{"id":67647,"date":"2025-03-31T21:32:12","date_gmt":"2025-03-31T21:32:12","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=67647"},"modified":"2025-07-03T11:01:08","modified_gmt":"2025-07-03T11:01:08","slug":"analisi-comparativa-de-dos-protocols-dentrenament-de-la-forca-dagafada-en-escaladors-experimentats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/analisi-comparativa-de-dos-protocols-dentrenament-de-la-forca-dagafada-en-escaladors-experimentats\/","title":{"rendered":"An\u00e0lisi comparativa de dos protocols d\u2019entrenament de la for\u00e7a d\u2019agafada en escaladors experimentats\u00a0"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi era comparar els efectes del m\u00e8tode tradicional de suspensi\u00f3 amb pes (HIMA) amb els del m\u00e8tode d\u2019entrenament de tracci\u00f3 activa amb dinam\u00f2metre (PIMA). A m\u00e9s, es va analitzar la difer\u00e8ncia de for\u00e7a entre les mans i la seva evoluci\u00f3 despr\u00e9s dels protocols proposats. Es van dividir onze escaladors aleat\u00f2riament en un Grup de Control, GC (n <\/em>=5) 33.20 (8.7) anys, 14.40 (0.548) nivell d\u2019escalada IRCRA, i un Grup del Dinam\u00f2metre, GD (n <\/em>= 6) 31.50 (6.56) anys, 14.67 (1.366) nivell d\u2019escalada IRCRA. El GC va seguir el protocol HIMA, mentre que el GD va seguir el protocol PIMA. Les caracter\u00edstiques comunes dels protocols dels dos grups van ser: 4 setmanes de durada, treballant sobre una regleta de 14 mm, 3 s\u00e8ries de suspensi\u00f3 la primera setmana, 4 s\u00e8ries la segona i la tercera, i 5 s\u00e8ries l\u2019\u00faltima setmana, i exercicis de 10 segons al 85% d\u2019intensitat, amb descansos de 3 minuts. Una an\u00e0lisi ANOVA va mostrar difer\u00e8ncies significatives (p<\/em>\u2264 .05) despr\u00e9s dels protocols d\u2019entrenament per a ambd\u00f3s grups en totes les variables estudiades: la for\u00e7a m\u00e0xima, la TDF200ms, la PF i el TMS_14. No es van trobar difer\u00e8ncies significatives de for\u00e7a entre les mans. Malgrat aix\u00f2, el m\u00e8tode de tracci\u00f3 activa amb dinam\u00f2metre va reduir la difer\u00e8ncia en els valors de for\u00e7a entre les mans despr\u00e9s de l\u2019entrenament. Ambd\u00f3s m\u00e8todes d\u2019entrenament de la for\u00e7a d\u2019agafada, PIMA i HIMA, semblen ser efica\u00e7os per millorar els factors clau del rendiment en l\u2019escalada. Els pr\u00f2xims estudis haurien d\u2019analitzar la influ\u00e8ncia dels dos m\u00e8todes d\u2019entrenament amb mostres m\u00e9s grans i amb esportistes de m\u00e9s nivell, aix\u00ed com amb mostres femenines.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> dinam\u00f2metre<\/span>, entrenament<\/span>, escalada esportiva<\/span>, for\u00e7a dels dits<\/span>, rendiment<\/span>, suspensi\u00f3<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La popularitat de l\u2019escalada no ha parat de cr\u00e9ixer des que aquest esport va fer el seu debut en els Jocs Ol\u00edmpics de T\u00f2quio el 2020 (Michael et al., 2019<\/a>). Malgrat que s\u2019han constru\u00eft molts gimnasos d\u2019escalada nous en els darrers anys (Climbing Business Journal, 2023<\/a>), \u00e9s previsible que s\u2019obrin nous centres d\u2019escalada en el futur, atesa la tend\u00e8ncia a l\u2019al\u00e7a en les xifres de persones que la practiquen. L\u2019esmentat inter\u00e8s de la poblaci\u00f3 en general ha donat peu a l\u2019aparici\u00f3 de nous esportistes d\u2019elit (Federaci\u00f3 Internacional d\u2019Escalada Esportiva [IFSC], 2025)<\/a>] i a un augment del nombre de competicions. Aix\u00f2, al seu torn, ha portat al m\u00f3n cient\u00edfic a interessar-se tamb\u00e9 per aquesta disciplina, per la qual cosa s\u2019estan duent a terme nombrosos estudis nous sobre aquest esport.<\/p>\n\n\n\n

La necessitat de noves estrat\u00e8gies d\u2019investigaci\u00f3 i d\u2019entrenament ha motivat la creaci\u00f3 de nous dispositius compactes i port\u00e0tils que poden utilitzar-se per mesurar variables determinants en el rendiment dels escaladors (Breen et al., 2023<\/a>). Entre aquests dispositius, destaquen els sensors de for\u00e7a, com el Progressor Tindeq (Tindeq, Trondheim, Noruega) (Labott et al., 2022<\/a>) o el Chronojump (Chronojump Boscosystem<\/a>, Barcelona, Espanya) (Colomar et al., 2020<\/a>; Moreno-P\u00e9rez et al., 2020<\/a>). Aquests nous dispositius ens permeten explorar formes innovadores de formaci\u00f3 basades en dades quantitatives amb uns nivells de validesa i fiabilitat alts. S\u00f3n m\u00e8todes que contrasten amb les metodologies tradicionals basades en mesuraments imprecisos i subjectius i, en alguns casos, en la percepci\u00f3 de l\u2019esportista mateix (Michailov, 2014<\/a>). Els sensors mesuren la for\u00e7a d\u2019agafada, principal indicador de rendiment en l\u2019escalada (Bergua et al., 2018<\/a>; Consuegra, 2020<\/a>; L\u00f3pez-Rivera, 2014<\/a>; L\u00f3pez-Rivera i Gonz\u00e1lez-Badillo, 2012<\/a>, 2019<\/a>). D\u2019entre els factors que expliquen la producci\u00f3 de for\u00e7a d\u2019agafada en l\u2019escalada, la for\u00e7a d\u2019agafada m\u00e0xima i la taxa de desenvolupament de la for\u00e7a (TDF) es consideren els m\u00e9s adequats per mesurar el rendiment (Consuegra, 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019actualitat hi ha dos m\u00e8todes principals d\u2019entrenament per millorar la for\u00e7a d\u2019agafada dels dits en escaladors: el m\u00e8tode tradicional de suspensi\u00f3 concebut per Eva L\u00f3pez (L\u00f3pez-Rivera, 2014<\/a>; L\u00f3pez-Rivera i Gonz\u00e1lez-Badillo, 2012<\/a>), que ha estat el m\u00e9s utilitzat, i l\u2019entrenament amb traccions actives i sensors de for\u00e7a (Breen et al., 2023<\/a>), que permet als esportistes entrenar unilateralment, fins i tot quan no suporten el pes corporal, i quantificar la c\u00e0rrega en tot moment. Mentre que el m\u00e8tode tradicional amb suspensi\u00f3 implica un esfor\u00e7 passiu sobre les estructures dels dits, el m\u00e8tode d\u2019entrenament amb sensors de for\u00e7a comporta un esfor\u00e7 actiu de tracci\u00f3 volunt\u00e0ria. Alhora, els termes \u201ccontracci\u00f3 isom\u00e8trica de resist\u00e8ncia\u201d (HIMA, per les seves sigles en angl\u00e8s) i \u201ccontracci\u00f3 isom\u00e8trica d\u2019empenta\u201d (PIMA, \u00eddem) (Schaefer i Bittmann, 2017<\/a>) descriuen dos tipus de contraccions isom\u00e8triques amb les quals els podr\u00edem relacionar respectivament. En l\u2019HIMA, l\u2019esfor\u00e7 es recolza de forma passiva, mentre que en la PIMA, encara que no hi hagi moviment, s\u2019intenta v\u00e8ncer la resist\u00e8ncia activament. Les mesures objectives mostren que aquests dos tipus de contraccions s\u00f3n diferents des del punt de vista fisiol\u00f2gic (Dech et al., 2022<\/a>; Oranchuk et al., 2024<\/a>; Schaefer i Bittmann, 2021<\/a>), fet que distingeix aquests dos tipus d\u2019entrenament.<\/p>\n\n\n\n

Si b\u00e9 hi ha pocs estudis que analitzin les difer\u00e8ncies entre ambd\u00f3s tipus de contraccions, s\u2019ha suggerit que l\u2019HIMA es podria utilitzar per a la prevenci\u00f3 i rehabilitaci\u00f3 de lesions, mentre que la PIMA podria ser una opci\u00f3 millor per a activacions prolongades i per estimular les adaptacions agonistes (Oranchuk et al., 2024<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per aquests motius, sembla especialment pertinent estudiar les difer\u00e8ncies entre ambd\u00f3s m\u00e8todes en el marc del rendiment esportiu. A m\u00e9s, l\u2019escalada ha utilitzat tradicionalment un protocol d\u2019entrenament de la for\u00e7a d\u2019agafada que segueix les caracter\u00edstiques de l\u2019HIMA (m\u00e8tode tradicional amb suspensi\u00f3), la qual cosa fa que l\u2019estudi de les difer\u00e8ncies entre els protocols HIMA i PIMA sigui m\u00e9s interessant per a aquest esport.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, el present estudi tenia per objectiu comparar els efectes de dos m\u00e8todes d\u2019entrenament de la for\u00e7a d\u2019agafada (suspensi\u00f3 tradicional amb pes de tipus HIMA i traccions actives amb sensors de for\u00e7a de tipus PIMA) sobre indicadors clau del rendiment en escalada: for\u00e7a d\u2019agafada m\u00e0xima, TDF200ms, prova de for\u00e7a (PF) i temps m\u00e0xim de suspensi\u00f3 (TMS_14). L\u2019objectiu secundari era analitzar la difer\u00e8ncia en la for\u00e7a m\u00e0xima de cada m\u00e0 i la difer\u00e8ncia despr\u00e9s de l\u2019entrenament. <\/p>\n\n\n\n

La nostra hip\u00f2tesi era que ambd\u00f3s m\u00e8todes d\u2019entrenament serien efica\u00e7os per millorar tots els factors clau del rendiment en escalada estudiats (for\u00e7a d\u2019agafada m\u00e0xima, TDF200ms, PF i TMS_14), per\u00f2 que l\u2019entrenament de la for\u00e7a d\u2019agafada mitjan\u00e7ant el m\u00e8tode actiu amb el dispositiu Chronojump presentaria millors resultats.<\/p>\n\n\n\n

Per al nostre segon objectiu, vam plantejar la hip\u00f2tesi que el m\u00e8tode d\u2019entrenament amb dinam\u00f2metre, en no ser bilateral, ajudaria a reduir la difer\u00e8ncia de for\u00e7a entre les mans despr\u00e9s del per\u00edode d\u2019entrenament.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Van participar en aquest estudi vint escaladors que entrenaven dues vegades per setmana. A la Taula 1 es mostren els criteris d\u2019inclusi\u00f3. Finalment, onze escaladors van poder acabar el protocol.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Criteris d\u2019inclusi\u00f3 definits <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La mostra es va dividir en dos grups mitjan\u00e7ant un mostreig aleatori estratificat, en funci\u00f3 del nivell d\u2019escalada autodeterminat. A la Taula 2 es mostren les principals caracter\u00edstiques antropom\u00e8triques i d\u2019entrenament. Tots els escaladors de la mostra es van autoidentificar com a escaladors de bloc o d\u2019esportiva. Es va utilitzar l\u2019escala IRCRA (Draper et al., 2015<\/a>) per determinar el nivell d\u2019escalada. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques principals de la mostra i de cada un dels grups, mitjana i desviaci\u00f3 t\u00edpica<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Les sessions d\u2019estudi van tenir lloc els dilluns i dimecres a la tarda a la mateixa hora, i despr\u00e9s els participants assistien a les seves sessions guiades d\u2019escalada. Van realitzar sessions id\u00e8ntiques amb el mateix entrenador d\u2019escalada, que va centrar les sessions en el treball de for\u00e7a m\u00e0xima, en l\u00ednia amb els objectius de l\u2019estudi. <\/p>\n\n\n\n

Els participants van ser informats mitjan\u00e7ant un correu electr\u00f2nic i van firmar un formulari de consentiment. L\u2019estudi es va dissenyar d\u2019acord amb les recomanacions per a la recerca cl\u00ednica de la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki i va ser aprovat pel Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Universitat (Universitat Europea de Madrid, CIPI\/23.181).<\/p>\n\n\n\n

Es va demanar als participants que:<\/p>\n\n\n\n