{"id":69496,"date":"2025-09-28T14:32:22","date_gmt":"2025-09-28T14:32:22","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/el-ejercicio-fisico-como-tratamiento-coadyuvante-en-los-trastornos-alimentarios-una-revision-sistematica\/"},"modified":"2025-12-30T09:25:09","modified_gmt":"2025-12-30T09:25:09","slug":"lexercici-fisic-com-a-tractament-coadjuvant-en-els-trastorns-alimentaris-una-revisio-sistematica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/lexercici-fisic-com-a-tractament-coadjuvant-en-els-trastorns-alimentaris-una-revisio-sistematica\/","title":{"rendered":"L\u2019exercici f\u00edsic com a tractament coadjuvant en els trastorns alimentaris: una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica\u00a0"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La present revisi\u00f3 sistem\u00e0tica va permetre con\u00e8ixer les intervencions fetes fins al moment per valorar l\u2019efectivitat de l\u2019exercici f\u00edsic (EF) com a tractament coadjuvant en els trastorns de la conducta aliment\u00e0ria (TCA). Els objectius principals d\u2019aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica van ser: a) identificar quins aspectes, a nivell simptomatol\u00f2gic i de condici\u00f3 f\u00edsica, milloren amb la inclusi\u00f3 de l\u2019EF en el tractament terap\u00e8utic dels TCA, i b) determinar les caracter\u00edstiques que ha de tenir l\u2019EF per millorar la simptomatologia identificada.<\/p>\n\n\n\n

Es va fer una recerca bibliogr\u00e0fica segons les directrius PRISMA utilitzant les plataformes PubMed, Web of Science, PsycINFO i Scopus. Es van dividir les paraules clau en tres grups (Trastorns alimentaris; Exercici i tractament; Caracter\u00edstiques de l\u2019activitat f\u00edsica) i es van revisar articles publicats entre 2012 i 2022. <\/p>\n\n\n\n

Dels 1247 resultats inicials es van incloure en l\u2019an\u00e0lisi 20 estudis, dels quals 10 eren estudis controlats aleatoritzats (RCT). Es van observar millores en la for\u00e7a muscular, capacitat aer\u00f2bica, IMC, densitat \u00f2ssia, aix\u00ed com en la simptomatologia dels TCA i en la seva qualitat de vida. A causa de les difer\u00e8ncies metodol\u00f2giques utilitzades en cada programa d\u2019EF, no va ser possible determinar les caracter\u00edstiques espec\u00edfiques per a la millora de la simptomatologia relacionada amb els TCA. Calen m\u00e9s investigacions per determinar la freq\u00fc\u00e8ncia, la intensitat, el temps, la tipologia i el volum dels programes d\u2019EF. <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> activitat f\u00edsica<\/span>, anor\u00e8xia<\/span>, bul\u00edmia<\/span>, exercici<\/span>, intervenci\u00f3<\/span>, tractament<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

S\u2019ha comprovat que la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica (AF) afavoreix el benestar f\u00edsic, psicol\u00f2gic i social dels seus participants (Gonz\u00e1lez-Peris et al., 2022<\/a>). En els \u00faltims anys, la literatura cient\u00edfica s\u2019ha centrat en l\u2019estudi de les propietats terap\u00e8utiques de l\u2019EF per a l\u2019abordatge de la salut mental. Els trastorns de la conducta aliment\u00e0ria (TCA), com l\u2019anor\u00e8xia nerviosa (AN), la bul\u00edmia nerviosa (BN), el trastorn per afartament (TA) o el trastorn de la conducta aliment\u00e0ria no especificat (TCANE), s\u00f3n considerats patologies psiqui\u00e0triques caracteritzades per un patr\u00f3 alterat de la conducta aliment\u00e0ria amb perjudici per a la salut i el funcionament psicosocial (Gonz\u00e1lez-Peris et al., 2022<\/a>). En algunes de les manifestacions dels TCA esmentats, els pacients utilitzen l\u2019AF com una estrat\u00e8gia comuna per perdre pes, millorar la figura (Quiles et al., 2021<\/a>), compensar, eliminar o alleujar els estats negatius (ansietat, depressi\u00f3 i estr\u00e8s) i els s\u00edmptomes dels TCA (preocupaci\u00f3 pel pes, impuls per la primesa, insatisfacci\u00f3 corporal i perfil restrictiu). Tanmateix, s\u2019ha constatat que l\u2019EF com a tractament coadjuvant pot presentar efectes positius sobre els principals s\u00edmptomes de l\u2019AN, sobre la salut f\u00edsica i mental, aix\u00ed com propiciar un millor comportament cap a l\u2019equip sanitari (Quiles et al., 2021<\/a>). De fet, els primers estudis registrats sobre la tem\u00e0tica, fets per Blinder et al. (1970)<\/a> o per Beumont et al. (1994)<\/a>, van detectar millores en la simptomatologia despr\u00e9s d\u2019avaluar un programa d\u2019EF supervisat en un grup de pacients amb TCA. Posteriorment, investigacions recents van indicar que l\u2019EF disminu\u00efa els comportaments compensatoris i facilitava l\u2019augment de pes en l\u2019anor\u00e8xia, redu\u00efa l\u2019impuls per estar m\u00e9s prim, els s\u00edmptomes bul\u00edmics i la insatisfacci\u00f3 corporal, augmentava els nivells de for\u00e7a, revertia les anomalies card\u00edaques de l\u2019anor\u00e8xia severa i millorava la qualitat de vida (Calogero i Pedrotty, 2004;<\/a> Cook et al., 2017<\/a>; Fern\u00e1ndez-del-Valle et al., 2014<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Curiosament, fins ara, l\u2019EF rares vegades s\u2019utilitza en les unitats de salut mental com a part del tractament dels TCA per por de refor\u00e7ar l\u2019exercici excessiu per obtenir el desitjat \u201ccos ideal\u201d (Quesnel et al., 2018<\/a>). Aix\u00f2 probablement es deu a la falta de directrius clares per al maneig de l\u2019EF en aquest context, a l\u2019abs\u00e8ncia de pautes generalitzades que orientin els diferents professionals sobre com utilitzar l\u2019exercici de manera efectiva com a part del tractament en els TCA, i a les diferents actituds cap a aquests enfocaments en el tractament (Fern\u00e1ndez-del-Valle, et al., 2014<\/a>; Toutain et al., 2022<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Per tot l\u2019exposat, els objectius de la present revisi\u00f3 sistem\u00e0tica van ser: (i) identificar quins aspectes, tant a nivell simptomatol\u00f2gic com de condici\u00f3 f\u00edsica, milloren amb la inclusi\u00f3 de l\u2019EF en el tractament terap\u00e8utic dels TCA, i (ii) determinar les caracter\u00edstiques que ha de tenir l\u2019EF en el tractament terap\u00e8utic per a la millora de la simptomatologia identificada. <\/p>\n\n\n\n

M\u00e8tode <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Es va fer una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica de la literatura rellevant seguint la declaraci\u00f3 PRISMA 2020 (Page et al., 2021)<\/a>. A causa de l\u2019heterogene\u00eftat metodol\u00f2gica i estad\u00edstica dels estudis inclosos, en la s\u00edntesi de l\u2019estudi es va adoptar un enfocament descriptiu (Rethlefsen et al., 2021<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Estrat\u00e8gia de recerca<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va fer una recerca de la literatura rellevant en quatre bases de dades: PubMed, Web of Science, PsycINFO i Scopus. L\u2019estrat\u00e8gia de recerca va incloure tant termes de vocabulari controlat com de text lliure (vegeu la Taula 1).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Termes utilitzats per a la recerca<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Criteris d\u2019inclusi\u00f3 i exclusi\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per a la seva inclusi\u00f3, els articles recuperats havien d\u2019haver estat publicats entre 2012 i 2022, en angl\u00e8s i\/o castell\u00e0. La recerca es va fer el 28 de novembre de 2022. Es van excloure les revisions sistem\u00e0tiques, les guies descriptives o protocols d\u2019intervenci\u00f3 i aquells estudis que inclo\u00efen mostres d\u2019esportistes professionals. <\/p>\n\n\n\n

Els articles potencials es van seleccionar a partir d\u2019un conjunt de termes clau definits mitjan\u00e7ant l\u2019estrat\u00e8gia PICOS (Participants, Intervention, Comparison, Outcomes, Study design<\/em>; Liberati et al., 2009)<\/a>, (vegeu la Taula 2) buscant inicialment en el t\u00edtol i en el resum.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Termes clau definits mitjan\u00e7ant l\u2019estrat\u00e8gia PICOS<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Un revisor (C.T.B.) va dur a terme l\u2019an\u00e0lisi de dades i el proc\u00e9s de recerca a les principals bases de dades. Tots els registres identificats electr\u00f2nicament van ser avaluats per t\u00edtol i resum. Els articles duplicats es van eliminar i es van considerar una \u00fanica vegada. Es van obtenir els textos complets de tots els articles considerats potencialment elegibles. A continuaci\u00f3, els registres preseleccionats van ser examinats de forma independent per dos revisors (C.T.B. i C.V.) els quals van seleccionar els estudis finals per incloure\u2019ls en la revisi\u00f3. En cas de disparitat, es va considerar l\u2019opini\u00f3 d\u2019un tercer revisor (E.P.).<\/p>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Resultats de la cerca<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Despr\u00e9s d\u2019excloure els registres duplicats, es van considerar aptes un total de 1247 publicacions potencialment rellevants. Despr\u00e9s del cribratge dels t\u00edtols i resums, es van acceptar 48 publicacions per a la revisi\u00f3 del text complet. Finalment, en aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica es van incloure 20 articles (vegeu la Figura 1), dels quals 10 eren estudis controlats aleatoritzats (RCT).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Diagrama de Flux (Page et al., 2021) <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Nota. <\/em>EF = Exercici F\u00edsic, TCA = Trastorn de la Conducta Aliment\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques dels participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El nombre total de participants entre els diferents estudis va ser de 895. A la Taula 3 es detallen les seves caracter\u00edstiques.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques dels participants<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques de les intervencions <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Dels vint estudis revisats, el per\u00edode de durada de les intervencions va comprendre entre una i vint-i-sis setmanes. Les Taules 4 i 5 mostren, per ordre alfab\u00e8tic, les caracter\u00edstiques de tots els estudis revisats. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques principals dels estudis inclosos<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 5<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques dels estudis inclosos: instruments i resultats principals<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Efecte de l\u2019exercici f\u00edsic en la simptomatologia de TCA<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Efectes de l\u2019exercici f\u00edsic en la condici\u00f3 f\u00edsica<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

Tretze articles analitzaven els efectes que genera l\u2019EF en la condici\u00f3 f\u00edsica dels pacients. Quant a la condici\u00f3 i capacitats f\u00edsiques, es van obtenir millores de la for\u00e7a muscular de les extremitats inferiors i superiors (n<\/em> = 6;  Bratland-Sanda et al., 2012<\/a>; Bratland-Sanda et al., 2018<\/a>; Dauty et al., 2022<\/a>; Fern\u00e1ndez-del-Valle et al., 2014;<\/a> Fern\u00e1ndez-del-Valle et al., 2015b<\/a>; Mathisen et al., 2018a<\/a>); millores cardiorespirat\u00f2ries (n<\/em> = 3; Dauty et al., 2022<\/a>; Galasso et al., 2018<\/a>; Galasso et al., 2020<\/a>); millors valors en els test d\u2019equilibri (n <\/em>= 1; Dauty et al., 2022<\/a>); i millores en l\u2019agilitat (n <\/em>= 2;  Fern\u00e1ndez-del-Valle et al., 2014<\/a>; Fisher i Schenkman, 2012<\/a>). Quant a les mesures antropom\u00e8triques, es van registrar millores significatives de l\u2019IMC (n <\/em>= 7;  Agne et al., 2022<\/a>; Bratland-Sanda i Vrabel, 2018<\/a>; Bratland-Sanda et al., 2018;<\/a> Dauty et al., 2022<\/a>; Galasso et al., 2018<\/a>; Fern\u00e1ndez-del-Valle et al., 2015a<\/a>; Fern\u00e1ndez-del-Valle et al., 2015b<\/a>) i dels plecs cutanis (n<\/em> = 2;  Agne et al., 2022<\/a>; Fern\u00e1ndez-del-Valle et al., 2015b<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Efic\u00e0cia de l\u2019exercici f\u00edsic en la simptomatologia del TCA <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Deu articles analitzaven els efectes que genera l\u2019exercici f\u00edsic en la simptomatologia dels TCA. Un estudi va incloure l\u2019exercici aer\u00f2bic (n<\/em> = 1; Galasso et al., 2018<\/a>) i va referir una disminuci\u00f3 de comportaments patol\u00f2gics relacionats amb l\u2019exercici compulsiu (EC) i amb la ingesta aliment\u00e0ria.Es va detectar tamb\u00e9 un \u00fanic estudi que va examinar els efectes de l\u2019EF a trav\u00e9s del treball de for\u00e7a-resist\u00e8ncia en la psicopatologia de BN i TA i en les conductes patol\u00f2giques relacionades amb l\u2019EC despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 (Mathisen et al., 2018b<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Quant a les intervencions combinades amb exercici de for\u00e7a i activitats aer\u00f2biques (n <\/em>= 3;  Bakland, et al., 2019<\/a>; Bratland-Sanda et al., 2012<\/a>; Galasso et al., 2020)<\/a> es va detectar una reducci\u00f3 significativa en la puntuaci\u00f3 total de l\u2019Eating Disorders Examination <\/em>(EDE), aix\u00ed com millores significatives en els s\u00edmptomes emocionals i cognitius relacionats amb els afartaments, i reducci\u00f3 de conductes compensat\u00f2ries.<\/p>\n\n\n\n

Quant a les activitats cos-ment, com el ioga (n<\/em> = 2, Brennan et al., 2020<\/a>; Diers et al., 2020<\/a>) o el pilates (n<\/em> = 1; Mart\u00ednez-S\u00e1nchez et al., 2020)<\/a>, el ioga va reduir la freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019afartaments en persones amb BN, la desregulaci\u00f3 de les emocions i l\u2019autocr\u00edtica, va millorar les habilitats d\u2019autocompassi\u00f3 i l\u2019atenci\u00f3 plena i va reduir significativament les preocupacions sobre la imatge corporal. El pilates, en canvi, va millorar la qualitat del son.<\/p>\n\n\n\n

Altres estudis van permetre als i les participants escollir el tipus d\u2019EF a practicar (n<\/em> = 2;  Bratland-Sanda i Vrabel, 2018<\/a>; Lampe et al., 2022<\/a>). Ambd\u00f3s van registrar una millora de la simptomatologia dels TCA i, a m\u00e9s, un d\u2019ells va reportar una disminuci\u00f3 en l\u2019angoixa mental global, aix\u00ed com una reducci\u00f3 a la pr\u00e0ctica compulsiva d\u2019EF.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquesta revisi\u00f3 permet afirmar que l\u2019EF pot constituir una eina terap\u00e8utica efica\u00e7 per als pacients amb un TCA diagnosticat. S\u2019evidencia que la prescripci\u00f3 d\u2019EF supervisat per professionals i fet amb un equip multidisciplinari pot ser segura i aporta m\u00faltiples beneficis a les persones amb aquests trastorns (Cook et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Millores en la simptomatologia dels TCA amb la inclusi\u00f3 d\u2019EF en el tractament terap\u00e8utic<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Un 35\u2009% dels estudis (n<\/em> = 7) no van descriure amb exactitud les caracter\u00edstiques de la intervenci\u00f3 (per exemple, el volum o la intensitat de l\u2019EF), i nom\u00e9s se\u2019n dedueix el tipus d\u2019EF (p. ex. Bakland et al., 2019<\/a>; Mathisen et al., 2018b<\/a>). A m\u00e9s, els instruments seleccionats per avaluar la simptomatologia, eren heterogenis (p. ex. EDE-Q [Eating Disorder Examination Questionnaire], BITE [Bulimic Investigatory Test Edinburgh], BSQ[Body Shape Questionnaire), entrevista semiestructurada], de manera que es centraven en dimensions diferents.<\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, en la present revisi\u00f3 sistem\u00e0tica, l\u2019efic\u00e0cia de les intervencions no s\u2019ha pogut determinar d\u2019acord a millores concretes en la simptomatologia dels TCA, sin\u00f3 que nom\u00e9s s\u2019ha pogut examinar en funci\u00f3 del grau d\u2019adher\u00e8ncia i dels canvis en les mesures reportades obtingudes despr\u00e9s del programa d\u2019EF. No obstant aix\u00f2, i malgrat que el criteri d\u2019efic\u00e0cia no es va estandarditzar, nom\u00e9s es va detectar un estudi que va concloure que la inclusi\u00f3 d\u2019EF en un tractament terap\u00e8utic dels TCA no va ser m\u00e9s ni igual d\u2019efica\u00e7 en els GE respecte als GC (Mathisen et al., 2018b<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En aquest cas, tal com exposen els mateixos autors, la falta de difer\u00e8ncies significatives es podria deure a l\u2019escassa pot\u00e8ncia estad\u00edstica derivada de la redu\u00efda mida de la mostra i de l\u2019elevada taxa d\u2019abandonament del grup control. La resta d\u2019estudis van concloure que la prescripci\u00f3 d\u2019exercici oferia una efic\u00e0cia m\u00e9s elevada. <\/p>\n\n\n\n

Com es pot observar a la Figura 2, els resultats van apuntar beneficis tant psicol\u00f2gics com f\u00edsics despr\u00e9s de fer EF com a part del tractament dels TCA. En conseq\u00fc\u00e8ncia, els resultats semblen apuntar que la ter\u00e0pia amb EF en pacients amb TCA (AN, BN, TA o TCANE) \u00e9s segura i beneficiosa tant per la simptomatologia dels TCA com per la salut f\u00edsica i mental, encara que continua sent comprom\u00e8s determinar exclusivament un tipus d\u2019EF (Mathisen et al., 2023<\/a>; Toutain et al., 2022<\/a>). En aquest sentit, l\u2019entrenament de for\u00e7a dels principals grups musculars va revelar un augment significatiu de la for\u00e7a mitjan\u00e7ant la prova de 5RM despr\u00e9s de 16 setmanes d\u2019entrenament amb pesos i les proves de 70\u2009% de 6RM despr\u00e9s de 8 setmanes d\u2019entrenament amb pesos (Bratland-Sanda et al., 2018<\/a>; Fern\u00e1ndez-del-Valle et al., 2014<\/a>). Revisions pr\u00e8vies amb pacients amb AN tamb\u00e9 han confirmat millores en la for\u00e7a muscular gr\u00e0cies a l\u2019EF amb entrenament de for\u00e7a mitjan\u00e7ant la prova de 6RM despr\u00e9s de 12 setmanes d\u2019entrenament, amb i sense pesos, i mitjan\u00e7ant les proves press <\/em>de banca i press<\/em> de cames, despr\u00e9s de 8 setmanes d\u2019entrenament de for\u00e7a d\u2019alta intensitat (Minano-Garrido et al., 2022<\/a>). M\u00e9s concretament, Vancampfort et al. (2014b)<\/a> van concloure que un programa amb entrenament aer\u00f2bic i de for\u00e7a-resist\u00e8ncia muscular en pacients amb AN i BN indu\u00efa a un augment de for\u00e7a muscular, de l\u2019IMC i del percentatge de greix corporal. Resultats similars s\u2019observen tamb\u00e9 en mostres no cl\u00edniques. Estudis de revisi\u00f3 recents, com el de  Mikkonen et al. (2024)<\/a>, indiquen que la implementaci\u00f3 d\u2019entrenament regular de for\u00e7a i resist\u00e8ncia muscular comporta un increment en la for\u00e7a i en la capacitat de resist\u00e8ncia tamb\u00e9 en dones adultes sanes. <\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
S\u00edntesi dels estudis que mostren millores en la simptomatologia dels TCA, la composici\u00f3 corporal i la condici\u00f3 f\u00edsica en funci\u00f3 de la tipologia d\u2019EF aplicada en el tractament terap\u00e8utic<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

 Per\u00f2, a m\u00e9s, un programa combinat amb exercici aer\u00f2bic, ioga i ter\u00e0pia b\u00e0sica de consci\u00e8ncia corporal en pacients amb AN i BN estimulava la disminuci\u00f3 de la simptomatologia de la patologia aliment\u00e0ria i dels s\u00edmptomes depressius. Es pot destacar que en el present treball es va identificar un major nombre d\u2019estudis que analitzaven els beneficis del treball de for\u00e7a i de la resist\u00e8ncia aer\u00f2bica. \u00c9s especialment interessant esmentar la dificultat i complexitat de fer EF aer\u00f2bic en pacients amb AN, ja que aquest tipus d\u2019exercici, quan \u00e9s excessivament intens (en particular les modalitats d\u2019exercici aer\u00f2bic com s\u00f3n la carrera i la nataci\u00f3), pot semblar inadequat per als pacients amb desnutrici\u00f3 greu a causa del seu elevat requeriment de despesa energ\u00e8tica, fet que podria provocar una p\u00e8rdua de pes encara m\u00e9s gran o altres riscos m\u00e8dics (Heinl, 2018<\/a>). A m\u00e9s, l\u2019EF aer\u00f2bic acostuma a evitar-se en la cura dels pacients amb AN, ja que aquests solen tenir un impuls d\u2019estar f\u00edsicament actius i una incapacitat per romandre quiets: impuls cap a l\u2019activitat. <\/p>\n\n\n\n

Cal destacar que, encara que en persones amb un TCA l\u2019objectiu sol ser restaurar l\u2019IMC augmentant-lo,  Galasso et al. (2018)<\/a> van registrar una millora de la capacitat aer\u00f2bica, per\u00f2 tamb\u00e9 van detectar una reducci\u00f3 de l\u2019IMC, possiblement a causa del fet que la mostra estava composta per pacients diagnosticats amb TA que presentaven obesitat (IMC \u2265 30). De manera similar, Mart\u00ednez-S\u00e1nchez et al. (2020)<\/a> no van reportar canvis ni en la composici\u00f3 corporal ni en la condici\u00f3 f\u00edsica despr\u00e9s del programa de pilates, encara que s\u00ed que van detectar un petit increment del percentil de l\u2019IMC en les dones amb m\u00e9s pes. Probablement, els motius van ser que les participants eren adolescents i possiblement es trobaven en un per\u00edode de restauraci\u00f3 i estabilitzaci\u00f3 de la seva composici\u00f3 corporal, per la qual cosa el pilates va ajudar a mantenir aquesta estabilitzaci\u00f3. En efecte, Kibar et al. (2016)<\/a> van comprovar que un programa de 8 setmanes de pilates en dones sanes, s\u00ed que tenia efectes beneficiosos en la for\u00e7a muscular (abdominal i lumbar) aix\u00ed com en l\u2019equilibri est\u00e0tic i en la flexibilitat. Aix\u00ed mateix, es pot assenyalar que la present revisi\u00f3 no va identificar canvis f\u00edsics despr\u00e9s de les intervencions de pilates o ioga ja que les variables avaluades en aquests estudis es focalitzaven en aspectes conductuals i no relacionats amb la condici\u00f3 f\u00edsica (Brennan et al., 2020<\/a>; Diers et al., 2020<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En l\u2019aspecte fisiol\u00f2gic, igual que en dones sanes (Hsu et al., 2024<\/a>), tamb\u00e9 es va detectar que l\u2019EF va millorar la salut \u00f2ssia de les dones amb TCA, ja que sovint presenten uns valors baixos de densitat mineral \u00f2ssia (DMO), una estructura \u00f2ssia deteriorada i una for\u00e7a \u00f2ssia redu\u00efda (Bratland-Sanda et al., 2018<\/a>; Mathisen et al., 2018b<\/a>), efectes que es poden veure maximitzats per la influ\u00e8ncia negativa dels antidepressius (DiVasta et al., 2017<\/a>). Ser\u00e0 important tenir en compte els valors de la DMO, ja que uns nivells baixos augmentaran el risc d\u2019osteoporosi i, conseq\u00fcentment, comportaran una susceptibilitat m\u00e9s gran a tenir dolors i fractures en l\u2019edat adulta (Lopes et al., 2022<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Entre els estudis experimentals de la present revisi\u00f3 es va registrar una disminuci\u00f3 de l\u2019EF compulsiu, del desig d\u2019aprimar-se i dels s\u00edmptomes bul\u00edmics en pacients amb TCA que practicaven EF. Aix\u00ed mateix, es va observar una millora de la satisfacci\u00f3 corporal (Bakland et al., 2019<\/a>; Bratland-Sanda i Vrabel, 2018<\/a>; Diers et al., 2020<\/a>), aix\u00ed com una millora en l\u2019estat d\u2019\u00e0nim, la qualitat de vida i el benestar (Agne et al., 2022<\/a>; Bakland et al., 2019<\/a>; Brennan et al., 2020<\/a>; Vancampfort et al., 2014a<\/a>). Els beneficis mentals i millores en els comportaments patol\u00f2gics relacionats amb l\u2019EC reportats per  Bakland et al. (2019)<\/a> i Mathisen et al. (2018b)<\/a>,, possiblement es van produir perqu\u00e8 el tractament terap\u00e8utic amb EF podria ajudar a reduir l\u2019ansietat del pacient i el seu \u201cdesig d\u2019aprimar-se\u201d, aix\u00ed com a disminuir el seu comprom\u00eds amb l\u2019exercici, proporcionar plaer i ajudar amb la millora de l\u2019estat d\u2019\u00e0nim i la imatge corporal (Cook et al., 2011<\/a>; Vancampfort et al., 2014b<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques de l\u2019EF per a la millora de la simptomatologia dels TCA en el tractament terap\u00e8utic<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Feta la revisi\u00f3, es va observar una dispersi\u00f3 elevada i una falta de sistematitzaci\u00f3 en la prescripci\u00f3 d\u2019EF, igual que en la revisi\u00f3 sistem\u00e0tica de Moola et al. (2013)<\/a>, per la qual cosa resulta dif\u00edcil concretar les caracter\u00edstiques i establir unes pautes espec\u00edfiques per incorporar l\u2019EF dins del tractament d\u2019un TCA. <\/p>\n\n\n\n

Si ens centrem en les variables d\u2019entrenament, concretament en la c\u00e0rrega externa, trobem que aquesta ha estat heterog\u00e8nia. Respecte a variables relacionades amb la intensitat i el volum en el treball de for\u00e7a, s\u2019observa que, en general, es van aplicar c\u00e0rregues mitjanes (al voltant del 50\u2009% de 1RM o 70\u2009% de 6RM, entre 6-15 repeticions i 1-5 s\u00e8ries;  Agne et al., 2022<\/a>; Fern\u00e1ndez del Valle et al., 2015a<\/a>); en el de for\u00e7a-resist\u00e8ncia no es van especificar les c\u00e0rregues (Mathisen et al., 2018b<\/a>); i en el d\u2019amplitud de moviment es van detallar temps de treball d\u2019entre 15-60 segons i entre 2-4 s\u00e8ries (Dauty et al., 2022<\/a>; Fisher i Schenkman, 2012<\/a>). D\u2019altra banda, s\u00ed que es van identificar coincid\u00e8ncies en els exercicis de for\u00e7a inclosos, ja que la majoria eren exercicis poliarticulars i de grans grups musculars (p. ex., rem lateral, press<\/em> de banca, press<\/em> de cames, extensi\u00f3 de cames, tracci\u00f3 al pit, curl<\/em> de tronc, extensi\u00f3 lumbar i flexions; Bratland-Sanda et al., 2018<\/a>; Fern\u00e1ndez del Valle et al., 2015a<\/a>). Quant a l\u2019activitat aer\u00f2bica, les propostes van ser molt m\u00e9s variades, tant en el tipus d\u2019activitat\/intervenci\u00f3 (p. ex., esports variats; Dauty et al., 2022<\/a>) com en els intervals piramidals (Bakland et al., 2019<\/a>), els intervals d\u2019alta intensitat (Mathisen et al., 2018b<\/a>) i en la c\u00e0rrega externa. Malgrat aquesta heterogene\u00eftat, els programes aportaven beneficis. <\/p>\n\n\n\n

Cook et al. (2016)<\/a> van concloure que adaptar la modalitat d\u2019exercici a les necessitats de cada persona era una de les premisses terap\u00e8uticament m\u00e9s importants. Per tant, aplicar el principi d\u2019individualitzaci\u00f3 ser\u00e0 clau, i aqu\u00ed s\u2019inclou tamb\u00e9 el tipus d\u2019exercici. En aquest sentit,  Bratland-Sanda i Vrabel (2018)<\/a>, Lampe et al. (2022)<\/a> o Vancampfort et al. (2014a<\/a>) van deixar que fos el pacient qui seleccion\u00e9s el tipus d\u2019activitat a fer i van detectar millores en la psicopatologia del TCA i en la qualitat de vida, possiblement per l\u2019increment de la motivaci\u00f3 en fer una activitat del seu grat. \u00c9s important destacar que aspectes com el gaudi, la motivaci\u00f3, l\u2019elecci\u00f3, la interacci\u00f3 social i el sentiment de pertinen\u00e7a a un grup (White et al., 2018<\/a>) tamb\u00e9 influeixen en la relaci\u00f3 entre AF i salut mental. <\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, les intervencions m\u00e9s relacionades amb la ment i el cos (p. ex., pilates o ioga), tamb\u00e9 s\u2019han utilitzat com a tractament en els TCA, ja que sembla que influeixen positivament en la imatge corporal i en la reducci\u00f3 de la simptomatologia dels TCA (Hall et al., 2016<\/a>; Vancampfort et al., 2014a<\/a>). De fet, S\u00e1nchez i Munguia-Izquierdo (2017)<\/a> afirmen que el ioga t\u00e9 el potencial de promoure l\u2019autoconeixement corporal, \u00e9s a dir, la capacitat d\u2019experimentar el cos des de dins a trav\u00e9s de la meditaci\u00f3, el moviment f\u00edsic i la respiraci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019heterogene\u00eftat en les caracter\u00edstiques de l\u2019EF detectades, possiblement tamb\u00e9 pugui explicar-se pel fet que, en la present revisi\u00f3, s\u2019han incl\u00f2s diferents manifestacions dels TCA (AN, BN, TCANE i TA), a difer\u00e8ncia de revisions pr\u00e8vies centrades en una sola manifestaci\u00f3 (Toutain et al., 2022<\/a>). L\u2019espectre del comportament alimentari difereix en funci\u00f3 del diagn\u00f2stic rebut, per la qual cosa aquestes difer\u00e8ncies suggereixen que cada tipus de TCA necessita una prescripci\u00f3 espec\u00edfica d\u2019EF adaptat a les seves particularitats. <\/p>\n\n\n\n

A la vista de tot l\u2019anterior i de la dificultat de determinar unes pautes comunes d\u2019EF per a pacients amb TCA, es proposa que, abans d\u2019iniciar l\u2019EF en aquests pacients, es (re)pensi qu\u00e8 significa per a la persona l\u2019AF, ja que el significat que t\u00e9 l\u2019EF ha de canviar (Cook et al., 2016<\/a>). L\u2019objectiu no \u00e9s eliminar l\u2019EF del dia a dia de la persona, sin\u00f3 educar-la perqu\u00e8 identifiqui el moviment com un complement m\u00e9s de la psicoter\u00e0pia o de la nutrici\u00f3. Aix\u00ed, quan la persona torni al gimn\u00e0s o torni a practicar EF despr\u00e9s de la recuperaci\u00f3 del trastorn, percebr\u00e0 l\u2019activitat com a satisfact\u00f2ria i saludable. Si no s\u2019at\u00e9n el canvi de perspectiva de l\u2019EF, tamb\u00e9 es corre el risc que el TCA es cronifiqui (Rizk et al., 2020<\/a>) o que el patr\u00f3 problem\u00e0tic d\u2019exercici augmenti el risc de lesi\u00f3. Per aquestes raons i, com a conclusi\u00f3 final, no s\u2019hauria de retirar l\u2019EF en els pacients amb TCA, sin\u00f3 que ha d\u2019adaptar-se i garantir que es dugui a terme sempre sota supervisi\u00f3 i amb l\u2019autoritzaci\u00f3 d\u2019un terapeuta i educador fisicoesportiu. <\/p>\n\n\n\n

Limitacions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Malgrat les aportacions del present treball, cal esmentar-ne algunes limitacions. D\u2019una banda, les investigacions, en alguns casos, no detallen quin tipus d\u2019est\u00edmuls s\u2019han fet servir o s\u00f3n poc espec\u00edfiques respecte a les variables d\u2019entrenament aplicades al pacient. D\u2019altra banda, l\u2019heterogene\u00eftat de les intervencions quant a variables analitzades, contingut, durada i temps d\u2019avaluaci\u00f3 ha dificultat la comparaci\u00f3 dels resultats entre ells, la qual cosa suggereix la necessitat de continuar investigant. Aix\u00ed mateix, per poder obtenir un nombre substancial d\u2019articles per a la revisi\u00f3, s\u2019han incl\u00f2s estudis amb diferents dissenys metodol\u00f2gics, en molts casos amb una mida mostral limitada i amb heterogene\u00eftat en l\u2019\u00fas de les mesures i instruments d\u2019avaluaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica resumeix l\u2019evid\u00e8ncia que la participaci\u00f3 en programes d\u2019EF estructurats (exercicis de resist\u00e8ncia aer\u00f2bica, for\u00e7a muscular, for\u00e7a-resist\u00e8ncia o ioga) pot ser de gran utilitat per a aquesta poblaci\u00f3 cl\u00ednica, ja que redueix la simptomatologia dels TCA, millora la qualitat de vida i el benestar psicol\u00f2gic, incrementa la for\u00e7a muscular i la capacitat cardiorespirat\u00f2ria, i millora la DMO i les mesures antropom\u00e8triques. Tanmateix, fins ara, no hi ha prou investigaci\u00f3 que permeti desenvolupar una metodologia sistematitzada i estandarditzada per prescriure l\u2019EF com a tractament coadjuvant i terap\u00e8utic dels TCA. A m\u00e9s, incloure diverses manifestacions de TCA en la revisi\u00f3 ha dificultat la identificaci\u00f3 de pautes concretes i comunes, ja que cada tipus presenta matisos i caracter\u00edstiques \u00faniques. Per aix\u00f2, en futurs treballs, ens proposem analitzar i detallar individualment els estudis revisats, enfocant-nos en les similituds segons la tipologia de TCA, concretament en AN, BN i TA.<\/p>\n\n\n\n

En aquesta mateixa l\u00ednia, aix\u00f2 dificulta determinar les caracter\u00edstiques concretes que ha de tenir l\u2019EF per a aquest col\u00b7lectiu. S\u2019ha demostrat que els programes d\u2019EF estructurats, que inclouen exercicis de resist\u00e8ncia aer\u00f2bica, for\u00e7a muscular, for\u00e7a-resist\u00e8ncia o ioga, milloren significativament la simptomatologia. En termes generals, s\u2019observa que les intervencions que han afavorit la simptomatologia f\u00edsica o mental de les persones diagnosticades amb TCA es basen en l\u2019\u00fas de c\u00e0rregues lleugeres a moderades, tant per a la for\u00e7a com per a la resist\u00e8ncia aer\u00f2bica, i que s\u2019incrementaven de manera gradual, respectant el principi d\u2019individualitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest treball s\u2019ha fet gr\u00e0cies al projecte PID2019-PID2019-107473RB-C2-C2 del Ministeri de Ci\u00e8ncia, Innovaci\u00f3 i Universitats del Govern d\u2019Espanya i al 2021SGR-00806-00806 del Govern de la Generalitat de Catalunya.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum La present revisi\u00f3 sistem\u00e0tica va permetre con\u00e8ixer les intervencions fetes fins al moment per valorar l\u2019efectivitat de l\u2019exercici f\u00edsic (EF) com a tractament coadjuvant en els trastorns de la conducta aliment\u00e0ria (TCA). Els objectius principals d\u2019aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica van ser: a) identificar quins aspectes, a nivell simptomatol\u00f2gic i de condici\u00f3 f\u00edsica, milloren amb la […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[14444,15],"tags":[13123,13121,13122,262,3877,13124],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat fisica<\/a>","Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat fisica<\/span>","Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["activitat f\u00edsica<\/a>","anor\u00e8xia<\/a>","bul\u00edmia<\/a>","exercici<\/a>","intervenci\u00f3<\/a>","tractament<\/a>"],"unlinked":["activitat f\u00edsica<\/span>","anor\u00e8xia<\/span>","bul\u00edmia<\/span>","exercici<\/span>","intervenci\u00f3<\/span>","tractament<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 7 mesos ago","modified":"Updated 4 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 28 setembre 2025","modified":"Updated on 30 desembre 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 28 setembre 2025 14:32","modified":"Updated on 30 desembre 2025 09:25"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69496\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=69496"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69496\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":70562,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69496\/revisions\/70562\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=69496"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=69496"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=69496"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}