2009% i com a difer\u00e8ncia de risc (DR) amb el seu IC del 95\u2009%. La RIA es va estimar com la ra\u00f3 entre les PI dels dos subgrups especificats (per exemple, terra batuda davant pista dura). Aix\u00ed mateix, la mesura absoluta de la RD es va estimar restant les taxes dels dos grups d\u2019exposici\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Les mesures d\u2019associaci\u00f3 es van calcular amb un IC del 95\u2009%. El nivell de significaci\u00f3 es va fixar en \u03b1 = .05.<\/p>\n\n\n\n

Totes les an\u00e0lisis es van realitzar amb la versi\u00f3 4.1.3 del programari estad\u00edstic R. Es va utilitzar el paquet de R compareGroups<\/em> (Subirana et al., 2014)<\/a> per descriure les caracter\u00edstiques en funci\u00f3 de l\u2019aparici\u00f3 de desqualificacions. Aix\u00ed mateix, es va utilitzar la funci\u00f3 epi.2by2<\/em> del paquet epiR<\/em> (Stevenson et al., 2024)<\/a>, amb l\u2019ajustament method = cohort time<\/em>, per calcular les taxes d\u2019incid\u00e8ncia. La RIA es va calcular amb la funci\u00f3 pois.exact<\/em> del paquet epitools<\/em>. La majoria de les representacions gr\u00e0fiques es va generar amb el paquet ggplot2<\/em> (Wickham, 2009)<\/a>. El codi reprodu\u00efble utilitzat en aquest estudi est\u00e0 disponible en un repositori de GitHub d\u2019acc\u00e9s p\u00fablic (https:\/\/github.com\/marticasals\/default_ATP\/tree\/main) perqu\u00e8 l\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstica sigui transparent i replicable. <\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

An\u00e0lisi explorat\u00f2ria dels partits ATP durant el per\u00edode 1973-2024<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Dels 186 224 partits ATP analitzats, se\u2019n van completar 181 239 (97.32\u2009%) (Taula 1). La mitjana del nombre de jocs per partit va ser de 22 (Q1: 18\u2013Q3: 29). Els jugadors eren majorit\u00e0riament dretans, tant els que van superar la ronda (84.62\u2009%) com els que no ho van fer (84.56\u2009%). La mitjana de la difer\u00e8ncia d\u2019edat entre jugadors va ser de 3.35 anys (Q1: 1.39\u2013Q3: 5.59) i la mitjana de la difer\u00e8ncia de classificaci\u00f3 va ser de 46 llocs (Q1: 17\u2013Q3: 97).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Freq\u00fc\u00e8ncia i percentatge dels partits per nivell del torneig, superf\u00edcie, nombre de sets, ronda i resultat del part<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Estad\u00edstiques descriptives de les desqualificacions<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En total es van registrar 166 desqualificacions (0.09\u2009%), de les quals 109 (65.66\u2009%) es van produir abans de l\u2019inici del partit i 57 (34.34\u2009%) durant el partit. La majoria de les desqualificacions va tenir lloc en tornejos de categoria 250 o 500, amb 105 (0.08\u2009%) abans del partit i 42 (0.03\u2009%) durant el partit. Les desqualificacions van ser m\u00e9s freq\u00fcents en les rondes preliminars, amb 85 (0.06\u2009%) abans del partit i 39 (0.03\u2009%) durant el partit. La PI de les desqualificacions va ser de 0.89 per cada 1000 partits (IC del 95\u2009%: 0.76\u20131.04), amb 0.59 per cada 1000 partits (IC del 95\u2009%: 0.48\u20130.71) abans del partit i 0.31 per cada 1000 partits (IC del 95\u2009%: 0.23\u20130.39) durant el partit.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Descriptius de les desqualificacions (abans i durant el partit)<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La Figura 1 mostra l\u2019evoluci\u00f3 de la incid\u00e8ncia de les desqualificacions al llarg del temps, diferenciant entre les que es van produir abans del partit i les que van tenir lloc durant el partit. S\u2019observa que la incid\u00e8ncia de les desqualificacions abans del partit va ser m\u00e9s gran en el per\u00edode inicial, amb una tend\u00e8ncia descendent entre 1973 i 1983 i un pic destacat  el 1976. La incid\u00e8ncia de les desqualificacions durant el partit tamb\u00e9 va seguir una tend\u00e8ncia descendent, encara que amb una disminuci\u00f3 menys acusada que en les desqualificacions abans del partit. A partir de mitjans de la d\u00e8cada de 1980, la PI d\u2019ambd\u00f3s tipus de desqualificaci\u00f3 es va mantenir relativament constant al llarg dels anys, amb fluctuacions lleugeres.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Proporci\u00f3 d\u2019incid\u00e8ncia de les desqualificacions (abans i durant el partit) al llarg del temps<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Mesures epidemiol\u00f2giques de les desqualificacions<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La PI m\u00e9s alta de desqualificacions abans del partit es va registrar en tornejos de categoria 250 o 500, amb un valor de 0.83 (IC del 95\u2009%: 0.68\u20131.01). Els partits disputats en superf\u00edcie de moqueta van presentar una PI de desqualificacions significativament m\u00e9s gran, de 2.23 (IC del 95\u2009%: 1.59\u20133.05), en comparaci\u00f3 amb els partits sobre terra batuda, que van mostrar una PI de 0.63 (IC del 95\u2009%: 0.45\u20130.86). Es va observar un augment significatiu del risc de desqualificacions en moqueta per davant de terra batuda, amb una RIA de 3.53 (IC del 95\u2009%: 2.28\u20135.48) i una DR de 1.60 (IC del 95\u2009%: 0.85\u20132.32). Quant a les rondes, les preliminars van presentar una PI de 0.64 (IC del 95\u2009%: 0.51\u20130.79), mentre que les finals van tenir una PI de 0.74 (IC del 95\u2009%: 0.45\u20131.14) (Taula 3).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Proporci\u00f3 d\u2019incid\u00e8ncia (PI), ra\u00f3 d\u2019incid\u00e8ncia acumulada (RIA), difer\u00e8ncia de risc (DR) i els seus corresponents intervals de confian\u00e7a del 95\u2009% (IC del 95\u2009%) de les desqualificacions abans del partit per nivell del torneig, superf\u00edcie, nombre de sets i ronda<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La PI m\u00e9s alta de desqualificacions durant el partit es va registrar en els tornejos Masters, amb un valor de 0.33 (IC del 95\u2009%: 0.15\u20130.63), i en els tornejos de categoria 250 o 500, tamb\u00e9 amb un valor de 0.33 (IC del 95\u2009%: 0.24\u20130.45). Els partits disputats en superf\u00edcie de moqueta van presentar una PI de desqualificacions m\u00e9s elevada, de 0.40 (IC del 95\u2009%: 0.16\u20130.82), en comparaci\u00f3 amb els partits sobre terra batuda, que van tenir un valor de 0.26 (IC del 95\u2009%: 0.15\u20130.42). Les rondes preliminars van presentar una PI de 0.29 (IC del 95\u2009%: 0.21\u20130.40), mentre que les finals van registrar una PI de 0.48 (IC del 95\u2009%: 0.25\u20130.82) (Taula 4).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Proporci\u00f3 d\u2019incid\u00e8ncia (PI), ra\u00f3 d\u2019incid\u00e8ncia acumulada (RIA), difer\u00e8ncia de risc (DR) i els seus corresponents intervals de confian\u00e7a del 95\u2009% (IC del 95\u2009%) de les desqualificacions durant el partit per nivell del torneig, superf\u00edcie, nombre de sets i ronda<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi tenia per objectiu descriure les desqualificacions produ\u00efdes entre 1973 i 2024 mitjan\u00e7ant l\u2019an\u00e0lisi de 186 224 partits de l\u2019ATP Tour. Es pot assenyalar que, fins on sabem, no existeixen estudis previs que analitzin les desqualificacions en aquest context. Aix\u00ed mateix, en aquest estudi es van estratificar els resultats considerant dos tipus diferenciats de desqualificaci\u00f3: abans del partit i durant el partit. L\u2019esmentada estratificaci\u00f3 permet comprendre de forma m\u00e9s matisada els factors que contribueixen a les desqualificacions i els seus respectius impactes. Per tant, aquesta investigaci\u00f3 pot servir com a punt de partida per analitzar aquest fenomen poc estudiat en el tennis que, a m\u00e9s, ha rebut una atenci\u00f3 medi\u00e0tica considerable en els \u00faltims anys (Lewis, 2023<\/a>; Livaudais, 2024<\/a>; Reuters, 2024;<\/a> The Sydney Morning Herald, 2020<\/a>). Es va observar un valor de PI molt baix a causa de l\u2019alt nivell dels jugadors inclosos en aquest estudi. Es van registrar m\u00e9s desqualificacions en els partits al millor de tres sets i en superf\u00edcies de moqueta, amb una alta probabilitat de desqualificaci\u00f3 en les rondes avan\u00e7ades (\u00e9s a dir, a les finals).<\/p>\n\n\n\n

La PI de les desqualificacions va ser d\u2019aproximadament 1 per cada 1000 partits, principalment a causa de la qualitat de la mostra (tennistes professionals). Amb una mentalitat s\u00f2lida i un control emocional suficient, els jugadors poden gestionar adequadament situacions estressants i d\u2019alta pressi\u00f3. A m\u00e9s, la desqualificaci\u00f3 t\u00e9 una repercussi\u00f3 m\u00faltiple, que inclou sancions econ\u00f2miques, p\u00e8rdua de punts en la classificaci\u00f3 i fins i tot una revisi\u00f3 negativa de la imatge de si mateixos. La nostra an\u00e0lisi tamb\u00e9 mostra una tend\u00e8ncia descendent de la incid\u00e8ncia al llarg dels anys. Tanmateix, aquesta tend\u00e8ncia no sempre ha estat constant; entre 1970 i 1990, la proporci\u00f3 de desqualificacions va arribar a gaireb\u00e9 7 per cada 1000 partits. Durant aquest per\u00edode, el tennis es va veure afectat per problemes de conducta tant dins com fora de la pista. En aquest context van sorgir jugadors com Ilie N\u0103stase, Jimmy Connors i John McEnroe, que van forjar la seva reputaci\u00f3 entorn d\u2019una imatge de \u201cnois dolents\u201d i van mostrar nivells menors d\u2019esportivitat, honestedat i cortesia cap a l\u2019equip arbitral (Lake, 2015)<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

Actualment, igual que passa amb la preparaci\u00f3 f\u00edsica i t\u00e8cnica, els factors d\u2019estr\u00e8s psicol\u00f2gic es comprenen millor i la preparaci\u00f3 psicol\u00f2gica \u00e9s molt m\u00e9s espec\u00edfica. Molts jugadors treballen amb psic\u00f2legs de l\u2019esport l\u2019objectiu dels quals \u00e9s ajudar-los a gestionar la pressi\u00f3 del partit. Aquest enfocament ha millorat de forma notable la seva capacitat per gestionar situacions estressants a la pista (Beckmann et al., 2021<\/a>; Cowden et al., 2016<\/a>; Pineda-Hern\u00e1ndez, 2022<\/a>). A m\u00e9s, amb l\u2019augment del nivell de professionalitzaci\u00f3 dels jugadors al llarg dels anys, s\u2019ha observat una clara tend\u00e8ncia a la reducci\u00f3 de les desqualificacions relacionades amb aspectes com no anar vestits o equipats de forma professional o la impuntualitat. <\/p>\n\n\n\n

La tend\u00e8ncia descendent de la incid\u00e8ncia al llarg dels anys ha estat m\u00e9s marcada en les desqualificacions abans del partit que en les desqualificacions durant el partit, i ambdues incid\u00e8ncies han estat similars des de mitjans de la d\u00e8cada de 1980. Hi ha una demanda creixent de psic\u00f2legs de l\u2019esport per ajudar els esportistes a superar barreres mentals i millorar el seu rendiment (Weir, 2018)<\/a> i, com van assenyalar Walker et al. (2021)<\/a>, els problemes de salut mental afecten totes les persones, incloses les millors del m\u00f3n quant a capacitat f\u00edsica i esportiva. <\/p>\n\n\n\n

Les desqualificacions durant el partit s\u00f3n relativament poc freq\u00fcents, per\u00f2 continuen produint-se malgrat l\u2019alt nivell de professionalitzaci\u00f3 i dels aven\u00e7os en l\u2019abordatge de la salut mental. Els pr\u00f2xims estudis haurien d\u2019aprofundir m\u00e9s en les complexes interaccions entre la gesti\u00f3 de la salut mental, la ira i les conductes agressives o violentes durant el partit. En altres esports, com el b\u00e0squet, els equips de la National Basketball Association (NBA) van comen\u00e7ar a incorporar psic\u00f2legs de l\u2019esport a comen\u00e7aments del mil\u00b7lenni. Actualment, l\u2019NBA exigeix que els 30 equips comptin, com a m\u00ednim, amb un professional de la salut mental contractat a temps complet, ja sigui psic\u00f2leg o terapeuta conductual (NBA\u2019s Psychiatry Program, s. f.)<\/a>. A m\u00e9s, el 2018, l\u2019NBA i la National Basketball Players Association van anunciar que havien treballat conjuntament per desenvolupar un programa de benestar mental per als jugadors de la lliga (Aldridge, 2018)<\/a>. Tanmateix, tal com van concloure Lev et al. (2022)<\/a> en la seva an\u00e0lisi de les retransmissions de les Finals de l\u2019NBA al llarg de vint anys, de 1998 a 2018, malgrat la disminuci\u00f3 del nombre d\u2019incidents f\u00edsics, la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica va augmentar a partir de 2014, fins al punt de qu\u00e8 els incidents simb\u00f2lics van arribar a ser m\u00e9s freq\u00fcents que els f\u00edsics. De fet, hi ha jugadors de l\u2019NBA com Jimmy Butler que han adm\u00e8s p\u00fablicament que volen m\u00e9s baralles en els partits (Caparell, 2022)<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

Per tant, sembla existir un substrat de comportaments antisocials en l\u2019esport dif\u00edcil de mitigar fins i tot amb els aven\u00e7os en la preparaci\u00f3 mental i en la gesti\u00f3 psicol\u00f2gica (Kavussanu i Al-Yaaribi, 2019)<\/a>. Com assenyalen Monaci i Veronesi (2018), en una competici\u00f3 esportiva, les caracter\u00edstiques principals per destacar s\u00f3n l\u2019agressivitat, la domin\u00e0ncia i l\u2019esperit competitiu, trets tots ells estereotipadament \u201cmasculins\u201d. Monaci i Veronesi (2018) van observar en el tennis que un context d\u2019esport competitiu activa la dimensi\u00f3 masculina. Aquesta podria ser una de les explicacions de per qu\u00e8, en un esport com el tennis, en el qual pr\u00e0cticament no hi ha contacte f\u00edsic ni entre rivals ni entre els jugadors i el cos arbitral, continuen produint-se \u201cmales conductes\u201d (Monaci i Veronesi, 2018). En conseq\u00fc\u00e8ncia, encara que la incid\u00e8ncia de les desqualificacions durant el partit en el tennis \u00e9s baixa i ha disminu\u00eft lleugerament amb el temps, continua sent motiu de preocupaci\u00f3. Per exemple, el 2022, la guanyadora de 18 t\u00edtols de Grand Slam Chris Evert va manifestar la seva preocupaci\u00f3 pels \u201ccol\u00b7lapses\u201d de tennistes d\u2019elit despr\u00e9s d\u2019una s\u00e8rie de comportaments irats i agressius (Martin, 2022)<\/a>. Kavussanu (citada a University of Birmingham, 2022<\/a>) suggereix que les causes d\u2019aquest comportament s\u00f3n els valors individuals adquirits a una edat primerenca mitjan\u00e7ant la imitaci\u00f3 de la conducta d\u2019altres persones de l\u2019entorn social, com ara pares, entrenadors i companys. La investigadora subratlla el paper dels entrenadors i la manera com interactuen amb els esportistes com un factor clau per inculcar el valor del respecte envers els altres i minimitzar les conductes antiesportives. A m\u00e9s, per mitigar aquest comportament agressiu, proposa imposar conseq\u00fc\u00e8ncies significatives als jugadors, com ara augmentar les multes i fins i tot excloure\u2019ls de futurs tornejos (University of Birmingham, 2022)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Es van produir desqualificacions amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia en els partits al millor de tres sets que en els partits al millor de cinc sets. Aquests partits al millor de cinc sets es disputen en les competicions m\u00e9s importants de l\u2019any, els denominats Grand Slams, en els que les recompenses econ\u00f2miques, juntament amb el nombre de punts de classificaci\u00f3 que es poden obtenir, podrien ajudar a explicar per qu\u00e8 els jugadors eviten les desqualificacions en aquests tornejos. En relaci\u00f3 amb aix\u00f2, les sancions econ\u00f2miques per aquest tipus de conductes difereixen segons el tipus de torneig. Per exemple, les multes per accions antiesportives s\u00f3n de 30 000 d\u00f2lars en els tornejos 250 i de 40 000 d\u00f2lars en els tornejos 500, mentre que l\u2019import augmenta a 60 000 d\u00f2lars en els Masters 1000 i a 100 000 d\u00f2lars en els Grand Slams (ATP, 2024)<\/a>. Aix\u00f2 suggereix que els jugadors tendeixen a evitar infringir el codi de conducta en els tornejos on les sancions s\u00f3n m\u00e9s rigoroses; per tant, aquestes desqualificacions es van produir majorit\u00e0riament en tornejos de categoria 250 o 500, en els quals les superf\u00edcies de moqueta s\u00f3n les m\u00e9s utilitzades. En conseq\u00fc\u00e8ncia, les desqualificacions es van associar a partits disputats en moqueta, que van presentar la PI m\u00e9s elevada. Tot aix\u00f2 posa de manifest una forta relaci\u00f3 entre el nivell del torneig, el nombre de sets jugats, la superf\u00edcie de la pista i la situaci\u00f3 de desqualificaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, \u00e9s m\u00e9s probable que els jugadors rebin una desqualificaci\u00f3 en les rondes finals que en les rondes preliminars i de classificaci\u00f3. A mesura que avancen en el quadre, la rellev\u00e0ncia de cada partit \u2014i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, la pressi\u00f3 associada a cada un d\u2019ells, aix\u00ed com la pressi\u00f3 acumulada de tota la competici\u00f3\u2014 augmenta de forma significativa. A difer\u00e8ncia del que passa en altres esports, com el futbol, en el tennis els jugadors tenen restringida la comunicaci\u00f3, la interacci\u00f3 i la possibilitat de rebre indicacions dels seus entrenadors o del personal de suport durant la competici\u00f3, la qual cosa afegeix una capa addicional de pressi\u00f3 (Cowden et al., 2016)<\/a>. Probablement per aquesta ra\u00f3, en les rondes finals solen donar-se situacions d\u2019elevada tensi\u00f3 psicol\u00f2gica, que incrementen la tend\u00e8ncia dels jugadors a mostrar conductes inapropiades.<\/p>\n\n\n\n

Una limitaci\u00f3 important del present estudi \u00e9s l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019informaci\u00f3 sobre els motius concrets de les desqualificacions als arxius de l\u2019ATP, la qual dificulta comprendre amb m\u00e9s profunditat la naturalesa d\u2019aquestes desqualificacions. No obstant aix\u00f2, aquest estudi posa en relleu la necessitat cr\u00edtica de millorar el registre i la documentaci\u00f3 de les causes de les desqualificacions. Un millor registre pot facilitar la tasca de recerca en el futur, especialment dins de l\u2019\u00e0mbit de la salut mental en el tennis. Els resultats d\u2019aquest estudi poden resultar \u00fatils com a guia pr\u00e0ctica per als organitzadors de l\u2019ATP, at\u00e8s el conjunt de possibles causes rellevants assenyalades que podrien desencadenar desqualificacions. Aquesta funci\u00f3 de guia tamb\u00e9 hauria d\u2019implicar l\u2019equip arbitral, que \u00e9s un dels agents responsables de decretar una desqualificaci\u00f3. Un enfocament m\u00e9s ampli i una millor comprensi\u00f3 d\u2019aquests indicadors poden ajudar els \u00e0rbitres a preveure quan \u00e9s m\u00e9s probable que es produeixin aquestes situacions. Aix\u00ed mateix, el registre i l\u2019an\u00e0lisi a escala sist\u00e8mica d\u2019aquesta informaci\u00f3 resulten essencials per als cossos t\u00e8cnics, el personal investigador i, sobretot, per preservar la salut i el benestar dels jugadors. En abordar aquesta llacuna, podrem comprendre millor els factors que contribueixen a les desqualificacions i desenvolupar intervencions espec\u00edfiques per afavorir la salut i el rendiment dels tennistes.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest \u00e9s el primer estudi que descriu les situacions de desqualificaci\u00f3 en el tennis professional entre 1973 i 2024 i analitza els patrons d\u2019incid\u00e8ncia i els factors associats. La PI general presenta un valor molt baix, probablement a causa de l\u2019alt nivell dels jugadors. S\u2019observa una tend\u00e8ncia descendent de la incid\u00e8ncia al llarg dels anys, amb un lleuger augment entre 1970 i 1990. Es van produir desqualificacions amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia en els partits al millor de tres sets que en els partits al millor de cinc sets i en tornejos de categoria 250 o 500. La moqueta va ser la superf\u00edcie en la qual aquest tipus de desqualificaci\u00f3 es va produir amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia. La probabilitat de desqualificaci\u00f3 en les rondes preliminars i de classificaci\u00f3 \u00e9s baixa. En conseq\u00fc\u00e8ncia, la import\u00e0ncia del torneig \u2014tenint en compte la ronda disputada, els premis econ\u00f2mics i els punts de classificaci\u00f3 que es poden obtenir\u2014 incideix directament en les desqualificacions.<\/p>\n\n\n\n

Contribuci\u00f3 dels autors<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Tots els autors van redactar i van revisar cr\u00edticament l\u2019article. Tots els autors han aprovat la versi\u00f3 final del manuscrit i estan d\u2019acord amb l\u2019ordre d\u2019aparici\u00f3 dels autors.<\/p>\n\n\n\n

Consideracions \u00e8tiques<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

No va ser necess\u00e0ria l\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019un comit\u00e8 d\u2019\u00e8tica per dur a terme el present estudi, ja que tota la informaci\u00f3 utilitzada i comunicada per a l\u2019an\u00e0lisi \u00e9s de lliure acc\u00e9s en l\u00ednia. <\/p>\n\n\n\n

Material suplementari <\/strong><\/h2>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula S1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Nomenclatura dels partits no completats en tennis i el seu impacte. (Adaptat de \u201cThe 2023 ATP Official Rulebook) <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula S2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Circuits i tornejos masculins (Adaptat de \u201cThe 2023 ATP Official Rulebook) <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula S3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Descripci\u00f3 de les covariables relacionades amb el partit i el torneig<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum En el tennis hi ha diferents tipus de situacions en les quals els jugadors no poden acabar un partit. El concepte de desqualificaci\u00f3 (default) es refereix a l\u2019expulsi\u00f3 d\u2019un jugador per vulnerar el codi de conducta durant el partit o abans que aquest comenci. El present estudi descriu les desqualificacions en tornejos ATP entre […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48,48],"tags":[13173,13174,13175,313,4138],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>","Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>","Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["ATP<\/a>","desqualificaci\u00f3<\/a>","epidemiologia<\/a>","salut mental<\/a>","tennis<\/a>"],"unlinked":["ATP<\/span>","desqualificaci\u00f3<\/span>","epidemiologia<\/span>","salut mental<\/span>","tennis<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 mesos ago","modified":"Updated 3 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 28 setembre 2025","modified":"Updated on 2 gener 2026"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 28 setembre 2025 14:53","modified":"Updated on 2 gener 2026 15:40"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69521\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=69521"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69521\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":70716,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69521\/revisions\/70716\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=69521"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=69521"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=69521"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}