{"id":68962,"date":"2025-07-15T19:34:02","date_gmt":"2025-07-15T19:34:02","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=68962"},"modified":"2025-10-03T15:40:00","modified_gmt":"2025-10-03T15:40:00","slug":"fiabilitat-del-sistema-dobservacio-de-categories-dimatges-en-esports-dadversari-socida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/fiabilitat-del-sistema-dobservacio-de-categories-dimatges-en-esports-dadversari-socida\/","title":{"rendered":"Fiabilitat del Sistema d\u2019Observaci\u00f3 de Categories d\u2019Imatges en Esports d\u2019Adversari (SOCIDA)"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El Sistema d\u2019Observaci\u00f3 de Categories d\u2019Imatges en Esports d\u2019Adversari (SOCIDA) s\u2019ha desenvolupat per analitzar els estereotips corporals i de g\u00e8nere presents en imatges de llibres i manuals especialitzats, relatives al grup d\u2019esports d\u2019adversari i m\u00e9s espec\u00edficament, als esports de combat. La influ\u00e8ncia dels models estereotipats en les imatges en els processos de socialitzaci\u00f3, percepci\u00f3 i creences de les persones, \u00e9s profunda i significativa. L\u2019objectiu principal de l\u2019estudi va ser validar el sistema d\u2019observaci\u00f3 SOCIDA, estructurat en dues dimensions, vuit criteris i 15 categories. La validaci\u00f3 es va fer mitjan\u00e7ant la metodologia observacional sistem\u00e0tica, que va incloure la concordan\u00e7a consensuada, la revisi\u00f3 per jutges experts, l\u2019entrenament i an\u00e0lisi d\u2019observadors, i l\u2019avaluaci\u00f3 de la concordan\u00e7a intra i interobservadors, garantint aix\u00ed, la fiabilitat i generalitzabilitat dels resultats. Les dades es van gestionar a trav\u00e9s d\u2019una aplicaci\u00f3 web desenvolupada en php., amb llenguatge de scripting<\/em> de servidor de codi font obert, utilitzat en aplicacions web din\u00e0miques, cosa que facilita la col\u00b7laboraci\u00f3, millora i personalitzaci\u00f3 de l\u2019instrument segons les necessitats dels usuaris. SOCIDA va demostrar uns nivells alts de concordan\u00e7a, consist\u00e8ncia interna i confiabilitat, amb valors de \u03b1=.841 i \u03ba\u2265.826 en la mitjana dels seus \u00edtems. Es va concloure que aquest instrument \u00e9s adequat perqu\u00e8 docents i investigadors en activitat f\u00edsica detectin i analitzin estereotips corporals i de g\u00e8nere en imatges d\u2019esports d\u2019adversari, i contribueix a una comprensi\u00f3 m\u00e9s cr\u00edtica dels models representats als materials educatius.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> esport de combat<\/span>, estereotips de g\u00e8nere<\/span>, metodologia observacional<\/span>, representaci\u00f3 visual<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La problem\u00e0tica al voltant de la representaci\u00f3 corporal i de g\u00e8nere en l\u2019esport s\u2019ha abordat des de diverses disciplines, i destaca la necessitat d\u2019enfocaments interseccionals que contemplin m\u00faltiples eixos en els quals s\u2019aprecia la desigualtat (Esposito i Evans-Winters, 2022<\/a>; Vandellos et al., 2023<\/a>). El g\u00e8nere, la corporalitat, els trets biol\u00f2gics o la discapacitat interactuen de manera complexa en la configuraci\u00f3 d\u2019estereotips socials i influeixen tant en l\u2019experi\u00e8ncia dels esportistes d\u2019aquestes disciplines com en la percepci\u00f3 p\u00fablica que se\u2019n t\u00e9. Abioye i Nyawo (2020)<\/a> assenyalen que les barreres estructurals de g\u00e8nere estan profundament arrelades en la cultura social, cosa que produeix formes d\u2019exclusi\u00f3 naturalitzades. En aquest context, la interseccionalitat \u00e9s fonamental per analitzar com certes identitats poden ser simult\u00e0niament invisibilitzades o hipervisibilizades, segons Crenshaw (1989)<\/a> i Pape et al. (2023)<\/a>. Vandellos et al. (2023)<\/a> destaquen la import\u00e0ncia de considerar la interacci\u00f3 entre ra\u00e7a, classe, g\u00e8nere, orientaci\u00f3 sexual i edat. Aix\u00ed, el femvertising<\/em> sorgeix com a tend\u00e8ncia publicit\u00e0ria que empodera i desafia estereotips tradicionals.<\/p>\n\n\n\n

Els esports de combat han estat hist\u00f2ricament considerats espais masculins, reproductors d\u2019estereotips de g\u00e8nere que reforcen models tradicionals de for\u00e7a i dominaci\u00f3 masculina (Channon i Phipps, 2017<\/a>). Quan les dones accedeixen a aquestes disciplines, s\u00f3n objecte d\u2019un imaginari social negatiu que les associa amb l\u2019incompliment dels c\u00e0nons convencionals de feminitat, en funci\u00f3 de la seva for\u00e7a, corporalitat o expressi\u00f3 f\u00edsica (Gentile et al., 2018<\/a>; Hartmann-Tews, 2019<\/a>; Pastor, 2021<\/a>). Aquest problema s\u2019agreuja per com els mitjans i els manuals especialitzats mostren les esportistes: amb menor freq\u00fc\u00e8ncia, en posats est\u00e0tics, centrats en l\u2019aparen\u00e7a, i rarament en acci\u00f3 competitiva (Juliet, 2024<\/a>). En contraposici\u00f3, els atletes masculins solen apar\u00e8ixer en contextos d\u2019execuci\u00f3 atl\u00e8tica, i ocupen un espai visual m\u00e9s gran (Delorme i Testard, 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La representaci\u00f3 visual en l\u2019esport no \u00e9s neutral: configura identitats, valida rols i contribueix a la naturalitzaci\u00f3 de jerarquies de g\u00e8nere. Aquestes imatges actuen com a mecanismes simb\u00f2lics potents que reflecteixen i modelen la realitat (Mu\u00f1oz-Mu\u00f1oz i Salido-Fern\u00e1ndez, 2022<\/a>). Aix\u00ed, la manera en qu\u00e8 dones i homes s\u00f3n visualment i discursivament presentats en l\u2019\u00e0mbit esportiu condiciona el seu reconeixement professional i social, i afecta directament la seva identitat (Gentile et al., 2018<\/a>; Hartmann-Tews, 2019<\/a>; Pastor, 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per a Camerino et al. (2020)<\/a>, un dels factors que reforcen aquestes construccions socials \u00e9s el somatotip. La interacci\u00f3 entre la biologia corporal i els ideals culturals de g\u00e8nere influeix en la manera en qu\u00e8 es percep i valora la imatge de les esportistes. Andersen i Swami (2021)<\/a> destaquen que aquestes variables impacten especialment en dones adolescents i nenes, que s\u2019enfronten a judicis constants sobre el seu cos. Tinoco et al. (2023)<\/a> demostren com estereotips associats al color de pell i al pes corporal s\u00f3n fonts habituals de burles i malestar en les esportistes, que fins i tot poden derivar en l\u2019abandonament de la pr\u00e0ctica esportiva. Aquesta pressi\u00f3 no nom\u00e9s prov\u00e9 de la mirada masculina, sin\u00f3 tamb\u00e9 dels estigmes que envolten les disciplines considerades tradicionalment masculines, com els esports de combat (Gentile et al., 2018<\/a>; Channon i Matthews, 2018<\/a>). Un dels aspectes menys explorats d\u2019aquesta perspectiva \u00e9s la intersecci\u00f3 entre g\u00e8nere i discapacitat en l\u2019\u00e0mbit esportiu. Paccaud i Baril (2021)<\/a> assenyalen que aquesta relaci\u00f3 ha rebut una atenci\u00f3 tardana en els estudis sobre esport, malgrat la seva import\u00e0ncia per comprendre les din\u00e0miques d\u2019estigmatitzaci\u00f3. En el cas dels esports de combat, aquesta situaci\u00f3 s\u2019expressa amb una duresa especial, ja que el g\u00e8nere actua com un factor condicionant en la manera en qu\u00e8 es representa i valora la participaci\u00f3 de les persones (Paccaud, 2022<\/a>; Calow, 2022<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Davant d\u2019aquesta realitat, es fa necess\u00e0ria una an\u00e0lisi rigorosa dels discursos visuals que circulen en els materials d\u2019ensenyament i divulgaci\u00f3 dels esports de combat. En el present estudi, els condicionants que promouen els estereotips s\u2019aborden a trav\u00e9s de la metodologia observacional sistem\u00e0tica (Anguera et al., 2020<\/a>), mitjan\u00e7ant la validaci\u00f3 d\u2019un sistema categorial que permet identificar dimensions rellevants per a l\u2019an\u00e0lisi de la representaci\u00f3 d\u2019estereotips en les imatges.<\/p>\n\n\n\n

En concret, es proposa la validaci\u00f3 del Sistema Observacional de Categories d\u2019Imatges en Esports d\u2019Adversari (SOCIDA) (Ruiz-Sanchis et al., 2025<\/a>). Encara que l\u2019instrument ha estat pr\u00e8viament publicat en un manual especialitzat, la seva validaci\u00f3 resulta necess\u00e0ria per assegurar la seva fiabilitat i pertin\u00e8ncia en el context espec\u00edfic d\u2019aplicaci\u00f3. SOCIDA es va elaborar a partir de l\u2019an\u00e0lisi de treballs previs que aborden el tractament visual del cos en l\u2019esport (Mu\u00f1oz-Mu\u00f1oz i Salido-Fern\u00e1ndez, 2022<\/a>; Delorme i Testard, 2015<\/a>), permet una lectura transversal i interseccional de les imatges presents en llibres i manuals esportius, i incorpora variables de representaci\u00f3 t\u00e8cnica, corporal i contextual.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019aquesta manera, el present estudi va tenir per objectiu principal validar un instrument d\u2019observaci\u00f3 orientat a descriure els estereotips de g\u00e8nere i corporals presents en les imatges de manuals i llibres t\u00e8cnics sobre esports d\u2019adversari. Aquests materials inclo\u00efen continguts tecnicot\u00e0ctics, psicol\u00f2gics, f\u00edsics i reglamentaris. La proposta metodol\u00f2gica es va emmarcar en una perspectiva cr\u00edtica i interseccional, a fi de desentranyar els patrons visuals que reprodu\u00efen desigualtats, invisibilitzacions i jerarquies en la representaci\u00f3 dels cossos i els g\u00e8neres dins de l\u2019\u00e0mbit de l\u2019esport de combat.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019estudi es va emmarcar en un disseny instrumental, basat en la metodologia observacional (Anguera, 1991<\/a>), la qual va permetre el registre estructurat, objectiu i seq\u00fcencial de conductes observables en contextos naturals.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019instrument ad hoc<\/em>, d\u2019acord amb la tipologia proposada per Anguera et al. (2011)<\/a>, es va classificar com a nomot\u00e8tic, en centrar-se en la comparaci\u00f3 sistem\u00e0tica de m\u00faltiples imatges fixes extretes de diferents manuals i llibres esportius, la qual cosa va permetre analitzar patrons comuns i diverg\u00e8ncies en les representacions visuals. Tamb\u00e9 va ser puntual, ja que es va limitar a imatges capturades en moments espec\u00edfics, i multidimensional, ja que va incorporar diversos criteris d\u2019an\u00e0lisis vinculats a aspectes t\u00e8cnics, est\u00e8tics i socioculturals (Anguera et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per al tractament de les dades es va fer servir una an\u00e0lisi de contingut amb enfocament qualitatiu de tipus interpretatiu. Per a Neuendorf (2017)<\/a>, aquesta t\u00e8cnica permet identificar i desentranyar els significats impl\u00edcits en el material visual, interpretant els continguts en funci\u00f3 del context en el qual es van produir, especialment en relaci\u00f3 amb els valors socioculturals i els possibles estereotips representats.<\/p>\n\n\n\n

Mostra <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La mostra de l\u2019estudi es va compondre per 240 imatges (n <\/em>=240), 120 representacions per cada ronda d\u2019an\u00e0lisi dels observadors. Aquestes es van distribuir equitativament, amb 24 representacions per a cada un dels cinc esports de combat analitzats: esgrima, boxa, taekwondo, judo i lluites ol\u00edmpiques (estils lliure mascul\u00ed i femen\u00ed). Aquest conjunt d\u2019imatges va representar aproximadament el 2% del contingut visual total disponible als 36 llibres i manuals especialitzats. La selecci\u00f3 de les imatges es va fer mitjan\u00e7ant un mostreig aleatori amb criteris de representativitat estructural, la qual cosa va assegurar la inclusi\u00f3 de tots els tipus d\u2019agrupament identificats. Aix\u00ed mateix, es va garantir que les imatges seleccionades incloguessin les 15 categories definides en funci\u00f3 dels vuit criteris establerts en el sistema d\u2019an\u00e0lisi<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, les representacions seleccionades es van distribuir en: 40 d\u2019individuals (33%), 50 de parella (42%), 20 de grupals (17%) i 10 de massives (8%). Els llibres i manuals seleccionats havien de reunir els seg\u00fcents criteris d\u2019inclusi\u00f3: 1) Manuals especialitzats que ofereixen de manera expl\u00edcita, ordenada i sistem\u00e0tica informaci\u00f3 per a la iniciaci\u00f3 i millora del rendiment en la modalitat esportiva, aix\u00ed com les instruccions considerades necess\u00e0ries per a l\u2019execuci\u00f3 de les activitats definides en els processos (tecnicot\u00e0ctica, reglament\u00e0ria, preparaci\u00f3 f\u00edsica i\/o suport a l\u2019entrenament). 2) Manuals escrits en castell\u00e0 i angl\u00e8s. 3) Manuals impresos entre els anys 2012-2022.<\/p>\n\n\n\n

Instrument de registre<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 objecte d\u2019aquest estudi va ser el Sistema d\u2019Observaci\u00f3 de Categories d\u2019Imatges en Esports d\u2019Adversari (SOCIDA) (Ruiz-Sanchis et al., 2025<\/a>). Si b\u00e9 l\u2019instrument havia estat pr\u00e8viament publicat, aquesta investigaci\u00f3 es va orientar a la seva validaci\u00f3, assegurant la solidesa metodol\u00f2gica de les dades obtingudes.<\/p>\n\n\n\n

SOCIDA va permetre un registre estructurat, sistem\u00e0tic i multivariat de dades i d\u2019imatges vinculades als esports de combat inclosos en el programa ol\u00edmpic dels Jocs de Par\u00eds 2024.<\/p>\n\n\n\n

Des del punt de vista t\u00e8cnic, la plataforma SOCIDA es va desenvolupar com una aplicaci\u00f3 web programada en llenguatge php., cosa que va permetre el seu \u00fas en l\u00ednia des de qualsevol dispositiu amb connexi\u00f3 a internet. La interf\u00edcie es va dissenyar per a ser senzilla, intu\u00eftiva i operativament eficient, minimitzant aix\u00ed possibles errors en el proc\u00e9s de registre i an\u00e0lisi per part dels observadors. L\u2019aplicaci\u00f3 web \u00e9s accessible des del subdomini http:\/\/freesocida.giepafs.net allotjada en un servidor privat virtual (VPS) amb sistema operatiu Linux (CentOS 6.4). La plataforma es va programar en php. (v.8.1) i utilitza una base de dades relacional MySQL (v.5.3.1), que permet la inserci\u00f3, emmagatzemament i gesti\u00f3 estructurada de les dades observacionals. Aquest entorn digital possibilita una actualitzaci\u00f3 cont\u00ednua de les dades, evita duplicitats i automatitza l\u2019emmagatzemament dels registres, millorant aix\u00ed la qualitat i la fiabilitat de l\u2019an\u00e0lisi. SOCIDA est\u00e0 estructurat en dues dimensions, general i espec\u00edfica; vuit criteris i 15 categories, dissenyades exhaustivament i m\u00fatuament excloents per garantir la fiabilitat del sistema de codificaci\u00f3 i facilitar l\u2019an\u00e0lisi multivariant posterior. <\/p>\n\n\n\n

El proc\u00e9s de registre i an\u00e0lisi a la plataforma es fa en dues fases seq\u00fcencials: <\/p>\n\n\n\n

En primer lloc, la classificaci\u00f3 tipol\u00f2gica de la imatge, que fa refer\u00e8ncia a l\u2019agrupament visual segons el nombre de persones presents: individual (una sola persona representada), de parella (dues persones, amb una visibilitat clara dels rostres i\/o cossos complets), grupal (entre tres i 10 persones en situaci\u00f3 organitzada de pr\u00e0ctica esportiva), i massiu (m\u00e9s de 10 persones en la imatge). <\/p>\n\n\n\n

En segon lloc, la codificaci\u00f3 de metadades i variables observacionals: s\u2019introdueix un codi d\u2019identificaci\u00f3 per cada imatge, juntament amb variables complement\u00e0ries com l\u2019esport representat, any de publicaci\u00f3 del manual, mida de la imatge i \u00fas de color o blanc i negre. Aquestes dades apareixen en la interf\u00edcie de l\u2019usuari juntament amb els criteris i categories per a l\u2019an\u00e0lisi, facilitant aix\u00ed, el proc\u00e9s de codificaci\u00f3 i revisi\u00f3 per part dels observadors.<\/p>\n\n\n\n

A la Taula 1 es resumeixen els criteris i categories de la dimensi\u00f3 general, aplicables a totes les imatges, mentre que a la Taula 2 es descriuen els criteris i categories de la dimensi\u00f3 espec\u00edfica, diferenciats segons el tipus d\u2019agrupament visual: individual, de parella i grupal. Per a l\u2019an\u00e0lisi de parelles, els \u00edtems es dupliquen per codificar les caracter\u00edstiques de les figures esquerra i dreta, i per als grups, els \u00edtems se subdivideixen en la quantitat d\u2019homes i dones observats en cada categoria. La Taula 3 presenta els criteris i categories (redu\u00efdes a 12) de la dimensi\u00f3 espec\u00edfica, aplicables a agrupaments massius (m\u00e9s de 10 persones), on la codificaci\u00f3 es fa mitjan\u00e7ant una aproximaci\u00f3 percentual i la detecci\u00f3 bin\u00e0ria de la pres\u00e8ncia d\u2019\u00edtems.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dimensi\u00f3 general, criteris, categories i indicadors de l\u2019instrument SOCIDA<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dimensi\u00f3 espec\u00edfica, criteris i categories per als agrupaments individual, de parella i grupal<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dimensi\u00f3 espec\u00edfica, criteris i categories per a l\u2019agrupament massiu (>10 persones)<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Control de la qualitat de la dada<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per a la validaci\u00f3 del SOCIDA, es va comptar amb la participaci\u00f3 de tres jutges experts, seleccionats intencionadament per la seva traject\u00f2ria professional i acad\u00e8mica. Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 van ser: a) Experi\u00e8ncia en l\u2019estudi d\u2019estereotips corporals i de g\u00e8nere en l\u2019activitat f\u00edsica. b) M\u00e9s de cinc anys d\u2019experi\u00e8ncia en l\u2019an\u00e0lisi interseccional d\u2019imatges. c) Exercici de funcions com a entrenadors o docents familiaritzats amb manuals especialitzats en esports de combat.<\/p>\n\n\n\n

Aquest panel de jutges va fer una revisi\u00f3 cr\u00edtica i fonamentada del sistema de categories de l\u2019instrument. Per avaluar els \u00edtems, es van utilitzar cinc criteris b\u00e0sics: sufici\u00e8ncia, claredat, coher\u00e8ncia, rellev\u00e0ncia i efecte, mitjan\u00e7ant una escala Likert d\u20191 a 4. Es van incloure observacions qualitatives i quantitatives per unitat, la qual cosa va permetre ajustar i depurar els \u00edtems deficients. Aquest proc\u00e9s va augmentar la validesa de contingut, i va assegurar la qualitat i pertin\u00e8ncia de l\u2019instrument.<\/p>\n\n\n\n

Per garantir la fiabilitat del proc\u00e9s de codificaci\u00f3, es van seleccionar intencionadament tres observadors. Encara que dos s\u00f3n suficients, segons Neuendorf (2017)<\/a>, aquest nombre es va triar per augmentar la confiabilitat i la solidesa metodol\u00f2gica de l\u2019estudi. Els observadors seleccionats complien els seg\u00fcents requisits: a) Experi\u00e8ncia pr\u00e8via en investigacions amb an\u00e0lisi interseccional d\u2019imatges. b) Haver treballat amb imatges il\u00b7lustrades en l\u2019\u00e0mbit esportiu. c) Disposar d\u2019acc\u00e9s a internet per garantir la participaci\u00f3 en l\u00ednia.<\/p>\n\n\n\n

Els observadors van demostrar un domini alt en an\u00e0lisi visual en esports de combat. La seva experi\u00e8ncia va facilitar la codificaci\u00f3, van aportar judicis qualitatius i argumentacions que van millorar el sistema d\u2019an\u00e0lisi. <\/p>\n\n\n\n

Procediment d\u2019entrenament i c\u00e0lcul de fiabilitat<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La validesa del sistema de categories i la seva an\u00e0lisi de concordan\u00e7a es van obtenir mitjan\u00e7ant diverses estrat\u00e8gies. Primer, es van construir les dimensions, criteris i categories basant-se en consultes documentals i concordan\u00e7a consensuada (Lapresa et al., 2021<\/a>). Despr\u00e9s, es va elaborar un protocol-manual descriptiu de l\u2019instrument. En tercer lloc, es va fer una valoraci\u00f3 per tres jutges. Posteriorment, es van entrenar i van testar tres observadors en l\u2019an\u00e0lisi d\u2019imatges. Finalment, es van determinar els coeficients de concordan\u00e7a intraobservadors, interobservadors i de generalitzabilitat (Sastre et al., 2022<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019entrenament dels observadors va consistir en una sessi\u00f3 on es va presentar el sistema categorial, es van resoldre dubtes i es va codificar un subconjunt d\u2019imatges no incloses a la mostra definitiva. L\u2019objectiu va ser homogene\u00eftzar els criteris de codificaci\u00f3 i assegurar la comprensi\u00f3 operativa de les categories (Sastre et al., 2022<\/a>). Per avaluar la fiabilitat interobservador, es va calcular l\u2019\u00edndex kappa de Cohen (Cohen, 1960<\/a>) per a variables dicot\u00f2miques i de pres\u00e8ncia\/abs\u00e8ncia, i l\u2019alfa de Krippendorff (Krippendorff, 2019<\/a>) per a categories nominals. Els valors de concordan\u00e7a van superar .80 en totes les categories, i es van interpretar com a un nivell d\u2019acord \u201c\u00f2ptim\u201d o \u201cgaireb\u00e9 perfecte\u201d (Landis i Koch, 1977<\/a>). Aquests resultats van garantir la consist\u00e8ncia i fiabilitat del sistema de codificaci\u00f3. Per a la concordan\u00e7a intraobservadors, es va calcular l\u2019\u00edndex kappa del mateix observador en dos moments (Taula 4). El primer c\u00e0lcul, a l\u2019inici, va obtenir una mitjana de .820. El segon, en finalitzar l\u2019observaci\u00f3, va aconseguir una mitjana de .882 (Cohen et al., 2011<\/a>), mostrant aix\u00ed una alta fiabilitat.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Concordan\u00e7a intraobservador, primera i segona volta en la dimensi\u00f3 espec\u00edfica<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Per avaluar la concordan\u00e7a entre observadors, es va calcular l\u2019\u00edndex kappa utilitzant una mateixa situaci\u00f3 observada pels tres avaluadors de manera independent (Taula 5). Dues setmanes despr\u00e9s, es va repetir el procediment i es va obtenir un valor mitj\u00e0 de kappa de .843, la qual cosa va indicar un bon nivell d\u2019acord. Com a mesura complement\u00e0ria, es va calcular el coeficient alfa de Cronbach, que va avaluar la consist\u00e8ncia entre els observadors i va donar un valor de .737. (Losada i Arnau, 2000<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 5<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Concordan\u00e7a interobservador, primera i segona volta<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

A partir de les dades, es va adaptar SOCIDA. Davant de dificultats de comprensi\u00f3, es van revisar i ajustar algunes categories. Despr\u00e9s de les modificacions, va millorar la valoraci\u00f3 global dels observadors sobre la validesa de contingut i l\u2019adequaci\u00f3 dels criteris:<\/p>\n\n\n\n