{"id":65901,"date":"2024-09-30T20:24:19","date_gmt":"2024-09-30T20:24:19","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/coordinacion-cardiorrespiratoria-durante-la-recuperacion-del-ejercicio-una-medida-novedosa-para-evaluar-la-salud\/"},"modified":"2025-07-02T08:37:51","modified_gmt":"2025-07-02T08:37:51","slug":"coordinacio-cardiorespiratoria-durant-la-recuperacio-de-lexercici-una-mesura-nova-per-avaluar-la-salut","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/coordinacio-cardiorespiratoria-durant-la-recuperacio-de-lexercici-una-mesura-nova-per-avaluar-la-salut\/","title":{"rendered":"Coordinaci\u00f3 cardiorespirat\u00f2ria durant la recuperaci\u00f3 de l\u2019exercici: una mesura nova per avaluar la salut"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La coordinaci\u00f3 cardiorespirat\u00f2ria (CCR), variable biol\u00f2gica recentment identificada que avalua la interacci\u00f3 entre els par\u00e0metres derivats de les proves d\u2019esfor\u00e7 cardiopulmonar (PECP), ha demostrat una elevada sensibilitat als efectes de l\u2019entrenament i als trastorns funcionals. At\u00e8s el paper cr\u00edtic de la recuperaci\u00f3 despr\u00e9s de l\u2019exercici en la detecci\u00f3 de desregulacions funcionals, aquest estudi t\u00e9 per objectiu explorar la CCR durant la recuperaci\u00f3 despr\u00e9s de l\u2019exercici en persones adultes sanes i f\u00edsicament inactives. Quinze participants es van sotmetre a una PECP piramidal fent c\u00e0rregues de treball id\u00e8ntiques (en ordre invers) durant les fases d\u2019intensitat creixent i de recuperaci\u00f3 (d\u2019intensitat decreixent). Es va dur a terme una an\u00e0lisi dels components principals de les variables cardiorespirat\u00f2ries seleccionades per avaluar la CCR. Aix\u00ed mateix, es van calcular el valor propi del primer component principal i l\u2019entropia informativa. Els participants es van classificar en funci\u00f3 de si presentaven un o dos components principals (grups 1CP i 2CP) durant la fase de recuperaci\u00f3 de la PECP. Els resultats van revelar que: a) la CCR va ser m\u00e9s gran durant la fase de recuperaci\u00f3 que durant la fase d\u2019intensitat creixent (t<\/em> = -2.67; p<\/em> < .01; d<\/em> = -0.72); b) el grup 1CP va mostrar valors propis m\u00e9s alts (t<\/em> = 3.756; p<\/em> < .01; d<\/em> = 2.09) i menys entropia informativa (U<\/em> = 0.00; p<\/em> < .01; d<\/em> = 15.83) que el grup 2CP; i c) el grup 1CP va tenir una freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca, una ventilaci\u00f3 i una valoraci\u00f3 de l\u2019esfor\u00e7 percebut al final de la fase de recuperaci\u00f3 inferiors a les del grup 2CP (d = 1.21;<\/em> d<\/em> = 0.57; d =<\/em> 0.71; respectivament). En conclusi\u00f3, la CCR va augmentar durant la recuperaci\u00f3 despr\u00e9s de l\u2019exercici, i els participants amb menys components principals en la fase de recuperaci\u00f3 van mostrar una efici\u00e8ncia cardiorespirat\u00f2ria m\u00e9s gran i una millor forma f\u00edsica.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La prova d\u2019esfor\u00e7 cardiopulmonar (PECP) s\u2019aplica \u00e0mpliament en la praxi cl\u00ednica per avaluar la reserva card\u00edaca i la capacitat cardiorespirat\u00f2ria de tot tipus de grups demogr\u00e0fics (Balady et al., 2010<\/a>). No obstant aix\u00f2, les variables fisiol\u00f2giques a\u00efllades (per exemple, la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca [FC], el volum respiratori per minut [VRP], el consum d\u2019oxigen [VO2<\/sub>], etc.) i els par\u00e0metres relacionats (per exemple, el llindar ventilatori, la relaci\u00f3 d\u2019intercanvi respiratori, etc.) a penes informen sobre la coordinaci\u00f3 din\u00e0mica de la funci\u00f3 cardiorespirat\u00f2ria durant l\u2019exercici (Balagu\u00e9 et al., 2016<\/a>; Garcia-Retortillo et al., 2017<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

La coordinaci\u00f3 cardiorespirat\u00f2ria (CCR), proposada com a variable per mesurar les interaccions entre par\u00e0metres derivats de les PECP, ha estat molt \u00fatil per detectar de manera sensible les difer\u00e8ncies entre diversos factors, com ara exercicis a intensitat m\u00e0xima repetits (Garcia-Retortillo et al., 2017<\/a>), grups demogr\u00e0fics diversos amb alteracions cromos\u00f2miques i sense (Oviedo et al., 2021<\/a>), nivells d\u2019entrenament hip\u00f2xic (Krivoshchekov et al., 2021<\/a>), plans d\u2019entrenament diferents (Balagu\u00e9 et al., 2016<\/a>; Garcia-Retortillo et al., 2019<\/a>) i manipulacions diet\u00e8tiques (Esquius et al., 2022<\/a>). Tot i aix\u00ed, les seves possibilitats de comprovaci\u00f3 i diagn\u00f2stic en els \u00e0mbits m\u00e8dic i esportiu encara han estat poc explorades. <\/p>\n\n\n\n

La CCR s\u2019ha avaluat habitualment mitjan\u00e7ant l\u2019an\u00e0lisi de components principals (ACP), t\u00e8cnica que identifica els patrons de covariaci\u00f3 subjacents entre les dades de s\u00e8ries temporals de diferents variables cardiorespirat\u00f2ries (Balagu\u00e9 et al., 2016<\/a>). Quan les variables comparteixen una covariaci\u00f3 baixa, augmenta el nombre de components principals (CP), i viceversa. Els CP plasmen la variabilitat compartida entre aquestes variables en ordre decreixent d\u2019import\u00e0ncia. Per tant, el primer component principal (CP1<\/sub>) representa la m\u00e0xima covariaci\u00f3 entre variables i es considera la variable de coordinaci\u00f3, mentre que cada un dels components seg\u00fcents (CP2<\/sub>, CP3<\/sub>, etc.) recull una vari\u00e0ncia compartida progressivament inferior (Balagu\u00e9 et al., 2016<\/a>). El nombre total de CP reflecteix el nivell de coordinaci\u00f3 entre les variables cardiorespirat\u00f2ries estudiades, per la qual cosa un nombre menor de CP suggereix una coordinaci\u00f3 m\u00e9s eficient Balagu\u00e9 et al., 2016<\/a>). En canvi, un augment del nombre de CP pot indicar la formaci\u00f3 de nous patrons coordinatius (Haken, 2000<\/a>) i, per tant, una efici\u00e8ncia inferior. S\u2019ha demostrat que aquesta efici\u00e8ncia inferior es deu a l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019esfor\u00e7 (Garcia-Retortillo et al., 2017<\/a>; Garcia-Retortillo et al., 2019<\/a>), als trastorns cardiorespiratoris (Oviedo et al., 2021<\/a>) i als efectes de l\u2019entrenament hip\u00f2xic (Krivoshchekov et al., 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Com a complement de l\u2019ACP, l\u2019\u00edndex d\u2019entropia informativa serveix d\u2019eina per avaluar la complexitat dels estats de coordinaci\u00f3 dins del sistema (Seely i Macklem, 2012<\/a>). Una entropia m\u00e9s gran indica un estat m\u00e9s desordenat del sistema, per la qual cosa es necessita una quantitat d\u2019informaci\u00f3 m\u00e9s gran per descriure\u2019n l\u2019estat actual. En canvi, a mesura que el sistema s\u2019estabilitza en menys estats, la seva entropia disminueix (Naudts, 2005<\/a>). La sensibilitat de la CCR als efectes de l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019esfor\u00e7 i a la sobrec\u00e0rrega general sembla que ofereix informaci\u00f3 m\u00e9s rellevant sobre la c\u00e0rrega interna en comparaci\u00f3 amb variables comunament utilitzades com ara la c\u00e0rrega de treball m\u00e0xima o el consum m\u00e0xim d\u2019oxigen (Balagu\u00e9 et al., 2016<\/a>; Garcia-Retortillo et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Els protocols de PECP solen incloure exercicis d\u2019intensitat creixent i m\u00e0xima amb per\u00edodes de descans curts (de 3 a 10 minuts) o fases de recuperaci\u00f3 activa a intensitat subm\u00e0xima amb una c\u00e0rrega de treball constant. No obstant aix\u00f2, l\u2019avaluaci\u00f3 del per\u00edode de recuperaci\u00f3 despr\u00e9s de l\u2019exercici cont\u00e9 informaci\u00f3 crucial sobre l\u2019adaptabilitat dels sistemes reguladors durant l\u2019exercici. La recuperaci\u00f3 despr\u00e9s de l\u2019exercici representa una fase din\u00e0mica en qu\u00e8 diversos mecanismes actius proven de tornar als seus estats inicials (Bartels et al., 2018<\/a>; Romero et al., 2017<\/a>). L\u2019aparell cardiovascular, concretament, assumeix un paper clau en la redistribuci\u00f3 de la sang per satisfer la demanda d\u2019energia i oxigen que es produeixi en cada moment, i aconseguir una regulaci\u00f3 r\u00e0pida despr\u00e9s de l\u2019exercici \u00e9s fonamental per a la salut cardiovascular (Pocock et al., 2013<\/a>). Per tant, la recuperaci\u00f3 despr\u00e9s de l\u2019exercici es pot considerar una fase determinant per detectar disfuncions de coordinaci\u00f3 entre els aparells cardiovascular i respiratori.<\/p>\n\n\n\n

Un protocol d\u2019exercici piramidal (vegeu la Figura 1), que implica c\u00e0rregues de treball progressivament creixents i despr\u00e9s sim\u00e8tricament decreixents, pot revelar una possible desregulaci\u00f3 de les funcions cardiorespirat\u00f2ries. La reducci\u00f3 gradual de la intensitat podria proporcionar indicadors sensibles de l\u2019efic\u00e0cia de la recuperaci\u00f3 i l\u2019efici\u00e8ncia de l\u2019aparell cardiorespiratori. Si b\u00e9 encara no s\u2019ha emprat un protocol d\u2019exercici piramidal per avaluar la CCR, aquest resulta especialment valu\u00f3s per comparar les respostes cardiorespirat\u00f2ries amb la mateixa c\u00e0rrega de treball entre la fase d\u2019intensitat creixent i la de recuperaci\u00f3 (decreixent). En conseq\u00fc\u00e8ncia, aquest permet avaluar la recuperaci\u00f3 despr\u00e9s de l\u2019exercici despr\u00e9s de sotmetre\u2019s a c\u00e0rregues de treball cada vegada m\u00e9s grans (Montull et al., 2020<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Protocol d\u2019exercici piramidal amb bicicleta est\u00e0tica amb c\u00e0rregues de treball (CT) progressivament creixents i decreixents en forma de mirall sim\u00e8tric. Adaptat de Montull et al. (2020), amb perm\u00eds.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Aquest estudi tenia per objectiu explorar el potencial d\u2019avaluaci\u00f3 de la CCR durant la recuperaci\u00f3 despr\u00e9s de l\u2019exercici utilitzant un protocol piramidal a intensitat subm\u00e0xima per avaluar la capacitat cardiorespirat\u00f2ria de persones adultes sanes i f\u00edsicament inactives. La nostra hip\u00f2tesi era que la fase de recuperaci\u00f3 presentaria un nombre redu\u00eft de CP i una entropia informativa inferior en comparaci\u00f3 amb la fase d\u2019intensitat creixent. A m\u00e9s, es preveia que les persones amb menys capacitat cardiorespirat\u00f2ria mostrarien un nombre superior de CP, una entropia informativa m\u00e9s gran i una pitjor recuperaci\u00f3 psicobiol\u00f2gica durant la fase de recuperaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Quinze persones sanes per\u00f2 inactives (menys de 30 min d\u2019activitat f\u00edsica di\u00e0ria) (set homes i vuit dones: 53.07 \u00b1 3.31 anys; 169.27 \u00b1 13.26 cm; 80.24 \u00b1 13.26 kg; i amb IMC de 28.43 \u00b1 6.57 kg\u00b7m-2<\/sup>) van participar volunt\u00e0riament en l\u2019estudi. Mitjan\u00e7ant una an\u00e0lisi de pot\u00e8ncia amb G*Power 3.1 (Faul et al., 2007<\/a>) per determinar la mida de la mostra, i tenint en compte les grans mides de l\u2019efecte de la CCR durant l\u2019exercici (Balagu\u00e9 et al., 2016<\/a>), estimem una mida de mostra de 12 participants (d = 1, \u03b1 < .05, pot\u00e8ncia (1 – \u03b2) = .80). <\/p>\n\n\n\n

Els criteris d\u2019exclusi\u00f3 van ser els seg\u00fcents: (a) malalties cardiovasculars; (b) contraindicacions per a l\u2019exercici, i (c) \u00fas de medicaments que poguessin influir en la resposta de la FC a l\u2019exercici. Despr\u00e9s de compartir aquesta informaci\u00f3 sobre els procediments de l\u2019estudi, els participants van firmar un consentiment informat abans de la intervenci\u00f3. Els procediments experimentals van ser aprovats pel Comit\u00e8 d\u2019\u00e8tica d\u2019investigaci\u00f3 cl\u00ednica de l\u2019esport de la Generalitat de Catalunya (ref. 07\/2015\/CEICEGC) i es va dur a terme d\u2019acord amb la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki.<\/p>\n\n\n\n

Procediments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va aplicar un protocol d\u2019exercici piramidal utilitzant un cicloerg\u00f2metre (Excalibur, Lode, Groningen, Pa\u00efsos Baixos) (vegeu la Figura 1). Despr\u00e9s d\u2019un escalfament amb bicicleta a 30 W, la c\u00e0rrega de treball es va incrementar en 30 W\/MIN (homes) i en 15 W\/MIN (dones), fins que els participants van informar d\u2019una percepci\u00f3 subjectiva de l\u2019esfor\u00e7 (RPE, per les sigles en angl\u00e8s) \u2265 15 (dur) en l\u2019escala de Borg de 6 a 20. En aquest punt, la c\u00e0rrega de treball es va reduir de manera inversa fins als 30 W. La freq\u00fc\u00e8ncia de pedaleig es va mantenir sempre a 70 rpm. Es van donar a con\u00e8ixer als participants els procediments de prova i l\u2019escala RPE (de 6 a 20) (Borg, 1998<\/a>) durant exercicis d\u2019intensitat creixent subm\u00e0xima en almenys dues ocasions durant el mes previ a l\u2019experiment. <\/p>\n\n\n\n

Obtenci\u00f3 de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Durant la prova, els participants van respirar a trav\u00e9s d\u2019una v\u00e0lvula (Hans Rudolph, 2700. Kansas City, MO, EUA) i es va determinar l\u2019intercanvi de gasos respiratoris mitjan\u00e7ant un sistema automatitzat de circuit obert (Metasys, Brainware, La Valette, Fran\u00e7a). Es va registrar el contingut d\u2019oxigen (O2<\/sub>), el contingut de di\u00f2xid de carboni (CO2<\/sub>) i el cabal d\u2019aire respiraci\u00f3 a respiraci\u00f3. Simult\u00e0niament, el sistema Metasys va registrar la FC durant el mateix per\u00edode. Abans de cada assaig, es va calibrar el sistema utilitzant una mescla de composici\u00f3 coneguda d\u2019O2<\/sub> i CO2<\/sub> (15 % d\u2019O2<\/sub>, 5 % de CO2<\/sub>, N2<\/sub> equilibrat) (Carburos Met\u00e1licos, Barcelona, Espanya) i aire ambiental. Els participants van ser supervisats de manera cont\u00ednua mitjan\u00e7ant un electrocardiograma de 12 derivacions (CardioScan v.4.0. DM Software, Stateline, Nevada, EUA). <\/p>\n\n\n\n

Les proves es van dur a terme en un laboratori ben ventilat amb una temperatura ambient de 23 \u00baC i una humitat relativa del 48 %, amb variacions m\u00ednimes de no m\u00e9s d\u20191 \u00baC en la temperatura i d\u2019un 10 % en la humitat relativa. Els participants van fer la prova almenys 3 h despr\u00e9s d\u2019un \u00e0pat lleuger i sense practicar activitats f\u00edsiques intensives les 72 h pr\u00e8vies a l\u2019experiment (Balagu\u00e9 et al., 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de les dades <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En primer lloc, les s\u00e8ries de dades de les variables cardiorespirat\u00f2ries seleccionades (fracci\u00f3 d\u2019oxigen exhalat \u201cFeO2<\/sub>\u201d, fracci\u00f3 de di\u00f2xid de carboni exhalat \u201cFeCO2<\/sub>\u201d, FC i VRP) es van dividir en dues fases: d\u2019intensitat creixent i de recuperaci\u00f3. Es van excloure de l\u2019an\u00e0lisi altres variables cardiorespirat\u00f2ries comunament utilitzades en PECP (per exemple, la relaci\u00f3 d\u2019intercanvi respiratori, el pols d\u2019oxigen, el VO2<\/sub>, el volum sist\u00f2lic, etc.) a causa de la seva relaci\u00f3 matem\u00e0tica amb les variables anteriors (Balagu\u00e9 et al., 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi dels components principals <\/em><\/h4>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, es va dur a terme una ACP amb les variables cardiorespirat\u00f2ries seleccionades per a cada fase. Abans de fer l\u2019ACP, es van calcular la prova d\u2019esfericitat de Barlett i l\u2019\u00edndex Kaiser-Meyer-Olkin (KMO) de cada participant per avaluar la idone\u00eftat d\u2019aplicar l\u2019ACP (Jolliffe, 2002<\/a>). El nombre de CP es va determinar utilitzant el criteri de Kaiser-Gutmann, tractant els CP amb valors propis \u03bb \u2265 1.00 com a significatius (Jolliffe, 2002<\/a>). La soluci\u00f3 d\u2019efici\u00e8ncia \u00f2ptima dels CP extrets es va obtenir mitjan\u00e7ant rotaci\u00f3 ortogonal Varimax (Meglen, 1991<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

At\u00e8s l\u2019inter\u00e8s a estudiar la CCR durant la recuperaci\u00f3 despr\u00e9s de l\u2019exercici, es van distingir dos grups en funci\u00f3 del nombre de CP en la fase de recuperaci\u00f3: participants amb 1 CP (grup 1CP; n<\/em> \u00b1 6) i participants amb 2 CP (grup 2CP; n<\/em> \u00b1 9). <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de l\u2019entropia informativa<\/em><\/h4>\n\n\n\n

Per quantificar el grau de coordinaci\u00f3 entre els subsistemes cardiorespiratoris implicats de cada participant durant les dues fases, es va calcular l\u2019\u00edndex d\u2019entropia informativa de la manera seg\u00fcent:<\/p>\n\n\n\n

H<\/em> \u00b1 \u2211 [1\/2 ln (\u03bb) + 1\/2 ln (\u03c0)<\/em> + 1\/2]<\/p>\n\n\n\n

On H<\/em> \u00e9s l\u2019entropia informativa del sistema, \u03bb \u00e9s el valor propi del CP i \u03c0<\/em> \u00e9s el nombre de Ludolph. Aquesta suma inclo\u00efa tots els valors propis de les PECP (per exemple, en una prova amb 2 CP, la suma es feia sobre dos valors propis pertanyents al CP1<\/sub> i al CP2<\/sub>, respectivament).<\/p>\n\n\n\n

Comparaci\u00f3 de les fases d\u2019intensitat creixent i de recuperaci\u00f3<\/em><\/h4>\n\n\n\n

Per comparar els valors propis del CP1<\/sub> i l\u2019entropia informativa entre les fases d\u2019intensitat creixent i de recuperaci\u00f3 de la prova, es van utilitzar la prova U de Mann-Whitney i la prova t aparellada, respectivament. Es va triar el CP1<\/sub> perqu\u00e8 contenia la proporci\u00f3 de vari\u00e0ncia m\u00e9s gran de les dades. Aix\u00ed mateix, es van avaluar les difer\u00e8ncies dels resultats entre els grups 1CP i 2CP durant la fase de recuperaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la prova U de Mann-Whitney i la prova t independent, respectivament. Les difer\u00e8ncies estandarditzades es van demostrar mitjan\u00e7ant la prova d<\/em> de Cohen, considerant mides de l\u2019efecte mitjanes i grans (d<\/em> \u2265 0.5 i d<\/em> \u2265 0.8, respectivament; Cohen, 1988<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Projeccions ortogonals del CP1 durant la fase de recuperaci\u00f3 entre els grups 1CP i 2CP<\/em><\/h4>\n\n\n\n

Es va fer una comparaci\u00f3 de les projeccions del CP1<\/sub> de totes les variables entre els grups 1CP i 2CP durant la fase de recuperaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la prova U de Mann-Whitney i les mides de l\u2019efecte (d<\/em> de Cohen).<\/p>\n\n\n\n

Efic\u00e0cia de la recuperaci\u00f3 psicobiol\u00f2gica i rendiment entre els grups 1CP i 2CP<\/em><\/h4>\n\n\n\n

Els valors de FC, VRP, VO2<\/sub> i RPE al final de la fase de recuperaci\u00f3 i de tota la prova es van comparar entre els grups 1CP i 2CP mitjan\u00e7ant la prova de Mann-Whitney i les mides de l\u2019efecte (d<\/em> de Cohen). <\/p>\n\n\n\n

Totes les an\u00e0lisis estad\u00edstiques es van fer mitjan\u00e7ant RStudio (RStudio, Inc., 2023), i el nivell de significaci\u00f3 predeterminat es va fixar en p <\/em>< .05.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019ACP i l\u2019entropia informativa de variables cardiorespirat\u00f2ries durant les fases d\u2019intensitat creixent i de recuperaci\u00f3<\/em><\/h4>\n\n\n\n

La prova d\u2019esfericitat de Barlett va presentar un resultat molt significatiu (p<\/em> < .001), la qual cosa confirma la idone\u00eftat de les dades de l\u2019ACP. L\u2019\u00edndex Kaiser-Meyer-Olkin (KMO) va mostrar una adequaci\u00f3 satisfact\u00f2ria del mostreig, tant en la fase d\u2019intensitat creixent (0.60 \u00b1 0.07) com en la fase de recuperaci\u00f3 per als dos grups: 1CP (0.69 \u00b1 0.06) i 2CP (0.52 \u00b1 0.07). <\/p>\n\n\n\n

Durant la fase de recuperaci\u00f3, el percentatge de participants que van mostrar 1 CP va evidenciar un augment del 228\u2006% en comparaci\u00f3 amb la fase d\u2019intensitat creixent, tal com es mostra a la Figura 2.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Percentatge de participants amb un i dos components principals entre les fases d\u2019intensitat creixent i de recuperaci\u00f3.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La Figura 3 il\u00b7lustra que els valors propis del CP1<\/sub>, els quals representen la part predominant de la vari\u00e0ncia de les dades, van ser lleugerament superiors en la fase d\u2019increment (2.57 \u00b1 0.18) que en la fase de recuperaci\u00f3 (2.28 \u00b1 0.51) (d<\/em> = -0.76). L\u2019entropia informativa tamb\u00e9 va ser significativament m\u00e9s gran durant la fase d\u2019intensitat creixent (2.54 \u00b1 0.39) en comparaci\u00f3 amb la fase de recuperaci\u00f3 (2.20 \u00b1 0.54) (t<\/em> = -2.67; p <<\/em> .01; d<\/em> = -0.72).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Comparaci\u00f3 (a) del valor mitj\u00e0 del CP1 (<\/em>\u03bb) i (b) de l\u2019entropia informativa mitjana (H) entre les fases d\u2019intensitat creixent i de recuperaci\u00f3 (*<\/em>p < .05).<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

En comparar els dos grups dins de la fase de recuperaci\u00f3, els valors propis del CP1<\/sub> van ser significativament m\u00e9s grans en el grup 1CP (2.71 \u00b1 0.32) en comparaci\u00f3 amb el grup 2CP (1.99 \u00b1 0.39) (t<\/em> = 3.756; p<\/em> < .01; d<\/em> = 2.09). En la mateixa fase, el grup 1CP va mostrar una entropia informativa notablement inferior (1.57 \u00b1 0.06) a la del grup 2CP (2.62 \u00b1 0.07) (U<\/em> = 0.00; p<\/em> < .01; d<\/em> = 15.83) (vegeu la Figura 4).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
 Comparaci\u00f3 (a) del valor mitj\u00e0 del CP1 (<\/em>\u03bb) i (b) de l\u2019entropia informativa mitjana (H) entre els grups 1CP i 2CP durant la fase de recuperaci\u00f3 (*<\/em>p < .05). <\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Projeccions ortogonals del CP1<\/sub> durant la fase de recuperaci\u00f3 entre els grups 1CP i 2CP<\/em><\/h4>\n\n\n\n

La Taula 1 mostra que els participants del grup 1CP van presentar respostes fisiol\u00f2giques relativament uniformes durant la fase de recuperaci\u00f3. En concret, tres variables cardiorespirat\u00f2ries (FeCO2<\/sub>, FC i VRP) van mostrar projeccions o valors positius elevats en el CP1<\/sub>, mentre que FeO2<\/sub> va exhibir valors negatius. En concret, les projeccions de FeO2<\/sub> i FeCO2<\/sub> sobre el CP1<\/sub> van ser significativament m\u00e9s grans en el grup 1CP en comparaci\u00f3 amb el grup 2CP (FeO2<\/sub>: U<\/em> = 5.00; p<\/em> < .01; d<\/em> = 1.99, FeCO2<\/sub>: d<\/em> =1.66). En canvi, els participants del grup 2CP no van presentar projeccions cardiorespirat\u00f2ries uniformes en CP1.<\/sub><\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Projeccions ortogonals de les variables sobre CP1<\/sub> per als participants dels dos grups durant la fase de recuperaci\u00f3.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La Figura 5 il\u00b7lustra les difer\u00e8ncies entre els resultats dels grups 1CP i 2CP en la CCR. Durant la fase d\u2019intensitat creixent, els dos grups van mostrar resultats similars, i les seves variables (FeCO2<\/sub>, FC i VRP) van registrar un grau de colinealitat m\u00e9s gran amb CP1<\/sub>, mentre que FeO2<\/sub> es va alinear majorit\u00e0riament amb CP2<\/sub>. No obstant aix\u00f2, en la fase de recuperaci\u00f3, la vari\u00e0ncia de les quatre variables cardiorespirat\u00f2ries en el grup 1CP estava encapsulada per un CP1<\/sub> singular, mentre que el grup 2CP mostrava tres variables (FeO2<\/sub> o FeCO2<\/sub>, FC i VRP) amb CP1<\/sub> i FeCO2<\/sub> o FeCO2<\/sub> amb CP2<\/sub>. <\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Exemple de la transformaci\u00f3 de les variables cardiorespirat\u00f2ries a CP en els grups 1CP i 2CP. (a) S\u00e8ries temporals originals de les quatre variables cardiorespirat\u00f2ries seleccionades en els dos grups durant les fases d\u2019intensitat creixent i de recuperaci\u00f3. (b) S\u00e8ries temporals de les puntuacions de CP (valors z estandarditzats en l\u2019espai incl\u00f2s pels CP) per als dos grups en les dues fases. Les s\u00e8ries de quatre temps es van condensar en una o dues s\u00e8ries temporals mitjan\u00e7ant la reducci\u00f3 de dimensi\u00f3 dels CP. Les l\u00ednies blava i vermella representen la tend\u00e8ncia mitjana dels dos CP, calculada mitjan\u00e7ant el m\u00e8tode de m\u00ednims quadrats ponderats. Els punts de dades de l\u2019eix x corresponen al nombre de mesuraments registrats durant la prova.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Efic\u00e0cia de la recuperaci\u00f3 psicobiol\u00f2gica i rendiment entre els grups 1CP i 2CP<\/em><\/h4>\n\n\n\n

La Taula 2 mostra els valors per als dos grups de FC, VRP, VO2<\/sub> i RPE al final de la fase de recuperaci\u00f3. En comparaci\u00f3 amb el grup 2CP, el grup 1CP va presentar valors inferiors en totes les variables estudiades, amb difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives en la FC (U<\/em> = 7.50; p<\/em> = .03). Les mides dels efectes van indicar magnituds d\u2019interm\u00e8dies a grans per a la FC, l\u2019EV i la RPE (d = 1.21;<\/em> d<\/em> = 0.57; d =<\/em> 0.71, respectivament). A m\u00e9s, la durada total de les proves realitzades pel grup 1CP (968.17 \u00b1 179.66), incloses les fases d\u2019intensitat creixent i de recuperaci\u00f3, va ser significativament m\u00e9s gran que la de les realitzades pel grup 2CP (848.22 \u00b1 234.75) (U<\/em> = 0; p<\/em> < .01; d<\/em> = 0.56).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Comparaci\u00f3 dels valors finals de mitjana i rang interquart\u00edlic (RIC) de FC, VRP, VO2<\/sub> i RPE entre els grups.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les principals conclusions del present estudi van ser que: a) la CCR va augmentar durant la fase de recuperaci\u00f3 d\u2019una PECP piramidal; b) els participants amb 1CP en la fase de recuperaci\u00f3 van mostrar valors propis del CP1<\/sub> m\u00e9s alts i una entropia informativa m\u00e9s baixa que els que tenien 2CP; i c) els valors de FC, VRP i RPE registrats al final de la PECP van ser m\u00e9s baixos en el grup 1CP en comparaci\u00f3 amb el grup 2CP. <\/p>\n\n\n\n

La reducci\u00f3 del nombre de CP i de l\u2019entropia informativa durant la fase de recuperaci\u00f3 (d\u2019intensitat decreixent), en comparaci\u00f3 amb la fase d\u2019intensitat creixent de la prova piramidal, suggereix una CCR m\u00e9s eficient quan disminueix la c\u00e0rrega de treball. Encara que aix\u00f2 pugui semblar contradictori amb conclusions pr\u00e8vies, que indicaven un deteriorament de la CCR despr\u00e9s d\u2019un esfor\u00e7 previ (Garcia-Retortillo et al., 2017<\/a>), els resultats actuals es poden explicar per una implicaci\u00f3 m\u00e9s gran del metabolisme anaer\u00f2bic durant la fase d\u2019intensitat creixent en relaci\u00f3 amb la fase de recuperaci\u00f3. Durant la fase d\u2019intensitat creixent, la in\u00e8rcia del metabolisme aer\u00f2bic, contrarestada per l\u2019activaci\u00f3 de les vies metab\u00f2liques l\u00e0ctiques, va produir hiperventilaci\u00f3 (Binder et al., 2008<\/a>; Molkov et al., 2014<\/a>). \u00c9s plausible que aquesta resposta, atribu\u00efda a la producci\u00f3 de CO2<\/sub> no metab\u00f2lic, caus\u00e9s l\u2019augment del nombre de CP durant la fase d\u2019intensitat creixent, malgrat que es fessin les mateixes c\u00e0rregues de treball en la fase de recuperaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Montull et al. (2020)<\/a> tamb\u00e9 van informar d\u2019una falta de simetria en els valors cardiorespiratoris entre les fases d\u2019intensitat creixent i de recuperaci\u00f3 d\u2019una prova d\u2019exercici piramidal, amb valors m\u00e9s alts durant la recuperaci\u00f3 (fase d\u2019intensitat decreixent) per a la mateixa c\u00e0rrega de treball. En canvi, la CCR d\u2019aquest estudi va mostrar una efic\u00e0cia m\u00e9s gran durant la recuperaci\u00f3 activa. Aquestes conclusions confirmen l\u2019inter\u00e8s de complementar els resultats de les PECP actuals, com la reserva card\u00edaca i la capacitat cardiorespirat\u00f2ria, amb par\u00e0metres de CCR (\u00e9s a dir, el nombre de CP i l\u2019entropia informativa) (Garcia-Retortillo et al., 2017<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

L\u2019observaci\u00f3 en el grup 1CP de m\u00e9s valors propis del CP1<\/sub> i d\u2019una entropia informativa inferior durant la fase de recuperaci\u00f3, en comparaci\u00f3 amb el grup 2CP, significa un nivell d\u2019ordre, sincronitzaci\u00f3, efici\u00e8ncia i adaptabilitat en la resposta cardiorespirat\u00f2ria m\u00e9s grans (Balagu\u00e9 et al., 2016<\/a>; Garcia-Retortillo et al., 2017<\/a>). Aix\u00f2 implica un entrenament m\u00e9s gran intens de l\u2019aparell cardiorespiratori i es pot estendre a altres processos fisiol\u00f2gics interrelacionats i integrats; per exemple, receptors quimiosensibles, sistema l\u00edmbic-hipotal\u00e0mic, activitat simp\u00e0tica o parasimp\u00e0tica, o activitat muscular, que actuen en diferents escales temporals per garantir l\u2019adaptaci\u00f3 a la demanda de c\u00e0rrega de treball (Garcia-Retortillo i Ivanov, 2022<\/a>; Kairiukstiene et al., 2020<\/a>; Pocock et al., 2013<\/a>; Qammar et al., 2022<\/a>; Velicka et al., 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Durant la fase de recuperaci\u00f3, el grup 1CP va demostrar una covariaci\u00f3 similar en les quatre variables cardiorespirat\u00f2ries, amb valors de FeO2 <\/sub>elevats que es correlacionaven inversament amb FeCO2<\/sub>, FC i VRP. Aquesta elevaci\u00f3 sostinguda de FeO2<\/sub>, mentre altres variables es recuperaven, suggereix un retard en la resposta a la demanda d\u2019oxigen (Bahr i Sejersted, 1991<\/a>)). Malgrat el retard esmentat, el grup 1CP no va formar un nou CP, probablement a causa del seu rendiment superior, que es va traduir en una freq\u00fc\u00e8ncia inferior de valors cardiorespiratoris (\u00e9s a dir, que afectava menys punts de dades) en comparaci\u00f3 amb el grup 2CP (Balagu\u00e9 et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En canvi, alguns participants del grup 2CP van contribuir a la formaci\u00f3 del CP2, <\/sub>principalment a trav\u00e9s de FeO2<\/sub>, la qual cosa es deu probablement a una hiperventilaci\u00f3 m\u00e9s gran en iniciar-se la fase de recuperaci\u00f3, fet que indica un intercanvi de gasos menys eficient. Altres participants del grup 2CP van formar CP2<\/sub> a trav\u00e9s de FeCO2 <\/sub>i aix\u00f2 suggereix que van ultrapassar el seu llindar anaer\u00f2bic ventilatori, que va donar lloc a una hiperventilaci\u00f3 substancial indu\u00efda per l\u2019exc\u00e9s de CO2<\/sub> no metab\u00f2lic (Binder et al., 2008<\/a>; Molkov et al., 2014<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

El grup 1CP va mostrar valors quantitatius m\u00e9s baixos de FC, VRP i RPE al final de la fase de recuperaci\u00f3 en comparaci\u00f3 amb el grup 2CP, malgrat que es va sotmetre a una prova de m\u00e9s durada, la qual cosa indica una toler\u00e0ncia a la c\u00e0rrega de treball potencialment millor. Aix\u00f2 suggereix que els participants amb un rendiment superior van demostrar no nom\u00e9s una efici\u00e8ncia m\u00e9s gran, sin\u00f3 tamb\u00e9 una efic\u00e0cia m\u00e9s gran en la recuperaci\u00f3 de l\u2019aparell cardiorespiratori durant les c\u00e0rregues de treball piramidals. De fet, l\u2019augment de l\u2019entropia informativa en el grup 2CP posa de manifest possibles disfuncions als mecanismes de realimentaci\u00f3 prospectiva i retrospectiva intervinguts pels quimioreceptors per regular la ventilaci\u00f3 (Zebrowska et al., 2020<\/a>). Aquesta inefic\u00e0cia pot contribuir a un deteriorament m\u00e9s pronunciat del control i la regulaci\u00f3 de la funci\u00f3 cardiorespirat\u00f2ria, la qual cosa en \u00faltima inst\u00e0ncia condueix a un esgotament m\u00e9s preco\u00e7 i a valors quantitatius m\u00e9s elevats de les variables psicobiol\u00f2giques. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019avaluaci\u00f3 de la CCR durant la recuperaci\u00f3 despr\u00e9s de l\u2019exercici mitjan\u00e7ant protocols piramidals t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies cl\u00edniques rellevants en les PECP. Aquest \u00e8mfasi en l\u2019avaluaci\u00f3 de la recuperaci\u00f3 despr\u00e9s de l\u2019exercici amb canvis graduals en les c\u00e0rregues de treball comporta un punt de vista interessant sobre la regulaci\u00f3 cardiorespirat\u00f2ria posterior a l\u2019exercici, ja que ofereix informaci\u00f3 sobre l\u2019estr\u00e8s de la c\u00e0rrega interna provocat per l\u2019exercici previ (Bartels et al., 2018<\/a>; Romero et al., 2017<\/a>). L\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019ACP i l\u2019entropia informativa va demostrar clarament el potencial per informar sobre l\u2019efici\u00e8ncia i l\u2019efic\u00e0cia de l\u2019aparell cardiorespiratori davant l\u2019augment i la disminuci\u00f3 de la c\u00e0rrega de treball, fet que refor\u00e7a aquestes mesures com una valuosa avaluaci\u00f3 objectiva de l\u2019aptitud cardiorespirat\u00f2ria de les persones durant l\u2019exercici (Balagu\u00e9 et al., 2016<\/a>; Garcia-Retortillo et al., 2017<\/a>). Aquest enfocament introdueix noves possibilitats per al diagn\u00f2stic i la predicci\u00f3 d\u2019estats de salut i rendiment en les PECP, inclosa la identificaci\u00f3 de trastorns fisiol\u00f2gics o patologies i, el que \u00e9s m\u00e9s important, la prevenci\u00f3 d\u2019aturades card\u00edaques (Kairiukstiene et al., 2020<\/a>; Velicka et al., 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Les t\u00e8cniques de compressi\u00f3 dimensional, com l\u2019ACP, redueixen l\u2019alta dimensionalitat de les dades de s\u00e8ries temporals a uns quants components, la qual cosa permet con\u00e8ixer de manera m\u00e9s completa les din\u00e0miques individuals (Denis, 2016<\/a>). Aquest enfocament s\u2019alinea amb la perspectiva que aquestes an\u00e0lisis s\u00f3n m\u00e9s integradores i realistes que els indicadors fisiol\u00f2gics tradicionals que es basen en valors quantitatius a\u00efllats i est\u00e0tics (Balagu\u00e9 et al., 2020<\/a>; Garcia-Retortillo et al., 2017<\/a>). A m\u00e9s, es pot destacar que els exercicis piramidals a intensitat subm\u00e0xima ofereixen una informaci\u00f3 molt rellevant sobre l\u2019estat de l\u2019aparell cardiorespiratori i permeten evitar les proves a intensitat m\u00e0xima, les quals poden plantejar certs riscos, especialment per a les persones adultes i inactives. <\/p>\n\n\n\n

Aquest treball va presentar certes limitacions metodol\u00f2giques i perspectives de recerca futures. Els estrictes criteris d\u2019inclusi\u00f3, que restringien la mida de la mostra a persones adultes inactives i sanes, van limitar la significaci\u00f3 estad\u00edstica dels resultats. Per validar aquests resultats preliminars, es justifica la realitzaci\u00f3 de futurs estudis que augmentin la mida de la mostra i investiguin diversos grups d\u2019edat i diferents estats de salut i forma f\u00edsica. En segon lloc, tenint en compte que aquest estudi va determinar les c\u00e0rregues de treball basant-se \u00fanicament en el RPE, els futurs estudis haurien d\u2019afegir altres indicadors objectius com ara la FC, o b\u00e9 c\u00e0rregues de treball predeterminades. Finalment, els estudis que es duguin a terme en el futur haurien de considerar la incorporaci\u00f3 de la tensi\u00f3 arterial sist\u00f2lica i diast\u00f2lica a l\u2019ACP, juntament amb altres variables cardiorespirat\u00f2ries per integrar m\u00e9s variables rellevants.<\/p>\n\n\n\n

Per acabar, encara que l\u2019ACP com a t\u00e8cnica de dimensi\u00f3 lineal est\u00e0 validada com una eina valuosa i sensible per detectar canvis cardiorespiratoris durant les PECP (Garcia-Retortillo et al., 2017<\/a>), s\u2019han d\u2019explorar altres t\u00e8cniques d\u2019an\u00e0lisi de dades per plasmar la din\u00e0mica no lineal de la CCR. En aquest sentit, no nom\u00e9s poden ser interessants els m\u00e8todes d\u2019ACP no lineals (Tenenbaum et al., 2000<\/a>), sin\u00f3 tamb\u00e9 altres an\u00e0lisis promogudes per la fisiologia de xarxes de l\u2019exercici (Garcia-Retortillo et al., 2020<\/a>; Garcia-Retortillo i Ivanov, 2022<\/a>; Garcia-Retortillo et al., 2024<\/a>; Montull et al., 2023<\/a>; V\u00e1zquez et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El present estudi va demostrar que la coordinaci\u00f3 cardiorespirat\u00f2ria en persones adultes sanes i inactives augmentava durant la recuperaci\u00f3 despr\u00e9s de l\u2019exercici. Els participants amb un nombre inferior de components principals en aquesta fase van mostrar una efici\u00e8ncia de recuperaci\u00f3 i una efic\u00e0cia m\u00e9s grans de l\u2019aparell cardiorespiratori. Per tant, la coordinaci\u00f3 cardiorespirat\u00f2ria es refor\u00e7a com una variable biol\u00f2gica valuosa per proporcionar informaci\u00f3 integradora i sensible sobre les proves d\u2019esfor\u00e7 cardiopulmonar i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, sobre la forma f\u00edsica. A m\u00e9s, el protocol d\u2019exercici piramidal a intensitat subm\u00e0xima sembla que \u00e9s una eina adequada per avaluar persones adultes i identificar possibles desregulacions cardiorespirat\u00f2ries. <\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Volem donar les gr\u00e0cies als participants per la seva disposici\u00f3 a contribuir a aquest estudi. Aix\u00ed mateix, agra\u00efm al Departament de Ci\u00e8ncies Fisiol\u00f2giques de la Universitat de Barcelona la seva ajuda en la recollida de dades.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum La coordinaci\u00f3 cardiorespirat\u00f2ria (CCR), variable biol\u00f2gica recentment identificada que avalua la interacci\u00f3 entre els par\u00e0metres derivats de les proves d\u2019esfor\u00e7 cardiopulmonar (PECP), ha demostrat una elevada sensibilitat als efectes de l\u2019entrenament i als trastorns funcionals. At\u00e8s el paper cr\u00edtic de la recuperaci\u00f3 despr\u00e9s de l\u2019exercici en la detecci\u00f3 de desregulacions funcionals, aquest estudi t\u00e9 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 2 anys ago","modified":"Updated 9 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 setembre 2024","modified":"Updated on 2 juliol 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 setembre 2024 20:24","modified":"Updated on 2 juliol 2025 08:37"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65901\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=65901"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65901\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":68878,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65901\/revisions\/68878\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=65901"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=65901"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=65901"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}