{"id":66544,"date":"2024-12-27T11:04:57","date_gmt":"2024-12-27T11:04:57","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/analisis-observacional-de-una-modalidad-extrema-de-skateboard-el-downhill-skateboarding\/"},"modified":"2025-03-31T20:48:08","modified_gmt":"2025-03-31T20:48:08","slug":"analisi-observacional-duna-modalitat-extrema-dskateboard-el-downhill-skateboarding","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/analisi-observacional-duna-modalitat-extrema-dskateboard-el-downhill-skateboarding\/","title":{"rendered":"An\u00e0lisi observacional d\u2019una modalitat extrema d\u2019skateboard<\/em>: el\u00a0downhill skateboarding<\/em>"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El downhill skateboarding<\/em> de competici\u00f3 \u00e9s una modalitat extrema de monopat\u00ed (skateboard<\/em>) que consisteix a baixar a m\u00e0xima velocitat amb monopat\u00ed (skate) <\/em>per una carretera tallada al tr\u00e0nsit amb un pendent pronunciat i nombrosos revolts. Els comportaments dels competidors (riders<\/em>) en una cursa de downhill skateboarding,<\/em> on poden agafar velocitats superiors a 100 km\/h, no han estat mai estudiats. L\u2019objectiu del treball fou construir un instrument d\u2019observaci\u00f3 que ens permet\u00e9s registrar els seus comportaments en competici\u00f3 i fer una an\u00e0lisi estad\u00edstica de la vari\u00e0ncia ANOVA i khi quadrat per detectar la variabilitat d\u2019aquest comportament segons el posicionament dels riders<\/em> durant la cursa, juntament amb l\u2019an\u00e0lisi de patrons temporals (T-Patterns<\/em>). Es van implementar els softwares<\/em> lliures LINCE PLUS i Theme 6 EDU per enregistrar 23 participants en les finals, semifinals i finals de consolaci\u00f3 del circuit de Kozakov (Rep\u00fablica Txeca) dels anys 2015-2022 en la categoria Open.<\/em> Malgrat que no es van detectar difer\u00e8ncies significatives en les accions segons el posicionament en la cursa dels competidors (p <\/em>>.05) ni tampoc en els T-Patterns<\/em>, s\u00ed que s\u2019evidencia una relaci\u00f3 significativa amb el tipus de tra\u00e7ada del revolt (p <\/em><.05). \u00c9s a dir, els competidors van fer la mateixa tra\u00e7ada en el revolt independentment del posicionament en la cursa, aix\u00f2 s\u00ed, cada revolt d\u2019una manera concreta segons les caracter\u00edstiques d\u2019aquest. L\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 (OSKATE) pot ser \u00fatil per preparar les competicions d\u2019aquest esport d\u2019alta velocitat, i d\u2019altres com l\u2019esqu\u00ed i el motor, per adaptar-se a les condicions dels diferents circuits de competici\u00f3.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> LINCE PLUS<\/span>, longboard<\/span>, Mixed Methods<\/span>, observaci\u00f3 sistem\u00e0tica<\/span>, T-Pattern detection<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El downhill<\/em> skateboarding<\/em>, modalitat extrema d\u2019skateboard<\/em>, representa un desafiament esportiu emocionant i arriscat que posa a prova diferents capacitats com s\u00f3n la for\u00e7a, l\u2019equilibri i la coordinaci\u00f3 com en l\u2019snowboard<\/em>–cross <\/em>(Platzer et al., 2009<\/a>; Vernillo et al., 2018<\/a>), juntament amb la capacitat de gestionar l\u2019estr\u00e8s, mantenir la concentraci\u00f3 i prendre decisions r\u00e0pides en condicions canviants, com en altres esports de risc (Reid i Lightfoot, 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

L\u2019skateboard<\/em> va tenir els seus or\u00edgens al voltant de la d\u00e8cada de 1950 a Calif\u00f2rnia, quan uns surfistes creatius van utilitzar trossos de taules de surf trencades, a les quals van afegir eixos i rodes de patins que els permetien surfejar els carrers quan les onades eren escasses (Amtmann et al., 2013<\/a>). Amb el pas dels anys, es van fer canvis significatius en el material, incloent-hi canvis en la forma de les taules, la geometria dels eixos i les mides de les rodes, que van donar lloc a diferents modalitats segons la configuraci\u00f3 de les parts del monopat\u00ed (Prentiss et al., 2011<\/a>), fins arribar al que avui en dia \u00e9s el downhill skateboarding<\/em>. <\/p>\n\n\n\n

El downhill skateboarding<\/em> \u00e9s una modalitat extrema de skate<\/em> que consisteix a baixar una carretera en el m\u00ednim temps possible amb taules de fusta, fibra de vidre i carboni d\u2019uns 76 cm de llarg i 23 cm d\u2019ample, rodes de 78 mm i eixos de 100-120 mm. Les competicions, segons l\u2019entitat organitzadora, poden tenir l\u00edmits d\u2019equipament: taules de fins a 122 cm de llarg, eixos de menys de 305 mm, rodes de 65-110 mm i un pes m\u00e0xim de 6 kg. Les competicions tenen rondes classificat\u00f2ries cronometrades i, despr\u00e9s, curses d\u2019oposici\u00f3 de 4 en 4 fins a les finals. Conegut tamb\u00e9 com a downhill longboarding<\/em>, el terme downhill skateboarding<\/em> (DHSk8) s\u2019ha popularitzat recentment. Despr\u00e9s de la dissoluci\u00f3 de la International Downhill Federation (IDF) el 2023 (fundada el 2012), actualment la World Downhill Skateboarding Championship (WDSC) i la World Skate Games (WSG) s\u00f3n les competicions internacionals.<\/p>\n\n\n\n

Tot i que s\u00ed que hi ha alguns treballs sobre l\u2019skateboard<\/em>, constatem que hi ha pocs estudis cient\u00edfics sobre el downhill<\/em> skateboarding<\/em>. Podem trobar estudis descriptius sobre les lesions m\u00e9s comunes (Russell et al., 2019<\/a>); propostes d\u2019entrenament, de la preparaci\u00f3 f\u00edsica per millorar la postura del competidor (tuck<\/em>) (Pereira da Silva et al., 2017<\/a>); recerques sobre bioenerg\u00e8tica, empenyent-se a diferents velocitats (Amtmann et al., 2013<\/a>; Board i Browning, 2014<\/a>), i treballs sobre aerodin\u00e0mica amb diferents cascs (Hart et al., 2010<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Els requisits d\u2019aquesta especialitat esportiva estan centrats en els mecanismes de decisi\u00f3 perceptivomotrius (equilibri, propiocepci\u00f3…) (Casta\u00f1er i Camerino, 2022<\/a>) i tamb\u00e9 contextuals (caracter\u00edstiques de l\u2019entorn en qu\u00e8 es practica: asfalt, temperatura, revolt, adversaris…). El downhill<\/em> skateboarding<\/em> requereix habilitats com l\u2019air<\/em> braking<\/em>, virar, derrapar o tra\u00e7ar. A m\u00e9s, l\u2019habilitat de fer una parada completa i r\u00e0pida \u00e9s crucial (Kamberg, 2017<\/a>). El control d\u2019aquestes habilitats t\u00e8cniques \u00e9s molt rellevant tant per guanyar com per simplement sobreviure i poder seguint practicant aquest esport de risc. <\/p>\n\n\n\n

En aquest esport, com en altres esports d\u2019alta velocitat com l\u2019esqu\u00ed alp\u00ed o els esports de motor, les condicions visuomotores tenen un paper important ja que s\u00f3n una eina d\u2019anticipaci\u00f3 de la traject\u00f2ria a seguir (Tuhkanen et al., 2021<\/a>) i per tant provoquen un control de la direcci\u00f3 del cos. Per\u00f2 en competici\u00f3, davant d\u2019un imprevist per culpa dels adversaris, aquesta mirada i anticipaci\u00f3 de traject\u00f2ria passa a no poder desenvolupar-se amb facilitat. Per tant, sembla l\u00f2gic que durant una cursa els riders<\/em> tinguin comportaments diferents segons la seva visibilitat, la posici\u00f3 dels rivals i la seva pr\u00f2pia posici\u00f3 durant la cursa. <\/p>\n\n\n\n

Els experts en esports d\u2019alta velocitat utilitzen estrat\u00e8gies cognitives espec\u00edfiques i processos cerebrals predictius per millorar el seu rendiment (Lappi, 2022<\/a>). Lappi (2022)<\/a> explora la jerarquia cognitiva en esports d\u2019alta velocitat, com l\u2019automobilisme. Destaca tres nivells: Navegaci\u00f3 (selecci\u00f3 de rutes), Guia (definici\u00f3 de la ruta desitjada) i Control (coordinaci\u00f3 sensoriomotriu). La idea central \u00e9s que aquests nivells processin informaci\u00f3 de manera diferent, amb una novetat en la interpretaci\u00f3 dels conceptes centrals, com punts de refer\u00e8ncia i waypoints<\/em>, integrats mitjan\u00e7ant chunking<\/em>. Es poden entendre els chunks<\/em> com a patrons significatius emmagatzemats a la mem\u00f2ria de treball i transferits a la mem\u00f2ria a llarg termini. Amb l\u2019experi\u00e8ncia, aquests chunks<\/em> permeten la identificaci\u00f3 r\u00e0pida de situacions complexes amb molts elements, la qual cosa augmenta la capacitat de codificar informaci\u00f3 malgrat les limitacions de la mem\u00f2ria de treball i l\u2019atenci\u00f3. Aquest model tamb\u00e9 es pot aplicar en el downhill<\/em> skateboarding<\/em>, on la preparaci\u00f3 pr\u00e8via visuomotora i la presa de decisions poden tenir un paper clau en el rendiment dels practicants. Tot i que els chunks<\/em> puguin ajudar a actuar davant de situacions complexes, el camp de visi\u00f3 i la proximitat als rivals poden afectar aquesta presa de decisions.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, practicar aquest esport implica un estr\u00e8s psicol\u00f2gic, un efecte que varia durant la cursa, com en altres esports de risc i d\u2019oposici\u00f3 (Reid i Lightfoot, 2019<\/a>). Aquest estr\u00e8s mental \u00e9s omnipresent entre els atletes, juntament amb una percepci\u00f3 del risc i presa del risc que influeix directament sobre la presa de decisions (Powell, 2007<\/a>). Aquest estr\u00e8s, que afecta la fisiologia i el funcionament del cos, pot fer els moviments menys fluids i ineficients (Reid i Lightfoot, 2019<\/a>), la qual cosa pot portar a errades t\u00e8cniques i de decisi\u00f3. Tot i aix\u00f2, la resposta a certes situacions desfavorables \u00e9s molt individual i l\u2019experi\u00e8ncia pot ser un dels motius per a la disminuci\u00f3 del rendiment (Barthel et al., 2020<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Resumint, el<\/em> downhill skateboarding<\/em> \u00e9s un esport en qu\u00e8 els patrons motrius dels competidors, les condicions visuomotores, els mecanismes d\u2019anticipaci\u00f3, la presa de decisions i el control emocional poden tenir un paper crucial, ja que, com en els esports de motor (Lappi, 2022<\/a>), un petit error et pot fer guanyar o perdre la cursa. <\/p>\n\n\n\n

Donat que la competici\u00f3 analitzada \u00e9s d\u2019alt nivell i es pressuposa que tots els esportistes tenen una t\u00e8cnica altament desenvolupada, aquest treball es va centrar en analitzar si el posicionament dels competidors durant una cursa de downhill skateboarding<\/em> afecta les seves accions, aix\u00ed com en investigar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un patr\u00f3 motriu recurrent en aquesta modalitat competitiva.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, l\u2019objectiu principal era crear un instrument, utilitzant la metodologia observacional, que permet\u00e9s detectar comportaments dels riders<\/em> segons el posicionament en la cursa i durant tota la baixada, per registrar i analitzar la relaci\u00f3 de les diferents conductes de zona de frenada, tipus de frenada, tra\u00e7ada, estabilitat, tuck<\/em> i interaccions amb rivals. A posteriori, utilitzant aquest instrument, es van registrar les conductes dels riders<\/em> participants en l\u2019estudi per fer una an\u00e0lisi estad\u00edstica descriptiva i una d\u2019inferencial amb an\u00e0lisi de la vari\u00e0ncia ANOVA i khi quadrat, per acabar de complementar-la amb una an\u00e0lisi de T-Patterns<\/em>. Aix\u00f2 pot proporcionar una comprensi\u00f3 m\u00e9s profunda de les din\u00e0miques de la competici\u00f3 en aquest esport, que ofereixi als riders<\/em> una orientaci\u00f3 per millorar la seva estrat\u00e8gia de competici\u00f3 i preparaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny observacional<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per a l\u2019estudi es va utilitzar un disseny observacional P\/I\/M (puntual, idiogr\u00e0fic i multidimensional) i intra-sessional perqu\u00e8 no hi va haver seguiment temporal dels participants al llarg de les temporades (Anguera et al., 2011<\/a>). Puntual perqu\u00e8 analitzava nom\u00e9s les semifinals i finals de la categoria Open de la competici\u00f3 al circuit de Kozakov (Rep\u00fablica Txeca); idiogr\u00e0fic perqu\u00e8 s\u2019analitzaven tots els participants com una unitat, i multidimensional perqu\u00e8 s\u2019analitzaven diferents dimensions en relaci\u00f3 amb la posici\u00f3 de la cursa, l\u2019orientaci\u00f3 del cos i altres aspectes biomec\u00e0nics i de comportament. <\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van analitzar un total de 23 riders <\/em>d\u2019entre 18 i 32 anys, dels quals 22 eren del sexe mascul\u00ed i 1 del sexe femen\u00ed. Van ser analitzats a trav\u00e9s de 20 enregistraments en v\u00eddeos d\u2019uns 3 min de diferents competicions (finals, semifinals i finals de consolaci\u00f3) al circuit de Kozakov dels anys 2015-2022. La categoria va ser la d\u2019Open, la m\u00e9s alta i oberta a tothom. Les gravacions triades eren de caire p\u00fablic (Youtube o Facebook de la IDF). Per tant, seguint les guies de principis \u00e8tics descrites per l\u2019Associaci\u00f3 Americana de Psicologia, com que estaven publicades a internet i estaven gravades en un entorn natural, no es va haver de demanar consentiment informat als participants (American Psychological Association, 2017<\/a>). El registre es va fer els mesos de febrer i mar\u00e7 del 2024.<\/p>\n\n\n\n

Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 dels v\u00eddeos analitzats van ser els seg\u00fcents: poder fer el seguiment de com a m\u00ednim un participant durant tota la baixada, des del comen\u00e7ament de la cursa fins que passaven la l\u00ednia de meta; una qualitat d\u2019imatge prou bona i que en la gravaci\u00f3 hi participessin com a m\u00ednim dos competidors. El criteri d\u2019exclusi\u00f3 de la tria de les gravacions i els competidors va ser la inobservabilitat de les accions del rider<\/em> analitzat durant tota la baixada. Si el competidor apareixia en m\u00e9s d\u2019un v\u00eddeo i complia els criteris d\u2019inclusi\u00f3, es va agafar el m\u00e9s recent.<\/p>\n\n\n\n

Materials i instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019instrument de registre fou LINCE PLUS (Soto et al., 2019<\/a>, 2022<\/a>) en la seva versi\u00f3 1.3.2. per a Mac Os Catalina 10.15.7. Aquest programari lliure ja ha sigut validat i utilitzat en diferents contextos esportius (Borderias et al., 2024<\/a>; Lacasa et al., 2023<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

A la Taula 1 presentem l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 amb exemplificacions d\u2019alguns dels criteris i categories. Per a l\u2019an\u00e0lisi de T-Patterns<\/em>, es van eliminar els criteris de stance<\/em>, temps en tuck<\/em> i orientaci\u00f3 del cos en el revolt perqu\u00e8 no proporcionaven informaci\u00f3 seq\u00fcencial significativa o consistent, ja que s\u00f3n aspectes est\u00e0tics o que varien de manera independent de les seq\u00fc\u00e8ncies conductuals clau analitzades en aquest estudi.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Instrument d\u2019observaci\u00f3 per a l\u2019an\u00e0lisi observacional del downhill skateboarding (OSKATE).<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

L\u2019estudi de patrons temporals (T-Patterns<\/em>) en l\u2019esport es concep com un m\u00e8tode d\u2019an\u00e0lisi de dades observacionals que, mitjan\u00e7ant un algoritme matem\u00e0tic, fa visibles conductes ordenades de manera seq\u00fcencial i temporal (Bakeman<\/a> i Quera, 2011; Camerino et al., 2014<\/a>). Tamb\u00e9 podem definir els T-Patterns<\/em> com els esdeveniments que tenen lloc concurrentment o seq\u00fcencialment amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia de la que s\u2019esperaria aleat\u00f2riament si tots els esdeveniments estiguessin distribu\u00efts de manera independent (Anguera et al., 2023<\/a>). \u00c9s a dir, \u00e9s una manera de descobrir, sistematitzar i analitzar estructures regulars de conducta (Magnusson, 2020<\/a>). L\u2019estudi de T-Patterns <\/em>ha estat de gran utilitat en diferents contextos esportius i educatius (Casta\u00f1er et al., 2020<\/a>; Prieto et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El disseny de l\u2019instrument observacional i el seu proc\u00e9s de validaci\u00f3 es van efectuar en tres etapes successives: primer es va fer una revisi\u00f3 de la literatura i elecci\u00f3 dels principals criteris i categories a incorporar en l\u2019instrument per despr\u00e9s elaborar una proposta d\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 amb experts en metodologia observacional i en l\u2019especialitat esportiva estudiada. Per acabar, vam passar a una comprovaci\u00f3 de la validesa de contingut de l\u2019instrument observacional creat a trav\u00e9s d\u2019un panell d\u2019experts, per assegurar que mesurem all\u00f2 que pretenem en el nostre objectiu.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta tercera fase de validaci\u00f3 es va dur a terme mitjan\u00e7ant el criteri d\u2019autoritat (Anguera i Blanco, 2003<\/a>) expressat pel judici d\u2019un panell de 13 persones expertes. Aquestes persones comptaven amb una experi\u00e8ncia superior als 4 anys en competicions internacionals, alguns amb podis mundials i, entre d\u2019altres, titulacions com T\u00e8cnic de Nivell 1 Skateboarding<\/em> o graduats en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i de l\u2019Esport. Els experts van avaluar, mitjan\u00e7ant una enquesta elaborada amb Google Forms, cadascun dels 10 criteris de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3, assignant una resposta de validaci\u00f3 (S\u00cd o NO) a cadascuna de les 46 categories de l\u2019instrument. El principal objectiu d\u2019aquesta fase era validar l\u2019instrument utilitzant una metodologia basada en el percentatge de coincid\u00e8ncies positives, considerant les respostes S\u00cd-S\u00cd com a indicador de consens positiu sobre la validesa dels criteris. <\/p>\n\n\n\n

Per analitzar les dades, es va calcular el percentatge de coincid\u00e8ncies positives (n<\/em> = 3,289), corresponents a les respostes coincidents afirmatives entre els experts, sobre el total de possibles coincid\u00e8ncies (n<\/em> = 3,588). Aquest percentatge es va obtenir contrastant les respostes de cada expert (n<\/em> = 46) amb les dels altres experts (n<\/em> = 12) de manera individual. Aix\u00ed, es va obtenir una proporci\u00f3 de coincid\u00e8ncies positives del 91.7 %, la qual cosa reflecteix un alt nivell d\u2019acord entre els experts en la validaci\u00f3 dels criteris proposats.<\/p>\n\n\n\n

Per assegurar la precisi\u00f3 dels resultats, es va calcular un interval de confian\u00e7a del 95 % utilitzant el model binomial aplicat amb la funci\u00f3 binom.test() de RStudio (\u00a9 2009-2021 RStudio, PBC v.1.4.1717). Els resultats van proporcionar un interval de confian\u00e7a que oscil\u00b7lava entre 90.7 % i 92.6 %, el qual reafirmava la robustesa del percentatge de coincid\u00e8ncies observat i, per tant, la validesa de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3. Despr\u00e9s de la validaci\u00f3 de l\u2019instrument i d\u2019un per\u00edode d\u2019entrenament en el seu \u00fas, un expert de l\u2019esport i un dels autors de l\u2019estudi van fer un total de 63 registres en l\u2019an\u00e0lisi de dues baixades diferents. Es va calcular la fiabilitat inter-observador comparant els registres de l\u2019expert amb els de l\u2019autor a trav\u00e9s de LINCE PLUS i es va obtenir un \u00edndex estad\u00edstic de kappa de .983. Quant a la fiabilitat intra-observador, l\u2019autor va repetir el registre en dues ocasions, amb un interval de 10 dies, i va obtenir un \u00edndex de kappa de .988. Un cop finalitzat el proc\u00e9s de fiabilitat, es van registrar les dades de tots els subjectes a trav\u00e9s de LINCE PLUS. Despr\u00e9s, se\u2019n van exportar els resultats en .csv i .txt per analitzar-los posteriorment.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les dades descriptives, referents al recompte de les variables qualitatives de l\u2019estudi (els criteris i les categories de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 (OSKATE)), es presenten amb freq\u00fc\u00e8ncies i percentatges (Taula 2). Per a les variables quantitatives de l\u2019estudi (temps en tuck<\/em>, duraci\u00f3 del tuck<\/em>, frenades i registres), es comprova la normalitat de la distribuci\u00f3 de dades i se\u2019n presenta la tend\u00e8ncia i variaci\u00f3 i els valors m\u00ednims i m\u00e0xims (Taula 3): per a aquelles amb distribuci\u00f3 sim\u00e8trica es presenten la mitjana i la desviaci\u00f3 est\u00e0ndard; per a aquelles amb distribuci\u00f3 asim\u00e8trica es presenten la mediana i la seva amplitud interquartil.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dades descriptives de freq\u00fc\u00e8ncies<\/em><\/em><\/em> de categories.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dades descriptives i inferencials de variables quantitatives globals i segons posici\u00f3 final.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Per analitzar la relaci\u00f3 entre les variables quantitatives i el posicionament final es va comprovar el sup\u00f2sit de normalitat amb la prova de Saphiro-Wilk i la seva homoscedasticitat amb el test de Levene (Taula 3). Per comprovar la depend\u00e8ncia de les variables, es va fer una an\u00e0lisi de la vari\u00e0ncia ANOVA, obtinguda a trav\u00e9s de la prova no param\u00e8trica de Kruskal-Wallis, i se\u2019n van comparar els resultats segons la posici\u00f3 final del competidor i afegint-hi la magnitud de l\u2019efecte a trav\u00e9s d\u2019eta al quadrat (\u03b72<\/sup>), on \u03b72<\/sup> < .1 efecte trivial, .1 < \u03b72<\/sup> < .25 efecte petit, .25 < \u03b72<\/sup> < .37 efecte mitj\u00e0, \u03b72<\/sup> > .37 efecte important (Taula 3). <\/p>\n\n\n\n

Per fer una an\u00e0lisi estad\u00edstica comparativa del comportament, segons el posicionament en la cursa, es va analitzar la relaci\u00f3 entre les seg\u00fcents variables qualitatives: el posicionament en cursa, la sortida, el temps en tuck<\/em>, les zones i el tipus de frenades, l\u2019orientaci\u00f3 i les tra\u00e7ades del revolt, la postura i l\u2019estabilitat durant el revolt, el n\u00famero de revolt i la interacci\u00f3 amb els rivals. La valoraci\u00f3 de la depend\u00e8ncia entre les diferents variables qualitatives es va fer mitjan\u00e7ant taules de conting\u00e8ncia amb la prova de khi quadrat amb la correcci\u00f3 de Yates (\u03c7\u00b2cc<\/sub>), estimant-ne la intensitat d\u2019associaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la V de Cramer (V), on V \u2265 .04 efecte petit, V \u2265 .13 efecte moderat, V \u2265 .22 efecte gran (Taula 4).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Independ\u00e8ncia entre variables qualitatives.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

El nivell de significaci\u00f3 en totes les proves va ser de p <\/em>< .05 i es van executar amb el programari inform\u00e0tic JASP versi\u00f3 0.18.1 (Jasp Team, 2024<\/a>) i Microsoft Excel versi\u00f3 16.66.1, ambd\u00f3s programes per a MacOs Catalina 10.15.7.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, per efectuar una an\u00e0lisi de T-Patterns<\/em>, vam exportar el registre en format .txt al programari Theme6Edu versi\u00f3 08 (Magnusson, 2017<\/a>) amb els seg\u00fcents criteris de cerca: a) pres\u00e8ncia d\u2019almenys 3 T-Patterns<\/em>; b) ajustament de reducci\u00f3 de la redund\u00e0ncia del 90 % per a la incid\u00e8ncia de T-Patterns<\/em> similars, c) nivell de significaci\u00f3 de .001, i d) opci\u00f3 Fast<\/em> activada al mode d\u2019intervals cr\u00edtics.<\/p>\n\n\n\n

Les dades es van publicar al Repositori de Dades de Recerca (CORA) a l\u2019enlla\u00e7 seg\u00fcent: https:\/\/doi.org\/10.34810\/data1346 (Aixa-Requena, 2024)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Estad\u00edstica descriptiva i inferencial<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Als resultats presentats a la Taula 2 es pot observar com el 100 % dels riders<\/em> van fer una sortida m\u00e0xima; d\u2019aquests un 78 % eren regulars<\/em> (cama esquerra davant). El total d\u2019accions estava distribu\u00eft bastant equitativament entre els que acabaven en 1a, 2a o 3a posici\u00f3 (~30 %). La majoria de frenades van ser entrant al revolt (53 %) i derrapant amb els guants a terra (81 %). La majoria de les tra\u00e7ades dels diferents revolts van ser d\u2019exterior-interior-exterior (64 %) i estables (73 %). De les interaccions amb els rivals, cal destacar-ne el 48 % d\u2019avan\u00e7aments, el 29 % de rebufs i el 20 % de manteniment darrere el contrincant.<\/p>\n\n\n\n

Les dades descriptives referents al recompte global de les variables quantitatives d\u2019estudi es poden trobar resumides a la Taula 3 amb la seva tend\u00e8ncia, variaci\u00f3, m\u00ednim i m\u00e0xim. En aquesta taula, s\u2019observa que la tend\u00e8ncia del temps en tuck<\/em> total durant una cursa era de 86 segons, amb una duraci\u00f3 de 12 segons cada cop que es feia la postura esmentada. En general, els riders<\/em> van frenar un total d\u2019unes 5 vegades (5.04 \u00b1 2.46) per cursa i es van fer uns 37 registres (37.13 \u00b1 6.88) per competidor.<\/p>\n\n\n\n

Les mateixes dades distribu\u00efdes segons la posici\u00f3 final es poden veure tamb\u00e9 a la Taula 3, amb l\u2019afegit de l\u2019interval de confian\u00e7a (IC 95 %) i les dades referents a l\u2019an\u00e0lisi de la vari\u00e0ncia. En aquesta Taula 3, es pot veure que no hi ha cap variable que tingui difer\u00e8ncies significatives en la comparaci\u00f3 segons posici\u00f3 final (p<\/em>-ANOVA > .05), ni en el total de registres (estad\u00edstic = 2.925; p <\/em>= .403; \u03b72<\/sup> = .087), el temps en tuck<\/em> total (estad\u00edstic = 1.809; p <\/em>= .613; \u03b72<\/sup> = .108) o el total de frenades (estad\u00edstic = 1.481; p <\/em>= .687; \u03b72<\/sup> = .078), i tots amb una magnitud de l\u2019efecte trivial (\u03b72<\/sup> < .1) o petit (.1 < \u03b72<\/sup> < .25).  <\/p>\n\n\n\n

A la Taula 4, es pot observar la interdepend\u00e8ncia entre les diferents variables qualitatives. En destaquen aquelles en les quals es va detectar una depend\u00e8ncia significativa, com la zona de frenada i la frenada (\u03c72<\/sup>cc<\/sub>(16, N<\/em> = 116) = 124.380; p<\/em> < .001; V = .518), la tra\u00e7ada i l\u2019estabilitat en el revolt (\u03c72<\/sup>cc<\/sub>(35, N<\/em> = 117) = 58.143; p<\/em> = .008; V = .315), les interaccions i la posici\u00f3 durant la cursa (\u03c72<\/sup>cc<\/sub>(15, N<\/em> = 74) = 79.910; p<\/em> < .001; V = .600), el n\u00famero de revolt i la frenada (\u03c72<\/sup>cc<\/sub>(16, N<\/em> = 116) = 26.854; p<\/em> = .043; V = .241) i el n\u00famero de revolt i la zona de frenada (\u03c72<\/sup>cc<\/sub>(16, N = 116) = 71.370; p<\/em> < .001; V = .319). Totes amb una magnitud de l\u2019efecte gran (V \u2265 0.22).<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de <\/strong>T-Patterns<\/em><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En l\u2019observaci\u00f3 dels resultats extrets de Theme6Edu, s\u2019evidencien uns patrons motrius recurrents i r\u00e0pids durant una cursa de downhill<\/em> skateboarding<\/em>, en dos tipus de figures: a) T-Patterns<\/em> obtinguts, que la Figura 1 il\u00b7lustra en forma de dendrograma o gr\u00e0fic d\u2019arbre, els quals indiquen els patrons m\u00e9s rellevants al llarg de les diferents curses i participants; b) representaci\u00f3 d\u2019un d\u2019aquests patrons detectats a trav\u00e9s d\u2019una seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019imatges d\u2019aquests esdeveniments i la seva il\u00b7lustraci\u00f3 (Figura 2).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Dendograma de T-Patterns detectats en tota la mostra en una cursa de downhill skateboarding.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Al dendrograma de conductes de la Figura 1, es recullen les dues successions de patrons t\u00edpics que van apar\u00e8ixer en analitzar els comportaments dels participants durant la competici\u00f3. Aquests s\u00f3n patrons que segueixen una successi\u00f3 temporal en un interval petit de temps. La successi\u00f3 no es diferenciava entre el posicionament dels participants. Els patrons esmentats seguien una seq\u00fc\u00e8ncia de zona de frenada \u2013 frenada \u2013 tra\u00e7ada \u2013 estabilitat \u2013 tuck<\/em> (+ interacci\u00f3 rivals) que exemplifiquem a la Figura 2.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Exemplificaci\u00f3 d\u2019un patr\u00f3 t\u00edpic dels competidors.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Finalment, presentem un exemple del que normalment succeeix en la cursa: una repetici\u00f3 enlla\u00e7ada del patr\u00f3 exposat anteriorment (zona de frenada \u2013 frenada \u2013 tra\u00e7ada \u2013 estabilitat \u2013 tuck)<\/em>, en concret, d\u2019un rider<\/em> en 3a posici\u00f3 (Figura 3).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Exemple de dendograma de T-Patterns d\u2019un rider en 3a posici\u00f3.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu principal del present estudi era construir un instrument d\u2019observaci\u00f3 que permet\u00e9s analitzar les difer\u00e8ncies en els comportaments segons el posicionament dels participants durant la cursa. Les dades obtingudes mostren resultats semblants en els comportaments dels competidors segons el seu posicionament. En la majoria de casos, els participants frenaven entrant al revolt o de contra revolt, amb els guants a terra, i feien una tra\u00e7ada d\u2019exterior-interior-exterior estable. Per tant, no s\u2019han detectat difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives en les accions dels competidors segons el posicionament, excepte en les interaccions, les quals s\u00ed que han mostrat variacions en el tipus i la quantitat segons el posicionament; els de primera i quarta posici\u00f3 s\u00f3n els riders<\/em> amb menys interaccions. Els T-Patterns<\/em> tampoc varien segons el posicionament durant la cursa i el patr\u00f3 m\u00e9s t\u00edpic \u00e9s el d\u2019una seq\u00fc\u00e8ncia de zona de frenada \u2013 frenada \u2013 tra\u00e7ada \u2013 estabilitat \u2013 tuck<\/em> (+ interacci\u00f3 rivals). No obstant aix\u00f2, les variables com la zona, el tipus de frenada, l\u2019estabilitat, la tra\u00e7ada i el revolt s\u00ed que mantenien relaci\u00f3 de depend\u00e8ncia entre elles.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes dades poden xocar amb les trobades en els esports de motor. Per exemple, normalment els pilots han d\u2019anar ajustant quina tra\u00e7ada faran segons les condicions de la cursa (posici\u00f3, localitzaci\u00f3 dels rivals davant o darrere, condicions de la carretera…), cosa que requereix grans nivells de concentraci\u00f3 per no tenir accidents (Ledesma et al., 2015<\/a>). De vegades, aquesta l\u00ednia \u00f2ptima es pot veure afectada per una lluita per la posici\u00f3 i els avan\u00e7aments (Heilmeier et al., 2018<\/a>) o fins i tot per l\u2019estat psicofisiol\u00f2gic dels competidors (Filho et al., 2015<\/a>). Per tant, l\u2019entorn de competici\u00f3, te\u00f2ricament, hauria d\u2019afectar el comportament i les estrat\u00e8gies d\u2019afrontaci\u00f3 dels revolts dels participants. Ara b\u00e9, si no hi ha res que impedeixi agafar la millor l\u00ednia, els pilots tendeixen a tenir un patr\u00f3 molt estable del pas del revolt, d\u2019acord amb el seu estil (L\u00f6ckel et al., 2022<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Aquest \u00faltim sembla el cas d\u2019aquesta recerca, on en general el comportament dels competidors no varia segons el posicionament, ja que no s\u2019han produ\u00eft gaires situacions de lluita de la posici\u00f3 on els rivals interferien en la tra\u00e7ada d\u2019una l\u00ednia \u00f2ptima. Pel mateix motiu, en el present treball els T-patterns<\/em> tampoc varien segons el posicionament durant la cursa. Les difer\u00e8ncies en les interaccions segons la posici\u00f3 es podrien explicar perqu\u00e8 els que estaven en primera posici\u00f3 no solien tenir interacci\u00f3 amb els rivals i els que estaven en quarta posici\u00f3 normalment es quedaven darrere des del comen\u00e7ament i no recuperaven posici\u00f3. Per tant, la majoria d\u2019interaccions es donaven en segona i tercera posici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Les variables com la zona, el tipus de frenada, l\u2019estabilitat, la tra\u00e7ada i el revolt tenien una relaci\u00f3 de depend\u00e8ncia entre elles, probablement perqu\u00e8 a cada revolt es feia sevir una estrat\u00e8gia de tra\u00e7ada diferent, independentment del competidor i del seu posicionament.<\/p>\n\n\n\n

Una limitaci\u00f3 de l\u2019estudi \u00e9s la incapacitat de determinar si els comportaments registrats s\u00f3n una resposta als moviments dels rivals. A causa de la manca de visibilitat de les accions dels rivals, especialment aquells situats al davant, la comprensi\u00f3 completa de la din\u00e0mica de les accions dels corredors queda restringida. Aix\u00ed mateix, l\u2019abs\u00e8ncia de dades telem\u00e8triques pot haver limitat la comprensi\u00f3 completa del comportament dels corredors.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, els resultats d\u2019aquest estudi suggereixen que les accions en una cursa de downhill skateboarding<\/em> poden variar significativament segons el context de la competici\u00f3. Aix\u00f2 t\u00e9 implicacions importants per a la tria de circuits on competir i l\u2019entrenament dels competidors. Aquesta informaci\u00f3 pot ajudar els competidors i entrenadors a triar els continguts d\u2019entrenament de manera m\u00e9s adequada segons la naturalesa de la competici\u00f3. Per exemple, si en un circuit no hi ha gaires interaccions i el comportament dels riders<\/em> no varia segons el posicionament, els continguts d\u2019entrenament previs a aquella competici\u00f3 podran ser m\u00e9s t\u00e8cnics i enfocar-se en la tra\u00e7ada ideal dels revolts. En aquest cas, aix\u00f2 beneficiar\u00e0 els competidors que no s\u00f3n tan bons competint en espais compartits, per\u00f2 que s\u00ed destaquen en les rondes classificat\u00f2ries. Per tant, tamb\u00e9 pot ajudar a la tria de competicions en les quals participar.<\/p>\n\n\n\n

Les futures investigacions podrien explorar altres factors com l\u2019an\u00e0lisi de comportament segons les accions dels rivals, juntament amb dades telem\u00e8triques per obtenir una \u201cradiografia\u201d del que passa en una cursa de downhill skateboarding. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En el circuit de Kozakov, no es van trobar difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives en els comportaments i patrons de cursa segons el posicionament dels competidors. No obstant aix\u00f2, les variables com la zona, el tipus de frenada, l\u2019estabilitat, la tra\u00e7ada i el revolt s\u00ed que mantenien relaci\u00f3 de depend\u00e8ncia entre elles, probablement per l\u2019estrat\u00e8gia d\u2019afrontament de cada revolt. \u00c9s essencial explorar altres circuits per determinar si aquest fenomen \u00e9s espec\u00edfic de Kozakov o si es pot generalitzar a altres circuits amb caracter\u00edstiques similars o diferents. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 (OSKATE) proposat en aquest treball ha demostrat ser \u00fatil per analitzar els comportaments dels riders<\/em> en competici\u00f3 i pot contribuir a adaptar els entrenaments en funci\u00f3 de les seves necessitats. <\/em>Es recomana a les persones especialistes d\u2019aquesta disciplina utilitzar l\u2019instrument OSKATE.<\/p>\n\n\n\n

Per a futures investigacions, l\u2019\u00fas de m\u00e9s c\u00e0meres i angles de visi\u00f3, aix\u00ed com de dades telem\u00e8triques, podria millorar substancialment la comprensi\u00f3 dels patrons de comportament dels competidors, tot i que aix\u00f2 requeriria una inversi\u00f3 econ\u00f2mica significativa.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els autors agraeixen el reconeixement de l\u2019Institut Nacional d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de Catalunya (INEFC). El Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, i el Grup d\u2019Investigaci\u00f3 i Innovaci\u00f3 en Disseny (GRID). Tecnolog\u00eda y aplicaci\u00f3n multimedia y digital a los dise\u00f1os observacionales (C\u00f3digo:2021 SGR 00718). El projecte del Govern espanyol: Integraci\u00f3n entre datos observacionales y datos provinientes de sensores externos: Evoluci\u00f3n del software<\/em> LINCE PLUS y desarrollo de la aplicaci\u00f3n m\u00f3vil para la optimizaci\u00f3n del deporte y la actividad f\u00edsica beneficiosa para la salud (EXP7474847) (2023). Ministerio de Cultura y Deporte (CSD). La Universitat de Lleida i el Grup de Recerca Moviment Hum\u00e0 (2021 SGR 01619).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum El downhill skateboarding de competici\u00f3 \u00e9s una modalitat extrema de monopat\u00ed (skateboard) que consisteix a baixar a m\u00e0xima velocitat amb monopat\u00ed (skate) per una carretera tallada al tr\u00e0nsit amb un pendent pronunciat i nombrosos revolts. Els comportaments dels competidors (riders) en una cursa de downhill skateboarding, on poden agafar velocitats superiors a 100 km\/h, […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48,48],"tags":[11156,11158,11159,11157,11160],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>","Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>","Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["LINCE PLUS<\/a>","longboard<\/a>","Mixed Methods<\/a>","observaci\u00f3 sistem\u00e0tica<\/a>","T-Pattern detection<\/a>"],"unlinked":["LINCE PLUS<\/span>","longboard<\/span>","Mixed Methods<\/span>","observaci\u00f3 sistem\u00e0tica<\/span>","T-Pattern detection<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 1 any ago","modified":"Updated 1 any ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 27 desembre 2024","modified":"Updated on 31 mar\u00e7 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 27 desembre 2024 11:04","modified":"Updated on 31 mar\u00e7 2025 20:48"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/66544\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=66544"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/66544\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":67599,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/66544\/revisions\/67599\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=66544"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=66544"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=66544"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}