{"id":66542,"date":"2024-12-27T11:01:41","date_gmt":"2024-12-27T11:01:41","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/propuesta-de-monitorizacion-de-cargas-en-baloncesto-a-partir-de-la-utilizacion-conjunta-de-cuatro-herramientas-low-cost\/"},"modified":"2025-03-31T20:32:35","modified_gmt":"2025-03-31T20:32:35","slug":"proposta-de-monitoratge-de-carregues-en-basquet-a-partir-de-la-utilitzacio-conjunta-de-quatre-eines-low-cost","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/proposta-de-monitoratge-de-carregues-en-basquet-a-partir-de-la-utilitzacio-conjunta-de-quatre-eines-low-cost\/","title":{"rendered":"Proposta de monitoratge de c\u00e0rregues en b\u00e0squet a partir de la utilitzaci\u00f3 conjunta de quatre eines\u00a0low-cost<\/em>"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En aquest article, fet en el marc d\u2019un club de b\u00e0squet professional que va disputar simult\u00e0niament la Lliga ACB i la Basketball Champions League, s\u2019exposa la utilitzaci\u00f3 conjunta de quatre eines low cost<\/em> per al control de la c\u00e0rrega: el Sistema Integral de l\u2019An\u00e0lisi de les Tasques de l\u2019Entrenament (SIATE), la percepci\u00f3 subjectiva de l\u2019esfor\u00e7 de la sessi\u00f3 (sRPE), el monitoratge de la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (TRIMP) i la percepci\u00f3 subjectiva de l\u2019estat de benestar per part de l\u2019esportista (q\u00fcestionari Wellness). Mitjan\u00e7ant un model d\u2019equacions estructurals s\u2019analitzen les relacions que es generen entre els resultats obtinguts amb cada una de les eines (les puntuacions dels set jugadors, que van complir els criteris d\u2019inclusi\u00f3 en les 31 setmanes que va incloure la temporada), i es determinen quines variables poden predir les puntuacions de c\u00e0rrega interna objectiva obtingudes a partir del TRIMP corresponents al dia de m\u00e9s c\u00e0rrega de la setmana. Aquest \u00e9s el primer estudi que relaciona aquestes quatre eines low cost<\/em> de monitoratge de c\u00e0rregues. Per mitj\u00e0 d\u2019un model d\u2019equacions estructurals, en el qual totes les relacions han resultat estad\u00edsticament significatives, s\u2019ha constatat la relaci\u00f3 entre les puntuacions obtingudes en el TRIMP i les variables SIATE, RPE i Wellness, <\/em>un fet que avala la utilitzaci\u00f3 conjunta de les quatre eines low cost<\/em> proposades.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> model d\u2019equacions estructurals<\/span>, percepci\u00f3 subjectiva de l\u2019esfor\u00e7 de la sessi\u00f3<\/span>, sistema integral d\u2019an\u00e0lisi de tasques d\u2019entrenament<\/span>, TRIMP<\/span>, Wellness<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El rendiment esportiu \u00e9s el resultat d\u2019una complexa interacci\u00f3 entre factors que influeixen en la capacitat d\u2019un atleta per assolir el seu m\u00e0xim potencial. El control de c\u00e0rregues d\u2019entrenament \u00e9s un component fonamental en l\u2019optimitzaci\u00f3 del rendiment i la prevenci\u00f3 de lesions en esportistes de totes les disciplines i els nivells de compet\u00e8ncia. La gran majoria d\u2019entrenadors no tenen acc\u00e9s a dispositius inercials i\/o de tracking <\/em>(GPS\/LPS) a causa del seu cost econ\u00f2mic elevat. En aquest context, sorgeix la necessitat d\u2019explorar i desenvolupar eines de baix cost que puguin proporcionar dades precises i fiables sobre l\u2019estat de forma tant individual com de la plantilla.<\/p>\n\n\n\n

En aquest article, s\u2019exposa la utilitzaci\u00f3 conjunta de quatre eines low cost<\/em> per al control de la c\u00e0rrega: el Sistema Integral de l\u2019An\u00e0lisi de les Tasques de l\u2019Entrenament (SIATE), la percepci\u00f3 subjectiva de l\u2019esfor\u00e7 de la sessi\u00f3 (sRPE, per les seves sigles en angl\u00e8s), el monitoratge de la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (m\u00e8tode TRIMP) i la percepci\u00f3 subjectiva de l\u2019estat de benestar per part de l\u2019esportista (q\u00fcestionari Wellness).<\/p>\n\n\n\n

Per al monitoratge de la c\u00e0rrega externa (vessant objectiu) s\u2019ha recorregut al SIATE (Ib\u00e1\u00f1ez et al., 2016<\/a>). L\u2019origen del SIATE es troba en la proposta de monitoratge de c\u00e0rregues realitzada per Coque (2008<\/a>, 2009<\/a>) per a la selecci\u00f3 nacional absoluta espanyola de b\u00e0squet mascul\u00ed. Es tracta d\u2019un sistema de monitoratge caracteritzat per ser universal, modulable, flexible i que es pot estandarditzar (Ib\u00e1\u00f1ez et al., 2016<\/a>). Reina et al. (2019)<\/a> van demostrar l\u2019estreta correlaci\u00f3 entre el control de c\u00e0rrega externa mitjan\u00e7ant el SIATE i les dades analitzades mitjan\u00e7ant dispositius de tracking <\/em>(carrega externa objectiva), que van incloure variables com ara acceleracions, desceleracions, dist\u00e0ncia recorreguda i Player Load<\/em> \u2014calculada com l\u2019arrel quadrada de la suma de la taxa de canvi instantani en l\u2019acceleraci\u00f3 en els tres plans de moviment (Bredt, et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per al monitoratge de la c\u00e0rrega interna (vessant subjectiu), i a partir de l\u2019escala de Borg o Rate of Perceived Exertion<\/em> (RPE), s\u2019ha recorregut a l\u2019\u00edndex de Foster (2001<\/a>) o sesion Rate of Perceived Exertion<\/em> (sRPE) que s\u2019obt\u00e9 del producte entre l\u2019RPE del jugador pel temps d\u2019entrenament. \u00c9s una eina fiable per monitorar i controlar c\u00e0rregues d\u2019entrenament, i s\u2019ha constatat la seva forta correlaci\u00f3 amb variables de c\u00e0rrega externa (Casamichana et al., 2013<\/a>; Clemente et al., 2019<\/a>; Gallo et al., 2015<\/a>; Moreira et al., 2012<\/a>; Svilar et al., 2018<\/a>). Les variables RPE i sRPE malgrat la seva naturalesa subjectiva, s\u00f3n m\u00e9s consistents davant de c\u00e0rregues tant agudes com cr\u00f2niques, i mostren una sensibilitat m\u00e9s gran que altres mesures objectives com s\u00f3n els nivells de creatina quinasa a la sang (Saw et al., 2015<\/a>) o la resposta de la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca durant l\u2019entrenament (Moussa et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca ha demostrat que \u00e9s un gold-standard<\/em> per al monitoratge de la c\u00e0rrega interna objectiva (Manzi et al., 2010<\/a>), que ofereix informaci\u00f3 en temps real sobre la resposta fisiol\u00f2gica de l\u2019organisme i proporciona un feedback<\/em> instantani sobre la resposta cardiovascular de l\u2019esportista. En el present estudi s\u2019ha recorregut, com a indicador de la c\u00e0rrega obtingut a partir de la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca, al Training Impulse<\/em> (TRIMP) (Bannister et al., 1991<\/a>), que permet quantificar la c\u00e0rrega acumulada per un jugador durant una sessi\u00f3 d\u2019entrenament. El TRIMP \u00e9s el resultat de multiplicar la durada de l\u2019exercici per la seva intensitat (expressada com un percentatge de la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca m\u00e0xima). La f\u00f3rmula general per al c\u00e0lcul esmentat \u00e9s: TRIMP = \u2211n<\/sup>i<\/sub><\/em>=1<\/sub>(Duradai <\/sub><\/em>x Intensitati <\/sub><\/em>x e<\/em>0.64<\/sup> x Intensitat<\/sup>i<\/sup><\/em>), on: Durada, \u00e9s la durada de l\u2019exercici; Intensitat, \u00e9s la intensitat de l\u2019exercici expressada com un percentatge de la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca m\u00e0xima de l\u2019individu; e<\/em> \u00e9s la base del logaritme natural (2.71828). Finalment, la intensitat queda associada a un factor de ponderaci\u00f3 que varia en funci\u00f3 dels autors consultats (Foster et al., 2001<\/a>; Puente et al., 2017<\/a>; Saldanha et al., 2017<\/a>; Torres-Ronda et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Finalment, s\u2019ha recorregut al q\u00fcestionari de benestar (Wellness), que t\u00e9 els seus or\u00edgens a l\u2019\u00edndex Hooper (Hooper y Mackinnon, 1995<\/a>). Aquest q\u00fcestionari proporciona informaci\u00f3 sobre cinc variables: el son, l\u2019estr\u00e8s, la motivaci\u00f3, el nivell de fatiga i la malaltia. L\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un passaport de benestar obtingut a partir de m\u00faltiples mesuraments del benestar \u00e9s una eina per determinar el nivell de rendiment que es pot esperar de l\u2019esportista (Clemente et al., 2017<\/a>). La seva f\u00e0cil implementaci\u00f3 en les rutines di\u00e0ries (tot just 1 minut), permet utilitzar els q\u00fcestionaris de benestar com a eina de seguiment (Jones et al., 2017<\/a>). Els valors de benestar s\u2019utilitzen com a par\u00e0metres prescriptius de la c\u00e0rrega externa, at\u00e8s l\u2019impacte negatiu que tenen les qualificacions baixes sobre la c\u00e0rrega externa (Gallo et al., 2015)<\/a>. La conseg\u00fcent reducci\u00f3 del volum i de la freq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019entrenament (tapering<\/em>) conduir\u00e0 a una disminuci\u00f3 de la c\u00e0rrega interna, fet que es traduir\u00e0 en un augment de la valoraci\u00f3 del benestar (Botonis et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La utilitzaci\u00f3 conjunta de les dades recollides amb les eines de monitoratge low cost<\/em> que constitueixen aquesta proposta de monitoratge de c\u00e0rregues, permet la presa de decisions informada. D\u2019aquesta manera els objectius del present estudi s\u00f3n: a) presentar una proposta de monitoratge de c\u00e0rregues en el b\u00e0squet consistent en la utilitzaci\u00f3 conjunta de quatre eines low cost<\/em> que permetin a t\u00e8cnics i entrenadors que no puguin disposar de dispositius de tracking <\/em>costosos, optimitzar el control i la gesti\u00f3 del rendiment esportiu; b) determinar quines variables poden predir les puntuacions de c\u00e0rrega interna objectiva obtingudes a partir del TRIMP, relatives a la sessi\u00f3 de m\u00e9s c\u00e0rrega de la setmana, analitzant els resultats obtinguts per cada una de les eines low cost<\/em> que constitueixen la proposta de monitoratge de c\u00e0rregues.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

S\u2019ha realitzat un estudi comparatiu transversal no experimental, fent servir un disseny de mesures repetides. Les dades que sustenten aquest treball s\u2019han recollit en un club de b\u00e0squet mascul\u00ed professional que, en la temporada sotmesa a estudi, va disputar dues competicions simult\u00e0niament: la Lliga ACB (Associaci\u00f3 Espanyola de B\u00e0squet) en l\u2019\u00e0mbit nacional i la competici\u00f3 Basketball Champions League en l\u2019\u00e0mbit internacional. La plantilla, composta per 20 jugadors, va realitzar 232 sessions d\u2019entrenament grupal i va disputar un total de 48 partits de competici\u00f3 oficial. Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 per formar part del mostreig que suporten els resultats d\u2019aquest article van ser similars als utilitzats en aquest tipus d\u2019estudis (Clemente et al., 2019<\/a>): a) presentaci\u00f3 d\u2019autoritzaci\u00f3 m\u00e8dica per exercir en un context professional; b) haver completat el 80 % dels mesocicles de la temporada; c) haver realitzat el 80 % de les sessions del mesocicle corresponent. Es van excloure els participants de la plantilla que no complien aquests criteris prefixats, de manera que la mostra final va quedar constitu\u00efda pels set jugadors que els complien tots. S\u2019ha treballat amb les puntuacions d\u2019aquests jugadors en la sessi\u00f3 de m\u00e9s c\u00e0rrega setmanal en les 31 setmanes (microcicles) que inclou la temporada, la qual cosa suposa 217 puntuacions de cada eina low cost<\/em>, amb les quals es pot desenvolupar de manera convenient un model d\u2019equacions estructurals (Wolf et al., 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

El present estudi es va realitzar d\u2019acord amb la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki. Compta amb l\u2019autoritzaci\u00f3 del club i el consentiment informat dels participants, aix\u00ed com amb l\u2019aprovaci\u00f3 del Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Investigaci\u00f3 de la Universitat de La Rioja (expedient n\u00fam. 76529).<\/p>\n\n\n\n

Instruments i procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En la proposta d\u2019utilitzaci\u00f3 del SIATE es van registrar les tasques realitzades i el temps \u00fatil fet servir en cada tasca, durant totes les sessions d\u2019entrenament del grup. Aquesta eina est\u00e0 constitu\u00efda per sis variables \u201cprim\u00e0ries\u201d: grau d\u2019oposici\u00f3, densitat de la tasca, nombre d\u2019executants simultanis, factor competitiu, espai de joc i implicaci\u00f3 cognitiva. Cada una de les tasques es puntua atenent les sis dimensions esmentades, amb una valoraci\u00f3 m\u00e0xima de 5 punts i una valoraci\u00f3 m\u00ednima d\u20191 punt (veure la taula 1 i la figura 1). De les variables \u201cprim\u00e0ries\u201d es desprenen altres variables \u201csecund\u00e0ries\u201d com la c\u00e0rrega de la tasca obtinguda de la suma del valor assignat a cada un dels sis par\u00e0metres primaris (oscil\u00b7la entre els 5 i 30 punts) i la c\u00e0rrega de la tasca pel temps \u00fatil de pr\u00e0ctica, el resultat de la qual \u00e9s expressat en unitats arbitr\u00e0ries (UA). Aquest \u00faltim par\u00e0metre reflecteix amb m\u00e9s precisi\u00f3 la c\u00e0rrega real de la tasca (Reina et al., el 2019<\/a>; Fuster et al., 2021<\/a>). Quant als llindars de SIATE es va prendre com a refer\u00e8ncia la c\u00e0rrega m\u00e0xima te\u00f2rica que correspon amb la del partit o competici\u00f3 (Garc\u00eda et al., 2022<\/a>; Torres-Ronda et al., 2016<\/a>), on el temps \u00fatil de joc en un partit oficial de b\u00e0squet s\u00f3n quaranta minuts i la puntuaci\u00f3 assignada a la tasca de \u201c5×5 continu\u201d \u00e9s la m\u00e9s gran possible amb 30 punts (1200 UA). Amb aquesta refer\u00e8ncia, es van establir quatre tipus de sessi\u00f3 en funci\u00f3 de la c\u00e0rrega: sessions de c\u00e0rrega baixa (recuperaci\u00f3) corresponents a valors inferiors al 50 % de la c\u00e0rrega de partit \u2013c\u00e0rregues inferiors a 600 UA\u2013; sessions de c\u00e0rrega mitjana (manteniment) amb c\u00e0rregues compreses entre el 50-69 % de la c\u00e0rrega de partit \u2013entre les 600 i 799 UA\u2013; sessions de c\u00e0rrega alta (desenvolupament) corresponents a una c\u00e0rrega entre el 70-89 % de competici\u00f3 \u2013entre 800 i 999 UA\u2013; i sessions competitives \u2013entre 1000 i 1200 UA.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Valors assignats a cada faceta de la Tasca segons el SIATE.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Exemple d\u2019assignaci\u00f3 de valors per faceta en el SIATE.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Les dades de l\u2019RPE de cada jugador es van recollir durant tots els entrenaments en la finestra temporal de 15 a 45 minuts postentrenament, mitjan\u00e7ant la plataforma Teambuildr LLC<\/em> \u2013existeixen altres eines gratu\u00eftes per a la recollida de dades com Google questionnaire<\/em>, Survey Monkey<\/em> o Pollfish<\/em> i fins i tot l\u2019aplicaci\u00f3 de WhatsApp<\/em>. Gr\u00e0cies a aquesta eina cada jugador va contestar a les preguntes: a) Fins a quin punt ha estat dura la sessi\u00f3 a nivell muscular? b) Fins a quin punt ha estat dura la sessi\u00f3 a nivell cardiovascular? Tenint en compte la\u00a0 seg\u00fcent escala d\u2019apreciaci\u00f3: extremadament lleugera = 1, molt lleugera = 2, lleugera = 3 i 4, moderada = 5 i 6, intensa = 7 i 8, molt intensa = 9, m\u00e0xim esfor\u00e7 = 10. El valor obtingut queda expressat en UA. L\u2019RPE \u00e9s el resultat de la mitjana entre l\u2019RPE muscular i l\u2019RPE cardiovascular. Per al c\u00f2mput de l\u2019sRPE es va multiplicar el temps \u00fatil de l\u2019entrenament expressat en minuts \u2013tenint en compte les substitucions i sense incloure la part inicial i final de la sessi\u00f3 (Reina et al., el 2019<\/a>; Scanlan et al., 2014<\/a>)\u2013 per l\u2019RPE total del jugador (vegeu la taula 2).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Exemple de quantificaci\u00f3 de l\u2019sRPE en una sessi\u00f3 d\u2019entrenament.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

El registre de la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca, recollit durant la sessi\u00f3 d\u2019entrenament de m\u00e9s c\u00e0rrega setmanal d\u2019acord amb el SIATE, es va dur a terme mitjan\u00e7ant dispositius Polar HR10, vinculats amb el programari Polar Team<\/em> (v. 1.9.1) instal\u00b7lat i actiu en un dispositiu Tauleta. En aquesta proposta de monitoratge de c\u00e0rregues, el TRIMP es va calcular mitjan\u00e7ant el sumatori dels valors obtinguts en multiplicar el temps (en minuts) que el jugador va romandre a cada zona d\u2019entrenament, pel coeficient de ponderaci\u00f3 associat. Seguint la proposta d\u2019Stagno et al. (2007)<\/a>, durant la nostra intervenci\u00f3 (vegeu la taula 3) es va assignar un coeficient de ponderaci\u00f3 diferent a cada una de les cinc zones de comprom\u00eds cardiovascular: Z1, entre el 65-71 % de la FCm\u00e1x (coeficient de ponderaci\u00f3 = 1.25); Z2, entre el 72-78 % de la FCm\u00e1x (1.71); Z3, del 79-85 % de la FCm\u00e1x (2.54); Z4, del 86- 92 % de la FCm\u00e1x (coeficient 3.61); Z5, del 93-100 % de la FCm\u00e1x (5.16). Aquestes zones de freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca es van establir de forma individual atenent els par\u00e0metres de la prova d\u2019esfor\u00e7 realitzada en el reconeixement m\u00e8dic a l\u2019inici de la temporada. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Exemple de quantificaci\u00f3 del TRIMP per jugador en una sessi\u00f3 d\u2019entrenament.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Pel que fa a l\u2019aplicaci\u00f3 del q\u00fcestionari Wellness,<\/strong> els esportistes van completar di\u00e0riament, utilitzant la plataforma digital Teambuildr <\/em>i fins a una hora abans de l\u2019inici de la sessi\u00f3, un q\u00fcestionari de cinc dimensions: a) Energia: Com est\u00e0s a nivell energ\u00e8tic?; b) Muscular: Com est\u00e0s a nivell muscular?; c) Lesi\u00f3: Et sents limitat per alguna lesi\u00f3 o malaltia?; d) Humor: Quin \u00e9s el teu nivell d\u2019estr\u00e8s o motivaci\u00f3?; e) Son: Com valoraries el teu descans? El valor de resposta m\u00e9s baix, igual a 1, es vincula al factor que restringeix el rendiment, mentre que el m\u00e9s alt, igual a 10, s\u2019assigna al factor que el beneficia. El resultat total del Wellness (vegeu taula 4) es correspon amb el sumatori de les puntuacions obtingudes en cada una de les dimensions, assolint un m\u00e0xim de 50 punts i un m\u00ednim de 5.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Exemple de quantificaci\u00f3 del q\u00fcestionari <\/em>Wellness d\u2019una sessi\u00f3 d\u2019entrenament.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per satisfer l\u2019objectiu d\u2019analitzar les relacions generades entre els resultats obtinguts per cada una de les eines low cost<\/em> que constitueixen la proposta de monitoratge de c\u00e0rregues, determinant quines variables poden predir les puntuacions en el TRIMP en la sessi\u00f3 de m\u00e9s c\u00e0rrega de la setmana, s\u2019ha calculat la relaci\u00f3 entre les puntuacions en el TRIMP i les variables Wellness, SIATE, sRPE i RPE, utilitzant Structural Equation Models<\/em>, i correlacions de Pearson. Seguint els criteris de Cohen (Gignac i Szodorai, 2016), els valors r<\/em>= .10, r<\/em>= .30 i r<\/em>= .50 es van considerar de magnitud petita, mitjana i gran, respectivament. Els valors de correlaci\u00f3 amb una probabilitat associada menor o igual a .05 es van qualificar d\u2019estad\u00edsticament significatius.<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019an\u00e0lisi del model predictiu s\u2019ha utilitzat l\u2019estimador de M\u00ednims Quadrats Ponderats Robustos i valors de Chi-quadrat. L\u2019adequaci\u00f3 del model s\u2019ha estimat utilitzant els seg\u00fcents \u00edndexs de bondat d\u2019ajustament: \u00edndex d\u2019ajustament comparatiu (CFI, per les seves sigles en angl\u00e8s), \u00edndex de Tucker-Lewis (TLI, per les seves sigles en angl\u00e8s), error quadr\u00e0tic mitj\u00e0 d\u2019aproximaci\u00f3 (RMSEA, per les seves sigles en angl\u00e8s) i residu estandarditzat quadr\u00e0tic mitj\u00e0 (SRMR) (Schreider et al., 2006<\/a>). Es considera que existeix un bon ajustament del model, si el valor d\u2019RMSEA \u00e9s inferior a .05, el d\u2019SRMR inferior a .08 i els \u00edndexs CFI i TLI superiors a .95 (Hu i Bentler, 1999<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Les dades s\u2019han incorporat en un full de registre (Microsoft Excel v15)<\/em> adaptat pels investigadors. Per a l\u2019an\u00e0lisi de dades s\u2019han fet servir els programes SPSS 28.0 i MPLUS 7.2.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En un primer moment s\u2019ha intentat realitzar un model d\u2019equacions estructuralsque incorpori la relaci\u00f3 entre les puntuacions del TRIMP (Mitjana = 151.43; Desviaci\u00f3 t\u00edpica = 41.38) i les variables Wellness (Mitjana = 40.70; Desviaci\u00f3 t\u00edpica = 3.20), sRPE (Mitjana = 639.62; Desviaci\u00f3 t\u00edpica = 153.77) i SIATE (Mitjana = 2015.29; Desviaci\u00f3 t\u00edpica = 435.60) per\u00f2 no s\u2019han obtingut correlacions significatives tret d\u2019en l\u2019associaci\u00f3 entre sRPE i SIATE (r<\/em>\u00a0= .467; p<\/em>\u00a0< .001). Tanmateix, en incorporar les variables Wellness, RPE (Mitjana = 6.95; Desviaci\u00f3 t\u00edpica = 1.23) i SIATE, s\u2019han obtingut relacions estad\u00edsticament significatives entre totes les variables relacionades. Els \u00edndexs d\u2019ajustament CFI i TLI d\u2019aquest Structural Equation Model<\/em> s\u00f3n, ambd\u00f3s, igual a 1. El valor d\u2019RMSEA \u00e9s menor de .001 i el d\u2019SRMR .056. Aquests valors corroboren el bon ajustament del model presentat a la figura 2.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Structural Equation Model que mostra la relaci\u00f3 entre el TRIMP i les variables Wellness, RPE i SIATE. S\u2019aporta el valor de cada correlaci\u00f3 i, entre par\u00e8ntesi, l\u2019error de mesura.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Les puntuacions del q\u00fcestionari Wellness (0.141) i del Sistema Integral d\u2019An\u00e0lisi per a les Tasques de l\u2019Entrenament (SIATE) (0.159), influeixen de manera directa sobre els valors de c\u00e0rrega interna objectiva recollits mitjan\u00e7ant el TRIMP com a indicador de l\u2019estr\u00e8s cardiovascular que la tasca exerceix sobre el jugador. <\/p>\n\n\n\n

El TRIMP \u00e9s modulat tamb\u00e9, de manera indirecta, per les puntuacions obtingudes en la variable RPE. L\u2019efecte del SIATE sobre el TRIMP, mediatitzat per l\u2019RPE, s\u2019obt\u00e9 multiplicant els coeficients de correlaci\u00f3 de la relaci\u00f3 mediatitzada per l\u2019RPE i se suma el coeficient directe: (.197 x .158) + .159 = .190. Per la seva part, l\u2019efecte del Wellness <\/em>sobre el TRIMP, mediatitzat per l\u2019RPE, \u00e9s: (\u2013.157 x .158) + .141 = .116. La correlaci\u00f3 negativa entre Wellness <\/em>i RPE reflecteix que, a m\u00e9s puntuaci\u00f3 del sRPE major duresa de la sessi\u00f3 i per tant menor benestar percebut (puntuaci\u00f3 al q\u00fcestionari Wellness).<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La gesti\u00f3 de les c\u00e0rregues d\u2019entrenament \u00e9s essencial per millorar el rendiment i evitar lesions en esportistes de qualsevol nivell i disciplina. La majoria dels t\u00e8cnics i entrenadors no tenen acc\u00e9s a dispositius de tracking<\/em> a causa del seu elevat cost econ\u00f2mic. Aquest article satisf\u00e0, en primer lloc, l\u2019objectiu de presentar una proposta de monitoratge de c\u00e0rregues consistent en la utilitzaci\u00f3 conjunta de quatre eines low cost<\/em> que permet optimitzar el control i la gesti\u00f3 del rendiment esportiu en b\u00e0squet. Sobre aix\u00f2, SIATE, sRPE i Wellness s\u00f3n variables que poden ser implementades en un full de registre tipus Excel, la qual cosa facilita la seva utilitzaci\u00f3 en tota mena de contextos esportius. El TRIMP es recull mitjan\u00e7ant sensors de freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca amb un cost associat assequible per a la gran majoria de t\u00e8cnics i entitats esportives.<\/p>\n\n\n\n

La utilitzaci\u00f3 de l\u2019eina de control SIATE \u2014c\u00e0rrega de la tasca pel temps \u00fatil de pr\u00e0ctica expressat en minuts\u2014 per al monitoratge de la c\u00e0rrega externa (vessant objectiu), permet un monitoratge de la c\u00e0rrega real de les tasques desenvolupades en la sessi\u00f3 d\u2019entrenament i permet la seva adequaci\u00f3 per ajustar-se a la programaci\u00f3, alhora que mant\u00e9  els l\u00edmits establerts per a cada tipus de sessi\u00f3: regenerativa (<50 %), manteniment (50-69 %), desenvolupament (70-89 %), competici\u00f3 (90-100 %).<\/p>\n\n\n\n

Per al monitoratge de la c\u00e0rrega interna (vessant subjectiu), s\u2019ha recorregut al session Rate of Perceived Exertion<\/em> (sRPE) tenint en compte el model Acute: Chronic Workout Ratio<\/em> (ACWR) (Hulin et al., 2016<\/a>), segons el qual el risc de lesi\u00f3 augmenta quan la c\u00e0rrega aguda fluctua significativament. Els valors setmanals d\u2019sRPE poden variar de 2000 a 5000 UA en funci\u00f3 de la densitat competitiva, el nombre de sessions, la durada de les sessions, el nombre de jugadors, etc. (Piedra et al., 2021<\/a>). Un augment setmanal del 10 % en la variable RPE i\/o sRPE pot explicar, per si sol, un 40 % de les lesions ocorregudes durant la setmana seg\u00fcent (Piggott et al., 2009<\/a>). \u00c9s per aix\u00f2 que es recomana que la planificaci\u00f3 de c\u00e0rregues es desenvolupi comparant el sumatori (individual o col\u00b7lectiu) de valors d\u2019sRPE entre microcicles consecutius i mantenint la variabilitat intersetmanal dels valors d\u2019sRPE per sota del 10 % te\u00f2ric (Gabbett, 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

El monitoratge de la c\u00e0rrega interna objectiva mitjan\u00e7ant la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca es va fer en la sessi\u00f3 de m\u00e9s c\u00e0rrega de la setmana d\u2019acord amb el SIATE, cosa que suposa l\u2019exposici\u00f3 del jugador a c\u00e0rregues similars a les de competici\u00f3 (Berkelmans et al., 2018<\/a>), i implica una optimitzaci\u00f3 en la gesti\u00f3 del rendiment esportiu de l\u2019equip i dels jugadors, alhora que redueix l\u2019esfor\u00e7 requerit per a la recollida de dades (Foster et al., 2017<\/a>). El TRIMP s\u2019ha calculat mitjan\u00e7ant el sumatori dels valors obtinguts en multiplicar el temps (en minuts) que el jugador va estar a cada zona d\u2019entrenament pel coeficient de ponderaci\u00f3 associat. L\u2019an\u00e0lisi de les dades donades pel TRIMP es va centrar a realitzar una comparativa dels valors postentrenament: a) intrasessi\u00f3 entre jugadors, b) intersessions per a un mateix jugador. Quan els valors d\u2019un jugador s\u2019allunyen dels de la resta del grup durant diverses sessions consecutives, es considera pertinent realitzar ajustaments en la programaci\u00f3 (Buchheit y Laursen, 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa al q\u00fcestionari de benestar, i tenint en compte que el rendiment de jugadors amb puntuacions baixes al q\u00fcestionari Wellness es pot veure afectat negativament (Gallo et al., 2017<\/a>), es presta una atenci\u00f3 especial (Govus et al., 2018<\/a>) a aquells q\u00fcestionaris que tinguin: a) menys de 25 punts totals, b) dos o m\u00e9s par\u00e0metres per sota de 5 punts. Quan es presentava alguna de les situacions descrites anteriorment, es realitzava una valoraci\u00f3 conjunta per part de l\u2019staff<\/em> sobre la disponibilitat del jugador per a la sessi\u00f3 de treball i es procedia a l\u2019ajustament de la c\u00e0rrega d\u2019entrenament per reduir el risc de fatiga i\/o lesions. I \u00e9s que, independentment del nombre de partits disputats al llarg de la setmana, les estrat\u00e8gies de tapering<\/em> han demostrat que incrementen el perfil de Wellness els dies de partit i redueixen els valors de RPE i sRPE (Manzi et al., 2010<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

El segon objectiu de l\u2019article se centra a analitzar les relacions que es generen en la sessi\u00f3 de m\u00e9s c\u00e0rrega de la setmana, entre els resultats obtinguts per cada una de les eines low cost<\/em> que constitueixen la proposta de monitoratge de c\u00e0rregues, i determinar quines variables poden predir les puntuacions de c\u00e0rrega interna objectiva obtingudes a partir del TRIMP. <\/p>\n\n\n\n

Per a l\u2019elaboraci\u00f3 de l\u2019equaci\u00f3 estructural presentada a l\u2019article, la primera variable de la qual se\u2019n va analitzar l\u2019efecte mediador entre el Wellness i el SIATE i les puntuacions en el TRIMP va ser l\u2019sRPE, per\u00f2 en observar que la soluci\u00f3 resultant no presentava uns \u00edndexs de bondat d\u2019ajustament adequats, es va optar per substituir-la per l\u2019RPE. Aix\u00f2 es podria deure al fet que les puntuacions en l\u2019sRPE s\u00f3n les corresponents l\u2019RPE per\u00f2 multiplicades pel temps d\u2019entrenament (Foster, 2001<\/a>), que augmenta el rang de puntuacions a analitzar i modifica el valor de les correlacions obtingudes en el model. <\/p>\n\n\n\n

Cal destacar que totes les relacions mostrades en el model d\u2019equacions estructurals (figura 2) han resultat estad\u00edsticament significatives, malgrat la mida redu\u00efda de la mostra, la qual cosa denota de forma evident la relaci\u00f3 entre les puntuacions obtingudes en el TRIMP i les variables SIATE, RPE i Wellness. Tanmateix, hem d\u2019esmentar com una de les limitacions d\u2019aquest estudi, els valors redu\u00efts de correlaci\u00f3 obtinguts entre les variables que componen l\u2019Structural Equation Model<\/em>. Una de les raons \u00e9s la mida redu\u00efda de la mostra que disminueix el poder de contrast (capacitat de la prova per trobar altes correlacions) de les proves realitzades. La nostra intenci\u00f3 en treballs futurs \u00e9s replicar l\u2019estudi amb mostres d\u2019una mida m\u00e9s gran per comprovar si en aquest cas augmenta la quantia de la correlaci\u00f3. Si b\u00e9 la quantia de les correlacions no \u00e9s tan elevada com haurien desitjat els investigadors, aix\u00f2 no resta valor a la seva significaci\u00f3 pr\u00e0ctica. Aquest \u00e9s el primer estudi que relaciona aquestes quatre eines low cost<\/em>,i les implicacions te\u00f2riques o substantives de qu\u00e8 totes les relacions mostrades en el model d\u2019equacions estructurals hagin resultat estad\u00edsticament significatives s\u2019ha de posar en valor i ser considerades en el conjunt del disseny d\u2019investigaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Conv\u00e9 afegir que els resultats del present treball reforcen els obtinguts en estudis que han trobat, en el b\u00e0squet, relaci\u00f3 entre alguna de les variables analitzades: sRPE i TRIMP (Aoki et al., 2017<\/a>; Manzi et al., 2010<\/a>); sRPE i Wellness (Clemente et al., 2019;<\/a> Edwards et al., 2018<\/a>). Tamb\u00e9 avala la relaci\u00f3 constatada entre les dades recollides mitjan\u00e7ant l\u2019eina SIATE i altres de c\u00e0rrega interna objectiva com la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca o recollides per dispositius inercials (G\u00f3mez-Carmona et al., 2019<\/a>; Reina et al., 2019<\/a>). D\u2019aquesta manera, queda avalada la utilitzaci\u00f3 conjunta de les quatre eines low cost<\/em> proposades.<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Dos han estat els objectius pretesos amb el present estudi, realitzat en el marc d\u2019un club de b\u00e0squet professional.<\/em> El primer, ha consistit a presentar una proposta de monitoratge de c\u00e0rregues en b\u00e0squet centrada en la utilitzaci\u00f3 conjunta de quatre eines low cost:<\/em> el Sistema Integral de l\u2019An\u00e0lisi de les Tasques de l\u2019Entrenament (SIATE), la percepci\u00f3 subjectiva de l\u2019esfor\u00e7 de la sessi\u00f3 (sRPE), el monitoratge de la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (TRIMP) i la percepci\u00f3 subjectiva de l\u2019estat de benestar per part de l\u2019esportista (q\u00fcestionari Wellness). Aquesta proposta pot permetre a t\u00e8cnics i entrenadors que no puguin disposar de dispositius de tracking<\/em> costosos, optimitzar el control i la gesti\u00f3 del rendiment esportiu del seu equip i dels jugadors.<\/p>\n\n\n\n

El segon objectiu ha estat el d\u2019analitzar les relacions que es generen, en la sessi\u00f3 de m\u00e9s c\u00e0rrega de la setmana, entre els resultats obtinguts per cada una de les eines low cost<\/em> que constitueixen la proposta de monitoratge de c\u00e0rregues, i determinar, mitjan\u00e7ant un model d\u2019equacions estructurals, quines variables poden predir les puntuacions de c\u00e0rrega interna objectiva obtingudes a partir del TRIMP. Malgrat que la quantitat de les correlacions no \u00e9s elevada \u2014la mida de la mostra disminueix el poder de contrast de les proves realitzades\u2013, s\u2019ha constatat la relaci\u00f3 entre les puntuacions obtingudes en el TRIMP i les variables SIATE, RPE i Wellness, fet que avala la proposta d\u2019utilitzaci\u00f3 conjunta d\u2019aquestes quatre eines low cost<\/em> de monitoratge de la c\u00e0rrega i recomana continuar investigant sobre aquest tema.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els autors agraeixen el suport del projecte Integraci\u00f3 entre dades observacionals i dades provinents de sensors externs: Evoluci\u00f3 del programari LINX PLUS i desenvolupament de l\u2019aplicaci\u00f3 m\u00f2bil per a l\u2019optimitzaci\u00f3 de l\u2019esport i l\u2019activitat f\u00edsica beneficiosa per a la salut.<\/em>[EXP_74847] (2023). Ministeri de Cultura i Esport, Consell Superior d\u2019Esport i la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum En aquest article, fet en el marc d\u2019un club de b\u00e0squet professional que va disputar simult\u00e0niament la Lliga ACB i la Basketball Champions League, s\u2019exposa la utilitzaci\u00f3 conjunta de quatre eines low cost per al control de la c\u00e0rrega: el Sistema Integral de l\u2019An\u00e0lisi de les Tasques de l\u2019Entrenament (SIATE), la percepci\u00f3 subjectiva de […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48,48],"tags":[11152,11191,11192,11154,11155],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>","Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>","Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["model d\u2019equacions estructurals<\/a>","percepci\u00f3 subjectiva de l\u2019esfor\u00e7 de la sessi\u00f3<\/a>","sistema integral d\u2019an\u00e0lisi de tasques d\u2019entrenament<\/a>","TRIMP<\/a>","Wellness<\/a>"],"unlinked":["model d\u2019equacions estructurals<\/span>","percepci\u00f3 subjectiva de l\u2019esfor\u00e7 de la sessi\u00f3<\/span>","sistema integral d\u2019an\u00e0lisi de tasques d\u2019entrenament<\/span>","TRIMP<\/span>","Wellness<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 1 any ago","modified":"Updated 1 any ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 27 desembre 2024","modified":"Updated on 31 mar\u00e7 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 27 desembre 2024 11:01","modified":"Updated on 31 mar\u00e7 2025 20:32"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/66542\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=66542"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/66542\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":67568,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/66542\/revisions\/67568\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=66542"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=66542"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=66542"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}