{"id":65917,"date":"2024-09-30T20:59:20","date_gmt":"2024-09-30T20:59:20","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=65917"},"modified":"2025-01-04T10:46:50","modified_gmt":"2025-01-04T10:46:50","slug":"estudi-pilot-de-deu-sessions-dentrenament-de-supervelocitat-amb-sistema-darrossegament-motoritzat-proposta-metodologica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/estudi-pilot-de-deu-sessions-dentrenament-de-supervelocitat-amb-sistema-darrossegament-motoritzat-proposta-metodologica\/","title":{"rendered":"Estudi pilot de deu sessions d\u2019entrenament de supervelocitat amb sistema d\u2019arrossegament motoritzat: proposta metodol\u00f2gica\u00a0"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els dispositius actuals de sistema d\u2019arrossegament motoritzat s\u00f3n molt precisos a l\u2019hora de seleccionar les c\u00e0rregues i obtenir resultats. En fer-los servir amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia, es podria ampliar el cos te\u00f2ric sobre els efectes dels m\u00e8todes de supervelocitat. Els nostres objectius eren analitzar els resultats d\u2019una intervenci\u00f3 de supervelocitat amb un sistema d\u2019arrossegament motoritzat sobre la velocitat m\u00e0xima de despla\u00e7ament (VMD), la longitud i el ritme dels passos; el temps de vol i contacte i la dist\u00e0ncia fins al primer suport des de la projecci\u00f3 vertical del centre de masses, aix\u00ed com plantejar una proposta metodol\u00f2gica. Sis joves esportistes (edat: 16.71 \u00b1 2.00 anys) van fer deu sessions de supervelocitat amb una assist\u00e8ncia del 5.05 \u00b1 0.53 % del pes corporal al 105.83 \u00b1 1.79 % de la velocitat m\u00e0xima de despla\u00e7ament, utilitzant el dispositiu 1080 Sprint. Despr\u00e9s de la intervenci\u00f3, es van obtenir augments no significatius (p<\/em> > .05) del 2.94 % (IC 95 %: 0.25 – 5.62) de la velocitat m\u00e0xima volunt\u00e0ria de carrera amb una mida de l\u2019efecte gran (rB<\/sub><\/em>: 0.71; IC 95 %: 0.00 \u2013 0.95). La dist\u00e0ncia al primer suport des de la projecci\u00f3 vertical del centre de masses va presentar difer\u00e8ncies significatives (p<\/em> < .05; drB<\/sub><\/em>: 1; IC 95 %:  1 \u2013 1). Els augments no significatius de la velocitat m\u00e0xima de despla\u00e7ament no es poden menysprear en la competici\u00f3 d\u2019alt nivell, on els esportistes difereixen per petites difer\u00e8ncies de rendiment. Atesa la import\u00e0ncia crucial de triar una c\u00e0rrega d\u2019entrenament adequada, resulta necess\u00e0ria una metodologia estandarditzada que permeti comparar els resultats. <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> enfocament ecol\u00f2gic<\/span>, esprint assistit<\/span>, individualitzaci\u00f3<\/span>, mida de l\u2019efecte<\/span>, responders<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En l\u2019\u00e0mbit de l\u2019entrenament esportiu, els entrenadors utilitzen de manera generalitzada la supervelocitat (SV) (Schiffer, 2011<\/a>) per millorar la velocitat m\u00e0xima de despla\u00e7ament (VMD). Un dels m\u00e8todes m\u00e9s utilitzats per generar est\u00edmuls de SV \u00e9s el sistema d\u2019arrossegament (SA), que consisteix a tirar de l\u2019esportista des de davant, tant amb dispositius no motoritzats (Clark et al., 2009<\/a>; Kristensen et al., 2006<\/a>; Mero i Komi, 1985<\/a>; Stoyanov, 2019<\/a>) com amb dispositius motoritzats (Cecilia-Gallego et al., 2022a<\/a>; Clark et al., 2021<\/a>; Mero et al., 1987<\/a>; Sugiura i Aoki, 2008<\/a>; Van den Tillaar, 2021<\/a>). Entre els dispositius de SA motoritzats disponibles actualment en el mercat, destaquem el 1080 Sprint (1080 motion, Liding\u00f6, Su\u00e8cia; https:\/\/www.1080motion.com\/products\/sprint2) i el Dynaspeed (Ergotest Technology AS, Langesund, Noruega; https:\/\/www.musclelabsystem.com\/dynaspeed\/), que permeten seleccionar les c\u00e0rregues mitjan\u00e7ant un sistema electromec\u00e0nic que funciona amb un motor el\u00e8ctric controlat pel seu programa inform\u00e0tic, el qual ens ofereix resultats clars i immediats (Cecilia-Gallego et al., 2022a<\/a>; Clark et al., 2021<\/a>; Lahti et al., 2020<\/a>; Van den Tillaar, 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Actualment, hi ha escasses proves cient\u00edfiques en aquest \u00e0mbit d\u2019estudi que permetin determinar la validesa real de l\u2019entrenament de SV amb SA per a la millora de la VMD. La majoria dels estudis duts a terme ofereix dades de tipus agut sobre l\u2019exposici\u00f3 a la SV en esportistes (Cecilia-Gallego et al., 2022b<\/a>), i les principals conclusions s\u00f3n: 1) aquests efectes es deuen principalment a l\u2019acci\u00f3 del sistema de tracci\u00f3 cap endavant de l\u2019esportista (Gleadhill et al., 2024<\/a>), i 2) es necessiten molts m\u00e9s estudis amb per\u00edodes d\u2019intervenci\u00f3 per determinar si l\u2019entrenament de SV amb SA genera o no adaptacions que permetin millorar la VMD. Aix\u00ed mateix, aquests estudis presenten una gran variabilitat metodol\u00f2gica quant al SA utilitzat, en els participants, en el seu nivell esportiu, edat, sexe o grau de familiaritat amb els dispositius, aix\u00ed com en l\u2019escala i expressi\u00f3 de la c\u00e0rrega d\u2019entrenament. Entre els escassos estudis trobats que inclouen un per\u00edode d\u2019entrenament de SV amb SA, es pot esmentar els de Majdell i Alexander (1991)<\/a> amb jugadors de futbol americ\u00e0, Kristensen et al. (2006)<\/a> amb estudiants d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, Lahti et al. (2020)<\/a> amb jugadors de rugbi, o Stoyanov (2019)<\/a> amb joves velocistes.<\/p>\n\n\n\n

Un concepte important aportat per l\u2019estudi de Lahti et al. (2020)<\/a> \u00e9s la capacitat de resposta dels esportistes a l\u2019entrenament de SV amb SA. El concepte de participants que responen a l\u2019entrenament de la manera prevista (responders<\/em>)s\u2019ha estudiat en profunditat (Mann et al., 2014<\/a>; Pickering i Kiely, 2017<\/a>; Pickering i Kiely, 2019<\/a>) i una de les principals conclusions a les quals s\u2019ha arribat \u00e9s que el problema no rau en l\u2019exist\u00e8ncia de participants que responen a l\u2019entrenament (o que ho fan intensament, high responders<\/em>) i de participants que responen escassament (low responders<\/em>) (Pickering i Kiely, 2019<\/a>), sin\u00f3 en la c\u00e0rrega d\u2019entrenament utilitzada i la seva dosificaci\u00f3 (Mann et al., 2014<\/a>). Dit d\u2019una altra manera, si un esportista no respon a un determinat entrenament, possiblement es degui a una mala elecci\u00f3 i dosificaci\u00f3 de la c\u00e0rrega d\u2019entrenament (Pickering i Kiely, 2019<\/a>). En aquest cas, s\u2019han d\u2019ajustar els par\u00e0metres fins a trobar els que produeixin canvis en el rendiment, aix\u00ed com intentar ajustar la c\u00e0rrega d\u2019entrenament a cada participant de manera individualitzada (Pickering i Kiely, 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Actualment, alguns estudis proposen un enfocament ecol\u00f2gic sobre l\u2019entrenament, m\u00e9s allunyat de les condicions de laboratori (Ara\u00fajo et al., 2006<\/a>; Torrents, 2005<\/a>), i introduir l\u2019entrenament de SV en la planificaci\u00f3 global dels esportistes (Lahti et al., 2020<\/a>; Stoyanov, 2019<\/a>). Cal destacar que la bibliografia existent sobre la SV no recomana en especial l\u2019entrenament de supervelocitat en esportistes joves o inexperts, principalment pel risc de lesi\u00f3 i per la possibilitat de no tenir un patr\u00f3 t\u00e8cnic estable que es pugui modificar negativament (Schiffer, 2011<\/a>). Per tant, \u00e9s necessari con\u00e8ixer l\u2019estat de maduresa dels participants (Mirwald et al., 2002<\/a>), i que aquests es familiaritzin amb els dispositius i les condicions de SV.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Buscant un enfocament ecol\u00f2gic, es va decidir dur a terme un estudi pilot, amb una intervenci\u00f3 emmarcada en la planificaci\u00f3 global de l\u2019entrenament, de 10 sessions de SV i amb l\u2019\u00fas del dispositiu 1080 Sprint. L\u2019objectiu principal de l\u2019estudi era analitzar els efectes de l\u2019entrenament de SV amb SA sobre la VMD dels participants i altres variables cinem\u00e0tiques i biomec\u00e0niques que poguessin explicar els efectes produ\u00efts. La hip\u00f2tesi proposada era que la intervenci\u00f3 produiria un augment de la VMD dels participants, encara que amb diferents efectes en funci\u00f3 de les seves caracter\u00edstiques. Es pot afegir que entenem aquest estudi pilot com una proposta de metodologia d\u2019entrenament que es pot replicar per comparar resultats i arribar a conclusions m\u00e9s generals sobre l\u2019entrenament de SV amb SA motoritzats. <\/p>\n\n\n\n

Materials i m\u00e8todes<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va seleccionar una mostra de conveni\u00e8ncia de vuit joves esportistes. Dos d\u2019ells no van acabar l\u2019entrenament a causa de problemes musculars, per la qual cosa al final es van incloure sis esportistes en l\u2019estudi (2 homes i 4 dones). Les dades antropom\u00e8triques van ser registrades per un avaluador amb certificat de nivell 1 per la Societat Internacional per a l\u2019Aven\u00e7 de la Cineantropometria (ISAK, per les sigles en angl\u00e8s) (Esparza-Ros et al., 2019<\/a>) seguint el protocol de l\u2019ISAK. El c\u00e0lcul de l\u2019estat de maduresa dels participants es va efectuar mitjan\u00e7ant la recollida de dades antropom\u00e8triques seguint el protocol proposat per Mirwald et al. (2002)<\/a>. Les caracter\u00edstiques de la mostra es poden consultar a la Taula 1.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques dels participants i percentatge de pes corporal de cada c\u00e0rrega assistida.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

L\u2019estudi es va dur a terme d\u2019acord amb les directrius de la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki i va ser aprovat pel Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Universitat del Pa\u00eds Basc (codi de protocol M10_2021_191). Es va obtenir el consentiment i l\u2019assentiment informats de tots els participants i dels seus pares quan els participants eren menors d\u2019edat.<\/p>\n\n\n\n

Disseny<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Aplicant un disseny individual per a cada participant, es van fer 10 sessions d\u2019entrenament de SV amb un SA motoritzat. Es van registrar les variables de temps en un esprint llan\u00e7at de 5 m (T5 m), la VMD en un esprint llan\u00e7at de 5 m (V5 m), la longitud de pas (LP), el ritme de pas (RP), el temps de contacte (TC), el temps de vol (TV) i la dist\u00e0ncia horitzontal entre el primer contacte del suport a terra i la projecci\u00f3 vertical del centre de masses (CM) en un esprint m\u00e0xim no assistit i tres esprints assistits amb diferents c\u00e0rregues. Es van comparar els resultats obtinguts en les diferents condicions, abans i despr\u00e9s de l\u2019entrenament, per avaluar-ne l\u2019efecte. Tamb\u00e9 es van comparar els resultats entre condicions en cada moment per determinar l\u2019efecte de cada c\u00e0rrega de SV sobre les diferents variables relatives a la VMD. La intervenci\u00f3 va tenir lloc durant el mesocicle previ a les competicions en pista coberta. La Taula 2 mostra el calendari del per\u00edode d\u2019intervenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Pla d\u2019entrenament setmanal durant la intervenci\u00f3.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Procediments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els esportistes van fer dues sessions de familiaritzaci\u00f3 amb el SA motoritzat abans de la intervenci\u00f3. Durant aquestes sessions, tamb\u00e9 es van recollir dades antropom\u00e8triques. Un cop fetes aquestes sessions, les c\u00e0rregues escollides per a la prova preliminar van ser les que podien generar increments aproximats del 3-5\u00a0% sobre la VMD dels esportistes (Cecilia-Gallego et al., 2022a<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En els dies d\u2019obtenci\u00f3 de dades de la prova preliminar i la posterior, els esportistes van fer un escalfament estandarditzat similar al de Clark et al. (2021)<\/a>. A continuaci\u00f3, van fer un esprint m\u00e0xim no assistit i tres esprints assistits amb c\u00e0rregues creixents (2 kg, 4 kg i 5.25 kg). El temps de recuperaci\u00f3 entre repeticions va ser de 8-10 minuts. A la Taula 1 es mostra el percentatge de les c\u00e0rregues en relaci\u00f3 amb el pes corporal de cada participant.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

A partir de la prova preliminar, es van seleccionar les c\u00e0rregues individuals per a les sessions d\u2019entrenament i es van utilitzar les que produ\u00efen un increment aproximat del 3-5\u00a0% en la velocitat m\u00e0xima de l\u2019esportista (Cecilia-Gallego et al., 2022a<\/a>; Clark et al., 2009<\/a>; Sedl\u00e1cek et al., 2015<\/a>). No obstant aix\u00f2, la c\u00e0rrega utilitzada durant les carreres de les sessions d\u2019entrenament es va poder modificar en funci\u00f3 del resultat obtingut en la prova de VMD per a cada una d\u2019aquestes: es va augmentar o es va disminuir per ajustar-la a l\u2019objectiu del 103-105\u00a0% en cada carrera. En suma, l\u2019element important no era la c\u00e0rrega, sin\u00f3 el seu resultat. Aix\u00f2 es va poder fer gr\u00e0cies al programa inform\u00e0tic Qu\u00e0ntum (v3.9.9.5, 1080 motion, Liding\u00f6, Su\u00e8cia) integrat al dispositiu que es va utilitzar, el qual ofereix immediatament valors de temps i velocitat al llarg de la dist\u00e0ncia recorreguda. A la Taula 3 es mostra la c\u00e0rrega mitjana de les carreres efectuades per cada esportista, expressada en valors absoluts (kg) i com a percentatge relatiu al pes corporal de l\u2019esportista.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Par\u00e0metres d\u2019intervenci\u00f3. <\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Les sessions de SV van tenir lloc en una pista d\u2019atletisme sint\u00e8tica a l\u2019aire lliure i es van planificar de la manera seg\u00fcent: 1) escalfament estandarditzat (Clark et al., 2021<\/a>); i 2) part principal de l\u2019entrenament consistent en una carrera amb el dispositiu 1080 Sprint i c\u00e0rrega zero com a prova inicial de la sessi\u00f3, m\u00e9s 6-8 carreres assistides amb la c\u00e0rrega seleccionada per a cada esportista i 8-10 minuts de temps de recuperaci\u00f3 entre carreres. El nombre de carreres per a cada esportista es va ajustar individualment en funci\u00f3 de la fatiga i del percentatge de VMD assolit. Tots els esportistes van fer un total de 10 sessions. A la Taula 3 es mostra el nombre de carreres a les quals va assistir cada esportista i el temps total d\u2019exposici\u00f3.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

L\u2019assist\u00e8ncia en l\u2019esprint es va dur a terme utilitzant el dispositiu 1080 Sprint, prove\u00eft de 90 m de cable que s\u2019enrotlla o desenrotlla mec\u00e0nicament mitjan\u00e7ant un servomotor (Motor S\u00e8rie G5 de 2.000 rpm; OMRON Corp. Kyoto, Jap\u00f3) i es controla mitjan\u00e7ant el programa inform\u00e0tic Qu\u00e0ntum (1080 motion). El dispositiu 1080 Sprint es va col\u00b7locar a una al\u00e7ada de 80 cm perqu\u00e8 la traject\u00f2ria de l\u2019assist\u00e8ncia fos el m\u00e9s horitzontal possible, i l\u2019esportista es va subjectar amb un cintur\u00f3 i un mosquet\u00f3 al cable de fibra del dispositiu. En el mode Isot\u00f2nic assistit, l\u2019aparell permet ajustar la c\u00e0rrega entre 1 i 15 kg, amb variacions de 0.1 kg. Aquest dispositiu permet triar les vegades que ha d\u2019oferir assist\u00e8ncia. Es va decidir no aplicar assist\u00e8ncia durant els primers 20 metres de la carrera per no afectar la fase d\u2019acceleraci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 tenint en compte que Van den Tillaar (2021)<\/a> comenta que no observa difer\u00e8ncies entre la VMD i la velocitat supram\u00e0xima en la primera fase d\u2019acceleraci\u00f3. A continuaci\u00f3, l\u2019esportista va rebre assist\u00e8ncia durant els 30 metres seg\u00fcents. Als 50 metres de la sortida, el dispositiu va deixar d\u2019oferir assist\u00e8ncia i l\u2019esportista va frenar progressivament durant uns 20 metres fins que el moviment es va aturar per complet. Durant els 30 metres assistits, el programa inform\u00e0tic Qu\u00e0ntum va proporcionar dades de temps i velocitat per a aquell interval. Aquestes dades es van utilitzar per controlar la c\u00e0rrega en funci\u00f3 dels resultats de la prova preliminar i de cada una de les carreres de les sessions d\u2019intervenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Avaluacions<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les variables T5m (s) i V5m (m\/s) es van obtenir amb fotoc\u00e8l\u00b7lules d\u2019un sol feix (www.chronojump.org\/product-category\/races\/) (Vicens-Bordas et al., 2020<\/a>), situades a 1 m d\u2019al\u00e7ada i connectades a un ordinador port\u00e0til (Toshiba Satellite Pro R50-B-10v) amb el programa inform\u00e0tic Chronojump (versi\u00f3 1.9.0, www.chronojump.org\/software\/) i es van registrar entre el metre n\u00famero 40 i el metre n\u00famero 45 de cada esprint (Padull\u00e9s-Riu, 2011<\/a>).Per obtenir les variables LP (cm), TC (s), TV (s) i DH (cm), les proves es van enregistrar amb una c\u00e0mera Casio Exilim F1 (http:\/\/arch.casio-intl.com\/asia-mea\/en\/dc\/ex_f1\/) a 300 fps (Busc\u00e0 et al., 2016<\/a>) i es van analitzar dues vegades en dos passos consecutius, aproximadament entre el metre n\u00famero 42.5 i el metre n\u00famero 47.5, amb el programa inform\u00e0tic d\u2019an\u00e0lisi Kinovea 2D (versi\u00f3 estable 0.8.15, www.kinovea.org\/download.html) (Puig-Div\u00ed et al., 2017<\/a>; Reinking et al., 2018<\/a>). Els valors d\u2019aquestes variables corresponen al valor mitj\u00e0 dels dos trams en dos passos consecutius. La c\u00e0mera es va col\u00b7locar perpendicular al metre n\u00famero 45 de la carrera a una dist\u00e0ncia de 13 m de la l\u00ednia de carrera i a una al\u00e7ada d\u20191.5 m. L\u2019efecte Parallax es va contrarestar posant refer\u00e8ncies entre el metre n\u00famero 40 i el metre n\u00famero 50, en la projecci\u00f3 en qu\u00e8 els esportistes apareixen en c\u00e0mera creuant aquesta dist\u00e0ncia (Romero-Franco et al., 2017<\/a>). Es van col\u00b7locar marcadors al cap del f\u00e8mur i al metatars de la cama dreta. La variable RP es va calcular indirectament (nombre de passos\/temps de pas [TC + TV]).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisis estad\u00edstiques<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La normalitat de la distribuci\u00f3 de les dades es va comprovar mitjan\u00e7ant la prova de Shapiro-Wilk. Per avaluar els canvis dins del grup entre la prova preliminar i la posterior de les puntuacions de les variables cinem\u00e0tiques, es va utilitzar la prova de rangs amb signe de Wilcoxon. A fi de quantificar les difer\u00e8ncies dins dels grups despr\u00e9s de la intervenci\u00f3, es va utilitzar la correlaci\u00f3 biserial per rangs aparellats (r<\/em>B<\/sub>) i es va calcular el percentatge de canvi. Els valors de r<\/em>B<\/sub> es van interpretar aix\u00ed: < .1\u00a0=\u00a0insignificant; .1-.3\u00a0=\u00a0petit; .3 – .5\u00a0=\u00a0moderat; i > .5 = gran (Cohen, 2013<\/a>). El nivell de significaci\u00f3 es va fixar en .05 per a totes les proves. Totes les an\u00e0lisis estad\u00edstiques es van fer amb JASP per a Mac (versi\u00f3 0.16.4; JASP Team [2021], Universitat d\u2019Amsterdam, Pa\u00efsos Baixos).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A la Taula 4 es mostren els canvis entre la prova preliminar i la posterior de les puntuacions de les variables cinem\u00e0tiques en diferents condicions de SV. A la Figura 1 es mostra el gr\u00e0fic amb les mides de l\u2019efecte (ME) de les variables cinem\u00e0tiques en la condici\u00f3 V0. Aix\u00ed mateix, a la Figura 2 es mostren els canvis entre la prova preliminar i la posterior de les variables V5m, LP, RP, TC, TV i DH.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Canvis entre la prova preliminar i la posterior de les puntuacions de les variables cinem\u00e0tiques en diferents condicions de supervelocitat i canvi percentual en la condici\u00f3 V0 despr\u00e9s del per\u00edode d\u2019entrenament.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Gr\u00e0fic amb les mides de l\u2019efecte de les variables cinem\u00e0tiques en la condici\u00f3 V0<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Canvi entre la prova preliminar i la posterior de cada participant en les diferents variables.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de la intervenci\u00f3, es van observar millores en la VMD (V5m) dels esportistes, si b\u00e9 aquestes no tenien significaci\u00f3 estad\u00edstica (p<\/em> > .05). Els canvis en la VMD s\u2019han d\u2019observar des d\u2019una perspectiva individual i tenint en compte la naturalesa multifactorial del rendiment esportiu. Per aquesta ra\u00f3, encara que no siguin estad\u00edsticament significatius, de vegades els petits percentatges de millora trobats en alguns esportistes podrien ser decisius en el resultat final (Loturco, 2023<\/a>), especialment en les proves de velocitat en atletisme (Loturco et al., 2022<\/a>; Salo et al., 2011<\/a>). En la condici\u00f3 de VMD no assistida, les difer\u00e8ncies significatives (p<\/em>\u00a0<\u00a0.05) es van registrar en DH amb una gran mida de l\u2019efecte (rB<\/sub><\/em>: 1; IC 95\u00a0%: 1-1), mentre que, en les altres variables, les difer\u00e8ncies no van ser significatives i les mides de l\u2019efecte van ser insignificants o petites (vegeu la Taula 4), per la qual cosa el patr\u00f3 de carrera natural no es va veure afectat significativament.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

En estudis similars, apareixen augments de la VMD despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 de SV amb SA, encara que les difer\u00e8ncies metodol\u00f2giques dificulten la comparaci\u00f3 dels resultats. Despr\u00e9s de sis setmanes d\u2019entrenament, Majdell i Alexander (1991)<\/a> van obtenir augments significatius en la VMD (p<\/em>\u00a0<\u00a0.05) utilitzant SA motoritzats en jugadors de futbol mascul\u00ed de l\u2019equip universitari (edat: 23 \u00b1 2.73 anys), mentre que Kristensen et al. (2006)<\/a> tamb\u00e9 van informar de millores significatives en la VMD (p<\/em> < .05) en estudiants d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica (edat: 22 \u00b1 2.6 anys) amb SA no motoritzats despr\u00e9s de la intervenci\u00f3. Cap dels dos estudis no va mostrar difer\u00e8ncies significatives en les variables cinem\u00e0tiques, excepte en el temps de suport (Majdell i Alexander, 1991<\/a>) i el temps de pas (Kristensen et al., 2006<\/a>), per la qual cosa es pot afirmar que el patr\u00f3 t\u00e8cnic de l\u2019esprint no es va veure afectat. D\u2019altra banda, Lahti et al. (2020)<\/a>, despr\u00e9s de 12.5 \u00b1 0.7 sessions d\u2019entrenament de SV amb el dispositiu 1080 Sprint en 10 jugadors de rugbi mascul\u00ed (edat: 20.1 \u00b1 1 anys), van observar augments significatius de la VMD de 3.40 \u00b1 4.15\u00a0% (p<\/em>\u00a0< \u00a0.03; ME: 0.47; IC 95\u00a0%:-0.38 – 1.32), si b\u00e9 assenyalen que nom\u00e9s 5 dels 10 membres del grup responen positivament en la direcci\u00f3 prevista despr\u00e9s de l\u2019entrenament, la qual cosa refor\u00e7a la necessitat d\u2019individualitzar la c\u00e0rrega. Per tant, es pot argumentar que els possibles canvis en la VMD dels esportistes es deuen a millores neuronals i de coordinaci\u00f3 dins de la fase inicial de l\u2019entrenament (Kristensen et al., 2006<\/a>), per la qual cosa caldria fer estudis amb per\u00edodes d\u2019intervenci\u00f3 m\u00e9s llargs.<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, com ja s\u2019ha esmentat, l\u2019heterogene\u00eftat metodol\u00f2gica dels estudis \u00e9s tan \u00e0mplia que no \u00e9s possible concloure l\u2019entrenament de SV amb SA m\u00e9s enll\u00e0 de la mateixa mostra de l\u2019estudi. Aquesta heterogene\u00eftat afecta molts factors propis de la mostra, com ara el sexe, l\u2019edat, l\u2019especialitat esportiva i l\u2019experi\u00e8ncia en l\u2019entrenament, per\u00f2 tamb\u00e9 als procediments utilitzats en la intervenci\u00f3 en aspectes com els SA utilitzats, les c\u00e0rregues, les dist\u00e0ncies, el temps d\u2019intervenci\u00f3, els instruments i procediments de mesura, les variables analitzades, etc. Per aix\u00f2, una segona motivaci\u00f3 d\u2019aquest estudi era fer una s\u00e8rie de propostes metodol\u00f2giques que es puguin replicar per ampliar els coneixements sobre l\u2019entrenament de SV amb SA i els seus efectes. Creiem que s\u2019ha d\u2019aprofitar el fet de comptar amb dispositius com el 1080 Sprint utilitzat en aquest estudi, especialment a l\u2019hora de fer estudis, per la seva capacitat de supervisar la c\u00e0rrega d\u2019entrenament i els seus efectes de manera individualitzada i immediata (Cecilia-Gallego et al., 2022a<\/a>; Clark et al., 2021<\/a>; Lahti et al., 2020<\/a>; Van den Tillaar, 2021<\/a>), davant d\u2019altres sistemes utilitzats, com els SA no motoritzats (Kristensen et al., 2006<\/a>) o les cordes el\u00e0stiques (Stoyanov, 2019<\/a>).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Estudis similars al nostre (Kristensen et al., 2006<\/a>; Majdell i Alexander, 1991<\/a>; Stoyanov, 2019<\/a>) presenten difer\u00e8ncies quant a edat, sexe i experi\u00e8ncia en l\u2019entrenament i, en relaci\u00f3 amb aquests, els nostres participants van ser els m\u00e9s joves (vegeu la Taula 1). Tot i que es recomana no utilitzar l\u2019entrenament amb SV en participants joves i inexperts (Schiffer, 2011<\/a>), els nostres participants es trobaven en el per\u00edode posterior al PHV (3.33 \u00b1 1.54 anys) (Mirwald et al., 2002<\/a>), tenien prou experi\u00e8ncia en l\u2019entrenament de velocitat (5.17 \u00b1 1.17 anys) i van rebre dues sessions de familiaritzaci\u00f3 amb el dispositiu. Aquestes dades indiquen que els participants en l\u2019estudi, especialment les noies, han superat amb escreix el per\u00edode de PHV, per la qual cosa les seves caracter\u00edstiques maduratives, fisiol\u00f2giques i antropom\u00e8triques s\u2019assemblen ara a les dels adults. A m\u00e9s, la seva experi\u00e8ncia en l\u2019entrenament atl\u00e8tic permetria aplicar-los aquests m\u00e8todes.<\/p>\n\n\n\n

Normalment, les c\u00e0rregues d\u2019entrenament s\u2019han triat en funci\u00f3 de l\u2019increment produ\u00eft sobre la VMD, amb la recomanaci\u00f3 d\u2019utilitzar les que porten l\u2019esportista a velocitats entre un 3\u00a0% i un 10\u00a0% superiors a la VMD (Clark et al., 2009<\/a>; Mero i Komi, 1985<\/a>; Sedl\u00e1cek et al., 2015<\/a>; Sugiura i Aoki, 2008<\/a>). En el cas del nostre estudi, hem treballat amb c\u00e0rregues mitjanes del 5.05 \u00b1 0.53\u00a0% del pes corporal, que han produ\u00eft velocitats mitjanes del 105.71\u00a0% de la VMD. Considerem especialment rellevant determinar aquests valors per a estudis posteriors i la seva comparaci\u00f3. Aix\u00ed mateix, en el nostre estudi la c\u00e0rrega no va ser fixa, sin\u00f3 que es va ajustar entre sessions i dins de cada sessi\u00f3, tenint en compte l\u2019efecte produ\u00eft, \u00e9s a dir, l\u2019objectiu del 103-105\u00a0% de la VMD. Aquest aspecte tamb\u00e9 es t\u00e9 en compte en l\u2019estudi de Stoyanov (2019)<\/a> amb cordes el\u00e0stiques, que fixa els seus objectius en la velocitat resultant, del 102-103\u00a0% al 108-110\u00a0%, en funci\u00f3 de la dist\u00e0ncia i de l\u2019esportista, aix\u00ed com en el de Lahti et al. (2020)<\/a>, l\u2019objectiu del qual era obtenir velocitats del 105\u00a0% de la VMD, amb un ajustament setmanal de les c\u00e0rregues.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

La intervenci\u00f3 feta es basa en un enfocament ecol\u00f2gic (Ara\u00fajo et al., 2006<\/a>; Torrents, 2005<\/a>) sobre l\u2019entrenament dels esportistes (vegeu la Taula 2), que l\u2019inclou en la seva pr\u00f2pia preparaci\u00f3 per a la competici\u00f3. Creiem que aquest tipus d\u2019estudis, encara que s\u00f3n m\u00e9s dif\u00edcils de controlar per l\u2019elevat nombre de variables de confusi\u00f3 que poden apar\u00e8ixer, aporten informaci\u00f3 amb m\u00e9s validesa externa que els estudis fets en situacions anal\u00edtiques o de laboratori (Kristensen et al., 2006<\/a>; Majdell i Alexander, 1991<\/a>). Aquesta mateixa l\u00ednia d\u2019enfocament ecol\u00f2gic es pot trobar a Stoyanov (2019)<\/a>, amb joves velocistes, i Lahti et al. (2020)<\/a> amb jugadors de rugbi. En tots dos estudis, ens proporcionen les dades de la intervenci\u00f3 i la resta del contingut de l\u2019entrenament. Tamb\u00e9 s\u2019ha de posar \u00e8mfasi en la necessitat de fer estudis amb un grup de control que dugui a terme la mateixa intervenci\u00f3 en una situaci\u00f3 m\u00e9s anal\u00edtica, per poder avaluar l\u2019efic\u00e0cia d\u2019aquest tipus d\u2019intervenci\u00f3.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

El nostre estudi t\u00e9 la limitaci\u00f3 de la mida de la mostra final, en la qual nom\u00e9s 6 participants van acabar la intervenci\u00f3, dels 8 que la van iniciar. Aquesta petita mostra no proporciona prou pot\u00e8ncia estad\u00edstica als resultats obtinguts, per\u00f2 considerem necessari atendre la individualitat dels resultats (Loturco et al., 2022<\/a>) i la mida de l\u2019efecte del tractament, sense centrar-se \u00fanicament en la significaci\u00f3 estad\u00edstica dels resultats (Hopkins et al., 2009<\/a>; Swinton et al., 2022<\/a>; Turner et al., 2021b<\/a>, 2021a<\/a>). Observem que en l\u2019estudi de Lahti et al. (2020)<\/a> s\u2019obt\u00e9 una ME de 0.47 (-0.38 – 1.32) amb un p.<\/em>\u00a0=\u00a0.03, mentre que en el nostre s\u2019obt\u00e9 una ME superior (0.71 [-0.00 – 0.95]), per\u00f2 un valor de p<\/em> no significatiu, a causa de l\u2019amplitud m\u00e9s gran de l\u2019interval de confian\u00e7a. Si ens fixem en la resposta individual, Lahti et al. (2020)<\/a> observen que 5 dels 10 participants no responen en la direcci\u00f3 esperada, cosa que atribueixen a una c\u00e0rrega d\u2019entrenament inadequada, segons el seu perfil inicial de for\u00e7a-velocitat, mentre que, en el nostre, nom\u00e9s n\u2019hi va haver 2 dels 6 que no van millorar el seu VMD despr\u00e9s del tractament (M1: -0.12\u00a0%; F4: -0.51\u00a0%) i la resta dels esportistes s\u00ed que van millorar, alguns considerablement en valors percentuals (F2: +5.87\u00a0%; F3: +7.07\u00a0%; H1: +1.48\u00a0%; H2: +2.82\u00a0%). La introducci\u00f3 de proves de seguiment durant unes setmanes tamb\u00e9 ens podria proporcionar m\u00e9s informaci\u00f3 sobre els efectes de l\u2019entrenament (Bissas et al., 2022<\/a>; Lahti et al., 2020<\/a>), a m\u00e9s de tenir en compte el possible error en els procediments de mesurament, aspecte gens menyspreable en la recerca i que pot donar lloc a resultats falsos en avaluar si una persona respon o no a l\u2019entrenament (Mann et al., 2014<\/a>; Pickering i Kiely, 2019<\/a>). Pickering i Kiely (2019<\/a>) afirmen que l\u2019aspecte m\u00e9s important de l\u2019entrenament \u00e9s la dosificaci\u00f3 individual de la c\u00e0rrega d\u2019entrenament i que la falta de resposta al proc\u00e9s es pot deure al fet que no era adequat per a les seves caracter\u00edstiques. Segons aquests mateixos autors, s\u2019haurien de deixar d\u2019emprar els termes responder<\/em> (\u201cparticipant que respon al tractament\u201d) i non-responder<\/em> (el contrari), i el segon s\u2019hauria de canviar per Did not respond<\/em> (\u201cel participant no va respondre\u201d), indicant aix\u00ed el motiu pel qual l\u2019esportista no va respondre al tractament. Finalment, es necessiten m\u00e9s estudis per poder determinar si existeix un patr\u00f3 espec\u00edfic d\u2019abs\u00e8ncia de resposta a cada tipus d\u2019exercici (Mann et al., 2014<\/a>), en aquest cas al de SV.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions i aplicacions pr\u00e0ctiques<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

\u00c9s necessari un per\u00edode d\u2019adaptaci\u00f3 o familiaritzaci\u00f3 a les condicions de la SV generades pel SA per poder c\u00f3rrer a velocitat supram\u00e0xima de manera controlada. Les primeres repeticions generen inseguretat i desconfian\u00e7a en els esportistes.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019entrenament de SV amb SA pot ser un bon m\u00e8tode per reduir els valors de TC, la qual cosa constitueix un factor determinant en el rendiment per millorar la VMD, ja que les condicions de SV impliquen una necessitat m\u00e9s gran de forces verticals de reacci\u00f3 a terra.<\/p>\n\n\n\n

La gesti\u00f3 i dosificaci\u00f3 de les c\u00e0rregues s\u2019ha de fer de manera individualitzada i di\u00e0ria, adaptant les c\u00e0rregues a l\u2019objectiu proposat. <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s possible que els per\u00edodes d\u2019intervenci\u00f3 d\u2019unes 4-6 setmanes resultin insuficients; seria recomanable aplicar per\u00edodes m\u00e9s llargs, d\u2019entre 8 i 12 setmanes, per poder avaluar els resultats m\u00e9s enll\u00e0 de la fase inicial de l\u2019entrenament. <\/p>\n\n\n\n

En la investigaci\u00f3, s\u2019han de recollir dades sobre la salut individual, tant fisiol\u00f2giques com psicol\u00f2giques o emocionals, durant les proves, a fi de determinar qualsevol possible influ\u00e8ncia en els resultats. <\/p>\n\n\n\n

Finan\u00e7ament<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El present estudi no ha rebut finan\u00e7ament extern.<\/p>\n\n\n\n

Conflictes d\u2019interessos<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els autors declaren que no tenen cap conflicte d\u2019interessos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Els dispositius actuals de sistema d\u2019arrossegament motoritzat s\u00f3n molt precisos a l\u2019hora de seleccionar les c\u00e0rregues i obtenir resultats. En fer-los servir amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia, es podria ampliar el cos te\u00f2ric sobre els efectes dels m\u00e8todes de supervelocitat. Els nostres objectius eren analitzar els resultats d\u2019una intervenci\u00f3 de supervelocitat amb un sistema d\u2019arrossegament motoritzat […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48,48],"tags":[11107,11105,11108,11106,11109],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>","Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>","Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["enfocament ecol\u00f2gic<\/a>","esprint assistit<\/a>","individualitzaci\u00f3<\/a>","mida de l\u2019efecte<\/a>","responders<\/a>"],"unlinked":["enfocament ecol\u00f2gic<\/span>","esprint assistit<\/span>","individualitzaci\u00f3<\/span>","mida de l\u2019efecte<\/span>","responders<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 2 anys ago","modified":"Updated 1 any ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 setembre 2024","modified":"Updated on 4 gener 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 setembre 2024 20:59","modified":"Updated on 4 gener 2025 10:46"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65917\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=65917"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65917\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":66641,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65917\/revisions\/66641\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=65917"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=65917"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=65917"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}