{"id":65913,"date":"2024-09-30T20:57:26","date_gmt":"2024-09-30T20:57:26","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=65913"},"modified":"2025-10-03T15:08:07","modified_gmt":"2025-10-03T15:08:07","slug":"patrons-de-conducta-de-les-passades-en-finals-de-champions-league-2018-2022","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/patrons-de-conducta-de-les-passades-en-finals-de-champions-league-2018-2022\/","title":{"rendered":"Patrons de conducta de les passades en finals de Champions League (2018-2022)"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar els patrons de conducta de les passades fetes a les finals de la UEFA Champions League disputades entre 2018 i 2022, identificant els factors situacionals (posici\u00f3 en el camp, pressi\u00f3 de l\u2019oponent) i conductuals (t\u00e8cnica de passada, presa de decisions) associats a les passades reeixides. Les passades reeixides s\u00f3n les que resulten en la p\u00e8rdua de possessi\u00f3 de l\u2019oponent, culminen en gol o xut. L\u2019estudi va ser puntual, nomot\u00e8tic i multidimensional, i es va basar en l\u2019observaci\u00f3  d\u2019un moment espec\u00edfic sense seguiment continu, la comparaci\u00f3 de comportaments de set equips i l\u2019an\u00e0lisi de diversos nivells de resposta amb un instrument d\u2019observaci\u00f3. Per a aix\u00f2, es va construir i es va validar un instrument d\u2019observaci\u00f3 mitjan\u00e7ant revisi\u00f3 d\u2019experts, proves pilot i an\u00e0lisi de fiabilitat i validesa, assegurant la precisi\u00f3 en la codificaci\u00f3. Els participants de l\u2019estudi van ser equips professionals que van jugar les finals de la UEFA Champions League i es van registrar i es van codificar 4,658 passades. Els resultats preliminars indiquen que les passades des de la zona ofensiva (3\/4 del camp contrari) tenen m\u00e9s probabilitat de culminar en gol o xut, mentre que les passades de m\u00e9s dist\u00e0ncia estan m\u00e9s associades a la p\u00e8rdua de possessi\u00f3. Aquestes troballes suggereixen que el moment del partit, la ubicaci\u00f3 en el camp i la dist\u00e0ncia de la passada s\u00f3n factors clau en l\u2019\u00e8xit o el frac\u00e0s de les jugades.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> coordenadas polares<\/span>, coordenadas polares<\/span>, coordenadas polares<\/span>, coordenades polars<\/span>, marcador<\/span>, metodologia observacional<\/span>, temps de joc<\/span>, zones del camp<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La recerca en esports d\u2019equip ha adquirit una import\u00e0ncia creixent en termes f\u00edsics, t\u00e8cnics i t\u00e0ctics. Aix\u00f2 ha perm\u00e8s als equips prendre decisions informades en diferents situacions, emparades per l\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica (Rennie et al., 2018<\/a>; Young et al., 2019<\/a>). En aquest sentit, en els \u00faltims anys s\u2019ha incrementat la import\u00e0ncia de validar instruments que permetin avaluar la compet\u00e8ncia en el futbol professional utilitzant prove\u00efdors de dades com WyScout (S\u00e1nchez-L\u00f3pez et al., 2023<\/a>). Aix\u00ed mateix, la comprensi\u00f3 de les transicions en la possessi\u00f3 de la pilota ha estat objecte d\u2019estudi per entendre millor les probabilitats d\u2019\u00e8xit en jugades espec\u00edfiques (Castellano-Paulis et al., 2009<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb aix\u00f2, la metodologia observacional ha estat essencial en aquest aven\u00e7, especialment en l\u2019avaluaci\u00f3 de comportaments en esports col\u00b7lectius d\u2019invasi\u00f3. Espec\u00edficament en l\u2019\u00e0mbit del futbol, els estudis han abordat accions tecnicot\u00e0ctiques, l\u2019evoluci\u00f3 dels gols en competicions mundials i la circulaci\u00f3 de la pilota en diverses categories (Gr\u00e9haigne et al., 2010<\/a>; Iv\u00e1n-Baraga\u00f1o et al., 2022<\/a>; Mi\u0107ovi\u0107 et al., 2022<\/a>; Muriarte Solana et al., 2023<\/a>; Ortega-Toro, 2019<\/a>). Aquests enfocaments han proporcionat informaci\u00f3 valuosa sobre el desenvolupament del joc, l\u2019efic\u00e0cia en les fases ofensives i l\u2019optimitzaci\u00f3 d\u2019estrat\u00e8gies de joc.<\/p>\n\n\n\n

La metodologia observacional, a m\u00e9s de ser \u00e0mpliament utilitzada, ha obert pas a la implementaci\u00f3 de diverses t\u00e8cniques d\u2019an\u00e0lisi de dades en l\u2019estudi d\u2019esports d\u2019equip (Barreira et al., 2020<\/a>). Entre aquestes t\u00e8cniques, les coordenades polars (CP) han estat fonamentals, ja que permeten estimar les relacions entre un comportament espec\u00edfic i altres d\u2019observats. S\u2019han aplicat en l\u2019an\u00e0lisi del joc ofensiu propostes pedag\u00f2giques i l\u2019avaluaci\u00f3 d\u2019indicadors de rendiment (Flores-Rodr\u00edguez, 2020<\/a>; Maneiro et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En el context espec\u00edfic del futbol, l\u2019an\u00e0lisi mitjan\u00e7ant xarxes de passada ha estat un recurs valu\u00f3s per definir les caracter\u00edstiques dels equips i explicar el seu \u00e8xit al camp (Buld\u00fa et al., 2019<\/a>; Casta\u00f1er et al., 2016<\/a>; Maneiro et al., 2018<\/a>; Zeng i Zhang, 2022<\/a>). Aquests estudis han proporcionat par\u00e0metres com ara l\u2019\u00edndex de comportament ofensiu i l\u2019\u00edndex de control del joc, crucials per detectar el grau de control d\u2019un equip sobre el rival.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi global, s\u2019ha observat la import\u00e0ncia d\u2019examinar l\u2019efic\u00e0cia en les unitats de possessi\u00f3. Aquests segments de joc, definits pel control de la pilota, s\u00f3n fonamentals per analitzar la qualitat, l\u2019efectivitat i la distribuci\u00f3 de la possessi\u00f3. S\u2019ha demostrat que factors com el nombre total de passades, la precisi\u00f3 en la passada i altres aspectes es relacionen estretament amb l\u2019\u00e8xit en aquestes unitats (Collet, 2012<\/a>; Hewitt et al., 2016<\/a>; Zeng i Zhang, 2022<\/a>). Aquests estudis han proporcionat informaci\u00f3 valuosa sobre la relaci\u00f3 entre diferents par\u00e0metres i l\u2019\u00e8xit en el joc.<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb les passades i l\u2019anotaci\u00f3, s\u2019ha descobert que la relaci\u00f3 entre la quantitat de passades i l\u2019\u00e8xit en les anotacions presenta certes contradiccions. Per exemple, mentre se suggereix que efectuar menys passades per acci\u00f3 augmenta la probabilitat de fer un gol, s\u2019ha observat que el 80% de les unitats de possessi\u00f3 que acaben en gol involucren m\u00e9s de tres passades (Aguado-M\u00e9ndez et al., 2020<\/a>; Alves et al., 2023<\/a>; Taha i Ali, 2023<\/a>). Aquestes discrep\u00e0ncies emfatitzen la import\u00e0ncia de definir el tipus d\u2019atac i el paper de les accions de contraatac en el context del joc (Chmura et al., 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La incid\u00e8ncia dels errors a les passades \u00e9s un element clau a considerar, ja que la majoria de les unitats de possessi\u00f3 no culminen en gol. S\u2019ha observat que les passades curtes poden reduir les p\u00e8rdues i, per tant, millorar les possibilitats d\u2019\u00e8xit en el joc (Chmura et al., 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, l\u2019an\u00e0lisi de les zones de recuperaci\u00f3 de la pilota ha revelat que recuperar la pilota a prop de la porteria rival est\u00e0 relacionat amb un augment en la probabilitat d\u2019anotaci\u00f3. A m\u00e9s, els contraatacs generats al carril central han mostrat una correlaci\u00f3 amb l\u2019\u00e8xit en el joc (Mendes i Morante, 2011<\/a>). Aquestes troballes subratllen la rellev\u00e0ncia de les estrat\u00e8gies de recuperaci\u00f3 i el seu impacte en el desenvolupament del joc.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, \u00e9s fonamental considerar la influ\u00e8ncia de variables situacionals en el rendiment i comportament dels jugadors. S\u2019ha vist que elements com la localitzaci\u00f3 del partit, el nivell del rival i el seu estat (match status<\/em>) tenen efectes tant f\u00edsics com t\u00e0ctics (Mackenzie i Cushion, 2013<\/a>; Taylor et al., 2008<\/a>). S\u2019ha demostrat que aquestes variables incideixen en aspectes com ara el temps de possessi\u00f3, la tipologia de passades i el percentatge d\u2019\u00e8xit de les possessions, i s\u2019han observat difer\u00e8ncies significatives entre les primeres i segones parts dels partits (Maneiro et al., 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Atenent l\u2019estat actual de l\u2019evid\u00e8ncia, l\u2019objectiu d\u2019aquesta investigaci\u00f3 va ser analitzar els patrons de conducta de les passades efectuades a les finals de la UEFA Champions League disputades entre 2018 i 2022. Espec\u00edficament, es van estudiar les passades que van acabar en finalitzaci\u00f3 i les passades que van acabar en p\u00e8rdua de la possessi\u00f3 de pilota segons el temps de joc, marcador, tipus de passada feta i les zones del camp on es van efectuar i es van rebre les passades.  <\/p>\n\n\n\n

M\u00e8tode <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Material<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per a aquesta investigaci\u00f3, es va dissenyar un instrument d\u2019observaci\u00f3 ad hoc<\/em> a fi de registrar les conductes rellevants en relaci\u00f3 amb l\u2019objectiu de l\u2019estudi. La construcci\u00f3 i validaci\u00f3 de l\u2019instrument es va dur a terme en tres fases fonamentals: disseny inicial basat en la literatura, proves pilot i ajustament mitjan\u00e7ant el judici d\u2019experts. El proc\u00e9s d\u2019entrenament de l\u2019observador i les an\u00e0lisis de fiabilitat i validesa van ser prescriptius per assegurar la precisi\u00f3 i la utilitat de l\u2019instrument.<\/p>\n\n\n\n

Disseny observacional<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La investigaci\u00f3 es va dur a terme utilitzant un disseny observacional puntual, nomot\u00e8tic i multidimensional (Anguera i Hern\u00e1ndez-Mendo, 2013<\/a>). Puntual, a causa que els partits observats corresponen a moments espec\u00edfics sense seguiment temporal continu; nomot\u00e8tic, ja que es van comparar diferents unitats d\u2019an\u00e0lisi, en aquest cas, els comportaments de set equips diferents, i multidimensional, perqu\u00e8 es van estudiar diversos nivells de resposta, recollits a l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Participants <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van recollir dades de cinc finals de la UEFA Champions League diferents (Taula 1), jugades totes en camp neutral, entre el 2018 i el 2022. En total es van analitzar 7 equips diferents, de 3 lligues europees diferents.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Finals analitzades<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

D\u2019acord amb el que estableix l\u2019Informe Belmont (1978)<\/a>, no va ser necess\u00e0ria l\u2019obtenci\u00f3 de consentiment informat ni l\u2019examen del comit\u00e8 \u00e8tic pertinent perqu\u00e8: (a) l\u2019estudi va implicar l\u2019observaci\u00f3 de persones en un entorn p\u00fablic (estadi de futbol); (b) els equips observats no tenien cap expectativa de privacitat, ja que els partits es van retransmetre a escala mundial, i (c) l\u2019estudi no va implicar intervenci\u00f3 o interacci\u00f3 directa dels investigadors amb els esportistes estudiats. <\/p>\n\n\n\n

Les unitats d\u2019observaci\u00f3 van ser totes les passades fetes pels diferents equips a excepci\u00f3 de les efectuades per reinici de joc (p. ex., serveis de porteria, faltes, c\u00f3rner, serveis de banda, etc.). <\/p>\n\n\n\n

Instruments <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va dissenyar un instrument d\u2019observaci\u00f3 ad hoc<\/em> per registrar les conductes rellevants en relaci\u00f3 amb l\u2019objectiu de recerca. La construcci\u00f3 de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 es va constituir en tres fases, basades en el treball d\u2019Aguado-M\u00e9ndez et al. (2020)<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

Primera fase. Dos doctors en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i de l\u2019Esport, amb experi\u00e8ncia pr\u00e8via en estudis observacionals, van dissenyar una versi\u00f3 inicial a partir de la bibliografia disponible. En aquesta primera etapa, es va optar per una combinaci\u00f3 de format de camp d\u2019Aguado-M\u00e9ndez et al. (2020)<\/a> amb sistema de categories. El format de camp de joc estava dividit en una quadr\u00edcula de 24 zones rectangulars, organitzades en quatre files i sis columnes, etiquetades amb el prefix \u201cZona\u201d seguit d\u2019un nombre de l\u20191 al 24. La numeraci\u00f3 de la quadr\u00edcula del camp comen\u00e7ava a la cantonada superior esquerra del camp amb \u201cZona 1\u201d i avan\u00e7ava d\u2019esquerra a dreta i de dalt a baix, i acabava a la cantonada inferior dreta amb \u201cZona 24\u201d. Es van configurar les zones de l\u20191 al 12 com les de camp propi, mentre que les zones del 13 al 24 pertanyien al camp contrari. Aquesta combinaci\u00f3 permetia aprofitar els punts forts dels dos instruments: d\u2019una banda, la flexibilitat del format de camp i, de l\u2019altra, la consist\u00e8ncia te\u00f2rica del sistema de categories (Anguera i Hern\u00e1ndez-Mendo, 2013<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Segona fase. L\u2019instrument es va sotmetre a una prova de cautela (Anguera, 2003<\/a>), consistent en el registre de diversos partits no inclosos a la mostra. La prova de cautela va servir per modificar el disseny inicial de l\u2019instrument de recerca, afegint i eliminant diferents criteris i categories. La prova de cautela es va donar per finalitzada quan, durant el registre dels partits no inclosos a la mostra, no es va detectar cap conducta que no pogu\u00e9s ser registrada amb l\u2019instrument de recerca.  <\/p>\n\n\n\n

Tercera fase. L\u2019instrument va ser sotm\u00e8s al judici de tres experts, doctors i docents universitaris en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i de l\u2019Esport, que marcaven el seu acord\/desacord amb cada una de les categoria i criteris de l\u2019instrument. Finalment, tots els criteris i categories que van conformar la versi\u00f3 definitiva de l\u2019instrument van obtenir un percentatge d\u2019acord superior al 80%. L\u2019instrument definitiu utilitzat per a l\u2019observaci\u00f3 apareix a la Taula 2.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Instrument d\u2019observaci\u00f3<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Despr\u00e9s del disseny final de l\u2019eina, aquesta es va implementar a Microsoft Excel per registrar i codificar les accions, de manera que aquest va funcionar com a instrument de registre. L\u2019an\u00e0lisi de coordenades polars es va aplicar amb el programa inform\u00e0tic HOISAN 1.2 (Hern\u00e1ndez-Mendo et al., 2012<\/a>). Anteriorment al c\u00e0lcul de les coordenades polars i com a requisit, es va fer l\u2019an\u00e0lisi seq\u00fcencial de retards utilitzant el programa inform\u00e0tic GSEQ 5.1 (Bakeman i Quera, 2011<\/a>). Finalment, una vegada feta l\u2019an\u00e0lisi de coordenades polars, les associacions significatives es van representar gr\u00e0ficament amb el programa Snowflake.<\/p>\n\n\n\n

Procediment <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La naturalesa de la investigaci\u00f3, basada en observacions fetes en partits de futbol i an\u00e0lisis de dades existents, no va implicar la manipulaci\u00f3 de participants ni la intervenci\u00f3 directa en la seva integritat f\u00edsica o emocional, per la qual cosa es va evitar la necessitat d\u2019un comit\u00e8 de bio\u00e8tica que l\u2019aprov\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

El registre de les accions el va dur a terme un observador, que va participar en el disseny de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3.\u202f Per optimitzar la fiabilitat dels registres, l\u2019observador va participar en un proc\u00e9s d\u2019entrenament, que va consistir en el registre de partits no inclosos a la mostra. El proc\u00e9s d\u2019entrenament va acabar quan es van obtenir valors iguals o superiors a .8 en l\u2019estad\u00edstic kappa de Cohen a nivell intraobservador, un resultat gaireb\u00e9 perfecte (Landis i Koch, 1977<\/a>). Una vegada finalitzat el proc\u00e9s d\u2019entrenament, es van registrar els partits que van conformar la mostra de l\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, els resultats d\u2019aquestes an\u00e0lisis es van revisar i l\u2019instrument es va ajustar en conseq\u00fc\u00e8ncia per garantir-ne la precisi\u00f3 i utilitat en el mesurament dels constructes desitjats. Aquest enfocament sistem\u00e0tic assegura que l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 \u00e9s tant fiable com v\u00e0lid per utilitzar-lo en investigacions futures.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de les dades <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les dades observacionals es van analitzar mitjan\u00e7ant la t\u00e8cnica de coordenades polars, que permet la representaci\u00f3 gr\u00e0fica de les relacions d\u2019activaci\u00f3 o inhibici\u00f3 entre les conductes analitzades. Aquesta t\u00e8cnica ha estat utilitzada en l\u2019estudi de diferents esports col\u00b7lectius, com ara futbol (Casta\u00f1er et al., 2016<\/a>) o handbol (Flores-Rodr\u00edguez i Alvite-de-Pablo, 2023<\/a>). En aquesta an\u00e0lisi una de les conductes assumeix el rol de conducta focal, ja que se la considera generadora de les relacions amb la resta de les conductes que participen en l\u2019an\u00e0lisi, que assumeixen el rol de conductes condicionades. <\/p>\n\n\n\n

Com a requisit previ, \u00e9s necessari fer l\u2019an\u00e0lisi seq\u00fcencial de retards positius, que informar\u00e0 sobre la perspectiva prospectiva, i negatius, per con\u00e8ixer sobre la perspectiva retrospectiva (Sackett, 1980<\/a>). Una vegada feta l\u2019an\u00e0lisi seq\u00fcencial, l\u2019estad\u00edstic Zsum fa la integraci\u00f3 de tots dos i s\u2019obtenen valors que poden tenir signe positiu o negatiu. Els resultats obtinguts es van representar gr\u00e0ficament en un dels quatre quadrants possibles, depenent de la combinaci\u00f3 de signes obtinguts en cada Zsum. <\/p>\n\n\n\n

Tal com s\u2019ha establert en investigacions pr\u00e8vies (p. ex., Anguera et al., 2011<\/a>; Camerino et al., 2019<\/a>), la combinaci\u00f3 gr\u00e0fica permet explicar com interpretar les associacions entre el comportament focal, ubicat en el centre de la figura, i els comportaments condicionants a cada quadrant. L\u2019associaci\u00f3 es mostra tant quantitativament (longitud del vector) com qualitativament als quadrants I, II, III o IV. Si la relaci\u00f3 s\u2019ubica al quadrant I, indica una relaci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 m\u00fatua entre la conducta focal i la conducta condicionada. En canvi, quan la representaci\u00f3 es troba al quadrant III, indica l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una relaci\u00f3 d\u2019inhibici\u00f3 m\u00fatua entre la conducta focal i la conducta condicionada. La representaci\u00f3 al quadrant II assenyala que la conducta condicionada activa l\u2019aparici\u00f3 de la conducta focal mentre \u00e9s inhibida per aquesta. Finalment, la ubicaci\u00f3 al quadrant IV indica que la conducta focal inhibeix la condicionada mentre \u00e9s activada per aquesta.<\/p>\n\n\n\n

Mitjan\u00e7ant l\u2019exposici\u00f3 de l\u2019an\u00e0lisi  descrita, l\u2019objectiu va ser analitzar els patrons de conducta de les passades fetes a les finals de la UEFA Champions League disputades entre 2018 i 2022, identificant els factors situacionals (posici\u00f3 en el camp, pressi\u00f3 de l\u2019oponent) i conductuals (t\u00e8cnica de passada, presa de decisions) associats a les passades reeixides.<\/p>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, es representen les associacions significatives, aquelles amb un radi superior a 1.96 (p <\/em>< .05), identificades entre la conducta focal i les condicionades ubicades als quadrants I i III. La ubicaci\u00f3 al quadrant I indica una relaci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 m\u00fatua, mentre que la representaci\u00f3 al quadrant III expressa inhibici\u00f3 m\u00fatua. Per facilitar la comprensi\u00f3 dels resultats es presenten en dos subapartats: en el primer actuen com a conducta focal les passades que van precedir una finalitzaci\u00f3 i en el segon el rol de conducta focal l\u2019assumeixen les passades que van acabar en p\u00e8rdua de la possessi\u00f3 de pilota. <\/p>\n\n\n\n

Passades que van precedir una finalitzaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per con\u00e8ixer els patrons de conducta relacionats amb les passades que van precedir una finalitzaci\u00f3, es va utilitzar com a conducta focal la combinaci\u00f3 de les categories ASI (passades fetes just abans d\u2019una finalitzaci\u00f3 que va acabar en gol) i CFI (passades fetes just abans d\u2019una finalitzaci\u00f3 que no va acabar en gol). A la Figura 1 (Dianes A, B i C), les categories pertanyents als criteris minut (MIN), marcador (MAR) i tipus de passada (TPS) van assumir el rol de conductes condicionades a la Diana A. Per la seva part, a la Diana B les conductes condicionades van ser les categories del criteri zona del camp d\u2019inici de la passada (ZIP), i a la Diana C, les categories del criteri zona del camp de recepci\u00f3 de la passada (ZRP) van ser considerades conductes condicionades.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Passades que van precedir les finalitzacions segons el moment del partit, el marcador i el tipus de passada efectuada (A), la zona del camp on es van efectuar (B) i la zona del camp on es van rebre (C)<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Respecte al criteri minut (MIN), es pot observar que les passades que van precedir les finalitzacions van presentar una relaci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 m\u00fatua amb el per\u00edode T06, per\u00edode de temps compr\u00e8s entre el minut 75 i el 90, i amb el per\u00edode TE2, temps extra de la segona part. D\u2019altra banda, es presenta una relaci\u00f3 d\u2019inhibici\u00f3 m\u00fatua amb les passades efectuades entre el minut zero i el 15 (T01) i amb les efectuades entre els minuts 31 i 45 (T03). En relaci\u00f3 amb les conductes pertanyents al criteri marcador del partit (MAR), es pot apreciar una relaci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 m\u00fatua amb la conducta PER, l\u2019equip que fa la passada va perdent, i una relaci\u00f3 d\u2019inhibici\u00f3 m\u00fatua amb la conducta EMP, l\u2019equip que fa la passada va empatant. Finalment, no es van trobar relacions significatives entre les passades que van precedir una finalitzaci\u00f3 i les conductes corresponents al tipus de passada executada (TPS). <\/p>\n\n\n\n

Al seu torn, es representen les associacions significatives trobades entre les passades que van precedir una finalitzaci\u00f3 i les conductes que informaven sobre la zona del camp on es va iniciar la passada (ZIP). Es va trobar una relaci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 m\u00fatua amb les zones del camp I14, I18, I19 i I22 i una relaci\u00f3 d\u2019inhibici\u00f3 m\u00fatua amb les zones seg\u00fcents: I03, I06, I07, I08 i I10. <\/p>\n\n\n\n

Igualment, s\u2019han reflectit les relacions significatives entre les passades que van precedir una finalitzaci\u00f3 i la zona del camp on es va produir la recepci\u00f3 de la passada (ZRP). Destaquen les relacions d\u2019activaci\u00f3 m\u00fatua amb les zones R18, R19, R20, R22, R23 i R24. En canvi, es va trobar inhibici\u00f3 m\u00fatua amb les zones R02, R03, R06 i R07.<\/p>\n\n\n\n

Passades que van acabar en una p\u00e8rdua de la possessi\u00f3 de pilota<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per con\u00e8ixer els patrons de conducta relacionats amb les passades que van acabar en una p\u00e8rdua en la possessi\u00f3 de pilota, es va utilitzar com a conducta focal la categoria EPD. Com a conductes condicionades, a la Figura 2 (Dianes D, E i F) van actuar les pertanyents als criteris minut (MIN), marcador (MAR), i tipus de passada (TPS) a la Diana D. A continuaci\u00f3, a la Diana E van assumir el rol de conductes condicionades les categories del criteri zona del camp on es va fer la passada (ZIP), i a la Diana F les corresponents al criteri zona del camp de recepci\u00f3 de la passada (ZRP) van ser considerades conductes condicionades. <\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Passades que van acabar en p\u00e8rdua segons el moment del partit, el marcador i el tipus de passada efectuada (D), la zona del camp on es van efectuar (E) i la zona del camp des d\u2019on es van rebre (F)<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb el criteri temps, es pot apreciar que les passades que van precedir les finalitzacions van presentar una relaci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 m\u00fatua amb el per\u00edode TE2, temps extra de la segona part. Tamb\u00e9 es pot observar una relaci\u00f3 d\u2019inhibici\u00f3 m\u00fatua amb les passades efectuades entre el minut 45 i el 50 (T04) i les efectuades entre els minuts 60 i 75 (T05). Respecte a les conductes pertanyents al criteri marcador del partit (MAR), els resultats indiquen una relaci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 m\u00fatua amb la conducta PER, l\u2019equip que fa la passada va perdent, i una relaci\u00f3 d\u2019inhibici\u00f3 m\u00fatua amb la conducta EMP, l\u2019equip que fa la passada va empatant. Finalment, respecte al tipus de passada executada (TPS), es va trobar activaci\u00f3 m\u00fatua amb TPM (la passada se salta nom\u00e9s una zona) i TPL (la passada se salta m\u00e9s d\u2019una zona), i una relaci\u00f3 d\u2019inhibici\u00f3 m\u00fatua amb TPC (la passada no se salta cap zona).<\/p>\n\n\n\n

De la mateixa manera, es mostren les associacions significatives trobades entre la focal i les conductes condicionades pertanyents al criteri (ZIP), zona del camp on s\u2019inicia la passada. Es va trobar activaci\u00f3 m\u00fatua amb I01, I04, I05, I07, I08, I24 i inhibici\u00f3 m\u00fatua amb les seg\u00fcents: I13, I14 i I15.<\/p>\n\n\n\n

Al seu torn, es representen les relacions trobades amb les conductes corresponents al criteri (ZRP), zona del camp on es va produir la recepci\u00f3 de la passada, es va observar una relaci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 m\u00fatua amb les categories seg\u00fcents: R01, R08, R12, R22 i R23.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu de la present investigaci\u00f3 va ser analitzar els patrons de conducta de les passades fetes a les finals de la UEFA Champions League disputades entre 2018 i 2022. Espec\u00edficament, es van estudiar les passades que van acabar en finalitzaci\u00f3 i les passades que van acabar en p\u00e8rdua de la possessi\u00f3 de pilota segons el temps de joc, marcador, tipus de passada realitzada, i les zones del camp on es van fer i es van rebre les passades. Despr\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi de les dades recollides a trav\u00e9s de la t\u00e8cnica de coordenades polars, cada una de les variables es va disposar en algun dels quatre quadrants del mapa de coordenades polars, la qual cosa ens va permetre descriure la relaci\u00f3 d\u2019aquesta amb la conducta focal. <\/p>\n\n\n\n

Quant a l\u2019estudi de les passades acabades en finalitzaci\u00f3, es van analitzar les conductes focals CFI i ASI en recollir les dues conductes on es produ\u00efa una finalitzaci\u00f3. En relaci\u00f3 amb aix\u00f2, els nostres resultats assenyalen una relaci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 d\u2019aquestes conductes amb TE2 i T06 quant a la dimensi\u00f3 \u201cMinut\u201d, la qual cosa marca una tend\u00e8ncia a l\u2019aparici\u00f3 de finalitzacions en els \u00faltims minuts del partit probablement relacionada amb moments del partit on els jugadors estan amb un desgast f\u00edsic i mental m\u00e9s gran, mentre que en els moments on aquest mateix desgast ha de ser menor, en els primers minuts de partit, es dona una relaci\u00f3 d\u2019inhibici\u00f3 m\u00fatua tal com reflecteixen les dades de T01 i T03. Els resultats de la dimensi\u00f3 \u201cResultat\u201d reflecteixen una relaci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 m\u00fatua entre CFI\/ASI i PER, aix\u00ed com inhibici\u00f3 amb la variable EMP, que \u00e9s contr\u00e0ria a la reflectida amb Maneiro et al. (2021)<\/a>, on els percentatges d\u2019\u00e8xit de les possessions m\u00e9s grans es relacionaven amb equips que anaven guanyant o empatant. Sobre la dimensi\u00f3 de zona del camp d\u2019inici de la passada, es produeixen relacions d\u2019activaci\u00f3 m\u00fatua amb les variables I14, I18, I19 i I22, zones del camp on se sol buscar crear espais entre l\u00ednies per crear situacions avantatjoses des d\u2019on fer passades a zones m\u00e9s properes a porteria des de les quals finalitzar. Aquests resultats es relacionen amb els reflectits per Immler et al. (2021)<\/a> quant a la participaci\u00f3 dels migcampistes amb les possessions reeixides, els quals solen participar per les zones reflectides, aix\u00ed com amb el que descriuen Maneiro et al. (2020) sobre les passades als \u00faltims 30 metres dels equips guanyadors. Tot i aix\u00ed, s\u2019estableixen relacions d\u2019inhibici\u00f3 m\u00fatua amb les variables I02, I03, I06, I07 i I16, zones relacionades amb l\u2019inici de la jugada, la qual cosa concorda amb el que destaquen Chmura et al. (2021)<\/a> sobre la participaci\u00f3 dels defenses en possessions no reeixides, ja que s\u00f3n zones relacionades amb el posicionament d\u2019aquests. La dimensi\u00f3 de zona del camp de recepci\u00f3 de la passada assenyala relacions d\u2019activaci\u00f3 m\u00fatua amb les variables R18, R19, R20, R22, R23 i R24, zones en camp contrari relacionades amb la finalitzaci\u00f3. En canvi, es produeixen relacions d\u2019inhibici\u00f3 amb les variables R02, R03, R06, R07 i R16, zones d\u2019inici de joc, com hem assenyalat anteriorment.<\/p>\n\n\n\n

Quant a la conducta focal EPB, l\u2019an\u00e0lisi de la dimensi\u00f3 \u201cMinut\u201d destaca una relaci\u00f3 d\u2019inhibici\u00f3 m\u00fatua amb T04 i T05, moments de la segona part on probablement els equips arrisquin menys en les seves passades ja que busquen evitar situacions de p\u00e8rdua que permetin al rival crear situacions de gol. En canvi, s\u2019estableix una relaci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 m\u00fatua amb TE2, minuts finals on els equips arrisquen m\u00e9s ja que busquen generar ocasions de gol, com ha reflectit anteriorment l\u2019an\u00e0lisi de CFI i ASI. La dimensi\u00f3 \u201cResultat\u201d assenyala una relaci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 m\u00fatua amb PER, que reflecteix el risc m\u00e9s gran que han d\u2019assumir els equips que van perdent; en canvi, es genera una relaci\u00f3 d\u2019inhibici\u00f3 m\u00fatua amb la variable EMP, probablement per motius similars als expressats anteriorment en els resultats de T04 i T05. La dimensi\u00f3 \u201cZona del camp d\u2019inici de la passada\u201d reflecteix relacions d\u2019activaci\u00f3 m\u00fatua amb I01, I04, I05, I07, I08 i I24, zones del camp que corresponen amb la fase d\u2019inici de joc i el carril central, on les p\u00e8rdues poden produir contraatacs rivals amb perill (G\u00f3mez et al., 2012<\/a>; Mendes i Morante, 2011<\/a>), i relacionades amb els defenses, que Chmura et al. (2021)<\/a> van relacionar amb possessions no reeixides. En el cas d\u2019I24, \u00e9s una zona molt avan\u00e7ada del camp, que sol tenir poca densitat de jugadors atacants, la qual cosa dificulta les passades a companys propers i on s\u2019efectuen centres a l\u2019\u00e0rea en els quals els defenses solen imposar-se. D\u2019altra banda, es generen relacions d\u2019inhibici\u00f3 m\u00fatua amb les variables I13, I14 i I15, zones que solen ocupar els migcampistes, que Immler et al. (2021)<\/a> assenyalen com els jugadors que estan involucrats en m\u00e9s ocasions en possessions reeixides. L\u2019an\u00e0lisi de la variable de zona del camp de recepci\u00f3 de la passada produeix relacions d\u2019activaci\u00f3 m\u00fatua de la conducta focal EPB amb R01, R08, R12, R22 i R23. Aquestes variables assenyalen zones de camp propi relacionades amb inici de jugada i l\u2019error de les quals pot produir situacions de contraatac, com s\u2019ha descrit anteriorment, i zones avan\u00e7ades del camp, que impliquen en molts casos passades m\u00e9s arriscades que fan que l\u2019error sigui m\u00e9s com\u00fa. En canvi, es produeixen relacions d\u2019inhibici\u00f3 amb R11, R13, R14 i R15 que, com s\u2019ha comentat, s\u00f3n zones relacionades amb la construcci\u00f3 de la jugada i que impliquen m\u00e9s els migcampistes, els quals Immler et al. (2021)<\/a> relacionen amb \u00e8xits en la possessi\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Finalment, l\u2019an\u00e0lisi de la dimensi\u00f3 \u201cTipus de passada\u201d reflecteix activaci\u00f3 m\u00fatua amb TPM i TPL, passades en les quals les dist\u00e0ncies s\u00f3n m\u00e9s grans, la qual cosa augmenta la probabilitat d\u2019error i d\u2019intercepci\u00f3 del rival. D\u2019altra banda, hi ha una relaci\u00f3 d\u2019inhibici\u00f3 m\u00fatua amb TPC, que reflecteix com les passades de menys dist\u00e0ncia permeten m\u00e9s precisi\u00f3 i seguretat, tal com assenyalaven Chmura et al. (2021)<\/a>, i l\u2019\u00fas de les quals es relaciona amb els equips que van guanyant (Pra\u00e7a et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Recomanacions pr\u00e0ctiques<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 desenvolupat va resultar \u00fatil per analitzar el rendiment de les passades i la influ\u00e8ncia de l\u2019estat del partit en les decisions de passada. Les troballes van mostrar un augment en les passades que condueixen a gols en els \u00faltims minuts del partit i una incid\u00e8ncia de p\u00e8rdues de pilota m\u00e9s gran en aquells moments, la qual cosa suggereix que els equips assumeixen m\u00e9s riscos en la cerca d\u2019oportunitats de gol. Es va destacar la import\u00e0ncia de les passades en l\u2019\u00faltim ter\u00e7 del camp, a prop de la porteria rival, per generar finalitzacions reeixides. Encara que la dist\u00e0ncia de les passades no es relaciona directament amb la creaci\u00f3 de situacions de finalitzaci\u00f3, les passades curtes redueixen les p\u00e8rdues, la qual cosa suggereix una estrat\u00e8gia m\u00e9s conservadora i precisa.<\/p>\n\n\n\n

Amb aquests resultats es poden dissenyar entrenaments espec\u00edfics que millorin les habilitats t\u00e8cniques i preparin els jugadors per a situacions de joc diverses. Aquests entrenaments es poden centrar en tres condicionants, fonamentalment: l\u2019estat del partit, les traject\u00f2ries de les passades i les zones del camp on s\u2019inicien i reben aquestes. Integrar aquests elements en el disseny de tasques pot resultar benefici\u00f3s. Per exemple, les situacions de joc redu\u00eft en zones espec\u00edfiques del camp podrien ser situacions en les quals es treballin aquests tres condicionants. En aquestes situacions, els exercicis en espais redu\u00efts poden millorar la precisi\u00f3 en les passades curtes, fins i tot en situacions d\u2019alta densitat de jugadors. A m\u00e9s, si aquests es plantegen amb diferents estructures espacials i en diferents zones del camp, probablement millorin la capacitat de defensar i atacar efica\u00e7ment en aquestes zones de joc. Finalment, incorporar escenaris hipot\u00e8tics en qu\u00e8 l\u2019equip estigui empatat o perdent permet practicar sota pressi\u00f3 i desenvolupar la presa de decisions r\u00e0pides i efectives. Aqu\u00ed, l\u2019entrenament mental \u00e9s crucial per gestionar la pressi\u00f3 i mantenir la calma en moments cr\u00edtics, i \u00e9s particularment benefici\u00f3s l\u2019\u00fas de passades curtes, que proporcionen m\u00e9s seguretat. <\/p>\n\n\n\n

De manera general, la integraci\u00f3 d\u2019aquests enfocaments espec\u00edfics no nom\u00e9s podria millorar les habilitats t\u00e8cniques dels jugadors, sin\u00f3 tamb\u00e9 desenvolupar la seva capacitat per fer front a desafiaments t\u00e0ctics i emocionals durant un partit, la qual cosa podria contribuir a un acompliment m\u00e9s s\u00f2lid i cohesionat en el camp.<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi presenta contribucions significatives en l\u2019an\u00e0lisi del rendiment en el futbol, encara que t\u00e9 algunes limitacions. La principal va ser la falta d\u2019acc\u00e9s a v\u00eddeos de les finals i a paquets de dades completes de les passades, la qual cosa va limitar la profunditat de l\u2019an\u00e0lisi i la validaci\u00f3 de les troballes. Futures investigacions amb acc\u00e9s a aquests recursos podrien fer una an\u00e0lisi m\u00e9s exhaustiva i precisa.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat aquestes limitacions, la metodologia observacional utilitzada va demostrar que \u00e9s una eina extremadament \u00fatil en el context del futbol analitzat cient\u00edficament. Aquesta metodologia permet avaluar detalladament el comportament dels jugadors en situacions de joc real. En particular, l\u2019an\u00e0lisi de coordenades polars va ser efectiva per identificar patrons de conducta i relacions entre variables, i va proporcionar una visi\u00f3 comprensiva del rendiment en el camp.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes troballes poden ser de gran utilitat per a equips d\u2019alt nivell, especialment per a la preparaci\u00f3 de rondes finals en competicions d\u2019elit com la UEFA Champions League. Implementar aquestes estrat\u00e8gies basades en evid\u00e8ncia permet desenvolupar plans de joc m\u00e9s efectius i adaptats a les circumst\u00e0ncies espec\u00edfiques del partit. La comprensi\u00f3 dels patrons de passada i la seva relaci\u00f3 amb l\u2019\u00e8xit de les jugades permetr\u00e0 una millor preparaci\u00f3 t\u00e0ctica, optimitzaci\u00f3 de la possessi\u00f3 de la pilota i augment de les oportunitats de gol.<\/p>\n\n\n\n

Creiem, per tant, que aquest treball contribueix al camp de l\u2019an\u00e0lisi del rendiment en el futbol ja que proporciona una comprensi\u00f3 m\u00e9s profunda de com els patrons de passada influeixen en els resultats del joc, la qual cosa ajudar\u00e0 a dissenyar t\u00e0ctiques m\u00e9s efectives. La validaci\u00f3 de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 i l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019an\u00e0lisi de coordenades polars ofereixen eines anal\u00edtiques robustes per a futurs estudis i professionals de l\u2019esport. A m\u00e9s, les troballes poden influir en les metodologies d\u2019entrenament, millorant la precisi\u00f3 i la presa de decisions en les passades, especialment en moments cr\u00edtics del joc.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, els entrenadors poden utilitzar aquestes troballes per millorar el rendiment dels seus equips, fent un \u00fas estrat\u00e8gic i basat en dades de les observacions i les an\u00e0lisis fetes. Aquesta metodologia observacional proporciona una base s\u00f2lida per a la presa de decisions informada i la millora cont\u00ednua del rendiment de l\u2019equip, i ofereix un avantatge competitiu significatiu en l\u2019\u00e0mbit del futbol d\u2019elit.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar els patrons de conducta de les passades fetes a les finals de la UEFA Champions League disputades entre 2018 i 2022, identificant els factors situacionals (posici\u00f3 en el camp, pressi\u00f3 de l\u2019oponent) i conductuals (t\u00e8cnica de passada, presa de decisions) associats a les passades reeixides. Les passades reeixides […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48,48],"tags":[800,800,800,806,11100,12709,419,11101],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>","Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>","Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["coordenadas polares<\/a>","coordenadas polares<\/a>","coordenadas polares<\/a>","coordenades polars<\/a>","marcador<\/a>","metodologia observacional<\/a>","temps de joc<\/a>","zones del camp<\/a>"],"unlinked":["coordenadas polares<\/span>","coordenadas polares<\/span>","coordenadas polares<\/span>","coordenades polars<\/span>","marcador<\/span>","metodologia observacional<\/span>","temps de joc<\/span>","zones del camp<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 2 anys ago","modified":"Updated 6 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 setembre 2024","modified":"Updated on 3 octubre 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 setembre 2024 20:57","modified":"Updated on 3 octubre 2025 15:08"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65913\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=65913"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65913\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":69644,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65913\/revisions\/69644\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=65913"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=65913"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=65913"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}