{"id":68798,"date":"2025-06-30T15:54:00","date_gmt":"2025-06-30T15:54:00","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=68798"},"modified":"2025-10-03T15:06:33","modified_gmt":"2025-10-03T15:06:33","slug":"aplicacio-de-lobservacio-indirecta-en-el-judo-dalt-rendiment-des-de-la-perspectiva-mixed-methods","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/aplicacio-de-lobservacio-indirecta-en-el-judo-dalt-rendiment-des-de-la-perspectiva-mixed-methods\/","title":{"rendered":"Aplicaci\u00f3 de l\u2019observaci\u00f3 indirecta en el judo d\u2019alt rendiment des de la perspectiva\u00a0mixed methods"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi va analitzar per primera vegada l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019observaci\u00f3 indirecta al judo d\u2019alt rendiment, i inclou tant la categoria masculina com la femenina. L\u2019observaci\u00f3 indirecta implica principalment l\u2019an\u00e0lisi de material textual generat de manera secund\u00e0ria a partir de transcripcions de registres de comportament verbal, com s\u00f3n les entrevistes. L\u2019objectiu d\u2019aquesta investigaci\u00f3 va ser aplicar aquesta metodologia a l\u2019\u00e0mbit del judo d\u2019elit a fi d\u2019explorar l\u2019exist\u00e8ncia de patrons comunicatius vinculats a les adaptacions t\u00e8cniques i t\u00e0ctiques en funci\u00f3 del rival, orientades a la consecuci\u00f3 de l\u2019IPPON. Es van realitzar nou entrevistes en profunditat a: judokes ol\u00edmpics (n<\/em> = 3), preparador f\u00edsic de judoka ol\u00edmpic (n<\/em> = 1), professors de judo del Grau en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i l\u2019Esport (n<\/em> = 3) i entrenadors de clubs (n<\/em> = 2). Aquestes entrevistes es van analitzar mitjan\u00e7ant observaci\u00f3 indirecta a trav\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s de quantitizing<\/em> basat en la construcci\u00f3 d\u2019un instrument d\u2019observaci\u00f3 ad hoc<\/em>. Es van segmentar les transcripcions en unitats textuals i es va elaborar una matriu de codis que va permetre realitzar una an\u00e0lisi de coordenades polars. Aquesta an\u00e0lisi va facilitar la detecci\u00f3 de patrons comunicatius relacionats amb la conducta \u201cadaptacions t\u00e8cniques i t\u00e0ctiques en funci\u00f3 del rival\u201d. Els resultats van mostrar associacions estad\u00edsticament significatives entre aquestes adaptacions i variables com el judo dempeus o a terra, la imposici\u00f3 del kumikata<\/em>, el per\u00edode temporal del combat i el marcador. L\u2019\u00fas de l\u2019observaci\u00f3 indirecta es revela com una eina \u00fatil per a futurs estudis centrats en recollir l\u2019opini\u00f3 de les i els esportistes, i contribueix a dotar de valor cient\u00edfic les seves perspectives sobre diversos aspectes de l\u2019esport.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> entrevistes<\/span>, judo<\/span>, metodologia observacional<\/span>, quantitizing<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019observaci\u00f3 indirecta \u00e9s un concepte relativament nou en el context de l\u2019observaci\u00f3 sistem\u00e0tica (Anguera i Hern\u00e1ndez-Mendo, 2016<\/a>; Anguera et al., 2018<\/a>), que es circumscriu dins d\u2019un paradigma m\u00e9s ampli, com s\u00f3n els mixed methods<\/em> (Casta\u00f1er et al., 2013<\/a>). Es centra en l\u2019an\u00e0lisi de material textual que es genera de manera indirecta a partir de transcripcions d\u2019enregistraments d\u2019\u00e0udio en contextos naturals, com s\u00f3n converses o discussions grupals, o directament des de narratives com cartes de queixa, entrevistes o publicacions en f\u00f2rums. Aquest tipus de material representa una font de dades molt important, i la seva disponibilitat est\u00e0 en expansi\u00f3 constant gr\u00e0cies a les noves tecnologies que faciliten la captura, difusi\u00f3 i arxivament de dades (Anguera et al., 2017<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

El que distingeix l\u2019observaci\u00f3 indirecta d\u2019altres metodologies per a l\u2019estudi d\u2019opinions (Grounded Theory, an\u00e0lisi de discurs o an\u00e0lisi tem\u00e0tica) \u00e9s el seu enfocament mixt qualitatiu-quantitatiu, on l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un instrument d\u2019observaci\u00f3 basat en un sistema de categories permet una codificaci\u00f3 m\u00e9s objectiva i estructurada del discurs (Iv\u00e1n-Baraga\u00f1o et al., 2023a<\/a>). Aix\u00f2 converteix aquesta metodologia en \u00f2ptima quan es busca analitzar verbalitzacions des d\u2019una perspectiva sistem\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019observaci\u00f3 indirecta ofereix una perspectiva rigorosa i sistematitzada per analitzar discursos verbals a trav\u00e9s d\u2019unitats textuals i la seva posterior codificaci\u00f3 (Anguera et al., 2018<\/a>). Permet convertir informaci\u00f3 qualitativa en dades observables i analitzables amb criteris quantitatius, i aporta objectivitat i replicabilitat a l\u2019an\u00e0lisi d\u2019opinions. L\u2019observaci\u00f3 indirecta no nom\u00e9s permet captar el contingut manifest del discurs (f\u00f2rums, entrevistes…), sin\u00f3 tamb\u00e9 patrons, regularitat i relacions entre dimensions d\u2019an\u00e0lisi que no serien detectables, amb m\u00e8todes descriptius. <\/p>\n\n\n\n

Malgrat que s\u2019ha aplicat de manera reeixida en altres \u00e0mbits (Garc\u00eda-Fari\u00f1a et al., 2018<\/a>; Alcover et al., 2019<\/a>; Arias-Pujol i Anguera, 2020<\/a>; Del Giacco et al., 2020<\/a>; Alvarado-\u00c1lvarez et al., 2021<\/a>), on ha calat m\u00e9s profundament \u00e9s en l\u2019esport (Sarmento et al., 2014<\/a>; Sarmento et al., 2020<\/a>; Nunes et al., 2022<\/a>; Iv\u00e1n-Baraga\u00f1o et al., 2023a<\/a>). Tradicionalment, els cient\u00edfics de l\u2019esport es centraven en les dades que provenien del visionat directe de les conductes (ja fos in situ<\/em> o a trav\u00e9s d\u2019enregistraments de v\u00eddeo o \u00e0udio), basant-se en una estrat\u00e8gia d\u2019observaci\u00f3 directa (Gamero-Castillero et al., 2022<\/a>; Maneiro, 2021<\/a>; Barbero et al., 2024<\/a>). En canvi l\u2019observaci\u00f3 indirecta ha perm\u00e8s validar cient\u00edficament la veu dels i les esportistes i entrenadors\/es, i ha fet possible con\u00e8ixer les seves opinions sobre certs aspectes t\u00e8cnics i t\u00e0ctic-estrat\u00e8gics de l\u2019esport.<\/p>\n\n\n\n

Dins de l\u2019\u00e0mbit dels esports col\u00b7lectius com el b\u00e0squet, en l\u2019estudi de Nunes et al. (2022)<\/a> pregunten a diversos entrenadors d\u2019alt rendiment sobre l\u2019efic\u00e0cia del pick & roll<\/em>. A les entrevistes es revela que existeixen diferents graus de confian\u00e7a en relaci\u00f3 amb aquest element t\u00e0ctic com a recurs ofensiu. Els entrenadors veuen el pick & roll<\/em> com una acci\u00f3 clau per generar avantatges, que els permet analitzar el rival i decidir si finalitzar la jugada o seguir amb el pla ofensiu establert. <\/p>\n\n\n\n

Pel que respecta al futbol mascul\u00ed, en el seu treball Sarmento et al. (2014)<\/a> entrevisten 8 entrenadors de la lliga portuguesa sobre les variables m\u00e9s importants que intervenen en l\u2019atac en el futbol. Malgrat que observen difer\u00e8ncies en les valoracions entre els entrenadors, tots conclouen que l\u2019elecci\u00f3 del tipus d\u2019atac (en aquest cas, el contraatac) est\u00e0 directament relacionat amb el tipus de jugadors, l\u2019estil de joc defensiu i la zona de recuperaci\u00f3 de pilota. D\u2019altra banda, en el seu treball, Sarmento et al. (2020)<\/a> analitzen entrenadors de l\u2019AS M\u00f2naco de futbol, i conclouen que les troballes de l\u2019observaci\u00f3 directa concorden amb la informaci\u00f3 facilitada a les entrevistes, tant sobre la import\u00e0ncia de certs jugadors en l\u2019esquema de l\u2019equip, com sobre l\u2019estructura general del joc. A m\u00e9s, acaben afirmant que la cooperaci\u00f3 entre cient\u00edfics i el personal t\u00e8cnic dels equips s\u2019hauria d\u2019utilitzar regularment. Finalment, i centrant-nos en el futbol femen\u00ed, en el seu treball, Iv\u00e1n-Baraga\u00f1o et al. (2023a)<\/a> van entrevistar 8 entrenadores i jugadores de futbol professional espanyoles, i van concloure que els resultats obtinguts de les entrevistes permeten suggerir que hi ha una associaci\u00f3 estad\u00edsticament significativa entre l\u2019\u00e8xit en el futbol femen\u00ed i diferents criteris t\u00e0ctic-estrat\u00e8gics, unes dades que al seu torn coincideixen amb l\u2019observaci\u00f3 directa (Iv\u00e1n-Baraga\u00f1o et al., 2021<\/a>; Iv\u00e1n-Baraga\u00f1o et al., 2023b<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En definitiva, la inclusi\u00f3 de l\u2019observaci\u00f3 indirecta basada en entrevistes als i les professionals de l\u2019\u00e0mbit de l\u2019esport aporta una informaci\u00f3 valuosa per tenir un coneixement m\u00e9s global sobre la realitat competitiva i complementar les dades provinents de l\u2019observaci\u00f3 directa. Per tant, l\u2019objectiu del present estudi va ser con\u00e8ixer quins criteris influeixen en l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019adaptacions t\u00e8cniques i t\u00e0ctiques en funci\u00f3 del rival a partir d\u2019entrevistes  semiestructurades a judokes, entrenadors, preparadors f\u00edsics i professors de judo en el Grau en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i l\u2019Esport. <\/p>\n\n\n\n

M\u00e8tode<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per a la realitzaci\u00f3 d\u2019aquest estudi es va aplicar la metodologia observacional (Anguera, 1979<\/a>), a partir de la transcripci\u00f3 d\u2019entrevistes en profunditat fetes a entrenadors i a judokes. Es va tractar d\u2019un disseny nomot\u00e8tic \u2014diverses unitats d\u2019estudi\u2014, puntual \u2014una \u00fanica sessi\u00f3, encara que amb seguiment entre sessions\u2014, i multidimensional \u2014diversos nivells de resposta, com es pot comprovar a l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3\u2014 (Anguera et al., 2011<\/a>). Es va seguir el protocol proposat per Portell et al. (2015)<\/a> per enrobustir l\u2019estructura metodol\u00f2gica de l\u2019article.<\/p>\n\n\n\n

A causa de la incompleta perceptibilitat sobre l\u2019objecte d\u2019estudi, es va utilitzar l\u2019observaci\u00f3 indirecta (Anguera et al., 2018), dins del paradigma mixed methods <\/em>(Anguera et al., 2021<\/a>),<\/em> per a l\u2019an\u00e0lisi de la conducta oral transcrita.<\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van fer un total de nou entrevistes per con\u00e8ixer l\u2019opini\u00f3 de: judokes ol\u00edmpics (n<\/em> = 3), preparador f\u00edsic de judoka ol\u00edmpic (n<\/em> = 1), professors de judo en el Grau en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i l\u2019Esport (n<\/em> = 3) i entrenadors de clubs (n<\/em> = 2). Totes les entrevistes es van realitzar els anys 2019 i 2020.<\/p>\n\n\n\n

Prenent com a refer\u00e8ncia aquests criteris (Anguera, 2003<\/a>), les nou entrevistes fetes en el marc d\u2019aquest treball van ser de car\u00e0cter semiestructurat (les preguntes van seguir una guia flexible que va permetre a l\u2019entrevistadora adaptar-se al flux de la conversa), no dirigides (les preguntes es van guiar de manera natural i es va posar el focus en la persona entrevistada perqu\u00e8 express\u00e9s lliurement les seves idees, emocions i experi\u00e8ncies), i es van fer presencialment i de manera individual, a m\u00e9s de tenir una finalitat d\u2019estudi. A tal fi, l\u2019entrevistadora es va despla\u00e7ar als diferents llocs acordats amb els entrevistats. Aix\u00ed mateix, es van enregistrar les entrevistes per mitj\u00e0 de dispositius electr\u00f2nics amb l\u2019objectiu d\u2019aconseguir una interpretaci\u00f3 \u00f2ptima de la parla i la comprensi\u00f3 del llenguatge (dades, aspectes discursius, relats, hist\u00f2ries entrella\u00e7ades, etc.). El car\u00e0cter intensiu de l\u2019estudi (obtenci\u00f3 de moltes dades de cada cas) va implicar que, encara que el nombre d\u2019entrevistes fos petit, es recoll\u00eds molta informaci\u00f3 detallada i rica de cada una d\u2019elles. Per tant, cada entrevista es va convertir en un cas complex amb m\u00faltiples dimensions i dades analitzables dels estudis d\u2019observaci\u00f3 indirecta. El nombre d\u2019entrevistes es va considerar suficient per a aquest treball, igual com en d\u2019altres (Iv\u00e1n-Baraga\u00f1o et al., 2023a<\/a>; Sarmento et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, els criteris d\u2019inclusi\u00f3 per a l\u2019elecci\u00f3 dels experts i expertes entrevistats van ser: ser esportista o haver estat esportista d\u2019alt rendiment en judo, ser mestre o entrenador de judo, pert\u00e0nyer al cos t\u00e8cnic de la Federaci\u00f3 Espanyola de Judo, ser investigador\/a cient\u00edfic\/ca en l\u2019\u00e0mbit del judo, o ser preparador\/a f\u00edsic\/a de judokes d\u2019alt rendiment.<\/p>\n\n\n\n

Instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Entrevistes semiestructurades<\/em><\/h4>\n\n\n\n

Cada una de les entrevistes va constar d\u2019un total de 26 preguntes. El seu disseny es va basar en tres criteris: aspectes t\u00e8cnics del judo d\u2019alt rendiment, aspectes t\u00e0ctics i gesti\u00f3 espai-temporal durant els combats. Una vegada fetes les entrevistes, es van transcriure a documents de Microsoft Word. Seguidament, despr\u00e9s d\u2019efectuar la corresponent transcripci\u00f3, es va procedir, tal com esmenta Anguera (2020)<\/a>, a \u201cliquar el text\u201d. El material textual es va sotmetre a una segmentaci\u00f3 en unitats textuals amb l\u2019objectiu de sistematitzar la informaci\u00f3, afavorir la seva an\u00e0lisi i aportar rellev\u00e0ncia. En aquest estudi es va optar per una segmentaci\u00f3 en unitats textuals basada en el criteri ortogr\u00e0fic i sint\u00e0ctic, amb el mateix objectiu de sistematitzar la informaci\u00f3, facilitar la seva an\u00e0lisi i aportar rellev\u00e0ncia. Despr\u00e9s de la codificaci\u00f3 de les unitats textuals per al seu tractament quantitatiu i la consulta del marc te\u00f2ric previ, es va construir l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 indirecta.<\/p>\n\n\n\n

Instrument d\u2019observaci\u00f3 indirecta<\/em><\/h4>\n\n\n\n

L\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 indirecta dissenyat per a aquest estudi es va crear seguint un enfocament ad hoc<\/em>, combinant dues perspectives: una d\u2019ascendent, que parteix de les respostes obtingudes i es relaciona amb el marc te\u00f2ric i la normativa, i una de descendent, que parteix del marc te\u00f2ric i es contrasta amb les respostes de les persones entrevistades. El seu desenvolupament va implicar un proc\u00e9s gradual d\u2019ajustatge i especificaci\u00f3 de les dimensions i subdimensions que el componen.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019instrument final va adoptar un format mixt, combinant un format de camp amb sistemes de categories, la qual cosa va permetre abordar de manera efectiva l\u2019alta complexitat del fenomen estudiat (Caprara i Anguera, 2019<\/a>; Iv\u00e1n-Baraga\u00f1o et al., 2023a<\/a>). Es va estructurar en 7 dimensions i 13 subdimensions. A partir d\u2019algunes subdimensions, es van elaborar cat\u00e0legs de conductes organitzades en llistes obertes i es va assegurar l\u2019exclusivitat m\u00fatua dels elements. Altres subdimensions es van utilitzar per construir sistemes de categories basats en marcs te\u00f2rics, complint els principis d\u2019exhaustivitat i exclusivitat m\u00fatua.<\/p>\n\n\n\n

Per a cada categoria i conducta dins de l\u2019instrument, es van definir descripcions detallades, acompanyades d\u2019exemples i contraexemples obtinguts de les respostes dels entrevistats. L\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 indirecta, denominat IndirectJudoBS Observation Instrument, es pot consultar a la Taula 1.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

IndirectJudoBS Observation Instrument<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Instrument d\u2019enregistrament<\/em><\/h4>\n\n\n\n

Per al registre i codificaci\u00f3 de les unitats textuals analitzades es va utilitzar el programari lliure Lince Plus (Soto-Fern\u00e1ndez et al., 2021<\/a>) de gran aplicabilitat en metodologia observacional. <\/p>\n\n\n\n

La utilitzaci\u00f3 d\u2019aquest programari va permetre el registre, codificaci\u00f3 i posterior exportaci\u00f3 de la matriu de codis obtinguda als formats necessaris per a la seva an\u00e0lisi posterior. <\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El control de qualitat de les dades es va realitzar mitjan\u00e7ant l\u2019adaptaci\u00f3 del coeficient Kappa de Cohen (1960)<\/a>, segons la proposta de Krippendorff (2013), al coeficient de concordan\u00e7a can\u00f2nica. La fiabilitat del registre es va avaluar a trav\u00e9s del c\u00e0lcul del coeficient Kappa de Cohen (1960)<\/a>, en la seva modalitat intraobservador, i es va obtenir un valor d\u20191 (Taula 2), que es considera adequat en el context d\u2019aquest estudi (Landis i Koch, 1977<\/a>). Aix\u00ed mateix, es va fer servir el m\u00e8tode de concordan\u00e7a consensuada (Lapresa et al., 2021<\/a>) com a procediment qualitatiu per al control de qualitat de les dades, dut a terme entre tres dels investigadors participants en l\u2019estudi. Aquest proc\u00e9s va consistir en la realitzaci\u00f3 de tres registres (segmentaci\u00f3 en unitats textuals i codificaci\u00f3) utilitzant el mateix instrument d\u2019observaci\u00f3 indirecta i sota la modalitat intraobservador. Seguint les recomanacions d\u2019Anguera (2020)<\/a>, es va considerar oport\u00fa realitzar tres registres, degut al fet que en l\u2019observaci\u00f3 indirecta hi ha un risc m\u00e9s gran d\u2019interfer\u00e8ncia i subjectivitat en comparaci\u00f3 amb l\u2019observaci\u00f3 directa. Despr\u00e9s de la transcripci\u00f3 de les entrevistes gravades, es va dur a terme la seva segmentaci\u00f3 en unitats textuals seguint criteris ortogr\u00e0fics i sint\u00e0ctics (Krippendorff, 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Acord intraobservador<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Aquestes unitats van ser registrades i codificades mitjan\u00e7ant observaci\u00f3 indirecta, un proc\u00e9s que va implicar el quantitizing<\/em> de les dades (Anguera, 2020<\/a>; Anguera et al., 2021<\/a>). \u00c9s a dir, les dades qualitatives obtingudes en les entrevistes van ser codificades utilitzant l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3, la qual cosa va permetre generar una matriu de codis (Taula 2). Aquesta matriu va facilitar la posterior aplicaci\u00f3 d\u2019una an\u00e0lisi quantitativa s\u00f2lida.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de les dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per construir un mapa d\u2019interrelacions entre diferents conductes, es va utilitzar una an\u00e0lisi de coordenades polars (que tamb\u00e9 ha estat aplicada en altres estudis sobre observaci\u00f3 indirecta en esports com a Sarmento et al., 2014<\/a>; Iv\u00e1n-Baraga\u00f1o et al., 2023a<\/a>; Nunes et al., 2022<\/a>). En aquesta an\u00e0lisi, es va prendre com a conducta focal o target<\/em> C1ADAPTRI (exist\u00e8ncia d\u2019adaptacions t\u00e8cniques i t\u00e0ctiques en funci\u00f3 del rival), i es van considerar les mateixes conductes condicionades. Es va seleccionar aquesta conducta focal perqu\u00e8 era la que van identificar els entrevistats com a variable clau per a l\u2019\u00e8xit durant el combat i tamb\u00e9 perqu\u00e8 era una conducta de refer\u00e8ncia en altres treballs d\u2019investigaci\u00f3 com a Franchini et al. (2005)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Amb aquestes dades, es va elaborar un mapa vectorial que il\u00b7lustra les relacions entre la conducta focal i les conductes condicionades. Es van calcular les longituds i angles de cada un dels vectors (un per a cada una de les conductes condicionades).<\/p>\n\n\n\n

Nom\u00e9s es van incloure aquelles conductes que tenien un radi igual o superior a 1.96.<\/p>\n\n\n\n

Totes les an\u00e0lisis es van dur a terme utilitzant el programari lliure HOISAN (v 2.0) (Hern\u00e1ndez-Mendo et al., 2012<\/a>), excepte per al c\u00e0lcul del retard 0, que es va fer amb el programari lliure GSEQ5 (Bakeman i Quera, 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Es va seleccionar com a conducta focal C1ADAPTRI (exist\u00e8ncia d\u2019adaptacions t\u00e8cniques i t\u00e0ctiques per part dels judokes en funci\u00f3 del rival), i la resta de conductes com a condicionades. <\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, es presenten els resultats de l\u2019an\u00e0lisi de coordenades polars (Taula 3, Figura 1). Els vectors indiquen el tipus de relaci\u00f3 entre la conducta focal i cada conducta condicionada i a la inversa, aix\u00ed com la intensitat de les esmentades relacions. A partir d\u2019aquests valors, es va construir un mapa vectorial de les relacions entre la conducta focal i la resta de conductes condicionades.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Relaci\u00f3 entre la categoria focal (C1ADAPTRI\/Exist\u00e8ncia d\u2019adaptacions t\u00e8cnic-t\u00e0ctiques en funci\u00f3 del rival), i la resta de categories<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Mapa vectorial que mostra les relacions entre la categoria focal (C1ADAPT\/Exist\u00e8ncia d\u2019adaptacions t\u00e8cnic-t\u00e0ctiques en funci\u00f3 del rival), i la resta de categories que conformen l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 indirecta<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Els resultats mostrats a la Taula 3 i a la Figura 1 indiquen que al quadrant I, on la conducta focal activa la conducta d\u2019aparellament, tant de manera prospectiva com retrospectiva (activaci\u00f3 m\u00fatua), s\u2019ubiquen les conductes d\u2019aparellament A1SIPRETEC (exist\u00e8ncia de predominis t\u00e8cnics en situacions de judo dempeus i judo a terra en funci\u00f3 de la categoria de pes, sexe i\/o edat) amb un radi de 1.31 i un angle de 81.34\u00ba; A2NOPRETEC (abs\u00e8ncia de predominis t\u00e8cnics en situacions de judo dempeus i judo a terra en funci\u00f3 de la categoria de pes, sexe i\/o edat) amb un radi de 0.99 i un angle de 0\u00ba; D1PROAC (intenci\u00f3 proactiva del judoka durant els combats) amb un radi de 0.66 i un angle de 19.29\u00ba; F1EXITECTA (utilitzaci\u00f3 de conductes t\u00e8cnic-t\u00e0ctiques reeixides en situacions de desavantatge al marcador i amb el temps arribant a la seva fi) amb un radi de 0.21 i un angle de 90\u00ba; H3TODPER (tots els per\u00edodes temporals s\u00f3n transcendentals en un combat de judo) amb un radi de 0.21 i un angle de 0\u00ba; H4EXCINPER (tots els per\u00edodes temporals excepte l\u2019inicial s\u00f3n transcendentals en un combat de judo) amb un radi de 0.46 i un angle de 27.32\u00ba; I1VARKUM (import\u00e0ncia d\u2019un kumikata<\/em> i les seves variants) amb un radi de 1.2 i un angle de 25.61\u00ba; J1IMPAG (imposici\u00f3 del kumikata<\/em> propi en situacions en les quals el rival dificulta la seva execuci\u00f3) amb un radi de 0.21 i un angle de 0\u00ba, J3IMOADAP (imposici\u00f3 del kumikata<\/em> propi o adaptaci\u00f3 al kumikata<\/em> del rival en funci\u00f3 de la situaci\u00f3) amb un radi de 1.13 i un angle de 34.01\u00ba; L1POSIND (desenvolupar un treball en situacions de judo a terra des d\u2019una posici\u00f3 individualitzada i a partir de l\u2019agafament) amb un radi de 0.22 i un angle de 90\u00ba; L2POSSUP (desenvolupar un treball en situacions de judo a terra des d\u2019una posici\u00f3 supina) amb un radi de 0.22 i un angle de 0\u00ba; i M2ESTRFTT (requisits estrat\u00e8gics, f\u00edsics, t\u00e8cnics i t\u00e0ctics que un judoka ha de reunir per assolir l\u2019\u00e8xit) amb un radi de 0.21 i un angle de 90\u00ba.<\/p>\n\n\n\n

Al quadrant II, on la conducta focal inhibeix la pres\u00e8ncia de la conducta d\u2019aparellament en el pla prospectiu i l\u2019activa en el pla retrospectiu, s\u2019hi ubica la conducta E1AMG amb un radi de 1.59 i un angle de 164.32\u00ba. En vista dels resultats, \u00e9s possible pensar que per als judokes l\u2019\u00fas de fintes i d\u2019enganys durant els combats pot suposar una via efica\u00e7 a partir de la qual generen dubtes respecte a la seva veritable intenci\u00f3 t\u00e8cnic-t\u00e0ctica.<\/p>\n\n\n\n

Al quadrant III, on la conducta focal inhibeix la pres\u00e8ncia de la conducta d\u2019aparellament tant en el pla prospectiu com en el retrospectiu, s\u2019aprecia la conducta d\u2019aparellament C3AMBONIN (segons la situaci\u00f3, exist\u00e8ncia d\u2019adaptacions t\u00e8cniques i t\u00e0ctiques per part dels judokes en funci\u00f3 del rival o inadaptaci\u00f3), amb un radi de 1.48 i un angle de 225\u00ba; F2REPERT (utilitzaci\u00f3 d\u2019un repertori espec\u00edfic en situacions de desavantatge al marcador i amb el temps arribant a la seva fi), amb un radi de 0.45 i un angle de 190.41\u00ba; K1TRANSPS (les transicions dempeus-terra s\u00f3n fonamentals durant els combats de judo) amb un radi de 1.2 i un angle de 182.79\u00ba; i L4POSRECEJ (desenvolupar un treball en situacions de judo a terra en funci\u00f3 de la posici\u00f3 de l\u2019executant i del receptor) amb un radi de 0.74 i un angle de 237.37\u00ba.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, al quadrant IV, on la conducta focal activa la pres\u00e8ncia de la conducta d\u2019aparellament en el pla prospectiu per\u00f2 no en el retrospectiu, s\u2019ubiquen les categories B1EXMOD (pres\u00e8ncia de modes t\u00e8cniques i t\u00e0ctiques en el judo actual) amb un radi de 0.74 i un angle de 326.31\u00ba; G1DIFZON (exist\u00e8ncia de diverses zones \u00f2ptimes de treball dins del tatami) amb un radi de 0.67 i un angle de 292.09\u00ba; H1INFINPER (els per\u00edodes inicials i\/o finals s\u00f3n transcendentals en un combat de judo) amb un radi de 0.89 i un angle de 289.17\u00ba; i M1PSFTECTAC (requisits psicol\u00f2gics, f\u00edsics, t\u00e8cnic-t\u00e0ctics que un judoka ha de reunir per assolir l\u2019\u00e8xit). <\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El present estudi s\u2019ha realitzat amb l\u2019objectiu de detectar regularitats en l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019adaptacions t\u00e8cniques i t\u00e0ctiques en funci\u00f3 del rival, aix\u00ed com de realitzar una an\u00e0lisi interrelacional de conductes vinculades, a partir d\u2019entrevistes en profunditat a entrenadors, judokes, preparadors f\u00edsics i professors de judo. En aquesta l\u00ednia, en el patr\u00f3 comunicatiu de les entrevistes realitzades s\u2019han trobat diferents conductes vinculades a l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019adaptacions t\u00e8cniques i t\u00e0ctiques per part dels judokes en funci\u00f3 del rival. Aquests patrons comunicatius s\u2019han pogut identificar de forma precisa gr\u00e0cies al proc\u00e9s de codificaci\u00f3 estructurada propi de l\u2019observaci\u00f3 indirecta, que ha perm\u00e8s segmentar el discurs en unitats textuals i analitzar les freq\u00fc\u00e8ncies, coaparici\u00f3 i interacci\u00f3 de les diferents categories observades. Aquesta sistematitzaci\u00f3 no nom\u00e9s ha facilitat la detecci\u00f3 de regularitats dins del discurs, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ha aportat solidesa a l\u2019an\u00e0lisi de les relacions entre les dimensions t\u00e8cnic-t\u00e0ctiques. <\/p>\n\n\n\n

Quant a la mida del vector i el seu angle, aquests marcaran la intensitat de les relacions entre la conducta focal i les conductes d\u2019aparellament. Des d\u2019un enfocament aplicat, el Quadrant I reflecteix la import\u00e0ncia d\u2019estudiar els rivals i ajustar l\u2019esquema conductual. L\u2019entrevistada 1 va destacar: \u201cJo tenia un esquema t\u00e8cnic-t\u00e0ctic per a detranes i esquerranes, i estudiava les meves rivals\u201d (A1SIPRETEC). L\u2019entrevistat 5 va ressaltar que en l\u2019alta competici\u00f3 no tots els combats es guanyen igual: \u201cHas de saber qui tens davant i quan ser proactiu o cautel\u00f3s\u201d (A1SIPRETEC). Tamb\u00e9 va subratllar la necessitat de fer adaptacions estrat\u00e8giques sense renunciar a l\u2019estil propi. Respecte al predomini t\u00e8cnic-t\u00e0ctic per pes, sexe o edat, alguns entrevistats van coincidir en la seva influ\u00e8ncia, encara que amb excepcions. Per exemple, l\u2019entrevistada 4 va notar difer\u00e8ncies per pes i edat, mentre que l\u2019entrevistat 5 va assenyalar que el judo femen\u00ed i mascul\u00ed de vegades s\u00f3n similars.<\/p>\n\n\n\n

Sobre la relaci\u00f3 entre conductes t\u00e8cnic-t\u00e0ctiques i situacions espec\u00edfiques, l\u2019entrevistat 2 va afirmar: \u201cEm plantejo sempre: qu\u00e8 fa l\u2019adversari? i ajustem el combat\u201d. En desavantatge, optaria per t\u00e0ctiques pr\u00e8vies reeixides, evitant les desfavorables (A1SIPRETEC). A m\u00e9s, va destacar la rellev\u00e0ncia de tots els per\u00edodes temporals del combat, especialment el primer, per explorar, i el quart, on la fatiga afecta el rendiment (H3TODPER).<\/p>\n\n\n\n

Quant al kumikata<\/em>, alguns entrevistats van coincidir en la import\u00e0ncia de dominar-lo per executar t\u00e8cniques eficaces. Per exemple, l\u2019entrevistada 4 va considerar essencial imposar l\u2019agafament (J1IMPAG), mentre que l\u2019entrevistat 2 va assenyalar que dominar l\u2019agafament facilita controlar el combat (J1IMPAG). En situacions de judo a terra, l\u2019entrevistat 2 va suggerir actuar des de posicions c\u00f2modes i individualitzades, mentre que l\u2019entrevistada 3 preferia treballar des de posicions que li permetessin utilitzar tant defenses com atacs (J3IMOADAP).<\/p>\n\n\n\n

Al Quadrant II, es va destacar l\u2019\u00fas de fintes i enganys (E1AMG). L\u2019entrevistat 2 va considerar que han de generar perill real a l\u2019adversari, mentre d\u2019altres els van veure com a eines eficaces per provocar reaccions. L\u2019entrevistat 8 va assenyalar que com m\u00e9s elevat \u00e9s el nivell de l\u2019engany, menor \u00e9s la possibilitat que el rival el desxifri.<\/p>\n\n\n\n

El Quadrant III va subratllar la necessitat d\u2019entrenar transicions entre dempeus i terra (K1TRANSPS). L\u2019entrevistada 1 va observar que la inseguretat en judo a terra condiciona el rendiment dempeus (L4POSRECEJ). L\u2019entrevistat 5 va afirmar que els combats solen guanyar-se per una transici\u00f3 efectiva cap a terra (K1TRANSPS), com s\u00f3n les immobilitzacions o estrangulacions. L\u2019entrevistat 6 va ressaltar la import\u00e0ncia dels encadenaments en judo a terra i d\u2019adaptar posicions per maximitzar l\u2019efic\u00e0cia (L4POSRECEJ).<\/p>\n\n\n\n

Al Quadrant IV, es va esmentar la influ\u00e8ncia de referents t\u00e8cnics i modes imposats per canvis reglamentaris (B1EXMOD). L\u2019entrevistat 5 va emfatitzar la import\u00e0ncia de treballar en zones espec\u00edfiques del tatami per evitar sancions o p\u00e8rdues d\u2019equilibri (G1DIFZON). En relaci\u00f3 amb l\u2019activaci\u00f3, els entrevistats van considerar claus els minuts inicials i els finals del combat, sent aquests darrers els m\u00e9s cr\u00edtics a causa de la fatiga acumulada (H1INFINPER).<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les conclusions principals del present estudi es poden resumir en dues: <\/p>\n\n\n\n

    \n
  1. La variabilitat en les respostes reflecteix les experi\u00e8ncies diverses i els rols dels entrevistats \u2014judokes, preparadors f\u00edsics, professors de judo del Grau en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i l\u2019Esport i entrenadors\u2014 un fet que aporta perspectives \u00faniques.<\/li>\n\n\n\n
  2. L\u2019an\u00e0lisi va mostrar que les conductes adaptatives i el coneixement del rival s\u00f3n essencials per a l\u2019\u00e8xit. Els patrons varien segons el context i destaquen l\u2019\u00fas estrat\u00e8gic de fintes, la import\u00e0ncia de dominar les transicions i les zones del tatami, i la influ\u00e8ncia de referents t\u00e8cnics.<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

    Limitacions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Entre les principals limitacions de l\u2019estudi hi ha la depend\u00e8ncia del context comunicatiu original, ja que les dades analitzades no han estat generades sota condicions controlades per l\u2019investigador. Aix\u00f2 pot dificultar la interpretaci\u00f3 completa del contingut en no disposar de tota la informaci\u00f3 contextual. A m\u00e9s, aquest tipus d\u2019observaci\u00f3 comporta un risc m\u00e9s gran d\u2019interfer\u00e8ncia cognitiva durant la segmentaci\u00f3 i codificaci\u00f3 de les unitats textuals, la qual cosa pot introduir cert grau de subjectivitat, malgrat els mecanismes de control aplicats. <\/p>\n\n\n\n

    Futures l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    En el futur pr\u00f2xim, els investigadors en judo podrien proposar estudis que intentin con\u00e8ixer la influ\u00e8ncia de les dimensions suggerides en aquest estudi en l\u2019\u00e8xit en el judo femen\u00ed i mascul\u00ed amateur, de base i d\u2019alt rendiment. En aquest sentit, estudiar aspectes com s\u00f3n: (i) l\u2019exist\u00e8ncia de predominis t\u00e8cnics en situacions de judo dempeus i judo a terra en funci\u00f3 de la categoria de pes, sexe i\/o edat; (ii) l\u2019exist\u00e8ncia de predominis t\u00e0ctics en situacions de judo dempeus i judo a terra en funci\u00f3 de la categoria de pes, sexe i\/o edat; (iii) l\u2019exist\u00e8ncia de zones \u00f2ptimes de treball dins del tatami; o (iv) l\u2019exist\u00e8ncia de possibles perfils psicol\u00f2gics, f\u00edsics, t\u00e8cnics\/t\u00e0ctics que un judoka ha de reunir per assolir l\u2019\u00e8xit, ajudar\u00e0 a augmentar el corpus cient\u00edfic sobre aquest tema, augmentant paral\u00b7lelament el potencial rendiment dels competidors<\/p>\n\n\n\n

    Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Els autors agraeixen el suport del projecte del Govern Espanyol LINCE PLUS: Multimodal platform for data integration, synchronization and analysis in physical activity and sport [PID2024-15605NB-l00] (2025-2027) (Ministeri de Ci\u00e8ncia, Innovaci\u00f3 i Universitats, Ag\u00e8ncia Estatal d\u2019Investigaci\u00f3 i Uni\u00f3 Europea).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Resum Aquest estudi va analitzar per primera vegada l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019observaci\u00f3 indirecta al judo d\u2019alt rendiment, i inclou tant la categoria masculina com la femenina. L\u2019observaci\u00f3 indirecta implica principalment l\u2019an\u00e0lisi de material textual generat de manera secund\u00e0ria a partir de transcripcions de registres de comportament verbal, com s\u00f3n les entrevistes. L\u2019objectiu d\u2019aquesta investigaci\u00f3 va ser […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[12386,9529,12709,12387],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["entrevistes<\/a>","judo<\/a>","metodologia observacional<\/a>","quantitizing<\/a>"],"unlinked":["entrevistes<\/span>","judo<\/span>","metodologia observacional<\/span>","quantitizing<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 10 mesos ago","modified":"Updated 7 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 juny 2025","modified":"Updated on 3 octubre 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 juny 2025 15:54","modified":"Updated on 3 octubre 2025 15:06"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/68798\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=68798"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/68798\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":69643,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/68798\/revisions\/69643\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=68798"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=68798"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=68798"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}