{"id":68792,"date":"2025-06-30T15:47:34","date_gmt":"2025-06-30T15:47:34","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=68792"},"modified":"2025-10-04T08:37:18","modified_gmt":"2025-10-04T08:37:18","slug":"metodologies-actives-i-igualtat-de-genere-en-educacio-fisica-una-revisio-sistematica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/metodologies-actives-i-igualtat-de-genere-en-educacio-fisica-una-revisio-sistematica\/","title":{"rendered":"Metodologies actives i igualtat de g\u00e8nere en educaci\u00f3 f\u00edsica: una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Diversos estudis han assenyalat l\u2019exist\u00e8ncia de desigualtat de g\u00e8nere en les classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica (EF), en termes de menor motivaci\u00f3 i participaci\u00f3 de les estudiants de g\u00e8nere femen\u00ed. Aix\u00ed, resulta fonamental reflexionar sobre la pr\u00e0ctica docent per assolir una educaci\u00f3 m\u00e9s equitativa i allunyada d\u2019estereotips de g\u00e8nere. El prop\u00f2sit d\u2019aquest treball va ser analitzar la influ\u00e8ncia dels models pedag\u00f2gics sobre la igualtat de g\u00e8nere en les sessions d\u2019EF en educaci\u00f3 prim\u00e0ria i secund\u00e0ria, aix\u00ed com descriure i analitzar les esmentades intervencions. Per a aix\u00f2, es va dur a terme una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica, basada en el m\u00e8tode PRISMA, de les bases de dades Web of Science, Scopus, SportDiscus <\/em>i Eric, <\/em>analitzant la literatura cient\u00edfica entre els anys 2000 i 2024 que relacion\u00e9s els models pedag\u00f2gics en EF amb la igualtat de g\u00e8nere. Es van trobar 521 articles, dels quals se\u2019n van seleccionar 16 despr\u00e9s de l\u2019aplicaci\u00f3 dels criteris d\u2019inclusi\u00f3 i exclusi\u00f3.<\/em> Els resultats van assenyalar que l\u2019\u00fas de metodologies actives va tenir un impacte positiu en la promoci\u00f3 de la igualtat de g\u00e8nere en les classes d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, ja que la motivaci\u00f3, la participaci\u00f3 i el comprom\u00eds de les estudiants de g\u00e8nere femen\u00ed es van equiparar als dels seus companys. La principal conclusi\u00f3 de la investigaci\u00f3 fa refer\u00e8ncia al fet que la utilitzaci\u00f3 de models com l\u2019Aprenentatge Cooperatiu, el Comprensiu (TGfU per les seves sigles en angl\u00e8s), i algunes hibridacions de models afavoreixen un escenari m\u00e9s equitatiu, potenciant la satisfacci\u00f3 i implicaci\u00f3 de les estudiants de g\u00e8nere femen\u00ed i modificant positivament la percepci\u00f3 dels seus companys. <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> educaci\u00f3 de g\u00e8nere<\/span>, educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>, igualtat de g\u00e8nere<\/span>, models pedag\u00f2gics<\/span>, pedagogia de l\u2019activitat f\u00edsica<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Igualtat de g\u00e8nere en EF<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La pr\u00e0ctica de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica (EF) sembla un escenari favorable per contribuir a abordar necessitats de car\u00e0cter social (Baena-Morales et al., 2023<\/a>) aix\u00ed com per integrar aspectes tant socials com personals (Fern\u00e1ndez-Rio, 2015<\/a>; Manzano et al., 2020a<\/a>).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, les tend\u00e8ncies innovadores en EF transcendeixen el contingut \u00fanicament motor i aspiren a consolidar aprenentatges interdisciplinaris i una formaci\u00f3 m\u00e9s integral dels i les estudiants a partir de perspectives com la neuroci\u00e8ncia (Pellicer et al., 2015<\/a>), les noves tecnologies (Garc\u00eda et al., 2020<\/a>) o les metodologies actives (Bl\u00e1zquez, 2017<\/a>; Le\u00f3n-D\u00edaz et al., 2023<\/a>). Aix\u00ed mateix, algunes innovacions es basen en la utilitzaci\u00f3 simult\u00e0nia de diverses propostes innovadores per obtenir resultats m\u00e9s positius i potenciar els beneficis de cadascuna. Aquest \u00e9s el cas de la hibridaci\u00f3 de models pedag\u00f2gics (Guijarro et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, l\u2019ONU amb el desenvolupament de l\u2019Agenda 2030 presenta 16 objectius orientats a un m\u00f3n m\u00e9s just i sostenible, entre els quals hi ha l\u2019Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 5 \u201cAconseguir la igualtat entre els g\u00e8neres i empoderar totes les dones i les nenes\u201d (ONU, 2015<\/a>).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Diversos estudis assenyalen les desigualtats en la participaci\u00f3, inter\u00e8s i motivaci\u00f3 de les alumnes en EF, a causa de m\u00e8todes docents tradicionals que reforcen estereotips o emfatitzen qualitats f\u00edsiques associades al g\u00e8nere mascul\u00ed (Arenas et al., 2022<\/a>; Fern\u00e1ndez-Garc\u00eda et al., 2007<\/a>; Llanos-Mu\u00f1oz et al., 2022<\/a>). En aquesta l\u00ednia resulta especialment il\u00b7lustratiu el treball de Bl\u00e1ndez-\u00c1ngel et al. (2007)<\/a> en relaci\u00f3 amb els estereotips de l\u2019activitat f\u00edsica i esportiva. En el seu estudi assenyalen com els aspectes instrumentals i les activitats relacionades amb la for\u00e7a, el risc, la resist\u00e8ncia o d\u2019un major component agressiu es continuen identificant amb el g\u00e8nere mascul\u00ed, mentre que els aspectes afectiu-expressius i les activitats de ritme, expressi\u00f3 o flexibilitat es continuen identificant amb el g\u00e8nere femen\u00ed. Igualment, en l\u2019esmentat estudi es conclou que les estudiants troben una gran dificultat d\u2019acc\u00e9s al m\u00f3n de l\u2019activitat f\u00edsica, relacionada tradicionalment amb el g\u00e8nere mascul\u00ed, i que tant els estudiants de g\u00e8nere mascul\u00ed com les estudiants de g\u00e8nere femen\u00ed que superen l\u2019estereotip i accedeixen a activitats classificades com d\u2019\u201cun altre g\u00e8nere\u201d, reben comentaris sexistes (Bl\u00e1ndez-\u00c1ngel et al., 2007<\/a>).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Davant d\u2019aquestes q\u00fcestions, la Gu\u00eda para una educaci\u00f3n f\u00edsica no sexista <\/em>(V\u00e1zquez i \u00c1lvarez, 1996<\/a>), l\u2019obra de Fern\u00e1ndez-Garc\u00eda et al. (2007)<\/a>, i la de S\u00e1nchez-Hern\u00e1ndez et al. (2022)<\/a> a posteriori, ja identificaven la necessitat d\u2019abordar l\u2019EF des d\u2019una mirada coeducativa que elimini l\u2019arquetip mascul\u00ed com a universal, corregeixi estereotips sexistes i desenvolupi totes les qualitats amb independ\u00e8ncia del g\u00e8nere (Fern\u00e1ndez-Garc\u00eda et al., 2007<\/a>; S\u00e1nchez-Hern\u00e1ndez et al., 2022<\/a>; V\u00e1zquez i \u00c1lvarez, 1996<\/a>). En aquest sentit, aspectes com la formaci\u00f3 del professorat, el llenguatge o les creences i expectatives del mateix professorat sobre els i les estudiants poden determinar que la pr\u00e0ctica de l\u2019EF es desenvolupi en termes d\u2019igualtat de g\u00e8nere o que perpetu\u00ef estereotips sexistes (V\u00e1zquez i \u00c1lvarez, 1996<\/a>). Aix\u00ed, sembla que la superaci\u00f3 de determinats estereotips i creences en relaci\u00f3 amb l\u2019EF i el g\u00e8nere ha evolucionat, encara que molt lentament, i conviuen realitats que repercuteixen de manera negativa tant en homes com en dones (Alvari\u00f1as-Villaverde i Pazos-Gonz\u00e1lez, 2018<\/a>). En aquesta l\u00ednia, la intervenci\u00f3 dels i les docents d\u2019EF \u00e9s determinant en la reducci\u00f3 i eliminaci\u00f3 d\u2019estereotips de g\u00e8nere, aix\u00ed com en la participaci\u00f3 i implicaci\u00f3 de les estudiants de g\u00e8nere femen\u00ed en les sessions d\u2019EF i la incorporaci\u00f3 de l\u2019activitat f\u00edsica en la seva vida quotidiana (Reyes et al., 2024<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Connectant l\u2019ODS 5 amb la pr\u00e0ctica de l\u2019EF, ateses les seves possibilitats psicosocials (Baena-Morales et al., 2023<\/a>; Fern\u00e1ndez-Rio, 2015<\/a>; Manzano et al., 2020a<\/a>) i els seus enfocaments innovadors (Bl\u00e1zquez, 2017<\/a>; Le\u00f3n-D\u00edaz et al., 2023<\/a>; Pellicer et al., 2015<\/a>), resulta fonamental fer un exercici de reflexi\u00f3 per assolir un ensenyament equitatiu en termes de g\u00e8nere, eliminant estereotips relacionats amb activitats f\u00edsiques i esportives (Arenas et al., 2022<\/a>; Fern\u00e1ndez-Garc\u00eda et al., 2007<\/a>; Martos-Garc\u00eda et al., 2020<\/a>; S\u00e1nchez-Hern\u00e1ndez et al., 2022<\/a>; V\u00e1zquez i \u00c1lvarez, 1996<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

M\u00e8todes i models d\u2019ensenyament en EF i la seva relaci\u00f3 amb la igualtat de g\u00e8nere<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La metodologia utilitzada a les classes d\u2019EF, com a nivell pedag\u00f2gic m\u00e9s complex, t\u00e9 un paper crucial en el proc\u00e9s d\u2019ensenyament-aprenentatge (Fern\u00e1ndez-Rio et al., 2021<\/a>). Els m\u00e8todes, models (Fern\u00e1ndez-Rio et al., 2021<\/a>) i\/o metodologies actives centrades en els i les estudiants, i que adapten el curr\u00edculum a les seves necessitats, capacitats i interessos, promouen un aprenentatge competencial que afavoreix l\u2019autonomia i el protagonisme de l\u2019estudiant (Pa\u00f1os, 2017<\/a>; P\u00e9rez-Pueyo, 2015<\/a>; P\u00e9rez-Pueyo, 2010<\/a>).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, el m\u00e8tode pot influir en la implicaci\u00f3 de l\u2019estudiantat ja que, la participaci\u00f3 del docent varia en funci\u00f3 de si aquest se centra en m\u00e8todes tradicionals o en metodologies m\u00e9s participatives, en les quals es posa el focus fonamentalment en els i les estudiants (Hortig\u00fcela i Hernando, 2017<\/a>, M\u00e9ndez-Gim\u00e9nez et al., 2012<\/a>; P\u00e9rez-Pueyo et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Diversos estudis evidencien com determinats models, com l\u2019Aprenentatge Comprensiu, potencien la igualtat de g\u00e8nere. Gonz\u00e1lez-Espinosa et al. (2019)<\/a> van trobar que l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquest model a prim\u00e0ria, va millorar especialment el rendiment de les estudiants de g\u00e8nere femen\u00ed, per davant de la instrucci\u00f3 directa. A m\u00e9s, Ca\u00f1abate et al. (2023)<\/a> van demostrar que les metodologies cooperatives afavoreixen la igualtat, a difer\u00e8ncia de les competitives, que tendeixen a generar desigualtat de g\u00e8nere.<\/p>\n\n\n\n

En la mateixa l\u00ednia, Llanos et al. (2022)<\/a> i Aparicio et al. (2024)<\/a> van destacar millores en la motivaci\u00f3 i la reducci\u00f3 de desigualtat de g\u00e8nere a l\u2019utilitzar models d\u2019Educaci\u00f3 Esportiva i metodologies h\u00edbrides a l\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria. Aquests resultats se sumen a altres estudis que aborden la necessitat de tractar els estereotips de g\u00e8nere en l\u2019activitat f\u00edsica i l\u2019esport (Amado et al., 2017<\/a>; Gutierrez i Garc\u00eda-L\u00f3pez, 2012<\/a>; Manzano-S\u00e1nchez et al., 2020b<\/a>; Oliveros i Fern\u00e1ndez-R\u00edo, 2022<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per tot aix\u00f2, aquest treball va tenir com a objectius: 1) fer una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica per analitzar la influ\u00e8ncia dels models pedag\u00f2gics sobre la igualtat de g\u00e8nere en les sessions d\u2019EF en educaci\u00f3 prim\u00e0ria i secund\u00e0ria, 2) descriure i analitzar les esmentades intervencions.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e8tode<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquesta investigaci\u00f3, mitjan\u00e7ant una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica, va analitzar estudis sobre la influ\u00e8ncia de metodologies d\u2019ensenyament amb perspectiva de g\u00e8nere en les classes d\u2019EF, utilitzant PRISMA (Page et al., 2021<\/a>) i la guia de revisions sistem\u00e0tiques (Moher et al., 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Criteris d\u2019elegibilitat<\/strong> <\/h3>\n\n\n\n

Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 van ser: a) estudis publicats entre els anys 2000 i juliol de 2024; b) el text complet havia d\u2019estar disponible; c) exclusi\u00f3 de revisions sistem\u00e0tiques i metaan\u00e0lisi; d) escrits en angl\u00e8s, espanyol o portugu\u00e8s; e) intervenci\u00f3 experimental o quasiexperimental; f) estudis cient\u00edfics centrats en els efectes de l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019una metodologia activa o model pedag\u00f2gic amb perspectiva de g\u00e8nere; i g) fets amb estudiants d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria o secund\u00e0ria. A m\u00e9s, es van revisar les llistes de refer\u00e8ncies dels articles seleccionats per assegurar una recerca exhaustiva.<\/p>\n\n\n\n

Estrat\u00e8gia de recerca<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La revisi\u00f3 sistem\u00e0tica va seguir les pautes de PRISMA (Page et al., 2021<\/a>). En primer lloc, es va acordar utilitzar la frase de recerca seg\u00fcent: (pedagogic models OR teaching models OR educational models OR pedagogical models OR active approaches OR active methods OR active methodologies) AND (physical education) AND (primary education OR elementary education OR secondary education OR high school OR middle school) AND (intervention OR experimental OR quasi-experimental OR randomized controlled trial OR RCT OR controlled trial) AND (gender OR sex). A continuaci\u00f3, es van dur a terme recerques d\u2019articles a quatre bases de dades (Web of Science, Scopus, SportDiscus <\/em>i Eric<\/em>) des de l\u20191 de juny fins al 10 de juliol de 2024. Una vegada es va completar la recerca, es van eliminar els duplicats.<\/p>\n\n\n\n

Selecci\u00f3 d\u2019estudis i processament de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van revisar t\u00edtols i resums per seleccionar els articles. Es van obtenir 521 registres, dels quals se\u2019n van descartar 505 i es van seleccionar 16 articles que complien amb els criteris d\u2019inclusi\u00f3, centrats en metodologies actives i la seva relaci\u00f3 amb la igualtat de g\u00e8nere en l\u2019assignatura d\u2019EF (vegeu la Figura 1). A m\u00e9s, es van revisar les refer\u00e8ncies dels articles, per\u00f2 no es van trobar estudis addicionals elegibles. Dos investigadors van revisar els manuscrits de manera independent, resolent discrep\u00e0ncies mitjan\u00e7ant consens. Davant de la possibilitat de no aconseguir l\u2019esmentat consens, s\u2019inclouria el criteri d\u2019una tercera persona experta.<\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, es presenta un diagrama de flux que mostra visualment el proc\u00e9s seguit per a la selecci\u00f3 dels articles inclosos en la revisi\u00f3 (Figura 1).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Diagrama de flux (PRISMA, 2020)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Avaluaci\u00f3 de qualitat<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va avaluar la qualitat dels 16 articles seleccionats utilitzant l\u2019eina Est\u00e0ndard Quality Assessment Criteria<\/em> (Kmet et al., 2004<\/a>). Dos investigadors van puntuar cada estudi segons el disseny, mostra, metodologia, an\u00e0lisi i presentaci\u00f3, calculant un percentatge final de qualitat.<\/p>\n\n\n\n

Les puntuacions de qualitat dels articles es van expressar a trav\u00e9s de percentatges, amb un rang de 0 a 100%, que va oscil\u00b7lar entre .58 i .91. L\u2019acord entre avaluadors es va calcular utilitzant el coeficient de correlaci\u00f3 intraclasse i es va obtenir una puntuaci\u00f3 de .853 (p\u00a0<\/em>=<.001), la qual indica un grau d\u2019acord \u201cbo\u201d (Koo i Li, 2016<\/a>). Despr\u00e9s d\u2019implementar l\u2019acord entre avaluadors, es va consensuar un punt de tall conservador per a la selecci\u00f3 dels articles, i es van incloure aquells estudis amb puntuacions no inferiors al 55%. Les puntuacions generals van oscil\u00b7lar entre .58 i .85 (primer observador) i entre .61 i .91 (segon observador).<\/p>\n\n\n\n

Recopilaci\u00f3 de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van recopilar i van verificar les dades dels articles seleccionats, seguint les directrius PRISMA (Page et al., 2021<\/a>). Dos investigadors experts en educaci\u00f3 f\u00edsica en educaci\u00f3 prim\u00e0ria i educaci\u00f3 secund\u00e0ria, en factors psicosocials en educaci\u00f3 i en el desenvolupament de revisions sistem\u00e0tiques, van avaluar la consist\u00e8ncia en la codificaci\u00f3, i van assolir un nivell de concordan\u00e7a del 94% en l\u2019extracci\u00f3 de dades (Gonz\u00e1lez-Valero et al., 2019<\/a>), mitjan\u00e7ant el c\u00e0lcul del nombre de coincid\u00e8ncies multiplicat per 100 i dividit entre el total de categories definides per a cada un dels estudis. A continuaci\u00f3, es va tornar a multiplicar per 100.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques dels estudis<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La informaci\u00f3 dels estudis es va codificar atenent les unitats d\u2019an\u00e0lisi seg\u00fcents: (1) Autor\/\u00e9s, (2) Context, (3) Metodologia\/Tipus d\u2019estudi, (4) Model pedag\u00f2gic, (5) Variables, (6) Objectiu, (7) Resultats principals. Les caracter\u00edstiques principals dels estudis analitzats es presenten a la Taula 1.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques principals de les investigacions analitzades<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Els estudis mostren que els models pedag\u00f2gics en EF impacten en la participaci\u00f3 i motivaci\u00f3 dels i les estudiants, especialment en les estudiants de g\u00e8nere femen\u00ed. El Model de Jocs T\u00e0ctics i Aprenentatge Cooperatiu redueixen les bretxes de g\u00e8nere, com evidencia l\u2019estudi de Gil-Arias et al. (2021)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

En el mateix sentit, el treball de S\u00e1nchez-Hern\u00e1ndez et al. (2018)<\/a> destaca que l\u2019Aprenentatge Cooperatiu promou una participaci\u00f3 m\u00e9s gran de les estudiants de g\u00e8nere femen\u00ed i millora les actituds dels estudiants de g\u00e8nere mascul\u00ed cap a elles, q\u00fcestionant les relacions de g\u00e8nere. Ca\u00f1abate et al. (2023)<\/a> van trobar que aquest enfocament afavoreix l\u2019equitat de g\u00e8nere en l\u2019EF.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, Burgue\u00f1o et al. (2019)<\/a> indiquen que l\u2019Educaci\u00f3 Esportiva millora la motivaci\u00f3 de les estudiants de g\u00e8nere femen\u00ed, mentre que L\u00f3pez-Lemus et al. (2023)<\/a> assenyalen que un model h\u00edbrid redueix les difer\u00e8ncies de g\u00e8nere i promou m\u00e9s satisfacci\u00f3 i activitat f\u00edsica.<\/p>\n\n\n\n

Els estudis suggereixen que els models pedag\u00f2gics col\u00b7laboratius i t\u00e0ctics poden tenir una influ\u00e8ncia positiva en l\u2019aprenentatge inclusiu i en l\u2019abordatge de les desigualtats de g\u00e8nere en EF, fomentant respecte, cooperaci\u00f3 i el potencial de tots els i les estudiants.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi exposa que els models pedag\u00f2gics com el comprensiu i el de jocs t\u00e0ctics poden afavorir el comportament i la motivaci\u00f3 segons el g\u00e8nere, reduint desigualtats amb enfocaments cooperatius i promovent la igualtat de g\u00e8nere.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest treball va ser fer una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica per analitzar la influ\u00e8ncia dels models pedag\u00f2gics sobre la igualtat de g\u00e8nere en les sessions d\u2019EF en educaci\u00f3 prim\u00e0ria i secund\u00e0ria, aix\u00ed com descriure i analitzar les esmentades intervencions. En educaci\u00f3 prim\u00e0ria, es va evidenciar que models, com l\u2019Aprenentatge Cooperatiu i el Model Comprensiu, contribueixen a la reducci\u00f3 d\u2019estereotips de g\u00e8nere i fomenten la igualtat en la participaci\u00f3, motivaci\u00f3 i rendiment dels estudiants de g\u00e8nere mascul\u00ed i de les estudiants de g\u00e8nere femen\u00ed (Ca\u00f1abate et al., 2021<\/a>; Gil-Arias et al., 2021<\/a>; Gutierrez i Garc\u00eda-L\u00f3pez, 2012<\/a>). Aquestes metodologies ajuden a promoure un entorn inclusiu i afavoreixen la motivaci\u00f3 i participaci\u00f3 equitativa entre g\u00e8neres (Baena-Morales et al., 2023<\/a>; Hortig\u00fcela i Hernando, 2017<\/a>, Le\u00f3n-D\u00edaz et al., 2023<\/a>; M\u00e9ndez-Gim\u00e9nez et al., 2012<\/a>; Pa\u00f1os, 2017;<\/a> P\u00e9rez-Pueyo et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En educaci\u00f3 secund\u00e0ria, encara que es va observar una presa de consci\u00e8ncia sobre els estereotips de g\u00e8nere, van persistir desigualtats en la participaci\u00f3 en algunes activitats f\u00edsiques, amb una implicaci\u00f3 m\u00e9s gran dels estudiants de g\u00e8nere mascul\u00ed que de les estudiants de g\u00e8nere femen\u00ed (Gutierrez i Garc\u00eda-L\u00f3pez, 2012<\/a>; S\u00e1nchez-Hern\u00e1ndez et al., 2018<\/a>). Tanmateix, alguns estudis tamb\u00e9 van destacar millores en la motivaci\u00f3 i implicaci\u00f3 de les alumnes despr\u00e9s de l\u2019\u00fas de models com el d\u2019Educaci\u00f3 Esportiva i la hibridaci\u00f3 de models (Aparicio et al., 2024<\/a>; Guijarro et al., 2020<\/a>; Lamoneda et al., 2023<\/a>; L\u00f3pez-Lemus et al., 2023<\/a>; P\u00e9rez-Pueyo et al., 2020<\/a>), que connecta amb la import\u00e0ncia que els i les docents prestin atenci\u00f3 a la implicaci\u00f3 de les estudiants de g\u00e8nere femen\u00ed en EF (Reyes et al., 2024<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, en alguns casos es va observar el manteniment d\u2019estereotips de g\u00e8nere, ja que, en funci\u00f3 de l\u2019activitat f\u00edsica, es va produir una major participaci\u00f3 dels estudiants de g\u00e8nere mascul\u00ed que de les estudiants de g\u00e8nere femen\u00ed (Gutierrez i Garc\u00eda-L\u00f3pez, 2012<\/a>; Manzano-S\u00e1nchez et al., 2020b<\/a>; Oliveros i Fern\u00e1ndez-R\u00edo, 2022<\/a>) o viceversa (Amado et al., 2017<\/a>). En aquest sentit, es va trobar un major nombre d\u2019estudis que indicaven tant un manteniment dels estereotips com la falta d\u2019influ\u00e8ncia del model utilitzat, que afavoria la participaci\u00f3 dels estudiants de g\u00e8nere mascul\u00ed en una proporci\u00f3 de 3 a 1 respecte als models que promovien la motivaci\u00f3 o l\u2019inter\u00e8s de les estudiants de g\u00e8nere femen\u00ed. Aix\u00f2 pot estar relacionat amb la troballa de Bl\u00e1ndez-\u00c1ngel<\/a> et al. (2007)<\/a> referent als dos grans conjunts d\u2019aspectes presentats i a la concepci\u00f3 de l\u2019EF que entenen l\u2019arquetip mascul\u00ed com a universal (Arenas et al., 2022<\/a>; Fern\u00e1ndez-Garc\u00eda et al., 2007<\/a>; V\u00e1zquez i \u00c1lvarez, 1996<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Es va identificar que models pedag\u00f2gics com l\u2019Aprenentatge Cooperatiu, el Model d\u2019Educaci\u00f3 Esportiva, el Model Comprensiu i les seves combinacions tenen un impacte positiu en la igualtat de g\u00e8nere en EF (Gonz\u00e1lez-Espinosa et al., 2019<\/a>; Gil-Arias et al., 2021<\/a>). Aquests enfocaments permeten un entorn m\u00e9s inclusiu i equitatiu, afavorint la participaci\u00f3 i el rendiment de tots elsi les estudiants coincidint amb la bibliografia existent (Guijarro et al., 2020<\/a>; Hortig\u00fcela i Hernando, 2017<\/a>, Le\u00f3n-D\u00edaz et al., 2023<\/a>; M\u00e9ndez-Gim\u00e9nez et al., 2012<\/a>; P\u00e9rez-Pueyo et al., 2020<\/a>).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Partint de tot all\u00f2 presentat, es van observar resultats que van semblar prometedors respecte a la influ\u00e8ncia dels models pedag\u00f2gics en EF per al compliment de l\u2019ODS 5 \u201cAconseguir la igualtat entre els g\u00e8neres i empoderar totes les dones i les nenes\u201d i, per tant, per promoure un escenari educatiu m\u00e9s just i sostenible (ONU, 2015<\/a>). No obstant aix\u00f2, es van detectar algunes limitacions quant a l\u2019impacte general dels models pedag\u00f2gics en l\u2019activitat f\u00edsica moderada-vigorosa de les estudiants de g\u00e8nere femen\u00ed, que van presentar nivells m\u00e9s baixos de participaci\u00f3 f\u00edsica, fins i tot en el context d\u2019un model h\u00edbrid (Oliveros i Fern\u00e1ndez-Rio, 2022<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Malgrat els resultats prometedors, es van evidenciar algunes limitacions com la falta de detall sobre les tasques realitzades i la variabilitat en els instruments i les edats dels estudis revisats. Tamb\u00e9 es va destacar la necessitat d\u2019una investigaci\u00f3 m\u00e9s profunda sobre variables espec\u00edfiques. D\u2019altra banda, cal aclarir que la proposta d\u2019estudiar els models pedag\u00f2gics en EF en relaci\u00f3 amb la igualtat de g\u00e8nere posa de manifest les possibilitats dels esmentats models, per\u00f2 no suposa la garantia d\u2019una millora en aquest sentit. Es considera que el desenvolupament de conductes prosocials en contextos educatius d\u2019activitat f\u00edsica est\u00e0 m\u00e9s determinat pels referents adults encarregats de la tasca que pel m\u00e8tode fet servir (Pelegr\u00edn et al., 2010<\/a>), sent fonamentals la preparaci\u00f3, les actituds, el llenguatge o el curr\u00edculum ocult, entre altres q\u00fcestions, que pot transmetre el professorat (Alvari\u00f1as-Villaverde i Pazos-Gonz\u00e1lez, 2018<\/a>; Reyes et al., 2024<\/a>; S\u00e1nchez-Hern\u00e1ndez et al., 2022<\/a>; V\u00e1zquez i \u00c1lvarez, 1996<\/a>). Com a futures l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3, se suggereix centrar-se en l\u2019estudi d\u2019un \u00fanic model pedag\u00f2gic o en una sola variable relacionada amb la igualtat de g\u00e8nere en EF. Aix\u00ed mateix, resultaria rellevant abordar la reflexi\u00f3 i el pensament cr\u00edtic en EF, dins dels mateixos models pedag\u00f2gics, com a pr\u00e0ctica transformadora per a la igualtat de g\u00e8nere.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi dels estudis revisats conclou que els models pedag\u00f2gics en EF no nom\u00e9s afecten el rendiment i la motivaci\u00f3 dels i les estudiants, sin\u00f3 que poden ser \u00fatils per reduir les desigualtats de g\u00e8nere. Models com l\u2019Aprenentatge Cooperatiu, el Model Comprensiu i els h\u00edbrids (que combinen aquests enfocaments amb l\u2019Educaci\u00f3 Esportiva) fomenten un entorn inclusiu i equitatiu i permeten que tant els estudiants de g\u00e8nere mascul\u00ed com les estudiants de g\u00e8nere femen\u00ed participin activament i millorin el seu rendiment. En escenaris amb una baixa participaci\u00f3 d\u2019estudiants de g\u00e8nere femen\u00ed, \u00e9s necessari adaptar les activitats i l\u2019entorn per promoure la igualtat de g\u00e8nere.<\/p>\n\n\n\n

Els models cooperatius i t\u00e0ctics augmenten la motivaci\u00f3 i la satisfacci\u00f3 de les estudiants de g\u00e8nere femen\u00ed, i tamb\u00e9 canvien la percepci\u00f3 dels estudiants de g\u00e8nere mascul\u00ed envers elles, alhora que permeten que les estudiants de g\u00e8nere femen\u00ed se sentin m\u00e9s valorades i empoderades en un espai tradicionalment dominat pels estudiants de g\u00e8nere mascul\u00ed. Aquests enfocaments redueixen les difer\u00e8ncies de g\u00e8nere observades en entorns competitius. L\u2019Educaci\u00f3 Esportiva i el Model Comprensiu contribueixen a reduir la desmotivaci\u00f3 i afavoreixen la intenci\u00f3 de ser f\u00edsicament actives a llarg termini. Aix\u00ed mateix, \u00e9s necessari destacar que els models pedag\u00f2gics en EF no garanteixen en si mateixos l\u2019esmentada igualtat de g\u00e8nere, ja que han de ser aplicats de manera adequada i amb mirada cr\u00edtica. En aquest sentit, la metodologia \u00e9s un dels factors clau per millorar la igualtat de g\u00e8nere en EF, per\u00f2 no la garanteix nom\u00e9s per la seva pr\u00f2pia naturalesa, ni es pot considerar com l\u2019\u00fanic factor a tenir en compte per aconseguir una EF m\u00e9s igualit\u00e0ria en termes de g\u00e8nere.<\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, la principal aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica de l\u2019estudi est\u00e0 relacionada amb la implementaci\u00f3 de models basats en la cooperaci\u00f3 i el joc t\u00e0ctic ja que aquests representen una oportunitat clara per millorar l\u2019experi\u00e8ncia educativa de les estudiants i fomentar un ambient on tant els estudiants de g\u00e8nere mascul\u00ed com les de g\u00e8nere femen\u00ed puguin participar de manera igualit\u00e0ria, contribuint aix\u00ed al desenvolupament integral dels i les estudiants en termes d\u2019habilitats f\u00edsiques, cognitives, socials i emocionals. <\/p>\n\n\n\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, la formaci\u00f3 cont\u00ednua del professorat i l\u2019adaptaci\u00f3 dels curr\u00edculums en funci\u00f3 d\u2019aquestes metodologies resulten fonamentals per garantir una EF inclusiva i efectiva, que respongui a les necessitats de tots els i les estudiants, independentment del seu g\u00e8nere.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Diversos estudis han assenyalat l\u2019exist\u00e8ncia de desigualtat de g\u00e8nere en les classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica (EF), en termes de menor motivaci\u00f3 i participaci\u00f3 de les estudiants de g\u00e8nere femen\u00ed. Aix\u00ed, resulta fonamental reflexionar sobre la pr\u00e0ctica docent per assolir una educaci\u00f3 m\u00e9s equitativa i allunyada d\u2019estereotips de g\u00e8nere. El prop\u00f2sit d\u2019aquest treball va ser analitzar […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[11341,11341,4],"tags":[8623,12835,12380,6450,12381],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>","Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>","Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>","Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>","Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["educaci\u00f3 de g\u00e8nere<\/a>","educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>","igualtat de g\u00e8nere<\/a>","models pedag\u00f2gics<\/a>","pedagogia de l\u2019activitat f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["educaci\u00f3 de g\u00e8nere<\/span>","educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>","igualtat de g\u00e8nere<\/span>","models pedag\u00f2gics<\/span>","pedagogia de l\u2019activitat f\u00edsica<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 10 mesos ago","modified":"Updated 7 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 juny 2025","modified":"Updated on 4 octubre 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 juny 2025 15:47","modified":"Updated on 4 octubre 2025 08:37"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/68792\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=68792"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/68792\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":69561,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/68792\/revisions\/69561\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=68792"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=68792"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=68792"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}