{"id":69503,"date":"2025-09-28T14:38:14","date_gmt":"2025-09-28T14:38:14","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/validacion-del-instrumento-dicat-para-evaluar-la-creatividad-motriz-en-tareas-de-improvisacion-en-danza\/"},"modified":"2026-01-02T12:50:15","modified_gmt":"2026-01-02T12:50:15","slug":"validacio-de-linstrument-dicat-per-avaluar-la-creativitat-motriu-en-tasques-dimprovisacio-en-dansa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/validacio-de-linstrument-dicat-per-avaluar-la-creativitat-motriu-en-tasques-dimprovisacio-en-dansa\/","title":{"rendered":"Validaci\u00f3 de l\u2019instrument DICAT per avaluar la creativitat motriu en tasques d\u2019improvisaci\u00f3 en dansa"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser dissenyar i validar l\u2019Instrument per a l\u2019Avaluaci\u00f3 de la Creativitat en la Improvisaci\u00f3 i la Dansa (Dance and Improvisation Creativity Assessment Tool <\/em>\u2013 DICAT), destinat a l\u2019avaluaci\u00f3 subjectiva de la creativitat motriu en tasques d\u2019improvisaci\u00f3 en dansa aplicat a persones sense formaci\u00f3 espec\u00edfica en aquest \u00e0mbit. La investigaci\u00f3 va respondre a la necessitat d\u2019avaluar components de la creativitat per als quals no hi ha una eina espec\u00edfica en dansa. Es va crear un instrument que permet analitzar tant aspectes quantitatius com qualitatius, incloses les dimensions de quantitat, varietat, originalitat, elaboraci\u00f3 i inter\u00e8s est\u00e8tic. El proc\u00e9s de desenvolupament i validaci\u00f3 de l\u2019instrument es va dur a terme en quatre fases: (a) disseny inicial basat en una revisi\u00f3 bibliogr\u00e0fica, (b) validaci\u00f3 de contingut a trav\u00e9s d\u2019un panel d\u2019experts, (c) an\u00e0lisi de la fiabilitat interobservadora mitjan\u00e7ant el coeficient kappa ponderat, i (d) validaci\u00f3 de criteri calculant la correlaci\u00f3 amb mesures externes de diversitat motriu. Els resultats van demostrar una validesa substancial, fet que indica uns nivells alts de fiabilitat i consist\u00e8ncia amb criteris externs. El DICAT es presenta com una eina innovadora, v\u00e0lida i fiable per avaluar la creativitat motriu en improvisacions, oferint un enfocament integral i adaptat a les particularitats d\u2019aquest \u00e0mbit. Aquest instrument t\u00e9 aplicacions importants, tant per a la investigaci\u00f3 com per a l\u2019\u00e0mbit educatiu, oferint una metodologia replicable i adaptable a diversos contextos que promouen la creativitat a trav\u00e9s del moviment.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> creativitat motriu<\/span>, elaboraci\u00f3<\/span>, inexperts<\/span>, innovaci\u00f3<\/span>, inter\u00e8s est\u00e8tic<\/span>, originalitat<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La creativitat, definida per Guilford (1950)<\/a> com una capacitat del pensament divergent, constitueix un pilar essencial en el desenvolupament hum\u00e0 i es caracteritza per la generaci\u00f3 d\u2019idees originals, innovadores i \u00fatils. Aquest autor va distingir la creativitat de la intel\u00b7lig\u00e8ncia convencional, establint aix\u00ed una l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3 centrada en el pensament divergent com un proc\u00e9s orientat a la recerca de solucions innovadores (Runco, 2004)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

La creativitat motriu, entesa com la capacitat de les persones per respondre de forma adequada, diversa, original i \u00fanica a una situaci\u00f3 o problema motor (Murcia, 2001)<\/a>, constitueix un camp d\u2019estudi de rellev\u00e0ncia creixent dins de les Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i de l\u2019Esport. Aquesta habilitat per generar respostes motrius noves i adaptatives es considera, a m\u00e9s, un factor clau de rendiment en l\u2019\u00e0mbit esportiu. El seu estudi \u00e9s especialment determinant en contextos esportius on la interacci\u00f3 amb l\u2019entorn i el temps en la presa de decisions juga un paper decisiu en el desenvolupament d\u2019habilitats i en la resoluci\u00f3 de problemes (Ara\u00fajo et al., 2006<\/a>), aix\u00ed com en disciplines art\u00edstic-expressives.<\/p>\n\n\n\n

Existeixen diversos tests per avaluar la creativitat que analitzen la capacitat de generar idees, com la Prova d\u2019Associaci\u00f3 Remota (Remote Associates Test<\/em> \u2013 RAT; Mednick, 1962<\/a>), la T\u00e8cnica d\u2019Avaluaci\u00f3 Consensuada (Consensual Assessment Technique<\/em> \u2013 CAT; Amabile, 1982<\/a>) o l\u2019Escala de Comportament Ideacional de Runco (Runco Ideational<\/em> Behavior Scale<\/em> \u2013 RIBS; Runco et al., 2001)<\/a>. Un dels m\u00e9s utilitzats \u00e9s el Test de Pensament Creatiu (Test of Creative Thinking<\/em> \u2013 TTCT) de Torrance (1966)<\/a>. Aquest considera quatre dimensions de la creativitat: flu\u00efdesa, entesa com la capacitat de generar m\u00faltiples respostes davant d\u2019un mateix problema; flexibilitat, associada a la diversitat de les idees o solucions produ\u00efdes; originalitat, que avalua la capacitat de produir idees innovadores i poc convencionals davant d\u2019una q\u00fcesti\u00f3; i elaboraci\u00f3, que implica el nivell de detall, la complexitat i el desenvolupament de les idees. Aquestes dimensions s\u2019han utilitzat com a base te\u00f2rica d\u2019investigacions desenvolupades en el camp de les Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i de l\u2019Esport, amb l\u2019objectiu principal d\u2019avaluar la creativitat motriu en diferents disciplines (Canton et al., 2020)<\/a>.. Concretament, aquestes investigacions s\u2019han centrat en l\u2019estudi del comportament exploratori de la persona (Hristovski et al., 2011)<\/a>, definit com la diversitat i la variabilitat de les accions motrius \u2014enteses com el moviment del cos amb un objectiu determinat (per con\u00e8ixer exemples sobre el concepte d\u2019acci\u00f3 motriu, consulteu l\u2019Annex)\u2014 produ\u00efdes per un sistema complex en un entorn din\u00e0mic. D\u2019altra banda, Richard et al. (2020)<\/a> van desenvolupar l\u2019eina PLAY Creativity<\/em> amb la qual avaluaven la creativitat motriu en nens de 4t a 6\u00e8 grau considerant els factors de flu\u00efdesa, originalitat\/imaginaci\u00f3, adequaci\u00f3 i flu\u00efdesa del moviment (flow<\/em>).<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s de tests espec\u00edfics, en l\u2019esport tamb\u00e9 hi ha investigacions que avaluen components de la creativitat en contextos reals. Entre els m\u00e8todes que s\u2019han utilitzat per analitzar components de la creativitat motriu tenint en compte la complexitat del comportament del sistema, hi ha: (a) les mesures d\u2019entropia en m\u00faltiples escales o multiescala (MSE), que avaluen la variabilitat del comportament; (b) el Dynamic Overlap<\/em>, que valora la flu\u00efdesa i la flexibilitat del comportament motor; i (c) el Coeficient de Tucker, que valora el nivell de similitud entre patrons i informa sobre l\u2019originalitat dels mateixos (vegeu Canton et al., 2022<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Aquests m\u00e8todes tamb\u00e9 s\u2019han fet servir per a l\u2019an\u00e0lisi de la creativitat motriu i el comportament exploratori durant tasques d\u2019improvisaci\u00f3 dansada (Aragon\u00e9s et al., 2021;<\/a> P\u00e9rez-Calzado et al., 2024<\/a>; Torrents et al., 2010<\/a>). En l\u2019\u00e0mbit art\u00edstic-expressiu de la dansa, les tasques d\u2019improvisaci\u00f3 constitueixen un entorn ideal per estimular la creativitat i el pensament divergent  (Blom i Chaplin, 1988)<\/a> i permeten a les persones explorar solucions noves i espont\u00e0nies davant de situacions impredictibles, facilitant una interacci\u00f3 cont\u00ednua i inseparable entre l\u2019entorn, el cos i la ment (Richard et al., 2021)<\/a>. Aquest proc\u00e9s estimula no nom\u00e9s la generaci\u00f3 de moviments originals, sin\u00f3 tamb\u00e9 l\u2019adaptabilitat motriu, que es consolida com un element clau per potenciar la creativitat (Lewis i Lovatt, 2013)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

En totes les investigacions referides en el par\u00e0graf anterior es van utilitzar instruments observacionals compostos per categories pr\u00f2pies de l\u2019\u00e0mbit de la dansa (p. ex. despla\u00e7aments, nivells, accions fetes amb el cos, etc.) i subcategories (p. ex. la categoria de \u201cdespla\u00e7aments\u201d se subdivideix en caminar, c\u00f3rrer, gatejar, rodar, etc.), que permeten la quantificaci\u00f3 del nombre i el tipus de patrons motrius que realitza la persona durant una improvisaci\u00f3 dansada. <\/p>\n\n\n\n

Malgrat que aquests instruments han estat \u00fatils per analitzar aspectes quantitatius, com la flu\u00efdesa o la diversitat motriu, no aconsegueixen capturar plenament la riquesa dels processos creatius, ja que aquests engloben variables subjectives. Per exemple, l\u2019originalitat, l\u2019elaboraci\u00f3 (grau de dificultat de la proposta) o l\u2019inter\u00e8s est\u00e8tic (capacitat de l\u2019int\u00e8rpret per generar un impacte visual i emocional en l\u2019espectador mitjan\u00e7ant l\u2019expressivitat, la coher\u00e8ncia i l\u2019harmonia de les seq\u00fc\u00e8ncies), (Coter\u00f3n et al., 2008)<\/a>, s\u00f3n aspectes clau de la creativitat que no es poden avaluar considerant \u00fanicament criteris quantitatius. Si b\u00e9 \u00e9s cert que investigacions pr\u00e8vies han demostrat que par\u00e0metres cinem\u00e0tics objectius influeixen significativament en la percepci\u00f3 est\u00e8tica (Torrents et al., 2013)<\/a> i, per tant, en la valoraci\u00f3 de la creativitat motriu, tamb\u00e9 hi ha aspectes com la qualitat del moviment que no poden quantificar-se de forma sistem\u00e0tica. <\/p>\n\n\n\n

Respecte a aix\u00f2, s\u2019han desenvolupat proves espec\u00edfiques per avaluar la creativitat motriu en l\u2019\u00e0mbit de la dansa considerant variables subjectives. Brennan (1982)<\/a> va dissenyar el Test de Composici\u00f3 Motriu Creativa, basat en el model de l\u2019Estructura de l\u2019Intel\u00b7lecte de Guilford (1957)<\/a>, en el qual s\u2019estipulen tres par\u00e0metres: operacions, continguts i productes. Sobre aquests, Brennan va desenvolupar tres proves: a) Prova de Posicions<\/em>, en la qual valorava l\u2019originalitat, amb una llista de comprovaci\u00f3 de vuit \u00edtems, en adoptar postures corporals; b) Prova de Composici\u00f3<\/em>, en la qual es mesurava la quantitat de moviments originals produ\u00efts per la persona durant la construcci\u00f3 d\u2019una seq\u00fc\u00e8ncia a partir de quatre posicions corporals prefixades; i c) Prova d\u2019Improvisaci\u00f3<\/em>, en la qual s\u2019avaluava la quantitat de moviments nous que feia la persona durant una improvisaci\u00f3 sota el constrenyiment de tenir un peu recolzat a terra. La investigaci\u00f3 es va fer amb 60 estudiants universitaris de dansa que havien rebut almenys un semestre de formaci\u00f3. Tant aquest test com el TTCT (Torrance, 1966)<\/a>, reconegut com un referent en l\u2019avaluaci\u00f3 de la creativitat general, han contribu\u00eft significativament al desenvolupament d\u2019eines per analitzar tant el pensament creatiu com l\u2019expressi\u00f3 creativa, inclosa la seva aplicaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit del moviment. D\u2019altra banda, P\u00fcrgstaller (2020)<\/a> va validar el Test de Creativitat en la Dansa (Creativity in Dance Test<\/em> – CDT) analitzant la flu\u00efdesa, varietat i originalitat dels moviments en nens de 3r a 6\u00e8 grau. <\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 hi ha investigacions que han fet servir tests ja validats per avaluar la creativitat en l\u2019\u00e0mbit de la dansa. Per exemple, Clements et al. (2018)<\/a> van utilitzar el CAT (Amabile, 1982<\/a>) per analitzar la creativitat motriu general (sense diferenciar variables concretes) de coreografies interpretades per estudiants de dansa contempor\u00e0nia. <\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 es troben instruments per a l\u2019avaluaci\u00f3 de la creativitat en altres \u00e0mbits art\u00edstic-expressius com el de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal. En aquest cas, Aranguren i Irrazabal (2012)<\/a> van dissenyar l\u2019Escala per a l\u2019avaluaci\u00f3 del Comportament Creatiu<\/em> (ECC) en diferents dominis, entre els quals figurava l\u2019Expressi\u00f3 Corporal, que englobava disciplines com la dansa i el teatre. L\u2019ECC valora la creativitat a trav\u00e9s d\u2019\u00edtems (p. ex. \u201cha realitzat la coreografia d\u2019un ball\u201d o \u201cha assistit a classes de dansa\u201d) en funci\u00f3 de la quantitat de vegades (Mai, Alguna vegada, Poques vegades, Diverses vegades, o Moltes vegades) que una persona ha realitzat les esmentades accions al llarg de la seva vida. D\u2019altra banda,  M\u00e9ndez-Mart\u00ednez i Fern\u00e1ndez-R\u00edo (2019)<\/a> van validar l\u2019Instrument de mesurament de la Creativitat Motriu<\/em> (ICM). En aquest cas, l\u2019ICM avaluava la creativitat motriu d\u2019adolescents en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria Obligat\u00f2ria durant la realitzaci\u00f3 d\u2019una tasca d\u2019Expressi\u00f3 Corporal, tenint en compte les variables de flu\u00efdesa, flexibilitat, imaginaci\u00f3 i originalitat.<\/p>\n\n\n\n

At\u00e8s tot l\u2019exposat anteriorment, sorgeix la necessitat de desenvolupar un instrument per avaluar de forma rigorosa i integral la creativitat motriu en la dansa, incorporant variables subjectives, com l\u2019elaboraci\u00f3 i l\u2019inter\u00e8s est\u00e8tic, que no han estat considerades en els instruments presentats. Aquestes variables, de naturalesa qualitativa, requereixen una avaluaci\u00f3 subjectiva basada en la percepci\u00f3 i el judici expert, capa\u00e7 de captar matisos expressius i est\u00e8tics que escapen a les m\u00e8triques quantitatives (c\u00e0lculs, mesuraments, etc.). A difer\u00e8ncia de les avaluacions objectives, l\u2019avaluaci\u00f3 subjectiva permet una interpretaci\u00f3 m\u00e9s hol\u00edstica i contextual de la creativitat motriu. A m\u00e9s, no s\u2019ha trobat cap instrument validat per avaluar la creativitat motriu en adults sense formaci\u00f3 espec\u00edfica en dansa, la qual cosa ressalta la necessitat de desenvolupar una eina adequada per a aquest prop\u00f2sit. Per aix\u00f2, l\u2019objectiu del present treball va ser dissenyar i validar un instrument d\u2019avaluaci\u00f3 subjectiva de la creativitat amb la qual facilitar l\u2019observaci\u00f3 d\u2019accions motrius improvisades, executades per persones sense formaci\u00f3 espec\u00edfica en dansa, i valorar el seu grau de creativitat atenent les variables de quantitat, varietat, originalitat, elaboraci\u00f3 i inter\u00e8s est\u00e8tic. Aquesta eina busca superar els desafiaments actuals i oferir una metodologia precisa i replicable, contribuint a enriquir tant la investigaci\u00f3 art\u00edstica com els programes educatius que promouen la creativitat a trav\u00e9s del moviment.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per al disseny i la validaci\u00f3 de l\u2019Instrument per a l\u2019Avaluaci\u00f3 de la Creativitat en la Improvisaci\u00f3 i la Dansa (Dance and Improvisation Creativity Assessment Tool <\/em>\u2013 DICAT) es va contactar amb professionals per conformar el panel d\u2019experts. Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 que es van establir van ser els seg\u00fcents: a) professorat universitari; b) que desenvolup\u00e9s l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3 en l\u2019\u00e0rea de la creativitat, la dansa i l\u2019Expressi\u00f3 Corporal; i c) amb un m\u00ednim de 10 anys d\u2019experi\u00e8ncia en l\u2019\u00e0mbit. Finalment es va comptar amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de set experts (cinc dones i dos homes), professors universitaris amb m\u00e9s de 20 anys d\u2019experi\u00e8ncia en l\u2019\u00e0mbit de la creativitat, la dansa i l\u2019Expressi\u00f3 Corporal que, juntament amb els investigadors principals, van aportar els seus coneixements en la primera fase d\u2019avaluaci\u00f3 de l\u2019instrument. Tots els experts van firmar un consentiment informat de participaci\u00f3 en l\u2019estudi. Aquest estudi va ser pr\u00e8viament aprovat per Comit\u00e8 \u00c8tic de Recerca Cl\u00ednica de l\u2019Administraci\u00f3 Esportiva Catalana (09-2018-CEICGC).<\/p>\n\n\n\n

Disseny de l\u2019instrument<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El DICAT es va dissenyat en el programari IBM Excel (versi\u00f3 2411). Tenint en compte les cinc variables de la creativitat que es pretenien mesurar (quantitat, varietat, originalitat, elaboraci\u00f3 i inter\u00e8s est\u00e8tic) es van crear cinc \u00edtems que s\u2019avaluaven mitjan\u00e7ant una escala de Likert de l\u20191 al 5, sent 1 = \u201cmolt poca\u201d i 5 = \u201cmolta\u201d. Aix\u00ed mateix, a fi de con\u00e8ixer en profunditat l\u2019avaluaci\u00f3 subjectiva de l\u2019observador i complementar l\u2019avaluaci\u00f3 quantitativa, es va considerar oport\u00fa incloure dues preguntes obertes. Tant els \u00edtems com les preguntes obertes es poden consultar a la Taula 1. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00cdtems i preguntes obertes de qu\u00e8 es compon DICAT<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Validaci\u00f3 de l\u2019instrument<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per a la validaci\u00f3 de l\u2019instrument es va atendre la validesa de contingut i de criteri (Cronbach i Meehl, 1955<\/a>; Messick, 1989<\/a>). D\u2019una banda, la validesa de contingut s\u2019enfoca a determinar de forma qualitativa si l\u2019instrument realment mesura all\u00f2 per a qu\u00e8 va ser dissenyat. En el present estudi, per a la selecci\u00f3 i avaluaci\u00f3 de les variables de la creativitat es va considerar pertinent rec\u00f3rrer al judici d\u2019experts en la mat\u00e8ria. D\u2019altra banda, es va atendre la validesa de criteri, que consisteix a contrastar els resultats obtinguts de la utilitzaci\u00f3 de l\u2019instrument d\u2019avaluaci\u00f3 amb un criteri extern que busqui mesurar el mateix constructe (Thomas i Nelson, 2007)<\/a>, amb l\u2019objectiu de garantir que no hi hagi difer\u00e8ncies significatives entre ambdues mesures. En aquest cas, es va comprovar la correlaci\u00f3 de l\u2019observaci\u00f3 feta amb dades quantitatives obtingudes de l\u2019estudi de P\u00e9rez-Calzado et al. (2024)<\/a>, analitzant el comportament exploratori mitjan\u00e7ant l\u2019observaci\u00f3 sistematitzada del mateix material d\u2019observaci\u00f3 (enregistraments d\u2019improvisacions dansades de persones sense formaci\u00f3 espec\u00edfica en dansa).<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El disseny de l\u2019instrument i proc\u00e9s de validaci\u00f3 es va dur a terme en quatre fases seguint el procediment desenvolupat en altres investigacions similars en l\u2019\u00e0rea (Conejero et al., 2016<\/a>; S\u00e1nchez-L\u00f3pez et al., 2023)<\/a>: (a) revisi\u00f3 bibliogr\u00e0fica i disseny provisional de l\u2019instrument, determinant cinc \u00edtems per mesurar les cinc dimensions de la creativitat i dues preguntes obertes complement\u00e0ries; (b) validaci\u00f3 de contingut a partir del judici d\u2019experts i modificaci\u00f3 de la versi\u00f3 inicial de l\u2019instrument; (c) validaci\u00f3 interobservador de l\u2019instrument mitjan\u00e7ant an\u00e0lisi observacional d\u2019improvisacions dansades per part de dos investigadors; i (d) validaci\u00f3 de criteri mitjan\u00e7ant la comparaci\u00f3 amb l\u2019observaci\u00f3 sistem\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n

En la primera fase es va fer una revisi\u00f3 bibliogr\u00e0fica sobre l\u2019estudi de la creativitat i investigacions en l\u2019\u00e0mbit de la dansa a fi de justificar te\u00f2ricament el disseny de l\u2019instrument. Posteriorment es va procedir al disseny inicial de l\u2019instrument provisional.<\/p>\n\n\n\n

En la segona fase es va contactar amb el panel d\u2019experts i es va calcular el coeficient de compet\u00e8ncia experta (k<\/em>) per confirmar l\u2019adequada selecci\u00f3 d\u2019aquests. Per a aix\u00f2, es va administrar un q\u00fcestionari en el qual cada professional va fer una autoavaluaci\u00f3 sobre la seva compet\u00e8ncia experta (Cabero i Barroso, 2013)<\/a> en relaci\u00f3 amb l\u2019objecte d\u2019investigaci\u00f3. El coeficient k<\/em> es va obtenir mitjan\u00e7ant la semisuma de dos coeficients derivats del q\u00fcestionari: el coeficient de coneixement (kc<\/em>) reflecteix el nivell de comprensi\u00f3 demostrat per l\u2019expert sobre el problema d\u2019investigaci\u00f3; i el coeficient d\u2019argumentaci\u00f3 (ka<\/em>) expressa les bases o fonts en les quals l\u2019expert sustenta la seva opini\u00f3. El coeficient k<\/em> s\u2019expressa amb una puntuaci\u00f3 entre 0 i 1, i es valora en tres nivells: alt (k<\/em> > .8), mitj\u00e0 (k<\/em> = .7-.8) i baix (k<\/em> < .7). El panel final d\u2019experts va estar compost per set integrants que van obtenir una mitjana de coeficient k<\/em> \u00f2ptim (M<\/em> = .95; DE<\/em> = .05; vegeu la Taula 2).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Coeficient de coneixement, coeficient d\u2019argumentaci\u00f3 i coeficient de compet\u00e8ncia experta obtinguts del judici d\u2019experts<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Una vegada conformat el panel, els experts van valorar els \u00edtems i les preguntes obertes atenent a la seva: (a) claredat, redacci\u00f3 clara i comprensi\u00f3 del significat sense ambig\u00fcitat (opcions de resposta: s\u00ed\/no); (b) import\u00e0ncia, grau d\u2019import\u00e0ncia i rellev\u00e0ncia de l\u2019\u00edtem valorada mitjan\u00e7ant una escala Likert de 0 a 3, sent 0 = grau m\u00e9s baix d\u2019import\u00e0ncia i 3 = grau m\u00e9s alt d\u2019import\u00e0ncia; (c) pertin\u00e8ncia, adequaci\u00f3 per a l\u2019objectiu que persegueix l\u2019instrument (opcions de resposta: s\u00ed\/no); i (d) sufici\u00e8ncia, \u00edtem adequat per valorar l\u2019objectiu, o si s\u2019ha d\u2019afegir o eliminar (opcions de resposta: suficient\/afegir\/eliminar). Aix\u00ed mateix, per a cada \u00edtem i pregunta oberta es disposava d\u2019un apartat on justificar la puntuaci\u00f3 atorgada i on fer anotacions o suggeriments que es consideressin pertinents per a la seva millora. Les avaluacions dels experts van ser considerades per a la modificaci\u00f3 i millora de l\u2019instrument, aconseguint aix\u00ed la validaci\u00f3 de contingut.<\/p>\n\n\n\n

En la tercera fase es va procedir a calcular la fiabilitat interobservador (Cohen, 1960)<\/a> de l\u2019instrument. Amb aquest objectiu, dues investigadores expertes en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019expressi\u00f3 corporal i la dansa van fer servir l\u2019instrument per avaluar la creativitat de dotze improvisacions dansades executades per persones sense formaci\u00f3 espec\u00edfica en dansa. Un cop fetes les observacions, es va procedir a calcular la concordan\u00e7a comparant les dades a trav\u00e9s del coeficient kappa ponderat (Kw<\/em>), una extensi\u00f3 del kappa de Cohen dissenyat per avaluar el grau de concordan\u00e7a entre observadors en variables categ\u00f2riques amb un ordre jer\u00e0rquic (Cohen, 1968)<\/a>. A difer\u00e8ncia del kappa de Cohen est\u00e0ndard, el Kw<\/em> assigna diferents nivells de gravetat diferenciats als desacords segons la seva magnitud en l\u2019escala (Cohen, 1968)<\/a>. En aquesta investigaci\u00f3, el seu \u00fas va permetre captar amb m\u00e9s precisi\u00f3 la intensitat dels desacords en l\u2019avaluaci\u00f3 de la creativitat en les improvisacions dansades, on les puntuacions de l\u2019instrument tenen un car\u00e0cter ordinal. Aix\u00f2 proporciona una perspectiva matisada del grau d\u2019acord entre les avaluadores. <\/p>\n\n\n\n

En la quarta fase, es va calcular la validesa de criteri de l\u2019instrument d\u2019aquell component del qual ja es tenien dades pr\u00e8vies objectives, concretament el de varietat. Per a aix\u00f2, es va procedir a la comparaci\u00f3 de les observacions fetes per les investigadores en la tercera fase amb l\u2019observaci\u00f3 sistem\u00e0tica feta en l\u2019estudi de P\u00e9rez-Calzado et al. (2024)<\/a>. En aquesta investigaci\u00f3 es va analitzar la variable de varietat (qstat<\/sub><\/em>) utilitzant l\u2019eina feta servir per Aragon\u00e9s et al. (2021)<\/a> que es va adaptar de les investigacions originals de Torrents et al. (2010)<\/a> i Torrents et al. (2015)<\/a>. Aquesta variable quantifica de forma sistem\u00e0tica i precisa la diversitat en els patrons de moviment (per a m\u00e9s informaci\u00f3 consulteu Hristovski et al., 2013<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Per calcular la validesa de contingut es va rec\u00f3rrer al judici d\u2019experts, tal com s\u2019ha descrit en la segona fase del procediment. En la tercera fase es va analitzar la concordan\u00e7a interobservadors, utilitzant el programari IBM Excel (versi\u00f3 2411), per calcular el coeficient Kw<\/em> (Cohen, 1968)<\/a>.. Per interpretar el grau d\u2019acord obtingut, es va utilitzar l\u2019escala proposada per Landis i Koch (1977)<\/a>, segons la qual un valor menor a 0 indica \u201cdesacord\u201d, entre 0-.2 es considera concordan\u00e7a \u201clleu\u201d, entre .21-.40 \u201cmoderada\u201d, entre .41-.60 \u201cmoderada-substancial\u201d, entre .61-.8 indica una concordan\u00e7a \u201csubstancial\u201d, mentre que valors superiors a .81 representen una concordan\u00e7a \u201cgaireb\u00e9 perfecta\u201d. <\/p>\n\n\n\n

Finalment, en la quarta etapa del procediment es va utilitzar la correlaci\u00f3 de Pearson per determinar la validesa de criteri de l\u2019instrument, relacionant la mitjana de les valoracions de les investigadores obtingudes mitjan\u00e7ant la utilitzaci\u00f3 del DICAT en la variable de varietat amb les de qstat<\/sub><\/em>de l\u2019observaci\u00f3 sistem\u00e0tica feta per P\u00e9rez-Calzado et al. (2024)<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats obtinguts de la present investigaci\u00f3 es presenten a continuaci\u00f3 atenent les fases exposades en la metodologia de l\u2019estudi. <\/p>\n\n\n\n

Validaci\u00f3 de contingut <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els resultats de la validaci\u00f3 de contingut que van fer els experts es poden consultar a la Taula 3. Quant a la claredat, es va modificar la redacci\u00f3 plantejada en un inici dels \u00edtems que els experts van considerar poc clars (\u00edtem 4, \u00edtem 5, pregunta oberta \u2013 a) i pregunta oberta \u2013 b). Tots els experts van considerar tant els \u00edtems com les preguntes obertes importants per a l\u2019objecte d\u2019estudi (M<\/em> = 2.57; DE<\/em> = 0.60). Quant a la pertin\u00e8ncia, el 100\u2009% dels experts van considerar pertinents els \u00edtems de l\u20191 al 4. A m\u00e9s, el 86\u2009% dels experts va considerar pertinents l\u2019\u00edtem 5 i les dues preguntes obertes. Finalment, les dades de sufici\u00e8ncia van ser tingudes en compte per modificar la quantitat dels \u00edtems. L\u2019instrument final pot consultar-se a l\u2019annex d\u2019aquest article. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Resultats obtinguts del panel d\u2019experts per a cada \u00edtem<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Fiabilitat interobservador<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Dues investigadores van utilitzar la versi\u00f3 de l\u2019instrument validada pels experts per avaluar les improvisacions dansades de dotze persones sense formaci\u00f3 espec\u00edfica en dansa. Es va obtenir un \u00edndex Kw <\/em>\u00f2ptim (Kw<\/em> = .781) que va mostrar un nivell substancial de concordan\u00e7a entre les dues observadores, molt pr\u00f2xim als valors de concordan\u00e7a considerats \u201cgaireb\u00e9 perfectes\u201d, recolzant la fiabilitat de l\u2019instrument fet servir. <\/p>\n\n\n\n

Validaci\u00f3 de criteri<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

A la Taula 4 es poden observar les puntuacions de les observacions fetes per les investigadores utilitzant el DICAT en l\u2019apartat de varietat, comparades amb els valors de qstat<\/sub><\/em>de l\u2019observaci\u00f3 sistem\u00e0tica. El par\u00e0metre q<\/em> determina l\u2019estructura del comportament i les seves propietats din\u00e0miques. El qstat<\/sub><\/em> \u00e9s el valor estacionari que s\u2019obt\u00e9 en analitzar la din\u00e0mica d\u2019una s\u00e8rie temporal, i \u00e9s una mesura per quantificar el comportament exploratori (flu\u00efdesa i variabilitat del comportament). S\u2019ha de tenir en compte que els valors de qstat<\/sub><\/em>van de 0 a 1, sent 0 un comportament totalment err\u00e0tic i divers i 1 un comportament completament repetitiu. La correlaci\u00f3 obtinguda entre elles va ser de -.71, fet que indica una correlaci\u00f3 alta.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Puntuacions de varietat en l\u2019observaci\u00f3 sist\u00e8mica i amb DICAT<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu de la investigaci\u00f3 va ser dissenyar i validar un instrument d\u2019avaluaci\u00f3 subjectiva de la creativitat en tasques d\u2019improvisaci\u00f3 en dansa, executades per persones sense formaci\u00f3 espec\u00edfica en dansa, i valorar el seu grau de creativitat atenent les variables de quantitat, varietat, originalitat, elaboraci\u00f3 i inter\u00e8s est\u00e8tic. L\u2019instrument dissenyat, denominat DICAT, permet l\u2019avaluaci\u00f3 subjectiva de la creativitat d\u2019improvisacions dansades per part d\u2019observadors experts en la mat\u00e8ria.<\/p>\n\n\n\n

La creativitat en dansa ha estat avaluada des d\u2019una perspectiva quantitativa (Aragon\u00e9s et al., 2021<\/a>; P\u00e9rez-Calzado et al., 2024<\/a>; Torrents et al., 2010)<\/a>, atenent variables objectives com el nombre de vegades que es repeteix un patr\u00f3 de moviment, la velocitat de canvi entre patrons o la diversitat en els mateixos. Tanmateix, la dansa en particular, i les disciplines art\u00edstic-expressives en general, promouen la generaci\u00f3 cont\u00ednua d\u2019accions motrius diverses, singulars i compostes per m\u00faltiples dimensions (Casta\u00f1er et al., 2009)<\/a>, que requereixen eines amb qu\u00e8 poder fer una an\u00e0lisi hol\u00edstica des d\u2019un prisma qualitatiu i subjectiu. <\/p>\n\n\n\n

Per garantir la validesa de contingut de l\u2019instrument dissenyat va ser necessari comptar amb jutges experts en l\u2019objecte d\u2019estudi amb qui estabilitzar les respostes de cada un dels \u00edtems i fer una an\u00e0lisi correcta d\u2019aquests. En aquest cas, les valoracions quantitatives dels set experts es van acompanyar de contribucions qualitatives, que es consideren indispensables en el desenvolupament d\u2019un instrument (Subramanian i Silverman, 2000)<\/a>.. Aquestes es van tenir en compte per modificar i perfeccionar la versi\u00f3 inicial del q\u00fcestionari, atenent les dimensions de qualitat, import\u00e0ncia, pertin\u00e8ncia i sufici\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n

Complement\u00e0riament a la validaci\u00f3 de contingut, es va calcular la fiabilitat interobservador. Per fer-ho, es va considerar pertinent la utilitzaci\u00f3 del coeficient Kw<\/em> amb l\u2019objectiu de ponderar el grau de desacord entre observadores (Cohen, 1968)<\/a>. En aquest cas, es va obtenir un \u00edndex de Kw<\/em> de .781, la qual cosa indica bones dades de fiabilitat de l\u2019instrument. Aquest \u00edndex ha estat utilitzat en altres estudis en els quals valors entre .61 i .80 van ser considerats \u201cbons\u201d (Schorer i Wei\u03b2, 2007)<\/a>. Els resultats obtinguts en aquesta investigaci\u00f3 mostren que l\u2019instrument \u00e9s v\u00e0lid i garanteix una fiabilitat \u00f2ptima per a l\u2019avaluaci\u00f3 de la creativitat d\u2019improvisacions dansades fetes per persones sense formaci\u00f3 espec\u00edfica en dansa.<\/p>\n\n\n\n

Per obtenir evid\u00e8ncies de validesa de criteri es van utilitzar com a criteri extern els resultats sobre varietat en els patrons de moviment obtinguts en l\u2019estudi de P\u00e9rez-Calzado et al. (2024)<\/a>. En aquest cas hi va haver una correlaci\u00f3 de \u2013.71, que va indicar una correlaci\u00f3 alta, la qual cosa contribueix a la validaci\u00f3 de l\u2019instrument. El component innovador de la present investigaci\u00f3 suposa al seu torn una limitaci\u00f3 destacable: la incapacitat de validar el criteri amb altres variables estudiades (originalitat, elaboraci\u00f3 i inter\u00e8s est\u00e8tic) a causa de la falta d\u2019investigacions pr\u00e8vies. Tanmateix, el DICAT s\u2019estableix com una eina v\u00e0lida i fiable per a l\u2019avaluaci\u00f3 de la creativitat i que permet realitzar futures investigacions per validar aquest instrument en altres grups de poblaci\u00f3 com persones expertes en dansa, en disciplines art\u00edstiques afins, o en les diferents etapes de l\u2019\u00e0mbit educatiu.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El DICAT mostra uns valors \u00f2ptims de validesa, consolidant-se com un instrument efica\u00e7 per avaluar la creativitat motriu en improvisacions dansades de persones sense formaci\u00f3 espec\u00edfica en dansa. Aquest instrument permet que observadors experts analitzin, de forma subjectiva, aspectes clau com la quantitat, varietat, originalitat, elaboraci\u00f3 i inter\u00e8s est\u00e8tic de les improvisacions. Per a aix\u00f2, proporciona tant dades quantitatives com  qualitatives, oferint una comprensi\u00f3 completa i matisada de la creativitat.<\/p>\n\n\n\n

La validaci\u00f3 d\u2019aquest instrument t\u00e9 importants implicacions tant per a la investigaci\u00f3 en creativitat com per a l\u2019\u00e0mbit educatiu, ja que es pot utilitzar per avaluar la creativitat en programes de formaci\u00f3 en diverses etapes educatives. Aix\u00ed mateix, estableix una base metodol\u00f2gica replicable que facilita el desenvolupament d\u2019instruments v\u00e0lids per avaluar la creativitat en diferents grups poblacionals.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els autors expressen el seu agra\u00efment especial al panel d\u2019experts que va participar en la validaci\u00f3 de l\u2019instrument, pel seu temps, dedicaci\u00f3 i per compartir els seus coneixements.<\/p>\n\n\n\n

Aquest treball ha estat finan\u00e7at amb la beca obtinguda per Elena P\u00e9rez-Calzado dins del marc de les ajudes per a contractes predoctorals per a la realitzaci\u00f3 del doctorat, amb reconeixement internacional en el Programa Propi de I+D+i 2023 de la Universitat Polit\u00e8cnica de Madrid, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Banc Santander Central Hispano SA. A m\u00e9s, la recerca ha rebut el finan\u00e7ament de l\u2019Institut Nacional d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de Catalunya (INEFC) de la Generalitat de Catalunya, dins del programa d\u2019ajudes per a la contractaci\u00f3 de personal investigador en formaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, l\u2019activitat f\u00edsica, l\u2019esport i les seves ci\u00e8ncies aplicades (PINEFC 2023), segons la resoluci\u00f3 del 10\/07\/2023 i l\u2019Ordre PRE155\/23\/000001. La investigaci\u00f3 s\u2019emmarca dins del projecte \u201cConseq\u00fc\u00e8ncies de participar en un programa d\u2019Expressi\u00f3 Corporal i Moviment Creatiu sobre la Creativitat i el Benestar de Persones Adultes\u201d (Codi del projecte: 2022PINEF00016).<\/p>\n\n\n\n

Annex<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

DICAT<\/strong>
Dance and Improvisation Creativity Assessment Tool<\/em><\/strong>
Instrument per a l\u2019avaluaci\u00f3 de la creativitat en la improvisaci\u00f3 i la dansa<\/em><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Guilford (1950)<\/a> va definir la creativitat com una aptitud del pensament divergent capa\u00e7 de produir idees innovadores, \u00fatils i inesperades. Basant-se en aquesta definici\u00f3, Torrance (1966)<\/a> va desenvolupar els Test de Pensament Creatiu per mesurar la creativitat i identificar persones amb talent creatiu. Aquests test contemplaven quatre dimensions: flu\u00efdesa, flexibilitat, originalitat i elaboraci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Prenent com a refer\u00e8ncia les aportacions d\u2019aquests autors, el present instrument es crea amb l\u2019objectiu de facilitar l\u2019observaci\u00f3 d\u2019accions motrius improvisades i valorar el seu grau de creativitat des de la perspectiva subjectiva de l\u2019observador. S\u2019ent\u00e9n com a acci\u00f3 motriu el moviment del cos amb un objectiu determinat (f\u00edsic, cognitiu i\/o socioafectiu) dins del context de la dansa i l\u2019Expressi\u00f3 Corporal. Per exemple, si una persona fa un gir, un despla\u00e7ament en carrera de diversos passos mentre executa ones de bra\u00e7os i despr\u00e9s salta obrint les cames i els bra\u00e7os, es considera que ha fet tres accions motrius (un gir, un despla\u00e7ament i un salt). <\/p>\n\n\n\n

L\u2019instrument est\u00e0 conformat per cinc components, corresponents a les dimensions de quantitat, varietat, originalitat, elaboraci\u00f3 i inter\u00e8s est\u00e8tic. Tots els \u00edtems es mesuren mitjan\u00e7ant una escala Likert de l\u20191 al 5 sent 1 = \u201cMolt poca\u201d i 5 = \u201cMolta\u201d. <\/p>\n\n\n\n

    \n
  1. Quantitat <\/strong>(fluency):<\/em><\/strong>nombre d\u2019accions motrius fetes per la persona.<\/li>\n\n\n\n
  2. Varietat (flexibility):<\/em><\/strong> diversitat de les accions motrius fetes per la persona tenint en compte: 
    a) la utilitzaci\u00f3 de categories diferents (despla\u00e7aments, girs en els tres eixos de l\u2019espai, salts, equilibris, canvis de nivell, etc.).
    b) la difer\u00e8ncia entre elles, encara que siguin de la mateixa categoria (\u00fas de parts del cos diferents, ritmes diferents, qualitats de moviment diferents, etc.).<\/li>\n\n\n\n
  3. Originalitat (originality<\/em>): <\/strong>accions infreq\u00fcents, noves o inesperades fetes per la persona.<\/li>\n\n\n\n
  4. Elaboraci\u00f3 (elaboration<\/em>): <\/strong>accions amb cert nivell de complexitat en la seva construcci\u00f3 i\/o realitzaci\u00f3 (entenent la complexitat com el nombre de segments implicats, el nombre d\u2019accions simult\u00e0nies, o la dificultat i grau d\u2019expressivitat de les esmentades accions).<\/li>\n\n\n\n
  5. Inter\u00e8s est\u00e8tic (aesthetics<\/em>): <\/strong>valor art\u00edstic de la composici\u00f3, grau d\u2019impressi\u00f3 sensible i emocional generada en l\u2019observador.<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

    Valori els aspectes anteriors en la improvisaci\u00f3 visualitzada de l\u20191 al 5 sent 1 \u201cMolt poca\u201d i 5 \u201cMolta\u201d:<\/p>\n\n\n\n
    <\/td>1-Molt poca<\/td>2<\/td>3<\/td>4<\/td>5-Molta<\/td><\/tr>
    Quantitat<\/td><\/td><\/td><\/td><\/td><\/td><\/tr>
    Varietat<\/td><\/td><\/td><\/td><\/td><\/td><\/tr>
    Originalitat<\/td><\/td><\/td><\/td><\/td><\/td><\/tr>
    Elaboraci\u00f3<\/td><\/td><\/td><\/td><\/td><\/td><\/tr>
    Inter\u00e8s est\u00e8tic<\/td><\/td><\/td><\/td><\/td><\/td><\/tr><\/tbody><\/table>\n\n\n\n

    A continuaci\u00f3, respongui a les seg\u00fcents preguntes: <\/p>\n\n\n\n

      \n
    1. Si considera que hi ha hagut alguna acci\u00f3 original, descrigui-la i expliqui el perqu\u00e8 de l\u2019esmentada originalitat.
      He detectat diverses accions originals…<\/em>
      <\/li>\n\n\n\n
    2. Faci una valoraci\u00f3, des de la seva perspectiva, sobre la qualitat creativa i art\u00edstica de la improvisaci\u00f3, explicant amb el major grau de detall possible les raons d\u2019aquesta valoraci\u00f3.<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

      <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

      Resum L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser dissenyar i validar l\u2019Instrument per a l\u2019Avaluaci\u00f3 de la Creativitat en la Improvisaci\u00f3 i la Dansa (Dance and Improvisation Creativity Assessment Tool \u2013 DICAT), destinat a l\u2019avaluaci\u00f3 subjectiva de la creativitat motriu en tasques d\u2019improvisaci\u00f3 en dansa aplicat a persones sense formaci\u00f3 espec\u00edfica en aquest \u00e0mbit. La investigaci\u00f3 va […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[44,44],"tags":[3876,5559,13154,6453,13153,10700],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/a>","Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/a>"],"unlinked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/span>","Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/span>"]},"tags":{"linked":["creativitat motriu<\/a>","elaboraci\u00f3<\/a>","inexperts<\/a>","innovaci\u00f3<\/a>","inter\u00e8s est\u00e8tic<\/a>","originalitat<\/a>"],"unlinked":["creativitat motriu<\/span>","elaboraci\u00f3<\/span>","inexperts<\/span>","innovaci\u00f3<\/span>","inter\u00e8s est\u00e8tic<\/span>","originalitat<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 7 mesos ago","modified":"Updated 4 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 28 setembre 2025","modified":"Updated on 2 gener 2026"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 28 setembre 2025 14:38","modified":"Updated on 2 gener 2026 12:50"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69503\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=69503"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69503\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":70712,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69503\/revisions\/70712\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=69503"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=69503"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=69503"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}