{"id":65061,"date":"2024-06-28T09:17:54","date_gmt":"2024-06-28T09:17:54","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/integracion-del-conocimiento-en-la-educacion-superior-uso-de-experiencias-corporales-para-permitir-la-transdisciplinariedad-basada-en-conceptos-generales-de-la-teoria-de-sistemas-dinamicos\/"},"modified":"2024-09-28T17:14:44","modified_gmt":"2024-09-28T17:14:44","slug":"integracio-del-coneixement-en-leducacio-superior-us-dexperiencies-corporals-per-permetre-la-transdisciplinarietat-basada-en-conceptes-generals-de-la-teoria-de-sistemes-dinamics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/integracio-del-coneixement-en-leducacio-superior-us-dexperiencies-corporals-per-permetre-la-transdisciplinarietat-basada-en-conceptes-generals-de-la-teoria-de-sistemes-dinamics\/","title":{"rendered":"La integraci\u00f3 del coneixement en l\u2019ensenyament superior: l\u2019\u00fas d\u2019experi\u00e8ncies corporals per afavorir la transdisciplinarietat basada en els conceptes generals de la teoria de sistemes din\u00e0mics"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi pretenia avaluar l\u2019efic\u00e0cia d\u2019aprendre conceptes generals de la teoria de sistemes din\u00e0mics (TSD) per afavorir un coneixement integrador i transdisciplinari entre estudiants universitaris de ci\u00e8ncies de l\u2019activitat f\u00edsica i de l\u2019esport. Es van assignar dos grups classe d\u2019aquests estudiants al grup experimental (GE, n<\/em> = 147) i al grup control (GC, n<\/em> = 140), respectivament. El GE va seguir una intervenci\u00f3 espec\u00edfica que consistia a aprendre conceptes generals de la TSD i experimentar la seva transdisciplinarietat, mentre que el GC va seguir les classes regulars. La integraci\u00f3 i la transfer\u00e8ncia de coneixements es van avaluar mitjan\u00e7ant q\u00fcestionaris i presentacions orals. Despr\u00e9s de la intervenci\u00f3, el GE va millorar significativament els seus coneixements integradors i transdisciplinaris, mentre que el GC no va mostrar cap canvi. Aprendre conceptes de la TSD utilitzant experi\u00e8ncies corporals i aplicant-los a fen\u00f2mens de les ci\u00e8ncies de l\u2019esport va fomentar efica\u00e7ment el coneixement integrador entre estudiants universitaris.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> aprenentatge corporificat<\/span>, ci\u00e8ncies de l\u2019esport<\/span>, innovaci\u00f3 educativa<\/span>, sistemes complexos<\/span>, transfer\u00e8ncia de coneixement<\/span>, universitat<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En els plans d\u2019estudi tradicionals, les assignatures se solen impartir a\u00efllades i desvinculades les unes de les altres (Hristovski et al., 2020<\/a>). En no recon\u00e8ixer la interrelaci\u00f3 del coneixement entre les diverses mat\u00e8ries, els estudiants perden l\u2019oportunitat d\u2019aplicar el que han apr\u00e8s a problemes reals (Adams, 2015<\/a>; Bautista et al., 2018<\/a>). La recerca demostra que els estudiants sotmesos a un model fragmentat d\u2019ensenyament tenien una capacitat limitada de transfer\u00e8ncia de coneixements a nous contextos (Ball, 2000<\/a>). Per ser m\u00e9s espec\u00edfics, les pr\u00e0ctiques docents convencionals en l\u2019ensenyament universitari, com ara les classes te\u00f2riques tradicionals, les pr\u00e0ctiques de laboratori o els seminaris o tallers, no ajuden els estudiants a dominar i retenir conceptes importants de les mat\u00e8ries a llarg termini (Wood i Gentile, 2003<\/a>). A m\u00e9s, no desenvolupen de manera adequada la integraci\u00f3 del coneixement i les compet\u00e8ncies de resoluci\u00f3 conjunta de problemes necess\u00e0ries per enfrontar-se a les dificultats que planteja el m\u00f3n actual.<\/p>\n\n\n\n

En canvi, els estudiants que van rebre un ensenyament m\u00e9s integrat (per exemple, aprenentatge basat en problemes o aprenentatge per indagaci\u00f3) entenien millor la mat\u00e8ria i eren capa\u00e7os d\u2019aplicar els seus coneixements de manera efica\u00e7 (Hmelo-Silver et al., 2007<\/a>). No obstant aix\u00f2, l\u2019\u00fas d\u2019un vocabulari espec\u00edfic per a cada assignatura dificulta que es posin en pr\u00e0ctica els enfocaments transdisciplinaris (Hristovski, 2013<\/a>; Hristovski et al., 2020<\/a>). Un enfocament transdisciplinari en l\u2019educaci\u00f3 se centra a resoldre problemes que requereixen la interrelaci\u00f3 del coneixement entre les diverses mat\u00e8ries, de manera que es desdibuixen els l\u00edmits per generar coneixements nous (McGregor, 2015<\/a>). Per exemple, en l\u2019\u00e0mbit de les ci\u00e8ncies de l\u2019activitat f\u00edsica i de l\u2019esport, els experts, com ara fisi\u00f2legs, psic\u00f2legs, soci\u00f2legs, especialistes en biomec\u00e0nica, entrenadors esportius i analistes de dades, es poden enfrontar a barreres de comunicaci\u00f3 a causa de les difer\u00e8ncies entre la terminologia i els enfocaments cient\u00edfics. En aquests casos, un llenguatge cient\u00edfic com\u00fa podria facilitar la comprensi\u00f3 entre ells, la qual cosa resulta crucial per al progr\u00e9s de la ci\u00e8ncia i de la societat.<\/p>\n\n\n\n

Per comprendre i unificar els enfocaments en la ci\u00e8ncia, es requereixen conceptes i principis generals que puguin explicar diferents fen\u00f2mens (p. ex., la fatiga, les lesions, el rendiment, etc.). La teoria de sistemes din\u00e0mics (TSD) ofereix un conjunt de conceptes i principis generals interconnectats que s\u2019han identificat emp\u00edricament (Hristovski, 2013<\/a>; Hristovski et al., 2014<\/a>, 2019<\/a>). Mitjan\u00e7ant els conceptes de la TSD, es poden entendre els fen\u00f2mens i els processos din\u00e0mics d\u2019un ampli espectre de branques de la ci\u00e8ncia (\u00e9s a dir, des de les part\u00edcules i camps elementals fins a la sociologia) i integrar el coneixement. Aix\u00f2 inclou tamb\u00e9 les ci\u00e8ncies de l\u2019activitat f\u00edsica i de l\u2019esport (Balagu\u00e9 et al., 2017<\/a>; V\u00e1zquez, 2017<\/a>; Hristovski, 2013<\/a>) amb el seu multinivell i multidimensionalitat. En aquest sentit, la TSD t\u00e9 el potencial de proporcionar una comprensi\u00f3 b\u00e0sica dels diferents fen\u00f2mens de diverses disciplines acad\u00e8miques. \u00a0<\/p>\n\n\n\n

Per investigar l\u2019efic\u00e0cia de les intervencions educatives transdisciplin\u00e0ries, normalment s\u2019utilitzen uns q\u00fcestionaris breus que els estudiants completen (Takeuchi et al., 2020<\/a>; Lage-G\u00f3mez i Ros, 2021<\/a>). En especial, sembla que els m\u00e9s adequats s\u00f3n els q\u00fcestionaris adaptats al contingut, ja que valorar de manera objectiva la transfer\u00e8ncia de coneixement \u00e9s tot un repte. En aquest cas, es fan servir \u00edtems de desenvolupament, que tamb\u00e9 es coneixen com a preguntes obertes, que s\u00f3n \u00edtems d\u2019avaluaci\u00f3 que requereixen redactar una resposta en comptes de seleccionar-la d\u2019entre una s\u00e8rie d\u2019opcions. Aquestes preguntes donen als estudiants una oportunitat valuosa de justificar les seves respostes i s\u2019ha demostrat que constitueixen un enfocament benefici\u00f3s d\u2019aprenentatge (McCarthy, 2005<\/a>). Les preguntes obertes s\u2019empren, en general, en diversos m\u00e8todes d\u2019avaluaci\u00f3, com els ex\u00e0mens educatius, les enquestes i les entrevistes. Liu et al. (2011)<\/a> van proposar els criteris aplicables especialment per avaluar la integraci\u00f3 del coneixement a trav\u00e9s de q\u00fcestionaris breus.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, aprendre a trav\u00e9s de l\u2019experi\u00e8ncia corporal pot ser m\u00e9s efectiu perqu\u00e8 els estudiants consolidin la teoria. Per exemple, s\u2019han utilitzat experi\u00e8ncies de moviment corporal per estudiar conceptes matem\u00e0tics, f\u00edsics, biol\u00f2gics, musicals o culturals (p. ex., educaci\u00f3 f\u00edsica interdisciplin\u00e0ria [Cone et al., 2009<\/a>]) o conceptes transdisciplinaris en l\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria i secund\u00e0ria (Almarcha et al., 2022<\/a>; Almarcha et al., 2023<\/a>). Aquestes experi\u00e8ncies han donat millors resultats quan s\u2019ha treballat en grups, degut a l\u2019abast de l\u2019aprenentatge col\u00b7laboratiu entre iguals (Magin, 1982<\/a>). Un exemple d\u2019experi\u00e8ncia pr\u00e0ctica per explicar assignatures te\u00f2riques en l\u2019entorn universitari \u00e9s l\u2019estudi dut a terme per Hern\u00e1ndez (2019)<\/a>, en el qual els estudiants van aprendre la cinem\u00e0tica del pedaleig ciclista anant en bicicleta. Una altra experi\u00e8ncia universit\u00e0ria va demostrar que un centre en el qual \u201cs\u2019aprenia a aprendre\u201d, basat en l\u2019aprenentatge a trav\u00e9s de l\u2019ensenyament, va reduir l\u2019abandonament en millorar les tutories i les habilitats dels estudiants (Wankowski, 2007<\/a>).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

El projecte educatiu SUMA (Synthetic Understanding through Movement Analogies) sorgeix de la necessitat d\u2019ajudar a adquirir conceptes generals de la TSD i integrar disciplines a trav\u00e9s de l\u2019aprenentatge corporificat (Hristovski et al., 2020<\/a>). Es tracta de la comprensi\u00f3 de conceptes i principis mitjan\u00e7ant accions somatosensorials, de percepci\u00f3 i de reexperimentaci\u00f3 sense separar els processos d\u2019acci\u00f3 i pensament com si fossin dos \u00e0mbits no relacionats (Niedenthal, 2007<\/a>; Stolz, 2015<\/a>; Skulmowski i Rey, 2018<\/a>).
<\/p>\n\n\n\n

En aquest marc te\u00f2ric, vam fer la hip\u00f2tesi que l\u2019aprenentatge a trav\u00e9s d\u2019experi\u00e8ncies corporificades afectaria positivament l\u2019adquisici\u00f3 de conceptes generals de la TSD i la seva funci\u00f3 de transfer\u00e8ncia entre fen\u00f2mens en entorns universitaris.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi pretenia avaluar l\u2019efic\u00e0cia d\u2019aprendre conceptes de la TSD (vegeu Taula 1) per afavorir un coneixement integrador i transdisciplinari entre estudiants universitaris de ci\u00e8ncies de l\u2019activitat f\u00edsica i l\u2019esport.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Conceptes generals de la teoria de sistemes din\u00e0mics (TSD)1<\/sup> emprats durant les sessions en qu\u00e8 va participar el grup experimental (tots els conceptes proposats es prenen o deriven del projecte educatiu SUMA [Hristovski et al., 2020]. Els conceptes derivats es marquen amb un asterisc).<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

M\u00e8todes<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

287 estudiants del Grau en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i de l\u2019Esport d\u2019edats compreses entre els 18 i els 36 anys (M = 20.07 \u00b1 3.85) de la mateixa facultat van participar en l\u2019estudi. Es van seleccionar dos grups classe sense difer\u00e8ncies significatives quant a sexe, edat i interessos educatius mitjans per a l\u2019estudi. Un nombre total de 147 estudiants (37 dones i 110 homes) van formar part del grup experimental (GE) i 140 (34 dones i 106 homes) del grup control (GC). La representaci\u00f3 femenina reflectia la distribuci\u00f3 per g\u00e8nere de tot el grau. Els estudiants no havien sentit parlar pr\u00e8viament dels conceptes de TSD ni hi estaven familiaritzats. Un cop explicada la intervenci\u00f3, els estudiants van donar el seu consentiment informat per participar-hi. El centre i el Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica d\u2019Investigaci\u00f3 van aprovar la recerca (072015CEICEGC). Les dades es van anonimitzar per garantir la confidencialitat, complir les normes \u00e8tiques universit\u00e0ries i les directrius i els principis rellevants de la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki.<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019estudi es va dur a terme a la facultat i es va integrar al programa general docent. La intervenci\u00f3 es va prolongar 12 setmanes i va tenir una freq\u00fc\u00e8ncia de dues classes te\u00f2riques i una de pr\u00e0ctica a la setmana amb una durada de 90 minuts cada una. Un docent experimentat i dos investigadors que treballaven a l\u2019\u00e0rea de la TSD es van encarregar de dirigir-la. <\/p>\n\n\n\n

En l\u2019horari lectiu, el primer dia i al final del programa d\u2019intervenci\u00f3, tots els participants van omplir un formulari demogr\u00e0fic i el Q\u00fcestionari d\u2019integraci\u00f3 de coneixement<\/em> (vegeu l\u2019apartat \u201cAvaluaci\u00f3\u201d). A continuaci\u00f3, el GE va seguir la intervenci\u00f3, mentre que el GC no hi va participar. Els dos grups van continuar amb les classes programades d\u2019altres assignatures de la universitat. <\/p>\n\n\n\n

Programa d\u2019intervenci\u00f3<\/em><\/p>\n\n\n\n

El programa d\u2019intervenci\u00f3 es va compondre de dues fases: a) preliminar i b) presentaci\u00f3 oral dels treballs dels equips en un simposi. <\/p>\n\n\n\n

a) Fase preliminar.<\/p>\n\n\n\n

La fase preliminar es va compondre, al seu torn, de tres fases d\u2019aprenentatge (adaptats de Hristovski et al., 2014<\/a>, i Kolb, 1984<\/a>):<\/p>\n\n\n\n

1. Experi\u00e8ncia corporal: experimentaci\u00f3 dels conceptes generals de la TSD (vegeu Taula 1) a trav\u00e9s d\u2019activitats f\u00edsiques (11 sessions). Per exemple, els conceptes d\u2019estabilitat, inestabilitat i transici\u00f3 de fase es van experimentar a trav\u00e9s de la din\u00e0mica de pensaments relacionats i no relacionats amb la tasca durant un exercici incremental de ciclisme o, en el cas de les sinergies intrapersonals i interpersonals dels components del cos, es va fer a trav\u00e9s d\u2019un exercici de cooperaci\u00f3 di\u00e0dica sobre una corda fluixa (slackline<\/em>). <\/p>\n\n\n\n

2. Transfer\u00e8ncia transdisciplin\u00e0ria: durant cada sessi\u00f3 pr\u00e0ctica, el docent va guiar els estudiants perqu\u00e8 responguessin a preguntes espec\u00edfiques a fi de relacionar les experi\u00e8ncies corporals amb els conceptes generals de la TSD (11 sessions). Per exemple, quan els estudiants van apuntar el que pensaven durant un exercici incremental de ciclisme amb esfor\u00e7 acumulat, els van demanar que expliquessin com relacionaven els canvis en els seus patrons de pensament amb l\u2019estabilitat, la inestabilitat i la transici\u00f3 de fase, entre d\u2019altres. <\/p>\n\n\n\n

3. Classes te\u00f2riques sobre conceptes generals de la TSD (11 sessions). Les classes te\u00f2riques es van basar a explicar cada concepte de la TSD mitjan\u00e7ant exemples de diferents fen\u00f2mens. <\/p>\n\n\n\n

b) Fase de presentaci\u00f3 oral dels treballs dels equips en un simposi.<\/p>\n\n\n\n

A fi d\u2019aplicar i experimentar la transdisciplinarietat dels conceptes generals de la TSD, els estudiants van preparar diversos treballs en grup per presentar-los en un simposi. Els grups d\u2019estudiants amb interessos comuns te\u00f2rics i pr\u00e0ctics (4-5 membres) van seleccionar un tema o un fenomen relacionat amb la salut, el rendiment esportiu o l\u2019educaci\u00f3 per explicar-lo mitjan\u00e7ant els conceptes generals de la TSD. Es van utilitzar els xats de la plataforma Moodle per evitar que coincidissin els temes a l\u2019hora de seleccionar-los. Una vegada que es van assignar els temes als equips, els estudiants van preparar un resum en com\u00fa (que inclo\u00efa autors, t\u00edtol i refer\u00e8ncies) per participar en el simposi. Quan els docents van acceptar els resums, van poder presentar els seus treballs oralment. Se\u2019ls va deixar un per\u00edode de dues setmanes per corregir i tornar a remetre els resums. Durant aquest proc\u00e9s, els docents els van donar suport addicional mitjan\u00e7ant tutories peri\u00f2diques i debats de seguiment per garantir que cada equip complia la r\u00fabrica de les presentacions orals (vegeu Taula 2). <\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

R\u00fabrica inclosa al formulari per avaluar les presentacions orals grupals.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

El programa del simposi es va dividir en sis sessions que inclo\u00efen els seg\u00fcents temes generals: nutrici\u00f3, salut, lesions, rendiment, esports d\u2019equip i educaci\u00f3. Cada presentaci\u00f3 va durar 12 minuts, m\u00e9s 10 minuts per a preguntes. Despr\u00e9s de cada presentaci\u00f3, tots els estudiants i docents van puntuar les presentacions orals i debats d\u2019acord amb una r\u00fabrica (Hafner i Hafner, 2003<\/a>) (vegeu Taula 2) i van incorporar un comentari per justificar la puntuaci\u00f3. \u00a0<\/p>\n\n\n\n

Avaluaci\u00f3<\/p>\n\n\n\n

Q\u00fcestionari d\u2019integraci\u00f3 de coneixement<\/em><\/p>\n\n\n\n

Els estudiants van haver de respondre a les preguntes seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n

1. Creus que \u00e9s interessant, des del punt de vista cient\u00edfic, explicar qualsevol fenomen natural mitjan\u00e7ant els mateixos conceptes generals de la TSD?<\/p>\n\n\n\n

2. (2.1) Pots identificar principis comuns de la TSD en els processos biol\u00f2gics, psicol\u00f2gics i sociol\u00f2gics? (2.2) Quins?<\/p>\n\n\n\n

3. Pots fer servir els conceptes generals de la TSD per explicar un fenomen com ara una revoluci\u00f3 social? Justifica la teva resposta.<\/p>\n\n\n\n

4. I per explicar una lesi\u00f3 org\u00e0nica? Justifica la teva resposta.<\/p>\n\n\n\n

La validesa del contingut del q\u00fcestionari la van establir dos investigadors amb 30 anys d\u2019experi\u00e8ncia emprant conceptes de la TSD i la va avaluar un investigador del projecte SUMA (Hristovski et al., 2020<\/a>). La fiabilitat entre \u00edtems, mesurada amb l\u2019alfa de Cronbach, va ser \u03b1\u00a0=\u00a0.92.<\/p>\n\n\n\n

Avaluaci\u00f3 de les presentacions orals grupals<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Tots els estudiants havien d\u2019avaluar el treball dels altres equips mitjan\u00e7ant un formulari en l\u00ednia vinculat a una r\u00fabrica. La r\u00fabrica tenia tres \u00edtems: \u201cintegraci\u00f3 de conceptes\u201d, \u201ctreball col\u00b7laboratiu\u201d i \u201coriginalitat i qualitat\u201d, cada uns dels quals es va valorar en una escala de quatre punts que anaven de l\u20191 (deficient) al 4 (excel\u00b7lent). La Taula 2 mostra els \u00edtems de la r\u00fabrica i els percentatges de qualificaci\u00f3 per avaluar les presentacions orals.<\/p>\n\n\n\n

Enquesta de satisfacci\u00f3 dels estudiants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de la intervenci\u00f3, es va lliurar una enquesta de satisfacci\u00f3 als estudiants per con\u00e8ixer les compet\u00e8ncies adquirides respecte a la integraci\u00f3 i la transfer\u00e8ncia de coneixement, i els beneficis de l\u2019aprenentatge col\u00b7laboratiu. <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de les dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Q\u00fcestionari d\u2019integraci\u00f3 de coneixement<\/em><\/p>\n\n\n\n

Es van utilitzar estad\u00edstiques descriptives per interpretar les dades quantitatives. Es van calcular els percentatges de respostes S\u00ed\/No per a les preguntes 1 i 2.1 i les respostes correctes o incorrectes en les preguntes 2.2, 3 i 4 als q\u00fcestionaris respostos abans i despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 per al GE i el GC. Es va dur a terme una prova Khi-quadrat d\u2019independ\u00e8ncia per comparar les difer\u00e8ncies entre els grups, mentre que es va utilitzar la prova de McNemar per comparar els resultats de cada pregunta dins dels grups. <\/p>\n\n\n\n

Avaluaci\u00f3 de les presentacions orals grupals<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van calcular la mitjana i la desviaci\u00f3 est\u00e0ndard (DE) de les notes que van posar els estudiants i docents (sobre 10) associades amb el primer \u00edtem de la r\u00fabrica (\u00fas dels conceptes generals de la TSD per explicar el fenomen d\u2019estudi) per avaluar el seu coneixement integrador i transdisciplinari. La mitjana i DE de les notes que van posar els estudiants i docents (sobre 10) associades amb els altres tres \u00edtems es van calcular respectivament. Les notes finals mitjanes posades pels estudiants i les notes consensuades pels docents de cada presentaci\u00f3 es van comparar mitjan\u00e7ant el coeficient de correlaci\u00f3 de Spearman. Per a totes les an\u00e0lisis estad\u00edstiques, es va emprar el programa SPSS 23.0 (SPSS, Chicago, IL, EUA) i el nivell de significaci\u00f3 alfa es va establir en p <\/em>< .01.<\/p>\n\n\n\n

Enquesta de satisfacci\u00f3 dels estudiants<\/em><\/p>\n\n\n\n

Es va calcular el percentatge de respostes a cada pregunta de l\u2019enquesta de satisfacci\u00f3 dels estudiants. <\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Q\u00fcestionari d\u2019integraci\u00f3 de coneixement<\/em><\/p>\n\n\n\n

La Taula 3 mostra el percentatge de respostes dels dos grups. Abans de la intervenci\u00f3, at\u00e8s que cap dels grups no coneixia els conceptes generals de la TSD, gaireb\u00e9 cap estudiant no va poder respondre a les preguntes 2.2, 3 i 4. No obstant aix\u00f2, els dos grups van donar respostes similars a les preguntes P.1 (\u03c72<\/sup> = 0.119, p<\/em> = .827), P.2.1 (\u03c72<\/sup> = 0.733, p<\/em> = .858) i P.4 (\u03c72<\/sup> = 0.289, p<\/em> = .966). En canvi, despr\u00e9s de la intervenci\u00f3, les difer\u00e8ncies entre els grups van ser significatives en cada pregunta P.1 (\u03c72<\/sup> = 81.428, p<\/em> < .001), P.2.1 (\u03c72<\/sup> = 152.821, p<\/em> < .001), P.2.2 (\u03c72<\/sup> = 186.998, p<\/em> < .001), P.3 (\u03c72<\/sup> = 163.596, p<\/em> < .001) i P.4 (\u03c72<\/sup> = 181.583, p<\/em> < .001). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Percentatges de respostes al Q\u00fcestionari d\u2019integraci\u00f3 del coneixement.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En comparar les difer\u00e8ncies dins dels grups, el GC no va diferir entre el que havia respost abans i despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 a les P.1 (\u03c72<\/sup> = 3.00, p<\/em> = .083), P.2.1 (\u03c72<\/sup> = 2.00, p<\/em> = .157), P.2.2, P.3 i P.4 (\u03c72<\/sup> = 1.00, p <\/em>= .317), mentre que el GE va mostrar difer\u00e8ncies significatives en la P.1 (\u03c72<\/sup> = 77.00, p<\/em> < .001), P.2.1 (\u03c72<\/sup> = 111.00, p<\/em> < .001), P.2.2 (\u03c72<\/sup> = 118.00, p<\/em> < .001), P.3 (\u03c72<\/sup> = 109.00, p<\/em> < .001) i P.4 (\u03c72<\/sup> = 116.00, p<\/em> < .001).<\/p>\n\n\n\n

Avaluaci\u00f3 de les presentacions orals grupals<\/em><\/p>\n\n\n\n

Es van avaluar un total de 54 treballs sobre diferents temes d\u2019inter\u00e8s. La integraci\u00f3 del coneixement (\u00edtem 1) va obtenir una nota de 8.43 \u00b1 0.88 (m\u00edn. = 5.35, m\u00e0x. = 9.70), el treball col\u00b7laboratiu de l\u2019equip (\u00edtem 2), una nota de 8.91 \u00b1 0.45 (m\u00edn. = 7.55, m\u00e0x. = 9.55) i l\u2019originalitat del treball (\u00edtem 3), una nota de 8.52 \u00b1 0.55 (m\u00edn. = 6.72, m\u00e0x. = 9.47). Les notes finals posades pels docents i estudiants (7.36 \u00b1 1.65 i 8.18 \u00b1 0.96, respectivament) van mostrar una correlaci\u00f3 positiva (rho<\/em> = 0.8, p<\/em> < .01) i van confirmar l\u2019objectivitat del jurat. <\/p>\n\n\n\n

Enquesta de satisfacci\u00f3 dels estudiants<\/em><\/p>\n\n\n\n

114 estudiants van respondre a l\u2019enquesta, dels quals un 77.19 % es va mostrar satisfet amb la intervenci\u00f3, un 72.81 % va expressar la voluntat de continuar aprenent a aplicar els conceptes de la TSD a diferents fen\u00f2mens psicobiol\u00f2gics i sociol\u00f2gics, i un 74.56 % va manifestar que l\u2019aprenentatge col\u00b7laboratiu l\u2019havia ajudat a aprofundir en els seus coneixements (per a m\u00e9s informaci\u00f3, vegeu Taula 4). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Percentatges de respostes a l\u2019enquesta de satisfacci\u00f3 dels estudiants.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats de la intervenci\u00f3 van revelar que, en experimentar els conceptes generals de la TSD, els estudiants podien integrar i transferir el coneixement de manera efica\u00e7, la qual cosa va comportar que augment\u00e9s l\u2019inter\u00e8s per explicar els fen\u00f2mens naturals mitjan\u00e7ant els mateixos conceptes. Les notes van confirmar aquest resultat i van demostrar la seva capacitat d\u2019aplicar els conceptes generals de la TSD als temes d\u2019inter\u00e8s seleccionats. La correlaci\u00f3 positiva entre les notes que van posar els estudiants i docents van confirmar l\u2019objectivitat de l\u2019avaluaci\u00f3. Aix\u00ed mateix, els estudiants van coincidir que la din\u00e0mica de col\u00b7laboraci\u00f3 dels grups havia estat una estrat\u00e8gia eficient per aconseguir la finalitat de la intervenci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

La intervenci\u00f3 va afectar de manera significativa les capacitats d\u2019integraci\u00f3 i de transfer\u00e8ncia de coneixement del GE. En canvi, el GC no va manifestar cap millora, probablement perqu\u00e8 no va estar exposat a l\u2019aprenentatge dels conceptes de la TSD. Per la seva part, l\u2019augment de les capacitats d\u2019integraci\u00f3 i de transfer\u00e8ncia del coneixement del GE es pot atribuir a diversos aspectes del programa d\u2019intervenci\u00f3. En primer lloc, les sessions es van dissenyar per experimentar els conceptes de la TSD a trav\u00e9s de l\u2019aprenentatge corporificat, que ha adquirit certa popularitat en l\u2019ensenyament a causa de la seva efic\u00e0cia quant a la millora de les capacitats cognitives i a l\u2019augment de la retenci\u00f3 de coneixements (Clary i Wandersee, 2007<\/a>; Schwartz-Bloom et al., 2011<\/a>; Spintzyk et al., 2016<\/a>). Quan els conceptes generals es van corporificar, es van explicar i es van identificar en diferents fen\u00f2mens, va augmentar la capacitat de transferir coneixement entre disciplines. Cal afegir que la transdisciplinarietat es va basar en els conceptes de la TSD, per\u00f2 no va formar part de la transfer\u00e8ncia. Els conceptes de la TSD connecten dos o m\u00e9s fen\u00f2mens diferents i, per tant, transfereixen el coneixement des del fenomen d\u2019origen fins al fenomen de destinaci\u00f3. La transdisciplinarietat t\u00e9 lloc quan els estudiants relacionen els diferents fen\u00f2mens en fases posteriors de l\u2019aprenentatge. Per tant, l\u2019observaci\u00f3 reflexiva d\u2019aquestes experi\u00e8ncies va implicar la comprensi\u00f3, la conceptualitzaci\u00f3 abstracta, la transfer\u00e8ncia i la retenci\u00f3 dels conceptes generals de la TSD. Aquests resultats concorden amb els registrats per Almarcha et al. (2022<\/a>, 2023<\/a>) en educaci\u00f3 prim\u00e0ria i secund\u00e0ria.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

L\u2019organitzaci\u00f3 del simposi va crear un entorn ideal perqu\u00e8 els estudiants entenguessin els diferents fen\u00f2mens, apliquessin els seus coneixements a temes que els interessessin i, per tant, adquirissin compet\u00e8ncies transdisciplin\u00e0ries. Segons Cabrera et al. (2017)<\/a>, permetre als estudiants treballar en un tema que els importi contribueix a augmentar-ne la motivaci\u00f3. Prince (2004)<\/a> va coincidir que el millor aprenentatge es produeix quan hi ha una implicaci\u00f3 activa en el material sobre el qual s\u2019apr\u00e8n.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, un ambient col\u00b7laboratiu, encoratjador i agradable a l\u2019aula contribueix a fer que sorgeixin preguntes i debats per part dels estudiants que, amb freq\u00fc\u00e8ncia, poden ser m\u00e9s productius que les classes en si. Sembla que les interaccions a l\u2019aula entre docents i estudiants s\u00f3n m\u00e9s efectives que els m\u00e8todes tradicionals d\u2019ensenyament i les situacions d\u2019aprenentatge actiu a l\u2019hora de fomentar la participaci\u00f3 (Bartlett i Ferber, 1998<\/a>; Smith i Cardaciotto, 2011<\/a>; Yoder i Hochevar, 2005<\/a>).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Els resultats del Q\u00fcestionari d\u2019integraci\u00f3 de coneixement <\/em>i de l\u2019enquesta de satisfacci\u00f3 van mostrar que els estudiants creien que havien millorat les seves habilitats d\u2019integraci\u00f3 i de transfer\u00e8ncia de coneixement, sentien m\u00e9s inter\u00e8s per la ci\u00e8ncia, havien tingut una experi\u00e8ncia positiva quant a l\u2019aprenentatge col\u00b7laboratiu i consideraven que treballar en un tema que els interessava havia augmentat la seva motivaci\u00f3 i creativitat. Les dades de l\u2019enquesta de satisfacci\u00f3 van indicar que els debats i les tutories durant tot el proc\u00e9s d\u2019aprenentatge havien ajudat els estudiants a consolidar el que havien apr\u00e8s. Tal com creien Ko i Mezuk (2021)<\/a>, sembla que les tutories per part dels docents i els debats interns dels grups van ser clau per a l\u2019\u00e8xit de la intervenci\u00f3.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Malgrat les virtuts d\u2019aquest estudi, s\u2019han de considerar certes limitacions. En primer lloc, encara s\u2019han d\u2019avaluar els efectes a llarg termini de la intervenci\u00f3, com ara les futures implicacions professionals d\u2019aprendre aquests conceptes a la universitat. Aix\u00ed mateix, com van suggerir Hristovski et al. (2020)<\/a>, d\u2019acord amb el projecte SUMA, la majoria d\u2019intervencions educatives no fan atenci\u00f3 a la import\u00e0ncia de les experi\u00e8ncies corporificades en l\u2019aprenentatge. Les futures intervencions podrien millorar el proc\u00e9s d\u2019aprenentatge dels conceptes generals de la TSD mitjan\u00e7ant un enfocament d\u2019aprenentatge corporificat, tal com es destaca aqu\u00ed i en estudis anteriors (Almarcha et al., 2022<\/a>, 2023<\/a>; Hristovski et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, no fem una an\u00e0lisi per g\u00e8nere dels resultats, at\u00e8s el redu\u00eft nombre de dones que hi van participar en comparaci\u00f3 amb els homes. Suggerim incorporar entrevistes al llarg del programa acad\u00e8mic per entendre millor com els estudiants desenvolupen les compet\u00e8ncies de transfer\u00e8ncia de coneixement durant la intervenci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Les futures investigacions haurien de continuar explorant les possibilitats que ofereixen els conceptes generals de la TSD no nom\u00e9s en l\u2019\u00e0mbit educatiu, sin\u00f3 tamb\u00e9 en el professional, com ara en equips esportius interdisciplinaris.<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La intervenci\u00f3 emfasitza que aprendre conceptes de la TSD utilitzant experi\u00e8ncies corporals i aplicant-los a fen\u00f2mens de les ci\u00e8ncies de l\u2019esport va fomentar efica\u00e7ment el coneixement integrador entre estudiants universitaris. Aquest coneixement transdisciplinari pot facilitar una comprensi\u00f3 comuna entre diferents disciplines, ja siguin pertanyents a les ci\u00e8ncies de l\u2019activitat f\u00edsica i de l\u2019esport (p. ex., fisiologia, biomec\u00e0nica, psicologia) o a altres \u00e0rees del coneixement. <\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Donem les gr\u00e0cies als estudiants que van fer possible aquesta experi\u00e8ncia educativa. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Aquest estudi pretenia avaluar l\u2019efic\u00e0cia d\u2019aprendre conceptes generals de la teoria de sistemes din\u00e0mics (TSD) per afavorir un coneixement integrador i transdisciplinari entre estudiants universitaris de ci\u00e8ncies de l\u2019activitat f\u00edsica i de l\u2019esport. Es van assignar dos grups classe d\u2019aquests estudiants al grup experimental (GE, n = 147) i al grup control (GC, n = 140), respectivament. El GE […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[11341],"tags":[11045,11044,5186,6172,11043,180],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>"]},"tags":{"linked":["aprenentatge corporificat<\/a>","ci\u00e8ncies de l\u2019esport<\/a>","innovaci\u00f3 educativa<\/a>","sistemes complexos<\/a>","transfer\u00e8ncia de coneixement<\/a>","universitat<\/a>"],"unlinked":["aprenentatge corporificat<\/span>","ci\u00e8ncies de l\u2019esport<\/span>","innovaci\u00f3 educativa<\/span>","sistemes complexos<\/span>","transfer\u00e8ncia de coneixement<\/span>","universitat<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 2 anys ago","modified":"Updated 2 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 28 juny 2024","modified":"Updated on 28 setembre 2024"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 28 juny 2024 09:17","modified":"Updated on 28 setembre 2024 17:14"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65061\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=65061"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65061\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":65818,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65061\/revisions\/65818\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=65061"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=65061"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=65061"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}