{"id":65925,"date":"2024-09-30T21:04:19","date_gmt":"2024-09-30T21:04:19","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=65925"},"modified":"2025-01-04T12:00:19","modified_gmt":"2025-01-04T12:00:19","slug":"efecte-de-les-dimensions-del-camp-sobre-la-continuitat-en-situacions-reduides-en-voleibol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/efecte-de-les-dimensions-del-camp-sobre-la-continuitat-en-situacions-reduides-en-voleibol\/","title":{"rendered":"Efecte de les dimensions del camp sobre la continu\u00eftat en situacions redu\u00efdes en voleibol"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La iniciaci\u00f3 esportiva mitjan\u00e7ant situacions redu\u00efdes en els esports de cooperaci\u00f3-oposici\u00f3 s\u2019ha mostrat com una estrat\u00e8gia pedag\u00f2gica efectiva. Els entrenadors o educadors modifiquen alguns trets de la l\u00f2gica interna, com l\u2019espai de joc, per afavorir l\u2019adaptaci\u00f3 de l\u2019esport a les possibilitats dels jugadors i desenvolupar els principis de joc espec\u00edfics. Aquest estudi va buscar com a objectiu avaluar l\u2019efecte de les dimensions de l\u2019espai de joc en el principi de joc de continu\u00eftat en la iniciaci\u00f3 al voleibol en situacions redu\u00efdes. Hi van participar 136 estudiants universitaris mitjan\u00e7ant un estudi experimental amb disseny creuat simple. Es va analitzar la influ\u00e8ncia de camps m\u00e9s amples (4.5 m x 6 m; 27 m2<\/sup>) en comparaci\u00f3 amb camps m\u00e9s estrets (6 m x 4.5 m; 27 m2<\/sup>) sobre quatre variables en situacions de 3 x 3: nombre de contactes, possessions, sistemes completats i \u00fas de la passada de dits en la primera acci\u00f3 de cada possessi\u00f3 o sistema de joc. Es van construir models de regressi\u00f3 lineal multinivell d\u2019efectes mixtos. Els resultats van revelar un increment significatiu en totes les variables analitzades favorable a la pista ampla. Es va trobar que la dimensi\u00f3 del camp incrementa significativament la continu\u00eftat en situacions redu\u00efdes de voleibol, respectivament de m\u00e9s a menys en les variables possessions, nombre de contactes, passada de dits en la primera acci\u00f3 i sistemes completats. Es va destacar la import\u00e0ncia de considerar no \u00fanicament camps de joc m\u00e9s petits, sin\u00f3 tamb\u00e9 les dimensions d\u2019aquests en la iniciaci\u00f3 esportiva en voleibol. <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> disseny creuat<\/span>, jocs redu\u00efts<\/span>, l\u00f2gica interna<\/span>, models comprensius<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En l\u2019\u00e0mbit de l\u2019ensenyament esportiu, la recerca de m\u00e8todes i estrat\u00e8gies pedag\u00f2giques eficaces per potenciar l\u2019aprenentatge esportiu planteja un desafiament constant (Abad-Robles et al., 2020<\/a>; Fern\u00e1ndez-Esp\u00ednola et al., 2020<\/a>; Hern\u00e1ndez-Hern\u00e1ndez et al., 2016<\/a>). Les investigacions m\u00e9s recents sobre esports de cooperaci\u00f3-oposici\u00f3 indiquen que el proc\u00e9s pedag\u00f2gic basat en situacions de joc \u00e9s un enfocament efectiu (Abad-Robles et al., 2020<\/a>; Miller, 2015<\/a>). En aquest context, la investigaci\u00f3 que avalua models d\u2019ensenyament esportiu ofereix evid\u00e8ncies fonamentals per a la formaci\u00f3 i el desenvolupament de les compet\u00e8ncies dels participants (BBarba-Mart\u00edn et al., 2020<\/a>; Ortiz et al., 2023<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Segons els principis de la teoria de l\u2019acci\u00f3 motriu, el professorat i els entrenadors han de con\u00e8ixer en profunditat els trets distintius de la l\u00f2gica interna de l\u2019esport, per introduir modificacions en les relacions que el jugador establir\u00e0 amb els altres participants, l\u2019espai, el temps i el material (Parlebas, 2001<\/a>). Aquestes modificacions permetran que els jugadors adaptin les seves conductes motrius davant de nous reptes que activen de manera unit\u00e0ria la seva personalitat (en les dimensions decisional, afectiva, relacional i org\u00e0nica) (Lavega-Burgu\u00e9s, 2007<\/a>; Ure\u00f1a-Espa et al., 2022<\/a>). D\u2019aquesta manera, s\u2019establir\u00e0 una correspond\u00e8ncia l\u00f2gica entre les situacions d\u2019ensenyament-aprenentatge i l\u2019adquisici\u00f3 dels principis de joc, eixos vertebradors dels models d\u2019ensenyament basat en el joc (Mart\u00ednez-Santos et al., 2020<\/a>; Menezes-Fagundes et al., 2021<\/a>; Palao-Andr\u00e9s i Guzm\u00e1n-Morales, 2008<\/a>; Ure\u00f1a-Espa et al., 2022<\/a>)<\/p>\n\n\n\n

Aquestes adaptacions de les situacions de joc aplicades a partir del model comprensiu (Teaching Games for Understanding<\/em>), se solen expressar mitjan\u00e7ant dos principis pedag\u00f2gics fonamentals: la modificaci\u00f3 per representaci\u00f3 i per exageraci\u00f3 (Thorpe et al., 1986<\/a>). La modificaci\u00f3 per representaci\u00f3 implica recrear condicions similars a les de l\u2019esport formal, incorporant habitualment canvis com, per exemple, una reducci\u00f3 de l\u2019espai de joc, del nombre de jugadors, o de la forma de manipulaci\u00f3 del material. L\u2019objectiu \u00e9s que els participants s\u2019enfrontin a desafiaments semblants que experimentarien en un partit, intentant resoldre els problemes plantejats mitjan\u00e7ant l\u2019aplicaci\u00f3 del conjunt de principis b\u00e0sics de joc, per\u00f2 considerant l\u2019adaptaci\u00f3 de les situacions de joc a les seves capacitats (Thorpe et al., 1986<\/a>). D\u2019altra banda, la modificaci\u00f3 per exageraci\u00f3 consisteix a ressaltar o emfatitzar certs trets interns d\u2019una situaci\u00f3 de joc per tal de destacar un principi de joc determinat o una acci\u00f3 espec\u00edfica. Aquesta manipulaci\u00f3 dels elements de la l\u00f2gica interna del joc possibilita la creaci\u00f3 de situacions d\u2019aprenentatge espec\u00edfiques, en les quals els jugadors aconsegueixen comprendre i aplicar de manera m\u00e9s efectiva certs principis o accions estrat\u00e8giques en comparaci\u00f3 amb el context de l\u2019esport formal (Thorpe et al., 1986<\/a>).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Hi ha evid\u00e8ncies cient\u00edfiques dels efectes que origina la modificaci\u00f3 de l\u2019espai sobre l\u2019aprenentatge t\u00e0ctic i t\u00e8cnic dels esports de cooperaci\u00f3-oposici\u00f3, la qual cosa constitueix una tem\u00e0tica d\u2019inter\u00e8s cient\u00edfic (Rico-Gonz\u00e1lez et al., 2020<\/a>). Els estudis duts a terme (majorit\u00e0riament en esports d\u2019invasi\u00f3) constaten una millora significativa del comportament tacticot\u00e8cnic en futbol, b\u00e0squet, handbol, hoquei, entre d\u2019altres (Rocha et al., 2020a<\/a>). La manipulaci\u00f3 de l\u2019espai en diferents situacions de joc origina diferents efectes en l\u2019ocupaci\u00f3, l\u2019exploraci\u00f3 i la dominaci\u00f3 del camp de joc, la circulaci\u00f3 de la pilota, el rendiment d\u2019accions t\u00e8cniques, la presa de decisions i de comportaments t\u00e0ctics espec\u00edfics (Dello Iacono et al., 2018<\/a>; Ric et al., 2017<\/a>; Rico-Gonz\u00e1lez et al., 2020<\/a>; Timmerman et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, encara s\u00f3n escasses les investigacions que examinin els efectes de la modificaci\u00f3 dels elements de la l\u00f2gica interna en esports d\u2019espai dividit (Menezes-Fagundes et al., 2024<\/a>; Palao-Andr\u00e9s i Guzm\u00e1n-Morales, 2008<\/a>; Rocha et al., 2020a<\/a>). En el cas concret d\u2019esports com el voleibol, cal m\u00e9s evid\u00e8ncies cient\u00edfiques per demostrar com es pot millorar l\u2019adquisici\u00f3 de principis de joc fonamentals en la iniciaci\u00f3 esportiva, com ara la continu\u00eftat, la iniciativa i la finalitzaci\u00f3 (Contreras-Jord\u00e1n et al., 2007<\/a>; Ure\u00f1a-Espa et al., 2022<\/a>).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Els jugadors poc experimentats habitualment tenen dificultats per mantenir seq\u00fc\u00e8ncies de joc prolongades. Per aix\u00f2 aprendre a donar continu\u00eftat al joc \u00e9s un saber fonamental en les etapes inicials (Arias-Estero, 2008<\/a>; Ure\u00f1a-Espa et al., 2013<\/a>, 2022<\/a>). Aquesta continu\u00eftat en el voleibol consisteix a mantenir una seq\u00fc\u00e8ncia ininterrompuda d\u2019accions durant el joc (Ure\u00f1a-Espa et al., 2013<\/a>). Per tant, \u00e9s imperatiu que les situacions d\u2019aprenentatge proposades ofereixin un nivell m\u00ednim de continu\u00eftat per garantir el desenvolupament de les habilitats dels jugadors i la comprensi\u00f3 dels principis de joc que s\u2019apliquen en cada tasca (Arias-Estero, 2008<\/a>).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Entre els diferents principis de joc, Hopper (1998)<\/a> defineix la consist\u00e8ncia com la capacitat de reexpedir el m\u00f2bil al camp contrari, la qual cosa afavoreix la continu\u00eftat de les jugades. L\u2019exist\u00e8ncia i pertin\u00e8ncia d\u2019aquest principi de joc subratlla la necessitat de proporcionar situacions d\u2019aprenentatge que promoguin la capacitat de mantenir un nivell m\u00ednim de continu\u00eftat (Ure\u00f1a-Espa et al., 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Tot i aix\u00ed, no tenim coneixement que hi hagi investigacions que hagin examinat expl\u00edcitament l\u2019efecte de la dimensi\u00f3 de la pista en relaci\u00f3 amb el principi de joc de la continu\u00eftat en la iniciaci\u00f3 esportiva. Tenint en compte aquest marc te\u00f2ric, la present investigaci\u00f3 t\u00e9 per objectiu avaluar els efectes de les dimensions de l\u2019espai de joc en el principi de joc de continu\u00eftat, en la iniciaci\u00f3 al voleibol en situacions redu\u00efdes. Es planteja la hip\u00f2tesi seg\u00fcent: en camps d\u2019una mateixa dimensi\u00f3, els espais amb m\u00e9s amplitud generaran m\u00e9s continu\u00eftat respecte a pistes amb m\u00e9s profunditat. <\/p>\n\n\n\n

M\u00e8tode<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En total hi van participar 136 estudiants universitaris amb una edat mitjana de 20.85 (DE = 2.44 anys), dels quals 46 eren dones (33.82\u2006%) i 90 homes (66.18\u2006%). El criteri d\u2019inclusi\u00f3 va ser que els participants no tinguessin historial esportiu associat al voleibol federat. Tots els estudiants van acceptar participar a l\u2019estudi i van firmar el consentiment informat. Aquesta investigaci\u00f3 va ser aprovada pel Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de Recerques Cl\u00edniques del Consell Catal\u00e0 de l\u2019Esport el 2022 (Codi 011\/CEICGC\/2022). A m\u00e9s, va seguir les directrius \u00e8tiques establertes a la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki. <\/p>\n\n\n\n

Sobre les unitats d\u2019observaci\u00f3, es van considerar 38 partits, la qual cosa va totalitzar 1,072 punts analitzats, que van compondre la mostra d\u2019aquesta investigaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Disseny i procediments <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per con\u00e8ixer l\u2019efecte d\u2019una variable categ\u00f2rica bin\u00e0ria (dimensi\u00f3 del camp) sobre una variable resposta quantitativa (continu\u00eftat) es va aplicar un estudi experimental amb un disseny de seq\u00fc\u00e8ncia creuada AB-BA (crossover design<\/em>). Es va utilitzar l\u2019observaci\u00f3 com a t\u00e8cnica per obtenir dades en el marc de la metodologia experimental. Els participants es van dividir en cinc grups classe. Cada grup classe es va organitzar en equips compostos entre tres i cinc jugadors. Per homogene\u00eftzar els nivells de joc dels equips, pr\u00e8viament es van utilitzar situacions d\u20191 x 1 per classificar-los per diferents nivells (d\u20191 a 8). Aquesta acci\u00f3 va originar la identificaci\u00f3 de 38 equips amb un nivell similar. <\/p>\n\n\n\n

Cada enfrontament es va desenvolupar en dos espais de joc diferents, pista ampla i estreta. La pista ampla tenia unes mesures de sis metres d\u2019ample per quatre metres i mig de llarg (6 m x 4.5 m), mentre que la pista estreta mesurava quatre metres i mig d\u2019ample per sis metres de llarg (4.5 m x 6 m). Per tant, l\u2019espai de joc total en cada situaci\u00f3 era de 27 m2<\/sup>, les dimensions del qual es modificaven. D\u2019aquesta manera, dues classes (vuit enfrontaments) van fer la seq\u00fc\u00e8ncia ample-estret, mentre que les tres classes restants (11 enfrontaments) van fer la seq\u00fc\u00e8ncia inversa. Es va jugar un set de vuit minuts en cada pista, amb un per\u00edode de rentat (wash-out<\/em>) de cinc minuts entre ambd\u00f3s partits. A l\u2019inici de la segona situaci\u00f3, es va mantenir la mateixa rotaci\u00f3 inicial adoptada en la primera situaci\u00f3. Els equips amb m\u00e9s de tres jugadors van fer canvis constants d\u2019un jugador en cada rotaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019assignaci\u00f3 de la seq\u00fc\u00e8ncia de pistes adoptada per a cada grup es va fer de manera aleatoritzada. Tots els partits es van gravar amb c\u00e0meres Sony Handycam (model HDR-CX405) des d\u2019un pla picat i en posici\u00f3 perpendicular a la xarxa, per afavorir l\u2019an\u00e0lisi observacional posterior.<\/p>\n\n\n\n

Les situacions de joc constaven d\u2019enfrontaments 3 x 3, amb les seg\u00fcents regles d\u2019acci\u00f3: servei de seguretat (servei des de baix) o mitjan\u00e7ant una passada de dits darrere de la l\u00ednia de fons; m\u00e0xim tres serveis per jugador (quan algun jugador arribava a aquesta marca, l\u2019equip feia una rotaci\u00f3 i mantenia el servei); i canvi de costat cada set punts. En les dues situacions, la xarxa estava situada a una al\u00e7ada de 2.35 metres. <\/p>\n\n\n\n

Es van observar 38 partits, considerant 19 enfrontaments entre els equips en cada una de les pistes. Es va utilitzar el disseny de la pista com a variable independent i quatre variables dependents vinculades a la continu\u00eftat del joc (vegeu taula 1).  <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Descripci\u00f3 de les variables estudiades.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Finalment, es van observar 1,072 jugades o intercanvis de joc a partir de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 ad hoc<\/em>,amb els criteris d\u2019observaci\u00f3 exposats a la taula 1. L\u2019an\u00e0lisi es va registrar amb el programa Microsoft Excel. Per al proc\u00e9s de fiabilitat del registre observacional, dos observadors van fer proves pilot de manera conjunta per testejar l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 i, tot seguit, una prova de fiabilitat en qu\u00e8 els dos observadors, de manera independent, van observar 411 punts de la mostra (38.34\u2006%), que es va assolir un nivell de concordan\u00e7a excel\u00b7lent en totes les variables analitzades (contactes per intercanvis de joc: 0.980; possessions per punt: 0.962; sistemes completats per punt: 0.974; passada de dits en la primera acci\u00f3: 0.850) (Fleiss, 1986<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per analitzar les dades, es van condensar els 1,072 punts observats per generar una mitjana referent a cada una de les quatre variables observades per partit (vegeu Taula 2). Tot seguit, es van construir quatre models de regressi\u00f3 lineal multinivell d\u2019efectes mixtos (multilevel mixed-effects linear regression<\/em>). La variable independent (exposici\u00f3) va ser la dimensi\u00f3 de la pista, ampla (= 1) i estreta (= 0). Les variables dependents (resposta) van ser nombre de contactes, possessions, sistemes de joc completats, nombre de passades de dits en la primera acci\u00f3, elements que reflecteixen la continu\u00eftat del joc. Es va considerar el camp estret com a categoria de refer\u00e8ncia a partir de la hip\u00f2tesi plantejada. Les covariables considerades van ser per\u00edode i seq\u00fc\u00e8ncia, i la possible variable de confusi\u00f3 va ser la difer\u00e8ncia de marcador en finalitzar el partit.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dades analitzades en els models mixtos.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Les covariables per\u00edode i seq\u00fc\u00e8ncia originalment constitueixen un estudi de disseny creuat, on es busca neutralitzar possibles efectes externs sobre les variables dependents (Dom\u00e9nech, 2017<\/a>). La covariable per\u00edode compon el model per comprovar que el fet d\u2019haver jugat una situaci\u00f3 anterior (per\u00edode 1) no impacta en els resultats trobats en la segona situaci\u00f3 (per\u00edode 2). Aquesta covariable reflecteix com aquests efectes capturen les possibles interaccions entre la intervenci\u00f3, el per\u00edode i el grup en les variables observades. La covariable seq\u00fc\u00e8ncia pret\u00e9n assegurar que l\u2019ordre de disputa dels partits (ample-estret o estret-ample) no interfereix en les variables observades (Dom\u00e9nech, 2017<\/a>). Els resultats no significatius en aquestes covariables apunten cap a la inexist\u00e8ncia d\u2019aquests efectes sobre les variables dependents i proporciona una prova m\u00e9s robusta de l\u2019efecte de la variable independent. Finalment, en el proc\u00e9s de regressi\u00f3, en inserir la possible variable de confusi\u00f3 \u201cdifer\u00e8ncia del marcador\u201d, es va identificar una difer\u00e8ncia superior a 5\u2006% en les mitjanes de les variables dependents i, per aquesta ra\u00f3, es va afegir al model com a variable d\u2019ajustament.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

D\u2019acord amb les dades presentades a la taula 3, en tots els models mixtos es va evidenciar un increment significatiu en la continu\u00eftat de joc en les variables analitzades quan es va jugar en un camp ample en comparaci\u00f3 amb una pista estreta (contactes per punt: 0.874, coeficient estandarditzat\u00a0=\u00a0.306, IC del 95\u2006% [0.210, 1.539], possessions per punt: 0.414, coeficient estandarditzat\u00a0=\u00a0.352, IC del 95\u2006% [0.128, 0.699]; sistemes completats per punt: 0.181, coeficient estandarditzat\u00a0=\u00a0.232, IC del 95\u2006% [0.014, 0.348]; passada de dits en la primera acci\u00f3: 0.129, coeficient estandarditzat\u00a0=\u00a0.271, IC del 95\u2006% [0.005, 0.252]). Tots els resultats van ser estad\u00edsticament significatius (p<\/em> < .05) i la mida de l\u2019efecte va ser moderada en totes les variables estudiades (Fey et al., 2023<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Efecte de les dimensions del camp sobre les variables de continu\u00eftat (models mixtos).<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Els models mixtos no van presentar difer\u00e8ncies significatives sobre la covariable per\u00edode, excepte en la variable tocs de dits en la primera acci\u00f3 defensiva. En aquest cas, els resultats del per\u00edode 2 es van mostrar influ\u00efts pel per\u00edode 1. En relaci\u00f3 amb la covariable seq\u00fc\u00e8ncia, no es va trobar cap difer\u00e8ncia significativa en totes les variables, la qual cosa significa que no hi va haver interfer\u00e8ncia en els resultats independentment de l\u2019ordre de la intervenci\u00f3. Els resultats dels models mixtos, i l\u2019estandarditzaci\u00f3 dels coeficients obtinguts, es poden consultar a les taules 3 i 4, respectivament.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Estandarditzaci\u00f3 dels coeficients dels efectes de la dimensi\u00f3 de les pistes sobre la continu\u00eftat.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest article va avaluar l\u2019efecte de les dimensions de l\u2019espai de joc en el principi de joc de continu\u00eftat en la iniciaci\u00f3 al voleibol en situacions redu\u00efdes. Els resultats obtinguts van revelar difer\u00e8ncies significatives favorables a la pista ampla en totes les variables relacionades amb la continu\u00eftat del joc (nombre de contactes, nombre de possessions, nombre de sistemes completats i nombre de passades de dits en el primer toc per punt). <\/p>\n\n\n\n

En sotmetre aquestes dades al proc\u00e9s d\u2019homogene\u00eftzaci\u00f3 de coeficients, l\u2019efecte m\u00e9s pronunciat es va manifestar en la variable possessions per punt, seguit per nombre de contactes per punt. Considerant que es va obtenir una mida de l\u2019efecte mitj\u00e0 en totes les variables, podem concloure que la pista ampla ha propiciat m\u00e9s continu\u00eftat en comparaci\u00f3 amb la pista de m\u00e9s longitud. <\/p>\n\n\n\n

No s\u2019han trobat articles cient\u00edfics que hagin investigat espec\u00edficament la incid\u00e8ncia de la configuraci\u00f3 de l\u2019espai de joc sobre el principi de continu\u00eftat. No obstant aix\u00f2, s\u2019han identificat investigacions que han trobat correlacions significatives en els efectes de la configuraci\u00f3 i l\u2019\u00fas de l\u2019espai sobre la qualitat del joc en voleibol, que remeten a variables lligades a la continu\u00eftat (Barsingerhorn et al., 2013<\/a>; Gil-Arias et al., 2016<\/a>; Jorge Rodrigues et al., 2022<\/a>; Paulo et al., 2016<\/a>; Rocha et al., 2020a<\/a>, 2020b<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Rocha et al. (2020a)<\/a> van identificar troballes semblants a les nostres en comparar el comportament tecnicot\u00e0ctic en el side out<\/em> (recepci\u00f3, col\u00b7locaci\u00f3 i atac) de juvenils masculins en dues situacions de 2 x 2 en un espai redu\u00eft (pista de 3 metres de llarg per 3 metres d\u2019ample i pista de 2 metres de llarg per 4.5 d\u2019ample). S\u2019observa que en utilitzar la pista amb m\u00e9s amplitud es millora de manera significativa l\u2019execuci\u00f3 t\u00e8cnica, l\u2019ajustament i la presa de decisions en el side out<\/em>. En canvi, quan es juga a la pista quadrada, els jugadors milloren l\u2019efectivitat de la recepci\u00f3. Els autors suggereixen que una pista m\u00e9s curta permet millorar l\u2019acompliment t\u00e8cnic en la recepci\u00f3 (Rocha et al., 2020a<\/a>). En l\u00ednia amb les nostres troballes, \u00e9s plausible afirmar que, en crear situacions en pistes m\u00e9s amples que llargues, que afavoreixen l\u2019execuci\u00f3, l\u2019ajustament i la presa de decisions en el primer toc, es potencia la continu\u00eftat del joc.<\/p>\n\n\n\n

A difer\u00e8ncia del nostre estudi, en qu\u00e8 les dues pistes tenien la mateixa \u00e0rea total (27\u00a0m2<\/sup>), altres estudis van analitzar l\u2019efecte de pistes de diferents mides sobre variables del joc. Jorge Rodrigues et al. (2022)<\/a> van comparar l\u2019acompliment tacticot\u00e8cnic de jugadors principiants en quatre pistes de voleibol de diferents mides (3.0 x 3.0 m, 4.0 x 4.0 m, 4.6 x 4.6 m i 5.2 x 5.2 m). Els resultats obtinguts indiquen que en pistes m\u00e9s redu\u00efdes es millora l\u2019execuci\u00f3 de les accions defensives, ja que es generen despla\u00e7aments m\u00e9s curts i es facilita l\u2019ajustament de les seves intervencions. No obstant, es va identificar una disminuci\u00f3 en l\u2019efectivitat dels atacs, atribu\u00efble a l\u2019exig\u00e8ncia de precisi\u00f3 m\u00e9s gran en l\u2019execuci\u00f3 d\u2019aquestes accions a causa de l\u2019\u00fas d\u2019un espai limitat. D\u2019altra banda, les pistes m\u00e9s grans van proporcionar millors resultats en efectivitat i preses de decisi\u00f3, especialment en accions ofensives.<\/p>\n\n\n\n

De la mateixa manera, Gil-Arias et al. (2016)<\/a> van implementar una unitat did\u00e0ctica centrada en el voleibol, on es van manipular diversos elements de la seva l\u00f2gica interna (l\u2019espai de joc, l\u2019al\u00e7ada de la xarxa i el nombre de participants). L\u2019objectiu va ser avaluar els efectes d\u2019aquestes modificacions en l\u2019efic\u00e0cia i la presa de decisions de l\u2019atac en escolars. Els resultats obtinguts van indicar una millora significativa en les variables analitzades. En relaci\u00f3 amb l\u2019espai de joc, especialment en les etapes inicials del proc\u00e9s, s\u2019ha observat que pistes m\u00e9s extenses promouen la presa de decisions i l\u2019execuci\u00f3 d\u2019atacs. Aix\u00f2 es deu principalment a l\u2019espai m\u00e9s gran que es crea entre els defensors, que facilita la identificaci\u00f3 d\u2019espais buits.<\/p>\n\n\n\n

Tot i aix\u00ed, Barsingerhorn et al. (2013)<\/a> van observar que la traject\u00f2ria de la pilota influeix en l\u2019elecci\u00f3 de l\u2019acci\u00f3 a utilitzar, la qual cosa indica que hi ha m\u00e9s dificultat a fer recepcions que requereixen un despla\u00e7ament previ al contacte. Aquests resultats ajuden a enfortir la idea que la dimensi\u00f3 i la configuraci\u00f3 de l\u2019espai de joc incideix en el comportament motor dels jugadors.<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb la continu\u00eftat en voleibol 6 x 6, en categories infantil i adult, altres estudis han identificat que, aproximadament, una quarta part dels punts jugats es perden exclusivament a causa de la falta de continu\u00eftat, principalment per descoordinaci\u00f3 de l\u2019equip en el side out<\/em> (complex I) o per dificultat en l\u2019execuci\u00f3 de la primera acci\u00f3 (Callej\u00f3n-Lirola, 2006<\/a>; Ure\u00f1a-Espa et al., 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Respecte a la falta de coordinaci\u00f3 en l\u2019equip, les nostres troballes suggereixen que l\u2019\u00fas de situacions redu\u00efdes en espais amb m\u00e9s amplitud que longitud sembla que fomenten l\u2019execuci\u00f3 dels tres tocs permesos per possessi\u00f3, ja que es va observar un increment en la quantitat de sistemes completats. Aquest resultat, combinat amb l\u2019augment en el nombre de possessions i de contactes en cada jugada, indica que la pista ampla va semblar que estimulava m\u00e9s el joc col\u00b7lectiu que la pista estreta.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a la dificultat d\u2019executar la primera acci\u00f3, diferents estudis han aprofundit sobre aquest tema (Afonso et al., 2009<\/a>, 2012<\/a>; Barsingerhorn et al., 2013<\/a>; Paulo et al., 2016<\/a>). Afonso et al. (2009)<\/a> van trobar que la utilitzaci\u00f3 de passades de dits augmenta les probabilitats tenir \u00a0<\/p>\n\n\n\n

Sobre els tipus de passada emprats en la primera acci\u00f3, Paulo et al. (2016)<\/a> van concloure que una posici\u00f3 inicial de recepci\u00f3 m\u00e9s avan\u00e7ada afavoreix l\u2019\u00fas de tocs de dits en situacions descontextualitzades entre jugadors experts. En la nostra recerca, no hem considerat la posici\u00f3 dels jugadors, per\u00f2 s\u2019intueix que la pista ampla naturalment genera una posici\u00f3 m\u00e9s avan\u00e7ada en relaci\u00f3 amb la pista estreta, ja que els jugadors se solen posicionar centrats respecte a l\u2019espai de joc.<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019estudi que hem dut a terme, hem trobat que es fan m\u00e9s accions de dits en la pista ampla en comparaci\u00f3 amb la pista estreta. Barsingerhorn et al. (2013)<\/a> van constatar que el toc d\u2019avantbra\u00e7os s\u2019utilitza amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia en situacions que requereixen un despla\u00e7ament m\u00e9s gran, especialment quan les pilotes es dirigeixen cap a la zona davantera. Tot i aix\u00ed, els seus resultats no van mostrar difer\u00e8ncies significatives en l\u2019efectivitat entre l\u2019\u00fas de la passada de dits i la passada d\u2019avantbra\u00e7os.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

No obstant, l\u2019aplicaci\u00f3 del disseny creuat AB-BA va mostrar que la variable toc de dits en la primera acci\u00f3 va presentar un efecte no sistem\u00e0tic. S\u2019ha observat que, de mitjana, s\u2019utilitza amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia la passada de dits en la segona situaci\u00f3 de manera sistem\u00e0tica, sense que importi l\u2019ordre utilitzat. Aix\u00f2 significa que es va produir algun tipus d\u2019aprenentatge entre les dues situacions plantejades que va fomentar sistem\u00e0ticament l\u2019\u00fas del toc de dits en el segon partit. Per tant, a partir de les dades que vam obtenir, no podem afirmar que \u00e9s la variable amplitud de la pista la que afavoreix l\u2019\u00fas de la passada de dits, ja que hi pot haver altres variables que potencien aquest efecte. Per a futurs estudis de disseny creuat, suggerim un temps de rentat (wash-out<\/em>) m\u00e9s llarg per neutralitzar possibles efectes d\u2019aprenentatge de la situaci\u00f3 u sobre la situaci\u00f3 dos. <\/p>\n\n\n\n

 Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi confirma que la configuraci\u00f3 de l\u2019espai de joc influeix significativament en la continu\u00eftat de les accions de joc en voleibol. Aquesta troballa enforteix la hip\u00f2tesi que en modificar la l\u00f2gica interna de les situacions de joc es generen diferents impactes en els participants. Per aix\u00f2 \u00e9s convenient incorporar diferents criteris per seleccionar i proposar les situacions d\u2019aprenentatge (Gil-Arias et al., 2016<\/a>).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

La l\u00f2gica interna de qualsevol esport exigeix als participants resoldre problemes referits a la relaci\u00f3 amb els altres, l\u2019espai, el material i el temps. Comprendre els efectes que origina la modificaci\u00f3 d\u2019alguna d\u2019aquestes relacions sobre la conducta motriu \u00e9s un factor clau per afavorir programes d\u2019iniciaci\u00f3 esportiva personalitzats (Gil-Arias et al., 2016<\/a>; Mart\u00ednez-Santos et al., 2020<\/a>; Menezes-Fagundes et al., 2021<\/a>; Parlebas, 2020<\/a>).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Segons la literatura espec\u00edfica, analitzar dissenys creuats a partir de diverses proves t<\/em> de Student \u00e9s un procediment adequat per a estudis de disseny creuat simples (Dom\u00e9nech, 2017<\/a>). Aquesta an\u00e0lisi estad\u00edstica permet incloure en el model les variables independents i dependents, les covariables per\u00edode i seq\u00fc\u00e8ncia, a m\u00e9s d\u2019altres possibles covariables com ara difer\u00e8ncia de marcador, g\u00e8nere, mitjana d\u2019edat.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi presenta certes limitacions, entre les quals destaca l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019un grup de control. Hauria estat factible proposar en aquest estudi la inclusi\u00f3 d\u2019un grup que particip\u00e9s en una pista de 5 m x 5 m. Aix\u00ed mateix, el curt per\u00edode de rentat de cinc minuts tamb\u00e9 pot haver interferit en l\u2019efecte no sistem\u00e0tic observat en la variable toc de dits en la primera acci\u00f3. No obstant aix\u00f2, \u00e9s important assenyalar que aquesta pista no tindria la mateixa superf\u00edcie en metres quadrats que les utilitzades en l\u2019estudi. Per a futures investigacions, es podria plantejar la utilitzaci\u00f3 de la pista est\u00e0ndard de mini voleibol com a grup de control. A m\u00e9s, seria pertinent explorar dissenys alternatius de pistes amples i estretes que mantinguin una \u00e0rea igual o similar de 36 m2<\/sup> que t\u00e9 la pista est\u00e0ndard (6 m x 6 m), per possibilitar comparacions entre dissenys de pista (5.08 m x 7.1 m i 7.1 m x 5.08 m, per exemple). <\/p>\n\n\n\n

Suggerim la realitzaci\u00f3 de noves investigacions per ampliar la comprensi\u00f3 dels efectes de l\u2019espai de joc en diversos esports d\u2019espai dividit. A m\u00e9s, seria interessant explorar com influeix la modificaci\u00f3 d\u2019altres factors de la l\u00f2gica interna sobre les conductes motrius dels jugadors en intentar apropiar-se dels principis de joc dels esports. <\/p>\n\n\n\n

Malgrat que \u00e9s un estudi experimental i que es van homogene\u00eftzar els grups segons el seu nivell de joc, hi va haver partits en qu\u00e8 la difer\u00e8ncia del marcador al final del partit va ser molt dispar entre els dos equips. Per aix\u00f2, en introduir la covariable difer\u00e8ncia de marcador en el model mixt, observem difer\u00e8ncies superiors a un 5 % en la mitjana de totes les variables estudiades. Aix\u00f2 significa que s\u2019ha de considerar la difer\u00e8ncia del marcador, ja que ajusta els resultats obtinguts. Recomanem que futurs estudis que vulguin analitzar la continu\u00eftat haurien de considerar la difer\u00e8ncia de marcador com a possible variable d\u2019ajustament.<\/p>\n\n\n\n

La consist\u00e8ncia dels resultats en les variables estudiades confirma la rellev\u00e0ncia de les dimensions de l\u2019espai en l\u2019ensenyament del voleibol. Els resultats corroboren la hip\u00f2tesi plantejada que les pistes de joc m\u00e9s amples i curtes poden afavorir m\u00e9s la continu\u00eftat que els camps de joc m\u00e9s estrets i llargs. Aquesta troballa proporciona informacions interessants per dissenyar situacions de joc dirigits a optimitzar la iniciaci\u00f3 esportiva dels jugadors emprant situacions redu\u00efdes en esports d\u2019espai dividit.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest treball va rebre el suport de l\u2019Institut Nacional d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de Catalunya (INEFC) de la Generalitat de Catalunya (Catalunya, Espanya).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum La iniciaci\u00f3 esportiva mitjan\u00e7ant situacions redu\u00efdes en els esports de cooperaci\u00f3-oposici\u00f3 s\u2019ha mostrat com una estrat\u00e8gia pedag\u00f2gica efectiva. Els entrenadors o educadors modifiquen alguns trets de la l\u00f2gica interna, com l\u2019espai de joc, per afavorir l\u2019adaptaci\u00f3 de l\u2019esport a les possibilitats dels jugadors i desenvolupar els principis de joc espec\u00edfics. Aquest estudi va buscar […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[50,50],"tags":[11124,11123,11125,11126],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Pedagogia esportiva<\/a>","Pedagogia esportiva<\/a>"],"unlinked":["Pedagogia esportiva<\/span>","Pedagogia esportiva<\/span>"]},"tags":{"linked":["disseny creuat<\/a>","jocs redu\u00efts<\/a>","l\u00f2gica interna<\/a>","models comprensius<\/a>"],"unlinked":["disseny creuat<\/span>","jocs redu\u00efts<\/span>","l\u00f2gica interna<\/span>","models comprensius<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 2 anys ago","modified":"Updated 1 any ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 setembre 2024","modified":"Updated on 4 gener 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 setembre 2024 21:04","modified":"Updated on 4 gener 2025 12:00"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65925\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=65925"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65925\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":66654,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65925\/revisions\/66654\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=65925"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=65925"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=65925"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}