{"id":68786,"date":"2025-06-30T15:37:37","date_gmt":"2025-06-30T15:37:37","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=68786"},"modified":"2025-09-30T20:40:59","modified_gmt":"2025-09-30T20:40:59","slug":"desigualtats-en-lactivitat-fisica-de-ladolescencia-a-catalunya-influencia-del-nivell-socioeconomic-la-immigracio-i-el-genere","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/desigualtats-en-lactivitat-fisica-de-ladolescencia-a-catalunya-influencia-del-nivell-socioeconomic-la-immigracio-i-el-genere\/","title":{"rendered":"Desigualtats en l\u2019activitat f\u00edsica de l\u2019adolesc\u00e8ncia a Catalunya: influ\u00e8ncia del nivell socioecon\u00f2mic, la immigraci\u00f3 i el g\u00e8nere"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica (AF) durant l\u2019adolesc\u00e8ncia \u00e9s essencial per al desenvolupament f\u00edsic, mental i social, per\u00f2 no tots els col\u00b7lectius tenen acc\u00e9s a aquests beneficis de manera equitativa. Factors com el nivell socioecon\u00f2mic i cultural (NSEC), l\u2019origen migratori i el g\u00e8nere condicionen la freq\u00fc\u00e8ncia amb qu\u00e8 les persones adolescents participen en activitats f\u00edsiques. A Catalunya, aquestes desigualtats adquireixen rellev\u00e0ncia en un context de diversitat creixent i desigualtats socioecon\u00f2miques persistents. A partir de les dades de l\u2019estudi PISA 2022 de 1524 adolescents catalans de 15 anys, es va analitzar la influ\u00e8ncia dels factors de desigualtat sobre la pr\u00e0ctica setmanal d\u2019AF. Els resultats mostren difer\u00e8ncies significatives en la freq\u00fc\u00e8ncia setmanal d\u2019AF segons el NSEC de les persones adolescents (p<\/em> < .001). Mentre que el NSEC alt s\u2019associa predominantment amb freq\u00fc\u00e8ncies interm\u00e8dies (2\u20134 cops\/setmana), el NSEC baix mostra una sobrerepresentaci\u00f3 tant en les categories de pr\u00e0ctica baixa (0\u20131 cop\/setmana) com en la de pr\u00e0ctica molt elevada (\u22655 cops\/setmana). Pel que fa a l\u2019origen migratori, els i les adolescents nadius reporten una participaci\u00f3 m\u00e9s elevada que aquells de primera generaci\u00f3, especialment en graus de freq\u00fc\u00e8ncia elevada (\u2265 3 cops\/setmana). Pel que fa al g\u00e8nere, els nois superen clarament les noies en pr\u00e0ctiques freq\u00fcents, amb un 58.35% que realitza AF 5 cops o m\u00e9s per setmana, enfront del 33.37% de les noies. Aquestes desigualtats evidencien barreres socials, econ\u00f2miques i culturals que limiten l\u2019acc\u00e9s dels col\u00b7lectius vulnerables a l\u2019AF. Es destaca la necessitat de generar pol\u00edtiques que promoguin l\u2019AF equitativa, subvencions espec\u00edfiques i programes d\u2019integraci\u00f3 cultural, essencials per fomentar un acc\u00e9s equitatiu i assegurar els beneficis del seu impacte en el benestar dels i de les adolescents.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> activitat fi\u0301sica<\/span>, adolescents<\/span>, desigualtats<\/span>, g\u00e8nere<\/span>, immigraci\u00f3<\/span>, nivell socioecon\u00f2mic<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019activitat f\u00edsica (AF) i l\u2019esport s\u00f3n components fonamentals per al desenvolupament saludable de les persones, ja que contribueixen a prevenir malalties, milloren la salut mental, la qualitat de vida i les habilitats socials, i afavoreixen aix\u00ed el benestar global (Dimitri et al., 2020<\/a>; Poitras et al., 2016<\/a>). \u00c9s per aquest motiu que les institucions i els governs han impulsat estrat\u00e8gies per fomentar la pr\u00e0ctica d\u2019AF com a eina de promoci\u00f3 del benestar i de la qualitat de vida (WHO, 2020<\/a>). Tot i aix\u00f2, aquests beneficis es poden veure  limitats durant l\u2019adolesc\u00e8ncia per diferents barreres invisibles que cal eliminar. Diversos estudis apunten l\u2019exist\u00e8ncia de desigualtats en la pr\u00e0ctica d\u2019AF entre les persones adolescents associades a factors socials i culturals (Alliott et al., 2022<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En aquesta l\u00ednia, la literatura existent destaca tres factors de desigualtat fonamentals \u2014el nivell socioecon\u00f2mic i cultural (NSEC), l\u2019origen migratori i el g\u00e8nere\u2014 que condicionen la freq\u00fc\u00e8ncia de la pr\u00e0ctica d\u2019AF (Ferry i Lund, 2016<\/a>; Kaya et al., 2021<\/a>; Tandon et al., 2021<\/a>). En l\u2019\u00e0mbit socioecon\u00f2mic, els joves amb un NSEC m\u00e9s alt practiquen AF amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia, fet que s\u2019explica per la seva major capacitat econ\u00f2mica per accedir a activitats esportives i a instal\u00b7lacions adequades (Eime et al., 2017<\/a>; Tandon et al., 2021<\/a>). Pel que fa a l\u2019origen migratori, les barreres d\u2019integraci\u00f3 social i cultural sovint dificulten l\u2019acc\u00e9s de la poblaci\u00f3 adolescent d\u2019origen immigrant a l\u2019esport i a l\u2019AF organitzada, alhora que la manca de referents esportius o d\u2019espais culturals inclusius pot incrementar aquesta exclusi\u00f3 (Kaya et al., 2021<\/a>). En aquest sentit, les persones adolescents d\u2019origen immigrant poden experimentar una manca de suport cultural i social (Alliott et al., 2022<\/a>; Eime et al., 2017<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Finalment, el g\u00e8nere tamb\u00e9 \u00e9s un factor determinant, ja que les noies tendeixen a participar menys en activitats f\u00edsiques (Ferry i Lund, 2016<\/a>; Guti\u00e9rrez i Garc\u00eda-L\u00f3pez, 2012<\/a>; Mu\u00f1oz-Arroyave et al., 2021<\/a>). Aquesta difer\u00e8ncia de participaci\u00f3, segons la literatura, pot ser deguda als estereotips socials, a les expectatives o a la percepci\u00f3 de compet\u00e8ncia, que influeixen en les decisions de les adolescentsa l\u2019hora de participar en activitats f\u00edsiques (Moreno-Vitoria et al., 2024<\/a>; Vidal-Conti, 2016<\/a>). A escala internacional, s\u2019observa una preocupaci\u00f3 creixent per aquestes desigualtats associades al g\u00e8nere, reflectida en instruments com la Convenci\u00f3 Internacional sobre l\u2019Eliminaci\u00f3 de totes les formes de Discriminaci\u00f3 contra la Dona (CEDAW) i la Carta Internacional revisada de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i l\u2019Esport de la UNESCO (Flores et al., 2022<\/a>), que promouen la igualtat de g\u00e8nere en l\u2019esport. <\/p>\n\n\n\n

Les desigualtats socioecon\u00f2miques i culturals generen una fractura social que tamb\u00e9 es reflecteix en la pr\u00e0ctica d\u2019AF entre la poblaci\u00f3 adolescent, amb conseq\u00fc\u00e8ncies negatives per al seu benestar f\u00edsic i social. Ara b\u00e9, les pol\u00edtiques dirigides a revertir aquesta situaci\u00f3 s\u2019estableixen mitjan\u00e7ant l\u2019assignaci\u00f3 de fons, la publicaci\u00f3 de directrius formals i l\u2019establiment d\u2019agendes esportives, per\u00f2 els responsables de la seva formulaci\u00f3 rarament es relacionen directament amb els usuaris finals. Aquest fet agreuja la dist\u00e0ncia entre la formulaci\u00f3 de pol\u00edtiques inclusives i la seva execuci\u00f3, reduint l\u2019impacte i l\u2019accessibilitat real d\u2019aquests col\u00b7lectius (Dashper et al., 2019<\/a>). En alguns pa\u00efsos, s\u2019han implementat estrat\u00e8gies per garantir un acc\u00e9s equitatiu a les activitats esportives, com la creaci\u00f3 de subvencions espec\u00edfiques i programes de suport cultural per a col\u00b7lectius amb menys recursos (H\u00e4m\u00e4l\u00e4inen et al., 2016<\/a>), un tipus d\u2019iniciatives que s\u00f3n essencials per fomentar l\u2019AF en adolescents de diferents or\u00edgens i situacions socioecon\u00f2miques, i contribuir aix\u00ed a una societat m\u00e9s inclusiva.<\/p>\n\n\n\n

Els darrers estudis fets a Catalunya identifiquen aquests tres factors de desigualtat com els m\u00e9s destacats quant a la participaci\u00f3 en les extraescolars esportives: l\u2019origen dels infants i adolescents \u2014fins a un 25% de difer\u00e8ncia entre els nadius i els d\u2019origen immigrant\u2014 (Alegre i Morat\u00f3, 2025<\/a>), el nivell socioecon\u00f2mic de les fam\u00edlies \u2014fins a un 24% entre les fam\u00edlies m\u00e9s avantatjades i les m\u00e9s vulnerables\u2014 (Menc\u00eda i Samper, 2023<\/a>), i el g\u00e8nere (Observatori Catal\u00e0 de l\u2019Esport, 2023<\/a>). No obstant aix\u00f2, les dades disponibles sobre el context catal\u00e0 s\u00f3n limitades, especialment pel que fa a infants i adolescents. A excepci\u00f3 de l\u2019enquesta sobre participaci\u00f3 extraescolar a Catalunya (Menc\u00eda i Samper, 2023<\/a>), no existeixen estudis espec\u00edfics que analitzin la participaci\u00f3 i la freq\u00fc\u00e8ncia en la pr\u00e0ctica d\u2019AF en infants i adolescents, ni la influ\u00e8ncia dels factors de g\u00e8nere, immigraci\u00f3 i nivell socioecon\u00f2mic en aquesta participaci\u00f3. A m\u00e9s, \u00e9s crucial analitzar de manera m\u00e9s aprofundida com aquests factors interseccionen i amplifiquen les desigualtats en la freq\u00fc\u00e8ncia de pr\u00e0ctica d\u2019AF entre els i les adolescents.<\/p>\n\n\n\n

Per tot aix\u00f2, aquesta recerca va tenir com a objectiu analitzar la freq\u00fc\u00e8ncia de pr\u00e0ctica d\u2019AF en funci\u00f3 del NSEC, l\u2019origen migratori i el g\u00e8nere entre els i les adolescents a Catalunya. Aquest estudi pretenia aportar una major comprensi\u00f3 de la influ\u00e8ncia dels diferents factors de desigualtat en la pr\u00e0ctica d\u2019AF. Un coneixement que podria esdevenir clau per avan\u00e7ar en el disseny de les pol\u00edtiques i les intervencions focalitzades a promoure la pr\u00e0ctica d\u2019AF de manera equitativa entre els i les adolescents  <\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019estudi es va fer utilitzant les dades de la base de dades PISA 2022 (OCDE, 2023<\/a>), focalitzant l\u2019an\u00e0lisi en la mostra de 1524 adolescents de 4t d\u2019ESO (15 anys) de Catalunya. La selecci\u00f3 d\u2019aquesta franja d\u2019edat va respondre a la mostra incorporada en l\u2019estudi de PISA, que se centra en estudiants de 15 anys per avaluar compet\u00e8ncies i factors educatius a escala internacional. PISA utilitza un mostreig estratificat, que selecciona aleat\u00f2riament escoles que representen el conjunt d\u2019estudiants de cada regi\u00f3 o pa\u00eds. <\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi es va fer seguint el Codi de Conducta Europeu per a la Integritat en la Investigaci\u00f3 (ALLEA, 2023<\/a>) per garantir les pr\u00e0ctiques \u00e8tiques en la recerca, i complint les directrius \u00e8tiques de PISA, que van garantir la privacitat dels participants i la confidencialitat institucional. A Espanya, la participaci\u00f3 en el programa PISA est\u00e0 regulada per la Llei Org\u00e0nica 2\/2006 (LOE) i les seves modificacions posteriors, incloses la LOMCE i la LOMLOE, que regulen la participaci\u00f3 de les escoles i els estudiants en les avaluacions educatives. A m\u00e9s, els est\u00e0ndards de protecci\u00f3 de dades estan garantits pel govern espanyol.<\/p>\n\n\n\n

Materials i instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per recollir les dades es va utilitzar la base de dades PISA 2022, un estudi internacional estandarditzat que avalua les compet\u00e8ncies de l\u2019alumnat de 15 anys amb relaci\u00f3 a les \u00e0rees de llengua, matem\u00e0tiques i ci\u00e8ncies. El q\u00fcestionari va incloure seccions que van permetre recollir informaci\u00f3 socioecon\u00f2mica, familiar i sobre h\u00e0bits de vida, tamb\u00e9 la pr\u00e0ctica d\u2019AF. <\/p>\n\n\n\n

La variable dependent en aquest estudi va ser la freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019AF setmanal, recollida a PISA a trav\u00e9s d\u2019un q\u00fcestionari que demanava als participants quants dies per setmana practicaven exercici f\u00edsic fora de l\u2019horari escolar. En total, es van establir 6 categories, des de cap dia de pr\u00e0ctica a 1, 2, 3, 4 i 5 cops o m\u00e9s per setmana. Per tal de facilitar l\u2019an\u00e0lisi i la comprensi\u00f3 dels resultats, es va optar per agrupar en una sola categoria els i les participants que practicaven AF 5 o m\u00e9s cops per setmana, at\u00e8s que aquest llindar permet identificar les persones adolescents amb una pr\u00e0ctica regular i freq\u00fcent.<\/p>\n\n\n\n

Les variables independents de l\u2019estudi van ser el nivell socioecon\u00f2mic i cultural, l\u2019origen migratori i el g\u00e8nere. Per al nivell socioecon\u00f2mic i cultural es va aprofitar l\u2019escala que PISA construeix de cada alumne a partir de la informaci\u00f3 sobre l\u2019ocupaci\u00f3 dels pares, el nivell educatiu i els recursos disponibles a la llar. En aquest estudi es van categoritzar els participants en tres grups (baix, mitj\u00e0 i alt) utilitzant els percentils del 25%, 50% i 75%. Per a l\u2019origen migratori, l\u2019OECD estableix una classificaci\u00f3 en tres grups: <\/p>\n\n\n\n

    \n
  1. Nadius: adolescents amb progenitors nascuts al mateix pa\u00eds.<\/li>\n\n\n\n
  2. Segona generaci\u00f3: adolescents nascuts al pa\u00eds, per\u00f2 amb almenys un progenitor nascut a l\u2019estranger.<\/li>\n\n\n\n
  3. Primera generaci\u00f3: adolescents nascuts a l\u2019estranger o amb progenitors nascuts a l\u2019estranger.<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

    Finalment, pel que fa al g\u00e8nere, l\u2019OCDE es limita a categoritzar la variable dicot\u00f2mica en mascul\u00ed o femen\u00ed. <\/p>\n\n\n\n

    An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Es van calcular estad\u00edstiques descriptives per a cada variable independent i dependent. Posteriorment, es va aplicar la prova de khi quadrat per avaluar la relaci\u00f3 entre cada variable independent (\u00edndex socioecon\u00f2mic i cultural, origen migratori i g\u00e8nere) i la freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019exercici setmanal. Aquesta prova permet identificar si les difer\u00e8ncies observades entre grups s\u00f3n estad\u00edsticament significatives. Per identificar on es trobaven les difer\u00e8ncies significatives, es van dur a terme proves post hoc<\/em> mitjan\u00e7ant l\u2019an\u00e0lisi de residus ajustats estandarditzats. Aquest enfocament va permetre determinar quines combinacions de g\u00e8nere, nivell socioecon\u00f2mic i immigraci\u00f3 mostraven desigualtats m\u00e9s marcades en la pr\u00e0ctica d\u2019AF. Per complementar l\u2019an\u00e0lisi, es van incloure models de regressi\u00f3 log\u00edstica multinomial per explorar la interacci\u00f3 entre el g\u00e8nere, el nivell socioecon\u00f2mic i l\u2019origen migratori en la pr\u00e0ctica d\u2019AF. Aquesta aproximaci\u00f3 interseccional permet identificar patrons espec\u00edfics de desigualtat derivats de la combinaci\u00f3 d\u2019aquests factors.<\/p>\n\n\n\n

    Per analitzar les dades es va utilitzar el programa SPSS (versi\u00f3 29.0). El nivell de significaci\u00f3 es va establir a p<\/em> < .05. Les associacions significatives es van interpretar com a indicadors de desigualtat en la participaci\u00f3 en activitats f\u00edsiques en funci\u00f3 dels tres factors analitzats.<\/p>\n\n\n\n

    Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    En aquest estudi es va incloure una mostra total de 1524 adolescents de 4t d\u2019ESO, d\u2019una edat mitjana de 15 anys segons l\u2019OCDE (758 noies i 766 nois) participants en l\u2019estudi PISA 2022. No obstant aix\u00f2, la mida de la mostra va variar en funci\u00f3 de les variables analitzades: 1132 adolescents en l\u2019an\u00e0lisi segons el nivell socioecon\u00f2mic i 1443 en l\u2019an\u00e0lisi segons l\u2019origen migratori. Aquesta variaci\u00f3 es deu al fet que PISA utilitza q\u00fcestionaris personalitzats i no tots els participants responen totes les preguntes. Tot i aquesta reducci\u00f3, es garanteix una mostra representativa en tots els \u00e0mbits analitzats.<\/p>\n\n\n\n

    Nivell socioecon\u00f2mic i cultural i freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019exercici o esport<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    La variable del nivell socioecon\u00f2mic es va categoritzar en tres grups (baix, mitj\u00e0 i alt) basats en percentils de l\u2019\u00edndex d\u2019estatus econ\u00f2mic, social i cultural (vegeu la Taula 1). Els resultats van mostrar una distribuci\u00f3 diferenciada de la freq\u00fc\u00e8ncia de pr\u00e0ctica d\u2019AF segons el nivell socioecon\u00f2mic (vegeu la Taula 2).<\/p>\n\n\n\n

    \n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    Percentils de l\u2019\u00edndex d\u2019estatus econ\u00f2mic, social i cultural que s\u2019han utilitzat en aquesta recerca<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

    Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    \n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Taula <\/strong>2<\/p>\n\n\n\n

    Freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019exercici o esport setmanal abans o despr\u00e9s de l\u2019escola segons el nivell socioecon\u00f2mic i cultural<\/em><\/p>\n\n\n\n

    Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    Pel que fa a les freq\u00fc\u00e8ncies de pr\u00e0ctica elevada, el 73.93% dels adolescents amb un nivell socioecon\u00f2mic alt practicaven exercici 3 o m\u00e9s cops per setmana, essent el grup amb major participaci\u00f3 en aquest rang. En canvi, en les freq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s baixes (mai o 1 cop per setmana) es va observar un percentatge superior d\u2019adolescents de nivell socioecon\u00f2mic baix (22.57%) en comparaci\u00f3 amb la resta (18.93% de nivell mitj\u00e0 i 13.15% d\u2019alt). Addicionalment, a partir de 5 cops o m\u00e9s per setmana, el grup amb major participaci\u00f3 \u00e9s el de nivell socioecon\u00f2mic baix (49.19%), gaireb\u00e9 un 6% m\u00e9s que els grups de nivell mitj\u00e0 i alt. En aquesta l\u00ednia, la prova de khi quadrat va revelar que existeixen associacions significatives entre la variable de nivell socioecon\u00f2mic i cultural i la freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019exercici o esport setmanal (\u03c72<\/sup>(20) = 50.720; p<\/em> < .001). Els residus corregits estandarditzats van revelar que els grups amb un percentil m\u00e9s baix del nivell socioecon\u00f2mic es concentraven en les categories de 0 i 1 cop d\u2019exercici per setmana (residus de 2.0 i 1.7, respectivament), aix\u00ed com en la categoria de 5 o m\u00e9s cops per setmana (residu de 1.7). En canvi, els grups amb un percentil m\u00e9s alt es van concentrar en les categories de 3 i 4 cops per setmana (residus de 2.8 i 1.7).<\/p>\n\n\n\n

    Origen migratori i freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019exercici o esport<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Pel que fa a l\u2019origen migratori familiar, els i les adolescents es van agrupar, segons la classificaci\u00f3 de la OECD, en tres categories: nadius, segona generaci\u00f3 i primera generaci\u00f3. Els participants nadius van presentar una major proporci\u00f3 de pr\u00e0ctica regular d\u2019exercici, amb un 14.10% que en practicava 4 vegades a la setmana, en comparaci\u00f3 amb el 9.75% de la segona generaci\u00f3 i el 8% de la primera generaci\u00f3. La proporci\u00f3 d\u2019adolescents que no feien cap tipus d\u2019exercici tamb\u00e9 va augmentar considerablement entre els participants de primera generaci\u00f3 (23.20%), en comparaci\u00f3 amb els i les adolescents nadius (11.41%). A partir de 3 cops a la setmana, van ser m\u00e9s els i les adolescents nadius que practicaven esport o exercici, mentre que entre cap i 2 cops a la setmana, van ser m\u00e9s els adolescents de primera generaci\u00f3. A la Taula 3 es mostren els resultats detallats. <\/p>\n\n\n\n

    \n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    Freq\u00fc\u00e8ncia setmanal d\u2019exercici o esport segons l\u2019origen migratori  <\/em><\/p>\n\n\n\n

    Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    <\/p>\n\n\n\n

    Quan es va analitzar la distribuci\u00f3 de la freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019AF per grup d\u2019origen migratori a partir de la prova de khi quadrat, es va destacar una associaci\u00f3 significativa (\u03c7\u00b2(20) = 42.087, p<\/em> = .003). Els residus corregits estandarditzats van revelar que els i les adolescents d\u2019origen immigrant de primera generaci\u00f3 tenien una major pres\u00e8ncia en les categories de 0 i 1 cop a la setmana d\u2019exercici (residus de 3.5 i 1.8, respectivament), mentre que els i les adolescents nadius mostraven associacions positives significatives en les categories de 3 a 5 cops per setmana d\u2019exercici (residus de 2.2, 2.4 i 1.7).<\/p>\n\n\n\n

    G\u00e8nere i freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019exercici o esport<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    La poblaci\u00f3 adolescent de g\u00e8nere mascul\u00ed va mostrar una pr\u00e0ctica m\u00e9s freq\u00fcent d\u2019exercici f\u00edsic en comparaci\u00f3 amb la de g\u00e8nere femen\u00ed. Un 58.35% dels nois va indicar que feien exercici 5 cops per setmana o m\u00e9s, mentre que nom\u00e9s el 33.37% de les noies va reportar aquest mateix nivell de freq\u00fc\u00e8ncia. En contraposici\u00f3, les noies van mostrar una proporci\u00f3 superior de participants que no practicaven cap exercici o esport (17.54% en dones, en comparaci\u00f3 amb 8.48% en homes). A partir de 5 cops per setmana o m\u00e9s es va observar una participaci\u00f3 m\u00e9s elevada dels nois, mentre que fins a 4 dies a la setmana hi van predominar les noies que practicaven exercici o esport. <\/p>\n\n\n\n

    \n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    Freq\u00fc\u00e8ncia setmanal d\u2019exercici o esport segons el g\u00e8nere<\/em><\/p>\n\n\n\n

    Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    Addicionalment, la prova de khi quadrat va revelar que existeixen associacions significatives entre la variable de g\u00e8nere i la freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019exercici o esport setmanal (\u03c72<\/sup>(10) = 126.148; p<\/em> < .001). Els residus corregits estandarditzats van mostrar que les noies tenien una major pres\u00e8ncia en les categories de 0, 1 i 2 vegades d\u2019exercici a la setmana (residus de 5.3, 3.5 i 4.0, respectivament) mentre que els nois en la categoria de 5 o m\u00e9s cops d\u2019exercici a la setmana (residus de 4.0 i 7.5).<\/p>\n\n\n\n

    L\u2019an\u00e0lisi de la interacci\u00f3 entre les variables g\u00e8nere, nivell socioecon\u00f2mic i cultural i origen migratori a trav\u00e9s de regressi\u00f3 log\u00edstica multinomial va identificar efectes significatius, especialment en els nivells m\u00e9s baixos de pr\u00e0ctica d\u2019exercici. Els resultats mostren que, en la categoria de 0 cops d\u2019exercici a la setmana, les interaccions entre g\u00e8nere femen\u00ed i els percentils 1 i 2 de nivell socioecon\u00f2mic van ser significatives (p<\/em> < .001), i indiquen que les noies amb un nivell socioecon\u00f2mic m\u00e9s baix tenen m\u00e9s probabilitats de no practicar exercici. Per contra, aquesta interacci\u00f3 no va ser significativa per al percentil socioecon\u00f2mic 3 (p<\/em> = .393), suggerint que el nivell socioecon\u00f2mic m\u00e9s alt no influencia de la mateixa manera la pr\u00e0ctica d\u2019exercici entre les noies.<\/p>\n\n\n\n

    En el cas de la pr\u00e0ctica d\u2019exercici una vegada a la setmana, no es va observar una interacci\u00f3 significativa entre g\u00e8nere i nivell socioecon\u00f2mic. No obstant aix\u00f2, en la categoria de 2 cops d\u2019exercici per setmana, es va recuperar la significativitat per als percentils 1 i 2 de nivell socioecon\u00f2mic (p<\/em> < .001), mentre que per al percentil 3 no es va trobar significaci\u00f3 (p<\/em> = .717). Pel que fa a l\u2019origen migratori, els resultats no van mostrar efectes significatius en la interacci\u00f3 amb les altres variables.<\/p>\n\n\n\n

    Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Els resultats d\u2019aquest estudi evidencien que el nivell socioecon\u00f2mic, l\u2019origen migratori i el g\u00e8nere s\u00f3n factors de desigualtat en la pr\u00e0ctica d\u2019AF en l\u2019adolesc\u00e8ncia a Catalunya. La poblaci\u00f3 adolescent amb un nivell socioecon\u00f2mic m\u00e9s alt i aquella considerada nadiua presenta una freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019AF m\u00e9s elevada en els llindars d\u2019entre 2 i 4 cops per setmana. Segons els darrers estudis a Catalunya, aquest \u00e9s el rang de pr\u00e0ctica setmanal m\u00e9s associat a millors impactes en el rendiment acad\u00e8mic (Roig-Hierro et al., 2025<\/a>). De manera inesperada, els adolescents de nivell socioecon\u00f2mic m\u00e9s baix mostren una participaci\u00f3 superior en la franja de 5 cops o m\u00e9s per setmana. Tot i que podria semblar un resultat positiu, aquesta freq\u00fc\u00e8ncia molt elevada tamb\u00e9 s\u2019ha vinculat amb possibles efectes distractors i impactes negatius en el rendiment acad\u00e8mic (Roig-Hierro et al., 2025<\/a>). Pel que fa al g\u00e8nere, les noies mostren una menor participaci\u00f3 en activitats f\u00edsiques en comparaci\u00f3 amb els nois. Addicionalment, els resultats apunten a una intersecci\u00f3 significativa entre el nivell socioecon\u00f2mic i el g\u00e8nere, la qual amplifica les desigualtats observades. En particular, les noies provinents de fam\u00edlies amb un nivell socioecon\u00f2mic baix presenten una freq\u00fc\u00e8ncia de pr\u00e0ctica d\u2019AF notablement inferior, tant en comparaci\u00f3 amb els nois del mateix estrat com amb adolescents de nivells socioecon\u00f2mics m\u00e9s alts. Aquests resultats permeten situar aquests tres factors \u2014el nivell socioecon\u00f2mic, l\u2019origen migratori i el g\u00e8nere\u2014 com a elements centrals de desigualtat en la pr\u00e0ctica setmanal d\u2019AF en adolescents.<\/p>\n\n\n\n

    Estudis previs han assenyalat que el nivell socioecon\u00f2mic i l\u2019origen migratori s\u00f3n factors determinants en l\u2019acc\u00e9s a l\u2019AF (Kaya et al., 2021<\/a>; Tandon et al., 2021<\/a>; Alegre i Morat\u00f3, 2025<\/a>; Menc\u00eda i Samper, 2023<\/a>). En aquest sentit, l\u2019estudi sobre la participaci\u00f3 extraescolar a Catalunya impulsat per Educaci\u00f3 360 destaca que les desigualtats en les activitats extraescolars esportives no nom\u00e9s es manifesten en la taxa de participaci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 en la tipologia d\u2019activitats i la intensitat de pr\u00e0ctica (hores setmanals) (Menc\u00eda i Samper, 2023<\/a>). Aquesta evid\u00e8ncia subratlla la import\u00e0ncia d\u2019ampliar l\u2019an\u00e0lisi m\u00e9s enll\u00e0 de la mera participaci\u00f3 en AF per examinar-ne la freq\u00fc\u00e8ncia i la tipologia, aspectes clau per comprendre millor les desigualtats en aquest \u00e0mbit. Els resultats d\u2019aquest estudi s\u00f3n coherents amb la literatura pr\u00e8via, que assenyala que la poblaci\u00f3 adolescent amb un nivell socioecon\u00f2mic alt t\u00e9 m\u00e9s acc\u00e9s a activitats esportives i a instal\u00b7lacions de qualitat, gr\u00e0cies al poder adquisitiu de les fam\u00edlies (Ramos et al., 2016<\/a>). Ara b\u00e9, cal aprofundir en la interpretaci\u00f3 del fet que els adolescents de nivell socioecon\u00f2mic baix concentren una proporci\u00f3 m\u00e9s alta de pr\u00e0ctica d\u2019AF (\u2265 5 cops\/setmana). Encara que pugui reflectir quotes altes de comprom\u00eds f\u00edsic, tamb\u00e9 pot traduir-se en desigualtats encobertes, ja que freq\u00fc\u00e8ncies tan elevades poden estar associades a factors com nivells baixos d\u2019educaci\u00f3, autoestima baixa o trastorns de conducta aliment\u00e0ria (Caponnetto et al., 2021<\/a>). Aquesta paradoxa obre una l\u00ednia d\u2019an\u00e0lisi rellevant per entendre millor els vincles entre pr\u00e0ctica intensa d\u2019AF i vulnerabilitat social.<\/p>\n\n\n\n

    Aquestes desigualtats tenen una traject\u00f2ria hist\u00f2rica, com mostren les dades de l\u2019Observatori Catal\u00e0 de l\u2019Esport (2014)<\/a> que indiquen que, pel que fa al nivell socioecon\u00f2mic, en la classe alta\/mitjana-alta, el 17.9% practica un esport i el 46.2% diversos esports, mentre que nom\u00e9s el 10.3% no en practica cap. En canvi, entre els obrers no qualificats, el 18.4% practica un esport, el 14.3% diversos esports, i el 32.7% no en practica cap. <\/p>\n\n\n\n

    M\u00e9s enll\u00e0 del nivell socioecon\u00f2mic, l\u2019alumnat immigrant, especialment el de primera generaci\u00f3, mostra una pr\u00e0ctica menor d\u2019AF en comparaci\u00f3 amb els seus hom\u00f2legs nadius. Aquest \u00e9s un resultat coherent amb estudis que identifiquen les dificultats d\u2019integraci\u00f3 social i cultural com una barrera addicional a les limitacions econ\u00f2miques (Kaya et al., 2021<\/a>). A Catalunya, on la diversitat social ha augmentat significativament a causa de la immigraci\u00f3 (Ruiz-Trasserra et al., 2017<\/a>), \u00e9s essencial garantir la inclusi\u00f3 de tots els col\u00b7lectius en l\u2019esport i l\u2019AF. Aquesta evid\u00e8ncia subratlla la necessitat d\u2019un suport espec\u00edfic, com mesures d\u2019acompanyament i estrat\u00e8gies d\u2019inclusi\u00f3, per evitar que aquests joves desenvolupin estils de vida m\u00e9s sedentaris, amb possibles repercussions negatives per a la seva salut i benestar a llarg termini (van Sluijs et al., 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

    Els resultats del present estudi tamb\u00e9 confirmen les desigualtats de g\u00e8nere en la pr\u00e0ctica d\u2019AF, en destacar que les noies tendeixen a participar menys en activitats f\u00edsiques que els nois. Aquestes difer\u00e8ncies de g\u00e8nere en la pr\u00e0ctica d\u2019AF s\u2019han destacat en diversos estudis (Ferry i Lund, 2016<\/a>; Guti\u00e9rrez i Garc\u00eda-L\u00f3pez, 2012<\/a>; Mu\u00f1oz-Arroyave et al., 2021<\/a>), els quals atribueixen aquesta desigualtat a estereotips de g\u00e8nere, a preocupacions sobre el rendiment i l\u2019acceptaci\u00f3 social, i a percepcions de les noies sobre un espai esportiu poc inclusiu (Ramos et al., 2016<\/a>; Vidal-Conti, 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

    Com es destaca en el present estudi, \u00e9s possible que les desigualtats de g\u00e8nere, alhora, interseccionin amb altres factors de desigualtat, com el nivell socioecon\u00f2mic. Aquesta interacci\u00f3 suggereix que la combinaci\u00f3 de desigualtats  socials pot tenir un efecte acumulatiu que limita encara m\u00e9s les oportunitats d\u2019acc\u00e9s a l\u2019AF. Aix\u00f2 subratlla la necessitat de dur a terme pol\u00edtiques inclusives que abordin conjuntament aquestes desigualtats i donin resposta a les necessitats espec\u00edfiques dels col\u00b7lectius m\u00e9s vulnerables (H\u00e4m\u00e4l\u00e4inen et al., 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

    Per promoure una major equitat en la pr\u00e0ctica d\u2019AF, les pol\u00edtiques d\u2019inclusi\u00f3 s\u00f3n crucials i han d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 de la comptabilitzaci\u00f3 de l\u2019oferta i considerar m\u00e9s \u00e0mpliament la pl\u00e8tora de barreres existents a les quals s\u2019enfronten aquests col\u00b7lectius (Dashper et al., 2019<\/a>). Els factors facilitadors podrien incloure subvencions per reduir els costos d\u2019inscripci\u00f3 a activitats esportives adre\u00e7ades a fam\u00edlies amb pocs recursos, aix\u00ed com programes espec\u00edfics dirigits a joves immigrants que fomentin un entorn segur i inclusiu per a la pr\u00e0ctica d\u2019AF (Ajuntament de Barcelona, 2023<\/a>). Aix\u00ed mateix, seria necessari fomentar un canvi cultural en l\u2019esport escolar, adoptant estrat\u00e8gies per trencar amb els estereotips de g\u00e8nere i oferint activitats diverses que atreguin tant nois com noies. L\u2019adopci\u00f3 d\u2019aquestes mesures pot contribuir a reduir les desigualtats en l\u2019AF, i permetre que tots els i les adolescents accedeixin als beneficis f\u00edsics i psicol\u00f2gics de l\u2019activitat esportiva.<\/p>\n\n\n\n

    Tots aquests factors facilitadors han d\u2019inserir-se dins d\u2019un comprom\u00eds m\u00e9s ampli per part de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica. Els resultats del present estudi evidencien una problem\u00e0tica estructural que no pot abordar-se \u00fanicament amb mesures a\u00efllades o accions puntuals. Cal una estrat\u00e8gia global que integri aquests elements en una pol\u00edtica educativa d\u2019extraescolars esportives amb mecanismes concrets per garantir l\u2019acc\u00e9s equitatiu a l\u2019AF, especialment per als col\u00b7lectius en situaci\u00f3 de vulnerabilitat.<\/p>\n\n\n\n

    Tal com assenyalen Alegre i Morat\u00f3 (2025)<\/a>, tot i l\u2019exist\u00e8ncia de programes d\u2019extraescolars destinats a aquests grups en diversos municipis, la seva implementaci\u00f3 \u00e9s heterog\u00e8nia i dep\u00e8n en gran mesura dels recursos disponibles a escala local. Aix\u00f2 posa de manifest la necessitat d\u2019incorporar aquestes iniciatives dins d\u2019un marc pol\u00edtic estable i coordinat, que situ\u00ef l\u2019AF com un element clau de l\u2019agenda educativa. L\u2019objectiu ha de ser garantir una oferta d\u2019activitats esportives de qualitat, accessibles i diversificades, promovent aix\u00ed una veritable equitat en l\u2019acc\u00e9s als beneficis f\u00edsics, socials i psicol\u00f2gics de l\u2019esport i l\u2019AF.<\/p>\n\n\n\n

    En aquesta l\u00ednia, existeixen diverses iniciatives que poden servir com a exemple per a futures pol\u00edtiques. A la ciutat de Barcelona, el programa de subvencions d\u2019activitats extraescolars esportives per a fam\u00edlies amb menys recursos demostra un comprom\u00eds per millorar l\u2019acc\u00e9s a l\u2019AF (Ajuntament de Barcelona, 2023<\/a>). Projectes culturals com el Criquet Jove a BCN promouen la integraci\u00f3 de joves immigrants en un context esportiu adaptat als seus interessos culturals, creant espais segurs de pr\u00e0ctica d\u2019AF i contribuint a la cohesi\u00f3 social (CEAi i FEEB, 2024<\/a>). Altres programes, com l\u2019Escola Esport Ciutat (Ajuntament de Barcelona, 2024<\/a>), difonen esports no convencionals a les escoles, ofereixen l\u2019oportunitat d\u2019ampliar la varietat d\u2019activitats disponibles dirigides a l\u2019estudiantat, faciliten el descobriment de nous esports i promouen h\u00e0bits de vida actius des de joves i la vinculaci\u00f3 en horari extraescolar. Una possibilitat addicional seria incorporar mecanismes espec\u00edfics d\u2019identificaci\u00f3 i inclusi\u00f3 de col\u00b7lectius vulnerabilitzats, basats en criteris individuals i no nom\u00e9s territorials, dins de programes ja actius a Catalunya com el Fitjove (Generalitat de Catalunya, 2023<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

    Limitacions i propostes de futur<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Aquest estudi presenta diverses limitacions que cal considerar en la interpretaci\u00f3 dels resultats. En primer lloc, la mostra inclou nom\u00e9s adolescents de 15 anys, at\u00e8s que les dades provenen de l\u2019informe PISA, fet que dificulta l\u2019extrapolaci\u00f3 a altres franges d\u2019edat dins de l\u2019adolesc\u00e8ncia. Seran necess\u00e0ries futures recerques longitudinals o centrades en altres grups d\u2019edat per analitzar l\u2019evoluci\u00f3 de la pr\u00e0ctica d\u2019AF al llarg del temps. Addicionalment, cal complementar aquest estudi amb una perspectiva d\u2019an\u00e0lisi m\u00e9s qualitativa que permeti comprendre en profunditat les motivacions i barreres percebudes pels adolescents en situaci\u00f3 de vulnerabilitat. En segon lloc, l\u2019estudi se centra en un context geogr\u00e0fic concret, Catalunya, i en un conjunt limitat de variables, la qual cosa pot restringir la generalitzaci\u00f3 dels resultats a altres territoris o realitats socioculturals. L\u2019ampliaci\u00f3 a altres contextos i variables podria oferir una visi\u00f3 m\u00e9s global de les desigualtats en l\u2019AF.<\/p>\n\n\n\n

    A m\u00e9s, l\u2019an\u00e0lisi no aprofundeix en el tipus d\u2019AF realitzada, un aspecte clau per entendre millor les difer\u00e8ncies observades. La influ\u00e8ncia de factors com els recursos econ\u00f2mics o les din\u00e0miques culturals tamb\u00e9 mereix una exploraci\u00f3 m\u00e9s detallada, especialment mitjan\u00e7ant metodologies qualitatives. Finalment, la freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019AF s\u2019ha mesurat amb una \u00fanica pregunta del q\u00fcestionari PISA, fet que pot introduir biaixos d\u2019autopercepci\u00f3. Seria recomanable que futures investigacions utilitzessin instruments validats com el PAQ-C (Bello et al., 2020<\/a>) per obtenir mesures m\u00e9s precises i fiables.<\/p>\n\n\n\n

    Com a crida a l\u2019acci\u00f3, es proposa que les institucions p\u00fabliques reforcin la implementaci\u00f3 de pol\u00edtiques d\u2019inclusi\u00f3 que garanteixin l\u2019acc\u00e9s equitatiu a l\u2019AF per a tots els adolescents, amb una atenci\u00f3 especial als col\u00b7lectius m\u00e9s vulnerables. M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquestes mesures, el desenvolupament d\u2019una pol\u00edtica educativa integral, basada en el model Educaci\u00f3 360, podria ser una eina fonamental per promoure la participaci\u00f3 en activitats extraescolars esportives entre infants i joves en situaci\u00f3 de risc. Aix\u00f2 requereix d\u2019un abordatge estructural, que passi per modificar l\u2019acc\u00e9s i visibilitat de les oportunitats d\u2019AF com a espais educatius i de desenvolupament essencials de les persones adolescents.  Es tracta de fer una aposta ferma, sistem\u00e0tica i sostenible per l\u2019acc\u00e9s i aprofitament universal de l\u2019AF. Per assolir aquest objectiu, \u00e9s imprescindible un suport interinstitucional s\u00f2lid i la implicaci\u00f3 coordinada de l\u2019ecosistema educatiu i comunitari que envolta la comunitat adolescent. Cal construir pol\u00edtiques transversals, en coordinaci\u00f3 amb els diversos departaments implicats (esports, educaci\u00f3, joventut, drets socials i feminismes), aix\u00ed com una acci\u00f3 concertada entre administracions locals, centres educatius, entitats esportives i fam\u00edlies per avan\u00e7ar cap a una major equitat en la pr\u00e0ctica de l\u2019AF i la promoci\u00f3 d\u2019estils de vida actius i saludables entre la joventut catalana.<\/p>\n\n\n\n

    Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    A Catalunya existeixen desigualtats significatives en la pr\u00e0ctica d\u2019AF entre adolescents associades al nivell socioecon\u00f2mic, l\u2019origen migratori i el g\u00e8nere. Els i les adolescents de fam\u00edlies amb menys recursos i aquells amb antecedents migratoris, especialment de primera generaci\u00f3, presenten una freq\u00fc\u00e8ncia menor de pr\u00e0ctica d\u2019AF, mentre que, generalment, les noies practiquen menys AF que els nois, perpetuant les desigualtats de g\u00e8nere. Aquests resultats subratllen la necessitat d\u2019intervencions espec\u00edfiques que abordin de manera integrada aquestes barreres estructurals per tal de promoure la pr\u00e0ctica d\u2019AF de manera equitativa i inclusiva en aquests grups poblacionals.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Resum La pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica (AF) durant l\u2019adolesc\u00e8ncia \u00e9s essencial per al desenvolupament f\u00edsic, mental i social, per\u00f2 no tots els col\u00b7lectius tenen acc\u00e9s a aquests beneficis de manera equitativa. Factors com el nivell socioecon\u00f2mic i cultural (NSEC), l\u2019origen migratori i el g\u00e8nere condicionen la freq\u00fc\u00e8ncia amb qu\u00e8 les persones adolescents participen en activitats f\u00edsiques. […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[154,3851,12370,104,4571,12371],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["activitat fi\u0301sica<\/a>","adolescents<\/a>","desigualtats<\/a>","g\u00e8nere<\/a>","immigraci\u00f3<\/a>","nivell socioecon\u00f2mic<\/a>"],"unlinked":["activitat fi\u0301sica<\/span>","adolescents<\/span>","desigualtats<\/span>","g\u00e8nere<\/span>","immigraci\u00f3<\/span>","nivell socioecon\u00f2mic<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 10 mesos ago","modified":"Updated 7 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 juny 2025","modified":"Updated on 30 setembre 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 juny 2025 15:37","modified":"Updated on 30 setembre 2025 20:40"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/68786\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=68786"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/68786\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":69581,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/68786\/revisions\/69581\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=68786"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=68786"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=68786"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}