{"id":65905,"date":"2024-09-30T20:26:31","date_gmt":"2024-09-30T20:26:31","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/predictores-y-motivos-de-abandono-en-carreras-por-montana-de-larga-distancia\/"},"modified":"2025-01-03T08:40:16","modified_gmt":"2025-01-03T08:40:16","slug":"predictors-i-motius-dabandonament-en-curses-de-muntanya-de-llarga-distancia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/predictors-i-motius-dabandonament-en-curses-de-muntanya-de-llarga-distancia\/","title":{"rendered":"Predictors i motius d’abandonament en curses de muntanya de llarga dist\u00e0ncia"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

S\u2019observa un inter\u00e8s creixent en la participaci\u00f3 en curses de muntanya de llarga dist\u00e0ncia. Per superar aquestes proves, s\u2019han de tenir en compte diferents factors, no nom\u00e9s fisiol\u00f2gics, sin\u00f3 tamb\u00e9 mentals i estrat\u00e8gics. Ha ver de gestionar tants factors possiblement explica els alts percentatges d\u2019abandonament. L\u2019objectiu principal d\u2019aquest estudi va ser analitzar els predictors de l\u2019abandonament en les curses de muntanya de llarga dist\u00e0ncia i con\u00e8ixer els motius d\u2019abandonament dels participants en les modalitats de la Ultratrail de Canfranc-Canfranc (2023) i Val d\u2019Aran by UTMB (2023). El percentatge d\u2019abandonament entre els participants va ser del 32.7\u2006%. Els predictors resultants van ser tenir males sensacions pr\u00e8vies a la cursa i competir en la dist\u00e0ncia m\u00e9s llarga. En analitzar els motius d\u2019abandonament, els principals van ser la meteorologia adversa, l\u2019aparici\u00f3 de fatiga impossibilitant, les lesions durant la cursa, altres factors vinculats al rendiment i les malalties i malestar estomacal. Els nostres resultats posen de manifest la import\u00e0ncia de la preservaci\u00f3 de la salut com un aspecte fonamental de l\u2019abandonament en les curses de muntanya de llarga dist\u00e0ncia.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> abandonament<\/span>, esports de resist\u00e8ncia<\/span>, superviv\u00e8ncia<\/span>, ultratrail<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En el context de l\u2019auge de les curses de muntanya (Venero, 2007<\/a>), en els \u00faltims anys s\u2019ha observat un inter\u00e8s creixent per les competicions de llarga dist\u00e0ncia, tant a nivell amateur com professional (Cejka et al., 2014<\/a>). Aquests esdeveniments desafiadors (Scheer, 2019<\/a>) atreuen esportistes que volen posar a prova els seus l\u00edmits f\u00edsics i mentals (Belval et al., 2019<\/a>) i la seva capacitat de planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica. No obstant aix\u00f2, de vegades aquesta combinaci\u00f3 no \u00e9s suficient per fer front a tots els reptes de la cursa i la persona participant acaba abandonant. L\u2019estudi dels motius i els factors involucrats en l\u2019abandonament \u00e9s essencial per desentranyar les complexitats de les experi\u00e8ncies dels corredors i corredores i el seu rendiment en aquest tipus de proves.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Les caracter\u00edstiques d\u2019aquest tipus de curses preocupen cada cop m\u00e9s els professionals del sector, que han de vetllar per la seguretat dels i les participants (Glick et al., 2015<\/a>). Per aix\u00f2, es requereix un enfocament integral (Lepers i Cattagni, 2012<\/a>) que estudi\u00ef els aspectes f\u00edsics, mentals i estrat\u00e8gics relacionats amb l\u2019\u00e8xit en aquestes proves (Balducci et al., 2017<\/a>). En aquest sentit, segons Millet et al. (2012)<\/a>, \u00e9s clau maximitzar la capacitat aer\u00f2bica, planificar estrat\u00e8gicament, desenvolupar la fortalesa mental, gestionar la recuperaci\u00f3, i adaptar-se a les condicions meteorol\u00f2giques i del terreny. D\u2019acord amb M\u00e9ndez-Alonso et al. (2021)<\/a>, el perfil de les persones que participen en curses de llarga dist\u00e0ncia sol estar definit per la duresa mental, la resili\u00e8ncia i la passi\u00f3 no obsessiva. Aix\u00ed mateix, haur\u00e0 de disposar d\u2019altes capacitats cardiovasculars, musculoesquel\u00e8tiques i mentals, un alt coneixement del seu cos i una previsi\u00f3 i estrat\u00e8gia de cursa ben treballades.<\/p>\n\n\n\n

Segons Philippe et al. (2016)<\/a>, l\u2019abandonament en curses de llarga dist\u00e0ncia \u00e9s habitual. En aquest estudi, van identificar set etapes representatives que porten a l\u2019abandonament: sentir dolor, interpretar aquestes sensacions, adaptar l\u2019estil de cursa, intentar solucionar el problema, deixar-se influir per altres corredors, avaluar la situaci\u00f3 i, finalment, decidir retirar-se. Posteriorment, Philippe et al. (2017)<\/a> van analitzar en quin moment de la cursa es produ\u00efen aquestes seq\u00fc\u00e8ncies: 46.2\u2006% en avituallaments, 35.6\u2006% en ascensos i menys del 20\u2006% en descensos. Aix\u00ed mateix, tamb\u00e9 van relacionar el terreny de m\u00e9s dificultat amb m\u00e9s abandonaments.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Complement\u00e0riament, Bord\u00e1s<\/a> i Fruchart (2023)<\/a> van aportar una perspectiva interessant sobre el model de decisi\u00f3 en circumst\u00e0ncies adverses en curses de muntanya. Aquests autors van trobar que l\u2019avaluaci\u00f3 en temps real de l\u2019esfor\u00e7 i el plaer experimentats influeix en la decisi\u00f3 de reduir, augmentar o mantenir el ritme. Aquesta avaluaci\u00f3 constant podria ser crucial per comprendre els motius que hi ha darrere de la decisi\u00f3 d\u2019abandonar.<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb els factors vinculats a l\u2019abandonament, destaquem els factors psicol\u00f2gics, els relacionats amb la salut i els relacionats amb els estats de vitalitat. Des del vessant psicol\u00f2gic, M\u00e9ndez-Alonso et al. (2021)<\/a> van observar que aspectes com la resist\u00e8ncia mental, la tenacitat i la passi\u00f3 per aquesta disciplina esportiva estaven relacionats positivament amb el fet de finalitzar les curses. Aquests resultats van en la l\u00ednia dels de Corri\u00f3n et al. (2018)<\/a>, que van trobar que l\u2019autoefic\u00e0cia i disposar d\u2019estrat\u00e8gies d\u2019afrontament basades en el suport social eren factors protectors de l\u2019abandonament, mentre que les estrat\u00e8gies d\u2019afrontament basades en l\u2019evitaci\u00f3 estaven relacionades positivament amb el fet d\u2019abandonar la cursa.<\/p>\n\n\n\n

Un altre dels factors clau per explicar l\u2019abandonament est\u00e0 relacionat amb el fet de preservar la salut. En aquest sentit, si la cerca de salut emergeix com un motivador fonamental de participaci\u00f3, l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019aquesta, o el temor al seu deteriorament durant la cursa, poden conduir a la decisi\u00f3 de retirar-se. Aix\u00ed, aquesta interrelaci\u00f3 risc-salut ressalta la complexitat de les decisions en aquest context (Chambers i Poidomani, 2022<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Complement\u00e0riament, Rochat et al. (2017)<\/a> van examinar els estats de vitalitat (vitality states<\/em>) durant les curses de muntanya. Aquests fan refer\u00e8ncia a les diferents condicions que experimenten els corredors i corredores. Van destacar tres tipus principals d\u2019estats: preservaci\u00f3, p\u00e8rdua i reactivaci\u00f3 de la vitalitat. Els autors van observar difer\u00e8ncies significatives en l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019aquests estats al llarg de la cursa entre els corredors que la van finalitzar i els que no. Aix\u00ed, van assenyalar la import\u00e0ncia de saber adaptar-se i modificar-los per completar la cursa de muntanya.<\/p>\n\n\n\n

La recerca pr\u00e8via principalment ha emprat metodologia qualitativa per estudiar els factors de l\u2019abandonament en curses de muntanya i ha brindat una comprensi\u00f3 detallada de les experi\u00e8ncies dels participants en aquests esdeveniments competitius. Tot i aix\u00ed, per complementar aquesta recerca, \u00e9s necessari desenvolupar estudis que analitzin els factors involucrats en la probabilitat de retirar-se i que quantifiquin els motius principals d\u2019abandonament. Per aix\u00f2, l\u2019objectiu principal d\u2019aquest estudi \u00e9s analitzar els predictors de l\u2019abandonament de la cursa per part dels i les corredors de curses de muntanya de llarga dist\u00e0ncia. Complement\u00e0riament, com a objectiu secundari, plantegem con\u00e8ixer els motius d\u2019abandonament de les persones participants, distingint a m\u00e9s entre proves de tres dist\u00e0ncies diferents.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e8tode<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La mostra d\u2019aquest estudi va estar composta per un total de 211 participants (Medat<\/sub><\/em> = 44.5 anys, DE <\/em>= 8.7; 88.6\u2006% homes) en les curses Val d\u2019Aran by UTMB (n<\/em> = 80) i Canfranc-Canfranc (n<\/em> = 131). Les persones participants van indicar que competien a nivell amateur (n<\/em> = 164; 77.7\u2006%) i semiprofessional (n<\/em> = 47; 22.3\u2006%), i que portaven una mitjana de 7.5 temporades completes (DE<\/em> = 5.1) competint en curses de muntanya. A Val d\u2019Aran by UTMB es van analitzar tres dist\u00e0ncies: curta (55 km i 3,700 m+), mitjana (110 km i 6,400 m+) i llarga (163 km i 10,000 m+). Es va aplicar la mateixa distinci\u00f3 a Canfranc-Canfranc: dist\u00e0ncia curta (45 km i 3,700 m+), mitjana (70 km i 6,100 m+) i llarga (100 km i 8,848 m+). Totes aquestes proves s\u00f3n considerades de llarga dist\u00e0ncia. Les persones participants es van distribuir de la manera seg\u00fcent: dist\u00e0ncia curta n<\/em> = 88 (41.7\u2006%), dist\u00e0ncia mitjana n<\/em> = 56 (26.5\u2006%) i dist\u00e0ncia llarga n<\/em> = 67 (31.8\u2006%). <\/p>\n\n\n\n

Instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va generar un instrument ad hoc<\/em> per recollir les dades sobre els predictors i motius d\u2019abandonament en curses de muntanya. Aquest q\u00fcestionari va permetre recollir, en primer lloc, informaci\u00f3 sobre les caracter\u00edstiques dels participants (i. e., sexe, edat, nivell atl\u00e8tic), la seva preparaci\u00f3 (i. e., hores d\u2019entrenament, lesions durant la temporada) i la seva experi\u00e8ncia en curses de muntanya (i. e.<\/em>, anys practicant l\u2019esport, nivell competitiu, curses fetes durant la temporada, curses pr\u00e8vies en les quals havien abandonat). A continuaci\u00f3, se\u2019ls va preguntar si havien abandonat la competici\u00f3 i, en cas afirmatiu, el motiu o motius que van portar a aquesta decisi\u00f3. El q\u00fcestionari es va administrar de manera virtual, mitjan\u00e7ant l\u2019eina Google Forms.<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El procediment seguit en l\u2019estudi sobre predictors i motius d\u2019abandonament en curses de muntanya es va dividir en tres passos. En primer lloc, l\u2019estudi va ser dissenyat sota els principis de la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki i va ser aprovat pel Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de l\u2019Hospital Arnau de Vilanova (1665). A continuaci\u00f3, es va contactar amb les comissions organitzadores de les proves Val d\u2019Aran by UTMB i Canfranc-Canfranc per explicar-los el prop\u00f2sit de l\u2019estudi i coordinar la recollida de dades. Aquest contacte es va fer tres mesos abans de la celebraci\u00f3 de cada prova. Una vegada obtinguda l\u2019aprovaci\u00f3 per part de les organitzacions, es va acordar que l\u2019equip de recerca enviaria un correu electr\u00f2nic recordatori una setmana abans de cada cursa. Finalment, es va convidar a participar en l\u2019estudi els corredors i corredores que van prendre part en les dues curses en les dist\u00e0ncies descrites anteriorment. Per a aix\u00f2, una vegada finalitzades les competicions, les organitzacions van enviar un correu electr\u00f2nic amb una breu introducci\u00f3 que explicava els objectius de l\u2019estudi i les instruccions per completar els q\u00fcestionaris. La primera p\u00e0gina del q\u00fcestionari inclo\u00efa el consentiment informat. Una setmana despr\u00e9s d\u2019aquest primer contacte organitzaci\u00f3-corredor, es va enviar un altre correu electr\u00f2nic recordatori animant a participar tots aquells que no havien participat la primera vegada.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de dades es va desenvolupar seguint una estructura de tres passos, tots ells mitjan\u00e7ant el programa estad\u00edstic SPSS v. 26. En primer lloc, vam analitzar les dades de manera descriptiva, amb mitjanes i desviacions est\u00e0ndard per a les variables quantitatives, i freq\u00fc\u00e8ncies i percentatges per a les variables categ\u00f2riques. Aquesta an\u00e0lisi preliminar va servir tamb\u00e9 per analitzar els valors perduts.<\/p>\n\n\n\n

En segon lloc, per abordar l\u2019objectiu principal d\u2019aquest estudi i aix\u00ed con\u00e8ixer els predictors de l\u2019abandonament de la competici\u00f3, vam analitzar les possibles difer\u00e8ncies entre les persones que van abandonar la cursa i les que no, mitjan\u00e7ant proves \u03c72<\/sup> (variables categ\u00f2riques) i proves t (variables cont\u00ednues). A continuaci\u00f3, les variables que van diferir significativament entre les persones que van abandonar i les que no a nivell bivariat (p<\/em> < .05) es van introduir en un model de regressi\u00f3 log\u00edstica bin\u00e0ria per identificar els factors associats de manera independent amb la probabilitat d\u2019abandonar la cursa. L\u2019an\u00e0lisi de la regressi\u00f3 log\u00edstica bin\u00e0ria es va fer amb un procediment esglaonat cap endavant (criteri d\u2019entrada p<\/em> < .05, criteri d\u2019eliminaci\u00f3 p<\/em> > .10).<\/p>\n\n\n\n

En tercer i \u00faltim lloc, i per tal de donar resposta a l\u2019objectiu secundari, vam analitzar els motius d\u2019abandonament. Per a aix\u00f2, primer vam classificar els diferents motius partint de les respostes a la pregunta oberta, i vam obtenir les categories seg\u00fcents: Meteorologia, Lesi\u00f3 durant la cursa, Lesi\u00f3 pr\u00e8via a la cursa, Fatiga, Factors mentals, Rendiment i Malaltia i malestar estomacal. A continuaci\u00f3, vam obtenir les freq\u00fc\u00e8ncies i percentatges per a cada tipus de motiu d\u2019abandonament. Complement\u00e0riament, vam analitzar la freq\u00fc\u00e8ncia i el percentatge de cada motiu per als tres tipus de competici\u00f3: dist\u00e0ncia curta, dist\u00e0ncia mitjana i dist\u00e0ncia llarga.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Objectiu principal: predictors de l\u2019abandonament<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Comparaci\u00f3 entre participants que abandonen i els que no abandonen<\/em><\/h4>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi preliminar de les dades va revelar un percentatge de valors perduts inferior al 5\u2006% per a totes les variables, la qual cosa no va tenir conseq\u00fc\u00e8ncies en les an\u00e0lisis posteriors. Del total de les persones participants, 69 van abandonar la competici\u00f3 (32.7\u2006%). Tal com es pot observar a la Taula 1, vam trobar difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives entre les persones que van abandonar la competici\u00f3 i les que no en tres variables diferents. Aix\u00ed, les persones que van abandonar la cursa van reportar amb m\u00e9s proporci\u00f3 la falta de bones sensacions a la l\u00ednia de sortida (23.2\u2006% vs. 12.0\u2006% en les que no van abandonar), que competien majorit\u00e0riament en la modalitat m\u00e9s llarga (53.6\u2006% vs. 21.1\u2006% en les que no van abandonar) i que portaven m\u00e9s temporades competint en curses de muntanya (8.6 vs. 7.0 en les que no van abandonar).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Comparacions entre les persones que abandonen o no les curses.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Predictors de l\u2019abandonament<\/em><\/h4>\n\n\n\n

Les tres variables que en el pas previ havien mostrat difer\u00e8ncies significatives entre les persones que havien abandonat la cursa i les que no van ser introdu\u00efdes com a predictores de l\u2019abandonament en el model de regressi\u00f3 log\u00edstica bin\u00e0ria. A m\u00e9s, es va introduir com a variable predictora l\u2019abandonament en curses pr\u00e8vies durant la temporada, amb un valor de p<\/em> = .072 en la comparaci\u00f3 bivariada. Tal com es pot observar a la Taula 2, els predictors estad\u00edsticament significatius en la regressi\u00f3 log\u00edstica bin\u00e0ria (prova d\u2019Hosmer i Lemeshow: \u03c72 <\/sup>(3) = 0.955, p<\/em> = .812; R2<\/sup> de Nagelkerke = .189) van ser, en positiu, la falta de bones sensacions abans de la cursa (OR = 2.645; 95\u2006% IC = 1.154 – 6.061) i, en negatiu, competir en la dist\u00e0ncia curta (OR = 0.154; 95\u2006% IC = 0.072 – 0.328) i en la dist\u00e0ncia mitjana (OR = 0.364; 95\u2006% IC = 0.171 – 0.774), en comparaci\u00f3 amb la dist\u00e0ncia llarga. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Predictors de l\u2019abandonament de la cursa de muntanya.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Objectiu complementari: comparaci\u00f3 dels motius d\u2019abandonament entre corredores i corredors<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Tal com es pot observar a la Taula 3, el principal motiu d\u2019abandonament va ser la meteorologia (37.7\u2006%), tant per a la mostra en general com per a les persones participants de les proves de dist\u00e0ncia mitjana i llarga. En el cas de les persones participants en les dist\u00e0ncies curtes, el principal motiu d\u2019abandonament va estar vinculat a les malalties i el malestar estomacal. Complement\u00e0riament, altres dels motius m\u00e9s assenyalats de l\u2019abandonament de la competici\u00f3 van ser tenir una lesi\u00f3 durant la cursa (23.2\u2006%), els efectes de la fatiga (20.3\u2006%) i causes relacionades amb el rendiment (17.4\u2006%), com no passar un punt de tall a temps o no estar content amb l\u2019acompliment propi.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Descripci\u00f3 dels motius d\u2019abandonament. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El present estudi ha analitzat els factors predictors de l\u2019abandonament en les curses de muntanya de llarga dist\u00e0ncia, aix\u00ed com els motius que porten a prendre la decisi\u00f3 d\u2019abandonar. Els nostres resultats mostren que la falta de bones sensacions a l\u2019inici de la cursa i el fet de competir en les dist\u00e0ncies m\u00e9s llargues s\u00f3n predictors de l\u2019abandonament. Complement\u00e0riament, el nostre estudi destaca que la meteorologia adversa, les malalties i el malestar estomacal, les lesions durant la cursa, els efectes de la fatiga i les causes relacionades amb el rendiment tenen un paper crucial en la determinaci\u00f3 d\u2019abandonar una cursa d\u2019aquestes caracter\u00edstiques. Globalment, els nostres resultats permeten endinsar-se en el fenomen de l\u2019abandonament en les curses de muntanya, quantificant-ne els predictors i motius, i identificant la preservaci\u00f3 de la salut com un aspecte fonamental de l\u2019abandonament en aquest tipus de proves. <\/p>\n\n\n\n

La preservaci\u00f3 de la salut sembla que exerceix un paper fonamental com a predictor de l\u2019abandonament, a trav\u00e9s de l\u2019abs\u00e8ncia de bones sensacions abans de competir, i tamb\u00e9 com a motiu d\u2019abandonament. Aix\u00ed, malgrat la voluntat de molts corredors d\u2019apuntar-se a curses de llarga dist\u00e0ncia per superar reptes esportius, per als quals poden estar prou preparats o no, del nostre estudi s\u2019infereix que la presa de la decisi\u00f3 d\u2019abandonar est\u00e0 relacionada amb el fet d\u2019evitar situacions que podrien empitjorar la seva salut. En aquest sentit, investigacions pr\u00e8vies han subratllat la import\u00e0ncia de mantenir un equilibri entre el desafiament esportiu i la preservaci\u00f3 de la salut (Chambers i Poidomani, 2022<\/a>). Aix\u00ed mateix, aquest resultat est\u00e0 estretament relacionat amb el canvi de paradigma que s\u2019est\u00e0 vivint dins de la pr\u00e0ctica esportiva en els \u00faltims temps. Si b\u00e9 tradicionalment el focus estava orientat cap al rendiment, avui dia s\u00f3n molts els estudis que prioritzen l\u2019an\u00e0lisi de factors relacionats amb el benestar de l\u2019esportista en la seva globalitat (Thuany et al., 2023<\/a>; Le Goff et al., 2021<\/a>). Aix\u00f2 s\u2019aguditza encara m\u00e9s si \u00e9s possible en el cas de corredors d\u2019ultradist\u00e0ncia ja que \u00e9s una pr\u00e0ctica cada vegada m\u00e9s habitual en la qual s\u2019exposen a contextos molt demandants (Jaenes et al., 2022<\/a>; Rose et al., 2023<\/a>) i segurament no saludables (Scheer et al. 2021<\/a>) que propicien l\u2019aparici\u00f3 de lesions (Hoffman i Krishnan, 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Predictors de l\u2019abandonament en les curses de muntanya de llarga dist\u00e0ncia<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les sensacions experimentades a l\u2019inici de la cursa sembla que exerceixen un paper fonamental en el proc\u00e9s de prendre la decisi\u00f3 d\u2019abandonar. Aquestes sensacions s\u00f3n molt personals i involucren una valoraci\u00f3 d\u2019aspectes tant inespec\u00edfics (p. ex.<\/em>, valoraci\u00f3 d\u2019expectatives) com m\u00e9s concrets (p. ex., pres\u00e8ncia vs. abs\u00e8ncia de mol\u00e8sties). Aquests resultats poden ajudar a completar la successi\u00f3 de seq\u00fc\u00e8ncies descrita per Philippe et al. (2016)<\/a>, afegint-hi la import\u00e0ncia de les sensacions experimentades abans de la cursa. Complement\u00e0riament, els nostres resultats tamb\u00e9 es poden relacionar amb els estats de vitalitat experimentats durant la cursa descrits per Rochat et al. (2017)<\/a>. En aquest sentit, \u00e9s possible que la falta de bones sensacions abans de la cursa pugui estar relacionada amb estats de p\u00e8rdua de vitalitat, vinculats a l\u2019abandonament. Aix\u00ed mateix, \u00e9s possible que les expectatives sobre la cursa influeixin en les sensacions experimentades abans d\u2019aquesta. La vinculaci\u00f3 d\u2019aquests resultats amb els del present estudi ens fan proposar que una an\u00e0lisi de la realitat que estigui ajustada a la situaci\u00f3, una identificaci\u00f3 correcta de quins indicadors permeten avaluar les sensacions pr\u00e8vies a la cursa d\u2019una manera adequada i una relativitzaci\u00f3 de les sensacions podrien ajudar a minimitzar l\u2019impacte que tenen aquestes males sensacions en la probabilitat d\u2019abandonar.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Quant a la dist\u00e0ncia de la cursa, s\u2019ha observat que en les de dist\u00e0ncia superior \u00e9s en les que s\u2019incrementa l\u2019abandonament. Aix\u00f2 podria ser degut a l\u2019augment de la durada i de la demanda cognitiva, motivacional i emocional que requereixen les proves d\u2019aquestes caracter\u00edstiques i del mateix increment de percepci\u00f3 d\u2019esfor\u00e7 i fatigabilitat que experimenta el corredor (Berger et al., 2024<\/a>). D\u2019altra banda, s\u2019han relacionat els corredors de llarga dist\u00e0ncia amb factors psicol\u00f2gics com ara la perfecci\u00f3. Per aquesta ra\u00f3 podem associar l\u2019abandonament al fet de mantenir estrat\u00e8gies d\u2019autoprotecci\u00f3 per evitar el frac\u00e0s social i personal (Curtis i Hutchinson, 2022<\/a>), quan no estan rendint al nivell esperat.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Motius d\u2019abandonament en les curses de muntanya de llarga dist\u00e0ncia<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

D\u2019acord amb els nostres resultats, la preservaci\u00f3 de la salut tamb\u00e9 va estar vinculada directament o indirectament amb molts dels motius d\u2019abandonament indicats per les persones participants. Aix\u00ed, el principal motiu d\u2019abandonament va ser per causes meteorol\u00f2giques adverses. A nivell fisiol\u00f2gic, les condicions adverses poden comportar risc per a la salut (p. ex.<\/em>, augment o disminuci\u00f3 de la temperatura corporal, canvi en la tensi\u00f3 arterial.). A nivell afectiu i cognitiu, poden comportar un desgast m\u00e9s gran i una anticipaci\u00f3 a la presa de decisions, com ara l\u2019abandonament (Peng et al., 2023<\/a>; Pr\u00f3chniak i Pr\u00f3chniak, 2020<\/a>; Wagner et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En els nostres resultats, les lesions durant la cursa, o les pr\u00e8vies a aquesta, van ser un altre motiu important d\u2019abandonament. En aquest sentit, Hespanhol et al. (2017)<\/a> van revelar una prevalen\u00e7a mitjana de lesions relacionades amb la cursa a peu per muntanya, entre les quals les de sobrec\u00e0rrega eren m\u00e9s comunes que les agudes. Dels nostres resultats es dedueix la import\u00e0ncia de dissenyar programes de prevenci\u00f3 de lesions que cuidin la salut de les persones participants (p. ex.<\/em>, Vincent et al., 2022<\/a>). Complement\u00e0riament, els nostres resultats tamb\u00e9 indiquen una prevalen\u00e7a m\u00e9s gran dels motius d\u2019abandonament relacionats amb les lesions en les dist\u00e0ncies m\u00e9s llargues. Sobre aquest resultat, \u00e9s rellevant tenir en compte l\u2019estudi d\u2019Hoffman i Fogard (2011)<\/a>, en el qual van destacar que la incid\u00e8ncia de la lesi\u00f3 no estava directament relacionada amb la dist\u00e0ncia de cursa, sin\u00f3 amb la pr\u00e0ctica general d\u2019ultradist\u00e0ncia i, per tant, amb m\u00e9s hores d\u2019entrenament.<\/p>\n\n\n\n

Altres dels motius principals d\u2019abandonament vinculats a la salut s\u00f3n els relacionats amb la fatiga. En aquesta l\u00ednia, l\u2019estudi de Temesi et al. (2021)<\/a> refor\u00e7a la hip\u00f2tesi que la fatiga central pot exercir un paper crucial en la disminuci\u00f3 del rendiment dels corredors, particularment en esdeveniments de m\u00e9s durada. Tot i aix\u00ed, l\u2019estudi d\u2019Hoffman i Fogard (2011)<\/a> indica que la fatiga influeix en el rendiment dels corredors, per\u00f2 no es registra com a causa principal de retirada. Tenint en compte que l\u2019evid\u00e8ncia no \u00e9s del tot clara, creiem important que futurs estudis aprofundeixin en els desencadenants de l\u2019aparici\u00f3 de la fatiga percebuda. Per exemple, se sap que una estrat\u00e8gia inadequada d\u2019ingesta i hidrataci\u00f3 en aquest tipus de proves pot afavorir l\u2019aparici\u00f3 de la fatiga i empitjorar el rendiment (Hargreaves et al., 2004<\/a>; Jeukendrup et al. 2011<\/a>; King et al., 2018<\/a>), la qual cosa podria portar a l\u2019abandonament.<\/p>\n\n\n\n

Aplicacions pr\u00e0ctiques<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Pel que fa a les aplicacions pr\u00e0ctiques, d\u2019una banda, el nostre estudi permet identificar els principals factors i motius relacionats amb l\u2019abandonament en curses de muntanya de llarga dist\u00e0ncia. Gr\u00e0cies a aquests resultats, els professionals de les diferents \u00e0rees cient\u00edfiques involucrades en aquest esport (p. ex.<\/em>, fisiologia, psicologia, nutrici\u00f3) poden dissenyar i aplicar pautes de prevenci\u00f3 i d\u2019intervenci\u00f3 que abordin cada un dels motius identificats des d\u2019una perspectiva integral. D\u2019altra banda, el nostre estudi destaca la salut com una variable que t\u00e9 un paper fonamental, tant directament com indirectament, en la presa de la decisi\u00f3 d\u2019abandonar una cursa d\u2019aquestes caracter\u00edstiques. Creiem que aquest resultat pot ser d\u2019especial inter\u00e8s per a l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019esdeveniments i circuits de curses de muntanya, at\u00e8s que posa el focus en el fet d\u2019equilibrar la sensaci\u00f3 del repte inherent a aquest tipus de proves amb la preservaci\u00f3 de la salut i la seguretat de les persones participants.<\/p>\n\n\n\n

Limitacions i recerca futura<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Malgrat les aportacions de l\u2019estudi, \u00e9s necessari assenyalar dues limitacions principals. D\u2019una banda, els motius d\u2019abandonament es van codificar a partir d\u2019una pregunta oberta. Si b\u00e9 plantejar la pregunta d\u2019aquesta manera va permetre a les persones participants explicar amb m\u00e9s detall els motius del seu abandonament, aquesta circumst\u00e0ncia va implicar que fos l\u2019equip investigador qui classifiqu\u00e9s aquests motius en les categories que es van analitzar posteriorment. I, en segon lloc, \u00e9s necessari assenyalar el car\u00e0cter situacional de la mostra analitzada, at\u00e8s que recull una part de la totalitat de persones que van abandonar les curses de Val d\u2019Aran by UTMB i Canfranc-Canfranc, i que les dades recollides poden estar influ\u00efdes per les caracter\u00edstiques concretes d\u2019aquests esdeveniments competitius (p. ex.<\/em>, tipus de terreny, perfil topogr\u00e0fic, condicions del dia de la prova). Per aix\u00f2, animem que les futures investigacions analitzin els predictors i motius d\u2019abandonament en proves amb caracter\u00edstiques diferents que complementin els resultats del present estudi.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, suggerim dues futures l\u00ednies de recerca complement\u00e0ries. En primer lloc, proposem analitzar les difer\u00e8ncies individuals dels corredors, contextualitzant la problem\u00e0tica des d\u2019una visi\u00f3 integral. Per exemple, a nivell psicol\u00f2gic, es podrien incorporar la gesti\u00f3 de les emocions, la personalitat i la fortalesa mental, ja que alguns estudis previs han assenyalat que poden ser determinants (De la Vega et al., 2011<\/a>). Aix\u00ed mateix, seria interessant analitzar la qualitat percebuda de la cursa, la qual cosa portaria a considerar factors com ara el valor percebut, la infraestructura log\u00edstica o els serveis complementaris (Madruga-Vicente et al., 2021<\/a>). En segon lloc, creiem que l\u2019estudi de l\u2019abandonament es beneficiaria d\u2019un enfocament metodol\u00f2gic que permet\u00e9s monitorar l\u2019experi\u00e8ncia dels corredors i corredores durant la prova. En aquest sentit, la tecnologia wearable<\/em>, com els dispositius de monitoratge fisiol\u00f2gic i de rendiment, podria ser de molta ajuda per tenir informaci\u00f3 objectiva sobre factors involucrats en la gesti\u00f3 de l\u2019esfor\u00e7, l\u2019estrat\u00e8gia de cursa i la presa de decisions.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

D\u2019acord amb el nostre coneixement, aquest \u00e9s el primer estudi que ha analitzat els predictors de l\u2019abandonament de curses de muntanya de llarga dist\u00e0ncia. Concretament, la nostra investigaci\u00f3 mostra com una dist\u00e0ncia i desnivell de la prova m\u00e9s grans, aix\u00ed com la falta de bones sensacions abans de competir, estan relacionades amb una probabilitat m\u00e9s gran d\u2019abandonar la cursa. Complement\u00e0riament, els nostres resultats destaquen la meteorologia, les lesions, la fatiga i el fet de no rendir com s\u2019esperava com a motius que expliquen l\u2019abandonament de les curses de muntanya. D\u2019aquesta manera, del nostre estudi s\u2019infereix la import\u00e0ncia d\u2019equilibrar el desafiament esportiu amb la prevenci\u00f3 de la salut per optimitzar l\u2019experi\u00e8ncia en curses de llarga dist\u00e0ncia i fomentar una participaci\u00f3 segura i sostenible en aquest tipus d\u2019esdeveniments esportius. <\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A les organitzacions de les curses Val d\u2019Aran by UTMB i Canfranc-Canfranc, per la seva participaci\u00f3 en l\u2019estudi. Van facilitar la recopilaci\u00f3 de dades i van garantir la qualitat de la nostra investigaci\u00f3. Als participants, pel seu comprom\u00eds a respondre les nostres q\u00fcestions, proporcionant dades i experi\u00e8ncies valuoses que van enriquir el nostre treball de recerca.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum S\u2019observa un inter\u00e8s creixent en la participaci\u00f3 en curses de muntanya de llarga dist\u00e0ncia. Per superar aquestes proves, s\u2019han de tenir en compte diferents factors, no nom\u00e9s fisiol\u00f2gics, sin\u00f3 tamb\u00e9 mentals i estrat\u00e8gics. Ha ver de gestionar tants factors possiblement explica els alts percentatges d\u2019abandonament. L\u2019objectiu principal d\u2019aquest estudi va ser analitzar els predictors […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15,4],"tags":[4022,11092,11093,11094],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>","Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>","Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["abandonament<\/a>","esports de resist\u00e8ncia<\/a>","superviv\u00e8ncia<\/a>","ultratrail<\/a>"],"unlinked":["abandonament<\/span>","esports de resist\u00e8ncia<\/span>","superviv\u00e8ncia<\/span>","ultratrail<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 2 anys ago","modified":"Updated 1 any ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 setembre 2024","modified":"Updated on 3 gener 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 setembre 2024 20:26","modified":"Updated on 3 gener 2025 08:40"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65905\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=65905"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65905\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":66607,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65905\/revisions\/66607\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=65905"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=65905"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=65905"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}