{"id":65078,"date":"2024-06-28T10:22:39","date_gmt":"2024-06-28T10:22:39","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/enfoque-europeo-sobre-la-importancia-de-las-competencias-de-gestion-deportiva-en-equipos-semiprofesionales-femeninos-2\/"},"modified":"2024-09-28T21:11:37","modified_gmt":"2024-09-28T21:11:37","slug":"analisi-dels-periodes-dintensitat-submaxima-durant-el-microcicle-competitiu-en-futbolistes-professionals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/analisi-dels-periodes-dintensitat-submaxima-durant-el-microcicle-competitiu-en-futbolistes-professionals\/","title":{"rendered":"An\u00e0lisi dels per\u00edodes d\u2019intensitat subm\u00e0xima durant el microcicle competitiu en futbolistes professionals"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019estudi tenia per objectius (a) determinar l\u2019exig\u00e8ncia condicional de c\u00e0rrega externa en funci\u00f3 dels per\u00edodes d\u2019intensitat subm\u00e0xima (PISubM) durant el microcicle competitiu, (b) comparar el nombre i la durada dels esdeveniments PISubM exigits en les diferents sessions realitzades en el microcicle competitiu i, a m\u00e9s, (c) comparar aquesta exig\u00e8ncia en funci\u00f3 del PISubM en funci\u00f3 de la posici\u00f3 espec\u00edfica ocupada pels futbolistes durant el microcicle competitiu. Es van analitzar un total de 77 sessions d\u2019entrenament durant 15 microcicles competitius i 15 partits oficials de lliga durant la temporada 2019-20 (Lliga Premier de l\u2019Azerbaidjan) en les quals es van obtenir un total de 1,037 registres individuals de 22 jugadors. Les dades es van recollir mitjan\u00e7ant dispositius GPS. Per determinar el percentatge del nombre d\u2019esdeveniments PISubM diaris respecte als trobats en la competici\u00f3, aquests esdeveniments tamb\u00e9 es van relativitzar en funci\u00f3 del perfil individual mostrat per jugador en competici\u00f3. Els principals resultats de l\u2019estudi van ser l\u2019exist\u00e8ncia de difer\u00e8ncies significatives (p<\/em> \u2264 .05) en cada una de les variables entre els dies d\u2019entrenament\/competici\u00f3 i les posicions en funci\u00f3 del PISubM. Alguns indicadors, com la dist\u00e0ncia a velocitat superior a 19.8 km\/h (CAV), la dist\u00e0ncia a velocitat superior a 25.2 km\/h (Esprint), la densitat d\u2019acceleraci\u00f3 (DensAc) i la dist\u00e0ncia a alta intensitat metab\u00f2lica superior a 25.5 W\/KG (DCMA), van acumular valors de m\u00e9s del 50\u2006%\u2006del nombre d\u2019esdeveniments de PISubM en certs dies del microcicle. Tot i aix\u00ed, altres indicadors van mostrar intervals molt m\u00e9s baixos (menys del 15\u2006%)\u2006respecte a la competici\u00f3 quant al nombre de proves i el temps per sobre del llindar establert en les variables \u201cmetres per minut\u201d (Mmin) i \u201cpot\u00e8ncia metab\u00f2lica mitjana\u201d (PotMet). Aquests nous resultats suggereixen la conveni\u00e8ncia de plantejar noves alternatives per controlar la c\u00e0rrega en els esports d\u2019equip.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> c\u00e0rrega d\u2019entrenament<\/span>, esports d\u2019equip<\/span>, esports d\u2019equip<\/span>, exig\u00e8ncia f\u00edsica<\/span>, futbol<\/span>, GPS<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les eines per controlar la c\u00e0rrega interna i externa dels esportistes formen part de l\u2019avaluaci\u00f3 en la metodologia d\u2019entrenament contempor\u00e0nia (Jaspers et al., 2017<\/a>). En els esports d\u2019equipa l\u2019aire lliure, el sistema de posicionament global (GPS) proporciona dades valuoses a entrenadors i investigadors que permeten obtenir una informaci\u00f3 m\u00e9s precisa de les sessions d\u2019entrenament i competici\u00f3 (Oliva-Lozano et al., 2022<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Durant les \u00faltimes temporades, s\u2019ha produ\u00eft un augment de l\u2019exig\u00e8ncia f\u00edsica en els partits de futbol (Barnes et al., 2014<\/a>). \u00c9s necessari tenir en compte aquest aspecte en els programes d\u2019entrenament diaris i setmanals per assolir un alt nivell de rendiment individual i col\u00b7lectiu (Garc\u00eda et al., 2022<\/a>; Jaspers et al., 2017<\/a>; Reilly, 2005<\/a>). En aquest context, \u00e9s fonamental gestionar la c\u00e0rrega \u00f2ptima d\u2019entrenament quant a freq\u00fc\u00e8ncia, intensitat i volum (Akenhead et al., 2016<\/a>; Gabbett et al., 2016<\/a>) atenent l\u2019exig\u00e8ncia de cada competici\u00f3 (Illa et al., 2020b<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

El present estudi proporciona informaci\u00f3 rellevant sobre l\u2019exig\u00e8ncia condicional mitjan\u00e7ant una s\u00e8rie de variables en els esports d\u2019equipdurant el microcicle competitiu, de manera similar a estudis anteriors (Diaz-Seradilla et al., 2022<\/a>; Garc\u00eda et al., 2022<\/a>; Martin-Garcia et al., 2018<\/a>). En estudis recents, s\u2019han descrit microcicles en funci\u00f3 de diferents variables (amb valors absoluts o relatius a l\u2019exig\u00e8ncia de la competici\u00f3) (Akenhead et al., 2016<\/a>; D\u00edaz-Seradilla et al., 2022<\/a>; Mart\u00edn-Garc\u00eda et al., 2018<\/a>), aix\u00ed com mitjan\u00e7ant l\u2019estudi de l\u2019efecte de la durada del microcicle sobre la c\u00e0rrega d\u2019entrenament acumulada (Clemente et al., 2019<\/a>; Oliva-Lozano et al., 2022<\/a>) o la comparaci\u00f3 de diferents estructures de microcicles d\u2019entrenament i partits (per exemple, quatre sessions d\u2019entrenament i un partit de competici\u00f3 oficial) (D\u00edaz-Seradilla et al., 2022<\/a>), i la manera en qu\u00e8 la distribuci\u00f3 de la c\u00e0rrega pot afectar el resultat del partit (Chena et al., 2021<\/a>).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Ha augmentat la recerca sobre els per\u00edodes d\u2019intensitat m\u00e0xima (PIM) en el futbol, amb estudis en el context de la competici\u00f3 (Oliva-Lozano et al., 2020<\/a>) i de l\u2019entrenament (Dios-\u00c1lvarez et al., 2024<\/a>) que han trobat una relaci\u00f3 entre la durada del per\u00edode analitzat i la intensitat mostrada pels jugadors (Rico-Gonz\u00e1lez et al., 2022<\/a>). Tot i aix\u00ed, tenint en compte el perfil d\u2019intermit\u00e8ncia que presenten els esports d\u2019equip(Johnston et al., 2014<\/a>), \u00e9s possible que l\u2019an\u00e0lisi en funci\u00f3 de valors absoluts o PIM no plasmi \u00edntegrament l\u2019activitat d\u2019un jugador (Carling et al., 2019<\/a>; Gabbett et al., 2016<\/a>), sobretot durant els per\u00edodes d\u2019intensitat subm\u00e0xima. L\u2019\u00fas exclusiu de la informaci\u00f3 proporcionada pels PIM a fi de prescriure l\u2019entrenament (Novak et al., 2021<\/a>) ha plantejat la necessitat de dissenyar nous m\u00e8todes per mesurar la c\u00e0rrega dels esportistes durant l\u2019entrenament i la competici\u00f3. Concretament, el PIM informa d\u2019un \u00fanic esdeveniment que no avalua l\u2019exig\u00e8ncia a qu\u00e8 es veuen sotmesos els jugadors en per\u00edodes d\u2019intensitat subm\u00e0xima. En aquest sentit, les altes exig\u00e8ncies (subm\u00e0ximes) que es presenten repetidament (Carling et al., 2019<\/a>) q\u00fcestionen l\u2019\u00fas exclusiu de la informaci\u00f3 proporcionada pels PIM a fi de prescriure l\u2019entrenament (Novak et al., 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per tot aix\u00f2, sembla oport\u00fa investigar noves alternatives per quantificar la c\u00e0rrega dels esportistes durant l\u2019entrenament i la competici\u00f3 (Caro et al., 2022<\/a>). S\u2019han dut a terme estudis similars en altres esports, com el futbol sala (Illa et al., 2020a<\/a>; Johnston et al., 2020<\/a>) i en sessions d\u2019entrenament (Illa et al., 2020b<\/a>), en qu\u00e8 es van mostrar variacions considerables per a cada indicador durant els partits. Les accions de dist\u00e0ncia total i acceleraci\u00f3 s\u00f3n les m\u00e9s exigents a intensitats subm\u00e0ximes (80-90\u2006% i >\u00a090\u2006% del PIM) d\u2019entre les variables analitzades (Illa et al., 2020b<\/a>). Quant a la distribuci\u00f3 de la intensitat respecte al PIM durant els partits de competici\u00f3 en el rugbi i el futbol australians, Johnston et al. (2020)<\/a> van arribar a la conclusi\u00f3 que la distribuci\u00f3 de l\u2019activitat disminu\u00efa a mesura que s\u2019anava apropant als valors m\u00e0xims.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb l\u2019an\u00e0lisi del microcicle competitiu, Illa et al. (2020a)<\/a> van trobar difer\u00e8ncies entre els dies d\u2019entrenament i els de competici\u00f3, concretament en l\u2019indicador de c\u00e0rrega del jugador, la dist\u00e0ncia, les desacceleracions d\u2019alta intensitat i les acceleracions (Illa et al., 2020b<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En el futbol, la competici\u00f3 s\u2019ha estudiat des d\u2019aquest enfocament (Caro et al., 2022<\/a>), amb el qual s\u2019han mostrat difer\u00e8ncies principalment en el rendiment individual, sobretot en les variables de dist\u00e0ncia recorreguda a una velocitat superior a 19.8 km\/h (CAV), densitat d\u2019acceleraci\u00f3 (DensAc), pot\u00e8ncia metab\u00f2lica mitjana (PotMet), metres per minut (Mmin) i en la dist\u00e0ncia recorreguda a una alta intensitat metab\u00f2lica superior a 25.5 W\/kg (DCMA). Tamb\u00e9 hi ha difer\u00e8ncies entre meitats en les variables DensAc, PotMet i Mmin i entre posicions a PotMet i Mmin, en el nombre d\u2019esdeveniments d\u2019intensitat subm\u00e0xima (PISubM) i en el temps per sobre del llindar subm\u00e0xim (Caro et al., 2022<\/a>).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

L\u2019estudi tenia per objectius (a) determinar l\u2019exig\u00e8ncia condicional de c\u00e0rrega externa en funci\u00f3 dels per\u00edodes PISubM durant el microcicle competitiu, (b) comparar el nombre i la durada dels esdeveniments PISubM exigits en les diferents sessions realitzades en el microcicle competitiu i, a m\u00e9s, (c) comparar aquesta exig\u00e8ncia en funci\u00f3 del PISubM segons la posici\u00f3 espec\u00edfica ocupada pels futbolistes durant el microcicle competitiu.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants  <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Van participar en aquest estudi catorze futbolistes professionals masculins del mateix equipde la Premier League de l\u2019Azerbaidjan (73.74\u00a0\u00b1\u00a05.92\u00a0kg, 1.79\u00a0\u00b1\u00a00.05\u00a0metres, 23.86\u00a0\u00b1\u00a03.58\u00a0anys). Per poder participar en les an\u00e0lisis, els jugadors havien d\u2019haver completat almenys tres partits i totes les sessions del microcicle analitzat. Aix\u00ed, es van excloure els jugadors en proc\u00e9s de recuperaci\u00f3, els que feien un treball espec\u00edfic postentrenament (compensatori) o els que s\u2019enfrontaven a circumst\u00e0ncies inusuals (per exemple, suspensi\u00f3 del seg\u00fcent partit de competici\u00f3). Es van registrar les dades di\u00e0ries despr\u00e9s de cada sessi\u00f3 o partit. Tots els participants havien format part d\u2019un altre estudi retrospectiu publicat (Caro et al., 2022<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Es va informar tots els participants dels riscos i beneficis de l\u2019estudi i aquests van donar el seu consentiment segons la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki (Fortaleza, 2013<\/a>), aprovada pel Comit\u00e8 \u00c8tic d\u2019Investigaci\u00f3 Cl\u00ednica de l\u2019Administraci\u00f3 esportiva de Catalunya, n\u00famero 035\/CEICGC\/2021.<\/p>\n\n\n\n

Enfocament experimental<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Vam analitzar 77 sessions d\u2019entrenament al llarg de 15 microcicles competitius i 15 partits oficials de lliga durant la temporada 2019-20, amb un total de 1,037 registres individuals. Les dades es van recollir mitjan\u00e7ant dispositius GPS.<\/p>\n\n\n\n

Durant els partits, l\u2019equiputilitzava sistem\u00e0ticament una formaci\u00f3 1-5-3-2, en la qual les posicions eren: tres centrals (C), dos laterals (L), dos migcampistes (MC), un mitjapunta (MP) i dos davanters (D).<\/p>\n\n\n\n

Estructura del microcicle<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va ajustar el microcicle perqu\u00e8 encaix\u00e9s amb el calendari competitiu. L\u2019endem\u00e0 d\u2019un partit era un dia de recuperaci\u00f3 (DP[Dia de Partit]\u00a0+\u00a01R) o de compensaci\u00f3 (DP\u00a0+\u00a01C), seguit d\u2019un dia de descans. Els dies de c\u00e0rrega de treball (DP-4 i DP-3) es produ\u00efen quatre i tres dies abans del partit, i els dies de reducci\u00f3 de c\u00e0rrega (DP-2 i DP-1), dos dies abans del partit. Per mantenir la coher\u00e8ncia, nom\u00e9s es van tenir en compte els microcicles que seguien aquesta estructura, validada en estudis anteriors (Mart\u00edn-Garc\u00eda et al., 2018<\/a>; Oliva-Lozano et al., 2022<\/a>). En les sessions d\u2019entrenament, es van utilitzar principalment exercicis basats en el joc, en els quals es van modificar les dimensions de l\u2019espai de joc, el nombre de jugadors participants, la durada de la s\u00e8rie i altres regles per aconseguir els objectius desitjats.<\/p>\n\n\n\n

Durant el DP+1R, es va prioritzar la recuperaci\u00f3 dels jugadors que van jugar m\u00e9s de 60 minuts en el partit, amb treball aer\u00f2bic de baixa intensitat, carreres progressives fins al 70\u2006% de la velocitat individual subjectiva, exercicis de mobilitat i massatge miofascial amb corrons d\u2019escuma. Els que van jugar menys de 60 minuts van fer un treball compensatori per assolir la c\u00e0rrega condicional de la competici\u00f3, al qual es va incorporar treball de for\u00e7a en gimn\u00e0s, jocs de posici\u00f3 redu\u00efts (menys de 50 m\u00b2 per jugador) (Mart\u00edn-Garc\u00eda et al., 2020<\/a>) i esprints a m\u00e0xima intensitat, tal com van suggerir estudis anteriors (Mart\u00edn-Garc\u00eda et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

El DP-4 inclo\u00efa treball espec\u00edfic de for\u00e7a en el camp (exercicis amb correspond\u00e8ncia din\u00e0mica amb el futbol, canvis de direcci\u00f3, acceleracions i desacceleracions, etc.), jocs posicionals redu\u00efts (menys de 50 m\u00b2 per jugador) i jocs en espais redu\u00efts (JER) (menys de 50 m\u00b2 per jugador), amb l\u2019objectiu d\u2019estimular neuromuscularment els jugadors mitjan\u00e7ant acceleracions, frenades i canvis de direcci\u00f3 (Martin-Garcia et al., 2018<\/a>, 2020<\/a>). El DP-3 se centrava en el treball t\u00e0ctic mitjan\u00e7ant tasques que implicaven un gran nombre de jugadors en un espai ampli (m\u00e9s de 150 m\u00b2 per jugador), amb l\u2019objectiu de recrear el context de competici\u00f3 i facilitar accions a velocitat alta i molt alta (Mart\u00edn-Garc\u00eda et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

El DP-2 se centrava en aspectes t\u00e0ctics col\u00b7lectius utilitzant tasques en espais redu\u00efts i situacions de t\u00e0ctica anal\u00edtica (11 x 0). En el DP-1, s\u2019incidia en el rendiment t\u00e0ctic individual mitjan\u00e7ant rondos, t\u00e0ctica anal\u00edtica, treball t\u00e0ctic posicional i jugades a pilota aturada. El volum i la intensitat van variar al llarg del microcicle competitiu, tal com es mostra a la Taula 1.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dades mitjanes de les sessions d\u2019entrenament i els partits.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La c\u00e0rrega externa es va supervisar durant els entrenaments i els partits mitjan\u00e7ant dispositius GPS (STATSPORTS\u00ae APEX ProSeries, Irlanda del Nord). Aquests dispositius tenien una freq\u00fc\u00e8ncia de mostratge configurable d\u2019entre 10 Hz i 18 Hz. Inclo\u00efen un acceler\u00f2metre de 600 Hz, un giroscopi de 400 Hz i un magnet\u00f2metre de 10 Hz, amb un pes de 45 g i unes dimensions de 33 x 80 x 15 mm. Quant a la validesa i fiabilitat del dispositiu, es va registrar un marge d\u2019error de l\u20191-2\u2006% en la dist\u00e0ncia durant diferents proves de validaci\u00f3 (circuit de 400 m i 128.5 m) i la prova de velocitat m\u00e0xima en 20 m (Beato et al., 2018<\/a>). Els jugadors portaven una armilla especial dissenyada per col\u00b7locar el dispositiu en la part superior de l\u2019esquena, entre els om\u00f2plats (Beato et al., 2018<\/a>; Gim\u00e9nez et al., 2020<\/a>). A fi de garantir la fiabilitat entre dispositius, els jugadors van portar el mateix GPS en totes les sessions de registre (Jennings et al., 2010<\/a>) i les dades van ser gestionades per la mateixa persona experimentada.<\/p>\n\n\n\n

Procediments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Durant cada sessi\u00f3 d\u2019entrenament i partit, es van analitzar les variables seg\u00fcents: dist\u00e0ncia recorreguda a velocitats superiors a 19.8 km\/h (CAV [Carrera a Alta Velocitat]), superiors a 25.2 km\/h (Esprint), densitat d\u2019acceleraci\u00f3 (DensAc), pot\u00e8ncia metab\u00f2lica (PotMet) mitjana, metres per minut (Mmin) i dist\u00e0ncia recorreguda a intensitat metab\u00f2lica alta (DCMA [Dist\u00e0ncia amb C\u00e0rrega Metab\u00f2lica Alta]), superior a 25.5 W\/kg, en l\u00ednia amb estudis anteriors (Caro et al., 2022<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Obtenci\u00f3 i tractament de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van engegar els dispositius 15 minuts abans de les sessions i els partits. Es va verificar el funcionament correcte dels dispositius mitjan\u00e7ant l\u2019aplicaci\u00f3 en directe que aquests ofereixen (STATSPORTS\u00ae Apex Live). Les dades brutes es van exportar amb el programa inform\u00e0tic de la marca (STATSPORTS\u00ae 3.0.03112) i es van tractar en Excel (MICROSOFT\u00ae, Redmond, WA, EUA), filtrant els registres a 10 Hz mitjan\u00e7ant un filtre Butterworth de doble pas i quart ordre per minimitzar les anomalies. Per a cada variable, es va calcular la mitjana dels tres PIM m\u00e9s alts en competici\u00f3 a fi d\u2019obtenir un valor relatiu al 100\u2006% individual (Caro et al., 2022<\/a>; Illa et al., 2020a<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Les dades es van tractar mitjan\u00e7ant un script en llenguatge R amb el programa inform\u00e0tic R Studio (RSTUDIO\u00ae, Boston, Massachusetts, EUA), aplicant un llindar del 85\u2006% de la mitjana individual m\u00e0xima per a cada variable (Caro et al., 2022<\/a>). El nombre i la durada dels esdeveniments PISubM es van extreure per a cada dia d\u2019entrenament individualment. La informaci\u00f3 es va emmagatzemar en una base de dades per analitzar-la estad\u00edsticament. Per determinar el percentatge d\u2019esdeveniments PISubM diaris respecte a la competici\u00f3, aquests esdeveniments tamb\u00e9 es van relativitzar en funci\u00f3 del perfil individual mostrat pel jugador en competici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les dades es van presentar com a mitjana \u00b1 desviaci\u00f3 t\u00edpica. Pr\u00e8viament a l\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstica, la prova de Shapiro-Wilk va confirmar que les dades no seguien una distribuci\u00f3 normal. Davant d\u2019aquest resultat, es va ocupar un model lineal mixt (MLM) per a cada variable, tenint en compte els tipus de jornada i les posicions dels jugadors. En els casos en qu\u00e8 es van trobar difer\u00e8ncies significatives (p<\/em>\u00a0<\u00a0.05), es van fer proves post hoc <\/em>utilitzant mitjanes marginals estimades (MME) per determinar on residien les difer\u00e8ncies esmentades. La fiabilitat intrasessi\u00f3 es va determinar mitjan\u00e7ant la prova Lambda 6 de Guttman amb intervals de confian\u00e7a del 95\u2006% (Oosterwijk et al., 2016<\/a>). Per interpretar la magnitud de les difer\u00e8ncies trobades en l\u2019an\u00e0lisi del model lineal mixt, es va calcular una mida de l\u2019efecte (ME) estandarditzat com la proporci\u00f3 de l\u2019efecte estimat dividit entre el seu error est\u00e0ndard. Aix\u00f2 proporciona una indicaci\u00f3 de la import\u00e0ncia pr\u00e0ctica dels efectes observats. Es van avaluar les mides de l\u2019efecte en el context de l\u2019estudi, destacant els contrastos que mostraven les difer\u00e8ncies m\u00e9s rellevants. Totes les proves estad\u00edstiques es van fer amb el programa inform\u00e0tic R versi\u00f3 4.0.2 R Studio (RSTUDIO\u00ae, Boston, Massachusetts, EUA) amb els paquets \u201clme4\u201d, \u201clmerTest\u201d i \u201cemmeans\u201d per ajustar models mixtos i fer comparacions post hoc<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Es van analitzar 1,037 registres individuals (Taula 2), distribu\u00efts en DP + 1R (48), DP + 1C (37), DP-4 (188), DP-3 (223), DP-2 (211), DP-1 (222) i DP (108). Per a aix\u00f2, se\u2019n va determinar la fiabilitat calculant la lambda de Guttman (G6) i els valors interv\u00e0lics del coeficient de variaci\u00f3 (CV) per als diferents dies: DP + 1C (G6 95\u2006% [IC] = 0.94-0.99; CV 95\u2006% IC = 0.89-3.33), DP-4 (G6 95\u2006% [IC] = 0.96-0.98; CV 95\u2006% IC = 0.86-5.01), DP-3 (G6 95\u2006% [IC] = 0.91-0.95; CV 95\u2006% IC = 0.74-4.65), DP-2 (G6 95\u2006% [IC] = 0.87-0.98; CV 95\u2006% IC = 0.97-10.01), DP-1 (G6 95\u2006% [IC] = 0.83-0.96; CV 95\u2006% IC = 1.14-9.13), DP (G6 95\u2006% [IC] = 0.99-0.99; CV 95\u2006% IC = 0.59-2.02). Les mitjanes m\u00e9s baixes es troben a DP + 1R en totes les variables excepte en CAV, mentre que la mitjana CAV m\u00e9s baixa es troba el dia DP-1 (Taula 2).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Mitjana i desviaci\u00f3 t\u00edpica de cada tipus de dia per posici\u00f3.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

El nombre d\u2019esdeveniments PISubM i la seva durada va ser superior en DP per a PotMet [nombre d\u2019esdeveniments en comparaci\u00f3 amb DP + 1C (p<\/em> < .001; TE = 4.182), DP-4 (p<\/em> < .001; TE = 4.541), DP-3 (p<\/em> < .001; TE = 4.22), DP-2 (p<\/em> < .001; TE = 4.739), DP-1 (p<\/em> < .001; TE = 6.143) i entre DP-1 i DP-3 (p<\/em> < .001; TE = -1.922) tamb\u00e9 en la seva durada respecte a DP amb DP + 1C (p<\/em> < .001; TE = 3.694), DP-4 (p<\/em> < .001; TE = 3.605), DP-3 (p<\/em> < .001; TE = 3.71), DP-2 (p<\/em> < .001; TE = 3.961), DP-1 (p<\/em> < .001; TE = 5.344) i entre DP-1 i DP-2 (p<\/em> < .05; TE = -1.383), DP-3 (p<\/em> < .05; TE = -1.634) i DP-4 (p<\/em> < .05; TE = -1.739)]. Mmin [nombre d\u2019esdeveniments que comparen DP amb DP + 1C (p<\/em> < .001; TE = 4.379), DP-4 (p<\/em> < .001; TE = 3.158), DP-3 (p<\/em> < .001; TE = 3.319), DP-2 (p<\/em> < .001; TE = 4.013), DP-1 (p<\/em> < .001; TE = 4.355), i entre DP-1 i DP-3 (p<\/em> < .05; TE = -1.036), DP-4 (p<\/em> < .05; TE = -1.196) i entre DP-2 i DP-4 (p<\/em> < .05; TE = -0.854) tamb\u00e9 en la seva durada comparant DP amb DP + 1C (p<\/em> < .001; TE = 4.182), DP-4 (p<\/em> < .001; TE = 4.541), DP-3 (p<\/em> < .001; TE = 4.22), DP-2 (p<\/em> < .001; TE = 4.739), DP-1 (p<\/em> < .001; TE = 6.143) i comparant DP-1 i DP-3 (p<\/em> < .05; TE = -1.922)] per a la variable DCMA [(nombre d\u2019esdeveniments comparant DP amb DP + 1R (p<\/em> < .05; TE = 3.902), DP-4 (p<\/em> < .001; TE = 1.412), DP-3 (p<\/em> < .001; TE = 3.421), DP-2 (p<\/em> < .001; TE = 5.573), DP-1 (p<\/em> < .001; TE = 5.675) comparant tamb\u00e9 DP-1 amb DP-4 (p<\/em> < .001; TE = -4.262) i DP + 1C (p<\/em> < .001; TE = -4.299), DP-2 comparat amb DP-4 (p<\/em> < .001; TE = -4.16) i DP + 1C (p<\/em> < .001; TE = -4.197) i la comparaci\u00f3 de DP-3 amb DP-4 (p<\/em> < .001; TE = -2.009) i DP + 1C (p<\/em> < .001; TE = -2.046) tamb\u00e9 en la seva durada, DP a DP + 1R (p<\/em> < .001; TE = 2.947), DP-3 (p<\/em> < .001; TE = 2.565), DP-2 (p<\/em> < .001; TE = 3.096), DP-1 (p<\/em> < .001; TE = 3.975) tamb\u00e9 es van trobar difer\u00e8ncies en comparar DP-1 amb DP + 1C (p<\/em> < .001; TE = -3.18) i DP-4 (p <\/em>< .001; TE = -3.848), DP-2 comparat amb DP + 1C (p<\/em> < .001; TE = -2.3) i DP-4 (p<\/em> < .001; TE = -2.968), DP-3 davant de DP + 1C (p<\/em> < .001; TE = -1.769) i DP-4 (p<\/em> < .001; TE = -2.437) i DP-4 en comparaci\u00f3 amb DP + 1R (p<\/em> < .05; TE = 2.819)] (Figura 1).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Percentatge d\u2019esdeveniments de PISubM respecte a la competici\u00f3.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Es van trobar difer\u00e8ncies entre DP i respecte a pr\u00e0cticament tots els dies d\u2019entrenament en el nombre d\u2019esdeveniments per a DensAc, en comparaci\u00f3 amb [DP + 1C (p <\/em>< .001; TE = 0.79), DP + 1R (p <\/em>< .001; TE = 1.904), DP-4 (p <\/em>< .001; TE = 0.332), DP-2 (p <\/em>< .001; TE = 0.736) i DP-1 (p <\/em>< .001; TE = 0.969). En durada d\u2019aquests esdeveniments de DP respecte a DP + 1C (p <\/em>< .05; TE = 0.418), DP + 1R (p <\/em>< .001; TE = 1.325), DP-3 (p <\/em>< .001; TE = -0.192), DP-2 (p <\/em>< .001; TE = 0.406) i DP-1 (p <\/em>< .001; TE = 0.558)]. No es van trobar difer\u00e8ncies en AccDens respecte al nombre d\u2019esdeveniments de DP respecte a DP-3 ni en la durada dels esdeveniments de DP respecte a DP-4. Tamb\u00e9 hi va haver difer\u00e8ncies en aquesta mateixa variable en el nombre d\u2019esdeveniments entre DP-3 i la resta de dies d\u2019entrenament [DP + 1C (p <\/em>< .001; TE = 0.786), DP + 1R (p <\/em>< .001; TE = 1.9), DP-4 (p <\/em>< .001; TE = 0.327), DP-2 (p <\/em>< .001; TE = 0.732), DP-1 (p <\/em>< .001; TE = 0.965) i entre DP-4 i DP-1 (p <\/em>< .001; TE = 0.637), DP-2 (p <\/em>< .001; TE = 0.404), DP + 1R (p <\/em>< .001; TE = 1.572) i DP + 1C (p <\/em>< .001; TE = 0.458)], tamb\u00e9 entre DP-1 [a DP-2 (p <\/em>< .001; TE = -0.233) i DP + 1R (p <\/em>< .001; TE = 0.934), DP-2 a DP + 1R (p <\/em>< .001; TE = 0.1.16) i DP + 1C a DP+1 R (p <\/em>< .001; TE = 1.113)]. Finalment, es van trobar difer\u00e8ncies entre la durada dels esdeveniments de DensAc entre DP-3 i la resta dels dies [DP + 1C (p <\/em>< .001; TE = 0.611), DP + 1R (p <\/em>< .001; TE = 1.518), DP-4 (p <\/em>< .001; TE = 0.263), DP-2 (p <\/em>< .001; TE = 0.598) i DP-1 (p <\/em>< .001; TE = 0.751), tamb\u00e9 entre DP-4 i DP + 1C (p <\/em>< .001; TE = 0.348), DP + 1R (p <\/em>< .001; TE = 1.254), DP-2 (p <\/em>< .001; TE = 0.335) i DP-1 (p <\/em>< .001; TE = 0.487), comparant DP-1 amb DP-2 (p <\/em>< .001; TE = -0.152) i DP + 1R (p <\/em>< .001; TE = 0.767), DP-2 amb DP + 1R (p <\/em>< .001; TE = 0.919) i DP + 1C amb DP + 1R (p <\/em>< .001; TE = 0.906)] (Figura 1).<\/p>\n\n\n\n

Quant al nombre d\u2019esdeveniments i a la seva durada en la variable CAV, es van trobar difer\u00e8ncies significatives en la comparaci\u00f3 dels DP respecte a DP-3 (p <\/em>< .001; TE = 1.271), DP-2 (p <\/em>< .001; TE = 3.887) i DP-1 (p <\/em>< .001; TE = 4.303) en nombre d\u2019esdeveniments i a DP-3 (p <\/em>< .001; TE = 0.992), DP-2 (p <\/em>< .001; TE = 2.415), DP-1 (p <\/em>< .001; TE = 3.15) i DP + 1R (p <\/em>< .05; TE = 1.441) en la seva durada (Figura 1). Tamb\u00e9 entre DP-1 respecte a DP-4 (p <\/em>< .001; TE = -3.772), DP-3 (p <\/em>< .05; TE = -3.032), DP + 1C (p <\/em>< .001; TE = -4.513) i DP + 1R (p <\/em>< .001; TE = -2.822), entre DP-2 en comparaci\u00f3 amb DP-3 (p <\/em>< .05; TE = -2.616), DP-4 (p <\/em>< .001; TE = -3.356) i DP + 1C (p <\/em>< .001; TE = -4.097) i comparant DP-3 amb DP + 1C (p <\/em>< .05; TE = -1.480) en nombre d\u2019esdeveniments. Quant a la durada dels esdeveniments, es van trobar difer\u00e8ncies significatives en comparar la DM-1 respecte a la DM-4 (p <\/em>< .001; TE = -3.291), DP-3 (p <\/em>< .05; TE = -2.158) i DP + 1C (p <\/em>< .001; TE = -3.358), entre DP-2 en comparaci\u00f3 amb DP-3 (p <\/em>< .05; TE = -1.423), DP-4 (p <\/em>< .001; TE = -2.556) i DP + 1C (p <\/em>< .001; TE = -2.624), entre DP-3 amb DP-4 (p <\/em>< .001; TE = -1.133) i DP + 1C (p <\/em>< .001; TE = -1.2). Tamb\u00e9 es van trobar difer\u00e8ncies significatives en comparar DP + 1R amb DP-4 (p <\/em>< .05; TE = 1.582), i DP + 1C (p <\/em>< .05; TE = -1.649) (Figura 1). <\/p>\n\n\n\n

Per a Esprint, es van trobar difer\u00e8ncies significatives en el nombre d\u2019esdeveniments i la durada entre la DM respecte a la DM-1 (p <\/em>< .001; TE = 4.528, p <\/em>< .001; TE = 2.607) i DP-2 (p <\/em>< .001; TE = 3.193 p <\/em>< .001; TE = 1.577), entre DP-1 en comparaci\u00f3 amb DP-3 (p <\/em>< .001; TE = -4.499, p <\/em>< .001; TE = -2.803), DP-4 (p <\/em>< .001; TE = -3.831, p <\/em>< .001; TE = -2.46) i DP + 1C (p <\/em>< .001; TE = -4.098, p <\/em>< .001; TE = -2.497) i comparant DP-2 amb DP-3 (p <\/em>< .001; TE = -3.163, p <\/em>< .001; TE = -1.773), DP-4 (p <\/em>< .001; TE = -2.496, p <\/em>< .001; TE = -1.43) i DP + 1C (p <\/em>< .05; TE = -2.762, p <\/em>< .001; TE = -1.467). <\/p>\n\n\n\n

Segons l\u2019an\u00e0lisi post hoc utilitzada per determinar les difer\u00e8ncies entre DP i la mateixa posici\u00f3 per als esdeveniments de la variable DensAc, es van observar difer\u00e8ncies significatives entre C en DP + 1C; per a DP + 1R, es van trobar difer\u00e8ncies significatives en C, L i D; en DP-4, per a C i L; en DP-2, per a C, L i D; i en DP-1, per a totes les posicions (Taula 1). En el cas de la variable PotMet, es van trobar difer\u00e8ncies significatives en tots els dies per a totes les posicions, excepte en els dies DP + 1 i en DP-1 per als C. Quant a la variable MMin, es van trobar difer\u00e8ncies significatives per a tots els dies i per a totes les posicions, excepte per als dies DP + 1. No es van trobar difer\u00e8ncies significatives per a cap posici\u00f3 en les variables d\u2019alta velocitat (CAV i Esprint) ni per a DCMA respecte a DP i qualsevol dels dies d\u2019entrenament.<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019an\u00e0lisi de les posicions i els dies d\u2019entrenament, nom\u00e9s la variable DensAc va mostrar difer\u00e8ncies significatives entre posicions per a un mateix dia d\u2019entrenament. En particular, MP va mostrar difer\u00e8ncies significatives en comparaci\u00f3 amb L i D en DP-1 (p <\/em>< .05; TE = 0.712, p <\/em>< .001; TE = 0.807) i DP-2 (p <\/em>< .001; TE = 0.679, p <\/em>< .001; TE = 0.93). En DP-3, els MP diferien significativament de C (p <\/em>< .001; TE = 0.359), L (p <\/em>< .001; TE = 0.553), MC (p. < 0.05; TE = 0.344) i D (p <\/em>< .001; TE = 0.678), i en DP-4, de C (p <\/em>< .001; TE = 0.539), L (p <\/em>< .001; TE = 0.686), i D (p <\/em>< .001; TE = 0.63). A m\u00e9s, en DP-3, C va mostrar difer\u00e8ncies significatives en comparaci\u00f3 amb D (p <\/em>< .05; TE = 0.318). <\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els objectius d\u2019aquest estudi eren (a) determinar l\u2019exig\u00e8ncia condicional de c\u00e0rrega externa en funci\u00f3 dels per\u00edodes PISubM durant el microcicle competitiu, (b) comparar el nombre i la durada dels esdeveniments PISubM exigits en les diferents sessions realitzades en el microcicle competitiu, a m\u00e9s de (c) comparar aquesta exig\u00e8ncia en funci\u00f3 del PISubM depenent de la posici\u00f3 espec\u00edfica ocupada pels futbolistes durant el microcicle competitiu. La principal conclusi\u00f3 de l\u2019estudi va ser l\u2019exist\u00e8ncia de difer\u00e8ncies significatives en cada una de les variables entre dies d\u2019entrenament\/partits de competici\u00f3 i posicions segons l\u2019an\u00e0lisi PISubM (nombre de proves i temps per sobre del llindar). Es van destacar els valors que superaven el 50\u2006% dels mostrats en competici\u00f3. Aix\u00f2 es va fer especialment evident en CAV, Esprint, DensAc i DCMA, observades al llarg de diversos dies del microcicle, en nombre d\u2019esdeveniments i en temps per sobre del llindar subm\u00e0xim. Tamb\u00e9 es van mostrar valors en intervals molt m\u00e9s baixos (menys del 15\u2006%) que els de la competici\u00f3 en nombre d\u2019esdeveniments i temps per sobre del llindar determinat en les variables Mmin i PotMet.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019estudi dels per\u00edodes d\u2019intensitat subm\u00e0xima en els partits de competici\u00f3 \u00e9s un tema nou (Caro et al., 2022<\/a>). Tot i aix\u00ed, continua havent-hi un gran desconeixement sobre les possibles difer\u00e8ncies en les caracter\u00edstiques d\u2019aquests per\u00edodes entre els partits de competici\u00f3 i les diferents sessions d\u2019entrenament durant el microcicle competitiu.<\/p>\n\n\n\n

En analitzar el PISubM de variables d\u2019alta velocitat com CAV o Esprint, es van obtenir valors similars (sense difer\u00e8ncies significatives) a la competici\u00f3 per a totes les posicions en diverses sessions d\u2019entrenament. Per a la variable CAV en les sessions DP\u00a0+\u00a01C i DP-4, no es van trobar difer\u00e8ncies significatives respecte a la competici\u00f3. En el cas de la variable Esprint, no es van observar difer\u00e8ncies significatives respecte a la competici\u00f3 durant les sessions DP\u00a0+\u00a01C, DP-4 i DP-3. A difer\u00e8ncia d\u2019estudis anteriors que van examinar els valors absoluts o relatius de c\u00e0rrega en aquestes variables en el futbol mascul\u00ed i femen\u00ed (Mart\u00edn-Garc\u00eda et al., 2018<\/a>; Oliva-Lozano et al., 2022<\/a>), es van registrar valors d\u2019entre el 45\u2006% i el 65\u2006% de metres d\u2019alta velocitat en els dies d\u2019entrenament amb m\u00e9s estimulaci\u00f3 d\u2019aquesta variable (DP-4 i DP-3), en comparaci\u00f3 amb la competici\u00f3. Aquests resultats suggereixen que els jugadors poden reproduir els esfor\u00e7os subm\u00e0xims realitzats en competici\u00f3 en les variables CAV i Esprint durant les diverses sessions d\u2019entrenament.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, durant les sessions DP + 1R, es van acumular esdeveniments PISubM per a la variable CAV, malgrat que aquestes sessions estaven destinades a la recuperaci\u00f3 dels esportistes. En aquesta acumulaci\u00f3 influeix el disseny d\u2019aquest tipus de sessi\u00f3, que inclou carreres progressives fins al 70\u2006% de la velocitat m\u00e0xima subjectiva amb una recuperaci\u00f3 curta (cinc carreres progressives de 40 metres amb un descans de 40 segons entre s\u00e8ries). Aquesta acci\u00f3 repetitiva en un breu espai de temps repercuteix en aquesta variable, sobretot en els jugadors el PIM dels quals per a CAV no \u00e9s elevat, i s\u2019arriba f\u00e0cilment al 85\u2006% (Caro et al., 2022<\/a>). Aquesta observaci\u00f3 podria explicar per qu\u00e8 els C mostren valors superiors al 80\u2006% de l\u2019exig\u00e8ncia de la competici\u00f3 i els MC s\u2019apropen al 50\u2006% en el nombre d\u2019esdeveniments de CAV PISubM durant les sessions DP + 1R, mentre que els L no registren cap esdeveniment en el mateix exercici. Aquests resultats subratllen la import\u00e0ncia de recon\u00e8ixer diferents perfils, en funci\u00f3 de diverses relacions de PIM i PISubM. Aquestes relacions venen determinades pels valors individuals de PIM i l\u2019exig\u00e8ncia f\u00edsica espec\u00edfica de la posici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 es van observar difer\u00e8ncies en l\u2019an\u00e0lisi de PISubM en relaci\u00f3 amb l\u2019exig\u00e8ncia de la competici\u00f3 en variables com PotMet i Mmin. Durant el microcicle, aquestes variables van mostrar valors m\u00e9s baixos: es va assolir un m\u00e0xim de nom\u00e9s el 15\u2006% dels nivells de competici\u00f3 en els dies amb m\u00e9s c\u00e0rrega d\u2019entrenament (DP-4 i DP-3), tant en la xifra d\u2019esdeveniments com en la durada. Aix\u00f2 contrasta amb l\u2019an\u00e0lisi per valors relatius a la competici\u00f3 (m\u00e9s del 50\u2006%) en els dies de m\u00e9s c\u00e0rrega d\u2019entrenament (DP-4 i DP-3) (Chena et al., 2021<\/a>; Mart\u00edn-Garc\u00eda et al., 2018<\/a>). Es pot ressenyar que les variables PotMet i Mmin, juntament amb DensAc, presenten valors PISubM m\u00e9s alts en competici\u00f3, tal com van mostrar Caro et al. (2022)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Contextualitzant les an\u00e0lisis en relaci\u00f3 amb la naturalesa de les variables, es poden destacar les difer\u00e8ncies trobades entre variables cont\u00ednues com ara DensAc, Mmin o PotMet, i variables d\u2019alta velocitat o DCMA que nom\u00e9s es mostren quan el jugador supera cada un dels seus llindars respectius. Com s\u2019ha vist anteriorment, variables com DensAc, Mmin o PotMet s\u00f3n m\u00e9s prevalents durant la competici\u00f3 (Caro et al., 2022<\/a>), per\u00f2 mostren percentatges m\u00e9s baixos durant les sessions d\u2019entrenament. \u00c9s possible que hi hagi una infraestimulaci\u00f3 dels jugadors en variables com ara Mmin i PotMet, les quals mostren difer\u00e8ncies significatives en tots els entrenaments en comparaci\u00f3 amb la competici\u00f3. La naturalesa de la variable i la seva connexi\u00f3 amb la tasca d\u2019entrenament poden dilucidar esdeveniments que es produeixen en DP + 1R, on s\u2019assoleixen valors significatius de CAV amb nom\u00e9s unes quantes carreres progressives d\u2019intensitat subm\u00e0xima; no obstant aix\u00f2, no es registra ni un sol esdeveniment de Mmin o PotMet.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Els dies previs a la competici\u00f3 (DM-1 i DM-2) van mostrar valors inferiors en relaci\u00f3 amb el percentatge individual m\u00e0xim del jugador (referit a la competici\u00f3), la qual cosa s\u2019ajusta a la tend\u00e8ncia reflectida durant el microcicle competitiu, quan es fan an\u00e0lisis m\u00e9s \u201ccl\u00e0ssiques\u201d (Chena et al., 2021<\/a>; D\u00edaz-Seradilla et al., 2022<\/a>; Oliva-Lozano et al., 2022<\/a>). Aquesta tend\u00e8ncia es podria veure influ\u00efda per la reducci\u00f3 intencionada de la c\u00e0rrega d\u2019entrenament que se sol fer abans de la competici\u00f3 (Oliva-Lozano et al., 2022<\/a>), la qual, com mostren els resultats del nostre estudi, sembla que tamb\u00e9 t\u00e9 relaci\u00f3 amb els per\u00edodes PISubM. Un estudi en futbol sala va demostrar, a partir de situacions d\u2019intensitat alta i molt alta, que el dia m\u00e9s exigent era el DP-2 en diverses variables (Illa et al., 2020b<\/a>). At\u00e8s que el futbol sala \u00e9s un esport diferent amb una exig\u00e8ncia condicional diferent i una distribuci\u00f3 de la c\u00e0rrega potencialment diferent, \u00e9s possible que les comparacions directes entre estudis no siguin del tot rellevants. No obstant aix\u00f2, que sapiguem, aquest \u00e9s l\u2019\u00fanic estudi que aborda el tema de la PISubM durant un microcicle competitiu en un esport d\u2019equip.<\/p>\n\n\n\n

Des de l\u2019an\u00e0lisi posicional, els estudis previs que van examinar diverses variables de c\u00e0rrega externa en xifres absolutes i relatives van mostrar difer\u00e8ncies entre les posicions dels jugadors en les variables corresponents a microcicles competitius (D\u00edaz-Seradilla et al., 2022<\/a>; Mart\u00edn-Garc\u00eda et al., 2018<\/a>). Aix\u00f2 contrasta amb els resultats dels estudis centrats en els per\u00edodes PISubM. Els per\u00edodes PISubM sembla que estan influ\u00efts per la naturalesa de les dades, que s\u2019individualitzen segons el perfil competitiu. Per tant, un est\u00edmul espec\u00edfic de l\u2019esport durant l\u2019entrenament far\u00e0 que els esdeveniments es distribueixin de manera relativament uniforme en totes les posicions. L\u2019\u00fanica difer\u00e8ncia observada entre posicions va ser en la variable DensAc.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi presenta algunes limitacions. Els resultats procedeixen d\u2019un sol equip amb una metodologia de treball espec\u00edfica, que va examinar microcicles que inclo\u00efen un sol partit i tenien una estructura similar. Per afirmar que els resultats d\u2019aquest estudi es poden generalitzar a altres contextos, s\u2019haurien de fer m\u00e9s estudis en aquest sentit, ja que, que ens consti, no existeix bibliografia relacionada. Aix\u00ed mateix, es podria ampliar la mida de la mostra per corroborar les difer\u00e8ncies identificades. Una limitaci\u00f3 important d\u2019aquest estudi \u00e9s la interpretaci\u00f3 de variables que presentaven mitjanes de zero i una desviaci\u00f3 t\u00edpica de zero en els dies DP + 1R. En aquests casos, no es van observar difer\u00e8ncies significatives, la qual cosa es podria deure a la falta de variabilitat de les dades. Aquest fenomen planteja un repte metodol\u00f2gic, ja que l\u2019abs\u00e8ncia total de variabilitat (quan tots els valors s\u00f3n zero) restringeix la capacitat de les an\u00e0lisis estad\u00edstiques d\u2019identificar difer\u00e8ncies significatives.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El present estudi va demostrar difer\u00e8ncies significatives entre les sessions d\u2019entrenament i els partits de competici\u00f3 durant un microcicle competitiu quan es van analitzar mitjan\u00e7ant PISubM. Es van trobar difer\u00e8ncies significatives entre els dies d\u2019entrenament en determinades variables, sobretot en DensAc i Esprint, aix\u00ed com difer\u00e8ncies notables entre la competici\u00f3 i els diferents dies d\u2019entrenament en PotMet, Mmin i DCMA (en algunes de les posicions analitzades).<\/p>\n\n\n\n

Finalment, es van observar difer\u00e8ncies entre els dies d\u2019entrenament, les posicions i la competici\u00f3. En alguns casos, els resultats d\u2019aquest estudi divergeixen dels obtinguts en estudis anteriors que utilitzaven valors relatius en comparaci\u00f3 amb la competici\u00f3. Aix\u00f2 suggereix que l\u2019enfocament actual de l\u2019an\u00e0lisi del control de la c\u00e0rrega d\u2019entrenament podria ser incomplet.<\/p>\n\n\n\n

Aplicacions pr\u00e0ctiques<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les difer\u00e8ncies observades entre els resultats dels PISubM i altres m\u00e8todes de quantificaci\u00f3 de la c\u00e0rrega subratllen la necessitat de trobar noves alternatives per controlar la c\u00e0rrega en els esports d\u2019equip.<\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi introdueix una perspectiva nova per analitzar la c\u00e0rrega d\u2019entrenament i competici\u00f3. L\u2019an\u00e0lisi de PISubM pot ser un complement valu\u00f3s dels m\u00e8todes d\u2019an\u00e0lisis que es fan servir en l\u2019actualitat, especialment pel seu enfocament sobre el car\u00e0cter intermitent dels esports d\u2019equip. <\/p>\n\n\n\n

Durant les sessions d\u2019entrenament realitzades en el microcicle competitiu d\u2019un partit, sembla que els jugadors estan infraestimulats en variables com PotMet, Mmin i DCMA des de la perspectiva d\u2019un esdeveniment de PISubM. Aix\u00f2 planteja dubtes sobre la necessitat d\u2019acumular determinats valors d\u2019esdeveniments de PISubM en variables espec\u00edfiques durant el microcicle competitiu perqu\u00e8 la competici\u00f3 sigui efica\u00e7. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi dels per\u00edodes de m\u00e0xima intensitat podria aportar informaci\u00f3 sobre un esdeveniment singular de m\u00e0xima exig\u00e8ncia que es produeixi durant les sessions\/partits (Caro et al., 2022<\/a>; Gabbett et al., 2016<\/a>). Si la intensitat s\u2019associa \u00fanicament a aquests pics, es podrien passar per alt els efectes dels esfor\u00e7os intermitents d\u2019intensitat variable (com els m\u00e0xims, els subm\u00e0xims, els moderats i les pauses) sobre la fatiga de l\u2019esportista (Carling et al., 2019<\/a>; Johnston et al., 2014<\/a>). En aquest context, les fases de joc amb alta intensitat, encara que no assoleixin el pic de partit, han de ser un punt clau de l\u2019entrenament, ja que podrien estar relacionats amb l\u2019acumulaci\u00f3 de fatiga en el partit i els processos adaptatius que es pret\u00e9n generar en les sessions d\u2019entrenament. Tot i aix\u00ed, es pot destacar que el llindar de PISubM est\u00e0 directament relacionat amb el PIM individual del jugador, que \u00e9s decisiu en els resultats i en la seva interpretaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Atesa la incertesa que hi ha a l\u2019hora de determinar la c\u00e0rrega de treball \u00f2ptima al llarg de la setmana (juntament amb la import\u00e0ncia de comprendre la naturalesa de les dades), s\u2019obren noves l\u00ednies de recerca dirigides a consolidar el PISubM com a eina v\u00e0lida i fiable per controlar la c\u00e0rrega d\u2019entrenament.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019estudi tenia per objectius (a) determinar l\u2019exig\u00e8ncia condicional de c\u00e0rrega externa en funci\u00f3 dels per\u00edodes d\u2019intensitat subm\u00e0xima (PISubM) durant el microcicle competitiu, (b) comparar el nombre i la durada dels esdeveniments PISubM exigits en les diferents sessions realitzades en el microcicle competitiu i, a m\u00e9s, (c) comparar aquesta exig\u00e8ncia en funci\u00f3 del PISubM en […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[52,52],"tags":[418,12087,8657,11048,301,9435],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>","Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>","Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>"]},"tags":{"linked":["c\u00e0rrega d\u2019entrenament<\/a>","esports d\u2019equip<\/a>","esports d\u2019equip<\/a>","exig\u00e8ncia f\u00edsica<\/a>","futbol<\/a>","GPS<\/a>"],"unlinked":["c\u00e0rrega d\u2019entrenament<\/span>","esports d\u2019equip<\/span>","esports d\u2019equip<\/span>","exig\u00e8ncia f\u00edsica<\/span>","futbol<\/span>","GPS<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 2 anys ago","modified":"Updated 2 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 28 juny 2024","modified":"Updated on 28 setembre 2024"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 28 juny 2024 10:22","modified":"Updated on 28 setembre 2024 21:11"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65078\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=65078"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65078\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":65843,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65078\/revisions\/65843\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=65078"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=65078"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=65078"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}