{"id":67640,"date":"2025-03-31T21:28:33","date_gmt":"2025-03-31T21:28:33","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=67640"},"modified":"2025-07-03T09:24:09","modified_gmt":"2025-07-03T09:24:09","slug":"educacio-fisica-amb-significat-disseny-i-validacio-dun-instrument-de-mesura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/educacio-fisica-amb-significat-disseny-i-validacio-dun-instrument-de-mesura\/","title":{"rendered":"Educaci\u00f3 F\u00edsica amb Significat: disseny i validaci\u00f3 d\u2019un instrument de mesura"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica amb Significat \u00e9s un plantejament molt recent que desperta un gran inter\u00e8s investigador en el m\u00f3n anglosax\u00f3 de la Pedagogia de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i l\u2019Esport. No obstant aix\u00f2, tots els estudis han utilitzat un disseny d\u2019investigaci\u00f3 qualitatiu a trav\u00e9s d\u2019entrevistes, grups focals o dibuixos. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser dissenyar i validar un instrument en format q\u00fcestionari per a l\u2019estudi de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica amb Significat (CEEFcS \u2013 per les seves sigles en castell\u00e0), dirigit a estudiants de l\u2019\u00faltima etapa d\u2019Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria i de tota l\u2019Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria. \u00c9s a dir, aquest instrument t\u00e9 com a prop\u00f2sit avaluar la percepci\u00f3 de l\u2019alumnat sobre la seva experi\u00e8ncia en les classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica des de l\u2019enfocament de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica amb Significat. El proc\u00e9s de validaci\u00f3 inicial va incloure la revisi\u00f3 per part de cinc experts en educaci\u00f3 f\u00edsica i una avaluaci\u00f3 psicom\u00e8trica. Un total de 1009 estudiants de 5\u00e8 de prim\u00e0ria a 1r de batxillerat van accedir a participar. Per a l\u2019an\u00e0lisi factorial explorat\u00f2ria se\u2019n van reclutar 507 (10-18 anys; 255 nois, 252 noies), mentre que per a l\u2019an\u00e0lisi factorial confirmat\u00f2ria es va recollir informaci\u00f3 d\u2019uns altres 502 estudiants diferents (10-16 anys; 239 nois, 263 noies). El programa estad\u00edstic SPSS 25.0 es va utilitzar per a l\u2019an\u00e0lisi factorial explorat\u00f2ria, mentre que es va fer servir el paquet estad\u00edstic Mplus\u00ae per dur a terme l\u2019an\u00e0lisi factorial confirmat\u00f2ria. Tots els resultats van mostrar que l\u2019instrument desenvolupat presenta una gran validesa psicom\u00e8trica. Aquest inclou 12 factors coincidents amb els elements essencials d\u2019una Educaci\u00f3 F\u00edsica amb Significat: (1) Interacci\u00f3 social amb els\/es companys\/es, (2) Interacci\u00f3 social amb el\/la professor\/a, (3) Desafiament just, (4) Aprenentatge personalment rellevant, (5) Diversi\u00f3, (6) Compet\u00e8ncia motriu, (7) Novetat, (8) Estil docent adaptatiu, (9) Estil docent participatiu, (10) Estil docent orientador, (11) Estil docent aclaridor i (12) Respir. El CEEFcS permetr\u00e0, en un futur immediat, ampliar les possibilitats d\u2019investigaci\u00f3 sobre aquest nou plantejament, ja que possibilitar\u00e0 el disseny d\u2019estudis de tipus quantitatiu o mixt, i tamb\u00e9 esdevindr\u00e0 una eina \u00fatil perqu\u00e8 els docents d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica puguin avaluar i innovar en les seves estrat\u00e8gies pedag\u00f2giques.  <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> experi\u00e8ncies amb significat<\/span>, investigaci\u00f3 quantitativa<\/span>, joves<\/span>, pedagogia de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>, q\u00fcestionari<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Fa gaireb\u00e9 una d\u00e8cada, Beni et al. (2017)<\/a> van publicar un primer article en el qual s\u2019inclo\u00efa el terme \u201cMeaningful Physical Education\u201d. A partir d\u2019aquell moment, han anat apareixent diferents documents on s\u2019explica l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquest plantejament en Educaci\u00f3 Infantil (Smith et al., 2023<\/a>), Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria (Cardiff et al., 2024<\/a>), Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria (Howley et al., 2020<\/a>), en el context universitari (Lynch i Sargent, 2020<\/a>) i fins i tot en el context de l\u2019esport (N\u00ed Chr\u00f3in\u00edn et al. 2023<\/a>). Aix\u00ed, es podria dir que l\u2019estudi i la investigaci\u00f3 d\u2019una Educaci\u00f3 F\u00edsica \u201camb Significat\u201d s\u2019ha convertit en \u201ctrending topic\u201d al m\u00f3n anglosax\u00f3, encara que en castell\u00e0 nom\u00e9s en tinguem, fins ara, dues \u00faniques refer\u00e8ncies (Fernandez-Rio i Saiz-Gonz\u00e1lez, 2023<\/a>; Saiz-Gonz\u00e1lez et al., 2025<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

B\u00e0sicament, Beni et al. (2017)<\/a> estaven interessats a con\u00e8ixer quines caracter\u00edstiques tenien aquelles experi\u00e8ncies d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica que els estudiants consideraven que havien estat  significatives (meaningfulness<\/em>) per a ells. Amb aquesta finalitat, es van basar en la definici\u00f3 de Kretchmar (2007)<\/a> d\u2019experi\u00e8ncies \u201camb significat\u201d: aquelles que l\u2019individu interpreta i dota de valor mitjan\u00e7ant l\u2019assignaci\u00f3 d\u2019una refer\u00e8ncia personal. En aquesta mateixa l\u00ednia, Chen (1998)<\/a> plantejava que les experi\u00e8ncies amb significat en educaci\u00f3 f\u00edsica estan influ\u00efdes pel valor que li atribueix l\u2019estudiant i els objectius d\u2019aprenentatge que hi identifica, ressaltant el valor de les percepcions de l\u2019alumnat i no les del professorat. A m\u00e9s, les experi\u00e8ncies de cada estudiant tenen significat de manera individual, personal i estan influ\u00efdes per aspectes afectius i socioculturals (Light et al., 2013<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, l\u2019aparici\u00f3 dels models pedag\u00f2gics al llarg de les dues \u00faltimes d\u00e8cades del segle XX al m\u00f3n anglosax\u00f3, i gaireb\u00e9 vint anys despr\u00e9s a Espanya (Fernandez-Rio et al., 2016<\/a>), va suposar un canvi metodol\u00f2gic significatiu, ja que va plantejar l\u2019adopci\u00f3, de ple, d\u2019un ensenyament centrat en l\u2019estudiant. No obstant aix\u00f2, la investigaci\u00f3 ha mostrat que la implementaci\u00f3 dels models pedag\u00f2gics pot no ser correcta i, per tant, no generar els beneficis que es pressuposen a aquests plantejaments (Fernandez-Rio i Iglesias, 2024<\/a>). L\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica amb Significat suposa l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un nou paradigma en la Pedagogia de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i l\u2019Esport, en el qual all\u00f2 que veritablement importa s\u00f3n les percepcions dels receptors dels plantejaments pedag\u00f2gics desenvolupats: els estudiants. Per\u00f2 aquest enfocament no nom\u00e9s incideix en la percepci\u00f3 de l\u2019alumnat, sin\u00f3 que tamb\u00e9 potencia els processos d\u2019aprenentatge i contribueix al desenvolupament de les seves compet\u00e8ncies, fomentant experi\u00e8ncies d\u2019aprenentatge rellevants (Beni et al., 2017<\/a>; Fletcher et al., 2021<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En aquesta l\u00ednia, l\u2019objectiu de l\u2019esmentada revisi\u00f3 de Beni et al. (2017)<\/a> era identificar aquells elements que promouen experi\u00e8ncies amb significat en diferents contextos d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica i d\u2019esport. Per fer-ho van partir dels elements assenyalats per Kretchmar (2006)<\/a>: interacci\u00f3 social, diversi\u00f3, desafiament, augment de compet\u00e8ncia motriu i delit. Aquest autor considerava que aquests elements poden servir de guia a docents d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica per dissenyar i dur a terme les seves sessions i fer que tinguin significat personal per als seus estudiants. Experi\u00e8ncies que siguin satisfact\u00f2ries, desafiadores, socials o divertides i que aconsegueixin promoure un estil de vida actiu entre els joves (Teixeira et al., 2012<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, prenent com a refer\u00e8ncia els elements inicials seleccionats per Kretchmar (2006)<\/a>, Beni et al. (2017)<\/a> van identificar sis elements essencials que ha de considerar qualsevol plantejament que vulgui desenvolupar una Educaci\u00f3 F\u00edsica amb Significat i que Fletcher et al. (2021)<\/a> han definit en profunditat: (1) Interacci\u00f3 social: entesa com les relacions que es produeixen en el context de la classe tant entre els estudiants com entre el docent i els estudiants, un concepte avalat per la Teoria de l\u2019Autodeterminaci\u00f3 (Ryan i Deci, 2020<\/a>), que defineix la necessitat de tenir relacions positives com a base per a la motivaci\u00f3 intr\u00ednseca; (2) Diversi\u00f3: molt important per repetir una activitat i per fer aconseguir-ho cal redefinir l\u2019\u00e8xit perqu\u00e8 sigui autoreferenciat i orientat a l\u2019aprenentatge, en l\u00ednia amb el model d\u2019Autoaprenentatge de l\u2019Estudiant (Fomichov i Fomichova, 2019<\/a>) que planteja que l\u2019experi\u00e8ncia pr\u00f2pia ajuda a l\u2019autoconeixement i a l\u2019autoconstrucci\u00f3; (3) Desafiament just: el desafiament que provoquen les activitats de classe \u00e9s adequat per a cada estudiant, el motiva a intentar participar i a provar noves habilitats, fet que es vincula amb el Model de Zones d\u2019Aprenentatge (Senninger, 2000<\/a>) en tant que planteja que les persones aprenen quan s\u00f3n desafiats; (4) Compet\u00e8ncia motriu: l\u2019estudiant se sent efica\u00e7 en l\u2019\u00e0mbit motriu durant la classe, un aspecte que novament es troba emparat per la Teoria de l\u2019Autodeterminaci\u00f3 (Ryan i Deci, 2020<\/a>), que estableix que per assolir els nivells m\u00e9s alts de motivaci\u00f3 l\u2019individu s\u2019ha de sentir competent; (5) Aprenentatge personalment rellevant: l\u2019aprenentatge que es produeix \u00e9s un\u00edvocament important per a cada individu, i se centra en la transpar\u00e8ncia i la transfer\u00e8ncia de la classe en el marc d\u2019una pedagogia democr\u00e0tica, que entronca amb les idees de Dewey (1938)<\/a> de donar veu i vot als estudiants a l\u2019aula; i (6) Gaudi: suposa un pas m\u00e9s enll\u00e0 que la simple diversi\u00f3, ja que representa la integraci\u00f3 de l\u2019est\u00edmul (classe d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica) com a intr\u00ednsecament motivadora \u2014novament en l\u00ednia amb la Teoria de l\u2019Autodeterminaci\u00f3\u2014 per a l\u2019estudiant (Fernandez-Rio i Saiz-Gonz\u00e1lez, 2023<\/a>). Recentment, Saiz-Gonz\u00e1lez et al. (2025)<\/a> han revisat l\u2019adequaci\u00f3 (o no) d\u2019aquests elements en el context hispanoparlant, i hi han afegit tres nous elements: (7) Novetat: \u00e9s necess\u00e0ria per mantenir l\u2019inter\u00e8s en la classe d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, ha estat \u00e0mpliament estudiada i proposada com a una nova necessitat psicol\u00f2gica b\u00e0sica (Gonz\u00e1lez-Cutre et al., 2016<\/a>); (8) Estil interpersonal docent: la manera de plantejar la classe marca el tipus de context educatiu creat, en l\u00ednia amb el Model Circumflex proposat per Aelterman et al. (2019)<\/a>, que descriu com diferents estils interpersonals del docent es relacionen entre si i configuren el clima motivacional de l\u2019aula; i (9) Respir: com a contraposici\u00f3 a altres activitats lectives \u201cpassives\u201d, es fa necessari dur a terme tasques \u201cactives\u201d per recarregar \u201cl\u2019energia\u201d, entenent, com assenyalen Priniski et al. (2018)<\/a>, que aquesta percepci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica com a respir sorgeix en valorar-la com una forma d\u2019aprenentatge actiu i no com una simple pausa.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, quan els docents no presten atenci\u00f3 al significat que les seves classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica tenen per als seus estudiants, aquesta es percep com a no rellevant o valuosa per a les seves vides (Lodewyk i Pybus, 2012<\/a>), amb conseq\u00fc\u00e8ncies negatives a l\u2019hora de portar un estil de vida actiu i saludable. En una investigaci\u00f3 recent, nom\u00e9s els estudiants que consideraven que la classe d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica era important en les seves vides, \u00e9s a dir, que tenia significat per a ells, escollien aquesta assignatura quan era optativa a l\u2019\u00faltim curs de Batxillerat (Fernandez-Rio et al., 2023<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Fins ara, tota la investigaci\u00f3 sobre l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica amb Significat s\u2019ha fet a trav\u00e9s de m\u00e8todes qualitatius (entrevistes, grups focals, dibuixos, preguntes obertes…; p. ex. Beni et al., 2023<\/a>; Coulter et al., 2023<\/a>; N\u00ed Chr\u00f3in\u00edn et al., 2023<\/a> o Scanlon et al., 2024<\/a>), ja que, segons els nostres coneixements, no existeixen instruments per fer recerca quantitativa sota el marc conceptual de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica amb Significat. Aix\u00ed doncs, a causa de l\u2019increment dels estudis sobre aquest plantejament en els \u00faltims anys per l\u2019inter\u00e8s suscitat i a la inexist\u00e8ncia d\u2019estudis de tipus quantitatiu, sembla important comptar amb instruments d\u2019investigaci\u00f3 que puguin extreure aquest tipus de dades dels futurs estudis que es plantegin. Fins on arriba el nostre coneixement, no existeix cap instrument publicat en castell\u00e0 o en angl\u00e8s dissenyat sota el marc conceptual de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica amb Significat. Per tant, la seva aparici\u00f3 suposa situar la investigaci\u00f3 en Pedagogia de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i l\u2019Esport a Espanya a l\u2019avantguarda mundial, en ser la primera en abordar de manera espec\u00edfica aquesta perspectiva, proporcionant una eina \u00fatil tant per a investigadors com per a educadors fisicoesportius.<\/p>\n\n\n\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, i partint de tot l\u2019exposat anteriorment, l\u2019objectiu principal del present estudi va ser dissenyar i validar un q\u00fcestionari per avaluar la percepci\u00f3 de l\u2019alumnat de l\u2019\u00faltima etapa d\u2019Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria i de tota l\u2019Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria sobre la seva experi\u00e8ncia en les classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica des de l\u2019enfocament de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica amb Significat.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per iniciar tot el projecte de recerca, es va obtenir perm\u00eds del Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Universitat d\u2019Oviedo (23-RRI-2024). A continuaci\u00f3, es va sol\u00b7licitar la col\u00b7laboraci\u00f3 de docents dels \u00faltims cursos d\u2019Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria i d\u2019Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria de diferents regions espanyoles i, als que van respondre afirmativament, se\u2019ls va explicar el projecte i el procediment a seguir per recollir participants i, posteriorment, dades. Aquells interessats a participar van contactar amb els progenitors o tutors legals dels estudiants sota la seva supervisi\u00f3 i els van explicar el projecte. Les fam\u00edlies que van mostrar inter\u00e8s en que els seus fills participessin, van firmar un consentiment informat en el qual se\u2019ls informava de la voluntarietat de la seva participaci\u00f3 i de qu\u00e8 podien abandonar l\u2019estudi en qualsevol moment. Els escolars van emplenar el q\u00fcestionari \u2013que es va digitalitzar\u2013 durant l\u2019horari lectiu i en una aula d\u2019\u00fas habitual per procurar la seva tranquil\u00b7litat. El temps aproximat per emplenar-lo, analitzat en l\u2019estudi pilot que es va fer per avaluar la validesa del contingut i l\u2019aplicabilitat de l\u2019escala, i explicat m\u00e9s endavant, va ser de 20-25 minuts. La recollida de dades per a l\u2019an\u00e0lisi factorial explorat\u00f2ria va comen\u00e7ar l\u2019abril de 2024 i va acabar el juny del mateix any. Per a l\u2019an\u00e0lisi factorial confirmat\u00f2ria, la recollida de dades va comen\u00e7ar el setembre i va acabar l\u2019octubre de 2024. <\/p>\n\n\n\n

Q\u00fcestionari per a l\u2019Estudi d\u2019una Educaci\u00f3 F\u00edsica amb Significat (CEEFcS)<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dos professors universitaris amb una \u00e0mplia experi\u00e8ncia en investigaci\u00f3 en l\u2019\u00e0rea van crear tots els \u00edtems inicials de l\u2019instrument (Mu\u00f1iz et al., 2005<\/a>). Aquests professors tenien entre tres i 30 anys d\u2019experi\u00e8ncia docent i investigadora en educaci\u00f3 f\u00edsica, i comptaven a m\u00e9s amb experi\u00e8ncia pr\u00e8via en la creaci\u00f3 i la validaci\u00f3 de q\u00fcestionaris i en l\u2019estudi d\u2019una Educaci\u00f3 F\u00edsica amb Significat. Inicialment, es va prendre com a base l\u2019estudi previ que va definir els elements b\u00e0sics d\u2019aquest model per al context espanyol (Saiz-Gonz\u00e1lez et al., 2025<\/a>): (1) Interacci\u00f3 social, (2) Diversi\u00f3, (3) Desafiament just, (4) Compet\u00e8ncia motriu, (5) Aprenentatge personalment rellevant, (6) Novetat, (7) Estil docent i (8) Respir.<\/p>\n\n\n\n

Aquests vuit elements inicials van ser objecte d\u2019algunes modificacions. En primer lloc i partint dels treballs de Fernandez-Rio i Saiz-Gonz\u00e1lez (2023)<\/a> i Saiz-Gonz\u00e1lez et al. (2025)<\/a>, l\u2019element (1) Interacci\u00f3 social, es va dividir en dos per identificar clarament l\u2019origen d\u2019aquestes connexions positives que es produ\u00efen a l\u2019aula d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica: (1) amb els\/es companys\/es i (2) amb el professor\/a. En segon lloc i partint dels treballs d\u2019Aelterman et al. (2019)<\/a> i Van Doren et al. (2023)<\/a>, es va decidir dividir l\u2019element (8) Estil docent, en els quatre estils identificats com a positius per aquests estudis, i que podien conduir a experi\u00e8ncies d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica amb Significat per als estudiants: (8) adaptatiu, (9) participatiu, (10) orientador i (11) aclaridor (se\u2019n van deixar fora dos, vinculats a un estil docent ca\u00f2tic, que es consideren negatius per a l\u2019alumnat: abandonat i en espera). Per tant, el conjunt de \u201cfactors inicials\u201d plantejats per al Q\u00fcestionari per a l\u2019Estudi d\u2019una Educaci\u00f3 F\u00edsica amb Significat (CEEFcS)<\/em> van ser els seg\u00fcents 12 elements: (1) Interacci\u00f3 social amb els\/es companys\/es, (2) Interacci\u00f3 social amb el\/la professor\/a, (3) Desafiament just, (4) Aprenentatge personalment rellevant, (5) Diversi\u00f3, (6) Compet\u00e8ncia motriu, (7) Novetat, (8) Estil docent adaptatiu, (9) Estil docent participatiu, (10) Estil docent orientador, (11) Estil docent aclaridor i (12) Respir.<\/p>\n\n\n\n

Cada professor implicat en el disseny inicial va elaborar 6 \u00edtems per a cada un dels 12 elements assenyalats de forma independent. Posteriorment, es van discutir i van debatre tots els \u00edtems de manera conjunta i es va seleccionar en equip el conjunt final d\u2019\u00edtems de cada un dels possibles factors (elements). En aquest punt del proc\u00e9s es va definir, tamb\u00e9, l\u2019\u00fas d\u2019una escala Likert de 6 punts que va d\u20191 = totalment en desacord a 6 = totalment d\u2019acord, sota l\u2019encap\u00e7alament: \u201cEn les classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica…\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Validesa de contingut i aplicabilitat<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

La validesa de contingut i l\u2019aplicabilitat de la primera versi\u00f3 de l\u2019instrument va ser avaluada per part d\u2019un grup de cinc professors experts de tres universitats espanyoles diferents. Van comprovar la validesa de contingut de cada un dels \u00edtems per evitar qualsevol duplicaci\u00f3\/similitud i van avaluar la claredat de la redacci\u00f3 i la rellev\u00e0ncia dels \u00edtems. Com a resultat, el grup d\u2019experts va proposar la inclusi\u00f3, modificaci\u00f3 o eliminaci\u00f3 de diversos \u00edtems. Aix\u00ed doncs, el proc\u00e9s de creaci\u00f3 va partir del coneixement te\u00f2ric previ sobre l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica amb Significat (Fletcher et al., 2021<\/a>; Saiz-Gonz\u00e1lez et al., 2025<\/a>; Aelterman et al., 2019<\/a>; Van Doren et al., 2023<\/a>), com es detalla en l\u2019apartat anterior. Per facilitar l\u2019avaluaci\u00f3 per part dels experts, se\u2019ls va proporcionar una taula amb els \u00edtems classificats segons les dimensions te\u00f2riques, acompanyada de criteris de claredat, rellev\u00e0ncia i adequaci\u00f3. A continuaci\u00f3, es va realitzar un estudi pilot amb 12 alumnes d\u2019edats similars a la mostra diana per valorar si els \u00edtems seleccionats eren comprensibles o tenien algun error gramatical, aix\u00ed com el temps aproximat per a emplenar-lo. Es va afegir una frase introduct\u00f2ria: \u201cAquest q\u00fcestionari pret\u00e9n con\u00e8ixer la teva percepci\u00f3 sobre les classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica. No hi ha respostes correctes ni incorrectes, nom\u00e9s volem saber la teva opini\u00f3\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Avaluaci\u00f3 psicom\u00e8trica de la validesa i fiabilitat factorials<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi de la validesa del contingut per part del grup d\u2019experts i de l\u2019estudi pilot, l\u2019escala final composta per 48 \u00edtems, quatre per a cada una de les dotze dimensions previstes, va ser avaluada estad\u00edsticament. Es va realitzar una an\u00e0lisi factorial explorat\u00f2ria de l\u2019instrument basat en les 507 respostes i una an\u00e0lisi factorial confirmat\u00f2ria basada en unes altres 502 respostes diferents.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

An\u00e0lisi factorial explorat\u00f2ria<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

507 estudiants a partir de 5\u00e8 curs d\u2019Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria van acceptar participar (edat mitjana = 14.43; DE<\/em> = 1.75; rang = 10-18 anys; 255 nois, 252 noies). En concret, 423 alumnes es trobaven en l\u2019etapa d\u2019Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria: 132 cursaven 1r curs, 56, 2n curs, 87, 3r curs, 52, 4t curs i 96, 1r de Batxillerat (equivalent a 5\u00e8 d\u2019Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria). En Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria, 51 cursaven 5\u00e8 curs i 33 cursaven 6\u00e8 curs. <\/p>\n\n\n\n

El programa estad\u00edstic SPSS 25.0 (SPSS Statistics, v.25.0, Chicago, IL, EUA) es va utilitzar per a l\u2019an\u00e0lisi factorial explorat\u00f2ria, tenint en compte els components principals i la rotaci\u00f3 ortogonal varimax amb l\u2019objectiu d\u2019examinar l\u2019estructura factorial de l\u2019escala. Es va avaluar l\u2019adequaci\u00f3 de l\u2019an\u00e0lisi factorial calculant l\u2019\u00edndex Kaiser-Meyer-Olkin (KMO) i la prova d\u2019esfericitat de Bartlett. A m\u00e9s, es va analitzar la consist\u00e8ncia dels \u00edtems, o fiabilitat interna, mitjan\u00e7ant l\u2019alfa de Cronbach i el coeficient Omega (Nunnally i Bernstein, 1994<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi factorial confirmat\u00f2ria<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

502 estudiants a partir de 5\u00e8 curs d\u2019Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria, diferents dels que van prendre part en l\u2019an\u00e0lisi factorial explorat\u00f2ria, van acceptar participar (edat mitjana = 12.86; DE<\/em> = 1.13; rang = 10-16 anys; 239 nois, 263 noies). En concret, 318 alumnes es trobaven en l\u2019etapa d\u2019Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria: 115 cursaven 1r curs, 131, 2n curs, 21, 3r curs, i 51, 4t curs. En Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria, 62 cursaven 5\u00e8 curs i 122 cursaven 6\u00e8 curs.<\/p>\n\n\n\n

Es va fer servir el paquet estad\u00edstic Mplus\u00ae (versi\u00f3 8; Statmodel\u00ae) per dur a terme una an\u00e0lisi factorial confirmat\u00f2ria mitjan\u00e7ant el m\u00e8tode d\u2019estimaci\u00f3 de par\u00e0metres de m\u00e0xima similitud. Es van considerar els \u00edndexs seg\u00fcents per a aquesta an\u00e0lisi: chi-quadrat (\u03c7\u00b2); CFI: \u00cdndex d\u2019Ajustament Comparatiu (valors recomanats > .90); RMSEA: Error Quadr\u00e0tic Mitj\u00e0 d\u2019Aproximaci\u00f3 (valors < .08 suggereixen un ajustament raonable entre el model i les dades); SRMR: Residu Quadr\u00e0tic Mitj\u00e0 Estandarditzat (valors recomanats < .08); TLI: \u00cdndex de Tucker-Lewis (valors recomanats > .90); CR: fiabilitat composta (valors recomanats > .70); i l\u2019AVE<\/em>: vari\u00e0ncia mitjana extractada (valors recomanats > .50). Finalment, es va realitzar una an\u00e0lisi de correlaci\u00f3 bivariant entre els factors de l\u2019escala per analitzar la seva validesa discriminant, seguint l\u2019exemple d\u2019estudis similars en l\u2019\u00e0rea (p. ex. Leo et al., 2023<\/a>). Aquests \u00edndexs permeten avaluar la bondat d\u2019ajustament del model proposat en comparaci\u00f3 amb les dades observades, on valors dins dels rangs recomanats indiquen un ajustament satisfactori (Kline, 2023<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Validesa de contingut i aplicabilitat<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

El nivell d\u2019acord entre els cinc experts que van avaluar els 72 \u00edtems inicials es va analitzar a trav\u00e9s del coeficient Kappa de Fleiss (Fleiss, 1981),<\/a> i es va obtenir un acord excel\u00b7lent (\u03ba = .79). Partint de les consideracions dels experts, vam eliminar els dos pitjors \u00edtems de cada factor, reduint el q\u00fcestionari a 48 \u00edtems. Entre els \u00edtems eliminats hi havia, per exemple \u201cels jocs ens ajuden a con\u00e8ixer-nos millor entre companys\/as (Interacci\u00f3 social amb companys\/es), \u201csento que tots\/es tenim l\u2019oportunitat de progressar al nostre propi ritme (Desafiament just), \u201cel professor intenta fer la classe m\u00e9s amena per a nosaltres\u201d (Estil docent adaptatiu) o \u201cDesconnecto de les tasques habituals a l\u2019aula (Respir). A continuaci\u00f3, es va realitzar el mateix proc\u00e9s amb un grup d\u2019alumnes (N<\/em> = 12), i es va obtenir tamb\u00e9 un nivell d\u2019acord excel\u00b7lent (\u03ba = .91). A partir de les seves opinions, es van revisar tres \u00edtems de la manera seg\u00fcent: \u201cles tasques i els jocs s\u00f3n entretinguts i motivadors\u201d es va canviar per \u201ccrec que les tasques\/activitats i els jocs s\u00f3n entretinguts\u201d, \u201cem sento lliure per expressar les meves idees\u201d es va substituir per \u201cem sento c\u00f2mode\/a expressant les meves opinions amb els meus companys\/es\u201d i \u201cconsidero que soc tra\u00e7ut\/da\u201d es va reformular com \u201ccrec que tinc habilitats que em permeten participar de manera reeixida en les tasques\/activitats i jocs\u201d. El temps aproximat per al seu emplenament va ser de 20-25 minuts. <\/p>\n\n\n\n

Avaluaci\u00f3 psicom\u00e8trica de la validesa i fiabilitat factorials<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00edndex KMO va mostrar un valor d\u2019adequaci\u00f3 de .96 (Kaiser, 1974<\/a>). A m\u00e9s, la prova d\u2019esfericitat de Bartlett va resultar significativa (p<\/em> < .001), i va confirmar l\u2019adequaci\u00f3 de les dades. Com es mostra a la Taula 1, es van obtenir valors propis superiors a .95 per a tots els factors i una vari\u00e0ncia explicada total del 77.43% Les correlacions factorials van ser baixes-moderades en tots els casos.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Eigenvalues, percentatge de vari\u00e0ncia explicada i correlacions entre factors<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi factorial explorat\u00f2ria va donar com a resultat 12 factors amb quatre \u00edtems cada un: (1) Interacci\u00f3 social amb els\/es companys\/es, (2) Interacci\u00f3 social amb el\/la professor\/a, (3) Desafiament just, (4) Aprenentatge personalment rellevant, (5) Diversi\u00f3, (6) Compet\u00e8ncia motriu, (7) Novetat, (8) Estil docent adaptatiu, (9) Estil docent participatiu, (10) Estil docent orientador, (11) Estil docent aclaridor, i (12) Respir. La taula 2 mostra aquesta estructura factorial.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Q\u00fcestionari Educaci\u00f3 F\u00edsica amb Significat (EFcS)<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Finalment, tots els factors van mostrar puntuacions de consist\u00e8ncia interna acceptables: (1) Interacci\u00f3 social amb els\/es companys\/es (\u03b1 = .87; \u03c9 = .87), (2) Interacci\u00f3 social amb el\/la professor\/a (\u03b1 = .91; \u03c9 = .91), (3) Desafiament just (\u03b1 = .91; \u03c9 = .91), (4) Aprenentatge personalment rellevant (\u03b1 = .92; \u03c9 = .92), (5) Diversi\u00f3 (\u03b1 = .91; \u03c9 = .92), (6) Compet\u00e8ncia motriu (\u03b1 = .89; \u03c9 = .89), (7) Novetat (\u03b1 = .86; \u03c9 = .87), (8) Estil docent adaptatiu (\u03b1 = .86; \u03c9 = .86), (9) Estil docent participatiu (\u03b1 = .87; \u03c9 = .87), (10) Estil docent orientador (\u03b1 = .90; \u03c9 = .90), (11) Estil docent aclaridor (\u03b1 = .92; \u03c9 = .92) i (12) Respir (\u03b1 = .91; \u03c9 = .91; Nunnally i Bernstein, 1994<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi factorial confirmat\u00f2ria<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi factorial confirmat\u00f2ria es va elaborar amb les respostes dels participants de la segona mostra amb l\u2019objectiu d\u2019establir l\u2019estructura factorial obtinguda en l\u2019an\u00e0lisi factorial explorat\u00f2ria. Per fer-ho, es va fer servir el m\u00e8tode d\u2019estimaci\u00f3 de m\u00e0xima versemblan\u00e7a amb la utilitzaci\u00f3 dels estimadors robustos. Els resultats van confirmar l\u2019estructura factorial descoberta en l\u2019an\u00e0lisi factorial explorat\u00f2ria: \u03c72 = 2327, p<\/em> = < .001, SRMR = .053, RMSEA = .05 (95% CI: .04, .05), CFI = .91 i TLI = .90. Les c\u00e0rregues factorials estandarditzades de cada un dels \u00edtems es van analitzar en els seus factors respectius d\u2019acord amb el model te\u00f2ric hipotetitzat (Figura 1). Com a resum, tots els \u00edtems van presentar valors adequats per a cada un dels factors: (a) F1 (\u03bb = .67-.80); (b) F2 (\u03bb = .58-.87); (c) F3 (\u03bb = .67-.82); (d) F4 (\u03bb = .70-.84); (i) F5 (\u03bb = .78-.81); (f) F6 (\u03bb = .77-.86); (g) F7 (\u03bb = .59-.78); (h) F8 (\u03bb = .59-.78); (i) F9 (\u03bb = .54-.77); (j) F10 (\u03bb = .71-.78); (k) F11 (\u03bb = .58-.78); i (l) F12 (\u03bb = .67-.80). Aix\u00ed doncs, es va confirmar l\u2019estructura de dotze factors definida per l\u2019an\u00e0lisi factorial explorat\u00f2ria. <\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
An\u00e0lisi factorial confirmat\u00f2ria<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Finalment, es van realitzar an\u00e0lisis descriptives, consist\u00e8ncia interna (\u03b1, \u03c9 i CR), validesa convergent (AVE<\/em>) i validesa discriminant (correlacions bivariades) (Taula 3). Els valors van ser acceptables per a tots els factors excepte dos (Estil docent adaptatiu i Estil docent participatiu) que van presentar valors lleugerament inferiors al llindar recomanat. Tanmateix, a causa dels elevats valors de consist\u00e8ncia interna (CR<\/em> > .70), aix\u00ed com a la seva rellev\u00e0ncia te\u00f2rica, es va decidir mantenir-los.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisis descriptives, consist\u00e8ncia interna (<\/em>\u03b1, <\/em>\u03c9 i CR), validesa convergent (AVE) i validesa discriminant<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu del present estudi va ser dissenyar i validar un q\u00fcestionari per avaluar la percepci\u00f3 de l\u2019alumnat sobre la seva experi\u00e8ncia en les classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica des de l\u2019enfocament de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica amb Significat. El proc\u00e9s de validaci\u00f3 va incloure l\u2019avaluaci\u00f3 de la validesa del contingut mitjan\u00e7ant el judici d\u2019experts i un estudi pilot amb participants representants de la poblaci\u00f3 objecte d\u2019estudi, aix\u00ed com la validaci\u00f3 factorial mitjan\u00e7ant an\u00e0lisis explorat\u00f2ries i confirmat\u00f2ries. Els resultats van mostrar que elCEEFcS \u00e9s un instrument amb una gran validesa psicom\u00e8trica. Aquest inclou 12 factors coincidents amb els elements essencials de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica amb Significat: (1) Interacci\u00f3 social amb els\/es companys\/es, (2) Interacci\u00f3 social amb el\/la professor\/a, (3) Desafiament just, (4) Aprenentatge personalment rellevant, (5) Diversi\u00f3, (6) Compet\u00e8ncia motriu, (7) Novetat, (8) Estil docent adaptatiu, (9) Estil docent participatiu, (10) Estil docent orientador, (11) Estil docent aclaridor, i (12) Respir. <\/p>\n\n\n\n

La validesa de contingut i d\u2019aplicabilitat ha perm\u00e8s concretar que el CEEFcS \u00e9s una eina que mesura all\u00f2 que es pret\u00e9n mesurar i, a m\u00e9s, es pot utilitzar amb estudiants des de 5\u00e8 d\u2019Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria a 1r de Batxillerat. Tant l\u2019an\u00e0lisi factorial explorat\u00f2ria, com la confirmat\u00f2ria (fetes amb mostres diferents de m\u00e9s de 500 participants) van confirmar que l\u2019instrument de recollida de dades t\u00e9 propietats psicom\u00e8triques excel\u00b7lents (validesa i fiabilitat factorials).<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s enll\u00e0 de les bones dades psicom\u00e8triques obtingudes, la validaci\u00f3 del CEEFcS representa un pas endavant molt important en una l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3 que sembla que ser\u00e0 priorit\u00e0ria en els propers anys en el camp de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica. Tal com s\u2019ha assenyalat en la introducci\u00f3, al m\u00f3n anglosax\u00f3 de la Pedagogia de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i l\u2019Esport (Physical Education and Sport Pedagogy<\/em>), el nombre d\u2019investigacions sobre l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica amb Significat ha augmentat de manera exponencial en els \u00faltims cinc anys i han aparegut noves publicacions cient\u00edfiques, en un degoteig constant (Beni et al., 2021<\/a>, 2023<\/a>; Coulter et al., 2023<\/a>; N\u00ed Chr\u00f3in\u00edn et al. 2023<\/a>; Scanlon et al., 2024<\/a>, etc.). Fins i tot s\u2019han comen\u00e7at a estudiar les seves connexions amb altres l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3 tamb\u00e9 de plena actualitat com la just\u00edcia social (N\u00ed Chr\u00f3in\u00edn et al. 2024<\/a>), plantejant que els principis de la primera (p. ex. interacci\u00f3 social, aprenentatge personalment rellevant) poden ajudar al desenvolupament de la segona en la formaci\u00f3 inicial docent a les universitats. A Espanya, s\u2019ha publicat un primer article que dona a con\u00e8ixer aquest plantejament (Fernandez-Rio i Saiz-Gonz\u00e1lez, 2023<\/a>), per\u00f2 que ha tingut una gran repercussi\u00f3 reflectida en m\u00faltiples mencions en xarxes socials (tweets<\/em>, infografies, p\u00f2dcasts…)<\/em> i en la invitaci\u00f3 a impartir formacions en diferents universitats del pa\u00eds per expandir el seu coneixement. Aix\u00f2 suggereix que \u00e9s un plantejament que \u201cha arribat per quedar-se\u201d i que ser\u00e0 molt utilitzat i estudiat. Per tant, sembla que, gaireb\u00e9 de manera immediata, es necessitaran instruments de recollida d\u2019informaci\u00f3 com el que s\u2019ha validat en el present estudi.<\/p>\n\n\n\n

Tal com s\u2019ha assenyalat, l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica amb Significat fa un pas endavant en l\u2019ensenyament centrat en l\u2019estudiant, en posar l\u2019alumnat al \u201ccentre de la imatge i empoderar-lo\u201d, busca procurar experi\u00e8ncies d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica que tinguin un impacte positiu en les seves vides (N\u00ed Chr\u00f3in\u00edn et al. 2018<\/a>). Aquest canvi de perspectiva permet als docents desenvolupar experi\u00e8ncies d\u2019aprenentatge que tinguin significat per a cadascun dels estudiants en funci\u00f3 dels seus interessos, les seves necessitats i les seves prioritats (Vasily et al., 2021<\/a>). Per a aix\u00f2, es planteja una educaci\u00f3 f\u00edsica democr\u00e0tica, en la qual s\u2019escoltin les seves veus i puguin prendre decisions (elegir); i reflexiva, on es parli sobre all\u00f2 fet a classe i el que es far\u00e0 (debatre) (Beni et al., 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Igual com l\u2019arribada dels models pedag\u00f2gics al nostre pa\u00eds va suposar un canvi en el plantejament de l\u2019ensenyament-aprenentatge de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica (Fernandez-Rio et al., 2016<\/a>; P\u00e9rez-Pueyo et al., 2021<\/a>), l\u2019aparici\u00f3 de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica amb Significat ha de suposar un canvi de paradigma. Aquest implica con\u00e8ixer quin \u00e9s l\u2019impacte dels plantejaments docents en el veritable protagonista: l\u2019alumnat. Mentre que els models pedag\u00f2gics van trigar gaireb\u00e9 40 anys a popularitzar-se al nostre pa\u00eds, l\u2019instrument validat en el present estudi, CEEFcS, pot ajudar, de manera significativa, a que aquest plantejament sigui aplicat i estudiat de manera immediata, igual com est\u00e0 succeint en el m\u00f3n anglosax\u00f3 de la Pedagogia de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i l\u2019Esport (Fletcher et al., 2021<\/a>; Fletcher i N\u00ed Chr\u00f3in\u00edn, 2022<\/a>; N\u00ed Chr\u00f3in\u00edn et al. 2018<\/a>). El q\u00fcestionari que es presenta en aquest article permetr\u00e0 situar l\u2019estudi de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica al m\u00f3n hispanoparlant al mateix nivell \u2014i fins i tot m\u00e9s avan\u00e7at\u2014, que en l\u2019anglosax\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Encara que el CEEFcS ha mostrat excel\u00b7lents propietats psicom\u00e8triques, seria interessant avaluar la seva estabilitat temporal mitjan\u00e7ant una an\u00e0lisi longitudinal, test-retest, que permetria valorar la consist\u00e8ncia de les puntuacions al llarg del temps. A causa de la impossibilitat de tornar a passar el q\u00fcestionari a la mateixa mostra en aquest estudi, aquest aspecte s\u2019assenyala com una limitaci\u00f3 i es recomana abordar-lo en futures investigacions.<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019instrument desenvolupat en el present estudi permetr\u00e0, en un futur proper, ampliar les possibilitats d\u2019investigaci\u00f3 sobre l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica amb Significat, en possibilitar el disseny d\u2019estudis de tipus quantitatiu o mixt. Per tant, representa un pas endavant molt important en la implantaci\u00f3 i l\u2019estudi d\u2019aquest nou plantejament pedag\u00f2gic que busca entendre com perceben les experi\u00e8ncies d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica els mateixos estudiants. El CEEFcS els dona veu i permetr\u00e0 entendre millor les seves necessitats i adaptar les classes perqu\u00e8 tinguin veritable significat en les seves vides. A m\u00e9s del context investigador, aquest q\u00fcestionari tamb\u00e9 el podran utilitzar els mateixos docents per recollir informaci\u00f3 de les seves classes. Aquesta informaci\u00f3 permetr\u00e0 millorar la qualitat de l\u2019ensenyament, i ajustar els continguts i les metodologies als interessos, motivacions i necessitats de l\u2019estudiantat. Aix\u00ed doncs, des de la visi\u00f3 de l\u2019alumnat, aquest instrument podr\u00e0 servir d\u2019espai de di\u00e0leg per comunicar, de forma an\u00f2nima o no, la seva experi\u00e8ncia en l\u2019assignatura als seus docents. Per tant, l\u2019instrument que es presenta pot aportar informaci\u00f3 perqu\u00e8 tant la investigaci\u00f3 com la doc\u00e8ncia en educaci\u00f3 f\u00edsica avancin.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica amb Significat \u00e9s un plantejament molt recent que desperta un gran inter\u00e8s investigador en el m\u00f3n anglosax\u00f3 de la Pedagogia de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i l\u2019Esport. No obstant aix\u00f2, tots els estudis han utilitzat un disseny d\u2019investigaci\u00f3 qualitatiu a trav\u00e9s d\u2019entrevistes, grups focals o dibuixos. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser dissenyar i validar […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[11341],"tags":[11715,11202,4861,3933,11203],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>"]},"tags":{"linked":["q\u00fcestionari<\/a>","experi\u00e8ncies amb significat<\/a>","investigaci\u00f3 quantitativa<\/a>","joves<\/a>","pedagogia de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["q\u00fcestionari<\/span>","experi\u00e8ncies amb significat<\/span>","investigaci\u00f3 quantitativa<\/span>","joves<\/span>","pedagogia de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 1 any ago","modified":"Updated 10 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 31 mar\u00e7 2025","modified":"Updated on 3 juliol 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 31 mar\u00e7 2025 21:28","modified":"Updated on 3 juliol 2025 09:24"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/67640\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=67640"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/67640\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":68908,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/67640\/revisions\/68908\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=67640"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=67640"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=67640"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}