{"id":65921,"date":"2024-09-30T21:01:49","date_gmt":"2024-09-30T21:01:49","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=65921"},"modified":"2025-01-04T11:29:09","modified_gmt":"2025-01-04T11:29:09","slug":"participants-en-esdeveniments-populars-de-ciclisme-de-muntanya-en-espais-protegits-periurbans-on-es-el-limit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/participants-en-esdeveniments-populars-de-ciclisme-de-muntanya-en-espais-protegits-periurbans-on-es-el-limit\/","title":{"rendered":"Participants en esdeveniments populars de ciclisme de muntanya en espais protegits periurbans: on \u00e9s el l\u00edmit?\u00a0"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En els entorns periurbans, els esdeveniments esportius a l\u2019aire lliure, com el ciclisme o les curses de muntanya, se solen dur a terme en espais naturals i protegits. Encara que els responsables de la gesti\u00f3 d\u2019aquests espais i els investigadors puguin considerar que el nombre de participants suposa una pressi\u00f3 cada vegada m\u00e9s gran per a aquests territoris, els visitants, usuaris i altres parts interessades solen tenir una opini\u00f3 favorable sobre aquestes activitats i les consideren respectuoses amb el medi ambient. Aquesta investigaci\u00f3, basada en les dades d\u2019un esdeveniment popular de ciclisme de muntanya celebrat al parc natural de l\u2019Arr\u00e0bida, Portugal, en el qual van participar 4,464 persones al llarg de sis edicions, va analitzar la din\u00e0mica espacial entre els participants i la regi\u00f3 de l\u2019esdeveniment per avaluar quina pressi\u00f3 addicional poden exercir aquestes activitats en aquests territoris. Les troballes van demostrar que fins a un 70\u2006% dels participants procedia dels voltants del parc i que nom\u00e9s un 15\u2006% recorria m\u00e9s de 50 km per assistir a l\u2019esdeveniment. Aix\u00ed mateix, la majoria s\u2019identificaven com a usuaris habituals del parc i afirmaven que havien anat en bicicleta per la zona gaireb\u00e9 setmanalment, davant dels usuaris no habituals que vivien m\u00e9s lluny i la recorrien amb bicicleta aproximadament una vegada cada nou mesos de mitjana. L\u2019an\u00e0lisi comparativa amb 148 esdeveniments populars m\u00e9s de ciclisme de muntanya del pa\u00eds, amb un total de 35,147 participants, va revelar patrons de dist\u00e0ncia similars, encara que superiors en el cas d\u2019esdeveniments amb un nombre m\u00e9s elevat de participants o celebrats en llocs menys poblats. A l\u2019hora de decidir si autoritzar o no aquests esdeveniments, els responsables haurien de prioritzar sempre la conservaci\u00f3 i tenir en compte altres factors, com l\u2019estacionalitat i els recorreguts de les curses. No obstant aix\u00f2, aquests esdeveniments es podrien utilitzar per beneficiar directament la missi\u00f3 i les activitats del parc i facilitar una millor comunicaci\u00f3 entre els responsables i els participants, la majoria dels quals s\u00f3n usuaris habituals del lloc.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> activitats a l\u2019aire lliure<\/span>, ciclisme de muntanya<\/span>, curses<\/span>, gesti\u00f3<\/span>, MTB<\/span>, parcs periurbans<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les curses i altres esdeveniments esportius s\u00f3n manifestacions habituals d\u2019activitats populars a l\u2019aire lliure, com anar en bicicleta o c\u00f3rrer. El nombre de persones que practiquen un determinat esport normalment es correlaciona amb el nombre i la magnitud dels esdeveniments (per exemple, curses o tornejos) (Far\u00edas Torbidoni, 2015<\/a>; Segui Urbaneja i Far\u00edas Torbidoni, 2018<\/a>) i \u00e9s un bon indicador de la popularitat i de l\u2019\u00e8xit de l\u2019esdeveniment. A difer\u00e8ncia de les competicions nacionals i internacionals d\u2019elit, els esdeveniments esportius populars o curses a petita escala (Mueller et al., 2018<\/a>) s\u00f3n menys exigents i es dirigeixen a qualsevol persona que practiqui activitat f\u00edsica de manera regular.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat la naturalesa competitiva d\u2019aquests esdeveniments, la majoria de persones solen participar en la categoria oberta. Aquests participants consideren l\u2019activitat esportiva com una forma de vida (Sekot, 2012<\/a>) que comparteixen amb amics i familiars, normalment no tenen vincles amb cap club en particular (Dorado et al., 2022<\/a>) i no se solen federar (Quirante-Ma\u00f1as et al., 2023<\/a>). En contraposici\u00f3 a les curses d\u2019elit o megaesdeveniments esportius (M\u00fcller, 2015<\/a>), aquests esdeveniments esportius populars atreuen m\u00e9s participants que espectadors, igual que els tornejos a petita escala (Gibson et al., 2012<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Les activitats recreatives a l\u2019aire lliure, com el ciclisme o les curses de muntanya, i els grans esdeveniments esportius que hi van associats es duen a terme a prop de la naturalesa i travessen espais naturals protegits (ENP) o \u00e0rees de conservaci\u00f3 de la xarxa Natura 2000 (Far\u00edas-Torbidoni et al., 2018<\/a>; Nogueira Mendes et al., 2021a<\/a>). En molts casos, aquests territoris acullen i encoratgen aquests esdeveniments i activitats. Per exemple, caminar i anar en bicicleta s\u00f3n activitats promocionades normalment pels ENP (Brown, 2016<\/a>) i els visitants i usuaris les perceben com a respectuoses amb el medi ambient. Aquestes activitats es consideren, en general, bons exemples de turisme ecol\u00f2gic o de naturalesa sostenible perqu\u00e8 fomenten un \u00fas respectu\u00f3s de l\u2019entorn i incrementen les visites. No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 \u00e9s habitual que els r\u00e8gims o plans de gesti\u00f3 dels ENP incloguin l\u00edmits respecte al nombre de visitants i a l\u2019\u00fas p\u00fablic (Leung et al., 2018<\/a>): no s\u2019hauria d\u2019oblidar que les missions principals dels ENP s\u00f3n fomentar la conservaci\u00f3 de la naturalesa i la biodiversitat, i afavorir que els cicles ecol\u00f2gics es desenvolupin sense pertorbacions (Comissi\u00f3 Europea, 2020<\/a>; Maxwell et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En funci\u00f3 de com, quan, on i per part de qui es duguin a terme les activitats recreatives, els estrictes objectius de conservaci\u00f3 poden entrar en conflicte amb els usos recreatius a l\u2019aire lliure a causa dels efectes mediambientals i socials. Molts estudis (Chiu i Kriwoken, 2003<\/a>; Evju et al., 2021<\/a>; Pickering et al., 2011<\/a>; Salesa i Cerd\u00e0, 2020<\/a>) reconeixen els efectes negatius sobre el s\u00f2l, la flora i la fauna, aix\u00ed com les repercussions socials (Kleiner et al., 2022<\/a>; Needham et al., 2004<\/a>). Entre aquestes, la massificaci\u00f3 \u00e9s una de les m\u00e9s indesitjables, ja que pot provocar que tots els efectes excedeixin els l\u00edmits acceptables (G\u00f3mez-Lim\u00f3n Garc\u00eda i Mart\u00ednez Alandi, 2016<\/a>) i es redueixin el nombre de visitants i la seva satisfacci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Per tots aquests motius, els responsables de la gesti\u00f3 dels parcs i els investigadors solen considerar els esdeveniments esportius com la causa d\u2019una possible massificaci\u00f3 i, per tant, no volen que se celebrin en els ENP (Newsome et al., 2011<\/a>). En general, els plans de gesti\u00f3 inclouen restriccions o la limitaci\u00f3 de zones per a aquests usos recreatius a l\u2019aire lliure, per\u00f2, a causa del desenvolupament constant de noves activitats o tend\u00e8ncies, no \u00e9s estrany que les pol\u00edtiques dels ENP quedin desfasades (Thede et al., 2014<\/a>) i tamb\u00e9, en ocasions, siguin dif\u00edcils de controlar. Al mateix temps, les parts interessades, com els ajuntaments i els esportistes, consideren crucials aquestes activitats i esdeveniments per mostrar i promocionar la seva regi\u00f3, i per tant, els veuen com una oportunitat excel\u00b7lent per atreure nous visitants (Nogueira Mendes et al., 2021a<\/a>). Tal com esmenten molts autors, els esports i el lleure a l\u2019aire lliure s\u00f3n, al seu torn, una valuosa manera de garantir un benestar mental i f\u00edsic m\u00e9s gran de les persones, connectar-les amb la natura i augmentar la conscienciaci\u00f3 sobre els problemes mediambientals i el desenvolupament sostenible, que actualment suposen una preocupaci\u00f3 real tamb\u00e9 per als esdeveniments esportius populars i de menys envergadura (Ulloa-Hern\u00e1ndez et al., 2023<\/a>).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Nogueira Mendes et al. (2023)<\/a> van descobrir que les persones que practicaven ciclisme de muntanya regularment als parcs protegits i recreatius de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Lisboa (AML) procedien dels voltants dels ENP i dels parcs en q\u00fcesti\u00f3. D\u2019acord amb aquest mateix estudi, la majoria de ciclistes solien centrar-se en la mateixa zona, encara que tamb\u00e9 en recorrien altres de properes, per exemple, les que eren a una dist\u00e0ncia factible amb bicicleta o, a tot estirar, a una hora amb cotxe del seu lloc de resid\u00e8ncia. Utilitzar els parcs i ENP locals genera un sentit de pertinen\u00e7a (Brown, 2016<\/a>), la qual cosa porta els seus usuaris a oposar-se amb freq\u00fc\u00e8ncia a la implementaci\u00f3 de noves normatives o restriccions (Ferse et al., 2010<\/a>). El mateix sentit de pertinen\u00e7a \u00e9s tamb\u00e9 habitual en relaci\u00f3 amb els esdeveniments esportius populars, que poden exercir una pressi\u00f3 addicional en els espais naturals ja amena\u00e7ats per altres motius.<\/p>\n\n\n\n

Tot i que les aglomeracions i la massificaci\u00f3 s\u00f3n temes que se solen tractar en el context de la gesti\u00f3 de visites als ENP, s\u00f3n aspectes que encara s\u2019han d\u2019analitzar respecte als esdeveniments esportius populars en la literatura cient\u00edfica. Saber quants usuaris hi ha \u00e9s vital per als responsables de la gesti\u00f3 dels parcs, per\u00f2 la identitat d\u2019aquests usuaris hauria d\u2019exercir tamb\u00e9 una funci\u00f3 important a l\u2019hora de decidir si s\u2019ha de permetre la celebraci\u00f3 d\u2019un esdeveniment esportiu popular en un espai protegit o natural periurb\u00e0 o no. Aix\u00ed mateix, tamb\u00e9 s\u2019ha de tenir en compte la capacitat d\u2019organitzaci\u00f3 i acollida de l\u2019esdeveniment mateix.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta investigaci\u00f3 pretenia avaluar, sobre la base d\u2019un esdeveniment popular de ciclisme de muntanya com a cas pr\u00e0ctic, fins a quin punt aquest tipus d\u2019esdeveniments en el context periurb\u00e0 suposa una pressi\u00f3 addicional en comparaci\u00f3 amb l\u2019\u00fas habitual de l\u2019espai, tenint en compte que molts participants haurien de procedir dels voltants a m\u00e9s de ser usuaris habituals del parc. Vam utilitzar una an\u00e0lisi a escala local per entendre: (i) d\u2019on eren els participants i (ii) amb quina freq\u00fc\u00e8ncia anaven amb bicicleta per la zona, i si es consideraven usuaris habituals o no de l\u2019espai en el qual tenia lloc la cursa. Per acabar, com a prova de concepte, (iii) vam avaluar si els patrons espacials eren similars en altres contextos mitjan\u00e7ant l\u2019an\u00e0lisi de la proced\u00e8ncia dels participants d\u2019altres esdeveniments esportius populars similars del pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Base filos\u00f2fica <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Aquesta investigaci\u00f3, basada en un paradigma positivista en el qual s\u2019emfatitza la recerca de patrons universals i en un disseny convergent sobre la base de dades quantitatives i qualitatives, avaluava en quina mesura els esdeveniments esportius populars celebrats en espais protegits en contextos periurbans exerceixen una pressi\u00f3 addicional quant als usos recreatius a l\u2019aire lliure. Es tracta d\u2019una pregunta que ha estat dif\u00edcil de respondre de manera exhaustiva a causa de la creixent demanda d\u2019esdeveniments esportius dins dels ENP al llarg de les \u00faltimes d\u00e8cades i al canvi r\u00e0pid de les pr\u00e0ctiques a l\u2019aire lliure. Per avan\u00e7ar en l\u2019an\u00e0lisi i en la resoluci\u00f3 d\u2019aquest tema, seguint el continu epistemol\u00f2gic (Landi, 2023<\/a>), aquesta investigaci\u00f3 t\u00e9 un enfocament objectivista en el qual el coneixement s\u2019obt\u00e9 amb independ\u00e8ncia de l\u2019investigador.<\/p>\n\n\n\n

Marc conceptual<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va dissenyar una an\u00e0lisi a dues escales, dividida en tres fases, per avaluar la relaci\u00f3 entre els esdeveniments populars de ciclisme de muntanya i els h\u00e0bits i llocs de resid\u00e8ncia dels participants (vegeu el marc conceptual a la Figura 1). L\u2019an\u00e0lisi a escala local es va fer sobre la Maratona BTT Pinhal Novo\/Arr\u00e0bida, la cursa m\u00e9s gran i popular de ciclisme de muntanya que se celebra al parc natural de l\u2019Arr\u00e0bida (PNArr), dins de l\u2019AML, Portugal. Aquest esdeveniment anual s\u2019ha dut a terme 12 vegades i l\u2019organitza una associaci\u00f3 local (BTTascaDuXico) amb l\u2019ajuda del municipi de Palmela i del districte de Pinhal Novo. La cursa t\u00e9 dues dist\u00e0ncies (una marat\u00f3 i una mitja marat\u00f3) que travessen el parc natural i un tercer recorregut menor (t\u00edpic en moltes curses populars) que no arriba als l\u00edmits del parc. Per a la prova de concepte, es van tenir en compte els esdeveniments populars de ciclisme de muntanya coorganitzats en l\u2019\u00e0mbit nacional per APedalar.pt (https:\/\/apedalar.pt\/eventos\/concluidos\/2015), una de les empreses l\u00edders de cronometratge a Portugal. <\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Marc conceptual i conjunt de dades i \u00e0rea estudiada de l\u2019an\u00e0lisi d\u2019escala.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Segons Nogueira Mendes et al. (2021a)<\/a>, aquesta empresa organitza aproximadament una quarta part de tots els esdeveniments populars de ciclisme de muntanya del pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

Els organitzadors de l\u2019esdeveniment van proporcionar el conjunt de dades de la fase 1, que inclo\u00efa exclusivament el lloc de resid\u00e8ncia (no l\u2019adre\u00e7a personal) dels 4,464 participants de les sis edicions consecutives de la Maratona BTT Pinhal Novo\/Arr\u00e0bida celebrades entre 2010 i 2016 (des de la cinquena fins a la desena edici\u00f3; l\u2019esdeveniment no es va celebrar el 2014). Mitjan\u00e7ant Google Earth PRO, es va geocodificar el lloc de resid\u00e8ncia de cada participant (no disponible en el cas de 393 ciclistes) i es va mesurar la dist\u00e0ncia euclidiana des del lloc de resid\u00e8ncia de cada participant al punt d\u2019inici de l\u2019esdeveniment i els l\u00edmits del parc mitjan\u00e7ant l\u2019an\u00e0lisi de la dist\u00e0ncia punt a punt d\u2019ArcGIS Desktop 10.7 d\u2019ESRI. Es van registrar les dist\u00e0ncies mitjanes i m\u00e0ximes, i es van agrupar en percentils (25, 50, 60, 70, 75, 80, 90 i 95) per a cada edici\u00f3 de la cursa.<\/p>\n\n\n\n

El conjunt de dades de la fase 2 es va obtenir mitjan\u00e7ant una breu enquesta feta en els esdeveniments de 2016 i 2017. Els organitzadors van enviar la sol\u00b7licitud per participar en l\u2019enquesta a una selecci\u00f3 aleat\u00f2ria del 50 % dels participants de l\u2019esdeveniment. Les dades es van recollir an\u00f2nimament mitjan\u00e7ant formularis de Konotoolbox.org, en els quals es van presentar els objectius de l\u2019estudi i es va reafirmar el car\u00e0cter voluntari de la participaci\u00f3. L\u2019enquesta va obtenir 219 respostes v\u00e0lides, amb un \u00edndex de participaci\u00f3 del 31 %, i el seu objectiu va ser avaluar: (i) el lloc de resid\u00e8ncia dels participants (per validar i comparar la mostra amb les dades utilitzades a la fase 1); (ii) l\u2019\u00faltima vegada que havien anat en bicicleta pel parc natural i si els participants es consideraven usuaris habituals del PNArr o no. <\/p>\n\n\n\n

La fase 3, que es va dur a terme a escala nacional, va incloure 148 de 157 esdeveniments de ciclisme de muntanya gestionats per Apedalar.pt el 2015, que van atreure 35,147 participants (els nou esdeveniments restants no van tenir lloc per falta d\u2019esportistes). El punt d\u2019inici de cada esdeveniment es va prendre d\u2019Apedalar.pt o de les xarxes socials o p\u00e0gina web de l\u2019esdeveniment. Les dist\u00e0ncies des del lloc de resid\u00e8ncia (obtingudes de les llistes p\u00fabliques de participants) a l\u2019esdeveniment es van mesurar mitjan\u00e7ant els mateixos m\u00e8todes que el conjunt de dades local. De la mateixa manera que en les fases anteriors, aquest conjunt de dades va incloure gaireb\u00e9 tots els llocs de resid\u00e8ncia dels participants, per\u00f2 no es van utilitzar ni es van guardar dades personals durant aquesta recerca.<\/p>\n\n\n\n

Al llarg de les tres fases, totes les dades es van analitzar mitjan\u00e7ant estad\u00edstiques descriptives, entre d\u2019altres, les dist\u00e0ncies mitjanes, els percentils, els valors m\u00e0xims i m\u00ednims en l\u2019an\u00e0lisi de les dues escales.<\/p>\n\n\n\n

A la Figura 2 es presenta la ubicaci\u00f3 de la Maratona BTT Pinhal Novo\/Arr\u00e0bida i de tots els esdeveniments utilitzats per a l\u2019an\u00e0lisi a escala nacional.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
\u00c0rea estudiada: (a) parc natural de l\u2019Arr\u00e0bida i recorreguts de la 10a Maratona BTT Pinhal Novo\/Arr\u00e0bida utilitzats per a l\u2019an\u00e0lisi a escala local; (b) Portugal continental i les ubicacions dels 148 esdeveniments de ciclisme de muntanya d\u2019Apeladar.pt utilitzats per a l\u2019an\u00e0lisi a escala nacional. (Mapa creat pels autors en funci\u00f3 de les dades p\u00fabliques de dgterritorio.gov.pt; igeoe.pt i icnf.pt). <\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

An\u00e0lisi a escala local<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Fase 1 – Maratona BTT Pinhal Novo\/Arr\u00e0bida<\/em><\/h4>\n\n\n\n

A la Taula 1, es presenten els resultats de l\u2019an\u00e0lisi a escala local del conjunt de dades de la fase 1. De mitjana, en totes les edicions de la cursa tret de la cinquena, la dist\u00e0ncia al parc natural \u00e9s inferior que la dist\u00e0ncia al punt d\u2019inici de l\u2019esdeveniment, tot i que est\u00e0 dins del mateix valor de magnitud (un patr\u00f3 que es repeteix fins al percentil 60). Les dist\u00e0ncies de m\u00e9s de 50 km a l\u2019esdeveniment o al PNArr s\u2019assoleixen per sobre del percentil 85, tret de la vuitena i desena edici\u00f3 (2013 i 2016, respectivament). Les dues tend\u00e8ncies es donen en tot el subconjunt de dades quan s\u2019analitzen tots els participants junts.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dist\u00e0ncies euclidianes (km) des del lloc de resid\u00e8ncia al punt d\u2019inici de la Maratona BTT Pinhal Novo\/Arr\u00e0bida i fins als l\u00edmits del parc nacional de l\u2019Arr\u00e0bida. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Fase 2 – Enquesta breu<\/em><\/h4>\n\n\n\n

La Figura 3 presenta els resultats en forma de diagrama de caixa de la breu enquesta feta als participants de la desena i onzena edici\u00f3 de la Maratona. El 56 % dels participants es consideraven usuaris habituals del PNArr. De mitjana, vivien a menys de 12 km dels l\u00edmits del parc i la dist\u00e0ncia m\u00e0xima al seu lloc de resid\u00e8ncia era de 42 km, la qual cosa \u00e9s inferior a la dist\u00e0ncia mitjana respecte als l\u00edmits del parc per a aquells que no es consideraven usuaris habituals. En combinar les dues categories, els resultats concorden i s\u00f3n dins del mateix rang de valors que els de la fase 1, tret del cas del percentil 75 en els usuaris no habituals, que ultrapassa els 50 km. Tamb\u00e9 s\u2019hauria de tenir en compte que alguns ciclistes que vivien a prop del PNArr no es consideraven usuaris habituals del parc.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Conjunt de dades de l\u2019enquesta breu: (a) representaci\u00f3 gr\u00e0fica de les dist\u00e0ncies des del lloc de resid\u00e8ncia a Pinhal Novo i PNArr; (b) dies des de l\u2019\u00faltima vegada que van anar en bicicleta pel PNArr. Les caixes representen els quartils 2 i 3, i els rombes negres proporcionen valors mitjans. (Nota: els valors m\u00e0xims de (b) estan fora del rang de l\u2019eix <\/em>y).<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Respecte a l\u2019\u00faltima vegada que els participants de la Maratona havien anat en bicicleta pel PNArr (pregunta resposta per gaireb\u00e9 un 82 % dels participants), els que es consideraven usuaris habituals hi havien anat, de mitjana, les cinc setmanes pr\u00e8vies, encara que la mediana es va situar els \u00faltims set dies abans d\u2019emplenar el q\u00fcestionari. En el cas dels usuaris no habituals, els valors mitjans van ascendir als nou mesos i la mitjana als \u00faltims set mesos.<\/p>\n\n\n\n

La Figura 4 mostra una representaci\u00f3 geogr\u00e0fica dels resultats d\u2019aquest cas pr\u00e0ctic i tamb\u00e9 el lloc de resid\u00e8ncia dels participants en la Maratona. El mapa de la desena edici\u00f3 tamb\u00e9 distingeix entre els llocs de resid\u00e8ncia dels usuaris habituals i els no habituals (resultats de l\u2019enquesta breu).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Lloc de resid\u00e8ncia i percentils de dist\u00e0ncia de la Maratona BTT Pinhal Novo\/Arr\u00e0bida de les sis edicions analitzades.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

An\u00e0lisi a escala nacional<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Fase 3 – Prova de concepte<\/em><\/h4>\n\n\n\n

En l\u2019an\u00e0lisi a escala nacional (vegeu Taula 2 i Figura 5), les dist\u00e0ncies mitjanes totals s\u00f3n superiors a les de l\u2019an\u00e0lisi a escala local. No obstant aix\u00f2, m\u00e9s d\u2019un 70 % dels participants viuen en un radi de 50 km respecte a la ubicaci\u00f3 de l\u2019esdeveniment. Aix\u00ed mateix, fins i tot en el cas del percentil 75, en qu\u00e8 la mitjana de les dist\u00e0ncies totals \u00e9s 52,64 km, tres quarts dels participants de 80 dels 148 esdeveniments analitzats (m\u00e9s del 54 %) no havien recorregut m\u00e9s de 50 km.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Percentils totals de les dist\u00e0ncies des del lloc de resid\u00e8ncia als esdeveniments populars de ciclisme de muntanya en l\u2019an\u00e0lisi a escala nacional i el nombre d\u2019esdeveniments en els quals un x % dels participants procedeix d\u2019un radi de 50 km al voltant com a m\u00e0xim (dades extretes d\u2019Apedalar.pt).<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
An\u00e0lisi a escala nacional: (a) nombre de participants per esdeveniment; (b) dist\u00e0ncia des del lloc de resid\u00e8ncia a l\u2019esdeveniment per al percentil 60; (c) densitats de poblaci\u00f3 de Portugal continental representades en relaci\u00f3 amb les ubicacions dels esdeveniments populars de ciclisme de muntanya. (Font: Apedalar.pt)<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El ciclisme de muntanya \u00e9s un esport popular que es practica en espais naturals i protegits en contextos periurbans. En comparaci\u00f3 amb altres activitats populars a l\u2019aire lliure, com l\u2019excursionisme, el senderisme o les curses de muntanya, que se solen practicar en camins o pistes sense asfaltar, el ciclisme de muntanya planteja desafiaments diferents i m\u00e9s complexos per als responsables de la gesti\u00f3 d\u2019aquests espais: (i) pot contribuir a erosionar m\u00e9s el s\u00f2l a causa de la velocitat i l\u2019amplada dels pneum\u00e0tics, en especial, sobre superf\u00edcies molles (Evju et al., 2021<\/a>) o per rutes de descens, moltes de les quals s\u00f3n il\u00b7legals (Campelo i Nogueira Mendes, 2016<\/a>; Far\u00edas-Torbidoni i Morera, 2020<\/a>); (ii) en comparaci\u00f3 amb altres usuaris habituals, els ciclistes solen visitar aquests espais m\u00e9s que els senderistes o excursionistes (Far\u00edas-Torbidoni i Morera, 2020<\/a>); (iii) en comparaci\u00f3 amb altres usuaris, els ciclistes solen ser menys conscients del seu impacte i dels conflictes que provoquen (Cessford, 1995<\/a>; Dorado et al., 2022<\/a>), i (iv) incrementa l\u2019accessibilitat a causa de les bicicletes el\u00e8ctriques, que permeten rec\u00f3rrer dist\u00e0ncies m\u00e9s llargues i atreuen ciclistes nous i amb un car\u00e0cter menys esportiu a l\u2019activitat (Mitterwallner et al., 2021<\/a>) i, per tant, contribueixen a la massificaci\u00f3.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Recon\u00e8ixer i fer un seguiment dels h\u00e0bits, les expectatives, les motivacions, les prefer\u00e8ncies i els comportaments dels ciclistes de muntanya i de la resta d\u2019usuaris pot influir en la gesti\u00f3 de les activitats recreatives directament. Una xarxa de senders i camins homologats que estiguin en l\u00ednia amb els objectius de conservaci\u00f3 i les prefer\u00e8ncies dels usuaris i que desvi\u00efn els usuaris si cal (Evju et al., 2021<\/a>) repercutiria de manera positiva en la conservaci\u00f3 de la naturalesa. Com ja ocorre en alguns ENP, els recorreguts de les curses es podrien limitar a la xarxa principal de senders i camins tenint present la seva preservaci\u00f3 i conservaci\u00f3 (G\u00f3mez-Lim\u00f3n Garc\u00eda i Mart\u00ednez Alandi, 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Els resultats d\u2019aquest estudi mostren que certes dades secund\u00e0ries (en aquest cas, el lloc de resid\u00e8ncia dels participants en l\u2019esdeveniment) podrien contribuir a entendre i supervisar les activitats esportives recreatives. Els nostres resultats mostren que la majoria de participants en esdeveniments populars de ciclisme de muntanya (fins i tot un 70-75\u00a0%) procedeixen de les regions del voltant i es consideren usuaris habituals del terreny on es disputa la cursa. Fins i tot encara que l\u2019esdeveniment no tingu\u00e9s lloc, la majoria probablement aniria en bicicleta per l\u2019\u00e0rea. Quant a la resta de participants, per a alguns el parc tamb\u00e9 \u00e9s una de les zones on habitualment van amb bicicleta, com \u00e9s habitual dins de l\u2019AML (Nogueira Mendes et al., 2023<\/a>). Encara que els esdeveniments esportius populars, com la Maratona BTT Pinhal Novo\/Arr\u00e0bida, concentren els usuaris al llarg del circuit de la cursa, tamb\u00e9 eviten la dispersi\u00f3, que podria provocar f\u00e0cilment conflictes socials o impactes mediambientals, com ara la invasi\u00f3 o la fragmentaci\u00f3 de l\u2019h\u00e0bitat, per esmentar tan sols dos dels greus efectes dels usos recreatius del PNArr o d\u2019altres parcs de la regi\u00f3 (Nogueira Mendes et al., 2023<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Tot i que aquests resultats es poden referir espec\u00edficament a l\u2019esdeveniment analitzat i al seu context, els patrons espacials observats es repeteixen a escala nacional en altres curses populars de bicicleta de muntanya. No obstant aix\u00f2, els esports recreatius a l\u2019aire lliure en altres fases de desenvolupament poden mostrar altres patrons espacials. A Portugal, per exemple, les curses de muntanya s\u00f3n una activitat relativament nova en comparaci\u00f3 amb el ciclisme de muntanya i continuen atraient participants de llocs m\u00e9s allunyats (Juli\u00e3o et al., 2018<\/a>; Nogueira Mendes et al., 2021b<\/a>). No obstant aix\u00f2, aquest patr\u00f3 podria canviar a mesura que augmenta la popularitat d\u2019aquest esport i mitjan\u00e7ant la promoci\u00f3 de m\u00e9s esdeveniments. En altres esports m\u00e9s especialitzats, que normalment compten amb menys participants, es veuen altres patrons. Per exemple, tots els esdeveniments junts de triatl\u00f3 celebrats a Portugal el 2015 van tenir nom\u00e9s 15,673 participants en total, incloent-hi esportistes federats i no federats (Federa\u00e7\u00e3o de Triatlo Portugal, 2016<\/a>), en comparaci\u00f3 amb els 35,147 participants d\u2019un quart de tots els esdeveniments de bicicleta de muntanya de Portugal del mateix any estudiats aqu\u00ed. Les dist\u00e0ncies recorregudes per participar en esdeveniments esportius populars poden dependre tamb\u00e9 del context econ\u00f2mic, tot i que \u00e9s una cosa que s\u2019ha d\u2019analitzar encara amb m\u00e9s deteniment. Les dist\u00e0ncies mitjanes m\u00e9s llargues recorregudes pels participants en esdeveniments al sud de Portugal no nom\u00e9s es deuen a una densitat de poblaci\u00f3 de la regi\u00f3 m\u00e9s baixa, sin\u00f3 tamb\u00e9 a una participaci\u00f3 m\u00e9s gran de ciclistes procedents d\u2019Espanya, per als quals conduir 80-100\u00a0km podria suposar la mateixa despesa (respecte al temps i als diners) que per a un resident de l\u2019AML que participi en la seva pr\u00f2pia regi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Un motiu important per analitzar esdeveniments populars, com la Maratona, \u00e9s que aquestes curses s\u00f3n la segona manifestaci\u00f3 m\u00e9s important d\u2019aquestes activitats populars a l\u2019aire lliure (la primera \u00e9s la pr\u00e0ctica habitual de l\u2019esport). Encara que nom\u00e9s una part dels esportistes participen habitualment en esdeveniments, si considerem que qui ho fa pret\u00e9n participar de nou (Quirante-Ma\u00f1as et al., 2023<\/a>), analitzar aquests esdeveniments pot servir per supervisar la pr\u00e0ctica habitual que es desenvolupa tamb\u00e9 en espais naturals i protegits (Juli\u00e3o et al., 2020<\/a>), per\u00f2 el seu estudi resulta m\u00e9s complex. Per exemple, les enquestes sobre el terreny que se centren \u00fanicament en els llocs de resid\u00e8ncia dels ciclistes de muntanya requeririen considerablement m\u00e9s recursos per aconseguir la mateixa quantitat de dades.<\/p>\n\n\n\n

Els esdeveniments esportius populars es podrien utilitzar tamb\u00e9 per beneficiar directament la missi\u00f3 i els objectius de conservaci\u00f3 del parc, per exemple, per anunciar o promocionar senders i camins degudament homologats. En funci\u00f3 del nombre de participants i dels diferents recorreguts de les curses, els esdeveniments tamb\u00e9 es podrien utilitzar per posar a prova i verificar els resultats dels estudis d\u2019ecologia recreativa. <\/p>\n\n\n\n

Els senders i camins es podrien mantenir oberts, en bon estat i aclarits de vegetaci\u00f3 pionera o ex\u00f2tica, i el seu \u00fas espor\u00e0dic per a esdeveniments podria emular la pr\u00e0ctica ja abandonada de la transhum\u00e0ncia de ramats d\u2019ovelles i cabres (t\u00edpica en molts espais protegits de muntanya). Aquest canvi ha repercutit molt en el medi ambient, com ara la reducci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies natives de la flora.<\/p>\n\n\n\n

Com que s\u00f3n pocs els estudis d\u2019ecologia recreativa que es duen a terme en situacions reals, es podrien fomentar les demostracions i proves controlades sobre el terreny per estudiar l\u2019efecte de les petjades i l\u2019erosi\u00f3 del s\u00f2l (abans d\u2019un esdeveniment, immediatament despr\u00e9s i un temps posterior a l\u2019esdeveniment), preferiblement fora dels l\u00edmits del parc o en \u00e0rees menys sensibles. Aquests esdeveniments tamb\u00e9 representen una oportunitat excel\u00b7lent per posar a prova nous equips, com ara drons o esc\u00e0ners l\u00e0ser, que serveixin per millorar les t\u00e8cniques de control. Per acabar, les curses populars poden servir per millorar la comunicaci\u00f3, augmentar la conscienciaci\u00f3 sobre les normes, els impactes mediambientals i conflictes, i per fomentar les bones pr\u00e0ctiques i els comportaments adequats.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions i recomanacions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els esdeveniments esportius populars en espais periurbans s\u00f3n pr\u00e0cticament un \u201cpasseig dominical\u201d m\u00e9s per als seus participants, que solen assistir a esdeveniments celebrats en espais que ja utilitzen habitualment i que s\u00f3n relativament a prop dels seus llocs de resid\u00e8ncia (fins a 1 hora de dist\u00e0ncia). Les dist\u00e0ncies entre el lloc de resid\u00e8ncia i l\u2019esdeveniment segueixen la mateixa pauta a escala periurbana i nacional, encara que tendeixen a ser m\u00e9s grans en el cas d\u2019esdeveniments amb m\u00e9s participants o celebrats en zones menys poblades.<\/p>\n\n\n\n

Tal com suggereixen certes investigacions pr\u00e8vies, com Norman i Pickering (2017)<\/a>, aquest estudi demostra el valor d\u2019utilitzar dades secund\u00e0ries per supervisar els usos recreatius a l\u2019aire lliure dels ENP. Encara que es puguin assenyalar certes limitacions en aquest tipus de recerca, concretament el fet que no totes les persones que practiquen activitats recreatives a l\u2019aire lliure participen en aquest tipus d\u2019esdeveniments, recopilar dades secund\u00e0ries dels esdeveniments \u00e9s una manera relativament f\u00e0cil de tra\u00e7ar el perfil dels usuaris habituals, la qual cosa podria resultar important per als responsables de la gesti\u00f3 dels parcs. Aix\u00ed mateix, a causa de la concentraci\u00f3 en l\u2019espai i en el temps d\u2019un gran nombre de participants, els esdeveniments populars de ciclisme i de curses de muntanya tamb\u00e9 plantegen una bona oportunitat per analitzar els usuaris habituals dels ENP respecte a altres problemes importants relacionats amb la missi\u00f3 del parc, com ara les prefer\u00e8ncies i expectatives, la qual cosa es podria utilitzar per desenvolupar ofertes recreatives dins dels plans de gesti\u00f3 i els r\u00e8gims dels ENP. Els treballs futurs podrien verificar si aquests resultats es poden comparar amb els d\u2019altres contextos esportius o socioecon\u00f2mics o aprofundir en l\u2019actitud del ciclisme i altres esports, fet que podria comportar l\u2019atenuaci\u00f3 dels impactes mediambientals i el foment d\u2019usos sostenibles dels ENP.<\/p>\n\n\n\n

Per permetre o no la celebraci\u00f3 d\u2019esdeveniments en els ENP en els quals prevalguin els objectius de conservaci\u00f3, caldria tenir en compte sempre l\u2019estaci\u00f3 de l\u2019any i el recorregut plantejat per a la cursa, i buscar alternatives si calgu\u00e9s. No s\u2019haurien de permetre mai la creaci\u00f3 de camins o senders nous per a esdeveniments espec\u00edfics ni les curses nocturnes. Les curses haurien de comen\u00e7ar almenys a mitja hora de dist\u00e0ncia dels l\u00edmits del parc per evitar que grans grups de ciclistes arribin alhora per carreteres o camins estrets i, si aix\u00f2 no \u00e9s possible, s\u2019haurien d\u2019organitzar sortides de grups petits en intervals curts.<\/p>\n\n\n\n

A fi de limitar els conflictes i la repercussi\u00f3 de les activitats recreatives populars que es fan a l\u2019aire lliure, \u00e9s preferible sacrificar un dia a l\u2019any i acollir entre un 15\u00a0% i un 25\u00a0% de visitants nous per participar en un esdeveniment organitzat que explicar amb nombres similars d\u2019esportistes repartits de manera desordenada per cada cap de setmana durant el per\u00edode de m\u00e0xima activitat. Per acabar, s\u2019haurien d\u2019avaluar tant les repercussions mediambientals i socials, directes i indirectes, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb els esportistes i els promotors (Campbell et al., 2021<\/a>), la qual cosa faria que augment\u00e9s o disminu\u00eds el nombre de participants en les futures edicions d\u2019una cursa, amb la conformitat i la comprensi\u00f3 de tots els implicats, de manera que es foment\u00e9s la compatibilitat entre els usos recreatius, els esdeveniments i la conservaci\u00f3 de la naturalesa en aquests contextos periurbans.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest treball es va finan\u00e7ar mitjan\u00e7ant fons p\u00fablics a trav\u00e9s de l\u2019organisme p\u00fablic portugu\u00e8s FCT-Fundaci\u00f3 per a la Ci\u00e8ncia i la Tecnologia, en el marc del projecte \u201cUIDB\/04647\/2020\u201d del CICS.NOVA-Centro Interdisciplinar de Ci\u00eancias Sociais da Universidade NOVA de Lisboa. La quarta autora va rebre tamb\u00e9 finan\u00e7ament de fons p\u00fablics de la FCT, d\u2019acord amb la Norma Transit\u00f2ria-DL 57\/2016\/CP1453\/CT0004. La investigaci\u00f3 ha rebut tamb\u00e9 el suport financer de l\u2019Institut Nacional d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de Catalunya (INEFC), Espanya.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum En els entorns periurbans, els esdeveniments esportius a l\u2019aire lliure, com el ciclisme o les curses de muntanya, se solen dur a terme en espais naturals i protegits. Encara que els responsables de la gesti\u00f3 d\u2019aquests espais i els investigadors puguin considerar que el nombre de participants suposa una pressi\u00f3 cada vegada m\u00e9s gran […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[59,59],"tags":[11116,11117,11115,677,11118,11119],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Gesti\u00f3 esportiva, lleure actiu i turisme<\/a>","Gesti\u00f3 esportiva, lleure actiu i turisme<\/a>"],"unlinked":["Gesti\u00f3 esportiva, lleure actiu i turisme<\/span>","Gesti\u00f3 esportiva, lleure actiu i turisme<\/span>"]},"tags":{"linked":["activitats a l\u2019aire lliure<\/a>","ciclisme de muntanya<\/a>","curses<\/a>","gesti\u00f3<\/a>","MTB<\/a>","parcs periurbans<\/a>"],"unlinked":["activitats a l\u2019aire lliure<\/span>","ciclisme de muntanya<\/span>","curses<\/span>","gesti\u00f3<\/span>","MTB<\/span>","parcs periurbans<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 2 anys ago","modified":"Updated 1 any ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 setembre 2024","modified":"Updated on 4 gener 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 setembre 2024 21:01","modified":"Updated on 4 gener 2025 11:29"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65921\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=65921"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65921\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":66648,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65921\/revisions\/66648\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=65921"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=65921"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=65921"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}