{"id":67634,"date":"2025-03-31T21:22:23","date_gmt":"2025-03-31T21:22:23","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/adaptabilidad-de-carrera-en-entrenadores-efectos-sobre-su-salud-mental-y-el-apoyo-a-sus-deportistas\/"},"modified":"2025-07-03T09:21:59","modified_gmt":"2025-07-03T09:21:59","slug":"adaptabilitat-de-carrera-en-entrenadors-efectes-sobre-la-seva-salut-mental-i-el-suport-als-seus-esportistes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/adaptabilitat-de-carrera-en-entrenadors-efectes-sobre-la-seva-salut-mental-i-el-suport-als-seus-esportistes\/","title":{"rendered":"Adaptabilitat\u00a0de carrera en\u00a0entrenadors: efectes sobre la seva salut mental i el suport als seus esportistes"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest treball va ser avaluar els efectes de les compet\u00e8ncies d\u2019adaptabilitat de carrera d\u2019entrenadors relacionades amb la seva salut mental i la seva percepci\u00f3 de brindar suport als seus esportistes. Dos-cents setanta-cinc entrenadors de formaci\u00f3 van respondre els q\u00fcestionaris sobre les variables objectiu: Compet\u00e8ncies d\u2019adaptabilitat de carrera, Salut Mental i Suport a la carrera de l\u2019esportista. Els nostres resultats van donar suport parcialment al model d\u2019equacions estructurals hipotetitzat en el qual s\u2019esperava que les compet\u00e8ncies d\u2019adaptabilitat prediguessin tant la salut mental dels entrenadors com la percepci\u00f3 de suport ofert als seus esportistes. En concret, la compet\u00e8ncia de control va ser un predictor de la salut mental, i les compet\u00e8ncies de cura i de confian\u00e7a van predir el suport als esportistes. Les descobertes indiquen que el desenvolupament de la compet\u00e8ncia de control \u00e9s la que prediu significativament la salut mental dels entrenadors, alhora que el desenvolupament de les compet\u00e8ncies de confian\u00e7a i de cura es relacionen positivament amb la percepci\u00f3 que proporcionen un suport m\u00e9s gran als seus esportistes. Per tant, potenciar aquestes compet\u00e8ncies dels entrenadors, amb especial atenci\u00f3 a les de control i confian\u00e7a, sembla benefici\u00f3s tant per als entrenadors com per als esportistes.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> carrera dels entrenadors<\/span>, compet\u00e8ncies<\/span>, esport<\/span>, salut mental<\/span>, suport a l\u2019esportista<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Molts entrenadors dediquen afanys, recursos i esfor\u00e7os al llarg de les seves carreres per aconseguir una dedicaci\u00f3 professional i exclusiva (Rynne, 2014<\/a>). En el context espanyol, el perfil m\u00e9s habitual d\u2019entrenadors i entrenadores (S\u2019utilitzar\u00e0 el mascul\u00ed gen\u00e8ric en tot el document, tot i ser conscients que la carrera d\u2019homes i dones en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019entrenament presenta difer\u00e8ncies notables (p. ex., Borrueco et al., 2023<\/a>) es caracteritza per tenir formaci\u00f3 esportiva especialitzada, formaci\u00f3 universit\u00e0ria i alta vocaci\u00f3 per a l\u2019entrenament (Ib\u00e1\u00f1ez et al., 2019<\/a>; Feu et al., 2018<\/a>). Tanmateix, en les primeres etapes de la carrera, ser entrenador implica treballar volunt\u00e0riament o amb contractes temporals, en condicions laborals prec\u00e0ries i en general amb una baixa o nul\u00b7la remuneraci\u00f3 econ\u00f2mica (Ronkainen et al., 2020<\/a>). Aix\u00f2 implica buscar feines alternatives com a principal font d\u2019ingressos econ\u00f2mics i fa imprescindible una actitud flexible i adaptativa, i el desenvolupament de recursos personals que permetin als entrenadors equilibrar les diferents esferes vitals (Cos\u00edn-Miguel et al., 2023<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Dins del col\u00b7lectiu general d\u2019entrenadors, McLean i Mallett (2012)<\/a> van proposar una classificaci\u00f3 basada en el nivell competitiu (i. e., participaci\u00f3, desenvolupament i alt rendiment). En el context espanyol, el perfil d\u2019entrenador de desenvolupament fa refer\u00e8ncia als anomenats entrenadors de formaci\u00f3, que entrenen regularment esportistes en etapa de desenvolupament esportiu, i participen en competicions reglades dins d\u2019entorns orientats al rendiment (Alcaraz et al., 2015<\/a>). En aquest context, el concepte d\u2019adaptabilitat de carrera (d\u2019ara endavant, AC) cobra una rellev\u00e0ncia especial, sobretot si es t\u00e9 en compte la dedicaci\u00f3 a l\u2019entrenament i a la gesti\u00f3 semiprofessional. L\u2019AC s\u2019ha definit com \u201cla disposici\u00f3 per fer front a tasques predictibles en la preparaci\u00f3 i participaci\u00f3 en el rol laboral, i als ajustaments impredictibles provocats per canvis a la feina i en les condicions laborals\u201d (Savickas, 1997<\/a>). A partir d\u2019aquesta definici\u00f3, Savickas i Porfeli (2012)<\/a>, van desenvolupar una teoria espec\u00edfica d\u2019AC, que compr\u00e8n quatre dimensions competencials: (a) el nivell de proactivitat en la preparaci\u00f3 per al futur (i. e., la cura), (b) la capacitat d\u2019autoregulaci\u00f3 i adaptaci\u00f3 a l\u2019entorn afrontant situacions desafiadores (i. e., el control), (c) la tend\u00e8ncia a explorar el context buscant nova informaci\u00f3 i oportunitats (i. e., la curiositat) i (d) la capacitat de seguretat en un mateix, superant obstacles (i. e., la confian\u00e7a). <\/p>\n\n\n\n

Alguns autors mostren que desenvolupar les compet\u00e8ncies d\u2019adaptabilitat de carrera (d\u2019ara endavant, CAC) afavoreix l\u2019adaptaci\u00f3 a les transicions i traject\u00f2ries, el funcionament personal i la satisfacci\u00f3 amb la vida en diferents contextos: (a) poblaci\u00f3 general (Maggiori et al., 2015<\/a>); (b) contextos laborals amb persones ocupades i aturades (Maggiori et al., 2013<\/a>); (c) contextos acad\u00e8mics amb estudiants (Negru-Subtirica et al., 2015<\/a>); i (d) contextos esportius amb estudiants-esportistes (Ojala et al., 2023<\/a>). En un nivell m\u00e9s concret, en alguns estudis recollits en la revisi\u00f3 sistem\u00e0tica de Johnston (2016)<\/a> es van destacar els efectes espec\u00edfics de cada dimensi\u00f3 sobre algunes variables diana. Per exemple, les compet\u00e8ncies de cura i de confian\u00e7a es van relacionar amb el rendiment autoavaluat (Zacher, 2014<\/a>). Aix\u00ed mateix, la compet\u00e8ncia de control s\u2019associa positivament amb la satisfacci\u00f3 amb la vida (Konstam et al., 2015<\/a>). Al seu torn, les compet\u00e8ncies de control i confian\u00e7a es relacionen amb la continu\u00eftat de la carrera i en l\u2019organitzaci\u00f3 (Omar i Noordin, 2013<\/a>). A m\u00e9s, la compet\u00e8ncia de curiositat afavoreix la creaci\u00f3 de xarxes de manera proactiva (Taber i Blankemeyer, 2015<\/a>).En general, aquests resultats indiquen que les quatre dimensions es complementen entre si, i que la millora en cadascuna d\u2019elles per separat pot tenir efectes diferents en aspectes com el desenvolupament de carrera (Omar i Noordin, 2013<\/a>), la salut mental i el benestar general (Maggiori et al., 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

El present estudi se centra precisament a examinar la influ\u00e8ncia de l\u2019AC en la salut mental dels entrenadors, segons el model plantejat per Keyes (2002)<\/a>. Aquest model planteja la salut mental com un doble continu que considera tant la pres\u00e8ncia\/abs\u00e8ncia de malaltia mental com la pres\u00e8ncia\/abs\u00e8ncia de salut mental. \u00c9s a dir, les dimensions de salut i la malaltia mental s\u00f3n independents per\u00f2 complement\u00e0ries, emfatitzant que l\u2019abs\u00e8ncia de malaltia mental no significa necess\u00e0riament una salut mental \u00f2ptima, sin\u00f3 el funcionament cognitiu i social de l\u2019individu en els seus diversos rols. Considerant les investigacions pr\u00e8vies en el camp de la psicologia de l\u2019esport basades en aquest model, es planteja que el nivell de funcionament i benestar de les persones pot analitzar-se de manera independent (p. ex., Schinke et al., 2018<\/a>). At\u00e8s que la nostra perspectiva no segueix un enfocament cl\u00ednic, la present investigaci\u00f3 es va centrar exclusivament en la dimensi\u00f3 de la salut mental. D\u2019aquesta manera, es destaca la import\u00e0ncia de considerar tant la salut mental adaptativa, que reflecteix aspectes de benestar; com la salut mental desadaptativa, que reflecteix aspectes de malestar (Keyes, 2002<\/a>). En aquesta l\u00ednia, treballs previs han demostrat que les CAC s\u00f3n un factor protector de la salut mental, i evidencien que la CAC de control est\u00e0 directament relacionada amb la seguretat laboral (Maggiori et al., 2013<\/a>), i que tamb\u00e9 pot augmentar els nivells de felicitat subjectiva i reduir els nivells d\u2019estr\u00e8s laboral (Johnston et al., 2013<\/a>). A m\u00e9s, les CAC de cura i de confian\u00e7a s\u2019han relacionat amb la satisfacci\u00f3 amb la carrera (Zacher, 2014<\/a>), mentre que, en estudiants, les CAC de curiositat i de confian\u00e7a han mediat entre l\u2019esperan\u00e7a i la satisfacci\u00f3 (Wilkins et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Els antecedents presentats, sumats al fet que els entrenadors conformen una poblaci\u00f3 exposada a una combinaci\u00f3 d\u2019altes expectatives externes, alts nivells d\u2019exposici\u00f3, control laboral limitat i horaris prolongats (Chroni et al., 2024<\/a>), fan que l\u2019an\u00e0lisi de la relaci\u00f3 entre les seves CAC i la seva salut mental sigui d\u2019un inter\u00e8s especial. Tanmateix, l\u2019\u00fanic estudi trobat que ha explorat aquestes compet\u00e8ncies en entrenadors \u00e9s el treball qualitatiu de Ronkainen et al. (2020)<\/a> en futbol femen\u00ed d\u2019elit. Aquest va concloure que les compet\u00e8ncies de control i de confian\u00e7a afavoreixen l\u2019adaptabilitat, mentre que els nivells baixos de cura i de curiositat, fan que els entrenadors siguin vulnerables al malestar psicol\u00f2gic. Aquesta falta d\u2019evid\u00e8ncia suggereix la necessitat de continuar investigant sobre el desenvolupament de carrera d\u2019entrenadors per comprendre les seves din\u00e0miques d\u2019adaptabilitat i la seva influ\u00e8ncia en la seva salut mental. En aquest sentit, un entrenador amb dificultats per planificar (cura), autoregular-se (control), buscar alternatives (curiositat), i tenir seguretat en si mateix (confian\u00e7a), podria presentar nivells baixos de salut mental (Maggiori et al., 2013<\/a>). Aquestes dificultats en l\u2019AC podrien afectar els entrenadors tant en l\u2019aspecte intrapersonal com en l\u2019interpersonal (Savickas i Porfeli, 2012<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix i m\u00e9s enll\u00e0 de les conseq\u00fc\u00e8ncies sobre la salut mental, l\u2019AC permet a les persones autogestionar els seus aspectes personals i les respostes a l\u2019entorn i fomenta l\u2019empatia i la capacitat de connexi\u00f3 social (Savickas, 1997<\/a>; p. ex., amb esportistes). En aquest context, els entrenadors tenen la responsabilitat de contribuir al desenvolupament integral dels seus esportistes i proporcionar-los suport tant en \u00e0rees esportives com extraesportives (Chroni et al., 2024<\/a>). A m\u00e9s, habilitats incloses dins de les CAC en la dimensi\u00f3 de cura com s\u00f3n la proactivitat i la planificaci\u00f3 orientades al benestar de l\u2019esportista, s\u2019han relacionat amb una disposici\u00f3 m\u00e9s gran a brindar suport emocional (Teck Koh et al., 2019<\/a>). En la mateixa l\u00ednia, la compet\u00e8ncia de control s\u2019associa positivament amb l\u2019afecte positiu, i negativament amb l\u2019afecte negatiu (Konstam et al., 2015<\/a>). Les CAC de curiositat i de cura s\u2019han vinculat amb aspectes de la personalitat (p. ex., obertura a l\u2019experi\u00e8ncia, amabilitat, consci\u00e8ncia i sistema d\u2019activaci\u00f3 conductual; Li et al., 2015<\/a>). Finalment, la compet\u00e8ncia de confian\u00e7a afavoreix el desenvolupament proactiu d\u2019habilitats (p. ex., escoltar, oferir cr\u00edtiques constructives; Taber i Blankemeyer, 2015<\/a>). Aix\u00f2 suggereix que l\u2019enfortiment de les CAC podria millorar el suport que els entrenadors ofereixen als seus esportistes. Les conductes de suport inclouen (Cutrona i Russell, 1990<\/a>; Freeman et al., 2011<\/a>): (a) suport emocional, que incorpora comoditat i seguretat; (b) suport a l\u2019estima, que inclou refor\u00e7 de l\u2019autoestima i sentit de compet\u00e8ncia; (c) suport informatiu, que incorpora assessorament; i (d) suport tangible, que proporciona assist\u00e8ncia pr\u00e0ctica. No obstant aix\u00f2, l\u2019estudi del desenvolupament de les CAC en els entrenadors i la seva influ\u00e8ncia en el suport als seus esportistes continua sent una \u00e0rea d\u2019investigaci\u00f3 per descobrir. Per exemple, investigacions sobre la relaci\u00f3 entre l\u2019AC i les traject\u00f2ries d\u2019estudiants-esportistes han concl\u00f2s que el desenvolupament de les CAC s\u2019ha d\u2019abordar des d\u2019una perspectiva hol\u00edstica, i considerar no nom\u00e9s l\u2019estudiant-esportista, sin\u00f3 tamb\u00e9 el paper actiu del seu entorn i dels qui el conformen (p. ex., entrenadors; Ojala et al., 2023<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En resum, considerem que les CAC podrien salvaguardar la seva salut mental i millorar el suport als seus esportistes. En aquest sentit, la planificaci\u00f3 (cura), la selecci\u00f3 d\u2019objectius (control), l\u2019exploraci\u00f3 del context esportiu (curiositat) i la seguretat en si mateixos (confian\u00e7a) tamb\u00e9 podrien estar associats amb la salut mental dels entrenadors i al suport que brinden als seus esportistes, ja que aquestes compet\u00e8ncies s\u00f3n signes d\u2019adaptabilitat a la seva carrera.<\/p>\n\n\n\n

Encara que les CAC han estat estudiades en l\u2019\u00e0mbit de la feina (Maggiori et al., 2013<\/a>) i de l\u2019esport de manera general (Ojala et al., 2023<\/a>), continua sent necess\u00e0ria una investigaci\u00f3 m\u00e9s profunda sobre la influ\u00e8ncia de cadascuna de les quatre compet\u00e8ncies per separat en el context de l\u2019entrenador (Ojala et al., 2023<\/a>; Ronkainen et al., 2020<\/a>). A m\u00e9s, considerem valu\u00f3s avaluar la relaci\u00f3 de les CAC amb la salut mental i el suport donat. Per tant, aquest treball t\u00e9 per objectiu abordar aquesta q\u00fcesti\u00f3 mitjan\u00e7ant l\u2019estudi dels efectes d\u2019aquestes compet\u00e8ncies per separat, espec\u00edficament, en els entrenadors de formaci\u00f3. Aix\u00ed, avalua els efectes que tenen les CAC de l\u2019entrenador: (a) en la seva salut mental, i, (b) en la seva percepci\u00f3 del suport donat als seus esportistes. El nostre model hipotetitza que una millor adaptaci\u00f3 de carrera es relaciona amb una millor salut mental, i un millor suport percebut cap als seus esportistes.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e8tode<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Aquest estudi es va dissenyar com a part del projecte HeDuCa (RTI2018-095468-B-100), orientat a avaluar les caracter\u00edstiques contextuals dels esportistes joves que desenvolupen la seva carrera en entorns de rendiment. Es va contactar amb els entrenadors a trav\u00e9s dels seus clubs o institucions utilitzant un mostreig per conveni\u00e8ncia. Un total de 275 entrenadors de formaci\u00f3 (231 homes, 38 dones i 6 de g\u00e8nere no binari) amb edats compreses entre els 16 i els 62 anys (M<\/em> = 34.57 anys; DE<\/em> = 10.46) va participar en l\u2019estudi. Aquesta distribuci\u00f3 \u00e9s congruent amb la distribuci\u00f3 per sexe i edat en aquesta poblaci\u00f3 d\u2019entrenadors a Espanya (Ministeri de Cultura i Esports, 2024<\/a>). La meitat dels participants (50.5%) tenien entre 0 i 10 anys d\u2019experi\u00e8ncia com a entrenadors. A la Taula 1, es poden veure les caracter\u00edstiques detallades dels entrenadors agrupats per esports. El grup denominat \u201cd\u2019altres\u201d inclou aquells d\u2019esports amb menys de 5 participants. Aix\u00ed mateix, el 65.5% dels entrenadors treballaven en l\u2019\u00e0mbit regional, tant en equips masculins com femenins. Quant a la conciliaci\u00f3 de la carrera, el 23.6% eren esportistes en actiu, a m\u00e9s d\u2019entrenadors; el 27.3% eren estudiants; el 55.3% tenia altres feines a m\u00e9s d\u2019entrenar, i el 6.2% no tenia cap altra feina, per\u00f2 en buscava una. Finalment, quant als seus contractes d\u2019entrenador, el 19.3% no en tenia, el 29% tenia un contracte de voluntari, el 27.6% tenia un contracte a temps parcial i el 24% tenia un contracte a temps complet.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques dels participants segons esport, g\u00e8nere i experi\u00e8ncia entrenant<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Instruments <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Compet\u00e8ncies d\u2019adaptabilitat de carrera. <\/strong>Vam utilitzar el q\u00fcestionari Career Adapt-Abilities Scale <\/em>(CAAS; Savickas i Porfeli, 2012<\/a>) per avaluar la percepci\u00f3 de l\u2019entrenador sobre el grau de disposici\u00f3 en cada una de les CAC. Aquest instrument cont\u00e9 24 \u00edtems agrupats en quatre dimensions que comencen amb la frase \u201cEn la meva carrera com a entrenador…\u201d: (a) cura (p. ex., \u201c… Penso en com ser\u00e0 el meu futur\u201d); (b) control (p. ex., \u201c… prenc decisions per mi mateix\u201d); (c) curiositat (p. ex., \u201c… observo diferents maneres de fer les coses\u201d); i (d) confian\u00e7a (p. ex., \u201c… treballo d\u2019acord amb la meva capacitat\u201d). Presentem les respostes en una escala Likert de 7 punts que va de l\u20191 (Totalment en desacord) al 7 (Totalment d\u2019acord). Les puntuacions m\u00e9s altes indiquen uns nivells percebuts m\u00e9s elevats del constructe CAC.<\/p>\n\n\n\n

Salut mental. <\/strong>L\u2019avaluaci\u00f3 de la salut mental dels entrenadors va considerar tant la salut mental adaptativa com la desadaptativa amb dues escales que comen\u00e7aven amb la cl\u00e0usula \u201cEn les \u00faltimes setmanes, en relaci\u00f3 amb l\u2019esport, la feina i\/o els estudis…\u201d. Vam utilitzar sis \u00edtems de l\u2019escala The 12-\u00edtem General Health Questionnaire <\/em>(GHQ-12; S\u00e1nchez-L\u00f3pez i Dresch, 2008<\/a>) per mesurar la salut mental desadaptativa (p. ex., \u201c… he perdut confian\u00e7a en mi mateix\u201d), i els altres sis \u00edtems restants es van utilitzar per mesurar la salut mental adaptativa (p. ex., \u201c… he sabut bregar b\u00e9 amb els problemes\u201d). A m\u00e9s, vam complementar el mesurament de la salut mental adaptativa amb l\u2019escala Short Warwick-Edinburgh Mental Well-being Scale (SWEMWB<\/em>; Shah et al., 2021<\/a>) (p. ex., \u201c… m\u2019he sentit proper a altra gent\u201d). Aquest instrument cont\u00e9 set \u00edtems, en vam eliminar tres que avaluaven la salut mental adaptativa, ja que estaven parcialment duplicats amb els del GHQ-12. Vam presentar les respostes en una escala Likert de 7 punts que anava de l\u20191 (Totalment en desacord) al 7 (Totalment d\u2019acord). Les puntuacions m\u00e9s altes impliquen una percepci\u00f3 m\u00e9s gran per part dels entrenadors sobre la seva salut mental adaptativa o desadaptativa.<\/p>\n\n\n\n

Suport a la carrera de l\u2019esportista.<\/strong> Vam utilitzar l\u2019escala Perceived Available Support in Sport Questionnaire (PASS-Q<\/em>; Freeman et al., 2011<\/a>)per avaluar la percepci\u00f3 general del suport ofert a les carreres dels esportistes, en la seva versi\u00f3 per a entrenadors. Aquest instrument cont\u00e9 16 \u00edtems agrupats en quatre dimensions, per\u00f2 en aquest estudi, vam agrupar els \u00edtems en una sola dimensi\u00f3 de suport general, a partir de la cl\u00e0usula \u201cEn la teva relaci\u00f3 amb els\/les esportistes que entrenes, tant dins com fora de la pista\/camp de joc\/piscina, tu…\u201d: (p. ex., \u201c… millores la seva autoestima\u201d). Vam presentar les respostes als \u00edtems utilitzant una escala Likert de 7 punts, que va oscil\u00b7lar entre l\u20191 (Totalment en desacord) i el 7 (Totalment d\u2019acord). Les puntuacions m\u00e9s altes indiquen nivells m\u00e9s elevats en la percepci\u00f3 de l\u2019entrenador sobre el seu suport a les carreres dels esportistes.<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El projecte HeDuCa (RTI2018-095468-B-100) estableix un protocol de recollida de dades que va validar el Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de laUniversitat Aut\u00f2noma de Barcelona (CEEAH 5180). Una vegada rebuda l\u2019aprovaci\u00f3 vam iniciar el contacte amb els coordinadors responsables de cada club o entitat esportiva. Vam contactar amb tots els participants a trav\u00e9s d\u2019aquests contactes. Els vam informar de la finalitat de l\u2019estudi i els vam garantir la confidencialitat de les dades. Despr\u00e9s d\u2019informar-los sobre la voluntarietat de l\u2019estudi, els entrenadors que van acceptar participar van firmar un formulari de consentiment informat (en l\u00ednia). Per a les sessions de recollida de dades, vam acordar dates i procediment amb els clubs. Vam explicar als entrenadors com havien de contestar el q\u00fcestionari, utilitzant la plataforma d\u2019enquestes en l\u00ednia Limesurvey amb els seus tel\u00e8fons m\u00f2bils. De cara a evitar biaixos de g\u00e8nere, els q\u00fcestionaris es van construir en tres versions amb els \u00edtems redactats en femen\u00ed, mascul\u00ed i g\u00e8nere no binari. Vam fer les sessions de recollida de dades tant de forma presencial, als clubs i\/o entitats esportives abans de l\u2019inici dels entrenaments, com de forma virtual. En ambdues modalitats vam disposar d\u2019un protocol de recollida de dades i dels canals per resoldre els dubtes dels participants. Els entrenadors podien preguntar si no entenien correctament algun dels \u00edtems (presencialment, amb una trucada o videotrucada). Una vegada contestat, se\u2019ls preguntava si havien enviat les seves respostes. Finalitzada l\u2019administraci\u00f3, els entrenadors reprenien la seva rutina.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de dades la vam estructurar en tres passos: (a) proporcionant evid\u00e8ncia de les propietats psicom\u00e8triques dels instruments, (b) calculant els estad\u00edstics descriptius i les correlacions de les diferents variables d\u2019estudi, i (c) analitzant les relacions hipot\u00e8tiques mitjan\u00e7ant un model d\u2019equacions estructurals. En primer lloc, vam analitzar la validesa de l\u2019estructura interna mitjan\u00e7ant l\u2019An\u00e0lisi Factorial Confirmat\u00f2ria (CFA). Mitjan\u00e7ant aquesta an\u00e0lisi, realitzada amb el programa Mplus versi\u00f3 7.0 (Muth\u00e9n, 2012<\/a>), vam analitzar les puntuacions dels \u00edtems com a categ\u00f2rics mitjan\u00e7ant l\u2019Estimador Robust de M\u00ednims Quadrats Ponderats (WLSMV, per les seves sigles en angl\u00e8s), aix\u00ed vam obtenir l\u2019estimaci\u00f3 d\u2019un \u00fanic model de mesura que inclo\u00efa tots els factors latents calculats en l\u2019estudi. L\u2019ajustament el vam mesurar partint dels \u00edndexs \u03c7,2<\/sup> error quadr\u00e0tic d\u2019aproximaci\u00f3 mitj\u00e0 (RMSEA), l\u2019\u00edndex d\u2019ajustament comparatiu (CFI), i l\u2019\u00edndex d\u2019ajustament Tucker-Lewis (TLI). Partint del criteri Hu i Bentler (Hu i Bentler, 1999<\/a>), els \u00edndexs CFI i TLI > .95 i RMSEA < .06 s\u00f3n indicatius d\u2019un ajustament excel\u00b7lent a les dades. Complement\u00e0riament, els \u00edndexs CFI i TLI > .90 i RMSEA < .08 s\u00f3n indicadors d\u2019ajustament acceptable (Marsh et al., 2004<\/a>). Per proporcionar m\u00e9s evid\u00e8ncia sobre els models de mesura, tamb\u00e9 vam analitzar la fiabilitat de constructe (CR). Els valors > .70 s\u00f3n indicadors de bona fiabilitat (McDonald, 1999<\/a>). A m\u00e9s, vam obtenir evid\u00e8ncies de validesa convergent despr\u00e9s d\u2019una inspecci\u00f3 de les c\u00e0rregues factorials (Cheung et al., 2023<\/a>). D\u2019acord amb Hair et al. (2009)<\/a>, les c\u00e0rregues factorials estandarditzades han de ser d\u2019almenys .5, i idealment \u2265 .7. A m\u00e9s, els valors de CR superiors a .7 tamb\u00e9 s\u00f3n indicatius de validesa convergent Hair et al. (2009)<\/a>. Finalment, vam avaluar la validesa discriminant, mitjan\u00e7ant una an\u00e0lisi de (a) l\u2019evid\u00e8ncia de validesa convergent establerta, (b) l\u2019abs\u00e8ncia de c\u00e0rregues creuades d\u2019indicadors en altres constructes; i (c) la correlaci\u00f3 entre constructes (Cheung et al., 2023<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Posteriorment, vam analitzar els estad\u00edstics descriptius de cada una de les variables de l\u2019estudi a partir de mitjanes i desviacions est\u00e0ndard mitjan\u00e7ant el paquet SPSS v25.0. A m\u00e9s, vam calcular les correlacions entre les variables d\u2019estudi amb Mplus versi\u00f3 7.0. (Muth\u00e9n, 2012<\/a>). Per a la interpretaci\u00f3 de les correlacions atenuades entre factors latents, es va seguir el criteri de Safrit and Wood (1995)<\/a>: .00-.19, no correlaci\u00f3; .20-.39, correlaci\u00f3 baixa; .40-.59, correlaci\u00f3 moderada; .60-.79, correlaci\u00f3 moderadament alta; \u2265 .80, correlaci\u00f3 alta.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, vam provar un model d\u2019equacions estructurals en el qual les compet\u00e8ncies dels entrenadors eren predictores de la seva salut mental i de la percepci\u00f3 de suport cap als esportistes; aix\u00ed, el model va incloure quatre variables independents corresponents a les CAC dels entrenadors i tres variables dependents corresponents a la salut mental adaptativa, la salut mental desadaptativa i el suport percebut cap als esportistes. Vam permetre que les variables independents i dependents correlacionessin entre si. Vam avaluar l\u2019ajustament del model utilitzant els mateixos \u00edndexs i criteris que en el CFA. En el model hipotetitzat, esper\u00e0vem que les relacions fossin positives entre les CAC i la salut mental adaptativa dels entrenadors, i amb la seva capacitat per brindar suport de qualitat als seus esportistes. Per contra, esper\u00e0vem relacions negatives entre les CAC dels entrenadors i la seva salut mental desadaptativa (vegeu la Figura 1 per al model d\u2019equacions estructurals hipotetitzat).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Model hipotetitzat de les compet\u00e8ncies d\u2019adaptabilitat de carrera com a predictors de la salut mental de l\u2019entrenador i del suport donat als esportistes<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Nota. <\/em>Les l\u00ednies discont\u00ednues mostren les relacions negatives esperades. Cura, Control, Curiositat i Confian\u00e7a s\u00f3n compet\u00e8ncies d\u2019adaptabilitat de carrera.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Models de mesura<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Vam provar un model de mesura que inclo\u00efa tots els instruments utilitzant CFA. En aquest model (a) vam incloure CAAS com una estructura de quatre factors latents per avaluar la percepci\u00f3 de l\u2019entrenador sobre el grau que tenia de cada una de les CAC, (b) vam incloure GHQ-12 + SWEMWBS com una estructura de dos factors latents per mesurar la salut mental adaptativa i desadaptativa, i (c) vam incorporar PASS-Q utilitzant una estructura unifactorial per mesurar la percepci\u00f3 de suport proporcionat. Els resultats d\u2019aquest model inicial van mostrar un bon ajustament a les dades: \u03c7\u00b2(df<\/em>) = 2592.023 (1463), RMSEA = .053 (90CI = .050 – .056), CFI = .938, TLI = .934. Tanmateix, vam trobar un funcionament inesperat de l\u2019\u00edtem 2 del GHQ-12 (p. ex., \u201cLes meves preocupacions m\u2019han fet perdre la son\u201d). Aquest \u00edtem va presentar un elevat Modification Index<\/em> (>100), que va afectar l\u2019estructura factorial, i que a m\u00e9s redu\u00efa la fiabilitat de l\u2019instrument (la seva eliminaci\u00f3 va millorar l\u2019alfa de Cronbach de .85 a .87). En an\u00e0lisis explorat\u00f2ries (ESEM), va mostrar una c\u00e0rrega creuada alta en un factor diferent i una correlaci\u00f3 molt m\u00e9s alta amb l\u2019\u00edtem 3 que amb la resta dels \u00edtems del factor latent, fet que va suggerir una relaci\u00f3 no adequada amb la resta dels \u00edtems. Conceptualment, es va diferenciar pel seu enfocament causal, la qual cosa podria esbiaixar la interpretaci\u00f3 de les respostes, ja que la relaci\u00f3 entre preocupacions i alteracions de la son no \u00e9s un\u00edvoca ni lineal. L\u2019exclusi\u00f3 de l\u2019\u00edtem va millorar l\u2019estructura interna i la fiabilitat del q\u00fcestionari, per tant, finalment es va retirar de l\u2019an\u00e0lisi. El model resultant va mostrar un excel\u00b7lent ajustament a les dades: \u03c7\u00b2(df<\/em>) = 2308.844 (1409), RMSEA = .048 (90CI = .045 – .052), CFI = .950, TLI = .947. <\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, tamb\u00e9 vam aportar evid\u00e8ncies sobre la CR, la validesa convergent i la validesa discriminant. En primer lloc, vam utilitzar l\u2019omega de McDonald per comprovar la CR de cada escala. Els resultats van ser els seg\u00fcents: \u03c9Cura <\/sub>= .847; \u03c9Control<\/sub> = .816; \u03c9Curiositat<\/sub> = .875; \u03c9Confian\u00e7a<\/sub> = .911; \u03c9Salut mental adaptativa<\/sub> = .915; \u03c9Salut mental desadaptativa <\/sub>= .869; \u03c9Suport donat<\/sub> = .931. El valor per al model de mesura general va ser \u03c9 = .953. Tots els valors van ser > .70, cosa que va indicar una bona fiabilitat. Quant a la validesa convergent, tots els \u00edtems de l\u2019estudi van mostrar c\u00e0rregues significatives en el seu factor latent (>.50), sent la majoria de les c\u00e0rregues factorials > .70. Quant a la validesa discriminant, no vam trobar \u00edtems amb c\u00e0rregues creuades i les correlacions entre els factors latents van ser \u2264 .80. En general, els resultats del model general de mesura els vam considerar adequats per continuar amb els seg\u00fcents passos de l\u2019an\u00e0lisi de les dades.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi descriptiva i correlacional<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

A la Taula 2 vam incloure els estad\u00edstics descriptius de les diferents escales. Vam observar valors mitjans elevats per a les dimensions de suport, per a les diferents dimensions de les CAC i per a la salut mental adaptativa. Vam observar les puntuacions m\u00e9s altes en la dimensi\u00f3 de confian\u00e7a. Complement\u00e0riament, la salut mental desadaptativa va presentar la puntuaci\u00f3 mitjana m\u00e9s baixa, amb valors propers al punt m\u00ednim del rang potencial de l\u2019escala de resposta. Les correlacions entre els factors latents van ser en la majoria dels casos moderadament altes (.60 – .79). Vam trobar l\u2019excepci\u00f3 en les correlacions de la compet\u00e8ncia de confian\u00e7a amb la compet\u00e8ncia de control (r <\/em>= .82) i la compet\u00e8ncia de curiositat (r <\/em>= .80), que van mostrar correlacions altes (r <\/em>> .80). Al contrari, la salut mental desadaptativa va presentar una correlaci\u00f3 baixa o nul\u00b7la amb la resta dels factors latents, excepte amb la salut mental adaptativa, que va presentar una magnitud moderada i negativa (r <\/em>= \u2013.50). A nivell te\u00f2ric, aquest resultat t\u00e9 sentit ja que la salut mental adaptativa i la desadaptativa estan inversament relacionades, per\u00f2 s\u00f3n constructes diferents i complementaris. \u00c9s a dir, l\u2019abs\u00e8ncia de salut mental adaptativa no comporta necess\u00e0riament una alta salut mental desadaptativa.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Descriptius i correlacions entre els factors latents de l\u2019estudi<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Model estructural<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els resultats del model d\u2019equacions estructurals (vegeu la Figura 2) van mostrar que les CAC dels entrenadors van influir en la seva salut mental i en el suport que brinden als seus esportistes. Aquest model va mostrar un ajustament acceptable a les dades: \u03c72<\/sup> (gl<\/em>) = 2308.84* (1409), p <\/em>< .05; RMSEA = .05 (.045 – .052); CFI = .95, TLI = .95 i dona suport parcialment al model hipotetitzat. <\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Model d\u2019equacions estructurals resultant. Les compet\u00e8ncies d\u2019adaptabilitat de carrera dels entrenadors com a predictors de la seva salut mental i del suport que brinden als seus esportistes<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Nota. <\/em>Les l\u00ednies discont\u00ednues indiquen relacions negatives. Les l\u00ednies i magnituds m\u00e9s gruixudes assenyalen les relacions significatives.<\/p>\n\n\n\n

En primer lloc, la compet\u00e8ncia de cura va mostrar una associaci\u00f3 positiva i significativa amb el suport proporcionat als esportistes (\u00df= .15). Aquest resultat suggereix que els entrenadors que es van percebre a si mateixos amb nivells m\u00e9s alts en la seva compet\u00e8ncia de cura tendeixen a percebre que ofereixen un suport m\u00e9s gran als seus esportistes. Tanmateix, \u00e9s necessari assenyalar que la magnitud d\u2019aquesta associaci\u00f3 es considera baixa (Hair et al., 2009<\/a>). En segon lloc, la compet\u00e8ncia de control va predir els dos tipus de salut mental, fet que va resultar positiu per a la salut mental adaptativa (\u00df= .53) i negatiu per a la salut mental desadaptativa (\u00df= \u2013.32). Aix\u00ed, els resultats van indicar que quan els entrenadors es percebien a si mateixos com a m\u00e9s competents en la seva compet\u00e8ncia de control, aix\u00f2 afavoria la seva pr\u00f2pia salut mental adaptativa i ajudava a disminuir la seva salut mental desadaptativa. En tercer lloc, la compet\u00e8ncia de confian\u00e7a tamb\u00e9 va predir positivament i significativament el factor de suport (\u00df= .50). \u00c9s a dir, els entrenadors que es percebien a si mateixos amb nivells m\u00e9s alts de la compet\u00e8ncia de confian\u00e7a tamb\u00e9 percebien que oferien m\u00e9s suport als seus esportistes. En canvi, la compet\u00e8ncia de curiositat no es va relacionar significativament amb les variables de resultat de l\u2019estudi. A m\u00e9s, el model permetia correlacions entre variables del mateix nivell. En aquest sentit, els resultats van trobar correlacions positives altes i moderadament altes entre totes les CAC. Al seu torn, vam observar una correlaci\u00f3 negativa entre les formes adaptatives i desadaptatives de la salut mental (r <\/em>= \u2013.48). Finalment, quant a les relacions entre les variables dependents, no vam observar correlacions rellevants entre el suport percebut i els dos tipus de salut mental.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi representa un aven\u00e7 significatiu en la comprensi\u00f3 de l\u2019AC dels entrenadors de formaci\u00f3. En concret, ajuda a aprofundir en els efectes espec\u00edfics de les quatre CAC d\u2019aquests entrenadors sobre la seva salut mental i la percepci\u00f3 del suport que ofereixen als seus esportistes. Aquesta poblaci\u00f3, que inverteix els seus esfor\u00e7os, recursos i temps a entrenar, necessita tenir i coordinar una carrera alternativa, ja que l\u2019entrenament no \u00e9s una feina a temps complet per a ells (Hinojosa-Alcalde et al., 2023<\/a>). En aquest sentit, els nostres resultats, que donen suport parcialment al model hipotetitzat, mostren que les CAC sembla que promouen traject\u00f2ries m\u00e9s saludables (Cos\u00edn-Miguel et al., 2023<\/a>) en predir tant la seva salut mental (Johnston et al., 2013<\/a>; Maggiori et al., 2013<\/a>; Ronkainen et al., 2020<\/a>), com la seva percepci\u00f3 de donar suport als seus esportistes (Taber i Blankemeyer, 2015<\/a>; Teck Koh et al., 2019<\/a>). Tanmateix, el grau d\u2019influ\u00e8ncia de cada compet\u00e8ncia varia considerablement, sent les compet\u00e8ncies de control i de confian\u00e7a les m\u00e9s rellevants a l\u2019hora de predir les CAC dels entrenadors de formaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

En el nostre estudi la compet\u00e8ncia de curiositat, que promou la recerca d\u2019informaci\u00f3 i oportunitats (Savickas i Porfeli, 2012<\/a>), no ha mostrat relacions de significan\u00e7a amb les variables diana de salut mental i suport percebut. En canvi, la compet\u00e8ncia de control prediu positivament la salut mental adaptativa i negativament la salut mental desadaptativa. Aquesta troballa suggereix que el desenvolupament d\u2019aquesta compet\u00e8ncia, que inclou l\u2019autoregulaci\u00f3, i l\u2019adaptaci\u00f3 a l\u2019entorn i a altres situacions que puguin produir-se durant les seves carreres d\u2019entrenadors (p. ex., en considerar com arribar al seg\u00fcent pas per a progressar com a entrenadors) est\u00e0 vinculat a la salut mental adaptativa. Aix\u00f2, refor\u00e7a els plantejaments segons els quals la CAC de control \u00e9s un recurs important per a la seguretat laboral percebuda (Maggiori et al., 2013<\/a>), la satisfacci\u00f3 amb la vida (Konstam et al., 2015<\/a>), aix\u00ed com tamb\u00e9 per a la felicitat i la reducci\u00f3 de l\u2019estr\u00e8s laboral (Johnston et al., 2013<\/a>), i afavoreix la continu\u00eftat de la carrera i en l\u2019organitzaci\u00f3 (Omar i Noordin, 2013<\/a>). A m\u00e9s, la CAC de control ja s\u2019havia vinculat positivament amb relacions afectives en positiu (p. ex., actiu, entusiasmat, inspirat, orgull\u00f3s, interessat), i negativament amb relacions afectives en negatiu (p. ex., espantat, avergonyit, angoixat, molest, irritat) (Konstam et al., 2015<\/a>). Encara que utilitzant un model diferent i en una poblaci\u00f3 propera, s\u2019han reconegut resultats similars en la compet\u00e8ncia de \u201c<\/em>Gesti\u00f3 de carrera i estil de vida\u201d<\/em> en la investigaci\u00f3 de Smismans et al. (2021)<\/a> sobre compet\u00e8ncies necess\u00e0ries en els esportistes, transferibles al mercat laboral, en la qual la falta d\u2019autoregulaci\u00f3 i d\u2019adaptaci\u00f3 posaria en perill la seva salut mental i benestar. <\/p>\n\n\n\n

Les compet\u00e8ncies de confian\u00e7a i de cura s\u00f3n predictores del suport percebut dels entrenadors cap als seus esportistes, sent la confian\u00e7a el factor m\u00e9s determinant. Els entrenadors segurs de si mateixos, que dissenyen opcions per a la seva vida i es perceben capa\u00e7os de resoldre problemes i superar obstacles, solen veure\u2019s com a prove\u00efdors d\u2019un suport m\u00e9s gran als esportistes. Aquests resultats estan alineats amb les troballes de Zacher (2014)<\/a>, que relacionen les CAC de confian\u00e7a i cura amb el rendiment autoavaluat, i amb els quals vinculen la CAC de confian\u00e7a amb el desenvolupament proactiu d\u2019habilitats (Taber i Blankemeyer, 2015<\/a>). Aix\u00f2 suggereix que entrenadors amb nivells alts en la CAC de confian\u00e7a tendeixen a autoavaluar positivament el seu rendiment donant suport als seus esportistes, mentre que desenvolupen habilitats per proporcionar-los suport, com s\u00f3n, l\u2019escolta, oferir consol i tranquil\u00b7litat, refor\u00e7ar els sentiments de compet\u00e8ncia o autoestima, i proporcionar ajuda i cr\u00edtiques constructives (Freeman et al., 2011<\/a>). De manera similar, els nostres resultats, s\u2019alineen amb els de Duffy et al., (2015)<\/a>, que van trobar que les CAC de control i confian\u00e7a van resultar clau per predir la satisfacci\u00f3 acad\u00e8mica en la transici\u00f3 a la universitat, en part a causa d\u2019una percepci\u00f3 de llibertat m\u00e9s gran per triar el seu futur.<\/p>\n\n\n\n

Implicacions pr\u00e0ctiques<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els nostres resultats suggereixen consideracions pr\u00e0ctiques complement\u00e0ries que podrien ajudar els entrenadors a desenvolupar les seves  CAC, situant-les dins d\u2019un context m\u00e9s ampli que enriqueixi la interpretaci\u00f3 de les troballes. En concret, sembla adequat crear entorns, formacions i intervencions amb l\u2019objectiu de donar suport a la responsabilitat dels entrenadors per donar forma al seu futur (i. e., control), i afavorir la seva capacitat de superar barreres vocacionals especifiques (i. e., confian\u00e7a; Savickas i Porfeli, 2012<\/a>). Recomanem als clubs, federacions esportives i institucions formatives que ofereixin oportunitats de millora personal, aix\u00ed com de progressar en el seu paper d\u2019entrenadors. Per exemple, implementant programes de mentoring<\/em> entre entrenadors en els quals entrenadors amb m\u00e9s experi\u00e8ncia gui\u00efn els m\u00e9s joves, creant seminaris on es puguin con\u00e8ixer hist\u00f2ries d\u2019altres companys i com les van resoldre, incloent m\u00f2duls sobre habilitats com la planificaci\u00f3, la gesti\u00f3 de l\u2019estr\u00e8s i la negociaci\u00f3, per ajudar-los a guanyar confian\u00e7a en \u00e0rees clau per al seu desenvolupament, dissenyant tallers on els entrenadors practiquin com afrontar desafiaments reals del seu context (Cushion, 2006<\/a>; Leeder i Sawiuk, 2021<\/a>). En aquest sentit, sembla raonable que els clubs garanteixin condicions flexibles i adaptades al grau de pressions i falta d\u2019estabilitat (p. ex., entrenadores); (Garc\u00eda-Sol\u00e0 et al., 2023<\/a>). A m\u00e9s, oferir un feedback<\/em> constructiu sobre l\u2019actuaci\u00f3 dels entrenadors refor\u00e7a la seva confian\u00e7a, fet que tamb\u00e9 podria suposar millores en el suport als seus esportistes. D\u2019aquesta manera, mantindrien la vitalitat dels seus entrenadors, reduirien l\u2019estr\u00e8s, i millorarien la motivaci\u00f3 tant dels entrenadors com dels seus esportistes (Cos\u00edn-Miguel et al., 2023<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Establir objectius clars i assequibles (Morell\u00f3-Tom\u00e1s et al., 2018<\/a>), tant en les seves carreres com a la pr\u00e0ctica amb els seus esportistes, podria ajudar els entrenadors a augmentar la seva sensaci\u00f3 de control i d\u2019autoconfian\u00e7a. El q\u00fcestionari CAAS podria servir com una eina d\u2019autoavaluaci\u00f3 que permeti als entrenadors realitzar un seguiment de les seves compet\u00e8ncies i necessitats vocacionals (De Brandt et al., 2018<\/a>). D\u2019altra banda, els Programes d\u2019Assist\u00e8ncia a la Carrera (Torregrossa, 2020<\/a>) poden proporcionar suport per a l\u2019optimitzaci\u00f3 de les carreres dels entrenadors, protegint la seva salut mental i promovent el seu benestar. Aquesta inversi\u00f3 comportar\u00e0 beneficis a curt termini als qui la facin, ja que garantir\u00e0 la continu\u00eftat dels entrenadors, fomentar\u00e0 un clima laboral de suport i confian\u00e7a, probablement tindr\u00e0 menys p\u00e8rdues d\u2019ocupaci\u00f3, i fins i tot es produiran efectes beneficiosos entre les diferents esferes vitals dels entrenadors (p. ex., laboral i familiar); (Hinojosa-Alcalde et al., 2023<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Limitacions i futura investigaci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El nostre estudi s\u2019ha centrat en els entrenadors de formaci\u00f3, un grup poc estudiat que s\u2019enfronta a reptes i exig\u00e8ncies idiosincr\u00e0tiques. Hem incl\u00f2s entrenadors de diversos esports, nivells competitius, edats, anys d\u2019experi\u00e8ncia i g\u00e8neres, per\u00f2 el tipus de mostreig no va permetre explorar les difer\u00e8ncies entre els subgrups mostrals. Tanmateix, permet realitzar an\u00e0lisis explicatives amb el grup complet aportant una primera aproximaci\u00f3 a la realitat d\u2019aquesta poblaci\u00f3. En aquest sentit, analitzar les difer\u00e8ncies entre els grups de participants podria revelar diferents relacions en les CAC dels entrenadors. Proposem continuar la present investigaci\u00f3 amb treballs en els qual, amb una mostra m\u00e9s gran i en funci\u00f3 el tipus de traject\u00f2ria, s\u2019avalu\u00efn tant la salut mental dels entrenadors com el suport percebut cap als seus esportistes.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En conclusi\u00f3, les CAC, especialment les relacionades amb el control i la confian\u00e7a, prediuen la salut mental dels entrenadors de formaci\u00f3 i el suport que perceben cap als seus esportistes. En conseq\u00fc\u00e8ncia, les condicions de treball, els programes de formaci\u00f3 i l\u2019esport en general haurien de garantir el suport als entrenadors en el cam\u00ed d\u2019acc\u00e9s a la professionalitat.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest treball s\u2019ha dut a terme, gr\u00e0cies al suport de dos projectes: \u201cPromoci\u00f3n de Carreras Duales Saludables en el Desporte \/ Promotion of Healthy Dual Careers, HeDuCa\u201d (RTI2018-095468-B-100) i el projecte I+D \u201cEntornos Saludables hacia el Alto Rendimiento Deportivo \/ Healthy Environment throughout Athletic Careers, HENAC\u201d (PID2022-PID2022-138242OB-I00-I00). Ambd\u00f3s projectes han estat subvencionats pel Ministeri de Ci\u00e8ncia, Innovaci\u00f3 i Universitats de l\u2019Estat Espanyol i coordinats pel Grup d\u2019estudis de Psicologia de l\u2019Activitat F\u00edsica i l\u2019Esport (GEPE-GRECSE).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019objectiu d\u2019aquest treball va ser avaluar els efectes de les compet\u00e8ncies d\u2019adaptabilitat de carrera d\u2019entrenadors relacionades amb la seva salut mental i la seva percepci\u00f3 de brindar suport als seus esportistes. Dos-cents setanta-cinc entrenadors de formaci\u00f3 van respondre els q\u00fcestionaris sobre les variables objectiu: Compet\u00e8ncies d\u2019adaptabilitat de carrera, Salut Mental i Suport a la […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[44],"tags":[11196,4010,11622,313,11197],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/a>"],"unlinked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/span>"]},"tags":{"linked":["carrera dels entrenadors<\/a>","compet\u00e8ncies<\/a>","esport<\/a>","salut mental<\/a>","suport a l\u2019esportista<\/a>"],"unlinked":["carrera dels entrenadors<\/span>","compet\u00e8ncies<\/span>","esport<\/span>","salut mental<\/span>","suport a l\u2019esportista<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 1 any ago","modified":"Updated 9 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 31 mar\u00e7 2025","modified":"Updated on 3 juliol 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 31 mar\u00e7 2025 21:22","modified":"Updated on 3 juliol 2025 09:21"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/67634\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=67634"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/67634\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":68902,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/67634\/revisions\/68902\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=67634"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=67634"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=67634"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}