{"id":66540,"date":"2024-12-27T10:59:35","date_gmt":"2024-12-27T10:59:35","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/analisis-multivariado-de-la-condicion-fisica-y-el-rendimiento-competitivo-en-jugadores-jovenes-de-balonmano\/"},"modified":"2025-03-31T20:15:14","modified_gmt":"2025-03-31T20:15:14","slug":"una-analisi-multivariada-de-la-condicio-fisica-i-el-rendiment-competitiu-en-jugadors-joves-dhandbol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/una-analisi-multivariada-de-la-condicio-fisica-i-el-rendiment-competitiu-en-jugadors-joves-dhandbol\/","title":{"rendered":"Una an\u00e0lisi multivariant de la condici\u00f3 f\u00edsica i el rendiment competitiu en jugadors joves d\u2019handbol"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019handbol com a esport d\u2019equip requereix uns atributs d\u2019aptitud f\u00edsica determinats. Els valors de pot\u00e8ncia dels trens superior i inferior del cos s\u2019han de desenvolupar al llarg de tot el proc\u00e9s d\u2019entrenament del jugador. L\u2019objectiu del present estudi era caracteritzar la cin\u00e8tica del salt i el llan\u00e7ament de nou joves talents de l\u2019handbol durant tres temporades esportives (Temporada 1: 14.1 \u00b1 0.9 anys; 70.6 \u00b1 5.9 kg; 171.6 \u00b1 10 cm; Temporada 2: 15.1 \u00b1 0.9 edat; 74.7 \u00b1 6.5 kg; 177.7 \u00b1 8.2 cm; Temporada 3: 16.1 \u00b1 0.9 anys; 78.3 \u00b1 6.7 kg; 179.9 \u00b1 6.7 cm) i avaluar les possibles relacions amb el rendiment competitiu. Les proves d\u2019aptitud f\u00edsica realitzades van ser el salt amb esquat (SE), el salt amb contramoviment (SCM), la prova d\u2019Abalakov (ABK) i el llan\u00e7ament de pilota medicinal de 3 kg, i es van analitzar les al\u00e7ades de salt i la dist\u00e0ncia de llan\u00e7ament. Vam dissenyar un estudi de seguiment de tres temporades amb dos punts de control per a cada temporada. El rendiment atl\u00e8tic de cada jugador es va establir individualment mitjan\u00e7ant la determinaci\u00f3 d\u2019una classificaci\u00f3 competitiva que es va contrastar des d\u2019una perspectiva bivariant i multivariant, amb les caracter\u00edstiques som\u00e0tiques i les proves d\u2019aptitud f\u00edsica realitzades. Totes les proves d\u2019aptitud f\u00edsica van millorar al llarg de les tres temporades, encara que de forma diferent entre la pretemporada i la post-temporada. La prova de llan\u00e7ament de pilota medicinal de 3 kg estava moderadament correlacionada amb el rendiment esportiu i, juntament amb la prova d\u2019Abalakov, l\u2019explicava amb un poder predictiu baix. Vam arribar a la conclusi\u00f3 que, malgrat la millora de la capacitat de salt i de llan\u00e7ament al llarg de tres temporades, aquesta no sembla tenir una relaci\u00f3 prou consistent amb el nivell competitiu d\u2019aquest grup de joves talents de l\u2019handbol. Es necessiten m\u00e9s estudis per controlar els par\u00e0metres d\u2019edat biol\u00f2gica i complexitat cognitiva.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> for\u00e7a<\/span>, jugadors joves<\/span>, proves condicionals<\/span>, rendiment esportiu<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019handbol \u00e9s un esport situacional intermitent i complex regulat per la Federaci\u00f3 Internacional d\u2019Handbol (IHF, 2017). Segons la posici\u00f3 de joc, els jugadors d\u2019handbol tenen un perfil antropom\u00e8tric determinat (Karcher i Buchheit, 2014<\/a>; Mart\u00ednez-Rodr\u00edguez et al., 2020<\/a>) i d\u2019aptitud f\u00edsica (Aguilar-Mart\u00ednez et al., 2012<\/a>; Font et al., 2023<\/a>; Karcher i Buchheit, 2014<\/a>; Schwesig et al., 2017<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Si b\u00e9 el perfil antropom\u00e8tric i d\u2019aptitud f\u00edsica s\u2019ha estudiat en profunditat en jugadors professionals d\u2019handbol (Karcher i Buchheit, 2014<\/a>), no s\u2019ha estudiat tant en joves talents durant la seva etapa de formaci\u00f3; tampoc no s\u2019ha estudiat la seva relaci\u00f3 amb el rendiment competitiu dels jugadors (Lidor et al., 2005<\/a>; Matthys et al., 2011<\/a>; Matthys et al., 2013a<\/a>; Matthys et al., 2013b<\/a>; Zapartidis et al., 2009<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Des d\u2019una edat primerenca fins a l\u2019elit, l\u2019handbol modern i actual requereix valors de for\u00e7a, de pot\u00e8ncia i de velocitat alts per realitzar gestos t\u00e8cnics i t\u00e0ctics a la m\u00e0xima intensitat durant els entrenaments i els partits (Buchheit et al., 2009<\/a>; Gorostiaga et al., 1999<\/a>; Karcher i Buchheit, 2014<\/a>; Matthys et al., 2011<\/a>; Zapartidis et al., 2009<\/a>). Per exemple, est\u00e0 ben caracteritzada la import\u00e0ncia dels esprints en dist\u00e0ncies curtes, que s\u00f3n baixos en valors percentuals respecte al volum total de metres recorreguts durant un partit (Font et al., 2021b<\/a>), per\u00f2 paradoxalment decisius i definitoris a l\u2019hora de resoldre situacions amb la m\u00e0xima efic\u00e0cia (Ghobadi et al., 2013<\/a>) i amb un alt risc de lesi\u00f3 (M\u00f3naco et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

El proc\u00e9s d\u2019entrenament d\u2019handbol en etapes formatives, i per tant en relaci\u00f3 amb la identificaci\u00f3 de talents esportius, implica necess\u00e0riament aspectes que inclouen el control i el desenvolupament de valors m\u00e0xims de for\u00e7a, potencia i velocitat tant en les extremitats inferiors com en les superiors (Lidor et al., 2005<\/a>; Mohamed et al., 2009<\/a>). En conseq\u00fc\u00e8ncia, la categoritzaci\u00f3 de l\u2019entrenament de for\u00e7a en aquest esport se sol recon\u00e8ixer en funci\u00f3 de la seva relaci\u00f3 amb els tirs, els salts o el contacte cos a cos amb un adversari (Karcher i Buchheit, 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La majoria de les proves d\u2019aptitud f\u00edsica utilitzades en l\u2019handbol s\u00f3n gen\u00e8riques. S\u2019han realitzat proves gen\u00e8riques per obtenir el perfil de velocitat dels jugadors (Kr\u00fcger et al., 2014<\/a>), el perfil metab\u00f2lic dels jugadors (Schwesig et al., 2017<\/a>), les necessitats de freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca dels jugadors joves en competici\u00f3 (Ortega-Becerra et al., 2020<\/a>), els valors de for\u00e7a en exercicis cl\u00e0ssics com el de pressi\u00f3 sobre banc o l\u2019esquat (Ingebrigtsen et al., 2013<\/a>) o la pot\u00e8ncia en salts com el salt de contramoviment (Massu\u00e7a et al., 2015<\/a>; Matthys et al., 2013a<\/a>). Aquestes proves condicionals s\u00f3n importants, ja que s\u2019ha demostrat que l\u2019aptitud f\u00edsica influeix en la manera en qu\u00e8 els jugadors afronten l\u2019entrenament i en el seu acompliment (Manzi et al., 2010<\/a>). El seu principal inconvenient \u00e9s que es perd l\u2019especificitat inherent al moviment t\u00e8cnic, que, sens dubte, repercuteix de manera directa en la major o menor efic\u00e0cia d\u2019una acci\u00f3 tecnicot\u00e0ctica concreta, que \u00e9s l\u2019objectiu final que persegueix tot entrenador (Schwesig et al., 2017<\/a>; Wagner et al., 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 hi ha estudis que s\u2019han centrat a con\u00e8ixer el perfil metab\u00f2lic en proves espec\u00edfiques compostes per moviments d\u2019handbol a la pista per millorar el perfil condicional dels jugadors i, alhora, avaluar-los (Michalsik i Wagner, 2021<\/a>; Wagner et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per contra, aquests s\u00f3n els avantatges d\u2019aquest tipus de prova fonamental\/gen\u00e8rica (Font et al., 2021a<\/a>; Irurtia et al., 2010<\/a>): 1) permeten localitzar el component condicional (for\u00e7a, pot\u00e8ncia, velocitat) a\u00efllant o minimitzant la influ\u00e8ncia del component t\u00e8cnic espec\u00edfic, i gr\u00e0cies a aix\u00f2 es pot separar clarament l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019un o l\u2019altre par\u00e0metre; 2) permeten una distribuci\u00f3 senzilla i, per tant, aplicable tant a jugadors joves com a professionals; 3) aquesta \u00faltima caracter\u00edstica permet utilitzar aquestes proves en l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019una comparaci\u00f3 longitudinal que estableixi el nivell d\u2019evoluci\u00f3 condicional d\u2019un jugador al llarg del temps; i 4) permeten la comparaci\u00f3 entre diferents esports.<\/p>\n\n\n\n

Actualment, la identificaci\u00f3 de talents esportius en l\u2019handbol \u00e9s, per tant, una \u00e0rea emergent d\u2019inter\u00e8s cient\u00edfic i professional (Matthys et al., 2011<\/a>). Pel que sabem, no hi ha gaires estudis que, amb un disseny longitudinal i utilitzant proves b\u00e0siques d\u2019aptitud f\u00edsica, hagin examinat l\u2019evoluci\u00f3 de les caracter\u00edstiques condicionals de joves talents de l\u2019handbol, intentant relacionar-les o explicar-les amb el seu rendiment esportiu. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi era analitzar al llarg de tres temporades esportives, amb dos punts de control (pretemporada i post-temporada), l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019aptitud f\u00edsica d\u2019un grup de joves talents de l\u2019handbol. Es van aplicar salts b\u00e0sics corresponents a la bateria de Bosco i llan\u00e7aments de pilotes de 3 kg per analitzar les caracter\u00edstiques d\u2019aptitud f\u00edsica dels membres inferiors i superiors, respectivament. Finalment, es va analitzar la possible relaci\u00f3 o explicaci\u00f3 del rendiment competitiu de cada jugador segons el nivell de rendiment en les esmentades proves.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny de l\u2019estudi<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es tracta d\u2019un estudi de seguiment que aplica la correlaci\u00f3 (bivariant) i l\u2019an\u00e0lisi de regressi\u00f3 m\u00faltiple (multivariant) establint una s\u00e8rie de variables independents (proves d\u2019aptitud f\u00edsica) i una variable dependent (rendiment esportiu). Les variables independents (n<\/em> = 6) van ser: massa corporal (kg), estatura (cm), llan\u00e7ament d\u2019una pilota medicinal de 3 kg (BM, m), salt amb esquat (SE, cm), salt amb contramoviment (SCM, cm), i SCM Abalakov (ABK, cm). La variable dependent va ser el rendiment esportiu basat en la puntuaci\u00f3 obtinguda per cada jugador, derivada de la seva participaci\u00f3 i assoliments esportius al llarg del per\u00edode analitzat en el seu club per entrenadors experts a nivell de selecci\u00f3 nacional (Taula 1).  <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Puntuaci\u00f3 esportiva per avaluar el rendiment atl\u00e8tic de cada jugador.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va examinar l\u2019evoluci\u00f3 de nou jugadors masculins en equips formatius d\u2019un club d\u2019handbol europeu de primer nivell (Temporada 1: 70.6 \u00b1 5.9 kg; 171.6 \u00b1 10 cm; Temporada 2: 74.7 \u00b1 6.5 kg; 177.7 \u00b1 8.2 cm; Temporada 3: 78.3 \u00b1 6.7 kg; 179.9 \u00b1 6.7 cm) en les proves d\u2019aptitud f\u00edsica fetes en les temporades 2013-2014 (Temporada 1), 2014-2015 (Temporada 2) i 2015-2016 (Temporada 3). Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 van ser: a) pert\u00e0nyer a la pedrera del mateix club d\u2019handbol; i b) haver competit activament durant la temporada analitzada. Els criteris d\u2019exclusi\u00f3 van ser: a) haver-se lesionat o estar convalescent en el moment i fins a dues setmanes abans de ser analitzat; i b) no haver realitzat alguna de les proves en les tres temporades. La Taula 2 mostra els rangs d\u2019edat cronol\u00f2gica dels jugadors en relaci\u00f3 amb les categories competitives en les quals va competir cada un d\u2019ells durant les tres temporades examinades.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Nombre de jugadors d\u2019handbol analitzats per temporada esportiva i rangs d\u2019edat cronol\u00f2gica.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Al llarg de tot l\u2019estudi es va respectar el comprom\u00eds moral i \u00e8tic de confidencialitat en el tractament de les dades personals. El club, com a propietari dels drets dels jugadors, va permetre al t\u00e8cnic, en aquest cas l\u2019autor d\u2019aquest treball de recerca, utilitzar aquestes dades per fomentar el progr\u00e9s cient\u00edfic d\u2019aquest esport. A m\u00e9s, aquestes proves es van utilitzar al llarg de diferents temporades per avaluar l\u2019assimilaci\u00f3 del treball condicional per part dels jugadors dels equips formatius. Finalment, cada jugador va firmar el corresponent document de consentiment informat acceptant la seva participaci\u00f3 en l\u2019estudi i el seu dret a abandonar-lo en qualsevol moment.<\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi va complir les normes i recomanacions proposades en la Confer\u00e8ncia de H\u00e8lsinki per a la investigaci\u00f3 en \u00e9ssers humans (Harriss i Atkinson, 2015<\/a>). Les dades van procedir del seguiment diari de tots els jugadors de l\u2019equip al llarg de cada temporada esportiva. En conseq\u00fc\u00e8ncia, no es va comptar amb l\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019un comit\u00e8 d\u2019\u00e8tica (Winter i Maughan, 2009<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Material i instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Totes les proves (massa corporal, estatura, BM, SE, SCM, ABK) es van realitzar el mateix dia amb un ordre cronol\u00f2gic aleatori entre les proves de BM i les de salt. Cada temporada es va registrar durant la pretemporada (al comen\u00e7ament de la preparaci\u00f3, amb un m\u00ednim de quatre setmanes abans de la primera competici\u00f3 oficial) i (2) la post-temporada (just despr\u00e9s de l\u2019\u00faltima competici\u00f3 oficial). Totes les proves van ser realitzades per un \u00fanic investigador, l\u2019autor d\u2019aquest estudi, per a tota la mostra i sempre al mateix pavell\u00f3 esportiu d\u2019entrenament d\u2019handbol.<\/p>\n\n\n\n

La massa corporal i l\u2019estatura es van mesurar amb un estadi\u00f2metre telesc\u00f2pic Seca 220\u00ae<\/sup> (rang de mesurament: 85-200 cm, precisi\u00f3: 1 mm) i una b\u00e0scula Seca 710\u00ae<\/sup> pr\u00e8viament calibrada (capacitat: 200 kg, precisi\u00f3: 50 g). Es van fer proves d\u2019aptitud f\u00edsica abans de la fase d\u2019activaci\u00f3 com a escalfament guiat. En el cas dels salts, aquestes proves s\u2019utilitzen de forma generalitzada en l\u2019handbol i la seva alta fiabilitat tamb\u00e9 es constata en jugadors joves (Font et al., 2021a<\/a>; Oliveira et al., 2014<\/a>); nom\u00e9s es va registrar el millor de tres intents de cada esportista. Les proves de salt utilitzades es van ajustar als protocols descrits en la bibliografia internacional (Font et al., 2021a<\/a>; Ingebrigtsen et al., 2013<\/a>; Massu\u00e7a et al., 2015<\/a>). La seva elecci\u00f3 es justifica per les consideracions exposades per Gorostiaga et al. (2005)<\/a> en relaci\u00f3 amb les caracter\u00edstiques del salt en handbol: a) salt amb esquat (SE); b) salt amb contramoviment (SCM); c) Abalakov (ABK). Es van dur a terme utilitzant la plataforma de contacte Chronojump\u00ae<\/sup> i un equip de monitoratge de salts (Chronojump Boscosystem, Barcelona, Espanya). L\u2019equip estava connectat a un ordinador que mostrava l\u2019altura de salt vertical (cm) mitjan\u00e7ant un programa inform\u00e0tic gratu\u00eft (2.0.2., Chronojump Boscosystem Software, Barcelona, Espanya) (Cadens et al., 2023<\/a>; Font et al., 2021a<\/a>). Es van seguir les recomanacions pr\u00e8viament establertes per a joves jugadors d\u2019handbol (Fern\u00e1ndez-Romero et al., 2017<\/a>) per realitzar tres llan\u00e7aments amb la pilota medicinal de 3 kg i nom\u00e9s registrar el millor.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica  <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van utilitzar estad\u00edstiques descriptives b\u00e0siques (mitjana i desviaci\u00f3 t\u00edpica) per expressar l\u2019evoluci\u00f3 al llarg de tres temporades juntament amb l\u2019evoluci\u00f3 de cada una de les proves d\u2019aptitud f\u00edsica aplicades a ra\u00f3 de dos punts de control per temporada. La prova de Shapiro-Wilks va confirmar la no normalitat de la distribuci\u00f3. Per tant, es van aplicar estad\u00edstiques no param\u00e8triques: a) es va utilitzar la prova de Wilcoxon per comprovar les possibles difer\u00e8ncies entre cada macro-cicle; i b) es va elegir el valor m\u00e9s alt de cada jugador per a cada temporada i es va utilitzar la prova de Friedman per analitzar les difer\u00e8ncies entre temporades. Si es trobaven difer\u00e8ncies significatives, es va tornar a utilitzar la prova de rangs amb signe de Wilcoxon. El grau de correlaci\u00f3 entre cada una de les proves analitzades i entre aquestes i el rendiment esportiu es va examinar mitjan\u00e7ant el coeficient de correlaci\u00f3 de rangs de Spearman. Finalment, es van realitzar an\u00e0lisis de regressi\u00f3 m\u00faltiple per avaluar en quina mesura les variables independents explicaven la variable dependent (rendiment esportiu). El nivell de significaci\u00f3 va ser de p<\/em> < .05. Totes les an\u00e0lisis estad\u00edstiques es van fer amb la versi\u00f3 23.0 de SPSS (SPSS Statistics, IBM Corp., Armonk, NY, EE. UU.).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les Figures 1, 2, 3 i 4 mostren l\u2019evoluci\u00f3 de les proves d\u2019aptitud f\u00edsica (BM, SE, SCM, ABK) al llarg de les tres temporades examinades, respectivament. Aix\u00ed mateix, es mostren les difer\u00e8ncies significatives entre els dos macrocicles analitzats per a cada estaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Evoluci\u00f3 del llan\u00e7ament de la pilota medicinal de 3 kg.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Evoluci\u00f3 del salt amb esquat (SE).<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Evoluci\u00f3 del salt amb contramoviment (SCM).<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Evoluci\u00f3 de l\u2019Abalakov (ABK).<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La Taula 3 mostra la comparaci\u00f3 entre temporades de totes les variables analitzades, en aquest cas es basa en els millors valors registrats en cada prova.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Comparaci\u00f3 entre temporades de totes les variables analitzades.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La massa corporal es correlaciona significativament amb el rendiment (r = .39, p<\/em> = .04). Per contra, l\u2019\u00fanica prova d\u2019aptitud f\u00edsica que registra una correlaci\u00f3 significativa, encara que lleu, amb el rendiment esportiu \u00e9s la prova de llan\u00e7ament de pilota medicinal de 3 kg: r = .43; p<\/em> = .02. L\u2019an\u00e0lisi de regressi\u00f3 m\u00faltiple selecciona dues variables com a factors explicatius del rendiment per generar la seg\u00fcent equaci\u00f3: – 28.773 + (4.613 \u00b7 llan\u00e7ament de pilota de 3 kg) + (1.348 \u00b7 ABK) amb un poder de predicci\u00f3 molt baix de R2<\/sup>ajustado<\/sub> = .16; p<\/em> = .04<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Existeixen pocs estudis longitudinals que hagin examinat l\u2019evoluci\u00f3 dels components de l\u2019aptitud f\u00edsica en joves jugadors d\u2019handbol fins a les edats m\u00e9s primerenques de l\u2019esport d\u2019elit. Encara que es confirma l\u2019augment de tots els par\u00e0metres al llarg del temps, la relaci\u00f3 entre cada un d\u2019ells i amb el rendiment esportiu \u00e9s molt baixa. A m\u00e9s, quan s\u2019aplica una an\u00e0lisi multivariant introduint totes les variables, el model estad\u00edstic no \u00e9s capa\u00e7 d\u2019explicar el rendiment esportiu amb prou poder predictiu.<\/p>\n\n\n\n

Nom\u00e9s es coneix un estudi longitudinal (Matthys et al., 2013b<\/a>) i dos estudis transversals que hagin analitzat el perfil antropom\u00e8tric i d\u2019aptitud f\u00edsica de joves jugadors d\u2019handbol (Matthys et al., 2012<\/a>; Matthys et al., 2013a<\/a>). En el primer, es va classificar 94 jugadors d\u2019entre 13 i 16 anys en la categoria de nivell competitiu d\u2019elit i de no elit. Se\u2019ls va fer un seguiment durant tres anys, sense observar difer\u00e8ncies significatives en cap de les proves d\u2019aptitud f\u00edsica controlades, excepte en l\u2019SCM, amb un rendiment millor en els jugadors d\u2019elit en comparaci\u00f3 amb els que no ho eren. Quant als estudis transversals, basant-se en criteris d\u2019edat biol\u00f2gica i estratificant els 472 jugadors per posicions de joc, els autors van confirmar l\u2019evoluci\u00f3 lineal d\u2019algunes proves d\u2019aptitud f\u00edsica, incl\u00f2s l\u2019ABK. No obstant aix\u00f2, a m\u00e9s del disseny mateix, la principal limitaci\u00f3 d\u2019aquests estudis (que tamb\u00e9 afecta al nostre) \u00e9s l\u2019abs\u00e8ncia de seguiment de la c\u00e0rrega d\u2019entrenament. En conseq\u00fc\u00e8ncia, a part d\u2019avaluar l\u2019augment o no de les variables analitzades, fins ara es desconeixen les raons exactes per les quals es produeixen aquestes millores i la seva relaci\u00f3, m\u00e9s o menys gran, amb el rendiment competitiu.<\/p>\n\n\n\n

En aquest context, ara s\u2019ha demostrat que l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019aptitud f\u00edsica dels joves jugadors d\u2019handbol al llarg del temps \u00e9s lineal en les edats anteriors a la velocitat d\u2019altura m\u00e0xima (VAM) i exponencial durant la VAM (Matthys et al., 2013a<\/a>). Lamentablement, aquest estudi, malgrat l\u2019alt nivell esportiu de la mostra estudiada, no va poder aplicar indicadors d\u2019edat biol\u00f2gica. No obstant aix\u00f2, si b\u00e9 \u00e9s essencial disposar d\u2019un par\u00e0metre d\u2019edat biol\u00f2gica en qualsevol proc\u00e9s d\u2019entrenament durant la infantesa i l\u2019adolesc\u00e8ncia que determini l\u2019estat de maduresa de cada jove esportista per poder interpretar els resultats, en l\u2019handbol hi ha precedents en els quals no es van observar difer\u00e8ncies significatives entre jugadors amb un estat de maduresa m\u00e9s o menys avan\u00e7at en una s\u00e8rie de proves d\u2019aptitud f\u00edsica (Lidor et al., 2005<\/a>). Aix\u00ed, els increments m\u00e9s grans de l\u2019aptitud f\u00edsica es produeixen en els grups de m\u00e9s edat (15-16 anys), molt probablement condicionats per un estat biol\u00f2gic hormonalment hiperactivat (Malina et al., 2015<\/a>; Matthys et al., 2013b<\/a>). Aix\u00ed, encara que tots els jugadors augmentin la seva for\u00e7a f\u00edsica i la seva pot\u00e8ncia, s\u00f3n els de la categoria esportiva m\u00e9s competitiva els que registren els valors i els increments m\u00e9s grans. (Matthys et al., 2012<\/a>; 2013a<\/a>; 2013b<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, quan l\u2019atenci\u00f3 se centra en les diferents proves utilitzades, l\u2019avaluaci\u00f3 de l\u2019evoluci\u00f3 del comportament condicional entre les extremitats superiors, en aquest cas el llan\u00e7ament de la pilota medicinal (BM), i les extremitats inferiors (SE, SCM, ABK) tamb\u00e9 confirma difer\u00e8ncies que avalen la import\u00e0ncia de realitzar un treball de for\u00e7a-pot\u00e8ncia entre les extremitats utilitzant diverses estrat\u00e8gies d\u2019acci\u00f3 (Gorostiaga et al., 1999<\/a>, 2005<\/a>). En relaci\u00f3 amb la part superior del cos, la prova del BM registra els increments m\u00e9s grans en aquest estudi amb una s\u00f2lida evoluci\u00f3 lineal al llarg de les tres temporades, com demostra un coeficient de determinaci\u00f3 del 95%. Aix\u00f2 enlla\u00e7a amb estudis anteriors que, fins i tot obtenint resultats similars, incideixen tanmateix en la necessitat de fer proves que avalu\u00efn les habilitats en handbol, en aquest cas directament relacionades amb la t\u00e8cnica de llan\u00e7ament d\u2019handbol (Lidor et al., 2005<\/a>) o fins i tot afegint una acci\u00f3 t\u00e0ctica d\u2019oposici\u00f3 al llan\u00e7ament (Rivilla-Garc\u00eda et al., 2011<\/a>). Des d\u2019aquest punt de vista, \u00e9s evident que per realitzar un llan\u00e7ament en salt (t\u00edpic del context situacional d\u2019un partit d\u2019handbol) ser\u00e0 necessari registrar valors \u00f2ptims de pot\u00e8ncia en la part inferior del cos i aconseguir aix\u00ed el major nombre d\u2019avantatges ofensius en superar el bloqueig defensiu (Gorostiaga et al., 1999<\/a>, 2005<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En tots els casos, a mesura que s\u2019afegeixen diferents components d\u2019an\u00e0lisi a una mateixa prova (magnituds directes de velocitat, acceleraci\u00f3, dist\u00e0ncia, elements qualitatius d\u2019execuci\u00f3 t\u00e8cnica, inclusi\u00f3 d\u2019indicadors d\u2019efic\u00e0cia t\u00e0ctica, etc.), augmenta la complexitat de la seva an\u00e0lisi i, amb ella, la interpretaci\u00f3 dels seus resultats (Zapartidis et al., 2009<\/a>). Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 principal per la qual el BM s\u2019utilitza com a prova d\u2019aptitud f\u00edsica per avaluar la funci\u00f3 de llan\u00e7ament en jugadors juvenils. Aquesta prova proporciona als entrenadors i al personal t\u00e8cnic una forma accessible d\u2019avaluaci\u00f3 per obtenir informaci\u00f3 b\u00e0sica sobre la capacitat de llan\u00e7ament dels seus jugadors, encara que no sigui la manera m\u00e9s espec\u00edfica de fer-ho (Aguilar-Mart\u00ednez et al., 2012<\/a>). En relaci\u00f3 amb el tren inferior del cos, bona part dels estudis anteriors han avaluat els seus jugadors mitjan\u00e7ant un salt vertical. Mohamed et al. (2009)<\/a> van examinar diversos jugadors d\u2019elit i de no elit de 14 i 16 anys i van observar que els d\u2019elit obtenien millors resultats. Al seu torn, els jugadors de 16 anys van obtenir millors resultats que els de 14 anys. Aquests resultats, que de fet semblen bastant l\u00f2gics, coincideixen novament amb els registrats en aquest estudi, en el qual els augments m\u00e9s grans es produeixen en l\u2019\u00faltima temporada esportiva i, per tant, a l\u2019edat m\u00e9s avan\u00e7ada dels jugadors. Tanmateix, aquesta l\u00f2gica s\u2019ha d\u2019abordar amb certa cautela, ja que altres estudis, aquesta vegada transversals, no van registrar difer\u00e8ncies en SE ni en SCM en comparar jugadors d\u2019elit menors de 16 i menors de 18 anys (Ingebrigtsen et al., 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Finalment, des d\u2019una perspectiva multivariant, la contribuci\u00f3 o la relaci\u00f3 de cada una de les variables analitzades respecte al rendiment esportiu de cada jugador \u00e9s escassa. En primer lloc, la relaci\u00f3 entre la massa corporal i el rendiment esportiu sembla explicar-se per una s\u00e8rie de raons l\u00f2giques pr\u00e8viament documentades (Malina et al., 2015<\/a>). De fet, l\u2019augment de la massa corporal dels joves esportistes es veu directament influ\u00eft per l\u2019augment de la seva estatura i tamb\u00e9, en el per\u00edode al voltant de la pubertat, per l\u2019augment de la seva massa muscular. Quan s\u2019analitzen totes les variables en el seu conjunt, nom\u00e9s BM i ABK poden seleccionar-se com a indicadors del rendiment dels jugadors, encara que amb un poder predictiu baix. Tanmateix, el component t\u00e8cnic d\u2019ambdues proves, superior al de les altres proves analitzades, podria suggerir la influ\u00e8ncia d\u2019un component coordinatiu en els resultats, que en certa mesura queda fora de l\u2019abast de l\u2019objectiu proposat, ja que la intenci\u00f3 era analitzar \u00fanicament els aspectes condicionals f\u00edsics mitjan\u00e7ant aquestes proves. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Tant les variables antropom\u00e8triques (massa corporal i estatura) com les proves d\u2019aptitud f\u00edsica (BM, SE, SCM, ABK) mostren una tend\u00e8ncia a augmentar linealment al llarg de les tres temporades examinades. Tanmateix, \u00e9s en l\u2019\u00faltima temporada esportiva quan els increments augmenten m\u00e9s, probablement a causa del fet que s\u2019assoleixi la VAM, encara que aquest no sigui un factor controlat en aquest estudi. Cap de les variables analitzades no t\u00e9 una relaci\u00f3 prou elevada amb el rendiment esportiu dels jugadors, ni individualment ni en funci\u00f3 de la contribuci\u00f3 de totes en el seu conjunt. Tanmateix, el model de regressi\u00f3 m\u00faltiple escull BM (tren superior) i ABK (tren inferior). Aquestes proves es componen d\u2019un patr\u00f3 d\u2019execuci\u00f3 t\u00e8cnica m\u00e9s exigent, cosa que s\u2019haur\u00e0 d\u2019analitzar en estudis posteriors. Cal m\u00e9s recerca per abordar tots els aspectes tractats aqu\u00ed en la construcci\u00f3 del seu disseny, principalment els indicadors de l\u2019edat biol\u00f2gica, el control de la c\u00e0rrega d\u2019entrenament i una perspectiva multidimensional del rendiment. El rendiment esportiu \u00e9s multifactorial. Si l\u2019objectiu \u00e9s millorar-lo, per als esports d\u2019equip no sembla haver-n\u2019hi prou amb analitzar exclusivament par\u00e0metres antropom\u00e8trics o condicionals. En tots els casos, \u00e9s necessari fer un seguiment longitudinal complex i, per a aix\u00f2, els entrenadors necessitaran el suport d\u2019una persona experta en metodologia. La identificaci\u00f3 de talents esportius exigeix cada vegada m\u00e9s una sinergia perfecta entre experi\u00e8ncia i ci\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els autors volen donar les gr\u00e0cies als jugadors que van participar en aquest estudi, al cos t\u00e8cnic i als serveis m\u00e8dics del FC Barcelona i al Departament de Rendiment del FC Barcelona per donar-nos l\u2019oportunitat de realitzar aquest estudi.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019handbol com a esport d\u2019equip requereix uns atributs d\u2019aptitud f\u00edsica determinats. Els valors de pot\u00e8ncia dels trens superior i inferior del cos s\u2019han de desenvolupar al llarg de tot el proc\u00e9s d\u2019entrenament del jugador. L\u2019objectiu del present estudi era caracteritzar la cin\u00e8tica del salt i el llan\u00e7ament de nou joves talents de l\u2019handbol durant […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48,48],"tags":[401,11190,11188,4117],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>","Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>","Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["for\u00e7a<\/a>","jugadors joves<\/a>","proves condicionals<\/a>","rendiment esportiu<\/a>"],"unlinked":["for\u00e7a<\/span>","jugadors joves<\/span>","proves condicionals<\/span>","rendiment esportiu<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 1 any ago","modified":"Updated 1 any ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 27 desembre 2024","modified":"Updated on 31 mar\u00e7 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 27 desembre 2024 10:59","modified":"Updated on 31 mar\u00e7 2025 20:15"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/66540\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=66540"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/66540\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":67536,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/66540\/revisions\/67536\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=66540"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=66540"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=66540"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}