{"id":68002,"date":"2025-03-31T21:38:22","date_gmt":"2025-03-31T21:38:22","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/una-nueva-herramienta-para-analizar-el-ritmo-de-juego-en-baloncesto-basketrhythm\/"},"modified":"2025-07-03T09:18:40","modified_gmt":"2025-07-03T09:18:40","slug":"una-nova-eina-per-analitzar-el-ritme-de-joc-en-el-basquet-basketrhythm","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/una-nova-eina-per-analitzar-el-ritme-de-joc-en-el-basquet-basketrhythm\/","title":{"rendered":"Una nova eina per analitzar el ritme de joc en el b\u00e0squet:\u00a0BASKETRHYTHM"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019observaci\u00f3 sistem\u00e0tica del ritme de joc en el b\u00e0squet \u00e9s fonamental per a la planificaci\u00f3 dels entrenaments. Aquest estudi va tenir dos objectius: a) crear una eina observacional, BASKETRHYTHM, per analitzar el ritme de joc en el b\u00e0squet que integri accions t\u00e8cniques i t\u00e0ctiques, aix\u00ed com la durada de les possessions; i b) realitzar un estudi pilot per avaluar el ritme de joc amb aquesta nova eina. El criteri d\u2019experts va mostrar una alta validesa de BASKETRHYTHM (76% d\u2019acord positiu). Els resultats de l\u2019estudi pilot van indicar que un ritme de joc m\u00e9s elevat est\u00e0 associat a una major efectivitat de les possessions, i es van observar difer\u00e8ncies significatives entre quarts i tipus de competici\u00f3 (nacional vs. internacional). Els resultats d\u2019aquest estudi van mostrar que BASKETRHYTHM \u00e9s una eina v\u00e0lida i fiable per analitzar el ritme de joc en el b\u00e0squet, fet que pot contribuir a optimitzar el rendiment en aquest esport.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> an\u00e0lisi del rendiment<\/span>, fiabilitat<\/span>, metodologia observacional sistem\u00e0tica<\/span>, possessi\u00f3<\/span>, t\u00e0ctica<\/span>, validesa<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi del joc, que interpreta la seva l\u00f2gica interna tenint en compte els jugadors, la pilota, el temps i l\u2019entorn espacial reglamentari (Sautu Apell\u00e1niz et al., 2009<\/a>), permet entendre millor les variables implicades en l\u2019esport i millorar el rendiment dels esportistes durant la competici\u00f3 (Lago, 2022<\/a>). Aix\u00ed doncs, l\u2019an\u00e0lisi del joc tamb\u00e9 \u00e9s \u00fatil per planificar de forma precisa els entrenaments dels esportistes (Malarranha i Sampaio, 2007<\/a>; Ortega et al., 2006<\/a>), ja que ajuda a identificar les demandes f\u00edsiques requerides en cada posici\u00f3 de l\u2019esport (Garc\u00eda et al., 2020<\/a>) i els factors clau que contribueixen a la vict\u00f2ria (Sampaio et al., 2010<\/a>; Sampaio i Janeira, 2003<\/a>). El concepte de ritme de joc es va desenvolupar al centre de Barcelona de l\u2019Institut Nacional d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de Catalunya (INEFC) per estudiar els esports d\u2019equip des d\u2019una perspectiva qualitativa, adaptada a les necessitats del joc. Es va centrar en la possessi\u00f3 de la pilota i es va definir com la suma de les accions t\u00e8cniques i les accions t\u00e0ctiques, dividides entre el temps total de possessi\u00f3. Tamb\u00e9 es va incorporar el concepte de ritme efica\u00e7 en comptabilitzar tan sols les possessions amb finalitzaci\u00f3 positiva (Sol\u00e9, 2017<\/a>). Aquest grup de professorat de l\u2019INEFC Barcelona cercava disposar d\u2019indicadors de control del joc, com aquest ritme de joc, directament vinculats a l\u2019estructura coordinativa espec\u00edfica de cada esport que es va proposar, juntament amb el treball cognitiu, per cercar la qualitat i especificitat en l\u2019entrenament dels esports d\u2019equip (Massafret, 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En el b\u00e0squet, el ritme (de joc), ent\u00e8s com el control de la velocitat a la qual es desenvolupa el joc en les seves diferents fases (Malarranha i Sampaio, 2007<\/a>), \u00e9s un indicador de refer\u00e8ncia de la intensitat del model de joc (Sol\u00e9, 2017<\/a>) i un element fonamental de l\u2019an\u00e0lisi del joc dels equips.<\/p>\n\n\n\n

Estudis previs mostren que un ritme de joc m\u00e9s alt proporciona avantatges en moments decisius i contribueix a les vict\u00f2ries (Courel et al., 2014<\/a>; Garc\u00eda et al., 2023<\/a>; Ortega et al., 2006<\/a>). Evangelos et al. (2005)<\/a> van analitzar partits internacionals FIBA i van observar que els equips guanyadors efectuaven m\u00e9s accions de contraatac (ritme de joc alt), que representaven un 10.8% del total de possessions, en comparaci\u00f3 amb el 9% dels equips perdedors. Aquestes accions es resolien r\u00e0pidament, amb percentatges alts d\u2019encert (fins al 97% en situacions d\u20191 contra 0) i van demostrar una associaci\u00f3 significativa amb la vict\u00f2ria (\u03c7\u00b2 = 4.14; p<\/em> < .05). Aquestes dades reforcen la idea que un ritme de joc m\u00e9s elevat, especialment mitjan\u00e7ant accions r\u00e0pides i directes, contribueix clarament a l\u2019efici\u00e8ncia i a la classificaci\u00f3 dels equips, coincidint amb els resultats d\u2019Ib\u00e1\u00f1ez et al. (2003)<\/a> i Ortega et al. (2006)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, Bazanov i Rannama (2017)<\/a> van estudiar 197 possessions en jugadors j\u00fanior de la lliga estoniana i van concloure que les possessions ofensives amb nivells alts d\u2019activitat mec\u00e0nica (> 1.0 g), ritmes card\u00edacs elevats (165-191 bpm) i una alta intensitat col\u00b7lectiva (0.83-1.55) es corresponien amb un coeficient d\u2019efici\u00e8ncia ofensiva superior a 0.90. Aquestes condicions, t\u00edpiques de situacions d\u2019alta velocitat i intensitat, evidencien una relaci\u00f3 directa entre el ritme de joc i l\u2019efic\u00e0cia ofensiva, i confirmen que un ritme elevat no nom\u00e9s reflecteix una major exig\u00e8ncia f\u00edsica, sin\u00f3 tamb\u00e9 una millor producci\u00f3 ofensiva. Aix\u00ed doncs, aquest major rendiment a qu\u00e8 es fa refer\u00e8ncia \u00e9s espec\u00edficament una millor efic\u00e0cia ofensiva, \u00e9s a dir, un increment de punts per possessi\u00f3, una major qualitat en les finalitzacions i una millor capacitat per aprofitar possessions curtes o r\u00e0pides per generar punts. <\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, investigacions recents han evidenciat que la intensitat f\u00edsica i la c\u00e0rrega de treball durant els quarts poden tenir un impacte directe en l\u2019\u00e8xit competitiu. En aquest sentit, l\u2019estudi de Mir\u00f3 et al. (2024)<\/a> amb jugadors U-18 mostra com els quarts guanyats presenten valors significativament superiors en diversos indicadors de c\u00e0rrega externa, com el Player Load (PL), les passes per minut i el Dynamic Stress Load (DSL). <\/p>\n\n\n\n

El ritme de joc es vincula a l\u2019efic\u00e0cia t\u00e0ctica en estudis sobre el b\u00e0squet 3×3 (Sansone et al., 2023<\/a>). A la vegada, el control de la c\u00e0rrega d\u2019entrenament s\u2019ha associat amb una menor incid\u00e8ncia lesional i una millor gesti\u00f3 del rendiment en b\u00e0squet professional, fet que refor\u00e7a la import\u00e0ncia de mesurar de manera fiable variables com la intensitat i el ritme de joc (Chan et al., 2024<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019observaci\u00f3 sistem\u00e0tica s\u2019utilitza \u00e0mpliament en el b\u00e0squet, (Arias Estero et al., 2009<\/a>; Arias Estero, 2012<\/a>) per analitzar elements que influeixen en vict\u00f2ries i derrotes i per dissenyar entrenaments adaptats als esportistes (Ortega et al., 2006<\/a>). El ritme de joc es defineix segons la freq\u00fc\u00e8ncia de canvis de possessi\u00f3 entre equips (Charamis et al., 2023<\/a>; Cs\u00e1taljay et al., 2011<\/a>), considerant les possessions com el per\u00edode que transcorre des que un equip controla la pilota fins que l\u2019equip contrari la recupera (Charamis et al., 2023<\/a>; Sakalidis et al., 2023<\/a>.; Sampaio et al., 2010<\/a>; Sampaio i Janeira, 2003)<\/a>. Tanmateix, no hi ha consens metodol\u00f2gic ja que les definicions i contextos d\u2019estudi varien (Romar\u00eds et al., 2016<\/a>). Algunes metodologies proposen sumar les accions t\u00e8cniques i t\u00e0ctiques dividides pel temps total de la possessi\u00f3 (Bazanov, 2007<\/a>; Bazanov et al., 2005<\/a>, 2006<\/a>; Sol\u00e9, 2017<\/a>), mentre que d\u2019altres se centren en l\u2019an\u00e0lisi de procediments per separat, sigui fixant-se en com s\u2019executen les accions t\u00e8cniques (Alamar, 2006<\/a>; Charamis et al., 2023<\/a>; Nunes, 2016<\/a>; Sampaio i Janeira, 2003<\/a>) o les accions t\u00e0ctiques (Garc\u00eda et al., 2023<\/a>). Aquesta heterogene\u00eftat dificulta poder contrastar i comparar les dades ((Romar\u00eds et al., 2016<\/a>), no obstant sembla que integrar accions t\u00e0ctiques amb les t\u00e8cniques en una mateixa an\u00e0lisi (Bazanov, 2007<\/a>; Bazanov et al., 2005<\/a>, 2006<\/a>) ofereix millors resultats, ja que es considera que l\u2019equilibri adequat de les accions t\u00e0ctiques i t\u00e8cniques \u00e9s el factor on rau l\u2019\u00e8xit (Bazanov, 2007<\/a>). En aquesta l\u00ednia, estudis recents han comen\u00e7at a incorporar tecnologies de seguiment per obtenir una visi\u00f3 m\u00e9s detallada del comportament dels jugadors i del ritme de joc. Facchinetti et al. (2019)<\/a> van proposar una metodologia per identificar autom\u00e0ticament fases actives de joc mitjan\u00e7ant dades cinem\u00e0tiques, i Metulini et al. (2017)<\/a> van utilitzar t\u00e8cniques d\u2019an\u00e0lisi espai-temporal per classificar patrons de moviment col\u00b7lectiu. Tot i que aquests estudis aporten una visi\u00f3 avan\u00e7ada basada en dades, manquen eines observacionals sistematitzades aplicables a contextos reals i accessibles per a entrenadors i t\u00e8cnics. No obstant aix\u00f2, les tecnologies de seguiment ofereixen un gran potencial pr\u00e0ctic, ja que permeten monitoritzar en temps real el comportament t\u00e0ctic i f\u00edsic dels jugadors, i faciliten la presa de decisions durant els entrenaments i els partits, aix\u00ed com la personalitzaci\u00f3 de tasques espec\u00edfiques segons el ritme de joc observat.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, l\u2019objectiu d\u2019aquest estudi era doble: (1) crear una eina de tipus observacional per analitzar el ritme de joc en el b\u00e0squet (BASKETRHYTHM) que tingu\u00e9s en consideraci\u00f3 tant les accions t\u00e8cniques com les t\u00e0ctiques, aix\u00ed com el temps total de les possessions i el seu context  i analitzar la seva validesa de contingut i la fiabilitat dels observadors en utilitzar-la, i (2) estudiar el ritme de joc utilitzant la nova eina en una prova pilot de camp. S\u2019hipotetitza que el ritme de joc ser\u00e0 significativament superior en les possessions efectives, i tamb\u00e9 quan el quart i el partit acabin en vict\u00f2ria de l\u2019equip. Igualment, el ritme de joc ser\u00e0 m\u00e9s alt quan l\u2019equip actua com a local. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Aquesta investigaci\u00f3 es va dur a terme a partir de la metodologia observacional sistem\u00e0tica (Anguera i Hern\u00e1ndez-Mendo, 2013<\/a>). El disseny de l\u2019estudi va ser idiogr\u00e0fic \u2014estudi de l\u2019equip com a unitat, i no pels seus jugadors\u2013\u2013; puntual \u2014estudi de diferents partits per\u00f2 sense fixar-nos en el seu proc\u00e9s i evoluci\u00f3\u2014; i multidimensional \u2014es consideren i analitzen diversos nivells de resposta, com ara les accions t\u00e8cniques, les accions t\u00e0ctiques i el context del ritme de joc. <\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per donar resposta als objectius del treball es van definir les seg\u00fcents fases: (1) creaci\u00f3 i validaci\u00f3 de l\u2019instrument, (2) formaci\u00f3 en l\u2019\u00fas de l\u2019instrument i proc\u00e9s de fiabilitat de l\u2019observaci\u00f3, i (3) desenvolupament de l\u2019estudi pilot. <\/p>\n\n\n\n

En el disseny de l\u2019eina <\/em>observacional hi van participar quatre professionals: tres entrenadors nacionals de b\u00e0squet i professors universitaris del grau en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i l\u2019Esport i un estudiant de doctorat en Activitat F\u00edsica i Salut. El procediment de creaci\u00f3 del nou instrument d\u2019observaci\u00f3 implicava identificar les accions t\u00e8cniques i t\u00e0ctiques i el control temporal de les possessions. <\/p>\n\n\n\n

Per a l\u2019an\u00e0lisi de la validesa de contingut, <\/em>es va comptar amb un panell de vuit experts seleccionats segons criteris estrictes: ser entrenadors nacionals de b\u00e0squet amb un m\u00ednim de deu anys d\u2019experi\u00e8ncia i titulaci\u00f3 en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i l\u2019Esport. Mitjan\u00e7ant un q\u00fcestionari en l\u00ednia, els experts van avaluar els 11 criteris definits en l\u2019eina, indicant el seu acord amb un \u201cS\u00cd estic d\u2019acord\u201d o \u201cNO estic d\u2019acord\u201d. Aix\u00f2 va permetre validar l\u2019instrument en termes d\u2019adequaci\u00f3 i rellev\u00e0ncia per a l\u2019an\u00e0lisi del ritme de joc.<\/p>\n\n\n\n

Per avaluar la fiabilitat intraobservador i interobservador<\/em>, es va fer una formaci\u00f3 espec\u00edfica per a dos investigadors en l\u2019\u00fas del nou instrument d\u2019observaci\u00f3 BASKETRHYTHM, integrada al programari de registre LINCE PLUS (Soto-Fern\u00e1ndez et al., 2022<\/a>), on es van registrar 100 accions t\u00e8cniques i t\u00e0ctiques d\u2019un partit de b\u00e0squet. L\u2019investigador principal va realitzar dos registres independents amb una separaci\u00f3 temporal d\u2019una setmana entre avaluacions per a la fiabilitat intraobservador, mentre que per a la fiabilitat interobservador, un segon investigador, de forma independent, va seguir el mateix procediment. <\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Amb l\u2019eina validada, es va dur a terme un estudi pilot per comprovar la seva aplicabilitat. L\u2019an\u00e0lisi es va centrar en un equip professional de b\u00e0squet de la primera divisi\u00f3 espanyola que competia tamb\u00e9 a l\u2019Eurolliga. La mostra es va seleccionar mitjan\u00e7ant mostreig de conveni\u00e8ncia, atenent la disponibilitat d\u2019equips d\u2019alt nivell i l\u2019acc\u00e9s a l\u2019enregistrament complet dels partits. Els participants de l\u2019estudi van ser 14 jugadors professionals de b\u00e0squet (edat 28.8 \u00b1 4.3 anys, altura 201.01 \u00b1 7.84 cm, pes 99.94 \u00b1 12.3 kg). De la mateixa manera, l\u2019equip analitzat seguia una metodologia d\u2019entrenament anomenada \u201centrenament estructurat\u201d (Pons et al., 2020<\/a>; Tarrag\u00f3 et al., 2019<\/a>). Tot i que la mostra no pret\u00e9n ser representativa de tota la poblaci\u00f3 de partits de b\u00e0squet, la seva mida es va considerar adequada per al present estudi exploratori. At\u00e8s que es tracta d\u2019un estudi pilot i exploratori per valorar una nova eina d\u2019observaci\u00f3, no es va aplicar un c\u00e0lcul de la mida mostral mitjan\u00e7ant eines com G*Power. Tanmateix, per a futures investigacions, es recomana aplicar aquests criteris per garantir la pot\u00e8ncia estad\u00edstica adequada.<\/p>\n\n\n\n

Amb l\u2019objectiu de tenir uns registres de comparaci\u00f3, es van triar quatre partits de la Liga Endesa <\/em>(Lliga ACB) i quatre partits de la Turkish Airlines Euroleague <\/em>(Eurolliga). En la meitat dels partits, l\u2019equip actuava com a local i en l\u2019altra meitat com a visitant, i es van seleccionar partits la meitat dels quals havien acabat en vict\u00f2ria i l\u2019altra meitat en derrota. <\/p>\n\n\n\n

Les gravacions dels partits, de car\u00e0cter privat, van ser cedides per l\u2019equip analitzat i complien criteris d\u2019alta qualitat d\u2019imatge (1080p, 60FPS). Aquest estudi no va requerir l\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019un comit\u00e8 \u00e8tic ni el consentiment informat dels participants, ja que es va tractar d\u2019una observaci\u00f3 no participant, feta  a partir de v\u00eddeos gravats en entorns naturals, sense cap intervenci\u00f3 ni interacci\u00f3 amb els participants observats (American Psychological Association, 2017<\/a>). El registre es va fer entre el 18 de gener i el 2 de febrer del 2024. Com a criteri d\u2019exclusi\u00f3 es va acordar la impossibilitat d\u2019observar alguna de les accions en els partits.<\/p>\n\n\n\n

Instrument d\u2019observaci\u00f3 del ritme de joc<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019instrument observacional per analitzar el ritme de joc anomenat BASKETRHYTHM(Taula 1) inclou quatre accions t\u00e8cniques: la conducci\u00f3 (bot), la comunicaci\u00f3 a trav\u00e9s de la passada, les diferents finalitzacions i el rebot ofensiu; i cinc accions t\u00e0ctiques: l\u20191 contra 1, el m\u00e0 a m\u00e0 entre jugadors, el bloqueig directe i indirecte i la porta enrere. Aix\u00ed mateix, l\u2019eina inclou diferents par\u00e0metres per con\u00e8ixer el context del ritme de joc: durada de les possessions, categoritzades en curta\/mitja\/llarga, l\u2019inici i el final d\u2019aquestes possessions, i el motiu del temps aturat durant el joc. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Criteris i categories de la nova eina observacional BASKETRHYTHM creada per analitzar el ritme de joc en el b\u00e0squet<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, el ritme de joc es defineix com la suma de les accions t\u00e8cniques i t\u00e0ctiques dividida pel temps total de la possessio\u0301 (Sol\u00e9, 2017<\/a>), i s\u2019expressa en unitats arbitr\u00e0ries (u. a.). Aquest article pret\u00e9n dotar d\u2019objectivitat i sistematitzaci\u00f3 aquest concepte i la seva orientaci\u00f3 i per aix\u00f2, en la nostra metodologia, el ritme de joc ser\u00e0 calculat d\u2019acord a la seg\u00fcent f\u00f3rmula:<\/p>\n\n\n\n

\n\"\n<\/div>\n\n\n\n

u. a. = unitats arbitr\u00e0ries<\/p>\n\n\n\n

n<\/em> = nombre d\u2019accions<\/p>\n\n\n\n

s = segons<\/p>\n\n\n\n

Instrument de registre<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va utilitzar LINCE PLUS (Soto-Fern\u00e1ndez et al., 2022<\/a>) tant per analitzar la fiabilitat dels observadors com per registrar les dades en l\u2019estudi pilot a partir de l\u2019instrument observacional BASKETRHYTHM.<\/p>\n\n\n\n

Qualitat i an\u00e0lisi de les dades <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La validesa de contingut de l\u2019eina es va establir mitjan\u00e7ant les respostes de vuit experts (80% dels convidats a participar), tots homes, seleccionats per criteri d\u2019autoritat i seguint models de validaci\u00f3 similars (Soriano et al., 2024<\/a>). Es van obtenir 234 coincid\u00e8ncies positives (SI\u0301-SI\u0301) sobre un total de 308 possibles, amb una proporci\u00f3 del 76%. S\u2019hi va calcular un interval de confian\u00e7a al 95% (70.8% – 80.6%) mitjan\u00e7ant el model binomial (funci\u00f3 binom.test() de RStudio) (\u00a9 2009-2021 RStudio, PBC v.1.4.1717). Segons els est\u00e0ndards establerts en estudis observacionals esportius, aquest valor indica una validesa acceptable. Es va escollir el percentatge de coincid\u00e8ncies positives com a m\u00e8tode principal d\u2019an\u00e0lisi per la seva simplicitat i \u00fas freq\u00fcent en estudis qualitatius (Watts, 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La  fiabilitat intraobservador <\/em>es va calcular en 100 accions t\u00e8cniques i t\u00e0ctiques d\u2019un partit de b\u00e0squet, dues vegades, amb una setmana entre avaluacions, i es va obtenir un \u00edndex Kappa de Cohen de .97. La fiabilitat interobservador es va analitzar en les mateixes 100 accions, amb un segon observador format amb els instruments d\u2019observaci\u00f3 i registre, i es va obtenir un valor de Kappa de .98. Ambd\u00f3s valors es consideren excel\u00b7lents segons els criteris de Landis i Koch, (1977)<\/a> <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van calcular estad\u00edstiques descriptives (mitjana, desviaci\u00f3 est\u00e0ndard, m\u00ednim i m\u00e0xim) per caracteritzar la durada de les possessions per partit. Per comparar variables en dos grups (partits guanyats\/perduts, local\/visitant, possessions efectives\/no efectives, partits d\u2019Eurolliga\/ACB), es va utilitzar la prova t de Student per a mostres independents, aplicant la correcci\u00f3 de Bonferroni per ajustar els valors de p en les comparacions m\u00faltiples. Abans, es va comprovar que es complissin els sup\u00f2sits de normalitat (prova de Shapiro-Wilk) i d\u2019homogene\u00eftat de vari\u00e0ncies (test de Levene), utilitzant alternatives no param\u00e8triques com el test de Mann-Whitney U en cas necessari. A m\u00e9s, en cada comparaci\u00f3 es va calcular la mida de l\u2019efecte (Effect Size = ES) per tal de valorar la magnitud de les difer\u00e8ncies observades. Es va utilitzar el d de Cohen per a proves param\u00e8triques, el coeficient r per a comparacions amb Mann-Whitney U, i el \u03b7\u00b2 parcial en les an\u00e0lisis d\u2019ANOVA. Per comparar tres o m\u00e9s grups (com el ritme de joc entre quarts), es va aplicar un ANOVA d\u2019una via, seguit de la correcci\u00f3 post hoc<\/em> amb Bonferroni per identificar les difer\u00e8ncies entre grups. Es va utilitzar el paquet estad\u00edstic JASP (Versi\u00f3 0.18.3; JASP Team; 2024).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats de l\u2019an\u00e0lisi del ritme de joc es presenten a la Taula 2, on s\u2019observa que les possessions efectives tenen un ritme de joc superior (M<\/em> = 0.68; SD<\/em> = 0.21) respecte a les no efectives (M<\/em> = 0.60; SD<\/em> = 0.19), amb difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives (F<\/em> = 23.281; p<\/em> < .01). Aquests resultats es poden observar tamb\u00e9 a la Figura 1, on es detallen els valors mitjans del ritme de joc expressats en les unitats arbitr\u00e0ries descrites a la metodologia.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Valors descriptius del ritme de joc segons el quart del partit i l\u2019efectivitat de les possessions<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Ritme de joc segons si la possessi\u00f3 \u00e9s efectiva o no efectiva<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Nota. <\/em>Valors de mitjana i desviaci\u00f3 est\u00e0ndard per possessions efectives i no efectives.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi post hoc<\/em> va revelar una difer\u00e8ncia significativa en el ritme de joc entre les possessions efectives i no efectives. El ritme de joc va ser significativament superior en les possessions efectives en comparaci\u00f3 amb les no efectives (t<\/em> = 4.825, p<\/em> < .001, ES<\/em> = 0.40), fet que suggereix que les possessions amb finalitzaci\u00f3 positiva estan associades a una major intensitat de joc.<\/p>\n\n\n\n

Tal com es mostra en la Figura 2, el ritme de joc tamb\u00e9 presenta una progressi\u00f3 ascendent positiva en el primer quart (M<\/em> = 0.63; SD<\/em> = 0.18), en el segon (M<\/em> = 0.64; SD<\/em> = 0.23), i fins al tercer quart (M<\/em> = 0,68; SD<\/em> = 0.2) i amb difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives entre el tercer i l\u2019\u00faltim quart (M<\/em> = 0,64; SD<\/em> = 0.21) del partit (Figura 2; F<\/em> = 3.651; p<\/em> < .05). <\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Ritme de joc segons el quart del partit<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Nota. <\/em>Valors de mitjana i desviaci\u00f3 est\u00e0ndard per quarts del partit.<\/p>\n\n\n\n

Nom\u00e9s es van observar difer\u00e8ncies significatives entre el tercer i l\u2019\u00faltim quart del partit (t<\/em> = 2.88, p<\/em> = .025, ES<\/em> = 0.34), que indiquen un augment del ritme de joc en el tercer quart en comparaci\u00f3 amb l\u2019\u00faltim. La resta de comparacions entre quarts no van mostrar difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives (p<\/em> > .05).<\/p>\n\n\n\n

Les dades analitzades mostren una tend\u00e8ncia no significativa que indica que el ritme de joc seria superior quan es juga com a visitant (M<\/em> = 0.66; SD <\/em>= 0.22) que quan es juga com a local (M<\/em> = 0.63; SD<\/em> = 0.2) (Figura 3; F<\/em> = 3.684; p<\/em> = .055). <\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Ritme de joc segons si es juga com a local o visitant<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Nota. <\/em>Valors de mitjana i desviaci\u00f3 est\u00e0ndard en jugar com a local i com a visitant.<\/p>\n\n\n\n

Tot i que el ritme de joc va ser superior quan l\u2019equip jugava com a visitant (M<\/em> = 0.66; SD<\/em> = 0.22) en comparaci\u00f3 amb quan jugava com a local (M<\/em> = 0.63; SD<\/em> = 0.20), aquesta difer\u00e8ncia no va ser significativa (p<\/em> = .055), cosa que indica una tend\u00e8ncia no concloent cap a un ritme de joc m\u00e9s r\u00e0pid en condicions de visitant.<\/p>\n\n\n\n

En els partits de l\u2019equip estudiat, el valor de ritme de joc va ser significativament superior en els partits de competici\u00f3 europea (M<\/em> = 0.66; SD<\/em> = 0.20), que en els de la lliga nacional (M<\/em> = 0.62; SD<\/em> = 0.21) (Figura 4; F<\/em> = 5.912; p<\/em> = .015). \u00c9s rellevant assenyalar que la majoria de partits d\u2019Eurolliga (75%; n<\/em> = 3) els van jugar com a equip visitant.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Ritme de joc segons la competici\u00f3 jugada<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Nota. <\/em>Valors de mitjana i desviaci\u00f3 est\u00e0ndard en competici\u00f3 nacional i europea.<\/p>\n\n\n\n

El ritme de joc va ser significativament superior en els partits de l\u2019Eurolliga (M<\/em> = 0.66; SD<\/em> = 0.20) en comparaci\u00f3 amb els de la Lliga ACB (M<\/em> = 0.62; SD<\/em> = 0.21) (t<\/em> = -2.43, p<\/em> = .015, ES<\/em> = \u20130.20). Aquesta difer\u00e8ncia significativa suggereix que els partits europeus presenten una intensitat de joc m\u00e9s elevada que els partits de la lliga nacional.<\/p>\n\n\n\n

Contr\u00e0riament a la nostra hip\u00f2tesi, no es van trobar difer\u00e8ncies significatives en el ritme de joc entre quarts o partits en funci\u00f3 de si l\u2019equip guanyava o perdia. Les an\u00e0lisis no van mostrar efectes significatius ni en els quarts (F<\/em> = 1.658, p<\/em> =.198) ni en el resultat final del partit (F<\/em> = 0.083, p<\/em> = .77).<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els objectius d\u2019aquest estudi eren, en primer lloc, crear una eina de tipus observacional per analitzar el ritme de joc en el b\u00e0squet que consider\u00e9s tant les accions t\u00e8cniques com les t\u00e0ctiques, el temps total de les possessions i el seu context, i analitzar la seva validesa de contingut i la fiabilitat en l\u2019observaci\u00f3. En segon lloc, es volia aplicar aquesta eina en un estudi de camp per contrastar la seva utilitat i obtenir dades pr\u00e0ctiques sobre el ritme de joc. Com a principal aportaci\u00f3 d\u2019aquest treball, es pot confirmar la validaci\u00f3 d\u2019un nou instrument observacional, el BASKETRHYTHM,<\/em> per analitzar el ritme de joc en el b\u00e0squet.<\/p>\n\n\n\n

BASKETRHYTHM \u00e9s un instrument que permet codificar les accions t\u00e8cniques i t\u00e0ctiques del joc de manera diferenciada. Entre les accions t\u00e8cniques incloses hi trobem la conducci\u00f3, la passada, el tir i el rebot, mentre que les t\u00e0ctiques comprenen situacions com l\u20191 contra 1, el bloqueig directe i l\u2019indirecte, el m\u00e0 a m\u00e0 i la porta enrere. Aquest enfocament millora la precisi\u00f3 de l\u2019an\u00e0lisi, distingint les contribucions individuals de les habilitats t\u00e8cniques i les estrat\u00e8gies col\u00b7lectives i proporcionant informaci\u00f3 valuosa tant per a la investigaci\u00f3 com per a la pr\u00e0ctica esportiva.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa al primer objectiu, els resultats confirmen que l\u2019instrument BASKETRHYTHM ha estat dissenyat correctament i mostra validesa de contingut segons les respostes proporcionades pels experts. A m\u00e9s, la fiabilitat dels observadors ha estat elevada, com ho indiquen els resultats obtinguts en els coeficients Kappa per a la fiabilitat intraobservador i interobservador. Per tant, aquesta nova eina per a l\u2019an\u00e0lisi del ritme de joc representa una contribuci\u00f3 significativa per als professionals encarregats del disseny i la planificaci\u00f3 dels entrenaments de b\u00e0squet. <\/p>\n\n\n\n

Pel que fa al segon objectiu, les dades obtingudes de l\u2019estudi pilot amb BASKETRHYTHMconfirmen parcialment les hip\u00f2tesis plantejades i mostren que l\u2019efectivitat de les finalitzacions \u00e9s m\u00e9s gran quan el ritme de joc \u00e9s m\u00e9s elevat. Les difer\u00e8ncies observades entre possessions efectives i no efectives coincideixen amb els resultats de Bazanov i Rannama (2017<\/a>), que van identificar una relaci\u00f3 directa entre intensitat f\u00edsica, c\u00e0rrega mec\u00e0nica i efici\u00e8ncia ofensiva. Igualment, l\u2019estudi de Mir\u00f3 et al. (2024)<\/a> mostra com els quarts guanyats es caracteritzen per una activitat f\u00edsica m\u00e9s elevada, amb m\u00e9s passes per minut i una major c\u00e0rrega externa, fets que es poden interpretar com una expressi\u00f3 observable del ritme de joc. Aquests resultats donen suport a l\u2019\u00fas de BASKETRHYTHM com a eina \u00fatil per captar aquesta dimensi\u00f3 t\u00e0ctica i f\u00edsica del joc i proporcionen als entrenadors una eina pr\u00e0ctica per identificar patrons de joc eficients, ajustar la intensitat de les tasques d\u2019entrenament i adaptar estrat\u00e8gies segons la fase del partit o l\u2019efic\u00e0cia observada. No obstant aix\u00f2, tal com indica Sol\u00e9 (2017)<\/a>, un augment del ritme de joc no sempre garanteix un millor rendiment, ja que pot conduir a una p\u00e8rdua d\u2019efic\u00e0cia a causa de l\u2019increment d\u2019errors t\u00e8cnics o t\u00e0ctics, depenent de la qualitat dels jugadors i de l\u2019equip rival. Aix\u00f2 subratlla la import\u00e0ncia de determinar el ritme de joc \u00f2ptim per a cada equip, tenint en compte les seves caracter\u00edstiques espec\u00edfiques i la compet\u00e8ncia del rival, per maximitzar el rendiment sense augmentar els errors.<\/p>\n\n\n\n

Per altra banda, en els resultats obtinguts a partir de l\u2019estudi de camp s\u2019observen difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives en el ritme de joc entre quarts, espec\u00edficament entre el tercer i l\u2019\u00faltim quart del partit, amb una tend\u00e8ncia positiva i incremental del ritme en tot el partit, que es veu redu\u00efda significativament en l\u2019\u00faltim quart. Aquesta reducci\u00f3 del ritme podria estar relacionada amb l\u2019estrat\u00e8gia de l\u2019equip d\u2019allargar les possessions per tal d\u2019obtenir un major control sobre el joc, amb situacions t\u00e0ctiques m\u00e9s lentes, incloent-hi m\u00e9s parades i una major durada del quart (Garc\u00eda et al., 2020<\/a>). Tamb\u00e9 hi podria influir el factor fisiol\u00f2gic, com la fatiga acumulada en l\u2019equip (Stojanovi\u0107 et al., 2018<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Contr\u00e0riament al que s\u2019havia hipotetitzat, no es van trobar difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives en el ritme de joc entre partits i quarts considerant el seu resultat final, fos vict\u00f2ria o derrota. Els nostres resultats no coincideixen amb els d\u2019estudis anteriors (Conte et al., 2017<\/a>; Courel et al., 2014<\/a>; Ortega et al., 2006<\/a>), que indicaven una relaci\u00f3 significativa entre ritme de joc elevat i resultat final exit\u00f3s. A m\u00e9s, alguns autors (Calvo et al., 2012<\/a>; Ruano et al., 2007<\/a>; Sampaio i Janeira, 2003<\/a>) van suggerir que el ritme de joc \u00e9s generalment m\u00e9s alt en els partits jugats com a equip local, i aix\u00f2 tampoc es compleix en el nostre estudi, on el ritme de joc va ser superior en els partits jugats com a equip visitant. Cal destacar que aquest \u00e9s un estudi pilot, amb una mostra limitada de partits i sense la intenci\u00f3 de generalitzar conclusions. Per tant, afirmacions com aquestes necessiten una an\u00e0lisi m\u00e9s \u00e0mplia i exhaustiva per minimitzar la influ\u00e8ncia dels factors contextuals i extreure conclusions m\u00e9s s\u00f2lides. Aquesta difer\u00e8ncia de resultats es podria explicar per les difer\u00e8ncies en el tipus de partits analitzats. Per exemple, en el nostre cas, en la majoria de partits analitzats l\u2019equip actuava com a visitant (75%; n<\/em> = 3) en una competici\u00f3 exigent com \u00e9s l\u2019Eurolliga que, en general, es pot considerar de major exig\u00e8ncia (Guerra et al., 2016<\/a>) que la lliga ACB. En canvi, en altres estudis (Calvo et al., 2012<\/a>; Ruano et al., 2007<\/a>) els partits avaluats s\u00f3n de competicions nacionals i, per tant, potser tamb\u00e9 de menor exig\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a la novetat de la recerca, aquest \u00e9s el primer estudi que desenvolupa una eina espec\u00edfica per observar el ritme de joc combinant accions t\u00e8cniques, t\u00e0ctiques i context temporal en b\u00e0squet des d\u2019una perspectiva observacional. Aquesta combinaci\u00f3 permet analitzar el comportament col\u00b7lectiu amb una visi\u00f3 integrada i aplicable. Molts dels estudis sobre l\u2019an\u00e0lisi del b\u00e0squet estan basats en sistemes de monitoritzaci\u00f3 o variables fisiol\u00f2giques (Facchinetti et al., 2019<\/a>; Metulini et al., 2017<\/a>), on hi ha una manca de consens tant en els conceptes d\u2019an\u00e0lisi (definici\u00f3 de zones d\u2019intensitat, llindars de c\u00e0rrega…) com en els m\u00e8todes (v\u00eddeoan\u00e0lisi, microsensors, sistemes de posicionament local), un fet que evidencia la necessitat de disposar d\u2019eines eficaces per mesurar el ritme de joc de forma v\u00e0lida i aplicable (Tuttle et al., 2024<\/a>. La proposta validada de BASKETRHYTHM permet una aplicaci\u00f3 directa per part dels entrenadors, sense requeriments tecnol\u00f2gics elevats, facilitant aix\u00ed la transfer\u00e8ncia metodol\u00f2gica a contextos formatius, semi professionals o sense recursos digitals avan\u00e7ats.<\/p>\n\n\n\n

Aquest treball presenta una s\u00e8rie de limitacions que cal tenir en consideraci\u00f3 a l\u2019hora d\u2019interpretar els resultats. En primer lloc, la mostra analitzada es va limitar a un equip mascul\u00ed i a vuit partits, la qual cosa limita la generalitzaci\u00f3 dels resultats. En el futur, cal ampliar la mostra analitzada i fer-la extensible al b\u00e0squet femen\u00ed, a l\u2019amateur i a la formaci\u00f3, ja que a partir d\u2019aquestes dades es podran desenvolupar millors programes de preparaci\u00f3 dels jugadors i jugadores, independentment del sexe, del nivell esportiu i de la competici\u00f3. A m\u00e9s, en aquest estudi pilot es va considerar un nombre limitat de partits, suficients per avaluar l\u2019aplicabilitat de BASKETRHYTHM, per\u00f2 insuficients per generalitzar els resultats obtinguts. Finalment, l\u2019an\u00e0lisi del ritme t\u00e8cnic i t\u00e0ctic \u00e9s insuficient per entendre i explicar l\u2019\u00e8xit esportiu. <\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, cal considerar que l\u2019associaci\u00f3 entre ritme de joc i el resultat del partit \u00e9s un dels elements d\u2019una realitat molt complexa, que inclou elements cognitius (actitud dels jugadors davant del joc), emocionals (grau de tensi\u00f3 o ansietat dels jugadors), i contextuals (local\/visitant, tipus de competici\u00f3, etc.). De fet, si aquesta hip\u00f2tesi es confirm\u00e9s en estudis futurs, el nostre treball hauria contribu\u00eft a l\u2019evid\u00e8ncia acumulada que indicaria que el resultat final d\u2019un partit de b\u00e0squet i el rendiment dels jugadors dep\u00e8n de molts factorsCs\u00e1taljay et al., 2011<\/a>; Cs\u00e1taljay et al., 2012<\/a>; Fox et al., 2021<\/a>; Ortega et al., 2006<\/a>; Ruano et al., 2007<\/a>), entre els quals el ritme de joc elevat solament en seria un. <\/p>\n\n\n\n

Malgrat les limitacions, els resultats d\u2019aquest estudi mostren, encara que de forma preliminar, que la nova eina aporta informaci\u00f3 v\u00e0lida i fiable per estudiar el ritme de joc en el b\u00e0squet. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En aquest estudi s\u2019ha creat i validat un nou instrument d\u2019observaci\u00f3, anomenat BASKETRHYTHM, per analitzar el ritme de joc en el b\u00e0squet, que considera tant les accions t\u00e8cniques com les t\u00e0ctiques, aix\u00ed com el temps total de les possessions. Els resultats de l\u2019estudi pilot indiquen que un ritme de joc elevat est\u00e0 associat a una major efectivitat de les possessions, tot i que no s\u2019ha trobat una relaci\u00f3 directa entre el ritme de joc i la vict\u00f2ria o derrota de l\u2019equip. A m\u00e9s, aquest varia significativament entre quarts del partit, les competicions i la localitzaci\u00f3 del terreny de joc. <\/p>\n\n\n\n

El nou instrument BASKETRHYTHM, es presenta com una eina \u00fatil tant per a futures investigacions com per a la planificaci\u00f3 t\u00e0ctica i l\u2019an\u00e0lisi del rendiment esportiu en equips de b\u00e0squet. Els entrenadors poden emprar-lo per avaluar sistem\u00e0ticament la qualitat del joc, identificar patrons efica\u00e7os o moments de desajust i, a partir d\u2019aix\u00f2, dissenyar tasques d\u2019entrenament m\u00e9s espec\u00edfiques. L\u2019eina permet ajustar la intensitat i el ritme de les situacions d\u2019entrenament segons les necessitats detectades durant la competici\u00f3, aix\u00ed com preparar estrat\u00e8gies adaptades als patrons de ritme dels rivals observats en partits previs.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els autors agraeixen el recolzament del projecte del Govern espanyol anomenat \u201cOptimizaci\u00f3n del proceso de preparaci\u00f3n y rendimiento en competici\u00f3n en deportes de equipo basada en integraci\u00f3n de datos multimodales y multinivel mediante modelos inteligentes\u201d [PID2023-147577NB-I00] pel quadrienni 2024-2027, en la convocat\u00f2ria 2023 d\u2019ajudes a \u00abPROYECTOS DE GENERACI\u00d3N DE CONOCIMIENTO\u00bb, en el marc del \u201cPrograma Estatal para Impulsar la Investigaci\u00f3n Cient\u00edfico-T\u00e9cnica y su Transferencia\u201d, del \u201cPlan Estatal de Investigaci\u00f3n Cient\u00edfica, T\u00e9cnica y de Innovaci\u00f3n del Ministerio de Ciencia, Innovaci\u00f3n y Universidades\u201d (MCIU).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019observaci\u00f3 sistem\u00e0tica del ritme de joc en el b\u00e0squet \u00e9s fonamental per a la planificaci\u00f3 dels entrenaments. Aquest estudi va tenir dos objectius: a) crear una eina observacional, BASKETRHYTHM, per analitzar el ritme de joc en el b\u00e0squet que integri accions t\u00e8cniques i t\u00e0ctiques, aix\u00ed com la durada de les possessions; i b) realitzar […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48,48],"tags":[11436,91,11228,11227,805,5937],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>","Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>","Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["an\u00e0lisi del rendiment<\/a>","fiabilitat<\/a>","metodologia observacional sistem\u00e0tica<\/a>","possessi\u00f3<\/a>","t\u00e0ctica<\/a>","validesa<\/a>"],"unlinked":["an\u00e0lisi del rendiment<\/span>","fiabilitat<\/span>","metodologia observacional sistem\u00e0tica<\/span>","possessi\u00f3<\/span>","t\u00e0ctica<\/span>","validesa<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 1 any ago","modified":"Updated 10 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 31 mar\u00e7 2025","modified":"Updated on 3 juliol 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 31 mar\u00e7 2025 21:38","modified":"Updated on 3 juliol 2025 09:18"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/68002\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=68002"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/68002\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":68907,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/68002\/revisions\/68907\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=68002"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=68002"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=68002"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}