{"id":66546,"date":"2024-12-27T11:06:19","date_gmt":"2024-12-27T11:06:19","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/como-transmiten-sus-instrucciones-los-entrenadores-analisis-del-contenido-y-de-las-emociones-asociadas\/"},"modified":"2025-10-03T14:56:56","modified_gmt":"2025-10-03T14:56:56","slug":"com-transmeten-les-instruccions-els-entrenadors-analisi-del-contingut-i-de-les-emocions-associades","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/com-transmeten-les-instruccions-els-entrenadors-analisi-del-contingut-i-de-les-emocions-associades\/","title":{"rendered":"Com transmeten les instruccions els entrenadors? An\u00e0lisi del contingut i de les emocions associades"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les instruccions t\u00e8cniques i el feedback<\/em> s\u00f3n les conductes m\u00e9s utilitzades en l\u2019actuaci\u00f3 dels entrenadors. Tot i aix\u00ed, la investigaci\u00f3 s\u2019ha centrat en el seu contingut pedag\u00f2gic, ometent com es realitzen les esmentades interaccions. Aquest estudi va tenir per objectiu examinar com els entrenadors transmeten instruccions i donen feedback<\/em> a les seves jugadores, considerant el contingut i les emocions associades. Per fer-ho, es va observar i registrar la conducta durant la competici\u00f3 de vuit entrenadors (quatre dones i quatre homes) d\u2019esport femen\u00ed, mitjan\u00e7ant l\u2019Instrument d\u2019Observaci\u00f3 de les Emocions dels Entrenadors (ACE, per les seves sigles en angl\u00e8s) que avalua el contingut, l\u2019emoci\u00f3 i la persona destinat\u00e0ria de la conducta de l\u2019entrenador. Els resultats de l\u2019an\u00e0lisi seq\u00fcencial de retards van mostrar que el comportament dels vuit entrenadors en donar instruccions i feedback<\/em> \u00e9s similar i que aquestes conductes s\u00f3n precedides i tamb\u00e9 seguides de conductes d\u2019observaci\u00f3 amb qu\u00e8 es van alternant. A m\u00e9s, les emocions que es produeixen arran de la conducta d\u2019instrucci\u00f3 i del feedback<\/em> s\u00f3n l\u2019emoci\u00f3 d\u2019alerta i de tensi\u00f3, mentre que les que acompanyen l\u2019observaci\u00f3 s\u00f3n l\u2019emoci\u00f3 neutral i l\u2019ansietat. Aquestes descobertes van revelar similituds en les seq\u00fc\u00e8ncies de conductes i les emocions vinculades a la instrucci\u00f3 i al feedback <\/em>i a l\u2019observaci\u00f3 en els entrenadors avaluats. Aquest enfocament proporciona informaci\u00f3 que podria tenir implicacions significatives per millorar l\u2019efectivitat de l\u2019entrenament.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> an\u00e0lisi seq\u00fcencial de retards<\/span>, conducta no verbal<\/span>, conducta verbal<\/span>, feedback<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les interaccions entre entrenador i esportista s\u2019han estudiat en psicologia de l\u2019esport durant d\u00e8cades (Smith i Smoll, 1996<\/a>; Mesquita et al., 2005<\/a>) i continuen representant una \u00e0rea d\u2019inter\u00e8s actual (Porto et al., 2021<\/a>; Ordeix et al., 2023<\/a>) Un dels objectius principals de la investigaci\u00f3 en aquest camp \u00e9s descriure les conductes dels entrenadors en diferents contextos i esports (Davis i Davis, 2016<\/a>), ja que el seu paper en l\u2019esport formatiu \u00e9s fonamental i \u00e0mpliament reconegut, i ha influ\u00eft significativament en l\u2019experi\u00e8ncia esportiva i el desenvolupament dels seus esportistes (Bloom et al., 2020<\/a>). Des de la perspectiva de la Teoria de l\u2019Autodeterminaci\u00f3 (SDT, per les seves sigles en angl\u00e8s; Deci i Ryan, 1985<\/a>), els entrenadors influeixen en la satisfacci\u00f3 o frustraci\u00f3 de les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques dels esportistes (i. e., l\u2019autonomia, la compet\u00e8ncia i la relaci\u00f3), fet que, al seu torn, prediu difer\u00e8ncies directes en el seu benestar f\u00edsic i psicol\u00f2gic (Cant\u00fa-Berrueto et al., 2016<\/a>; Deci i Ryan, 2000<\/a>). Els estudis mostren que els entrenadors presenten una \u00e0mplia varietat de comportaments en les seves interaccions amb els esportistes, destacant la import\u00e0ncia de la instrucci\u00f3, el suport, el refor\u00e7, i les conductes de gesti\u00f3 en els seus repertoris conductuals (Erickson i Gilbert, 2013<\/a>). De manera espec\u00edfica, les investigacions anteriors han destacat els comportaments basats en la instrucci\u00f3 com a predominants en l\u2019actuaci\u00f3 dels entrenadors  ( Curtis et al., 1979<\/a>; Ford et al., 2010<\/a>), i assenyalen que aquests comportaments s\u00f3n una manera efectiva de donar suport a l\u2019aprenentatge i al rendiment dels esportistes (Petancevski et al., 2022<\/a>)<\/a>.  Al llarg dels anys, la conducta dels entrenadors s\u2019ha estudiat des de diferents perspectives, evidenciant el seu impacte en l\u2019experi\u00e8ncia esportiva dels jugadors a trav\u00e9s de la comunicaci\u00f3 interpersonal (LaVoi, 2007<\/a>), el clima motivacional (Newton et al., 2000<\/a>), el lideratge (\u00c1lvarez et al., 2010<\/a>) i les emocions (van Kleef et al., el 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Per avaluar el comportament dels entrenadors s\u2019han utilitzat nombrosos instruments d\u2019observaci\u00f3  que avaluen aquestes conductes (Vierimaa et al., 2016<\/a>). Els resultats il\u00b7lustren que els entrenadors exhibeixen una \u00e0mplia gamma de comportaments en les seves interaccions amb els seus esportistes, d\u2019entre els quals destaquen la instrucci\u00f3, l\u2019\u00e0nim i el refor\u00e7, aix\u00ed com les conductes de gesti\u00f3, com a trets distintius dels entrenadors efica\u00e7os (Erickson i Gilbert, 2013<\/a>). En aquest sentit, investigacions pr\u00e8vies realitzades en diferents esports indiquen que les interaccions t\u00e8cniques amb l\u2019equip, com la instrucci\u00f3 i el feedback<\/em>, s\u00f3n les m\u00e9s utilitzades pels entrenadors (Cushion i Jones, 2001<\/a>) i s\u00f3n una manera efectiva de donar suport a l\u2019aprenentatge i al rendiment dels esportistes (Petancevski et al., 2022<\/a>). Si b\u00e9 s\u2019argumenta que la instrucci\u00f3 i el feedback<\/em> s\u00f3n elements essencials en l\u2019actuaci\u00f3 de l\u2019entrenador  i l\u2019entrenadora (Becker, 2013<\/a>), la seva efectivitat dep\u00e8n de la seva qualitat i del seu \u00fas assenyat, en comptes d\u2019una aplicaci\u00f3 r\u00edgida d\u2019habilitats gen\u00e8riques de l\u2019entrenador (Cushion i Jones, 2001<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En les \u00faltimes d\u00e8cades, la investigaci\u00f3 sobre el comportament dels entrenadors s\u2019ha criticat pel fet de centrar-se massa en el contingut pedag\u00f2gic i desatendre qualitats m\u00e9s subjectives associades amb el comportament interactiu dels entrenadors (Horn, 2008<\/a>). La publicaci\u00f3 de nous instruments ha comen\u00e7at a suplir la demanda de protocols d\u2019observaci\u00f3 del comportament m\u00e9s sensibles i contextualitzats (Corbett et al., 2023<\/a>). Entre aquests, es destaca el creixement de la investigaci\u00f3 sobre els processos emocionals i la naturalesa din\u00e0mica i interpersonal de l\u2019emoci\u00f3 (van Kleef et al., el 2019<\/a>), que ressalta el paper important de les emocions en les interaccions entre entrenador i esportistes (Davis i Davis, 2016<\/a>). Per avaluar aquest comportament, es va desenvolupar l\u2019Instrument d\u2019Observaci\u00f3 de les Emocions dels Entrenadors (ACE, per les seves sigles en angl\u00e8s; Allan et al., 2016<\/a>). L\u2019ACE avalua les emocions observables dels entrenadors, aix\u00ed com el contingut de les seves interaccions i les persones a qui s\u2019adrecen (vegeu Allan et al., 2016<\/a>, per a una descripci\u00f3 detallada). En aquest context, recentment, Ordeix et al. (2024)<\/a> <\/a>han adaptat l\u2019ACE al context cultural espanyol (ACE-E, per les seves sigles en angl\u00e8s), i han presentat dades sobre la utilitat de l\u2019instrument. Aquest estudi destaca la import\u00e0ncia de considerar les emocions lligades a la conducta dels entrenadors, i subratlla la falta d\u2019estudis que abordin la interacci\u00f3 entre el contingut i l\u2019emoci\u00f3. A m\u00e9s, el treball d\u2019Ordeix et al. (2024)<\/a> es diferencia per avaluar les conductes dels entrenadors incorporant par\u00e0metres fonamentals com la freq\u00fc\u00e8ncia i l\u2019ordre, seguint la proposta d\u2019Anguera i Hern\u00e1ndez-Mendo (2015)<\/a>, similar a estudis recents en ci\u00e8ncies de l\u2019esport (Flores-Rodr\u00edguez i Alvite-de-Pablo, 2023<\/a>). Aquest enfocament s\u2019aconsegueix mitjan\u00e7ant l\u2019an\u00e0lisi multivariant coneguda com a an\u00e0lisi seq\u00fcencial de retards (Bakeman, 1978<\/a>), la qual permet detectar patrons seq\u00fcencials de les conductes observades. Aquesta an\u00e0lisi ofereix una perspectiva refinada en l\u2019estudi de la conducta dels entrenadors i les entrenadores, ja que s\u2019han suggerit patrons de conductes I <\/p>\n\n\n\n

relacions entre diferents variables de la seva actuaci\u00f3 com la instrucci\u00f3 o el silenci, basant-se en an\u00e0lisis descriptives i la taxa de conducta per minut (Cushion i Jones, 2001<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019estudi d\u2019Ordeix et al. (2024)<\/a> es va examinar la conducta de vuit entrenadors considerant el contingut de la conducta, les emocions i les relacions entre els diferents codis. Els resultats es van presentar conjuntament, utilitzant l\u2019an\u00e0lisi de coordenades polars (Sackett, 1980<\/a>) per il\u00b7lustrar la utilitat de l\u2019ACE-E. En canvi, en aquest estudi, s\u2019utilitza la mateixa mostra per desglossar les dades de forma individualitza a partir de l\u2019an\u00e0lisi seq\u00fcencial de retards. Aquesta estrat\u00e8gia permet identificar patrons i relacions que podrien no ser evidents en una an\u00e0lisi conjunta (S\u00e1nchez-Algarra i Anguera, 2013<\/a>). La mostra inclou entrenadors d\u2019esport femen\u00ed, dones i homes, a fi d\u2019obtenir dades centrades en aquest \u00e0mbit, que tradicionalment ha estat menys explorat en comparaci\u00f3 amb l\u2019\u00e0mbit mascul\u00ed (Cushion i Jones, 2001<\/a>). Aix\u00ed, l\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar la conducta individual d\u2019instrucci\u00f3 i feedback<\/em> dels entrenadors participants a trav\u00e9s d\u2019un enfocament descriptiu, considerant el contingut i les emocions que s\u2019associen a la seva conducta. Per donar resposta a aquest objectiu es van plantejar tres objectius espec\u00edfics: (a) descriure les seq\u00fc\u00e8ncies de conductes dels vuit entrenadors; (b) examinar el repertori d\u2019emocions que es produeixen en la instrucci\u00f3, i (c) examinar el repertori d\u2019emocions presents en les conductes pr\u00e8vies i posteriors a la instrucci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e8tode<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny d\u2019investigaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va utilitzar la metodologia observacional amb un disseny nomot\u00e8tic, puntual i multidimensional segons els criteris definits per Anguera et al. (2011)<\/a>. Nomot\u00e8tic, per l\u2019an\u00e0lisi diferencial de la pluralitat dels entrenadors i les entrenadores  i, puntual, en tractar-se del registre d\u2019una \u00fanica competici\u00f3 de cada participant. Si b\u00e9 el seguiment va ser intrasessional i multidimensional, ja que es van observar diferents nivells de resposta recollits a l\u2019instrument utilitzat. <\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La mostra la van compondre vuit entrenadors (i.e., quatre dones i quatre homes) d\u2019esport femen\u00ed que participaven en diferents competicions nacionals. Els participants (veure la Taula 1 per a un resum detallat), presenten edats compreses entre 18 i 54 anys (M<\/em> = 29.25 anys, DE =<\/em> 11.22). Tots ells havien obtingut t\u00edtols per entrenar en els seus respectius esports.  <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques sociodemogr\u00e0fiques i formatives dels i de les participants.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Els participants d\u2019aquest estudi es van seleccionar mitjan\u00e7ant un mostreig de conveni\u00e8ncia, triant els casos accessibles que complien amb els criteris d\u2019inclusi\u00f3. Aquests criteris van ser que la mostra estigu\u00e9s formada per la mateixa quantitat d\u2019homes i dones, i que fossin entrenadors i entrenadores de qualsevol esport formatiu del context espanyol.<\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi forma part d\u2019un projecte aprovat pel comit\u00e8 d\u2019\u00e8tica de la universitat on es va dur a terme la investigaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

 <\/p>\n\n\n\n

Instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Instrument d\u2019Observaci\u00f3 de les Emocions dels Entrenadors(Assessment of Coach Emotions<\/em>, ACE), (Allan et al., 2016b<\/a>): es va utilitzar l\u2019adaptaci\u00f3  espanyola d\u2019aquest instrument (ACE-E; Ordeix et al., 2024<\/a>). Les puntuacions que proporciona aquest instrument presenten valors de fiabilitat favorables amb coeficients Kappa d\u2019entre .77 i .93 amb les dades d\u2019aquest estudi. L\u2019ACE-E avalua, a partir de la codificaci\u00f3 cont\u00ednua, tres dimensions del comportament dels entrenadors i entrenadores: (a) contingut; (b) emocions, i (c) persona destinat\u00e0ria. Cada dimensi\u00f3 cont\u00e9 diferents codis de conducta. En concret, la dimensi\u00f3 de contingut es refereix al tipus de comportament (p. ex., donar una instrucci\u00f3 a un esportista) i est\u00e0 formada per 13 codis (organitzaci\u00f3, mantenir la calma, activaci\u00f3, instrucci\u00f3\/feedback<\/em>, \u00e0nim, avaluaci\u00f3 positiva, avaluaci\u00f3 negativa, descobriment guiat, comunicaci\u00f3 general, comunicaci\u00f3 amb altres, observaci\u00f3, desconnexi\u00f3 per distracci\u00f3, desconnexi\u00f3 per tasques relacionades). En concret el codi d\u2019instrucci\u00f3\/feedback<\/em> \u00e9s la variable objecte d\u2019estudi d\u2019aquest treball i \u00e9s definida per les autores de l\u2019instrument com la instrucci\u00f3 t\u00e8cnica i\/o t\u00e0ctica i\/o feedback<\/em> de l\u2019entrenador, dirigida a l\u2019execuci\u00f3 o rendiment de les habilitats motrius i\/o psicol\u00f2giques dels esportistes.<\/p>\n\n\n\n

La dimensi\u00f3 d\u2019emoci\u00f3 est\u00e0 formada per vuit codis (i. e., felicitat, afecte, alerta, neutral, tensi\u00f3, ansietat, enuig, decepci\u00f3). Finalment, la dimensi\u00f3 de persona destinat\u00e0ria cont\u00e9 set codis (i. e., individual, equip, entrenador assistent, familiars, \u00e0rbitre, amb si mateix, d\u2019altres). At\u00e8s que aquest estudi se centra en les instruccions i el feedback<\/em> dels entrenadors que es corresponen amb el codi de contingut d\u2019instrucci\u00f3\/feedback<\/em> de l\u2019ACE i que, majorit\u00e0riament, aquest comportament t\u00e9 com a persona destinat\u00e0ria les jugadores, en aquesta investigaci\u00f3 es fixa el codi de destinatari a les jugadores i ens centrem espec\u00edficament en els codis de contingut i d\u2019emoci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Programari d\u2019observaci\u00f3<\/em>. El registre de la conducta dels entrenadors durant la competici\u00f3 s\u2019ha realitzat a partir de la codificaci\u00f3 en el programa HOISAN en la seva versi\u00f3 1.6.3 (Hern\u00e1ndez-Mendo, et al., 2014<\/a>),  que permet registrar la durada de cada configuraci\u00f3 en segments de temps. El tipus de dades utilitzades en el registre van ser multiesdeveniment, \u00e9s a dir, per cada observaci\u00f3 es van codificar les tres categories (i.e., contingut, emoci\u00f3 i destinatari). Amb aquest mateix programa es van realitzar tant les an\u00e0lisis de qualitat de les dades, com l\u2019an\u00e0lisi seq\u00fcencial de retards.<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per a aquest estudi, es va informar els entrenadors dels objectius de la investigaci\u00f3, es va sol\u00b7licitar la seva col\u00b7laboraci\u00f3 volunt\u00e0ria i es va obtenir el seu consentiment informat en una sessi\u00f3 pr\u00e8via, durant la qual es va dur a terme una breu entrevista semiestructurada per recopilar dades sociodemogr\u00e0fiques i sobre la seva formaci\u00f3. Se\u2019ls va garantir la confidencialitat de les dades i se\u2019ls va informar sobre la possibilitat d\u2019abandonar l\u2019estudi en qualsevol moment. <\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2 va venir la fase de recopilaci\u00f3 de dades, que va consistir en el videoenregistrament d\u2019un partit per a cada participant. En total, la base de dades consta de 500 minuts d\u2019enregistraments d\u2019\u00e0udio i de v\u00eddeo de partits de 60 a 90 minuts de durada per a cada participant. En tots els casos, les observacions i an\u00e0lisis posteriors les va fer la primera autora, a qui pr\u00e8viament s\u2019havia format en l\u2019instrument (100 hores d\u2019entrenament) i comptava amb 11 anys d\u2019experi\u00e8ncia en el camp d\u2019estudi com a entrenadora i psic\u00f2loga esportiva. <\/p>\n\n\n\n

Per a detalls addicionals, recomanem consultar la secci\u00f3 de procediment d\u2019Ordeix et al. (2024)<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

An\u00e0lisi seq\u00fcencial.<\/em> Es van realitzar diferents an\u00e0lisis seq\u00fcencials de retards per donar resposta als tres objectius espec\u00edfics de forma descriptiva. Aquesta t\u00e8cnica permet identificar la pres\u00e8ncia de patrons consistents en les conductes dels entrenadors avaluats, utilitzant el punt de tall recomanat de valors amb un residu ajustat > 1.96 (Bakeman, 1978<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Amb l\u2019objectiu de descriure les seq\u00fc\u00e8ncies de conductes dels vuit entrenadors, es va seleccionar el codi d\u2019instrucci\u00f3\/feedback<\/em> com a conducta criteri per a la seva an\u00e0lisi, \u00e9s a dir, la categoria conductual a partir de la qual es van registrar les successions d\u2019interaccions. En concret, en aquesta an\u00e0lisi es van tenir en compte les cinc interaccions pr\u00e8vies a la conducta criteri i les cinc posteriors (retard \u20135, +5), i la seva relaci\u00f3 amb els codis referits al contingut de la conducta (i. e., organitzaci\u00f3, mantenir la calma, activaci\u00f3, instrucci\u00f3\/feedback<\/em>, \u00e0nim, avaluaci\u00f3 positiva, avaluaci\u00f3 negativa, descobriment guiat, comunicaci\u00f3 general, comunicaci\u00f3 amb altres, observaci\u00f3, desconnexi\u00f3 per distracci\u00f3, desconnexi\u00f3 per tasques relacionades) com a conductes d\u2019emparellament. <\/p>\n\n\n\n

Posteriorment, a fi d\u2019examinar el repertori d\u2019emocions que es produeixen en la instrucci\u00f3 en els vuit entrenadors, es va aplicar la mateixa t\u00e8cnica, per\u00f2 aquesta vegada en el retard 0 i amb els codis d\u2019emoci\u00f3 (i. e., felicitat, afecte, alerta, neutra, tensi\u00f3, ansietat, enuig, decepci\u00f3) com a codis d\u2019emparellament per analitzar la simultane\u00eftat o coocurr\u00e8ncia de les seves emocions amb la instrucci\u00f3, per donar resposta al segon objectiu espec\u00edfic. <\/p>\n\n\n\n

Finalment, per donar resposta al tercer objectiu es van seleccionar les conductes identificades en el primer objectiu (i. e., les que componen la seq\u00fc\u00e8ncia de la instrucci\u00f3) com a conductes criteri i les emocions d\u2019emparellament per analitzar la seva simultane\u00eftat a partir del retard 0 de l\u2019an\u00e0lisi seq\u00fcencial.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, s\u2019exposen els resultats, organitzats en funci\u00f3 de l\u2019objectiu espec\u00edfic de l\u2019estudi a qu\u00e8 donen resposta.<\/p>\n\n\n\n

Seq\u00fc\u00e8ncies de conductes dels vuit entrenadors<\/em><\/h4>\n\n\n\n

Considerant el primer objectiu espec\u00edfic d\u2019aquest estudi d\u2019explorar la seq\u00fc\u00e8ncia de conducta dels vuit entrenadors en donar instrucci\u00f3 i feedback<\/em>, es va seleccionar el codi de contingut instrucci\u00f3\/feedback<\/em> com a conducta criteri, que \u00e9s la que se situa en el retard 0 de la cadena d\u2019accions, i es van calcular els residus ajustats per a les conductes considerades d\u2019emparellament (i. e., tots els codis de contingut). A partir dels residus ajustats positius superiors a 1.96 es van extreure els patrons de conducta dels vuit entrenadors. La Figura 1 presenta els retards que es van incloure per presentar una seq\u00fc\u00e8ncia amb valors superiors al punt de tall establert per als entrenadors avaluats (del retard \u20132 al +3). En aquests resultats es va observar la poca variaci\u00f3 entre els entrenadors, i va representar la seq\u00fc\u00e8ncia b\u00e0sica dels participants en aquest estudi, caracteritzada per la instrucci\u00f3\/feedback<\/em> i l\u2019observaci\u00f3. Excepte en l\u2019entranadora M8, que no va presentar una seq\u00fc\u00e8ncia de conducta clara i es va acompanyar d\u2019activaci\u00f3 (retard \u20132), \u00e0nim (+1) i comunicaci\u00f3 general (+3).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Comparaci\u00f3 dels patrons de conducta trobats a partir dels residus ajustats obtinguts a l\u2019acci\u00f3 de donar instrucci\u00f3 i feedback en els vuit entrenadors i entrenadores.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Nota. Els retards amb un residu ajustat en valor absolut inferior al punt de tall es presenten amb un gui\u00f3. M1 = entrenadora 1, M2 = entrenador 2, M3 = entrenadora 3, M4 = entrenador 4, M5 = entrenadora 5, M6 = entrenador 6, M7 = entrenador 7, M8 = entrenadora 8.<\/em><\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de les emocions segons les instruccions i el feedback<\/em><\/h4>\n\n\n\n

El segon objectiu espec\u00edfic va ser explorar les emocions dels vuit entrenadors associades a la instrucci\u00f3\/feedback<\/em>. Per fer-ho es va realitzar l\u2019an\u00e0lisi seq\u00fcencial del retard 0, en la qual el codi d\u2019instrucci\u00f3\/feedback<\/em> es va considerar conducta criteri i els codis d\u2019emoci\u00f3 es van considerar conductes d\u2019emparellament. <\/p>\n\n\n\n

Els resultats (veure la Taula 2) van mostrar que en el retard 0, quan apareix la conducta d\u2019instrucci\u00f3, es dona l\u2019emoci\u00f3 d\u2019alerta i tensi\u00f3 en els vuit entrenadors avaluats. A m\u00e9s, en l\u2019entrenadora M3 apareix l\u2019emoci\u00f3 d\u2019enuig.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Residus ajustats de l\u2019an\u00e0lisi seq\u00fcencial de retards dels vuit entrenadors amb la instrucci\u00f3\/feedback com a conducta criteri i els codis<\/em> d\u2019emoci\u00f3 d\u2019emparellament.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de les emocions associades a la conducta de l\u2019entrenador<\/em><\/h4>\n\n\n\n

El tercer objectiu espec\u00edfic va ser explorar les emocions associades al contingut de la conducta que acompanya la instrucci\u00f3 en els vuit entrenadors. At\u00e8s que en els resultats previs es va mostrar que l\u2019observaci\u00f3 \u00e9s el contingut que acompanya a la instrucci\u00f3 en els retards previs i posteriors de la conducta dels entrenadors avaluats, es va examinar la concurr\u00e8ncia d\u2019aquesta conducta amb els altres codis d\u2019emoci\u00f3 a partir de l\u2019an\u00e0lisi seq\u00fcencial del retard 0, en la qual el codi d\u2019observaci\u00f3 es va considerar conducta criteri i els codis d\u2019emoci\u00f3 es van considerar conductes d\u2019emparellament. <\/p>\n\n\n\n

Els resultats (veure la Taula 3) van mostrar que en el retard 0, quan apareix la conducta d\u2019observaci\u00f3, en els entrenadors M1, M5, M7 i M8 es dona l\u2019emoci\u00f3 neutral. En l\u2019entrenador M2 es dona l\u2019emoci\u00f3 d\u2019ansietat. En els entrenadors M3, M4, i M6 es donen l\u2019emoci\u00f3 neutral i la d\u2019ansietat.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Residus ajustats de l\u2019an\u00e0lisi seq\u00fcencial de retards dels vuit entrenadors amb l\u2019observaci\u00f3 com a conducta criteri i els codis d\u2019emoci\u00f3<\/em> d\u2019emparellament.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El prop\u00f2sit d\u2019aquest estudi va ser examinar la conducta d\u2019instrucci\u00f3 i feedback<\/em> de vuit entrenadors d\u2019esport femen\u00ed durant la competici\u00f3 mitjan\u00e7ant una an\u00e0lisi descriptiva, considerant el contingut de la conducta i les emocions associades. Els resultats van mostrar que els entrenadors avaluats presenten seq\u00fc\u00e8ncies de conductes similars, amb un predomini d\u2019observaci\u00f3 en les seq\u00fc\u00e8ncies pr\u00e8vies i posteriors al proporcionar instruccions i feedback<\/em>. D\u2019altra banda, es van observar similituds en les emocions associades a les instruccions i a l\u2019observaci\u00f3; en el primer cas destaquen l\u2019alerta i la tensi\u00f3 com a predominants, mentre que en l\u2019observaci\u00f3 es destaca l\u2019emoci\u00f3 neutral i la d\u2019ansietat. Aquestes descobertes aporten evid\u00e8ncia emp\u00edrica sobre aquestes relacions, que no havien estat estudiades pr\u00e8viament de manera espec\u00edfica seguint la l\u00ednia proposada per l\u2019estudi d\u2019Ordeix et al. (2023).<\/a><\/p>\n\n\n\n

En primer lloc, es va descriure la seq\u00fc\u00e8ncia de conducta al donar instrucci\u00f3 i feedback<\/em>, la qual es caracteritza per alternar entre l\u2019observaci\u00f3 i la instrucci\u00f3. Aix\u00f2 implica que els entrenadors observen primer, interactuen amb la o les jugadores i despr\u00e9s tornen a observar. Aquests resultats segueixen la l\u00ednia, a partir d\u2019una an\u00e0lisi m\u00e9s sofisticada, dels de Cushion i Jones (2001)<\/a>, que van observar que els entrenadors inicien una acci\u00f3, despr\u00e9s guarden silenci i permeten un per\u00edode de joc lliure abans d\u2019intervenir de nou i posteriorment tornen a guardar silenci. Aix\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019alinea amb l\u2019estudi de Magill (1993)<\/a>, que suggereix que el silenci \u00e9s essencial en el lliurament d\u2019informaci\u00f3 perqu\u00e8 garanteix un feedback<\/em> acurat i mesurat, i que l\u2019efecte de les seves intervencions no es dilueixi per la interacci\u00f3 cont\u00ednua, i permet als jugadors participar en la seva pr\u00f2pia retroalimentaci\u00f3 sensorial. Els resultats van mostrar que els entrenadors avaluats ocupen els esmentats silencis en observar les seves jugadores. Aquest patr\u00f3 conductual tamb\u00e9 pot interpretar-se com un proc\u00e9s d\u2019an\u00e0lisi pr\u00e8via per part dels entrenadors abans de la interacci\u00f3 directa amb les jugadores ja que, tal com plantegen Cushion i Jones (2001)<\/a>, aquests per\u00edodes d\u2019observaci\u00f3 donen l\u2019oportunitat d\u2019analitzar i reflexionar sobre les intervencions m\u00e9s apropiades durant la seva interacci\u00f3. Els resultats de l\u2019entrenador M8 es van apartar del patr\u00f3 de comportament detectat en els altres entrenadors, fet que es pot atribuir al seu rol secundari dins del cos t\u00e8cnic durant el partit analitzat, ja que aix\u00f2 podria haver influ\u00eft en el seu acompliment.<\/p>\n\n\n\n

En segon lloc, es va observar que les emocions associades a la conducta d\u2019instrucci\u00f3 o feedback<\/em> s\u00f3n similars en els vuit entrenadors, i l\u2019alerta i la tensi\u00f3 destaquen com a predominants. La pres\u00e8ncia d\u2019aquestes emocions pot suggerir que els entrenadors experimenten una c\u00e0rrega emocional relacionada amb el seu paper i que possiblement indica una reacci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 o preparaci\u00f3 davant de la tasca que s\u2019est\u00e0 duent a terme, seguint el model circumflex de Russell (1980)<\/a>. Aquestes emocions podrien estar vinculades amb l\u2019atenci\u00f3 i la concentraci\u00f3 necess\u00e0ries per comunicar una instrucci\u00f3 de manera efectiva. Aquestes interpretacions s\u2019alineen amb la caracteritzaci\u00f3 d\u2019aquestes emocions com a relativament neutrals, amb certa val\u00e8ncia positiva en el cas de l\u2019alerta i certa val\u00e8ncia negativa en el cas de la tensi\u00f3, segons els autors de l\u2019instrument (Allan et al., 2016<\/a>). Aix\u00ed mateix, el fet que l\u2019entrenador M4 mostr\u00e9s emoci\u00f3 d\u2019enuig suggereix una alta activaci\u00f3, frustraci\u00f3 o irritaci\u00f3 a l\u2019impartir instruccions o feedback<\/em> que podria influir en el seu estil d\u2019ensenyament i en la interacci\u00f3 amb les jugadores. Aquestes descobertes s\u00f3n rellevants per dissenyar estrat\u00e8gies de suport emocional i desenvolupament professional dirigides als entrenadors.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, es van explorar les emocions associades amb l\u2019observaci\u00f3, les quals s\u00f3n consistents entre els entrenadors avaluats. L\u2019emoci\u00f3 neutral i la d\u2019ansietat s\u00f3n les que van predominar en els entrenadors quan aquests observaven. At\u00e8s que investigacions pr\u00e8vies han assenyalat que els entrenadors dediquen una part considerable de la seva activitat a observar en silenci durant les competicions (Turnnidge, 2017<\/a>), aquestes descobertes destaquen la import\u00e0ncia d\u2019analitzar les emocions associades a aquest comportament, ja que mentre que en alguns casos la neutralitat emocional \u00e9s predominant, en diversos entrenadors s\u2019observa una tend\u00e8ncia cap a emocions desagradables. Aquests resultats subratllen la import\u00e0ncia d\u2019una avaluaci\u00f3 individualitzada que reconegui les peculiaritats de cada entrenador, a fi d\u2019oferir un assessorament m\u00e9s efectiu en la regulaci\u00f3 emocional, ja que l\u2019efic\u00e0cia de l\u2019entrenador est\u00e0 estretament lligada a la seva capacitat per prendre decisions (Harvey et al., 2015<\/a>). El paper de les emocions en la presa de decisions \u00e9s summament complex, ja que pot conduir tant a resultats positius com negatius, i l\u2019estat emocional d\u2019un entrenador influeix significativament en les decisions que pren (Laborde et al., 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Una gesti\u00f3 inadequada d\u2019aquestes emocions pot tenir conseq\u00fc\u00e8ncies adverses (Stirling, 2013<\/a>), i afectar l\u2019efectivitat del missatge que es transmet. Aix\u00f2 \u00e9s especialment rellevant en circumst\u00e0ncies emocionals intenses, on els esportistes consideren els entrenadors com a models a seguir, ja que aquests exerceixen un paper crucial en les seves respostes emocionals (Friesen et al., 2013<\/a>). Estudis previs indiquen que els entrenadors fan servir diferents estrat\u00e8gies per gestionar les demandes emocionals. Frey (2007)<\/a> destaca que els entrenadors utilitzen estrat\u00e8gies cognitives (p. ex., reavaluaci\u00f3), estrat\u00e8gies de control emocional (p. ex., suport social) i estrat\u00e8gies conductuals (p. ex., preparaci\u00f3) per afrontar l\u2019estr\u00e8s. Aquestes estrat\u00e8gies proporcionen una visi\u00f3 dels esfor\u00e7os que els entrenadors inverteixen en intentar equilibrar els seus recursos amb les exig\u00e8ncies que enfronten. El desenvolupament d\u2019aquest estudi proporciona una perspectiva de com els entrenadors afronten les demandes emocionals i ofereix una via de desenvolupament per elaborar un programa d\u2019assessorament per a entrenadors que, d\u2019una <\/p>\n\n\n\n

banda, tingui en compte el seu estil de comunicaci\u00f3, en l\u00ednia amb investigacions pr\u00e8vies (Cruz et al., 2011<\/a>; Sousa et al., 2006<\/a>) i, d\u2019altra banda, consideri les seves emocions, fet que permetr\u00e0 dissenyar un programa individualitzat de gesti\u00f3 emocional. <\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi destaca per investigar el comportament dels entrenadors en el context esportiu femen\u00ed, i brinda evid\u00e8ncia cient\u00edfica i visibilitat al context, en l\u00ednia amb estudis recents (Ronkainen et al., 2020<\/a>). A m\u00e9s, es fa servir una t\u00e8cnica innovadora com l\u2019an\u00e0lisi seq\u00fcencial de retards, ampliant la seva aplicaci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 dels estudis centrats en habilitats motrius en les ci\u00e8ncies de l\u2019esport (Font et al., 2022<\/a>). Aquesta t\u00e8cnica permet avaluar la naturalesa din\u00e0mica de les emocions dels entrenadors, millora la nostra comprensi\u00f3 dels matisos contextuals i permet explorar les relacions entre diverses categories (Castellano i H\u00e9rnandez-Mendo, 2002<\/a>). D\u2019altra banda, l\u2019\u00fas de l\u2019HOISAN per dur a terme aquesta an\u00e0lisi de dades, seguint una pr\u00e0ctica comuna en estudis de metodologia observacional recents (Amatria et al., 2020<\/a>; Ordeix et al., 2024<\/a>), va assegurar la fiabilitat de les dades mitjan\u00e7ant el c\u00e0lcul directe del coeficient Kappa de Cohen<\/a> (Hern\u00e1ndez-Mendo et al., 2014<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Limitacions<\/p>\n\n\n\n

La quantitat limitada d\u2019enregistraments fets de cada participant va restringir la generalitzaci\u00f3 de les dades obtingudes, ja que es va limitar a una per entrenador. El fet de comptar amb enregistraments de m\u00faltiples partits permetria avaluar millor la consist\u00e8ncia del comportament dels entrenadors en diferents situacions i contextos, minimitzant la influ\u00e8ncia de factors no controlats, com ara factors situacionals o errors de mesura, que podrien afectar la seva conducta en esdeveniments puntuals i d\u2019aquesta manera con\u00e8ixer si hi ha estabilitat en el comportament (Anguera et al., 2011<\/a>). Aix\u00ed mateix, seria benefici\u00f3s ampliar la mostra per aconseguir una representaci\u00f3 m\u00e9s gran de la diversitat dins de l\u2019esport amb la incorporaci\u00f3 d\u2019entrenadors d\u2019una varietat m\u00e9s \u00e0mplia de disciplines, inclosos esports individuals. En aquest estudi, nom\u00e9s es van considerar entrenadors de tres esports col\u00b7lectius (i. e., futbol, b\u00e0squet i voleibol. Una major diversitat contribuiria a generar una visi\u00f3 m\u00e9s completa i representativa dels patrons de comportament en l\u2019\u00e0mbit esportiu.  <\/p>\n\n\n\n

Una altra limitaci\u00f3 important de l\u2019estudi va raure en el fet de circumscriure\u2019s en la metodologia observacional sense complementar-la amb altres t\u00e8cniques quantitatives i qualitatives en la recol\u00b7lecci\u00f3 de dades. La combinaci\u00f3 d\u2019aquestes metodologies podria proporcionar un enfocament m\u00e9s hol\u00edstic, permetent una an\u00e0lisi m\u00e9s profunda i detallada dels comportaments i actituds dels entrenadors, aix\u00ed com de les din\u00e0miques presents en diferents escenaris esportius. <\/p>\n\n\n\n

Prospectives d\u2019investigaci\u00f3<\/p>\n\n\n\n

En futures investigacions seria rellevant incorporar la perspectiva dels mateixos esportistes per avaluar els efectes d\u2019aquestes conductes en la seva experi\u00e8ncia esportiva. La falta d\u2019avaluaci\u00f3 de com les accions dels entrenadors afecten les jugadores va ser una de les limitacions identificades d\u2019aquest estudi, per la qual cosa es requereix m\u00e9s investigaci\u00f3 per examinar l\u2019impacte relatiu d\u2019aquestes conductes. Aix\u00ed mateix, tenir en compte el resultat del partit durant l\u2019avaluaci\u00f3 seria benefici\u00f3s per determinar si aquest influeix en la conducta dels entrenadors, ja que l\u2019estudi de Mason et al. (2020)<\/a> suggereix que el feedback<\/em> associat amb un millor aprenentatge i acompliment sembla donar-se amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia durant els moments de la competici\u00f3 amb el marcador a favor.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, continuar aquesta l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3 i explorar la conducta d\u2019instrucci\u00f3 o feedback<\/em> i les emocions dels entrenadors en altres contextos culturals resultaria summament benefici\u00f3s. Estudiar aquestes variables en diferents cultures permetria comprendre com influeixen els factors culturals en l\u2019estil d\u2019ensenyament i en la gesti\u00f3 emocional dels entrenadors i les entrenadores. A m\u00e9s, en futures investigacions aquest enfocament comparatiu podria revelar patrons universals o difer\u00e8ncies significatives en les estrat\u00e8gies d\u2019instrucci\u00f3 i en l\u2019expressi\u00f3 emocional, la qual cosa enriquiria el coneixement sobre l\u2019adaptaci\u00f3 de t\u00e8cniques d\u2019entrenament a diversos contextos culturals.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats d\u2019aquest estudi revelen una seq\u00fc\u00e8ncia de conducta comuna entre els entrenadors avaluats en donar una instrucci\u00f3 i feedback<\/em>, amb l\u2019observaci\u00f3 com a conducta associada. A m\u00e9s, la instrucci\u00f3 i el feedback<\/em> s\u2019associen amb emocions de tensi\u00f3 i alerta, mentre que l\u2019observaci\u00f3, que precedeix aquestes conductes, es caracteritza per l\u2019emoci\u00f3 neutral i la d\u2019ansietat. Aquestes descobertes proporcionen evid\u00e8ncia emp\u00edrica sobre aquestes relacions, que no havien estat estudiades pr\u00e8viament, i destaquen la import\u00e0ncia d\u2019analitzar les emocions vinculades al comportament dels entrenadors. Aix\u00f2 ressalta la necessitat d\u2019una avaluaci\u00f3 individualitzada per oferir un assessorament m\u00e9s efica\u00e7 en la regulaci\u00f3 emocional.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les autores volen agrair als participants les seves aportacions a aquest estudi. La investigaci\u00f3 s\u2019ha desenvolupat gr\u00e0cies al projecte RTI2018-095468-B-100 del Ministeri de Ci\u00e8ncia, Innovaci\u00f3 i Universitats d\u2019Espa\u00f1a, i la beca FI-SDUR (2020 FI SDUR00098) de la Generalitat de Catalunya.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Les instruccions t\u00e8cniques i el feedback s\u00f3n les conductes m\u00e9s utilitzades en l\u2019actuaci\u00f3 dels entrenadors. Tot i aix\u00ed, la investigaci\u00f3 s\u2019ha centrat en el seu contingut pedag\u00f2gic, ometent com es realitzen les esmentades interaccions. Aquest estudi va tenir per objectiu examinar com els entrenadors transmeten instruccions i donen feedback a les seves jugadores, considerant […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[50,50],"tags":[11161,11163,11162,8573],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Pedagogia esportiva<\/a>","Pedagogia esportiva<\/a>"],"unlinked":["Pedagogia esportiva<\/span>","Pedagogia esportiva<\/span>"]},"tags":{"linked":["an\u00e0lisi seq\u00fcencial de retards<\/a>","conducta no verbal<\/a>","conducta verbal<\/a>","feedback<\/a>"],"unlinked":["an\u00e0lisi seq\u00fcencial de retards<\/span>","conducta no verbal<\/span>","conducta verbal<\/span>","feedback<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 1 any ago","modified":"Updated 6 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 27 desembre 2024","modified":"Updated on 3 octubre 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 27 desembre 2024 11:06","modified":"Updated on 3 octubre 2025 14:56"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/66546\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=66546"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/66546\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":69639,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/66546\/revisions\/69639\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=66546"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=66546"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=66546"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}