{"id":68804,"date":"2025-06-30T15:57:34","date_gmt":"2025-06-30T15:57:34","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=68804"},"modified":"2025-10-03T15:03:41","modified_gmt":"2025-10-03T15:03:41","slug":"relacio-entre-el-tipus-dinici-de-possessio-o-leficacia-ofensiva-a-la-uefa-euro-2020-de-futbol-un-estudi-observacional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/relacio-entre-el-tipus-dinici-de-possessio-o-leficacia-ofensiva-a-la-uefa-euro-2020-de-futbol-un-estudi-observacional\/","title":{"rendered":"Relaci\u00f3 entre el tipus d\u2019inici de possessi\u00f3 i l\u2019efic\u00e0cia ofensiva a la UEFA Euro 2020 de futbol: un estudi observacional"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Malgrat que la investigaci\u00f3 en futbol d\u2019alt rendiment ha abordat \u00e0mpliament la fase ofensiva, l\u2019an\u00e0lisi espec\u00edfica sobre la relaci\u00f3 entre l\u2019inici de la possessi\u00f3 i l\u2019efic\u00e0cia ofensiva continua sent limitada. Aquest estudi es va emmarcar en la metodologia observacional, per mitj\u00e0 de la qual  es van registrar i analitzar 2324 seq\u00fc\u00e8ncies ofensives en el futbol d\u2019elit. Es van plantejar tres objectius per al present estudi: a nivell univariat, descriure els patrons m\u00e9s comuns en la recuperaci\u00f3 de la pilota i l\u2019inici de la possessi\u00f3; a nivell bivariat, identificar relacions estad\u00edsticament significatives entre el tipus de recuperaci\u00f3 i les altres variables considerades; a nivell multivariat, desenvolupar un model de classificaci\u00f3 que expliqui la interacci\u00f3 entre les dimensions clau. Els resultats van mostrar que la recuperaci\u00f3 de la pilota mitjan\u00e7ant transici\u00f3 es dona en el 58% dels casos, principalment en el camp defensiu (61.5%), i que els equips tendeixen a progressar r\u00e0pidament (81%) despr\u00e9s de recuperar la possessi\u00f3. L\u2019an\u00e0lisi bivariada va confirmar que les recuperacions en transici\u00f3 afavoreixen atacs directes, i que les recuperacions a pilota aturada permeten una millor organitzaci\u00f3 defensiva del rival. La durada de la possessi\u00f3 \u00e9s m\u00e9s curta quan la recuperaci\u00f3 es dona en transici\u00f3 en comparaci\u00f3 amb les recuperacions a pilota aturada. El model d\u2019arbre de decisi\u00f3 va refor\u00e7ar aquestes troballes i va destacar la influ\u00e8ncia del tipus de recuperaci\u00f3 a trav\u00e9s de transici\u00f3. En conclusi\u00f3, aquestes troballes poden tenir una aplicaci\u00f3 directa en el futbol d\u2019alt rendiment, proporcionant informaci\u00f3 clau per optimitzar les t\u00e0ctiques ofensives i maximitzar les probabilitats d\u2019\u00e8xit.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> alt rendiment<\/span>, atac<\/span>, metodologia observacional sistem\u00e0tica<\/span>, proc\u00e9s ofensiu<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La investigaci\u00f3 en futbol ha experimentat un gran creixement en els darrers anys. Segons la base de dades PubMed<\/em>, i introduint els temes \u201csoccer\u201d i \u201cfootball\u201d, s\u2019han publicat 2450 estudis cient\u00edfics nom\u00e9s en la d\u00e8cada 2015-2025. Aquestes dades s\u00f3n un reflex de la forta expansi\u00f3 que est\u00e0 experimentant la investigaci\u00f3 al voltant d\u2019aquest esport des de diverses \u00e0rees com la fisiologia, la psicologia o la t\u00e0ctica (Rein i Memmert, 2016<\/a>; Goes et al., 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb aquesta \u00faltima, i m\u00e9s concretament amb el proc\u00e9s ofensiu, aquest ha estat objecte d\u2019una notable atenci\u00f3 en la literatura cient\u00edfica en els \u00faltims anys (Baert i Amez, 2018<\/a>; Fern\u00e1ndez-Navarro et al., 2018<\/a>; Kempe i Memmert, 2018<\/a>; Wilson et al., 2020<\/a>; Mitrotasios et al., 2019<\/a>; Sarmento et al., 2018<\/a>). Aquests estudis han proporcionat eines anal\u00edtiques avan\u00e7ades que faciliten la identificaci\u00f3 de t\u00e0ctiques des de la construcci\u00f3 de l\u2019atac fins a l\u2019acabament de la jugada.<\/p>\n\n\n\n

Dins d\u2019aquest marc, diverses investigacions han abordat factors determinants en el desenvolupament del joc ofensiu. Un dels aspectes m\u00e9s estudiats \u00e9s la possessi\u00f3 de la pilota, considerada un indicador clau en la din\u00e0mica de l\u2019atac (Jones et al., 2004<\/a>; Lago-Pe\u00f1as i Mart\u00edn-Acero, 2007<\/a>). Altres aspectes clau s\u00f3n els contextos d\u2019interacci\u00f3 (Castellano et al., 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Quant als estils de joc ofensiu, estudis com els de Hewitt et al. (2016)<\/a> i Lago-Pe\u00f1as et al. (2017)<\/a> han analitzat l\u2019efic\u00e0cia de diferents estrat\u00e8gies d\u2019atac, inclosos el contraatac, l\u2019atac directe i l\u2019atac combinat en el context del futbol d\u2019alt rendiment. De manera complement\u00e0ria, la generaci\u00f3 d\u2019oportunitats de gol i els patrons de conducta associats han estat objecte d\u2019una an\u00e0lisi exhaustiva en la literatura (Amatria et al., 2019<\/a>; Tenga et al., 2010<\/a>; Wright et al., 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Si b\u00e9 aquests estudis han perm\u00e8s ampliar el coneixement sobre els mecanismes ofensius en el futbol, encara persisteixen interrogants sense resoldre. Un aspecte cr\u00edtic \u00e9s la manera com es recupera la possessi\u00f3 per iniciar un atac. Investigacions pr\u00e8vies han analitzat la localitzaci\u00f3 de la recuperaci\u00f3 (Barreira et al., 2014a<\/a>), les zones espec\u00edfiques del camp on es produeix (Barreira et al., 2014b<\/a>; Espada et al., 2018<\/a>) i els sistemes defensius utilitzats per a tal fi (Toda et al., 2022<\/a>). Tanmateix, hi ha poques investigacions (Iv\u00e1n-Baraga\u00f1o et al., 2021<\/a>) que hagin abordat la comparaci\u00f3 entre diferents m\u00e8todes de recuperaci\u00f3, com ara el robatori directe de la pilota (canvi de rol posse\u00efdor-no posse\u00efdor) davant d\u2019una incid\u00e8ncia reglament\u00e0ria (sacades de banda, faltes i reinicis de joc despr\u00e9s d\u2019un xut a la porteria rival, entre d\u2019altres). Aquesta q\u00fcesti\u00f3 continua representant un buit en la literatura cient\u00edfica.<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2, l\u2019objectiu del present estudi va ser triple: a nivell univariat, caracteritzar i descriure les pr\u00e0ctiques habituals dels mecanismes de l\u2019atac en futbol en funci\u00f3 de diferents dimensions d\u2019inter\u00e8s; a nivell bivariat, acompanyat d\u2019un contrast khi quadrat, con\u00e8ixer les possibles relacions estad\u00edsticament significatives entre les dimensions considerades i la forma de recuperaci\u00f3 de la pilota; finalment, a nivell multivariat, elaborar un model de classificaci\u00f3 que permeti con\u00e8ixer la interacci\u00f3 de dimensions associades al tipus d\u2019inici de les possessions de pilota.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e8tode<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Per al desenvolupament d\u2019aquest treball, es va utilitzar la metodologia observacional (Anguera, 1979<\/a>), una metodologia que ha demostrat que \u00e9s una de les m\u00e9s adequades per a l\u2019estudi del comportament espontani d\u2019interacci\u00f3 entre esportistes, tamb\u00e9 des del seu aspecte de mixed methods<\/em> (Anguera et al., 2014<\/a>; Anguera i Hern\u00e1ndez-Mendo, 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Disseny<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El disseny d\u2019aquesta investigaci\u00f3 va ser nomot\u00e8tic, ja que es va analitzar una pluralitat d\u2019unitats; quant a la temporalitat, es va optar per un disseny puntual, ja que es va analitzar una competici\u00f3 en concret; i finalment, multidimensional, a causa dels m\u00faltiples nivells de resposta (Anguera et al., 2011<\/a>). Es pot destacar que l\u2019observaci\u00f3 es va regir pels criteris de cientificitat, amb perceptivitat total.<\/p>\n\n\n\n

Participants <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per seleccionar els participants, es va fer servir un m\u00e8tode de mostreig observacional intencional o de conveni\u00e8ncia (Anguera et al., 2011<\/a>). Es van recopilar i analitzar les possessions de pilota durant la fase final de la UEFA EURO, en la seva edici\u00f3 del 2020. En total, es van examinar 2324 atacs corresponents a vuitens de final, quarts de final, semifinals i final. Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 van ser els seg\u00fcents: l\u2019acci\u00f3 ofensiva es va registrar des del moment en qu\u00e8 la possessi\u00f3 canviava d\u2019un equip a l\u2019altre o es produ\u00efa una interrupci\u00f3 reglament\u00e0ria. A m\u00e9s, es va considerar possessi\u00f3 quan es va donar alguna de les seg\u00fcents premisses: una durada de la possessi\u00f3 igual o superior a 4 segons; quan el jugador recuperava la pilota i realitzava una passada; quan el jugador completava tres contactes consecutius sobre la pilota sense necessitat de fer una passada, sempre que la durada fos igual o superior a 4 segons, o quan es feia un tir. L\u2019obtenci\u00f3 de dades es va dur a terme a trav\u00e9s d\u2019imatges p\u00fabliques transmeses per televisi\u00f3 (canal Mediaset), d\u2019inter\u00e8s general i patrocinades per diferents entitats privades.<\/p>\n\n\n\n

Instrument observacional <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per dur a terme aquest estudi, es va utilitzar l\u2019instrument observacional proposat per Maneiro et al. (2020)<\/a> (Taula 1), at\u00e8s el seu bon ajust a l\u2019hora d\u2019analitzar la fase ofensiva en futbol Maneiro et al., 2023<\/a>). A m\u00e9s, l\u2019instrument contribueix a la satisfacci\u00f3 dels objectius prefixats. L\u2019instrument observacional \u00e9s una combinaci\u00f3 de format de camp i sistemes de categories (Anguera et al., 2007<\/a>). S\u2019han incl\u00f2s dimensions i subdimensions acarades en treballs previs, com els seg\u00fcents: context d\u2019interacci\u00f3 (Castellano, 2008<\/a>), intenci\u00f3 (Maneiro et al., 2019<\/a>), resultat parcial (Lago, 2009<\/a>), part del partit (Jones et al., 2004<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Instrument d\u2019observaci\u00f3 <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Registre i codificaci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Qualitat de la dada<\/em><\/strong><\/h4>\n\n\n\n

El registre de les dades (Hern\u00e1ndez-Mendo et al., 2014<\/a>), aix\u00ed com l\u2019an\u00e0lisi de concordan\u00e7a, es va fer mitjan\u00e7ant el programa Lince Plus (Soto et al., 2019<\/a>). Es van seleccionar quatre observadors per a la recopilaci\u00f3 de dades, tots ells doctorats en Ci\u00e8ncies de l\u2019Esport i entrenadors UEFA PRO. L\u2019an\u00e0lisi de concordan\u00e7a interobservadora es va fer per parells. Es van efectuar les sis combinacions possibles entre els quatre observadors (Ob1-Ob2, Ob1-Ob3, Ob1-Ob4, Ob2-Ob3, Ob2-Ob4 i Ob3-Ob4), i es va obtenir un valor Kappa mitj\u00e0 de .92, que segons l\u2019escala de Fleiss et al. (2003)<\/a> es pot considerar com a molt bo. <\/p>\n\n\n\n

Abans del proc\u00e9s de codificaci\u00f3, es van dur a terme vuit sessions d\u2019entrenament, seguint Anguera et al. (1999)<\/a>. Les sessions d\u2019entrenament van durar 2 hores cada una. Les tres primeres sessions es van realitzar en grup amb els observadors seleccionats. Se\u2019ls va presentar te\u00f2ricament l\u2019estudi, es van definir els comportaments dels jugadors a observar, se\u2019ls va presentar l\u2019instrument observacional i se\u2019ls va entrenar en l\u2019\u00fas de l\u2019instrument de registre Lince Plus. La quarta sessi\u00f3 va involucrar els observadors en l\u2019observaci\u00f3 i registre de 20 accions ofensives pr\u00e8viament seleccionades per l\u2019investigador principal, ordenades de menys a m\u00e9s complexitat. Despr\u00e9s de registrar les accions, es van discutir les discrep\u00e0ncies trobades. Les sessions cinquena i sisena es van realitzar individualment amb cada observador. La delimitaci\u00f3 de les accions registrades la va fer inicialment l\u2019investigador principal i els observadors van ser entrenats sobre com registrar les accions. Les dues \u00faltimes sessions d\u2019entrenament tamb\u00e9 es van fer individualment i s\u2019hi va verificar el coeficient de concordan\u00e7a Kappa de Cohen entre l\u2019investigador principal i cada observador. Es va utilitzar el 10% de la mostra total (n<\/em> = 233) per mesurar la qualitat de les dades.<\/p>\n\n\n\n

Les dades obtingudes s\u00f3n de tipus IV, \u00e9s a dir, concurrents temps-base (Bakeman, 1978<\/a>). Aix\u00f2 respon al fet que hi ha coocurr\u00e8ncies dels comportaments dels jugadors.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/em><\/strong><\/h4>\n\n\n\n

Es va utilitzar el programa SPSS Statistics 25 per dur a terme les an\u00e0lisis. En primer lloc, amb l\u2019objectiu de caracteritzar i descriure les pr\u00e0ctiques habituals del proc\u00e9s ofensiu, es va dur a terme una an\u00e0lisi univariada o descriptiva. A continuaci\u00f3, amb l\u2019objectiu de con\u00e8ixer les possibles relacions estad\u00edsticament significatives entre les dimensions considerades i la forma de recuperaci\u00f3 de la pilota, es va dur a terme una an\u00e0lisi bivariada basada en un contrast khi quadrat. Finalment, es va dur a terme una an\u00e0lisi multivariada, basada en la t\u00e8cnica d\u2019arbres de decisi\u00f3 (Rokach i Maimon, 2005<\/a>), amb l\u2019objectiu d\u2019elaborar un model de classificaci\u00f3 que permeti con\u00e8ixer la interacci\u00f3 de les dimensions associades a l\u2019inici de les possessions de pilota. <\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En el total dels partits de vuitens de final, quarts de final, semifinals i final, es van dur a terme un total de 2324 atacs, la qual cosa suposa una mitjana de 72 atacs per equip\/partit (Taula 2). Destaca la baixa consecuci\u00f3 d\u2019\u00e8xit ofensiu (gol, rematada o enviament a l\u2019\u00e0rea), ja que \u00fanicament el 2% de les possessions van acabar en gol, 12% en rematada, 21% en enviament a l\u2019\u00e0rea i el 65% va acabar sense \u00e8xit. Destaca tamb\u00e9 que els equips van prendre la possessi\u00f3 en camp propi (61.5%), que van realitzar un nombre de passades inferior a 7, i que van tenir la voluntat d\u2019atacar (81.4%).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Resultats a nivell descriptiu<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Resultats de la prova bivariat khi quadrat<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per con\u00e8ixer la relaci\u00f3 existent entre la dimensi\u00f3 \u201cforma d\u2019inici\u201d i les altres dimensions considerades, es va plantejar una taula de conting\u00e8ncia amb un contrast khi quadrat comparant el grau d\u2019efic\u00e0cia assolit en funci\u00f3 de les diferents dimensions recollides a l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3. (Taula 3).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Resultats a nivell bivariat, amb la dimensi\u00f3 \u201cforma d\u2019inici\u201d com a dimensi\u00f3 de refer\u00e8ncia<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Resultats de l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019arbre de decisi\u00f3 <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els resultats de l\u2019arbre de decisi\u00f3 basat en l\u2019algoritme CHAID es presenten a la Figura 1. Aquest model presentava 13 nodes, dels quals 8 eren terminals. Els resultats te\u00f2rics del model es presenten a la Taula 4. <\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Model d\u2019arbre de decisi\u00f3<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Resum del model presentat<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Per dur a terme el proc\u00e9s de validaci\u00f3, es va dividir la mostra total de possessions (2324) en mostra d\u2019entrenament (70%) i mostra de comprovaci\u00f3 (30%).<\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, les dimensions de predicci\u00f3 del model es presenten a la Taula 5 (taula de classificaci\u00f3). D\u2019aquesta manera es pot observar l\u2019avaluaci\u00f3 de l\u2019efic\u00e0cia del funcionament del model. Els resultats de la Taula 5 indiquen que el model va classificar correctament el 64.5% de la mostra. Espec\u00edficament, per a cada subdimensi\u00f3 de la dimensi\u00f3 dependent, el principal encert va ser \u201ctransition\u201d amb un 87.1% (especificitat d\u2019un 87.1% i sensibilitat d\u2019un 40.1%).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 5<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Classificaci\u00f3 del model <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

El model presenta un risc predictiu de .326 (32.6%) en el conjunt d\u2019entrenament, amb un error t\u00edpic de 0.012. En la fase de contrast (validaci\u00f3), el risc augmenta lleugerament fins a .355 (35.5%), amb un error t\u00edpic de 0.019. Aix\u00f2 indica que el model t\u00e9 una taxa d\u2019error moderada, amb un rendiment acceptable tant en entrenament com en validaci\u00f3. Encara que hi ha un petit augment en l\u2019error en la fase de contrast, sembla relativament estable, fet que indica que el model generalitza b\u00e9 sense un sobreajust excessiu.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, el rendiment del model es va avaluar en base a l\u2019\u00e0rea sota la corba ROC (Figura 2). La corba ROC \u00e9s una representaci\u00f3 gr\u00e0fica que avalua el rendiment d\u2019un model de classificaci\u00f3 bin\u00e0ria, mostrant la relaci\u00f3 entre la taxa de veritables positius (sensibilitat) i la taxa de falsos positius (1 – especificitat) en diferents llindars de decisi\u00f3. La seva principal m\u00e8trica \u00e9s l\u2019AUC (\u00c0rea sota la Corba), que indica la capacitat del model per diferenciar entre classes; en aquest cas, va presentar un resultat de .66, la qual cosa significa que el model t\u00e9 un 66% de probabilitat de classificar correctament un cas positiu per sobre d\u2019un cas negatiu, la qual cosa suggereix un rendiment bo, millor que l\u2019atzar (.50), per\u00f2 lluny de ser \u00f2ptim (1).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Corba de ROC<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El present estudi es va plantejar amb un triple objectiu: a nivell univariat, caracteritzar i descriure les pr\u00e0ctiques habituals del proc\u00e9s ofensiu; a nivell bivariat, con\u00e8ixer les possibles relacions estad\u00edsticament significatives entre les dimensions considerades i la forma de recuperaci\u00f3 de la pilota; i, per \u00faltim, a nivell multivariat, elaborar un model de classificaci\u00f3 que permeti con\u00e8ixer la interacci\u00f3 de les dimensions associades a l\u2019inici de les possessions de pilota. <\/p>\n\n\n\n

A nivell univariat, s\u2019observa que els equips recuperen la pilota mitjan\u00e7ant transici\u00f3 en el 58% dels casos, principalment en camp propi (61.5%), amb el marcador parcial en empat (64%) i en la l\u00ednia del mig de l\u2019equip observat davant la l\u00ednia del mig del rival (37%). A m\u00e9s, la intenci\u00f3 inicial de l\u2019equip que recupera la pilota \u00e9s progressar en el joc en un 81% dels casos. Aquests resultats representen una primera aproximaci\u00f3 a la caracteritzaci\u00f3 d\u2019aquest tipus d\u2019accions i coincideixen amb estudis previs, com el d\u2019Oberstone (2011)<\/a>, que destaca una freq\u00fc\u00e8ncia de recuperacions m\u00e9s gran en transici\u00f3. Aix\u00ed mateix, s\u2019alineen amb les troballes de Tenga i Sigmundstad (2011)<\/a> respecte a la prevalen\u00e7a de recuperacions en camp propi i amb el treball de Barreira et al. (2014a)<\/a> sobre les conductes posteriors a la recuperaci\u00f3 de la pilota.<\/p>\n\n\n\n

A nivell bivariat, es va procedir a analitzar la relaci\u00f3 entre la dimensi\u00f3 \u201cforma d\u2019inici\u201d i les altres recollides a l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3. Els resultats revelen relacions interessants. En primer lloc, quan recuperen la pilota mitjan\u00e7ant transici\u00f3, el comportament t\u00e0ctic dels equips \u00e9s el de progressar i avan\u00e7ar cap a la porteria rival, una dada que se situa en la l\u00ednia proposada per Barreira et al. (2014b<\/a>) i Casal et al. (2019)<\/a>. Aquests autors troben que la conducta de progressar est\u00e0 en relaci\u00f3 directa amb els equips de m\u00e9s \u00e8xit o que van guanyant al marcador, encara que altres autors l\u2019associen a l\u2019estil de joc (Lago-Pe\u00f1as i Dellal, 2010<\/a>)<\/p>\n\n\n\n

Respecte al temps de possessi\u00f3, els resultats s\u00f3n concloents i estan en relaci\u00f3 directa amb el par\u00e0graf anterior: les possessions de pilota dels equips que la recuperen mitjan\u00e7ant robatori en camp rival s\u00f3n significativament m\u00e9s curtes que els equips que la recuperen mitjan\u00e7ant pilota aturada. En aquest punt \u00e9s molt probable que cobrin rellev\u00e0ncia les transicions ofensives (Eusebio et al., 2025<\/a>), i l\u2019atac directe o contraatac (Lago-Pe\u00f1as et al., 2017<\/a>). Quan es recupera la pilota mitjan\u00e7ant pilota aturada (servei de banda, falta…), l\u2019equip rival t\u00e9 temps per replegar-se estrat\u00e8gicament. En canvi, quan la recuperaci\u00f3 \u00e9s en transici\u00f3, existeixen multitud d\u2019espais que l\u2019equip recuperador pot aprofitar per progressar. <\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 es troben resultats interessants a la zona de recuperaci\u00f3 de pilota. Si b\u00e9 els equips que la recuperen mitjan\u00e7ant robatori ho fan en el seu propi camp o zona defensiva, els equips que recuperen mitjan\u00e7ant pilota aturada, ho fan a la zona ofensiva. En el primer dels casos, la densitat defensiva de l\u2019equip que no disposa de la pilota afavoreix la recuperaci\u00f3 despr\u00e9s de transici\u00f3 o robatori, mentre que la recuperaci\u00f3 al sector ofensiu mitjan\u00e7ant pilota aturada pot radicar en les maniobres de pressi\u00f3 de l\u2019equip defensor, que precipita la presa de decisions del rival i pot, d\u2019aquesta manera, induir a m\u00e9s p\u00e8rdues. M\u00e9s concretament, la sacada de banda \u00e9s l\u2019acci\u00f3 a pilota aturada que sembla cobrar m\u00e9s rellev\u00e0ncia, d\u2019acord amb el que exposen Barreira et al. (2014a)<\/a>, on els millors equips recuperen la pilota d\u2019aquesta manera, despr\u00e9s de maniobres de pressi\u00f3 i assetjament del rival, induint a errors (Vogelbein et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En analitzar quina l\u00ednia recupera la pilota davant de quina l\u00ednia en funci\u00f3 del context d\u2019interacci\u00f3, s\u2019observa que la l\u00ednia defensiva sol recuperar la pilota mitjan\u00e7ant robatoris davant les l\u00ednies avan\u00e7ada i mitjana de l\u2019equip rival. D\u2019altra banda, quan \u00e9s la l\u00ednia del mig la que realitza la recuperaci\u00f3, aquesta sol produir-se a trav\u00e9s d\u2019accions de pilota aturada. Una possible explicaci\u00f3 \u00e9s que els defensors tenen recursos t\u00e8cnics i t\u00e0ctics m\u00e9s especialitzats per efectuar robatoris, recolzats per estructures defensives entrenades per a aquest fi. En contrast, la l\u00ednia del mig presenta un perfil m\u00e9s vers\u00e0til, capa\u00e7 d\u2019equilibrar funcions ofensives i defensives, i d\u2019adaptar els seus recursos a les necessitats del joc i a les caracter\u00edstiques de l\u2019oponent. \u200b<\/p>\n\n\n\n

En aquest context, l\u2019estudi de Castellano et al. (2013)<\/a> va analitzar l\u2019\u00fas de l\u2019espai en el futbol i va destacar la import\u00e0ncia de les relacions espacials entre jugadors d\u2019ambd\u00f3s equips. Els autors van assenyalar que les oportunitats d\u2019acci\u00f3 sorgeixen de la complementarietat de les relacions entre els jugadors, la qual cosa implica que la ubicaci\u00f3 i les interaccions espacials entre les l\u00ednies defensives i ofensives s\u00f3n fonamentals per comprendre les din\u00e0miques de recuperaci\u00f3 de la pilota.\u200b<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, investigacions pr\u00e8vies han trobat que recuperar la pilota en zones centrals incrementa l\u2019efic\u00e0cia ofensiva. Per exemple, Barreira et al. (2014b)<\/a> van observar que les intercepcions a la zona central mitjana-ofensiva resultaven en atacs sense efic\u00e0cia, mentre que les intervencions del porter a la zona central defensiva no van mostrar relacions significatives amb comportaments que indueixen el final de l\u2019atac. <\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 \u00e9s molt destacat el comportament del resultat parcial en funci\u00f3 de com es recuperi la pilota. Els equips que van guanyant recuperen la pilota el doble de vegades per mitj\u00e0 d\u2019un robatori que per mitj\u00e0 d\u2019una incid\u00e8ncia reglament\u00e0ria. Fernandes et al. (2020)<\/a> afirmen que els equips pitjors tenen menys probabilitats de recuperar la pilota mitjan\u00e7ant un robatori o intercepci\u00f3. En canvi, Barrreira et al. (2014b)<\/a>, afirmen que els patrons d\u2019atac estan directament influ\u00efts per la manera de recuperar la pilota. Per aix\u00f2, \u00e9s possible pensar que, per optimitzar l\u2019atac una vegada recuperada la pilota i aprofitar els moments de desordre de l\u2019equip rival per ajustar el canvi de rol (posse\u00efdor-no posse\u00efdor de la pilota), els equips que van guanyant optin per recuperar la pilota en transici\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Finalment, a nivell multivariat, el model d\u2019arbre de decisi\u00f3 refor\u00e7a els resultats anteriors, i posa de relleu quines l\u00ednies d\u2019interacci\u00f3 s\u00f3n les que inicien la possessi\u00f3 de pilota. De nou, la dimensi\u00f3 que presenta un major guany d\u2019informaci\u00f3 \u00e9s la d\u2019interacci\u00f3, ratificant que com m\u00e9s defensiva o profunda sigui la l\u00ednia que recupera (l\u00ednia defensiva o l\u00ednia del mig), m\u00e9s ho fa a trav\u00e9s d\u2019un robatori de pilota en transici\u00f3. I com m\u00e9s avan\u00e7ada sigui la l\u00ednia (l\u00ednia avan\u00e7ada), m\u00e9s la recupera a trav\u00e9s d\u2019una incid\u00e8ncia reglament\u00e0ria. A m\u00e9s, quan la recuperaci\u00f3 de la pilota es produeix mitjan\u00e7ant un robatori, els equips opten per progressar immediatament cap a l\u2019atac, intentant aprofitar el moment de canvi de rol per maximitzar les seves opcions d\u2019\u00e8xit ofensiu. \u00c9s a dir, \u00e9s possible concloure que la forma de recuperaci\u00f3 en transici\u00f3 a trav\u00e9s d\u2019un robatori propicia o augmenta les oportunitats ofensives d\u2019avan\u00e7ar cap a camp rival. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El present estudi es va proposar amb l\u2019objectiu d\u2019aprofundir en la relaci\u00f3 entre el tipus d\u2019inici de la possessi\u00f3 de pilota i la seva efic\u00e0cia ofensiva. Per a aix\u00f2, es va prendre com a refer\u00e8ncia la dimensi\u00f3 \u201cforma d\u2019inici\u201d. Les principals conclusions del present estudi es poden resumir en quatre: 1) A nivell univariat, els equips que recuperen la pilota mitjan\u00e7ant una transici\u00f3, tendeixen a avan\u00e7ar r\u00e0pidament cap a l\u2019atac, en comparaci\u00f3 a quan recuperen la pilota a trav\u00e9s de pilota aturada; 2) A nivell bivariat, els atacs r\u00e0pids despr\u00e9s d\u2019un robatori de pilota s\u2019associen a possessions m\u00e9s curtes i oportunitats d\u2019atac directe o contraatac, mentre que les recuperacions per pilota aturada afavoreixen una construcci\u00f3 de l\u2019atac m\u00e9s elaborada; 3) A nivell multivariat, la recuperaci\u00f3 en zones defensives es dona majorment en transici\u00f3, mentre que en zones ofensives \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent que es produeixi a pilota aturada; les l\u00ednies defensiva i de mig camp s\u00f3n m\u00e9s propenses a recuperar la pilota en transici\u00f3, mentre que les l\u00ednies avan\u00e7ades tendeixen a fer-ho a trav\u00e9s de pilota aturada.<\/p>\n\n\n\n

Aplicacions pr\u00e0ctiques<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A partir de les conclusions del present estudi, es poden extreure diverses aplicacions pr\u00e0ctiques per a entrenadors en el futbol formatiu, amateur i d\u2019alt rendiment: fomentar entrenaments espec\u00edfics per aprofitar les transicions ofensives despr\u00e9s de la recuperaci\u00f3 de la pilota, com els exercicis de presa de decisions en velocitat i finalitzaci\u00f3 r\u00e0pida; desenvolupar estrat\u00e8gies per maximitzar la pressi\u00f3 i for\u00e7ar p\u00e8rdues del rival, optimitzant l\u2019execuci\u00f3 d\u2019accions a pilota aturada. A m\u00e9s, des del punt de vista de l\u2019an\u00e0lisi del rival, s\u2019aconsella identificar patrons de recuperaci\u00f3 de la pilota de l\u2019equip contrari per dissenyar estrat\u00e8gies de pressi\u00f3 i recuperaci\u00f3 efectives. <\/p>\n\n\n\n

Limitacions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Algunes de les possibles limitacions del present estudi poden ser: el grau de generalitzaci\u00f3 dels resultats, ja que nom\u00e9s fan referencia a un campionat en concret; l\u2019extrapolaci\u00f3 al futbol femen\u00ed, ja que l\u2019estudi se centra \u00fanicament en el futbol mascul\u00ed; i, finalment, la influ\u00e8ncia d\u2019altres dimensions o subdimensions no contemplades i que podrien modular el tipus d\u2019inici.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els autors agraeixen el suport del projecte del Govern Espanyol LINCE PLUS: Multimodal platform for data integration, synchronization and analysis in physical activity and sport [PID2024-15605NB-l00] (2025-2027) (Ministeri de Ci\u00e8ncia, Innovaci\u00f3 i Universitats, Ag\u00e8ncia Estatal d\u2019Investigaci\u00f3 i Uni\u00f3 Europea).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Malgrat que la investigaci\u00f3 en futbol d\u2019alt rendiment ha abordat \u00e0mpliament la fase ofensiva, l\u2019an\u00e0lisi espec\u00edfica sobre la relaci\u00f3 entre l\u2019inici de la possessi\u00f3 i l\u2019efic\u00e0cia ofensiva continua sent limitada. Aquest estudi es va emmarcar en la metodologia observacional, per mitj\u00e0 de la qual  es van registrar i analitzar 2324 seq\u00fc\u00e8ncies ofensives en el […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48,48],"tags":[10300,5492,11228,12392],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>","Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>","Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["alt rendiment<\/a>","atac<\/a>","metodologia observacional sistem\u00e0tica<\/a>","proc\u00e9s ofensiu<\/a>"],"unlinked":["alt rendiment<\/span>","atac<\/span>","metodologia observacional sistem\u00e0tica<\/span>","proc\u00e9s ofensiu<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 10 mesos ago","modified":"Updated 7 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 juny 2025","modified":"Updated on 3 octubre 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 juny 2025 15:57","modified":"Updated on 3 octubre 2025 15:03"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/68804\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=68804"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/68804\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":69646,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/68804\/revisions\/69646\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=68804"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=68804"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=68804"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}