{"id":65055,"date":"2024-06-28T09:10:52","date_gmt":"2024-06-28T09:10:52","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/validacion-de-un-cuestionario-para-evaluar-la-percepcion-de-los-profesores-de-educacion-fisica-de-secundaria-sobre-la-implementacion-de-la-expresion-corporal\/"},"modified":"2025-08-22T10:13:29","modified_gmt":"2025-08-22T10:13:29","slug":"validacio-dun-questionari-per-avaluar-la-percepcio-dels-professors-deducacio-fisica-de-secundaria-sobre-la-implementacio-de-lexpressio-corporal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/validacio-dun-questionari-per-avaluar-la-percepcio-dels-professors-deducacio-fisica-de-secundaria-sobre-la-implementacio-de-lexpressio-corporal\/","title":{"rendered":"Validaci\u00f3 d\u2019un q\u00fcestionari per avaluar com percep el professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de secund\u00e0ria la implementaci\u00f3 de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Malgrat els beneficis reconeguts de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal, continua sent una mat\u00e8ria poc impartida entre el professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica a Espanya. S\u2019esmenten diversos motius, entre d\u2019altres, objectius i metodologies ambigus, estereotips arrelats quant a la motricitat expressiva, associacions al g\u00e8nere femen\u00ed en particular i una formaci\u00f3 inadequada. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser avaluar l\u2019estat actual de l\u2019ensenyament de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal en l\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria a Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

Per aconseguir-ho, es va adaptar un q\u00fcestionari que avaluava les percepcions del professorat quant a la implementaci\u00f3 de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal a partir d\u2019un instrument que ja utilitzava la comunitat aut\u00f2noma d\u2019Andalusia. Es van dur a terme una s\u00e8rie de processos rigorosos de validaci\u00f3, entre d\u2019altres, la valoraci\u00f3 per part d\u2019un panel d\u2019experts que va emprar el m\u00e8tode Delphi i avaluacions quantitatives i qualitatives per validar-ne la l\u00f2gica, els criteris, el contingut i el constructe. Aix\u00ed mateix, es va fer una prova pilot (n<\/em> = 40) en una altra poblaci\u00f3, una avaluaci\u00f3 test-retest (n<\/em> = 20) per garantir l\u2019estabilitat i una an\u00e0lisi factorial explorat\u00f2ria en qu\u00e8 van participar 418 docents (42.8 % dones) per validar-ne la coher\u00e8ncia interna i la fiabilitat.<\/p>\n\n\n\n

Les troballes de l\u2019estudi van mostrar un coeficient Kaiser-Meyer-Olkin (KMO) de .827, la qual cosa va indicar un nivell alt d\u2019idone\u00eftat, juntament amb els valors de la prova d\u2019esfericitat de Bartlett i de Khi quadrat, que van confirmar la continu\u00eftat de l\u2019an\u00e0lisi factorial. En conseq\u00fc\u00e8ncia, el Q\u00fcestionari d\u2019Opini\u00f3 per a Professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica dissenyat per avaluar l\u2019Expressi\u00f3 Corporal en l\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria es va validar correctament. Aquest q\u00fcestionari validat pot ser una eina s\u00f2lida per valorar i comprendre les perspectives del professorat respecte a la implementaci\u00f3 de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal a les aules d\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria de Catalunya. <\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> an\u00e0lisi factorial<\/span>, dansa<\/span>, estereotips<\/span>, expressi\u00f3 corporal<\/span>, m\u00e8tode Delphi<\/span>, proc\u00e9s d\u2019ensenyament-aprenentatge<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019Expressi\u00f3 Corporal (EC) inclou el moviment creatiu i la dansa dins dels curr\u00edculums d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria, secund\u00e0ria i batxillerat. No obstant aix\u00f2, els estudis revelen una discrep\u00e0ncia significativa en l\u2019ensenyament de l\u2019EC, amb un rang registrat d\u2019un 9 % a un 27 % solament de docents que aborden tots els seus continguts (Conesa-Ros i Angosto, 2017<\/a>). En particular, la majoria del professorat, m\u00e9s del 70 %, sembla obviar l\u2019EC del seu enfocament did\u00e0ctic (Conesa-Ros i Angosto, 2017<\/a>). El que resulta preocupant \u00e9s que fins i tot l\u2019alumnat dels graus en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i de l\u2019Esport que es forma per convertir-se en personal docent mostra m\u00e9s confian\u00e7a en l\u2019ensenyament de l\u2019esport que a impartir continguts d\u2019EC (Ca\u00f1adas et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Malgrat que reconeix la import\u00e0ncia dels exercicis d\u2019expressi\u00f3 corporal, el professorat manifesta certes limitacions que entorpeixen el seu ensenyament integral, per exemple, defectes en les guies did\u00e0ctiques (Lorente-Catal\u00e1n et al., 2013<\/a>), defici\u00e8ncies estructurals en la selecci\u00f3 i en l\u2019enfocament del contingut de l\u2019EC descrit als reglaments educatius (Cu\u00e9llar i Pestano, 2013<\/a>; Gil, 2016<\/a>), complexitat de la metodologia de l\u2019EC (Mont\u00e1vez, 2012<\/a>), i formaci\u00f3 inicial i cont\u00ednua del professorat inadequades (Conesa-Ros i Angosto, 2017<\/a>; Gil-Ares i Armada-Crespo, 2023<\/a>; Rojo-Ramos et al., 2023<\/a>; S\u00e1nchez-S\u00e1nchez i L\u00f3pez-P\u00e9rez, 2019<\/a>). Aix\u00ed mateix, els prejudicis respecte a la motricitat expressiva, els estereotips de g\u00e8nere i una percepci\u00f3 negativa entre el professorat mascul\u00ed limiten encara m\u00e9s l\u2019ensenyament de l\u2019EC (Calvo et al., 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Encara que les publicacions existents subratllen les desigualtats i els prejudicis de g\u00e8nere que influeixen en l\u2019ensenyament de l\u2019EC (Garc\u00eda et al., 2015<\/a>; Lafuente i Hortig\u00fcela, 2021<\/a>; Robles et al., 2013<\/a>), altres troballes contradict\u00f2ries, com les dels estudis de Rodr\u00edguez-Fern\u00e1ndez et al. (2019)<\/a>, no mostren difer\u00e8ncies significatives en funci\u00f3 del g\u00e8nere. Tot i aix\u00ed, l\u2019EC es continua prioritzant en la formaci\u00f3 inicial del professorat d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria (Ca\u00f1adas et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser validar un q\u00fcestionari, d\u2019acord amb metodologies de recerca pr\u00e8vies emprades per Mont\u00e1vez (2012)<\/a>, Archilla (2013)<\/a>, Villard (2014)<\/a>, Gil (2016)<\/a> i Armada (2017)<\/a>, que van utilitzar enquestes per investigar l\u2019EC. Aquest estudi, que s\u2019assembla als plantejaments de Banyeres (2015)<\/a> i Espinel (2017)<\/a>, que van emprar q\u00fcestionaris en investigacions de ci\u00e8ncies socials, pretenia validar un q\u00fcestionari perqu\u00e8 s\u2019utilitz\u00e9s com a eina per obtenir informaci\u00f3 essencial sobre les percepcions del professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica (EF) respecte a la implementaci\u00f3 de l\u2019EC a Catalunya, aix\u00ed com per saber si s\u2019utilitzava la percussi\u00f3 corporal (PC) per ensenyar aquest contingut. Amb aquest proc\u00e9s de validaci\u00f3, es volia obtenir una descripci\u00f3 precisa de la realitat experimentada per aquesta poblaci\u00f3 espec\u00edfica que aclar\u00eds l\u2019estat actual de l\u2019ensenyament de l\u2019EC en els centres d\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

D\u2019acord amb Ato et al. (2013)<\/a>, el disseny de l\u2019estudi \u00e9s instrumental. Les proves orientades al contingut i relacionades amb l\u2019estructura interna es van mostrar a trav\u00e9s d\u20191) la validesa del contingut (constructe i avaluaci\u00f3 quantitativa i qualitativa per un jurat expert), 2) la fiabilitat (constructe i estabilitat temporal) i 3) la coher\u00e8ncia interna i l\u2019an\u00e0lisi factorial explorat\u00f2ria (basada tamb\u00e9 en la classificaci\u00f3 establerta per l\u2019Associaci\u00f3 Estatunidenca de Recerca Educativa, l\u2019Associaci\u00f3 Estatunidenca de Psicologia i el Consell Nacional de Mesurament en Educaci\u00f3, 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El proc\u00e9s de dissenyar, aplicar i validar l\u2019instrument es va dur a terme en tres moments diferents:<\/p>\n\n\n\n

1) Validesa del contingut (constructe i avaluaci\u00f3 quantitativa i qualitativa per un jurat expert): aquest primer pas va incloure el disseny i l\u2019adaptaci\u00f3 de l\u2019instrument. Va implicar la selecci\u00f3 d\u2019un panel d\u2019experts en funci\u00f3 de criteris espec\u00edfics de selecci\u00f3 i exclusi\u00f3. El panel es va compondre de deu persones amb experi\u00e8ncia en les mat\u00e8ries d\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria o en arts esc\u00e8niques, totes directament relacionades amb la recerca (vegeu Taula 1). L\u2019obtenci\u00f3 de dades va involucrar aquests experts i la va seguir una an\u00e0lisi de les seves respostes.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Criteris de selecci\u00f3 i exclusi\u00f3 per crear un panel d\u2019experts que actu\u00ef de jurat per validar el contingut.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

2) Fiabilitat (constructe i estabilitat temporal): aquest moment de la recerca va comportar dues fases crucials. En primer lloc, en l\u2019an\u00e0lisi del constructe mitjan\u00e7ant una prova pilot hi van participar 40 docents d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria i secund\u00e0ria de les Illes Balears. A continuaci\u00f3, la poblaci\u00f3 que va dur a terme el test-retest i va avaluar l\u2019estabilitat de l\u2019instrument es va compondre de 20 docents d\u2019EF de secund\u00e0ria de la mateixa comunitat. Ambdues mostres es van seleccionar de manera intencionada i no probabil\u00edstica a fi d\u2019emfatitzar la conveni\u00e8ncia, l\u2019accessibilitat i la semblan\u00e7a amb la poblaci\u00f3 objectiu final. Aquesta elecci\u00f3 pretenia evitar una possible contaminaci\u00f3 deguda a la pertinen\u00e7a a una comunitat diferent de la prevista per a l\u2019administraci\u00f3 final del q\u00fcestionari.<\/p>\n\n\n\n

3) Coher\u00e8ncia interna i an\u00e0lisi factorial explorat\u00f2ria: l\u2019estudi final va incloure el professorat d\u2019EF de secund\u00e0ria de Catalunya durant el curs escolar 2018-2019, que ascendia a un total de  n<\/em> = 5,629, d\u2019acord amb el Departament d\u2019Educaci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya.
Encara que no totes les persones registrades van respondre, una mostra final de n<\/em> = 418 (56.9 % homes, 42.8 % dones i 0.2 % persones no bin\u00e0ries) van completar el q\u00fcestionari. Les edats oscil\u00b7laven entre 20 i m\u00e9s de 60 anys, per\u00f2 la majoria tenia entre 40 i 59 anys (65.3 %). Totes les prov\u00edncies de Catalunya van estar representades: Barcelona constitu\u00efa el 64.8 % i la resta de prov\u00edncies hi va contribuir amb un 10 % aproximadament cada una, per la qual cosa el nivell de confian\u00e7a va ser del 95 %. Les consideracions \u00e8tiques van concordar amb la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki (2017)<\/a> per garantir l\u2019anonimat i el consentiment informat dels participants, i el tractament \u00e8tic durant el proc\u00e9s de recerca, que va rebre l\u2019aprovaci\u00f3 del Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de Recerca Cl\u00ednica de l\u2019Administraci\u00f3 Esportiva de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

Materials i instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Estructura de l\u2019instrument<\/h4>\n\n\n\n

Per desenvolupar l\u2019instrument d\u2019aquest estudi, el plantejament inicial va ser copiar el q\u00fcestionari dissenyat per Villard (2014)<\/a>, que es va fer espec\u00edficament a mida del professorat d\u2019EF de secund\u00e0ria d\u2019una altra comunitat aut\u00f2noma (Andalusia). No obstant aix\u00f2, a causa dels canvis en la legislaci\u00f3 educativa \u2014de ser un curr\u00edculum estructurat entorn de continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals (Llei org\u00e0nica 2\/2006<\/a>) a un de basat en compet\u00e8ncies (Llei org\u00e0nica 8\/2013 [LOMCE]<\/a>)\u2014, es va prendre la decisi\u00f3 de crear un q\u00fcestionari adaptat. Les modificacions tamb\u00e9 van tenir en compte les variacions del contingut educatiu entre les diferents comunitats aut\u00f2nomes, es van adaptar al curr\u00edculum actual de Catalunya (marcat pel Decret 187\/2015<\/a>) i es van ampliar per avaluar els coneixements i la implementaci\u00f3 de la PC a les classes.<\/p>\n\n\n\n

Alhora, es van consultar diverses fonts sobre l\u2019estructura dels q\u00fcestionaris i es van comparar diversos tipus de preguntes (opci\u00f3 m\u00faltiple, escala de Likert, escales, dicot\u00f2miques i obertes), m\u00e8todes de presentaci\u00f3 i formulacions. Es va procurar evitar que el q\u00fcestionari fos massa extens tenint en compte les caracter\u00edstiques de la poblaci\u00f3 objectiu i les situacions dels enquestats.<\/p>\n\n\n\n

El q\u00fcestionari pretenia abordar les hip\u00f2tesis relacionades amb l\u2019EC i examinar les possibles limitacions i desafiaments a qu\u00e8 s\u2019enfrontava el professorat especialitzat en EF a secund\u00e0ria a Catalunya a l\u2019hora d\u2019impartir continguts d\u2019EC. La idea era determinar si el personal docent creia que la seva formaci\u00f3 inicial relacionada amb l\u2019EC era insuficient, si percebia ambig\u00fcitats en les orientacions del curr\u00edculum respecte als continguts d\u2019EC i si utilitzava la PC quan ensenyava EC, entre altres aspectes.<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Aquest estudi va rebre una valoraci\u00f3 favorable per part del Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica d\u2019Investigaci\u00f3 Cl\u00ednica de l\u2019Administraci\u00f3 Esportiva de Catalunya (12\/2019\/CEICEGC) i va seguir totes les normes i directrius \u00e8tiques quant a recerca educativa i en el camp de les ci\u00e8ncies de l\u2019activitat f\u00edsica i de l\u2019esport, aix\u00ed com els criteris de la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki i els codis d\u2019integritat en la recerca.<\/p>\n\n\n\n

Es va emprar el m\u00e8tode Delphi cl\u00e0ssic per aconseguir el consens entre els experts pel que fa a problemes espec\u00edfics (Cabero i Infante, 2014<\/a>). Aquesta investigaci\u00f3 va incloure tres rondes, de la mateixa manera que Rodr\u00edguez-Rivadulla et al. (2019)<\/a>, i el seu estudi, i la primera ronda va estar composta de tres rondes en si mateixa. Aquest plantejament concordava amb les teories de Cabero i Infante (2014)<\/a> i George i Trujillo (2018)<\/a>, que donaven suport a l\u2019efic\u00e0cia del m\u00e8tode Delphi al llarg de tres o m\u00e9s rondes, tret del Delphi modificat, anomenat EFTE (Estimate <\/em>[estimaci\u00f3], Feedback <\/em>[retroalimentaci\u00f3], Talk <\/em>[discussi\u00f3], Estimate<\/em> [estimaci\u00f3]), que es pot dur a terme en dues rondes.<\/p>\n\n\n\n

El panel d\u2019experts va fer una avaluaci\u00f3 quantitativa i qualitativa: la integritat i claredat de les definicions del constructe, la rellev\u00e0ncia i adequaci\u00f3 de les dimensions que definien el constructe, i la rellev\u00e0ncia, adequaci\u00f3, integritat i seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019\u00edtems que definien aquestes dimensions. L\u2019an\u00e0lisi quantitativa va suposar calcular la mitjana aritm\u00e8tica (M) i les desviacions est\u00e0ndard (DE), descartar valors per sota del 7 (que representava un 70 % de consens) i modificar \u00edtems amb valors de 7-8 basats en comentaris qualitatius. Es van mantenir els \u00edtems qualificats amb 9-10. Per als c\u00e0lculs es va utilitzar Excel (16.49) i SPSS (18.0). Es va aplicar el mateix procediment  per avaluar l\u2019ordre l\u00f2gic de l\u2019instrument, el nombre de preguntes i la durada, l\u2019adequaci\u00f3 de les possibles respostes, i l\u2019efic\u00e0cia de l\u2019obtenci\u00f3 de dades.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de les dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

1) Validesa del contingut (constructe i avaluaci\u00f3 quantitativa i qualitativa per un jurat expert)<\/em><\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s d\u2019examinar els comentaris del panel d\u2019experts, es va proposar un q\u00fcestionari compost per 46 \u00edtems en quatre dimensions: la dimensi\u00f3 1 (DIM1) se centrava en les dades sociodemogr\u00e0fiques i es componia de 10 \u00edtems; la dimensi\u00f3 2 (DIM2) mesurava les compet\u00e8ncies d\u2019autopercepci\u00f3 en l\u2019ensenyament de l\u2019EC i es componia de 8 \u00edtems; la dimensi\u00f3 3 (DIM3) explorava les creences sobre l\u2019EC mitjan\u00e7ant 14 \u00edtems, i la dimensi\u00f3 4 (DIM4) abordava la PC com a contingut de l\u2019EC mitjan\u00e7ant 14 \u00edtems (vegeu Taula 2).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dimensions finals del constructe basades en les avaluacions d\u2019experts.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

2) Fiabilitat (constructe i estabilitat temporal)<\/em><\/p>\n\n\n\n

La prova pilot es va sotmetre a validaci\u00f3 juntament amb una prova de llegibilitat, que va obtenir uns valors de 66.89 a l\u2019\u00edndex de Flesch-Szigriszt, 22.78 quant a correlaci\u00f3 de paraules i 71.87 a l\u2019\u00edndex de Fern\u00e1ndez Huerta, la qual cosa indica llegibilitat relativament senzilla.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi test-retest per avaluar l\u2019estabilitat va utilitzar els Formularis de Google per obtenir les dades i, a continuaci\u00f3, es va dur a terme l\u2019an\u00e0lisi mitjan\u00e7ant Excel (16.49), SPSS (18.0) i JASP (0.10.2). Els c\u00e0lculs estad\u00edstics pretenien confirmar les difer\u00e8ncies i similituds entre les respostes de dues administracions del q\u00fcestionari diferents. La Taula 3 \u00e9s una mostra d\u2019aquestes an\u00e0lisis descriptives despr\u00e9s de les proves dels rangs i contrastos estad\u00edstics.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Resultats obtinguts en el test-retest en la dimensi\u00f3 3, que fa refer\u00e8ncia als continguts d\u2019expressi\u00f3 corporal (\u00edtems 19 a 27).<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

3) Coher\u00e8ncia interna i an\u00e0lisi factorial explorat\u00f2ria <\/em><\/p>\n\n\n\n

Les an\u00e0lisis dimensionals van comen\u00e7ar amb l\u2019obtenci\u00f3 de les dades sociodemogr\u00e0fiques de la dimensi\u00f3 1, la coher\u00e8ncia de la qual no es va analitzar. En el cas de les dimensions 2, 3 i 4, els c\u00e0lculs estad\u00edstics van incloure criteris de validaci\u00f3, com ara mitjanes homog\u00e8nies, desviacions est\u00e0ndard diferents de zero, correlacions \u00edtem-total superiors a .30, asimetria inferior a 2 i curtosi inferior a 7.<\/p>\n\n\n\n

Es van aplicar criteris d\u2019eliminaci\u00f3 per polir totes les dimensions, la qual cosa va suposar un augment de l\u2019alfa de Cronbach de .675 a .734 en reduir els \u00edtems de 9 a 4 (dimensi\u00f3 2 \u2013 Taula 4).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Soluci\u00f3 inicial de proves no param\u00e8triques en la dimensi\u00f3 2 d\u2019acord amb els criteris d\u2019eliminaci\u00f3 d\u2019\u00edtems. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En la dimensi\u00f3 3, els \u00edtems 22, 24, 25, 26 i 32 es van eliminar perqu\u00e8 eren preguntes obertes. La reestructuraci\u00f3 i la reducci\u00f3 d\u2019\u00edtems (de 21 a 8 \u00edtems) va afavorir la seva coher\u00e8ncia interna (alfa de Cronbach de .698 a .703) (dimensi\u00f3 3 \u2013 Taula 5). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 5<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Soluci\u00f3 inicial de proves no param\u00e8triques en la dimensi\u00f3 3 d\u2019acord amb els criteris d\u2019eliminaci\u00f3 d\u2019\u00edtems. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Quant a la dimensi\u00f3 4 (Taula 6), malgrat que al principi es van mantenir tots els \u00edtems, les recomanacions van portar a eliminar els \u00edtems 33, 34, 35, 37 i 40, la qual cosa va augmentar l\u2019alfa de Cronbach a .917.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 6<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Soluci\u00f3 inicial de proves no param\u00e8triques en la dimensi\u00f3 4 d\u2019acord amb els criteris d\u2019eliminaci\u00f3 d\u2019\u00edtems.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de les an\u00e0lisis dimensionals independents, es va dur a terme l\u2019an\u00e0lisi factorial explorat\u00f2ria com a procediment de validaci\u00f3 estad\u00edstica final.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi factorial explorat\u00f2ria<\/em><\/h4>\n\n\n\n

La Taula 7 mostra el q\u00fcestionari final proposat i revela una vari\u00e0ncia acumulada explicada per 5 factors propera al 60 % (58.71 %). Mitjan\u00e7ant el m\u00e8tode d\u2019estimaci\u00f3 per m\u00e0xima versemblan\u00e7a i el m\u00e8tode de rotaci\u00f3 Varimax amb normalitzaci\u00f3 de Kaiser, la converg\u00e8ncia es va aconseguir amb 4 iteracions, un reflex dels estudis de Dom\u00ednguez-Alonso et al. (2018)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 7<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Matriu factorial rotada.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

El coeficient de Kaiser-Meyer-Olkin va ser .827, que es considera acceptable i satisfactori (Arias et al., 2020<\/a>). La prova d\u2019esfericitat de Bartlett va donar resultats significatius (p<\/em> < .001) i un Khi quadrat aproximat de 4,476.068, fet que confirma la continu\u00eftat de l\u2019an\u00e0lisi factorial. En conseq\u00fc\u00e8ncia, es va validar el q\u00fcestionari final compost de 21 \u00edtems en 5 dimensions.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Es va reestructurar el q\u00fcestionari en funci\u00f3 dels resultats. Despr\u00e9s de les dades sociodemogr\u00e0fiques, es van organitzar els \u00edtems relacionats amb la PC com a contingut de l\u2019EC (dimensi\u00f3 1 nova), la import\u00e0ncia donada a l\u2019EC (dimensi\u00f3 2 nova), els continguts d\u2019EC centrats en la dansa (dimensi\u00f3 3 nova), la compet\u00e8ncia percebuda per a l\u2019ensenyament d\u2019EC (dimensi\u00f3 4 nova) i la formaci\u00f3 cont\u00ednua (dimensi\u00f3 5 nova), la qual cosa va donar un total de 21 \u00edtems, deixant els 19 \u00edtems significatius de la taula 7 m\u00e9s 7 preguntes d\u2019identificaci\u00f3 de la mostra per al q\u00fcestionari final.<\/p>\n\n\n\n

El q\u00fcestionari es va sotmetre a validaci\u00f3 mitjan\u00e7ant el m\u00e8tode Delphi per part d\u2019un panel de 10 experts. Es va dur a terme una prova pilot en una altra comunitat (n<\/em> = 40) i es va avaluar l\u2019estabilitat de l\u2019instrument mitjan\u00e7ant un test-retest (n<\/em> = 20) amb un interval de 7 dies com a m\u00ednim. Els criteris de validaci\u00f3 estad\u00edstica per a l\u2019eliminaci\u00f3 d\u2019\u00edtems van incloure l\u2019homogene\u00eftat de la mitjana, desviacions est\u00e0ndard diferents de zero, correlacions \u00edtem-total inferior a .30, asimetria inferior a 2 i curtosi inferior a 7.<\/p>\n\n\n\n

Els valors de l\u2019alfa de Cronbach de cada dimensi\u00f3 van ser: DIM1 (.675), DIM2 (.698) i DIM3 (.917). El q\u00fcestionari final, administrat entre el professorat d\u2019EF especialitzat en educaci\u00f3 secund\u00e0ria obligat\u00f2ria a Catalunya (n<\/em> = 418), va mostrar una vari\u00e0ncia acumulada explicada per 5 factors de gaireb\u00e9 un 60 % (58.71 %). L\u2019instrument va mostrar uns indicadors de fiabilitat i validesa acceptables.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019instrument validat, denominat Q\u00fcestionari d\u2019Opini\u00f3 per a Professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica en l\u2019Ensenyament-Aprenentatge de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal<\/em> (COPEFEAEC), es compon de 26 \u00edtems distribu\u00efts en tres parts: identificaci\u00f3 de la mostra (12 \u00edtems, dels quals 7 s\u00f3n sociodemogr\u00e0fics i dos corresponen al factor 5 de la Taula 7, dimensi\u00f3 no diferenciada i inclosa per identificar la mostra), dimensi\u00f3 1 (PC com a contingut d\u2019EC) amb 9 \u00edtems, i dimensi\u00f3 2 creada a partir de la uni\u00f3 dels factors 2, 3 i 4 de la Taula 7 (compet\u00e8ncia percebuda per a l\u2019ensenyament de continguts d\u2019EC en educaci\u00f3 secund\u00e0ria) amb 5 \u00edtems, on se\u2019n van eliminar 2 (D3p23_2 y D3p23_6) tal com recomanen les an\u00e0lisis de la Taula 7 i es van mantenir amb els seus subapartats els \u00edtems D3p20 i D3p23 (vegeu Annex).<\/p>\n\n\n\n

Es van suggerir els \u00edtems 11 i 12, corresponents al factor 5, com a dades d\u2019identificaci\u00f3 addicionals. La dimensi\u00f3 1 es compon d\u2019\u00edtems del factor 1, mentre que els \u00edtems dels factors 2, 3 i 4 es distribueixen per les altres seccions.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Amb el pas del temps, l\u2019EC ha adquirit m\u00e9s rellev\u00e0ncia en l\u2019\u00e0mbit educatiu. No obstant aix\u00f2, la seva implementaci\u00f3 en els curr\u00edculums acad\u00e8mics continua sent relativament limitada en comparaci\u00f3 amb altres mat\u00e8ries (Monfort i Iglesias, 2015<\/a>). Les publicacions disponibles sobre les percepcions i possibles limitacions del professorat a l\u2019hora d\u2019integrar l\u2019EC en la seva metodologia se centren principalment en els contextos d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria (Lafuente i Hortig\u00fcela, 2021<\/a>; Mont\u00e1vez, 2012<\/a>; Rodr\u00edguez-Fern\u00e1ndez et al., 2019<\/a>). En els casos en els quals les investigacions cobreixen l\u2019etapa de secund\u00e0ria, els estudis s\u2019han centrat, en general, en altres regions diferents de Catalunya i han examinat les percepcions tant de l\u2019alumnat com del professorat (Archilla, 2013<\/a>; Arias et al., 2021<\/a>; Armada, 2017<\/a>; Conesa-Ros i Angosto, 2017<\/a>; Villard, 2014<\/a>). L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser entendre l\u2019estat actual de l\u2019EC en l\u2019ESO (educaci\u00f3 secund\u00e0ria obligat\u00f2ria) a Catalunya des del punt de vista del professorat espec\u00edficament. Per tant, el primer pas va ser validar un q\u00fcestionari adaptat a aquesta poblaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Es va revisar la metodologia seguida en el disseny i en la validaci\u00f3 dels q\u00fcestionaris, com s\u2019observava en estudis anteriors com els d\u2019Espinel (2017)<\/a>, Banyeres (2015)<\/a>, L\u00f3pez i Sanz (2021)<\/a>, i Villard et al. (2013)<\/a>. El q\u00fcestionari de Villard es va adaptar per a la poblaci\u00f3 catalana i es va adequar a la legislaci\u00f3 educativa actual de la comunitat. Aix\u00ed mateix, es va introduir una nova dimensi\u00f3 al q\u00fcestionari per abordar el creixent llenguatge art\u00edstic de la PC dins de l\u2019EC en l\u2019EF (Garc\u00edas de Ves, 2021a<\/a>, 2021b<\/a>, 2021c<\/a>; Garc\u00edas de Ves et al. 2022<\/a>). El proc\u00e9s de validaci\u00f3 va incloure contingut, l\u00f2gica i criteris, i es va fer mitjan\u00e7ant el m\u00e8tode Delphi amb 10 experts en la mat\u00e8ria. A continuaci\u00f3, es van dur a terme una prova pilot i un test-retest per garantir l\u2019estabilitat del q\u00fcestionari. El coeficient de Kaiser-Meyer-Olkin (KMO) calculat (.827), considerat satisfactori i pr\u00f2xim a excel\u00b7lent d\u2019acord amb Arias et al. (2020)<\/a>, va indicar la idone\u00eftat del q\u00fcestionari per a la poblaci\u00f3 estudiada. Els valors de la prova d\u2019esfericitat de Bartlett i de Khi quadrat van confirmar la continu\u00eftat de l\u2019an\u00e0lisi factorial, la qual cosa va consolidar la validaci\u00f3 del q\u00fcestionari.<\/p>\n\n\n\n

El q\u00fcestionari final validat va consistir en 21 \u00edtems distribu\u00efts en 2 dimensions, a difer\u00e8ncia del q\u00fcestionari de Villard (2014)<\/a>, que es componia d\u2019un total de 30 \u00edtems. La proposta perfeccionada va incloure un nombre redu\u00eft de preguntes i va fer un \u00e8mfasi especial en la dansa i en la incorporaci\u00f3 de la PC en l\u2019EF. Aix\u00ed mateix, el seu objectiu va ser investigar la confian\u00e7a i la motivaci\u00f3 del professorat, i la import\u00e0ncia percebuda de l\u2019EC en les seves classes d\u2019EF.<\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi estableix les bases per analitzar les respostes obtingudes del professorat i proporciona informaci\u00f3 sobre el panorama educatiu catal\u00e0 entorn de l\u2019EC a educaci\u00f3 secund\u00e0ria, per la qual cosa contribueix a una comprensi\u00f3 m\u00e9s general sobre la funci\u00f3 de l\u2019EC i la seva integraci\u00f3 en el marc educatiu.<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Malgrat els beneficis reconeguts i de les possibilitats de l\u2019EC, continua sent una mat\u00e8ria que amb prou feines s\u2019imparteix entre el professorat d\u2019EF a Espanya. Hi ha diversos motius perqu\u00e8 aix\u00f2 passi en aquesta demografia, entre d\u2019altres, objectius i metodologies ambigus, prejudicis i estereotips de g\u00e8nere estesos associats a la motricitat expressiva i una formaci\u00f3 insuficient.<\/p>\n\n\n\n

Per abordar aquest assumpte, es va adaptar un q\u00fcestionari que s\u2019utilitzava a Andalusia i es va sotmetre a proves estad\u00edstiques rigoroses per validar-lo. En el proc\u00e9s, hi va participar un panel d\u2019experts (m\u00e8tode Delphi) que van fer avaluacions quantitatives i qualitatives per validar la l\u00f2gica, els criteris, el contingut i el constructe de l\u2019instrument. Aix\u00ed mateix, es va dur a terme una prova pilot en una altra poblaci\u00f3 (n<\/em> = 40), seguida d\u2019una an\u00e0lisi test-retest (n<\/em> = 20) per confirmar-ne l\u2019estabilitat. Es va fer una an\u00e0lisi factorial explorat\u00f2ria en totes les dimensions amb una mida de mostra de 418 docents, dels quals un 42.8 % eren dones. El proc\u00e9s de validaci\u00f3 va donar com a resultat un coeficient de Kaiser-Meyer-Olkin (KMO) de .827, que va indicar una idone\u00eftat que vorejava l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia. A m\u00e9s, els valors de la prova d\u2019esfericitat de Bartlett i de Khi quadrat van confirmar la continu\u00eftat de l\u2019an\u00e0lisi factorial i, per tant, van validar el Q\u00fcestionari d\u2019Opini\u00f3 per a Professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica en l\u2019Ensenyament-Aprenentatge de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal <\/em>a educaci\u00f3 secund\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, l\u2019objectiu principal d\u2019aquest estudi, que era entendre l\u2019estat actual de l\u2019EC a l\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria de Catalunya, va comen\u00e7ar amb la validaci\u00f3 d\u2019un instrument dissenyat per recopilar les percepcions del professorat quant a la implementaci\u00f3 d\u2019aquest contingut.<\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi va topar amb diverses limitacions, principalment amb el desafiament d\u2019obtenir una mida de la mostra prou representativa per validar el q\u00fcestionari plenament. Encara que es dugu\u00e9s a terme en una comunitat determinada, no es pot extrapolar i generalitzar a la resta de comunitats, tret que es modifiquin certs \u00edtems, com el referent al contingut del curr\u00edculum (\u00edtem 24). En el futur, abordar aquestes limitacions ser\u00e0 crucial per garantir una comprensi\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia de les percepcions i desafiaments a qu\u00e8 s\u2019enfronta el professorat d\u2019EF a l\u2019hora d\u2019incorporar l\u2019EC en la seva pr\u00e0ctica docent.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La investigaci\u00f3 ha rebut suport financer de l\u2019Institut Nacional d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de Catalunya (INEFC). El nostre m\u00e9s sincer agra\u00efment a tot el professorat de Catalunya i Illes Balears que va dedicar un temps a completar el q\u00fcestionari i a contribuir a aquest estudi. Tamb\u00e9 a l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Activitat F\u00edsica i Expressi\u00f3 Corporal (AFYEC) per la seva col\u00b7laboraci\u00f3 en el panel d\u2019experts. La seva valuosa col\u00b7laboraci\u00f3 va ser fonamental per validar l\u2019instrument emprat en la nostra investigaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

   <\/p>\n\n\n\n

Annex<\/strong>

Q\u00fcestionari d\u2019Opini\u00f3 per a Professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica en l\u2019Ensenyament-Aprenentatge de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal (COPEFEAEC)<\/strong>

Identificaci\u00f3, formaci\u00f3 inicial i experi\u00e8ncia com a docent<\/strong>
0. A quina prov\u00edncia treballes?<\/strong>
0.1. Barcelona
0.2. Girona
0.3. Lleida
0.4. Tarragona 

1. G\u00e8nere<\/strong>
1.1. Home
1.2. Dona
1.3. No binari

2. Data de naixement (dia\/mes\/any)<\/strong>

3. Nivell d\u2019estudis<\/strong>
3.1. Llicenciatura en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i de l\u2019Esport
3.2. Grau en Magisteri d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica
3.3. Grau en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i de l\u2019Esport
3.4. Altres. Indiqueu quins.

4. A quina edat vas finalitzar els estudis universitaris?<\/strong>
4.1. Abans de 1981
4.2. Entre 1982 i 1998
4.3. Entre 1999 i 2011
4.4. Despr\u00e9s de 2012

5. On vas fer el Grau en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i de l\u2019Esport?<\/strong>
5.1. INEFC Barcelona
5.2. INEFC Lleida
5.3. Universitat de Vic
5.4. Ramon Llull – Blanquerna
5.5. EUSES – Universitat de Girona 
5.6. EUSES – URV (Campus Terres de l\u2019Ebre)
5.7. TecnoCampus – Pompeu Fabra
5.8. Altres. Indiqueu quins.

6. Com et vas especialitzar en la doc\u00e8ncia (diverses respostes)?<\/strong>
6.1. Itinerari docent
6.2. CAP (Certificat d\u2019Aptitud Pedag\u00f2gica)
6.3. M\u00e0ster en Formaci\u00f3 del Professorat d\u2019Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria Obligat\u00f2ria i Batxillerat
6.4. Altres. Indiqueu quins.

7. Situaci\u00f3 professional actual<\/strong>
7.1. Substituci\u00f3 temporal
7.2. Inter\u00ed\/interina 
7.3. Funcionari\/\u00e0ria en pr\u00e0ctiques
7.4. Funcionari\/\u00e0ria amb destinaci\u00f3 provisional
7.5. Funcionari\/\u00e0ria amb destinaci\u00f3 definitiva
7.6. Altres. Indiqueu quins.

8. Anys d\u2019ensenyament d\u2019EF a secund\u00e0ria en CENTRES CONCERTATS<\/strong>
8.1. Cap
8.2. Entre 1 i 3 anys
8.3. Entre 4 i 6 anys
8.4. Entre 7 i 9 anys
8.5. Entre 10 i 14 anys
8.6. M\u00e9s de 15 anys

9. Anys d\u2019ensenyament d\u2019EF a secund\u00e0ria en CENTRES P\u00daBLICS<\/strong>
9.1. Cap
9.2. Entre 1 i 3 anys
9.3. Entre 4 i 6 anys
9.4. Entre 7 i 9 anys
9.5. Entre 10 i 14 anys
9.6. M\u00e9s de 15 anys

10. Anys de treball amb l\u2019expressi\u00f3 corporal (EC) a classes d\u2019EF en centres de secund\u00e0ria<\/strong>
10.1. Cap
10.2. Entre 1 i 3 anys
10.3. Entre 4 i 6 anys
10.4. Entre 7 i 9 anys
10.5. Entre 10 i 14 anys
10.6. M\u00e9s de 15 anys

11. A quants cursos relacionats amb continguts d\u2019EC has assistit?<\/strong>
11.1. Cap
11.2. Entre 1 i 3 cursos
11.3. Entre 4 i 6 cursos
11.4. M\u00e9s de 6 cursos

12. Quan vas fer l\u2019\u00faltim curs especialitzat en expressi\u00f3 corporal?<\/strong>
12.1. Abans de comen\u00e7ar els estudis universitaris
12.2. Durant els estudis universitaris
12.3. En finalitzar els estudis universitaris

DIMENSI\u00d3 1: Percussi\u00f3 corporal (PC) com a contingut de l\u2019expressi\u00f3 corporal (EC)<\/strong>
Expressa el teu nivell de conformitat d\u2019acord amb una escala de Likert en la qual:<\/strong>
0 representa que no saps, no contestes;
1 representa que hi est\u00e0s completament en desacord; 
2 representa que hi est\u00e0s parcialment d\u2019acord;
3 representa que hi est\u00e0s d\u2019acord; 
4 representa que hi est\u00e0s completament d\u2019acord.

La percussi\u00f3 corporal (PC) pot ser un contingut…<\/strong>
13. … de l\u2019EC en les classes d\u2019EF.         0                1                2                3                4
14. … per millorar la coordinaci\u00f3.            0                1                2                3                4
15. … per augmentar la consci\u00e8ncia corporal (conscienciaci\u00f3 sobre el propi cos).             0                1                2                3                4
16. … per donar a con\u00e8ixer la dansa.     0                1                2                3                4
17. … per afavorir la participaci\u00f3 i la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019alumnat en la creaci\u00f3 de coreografies.          0                1                2                3                4
18. …. per millorar les emocions positives.             0                1                2                3                4
19. … per millorar les relacions personals.              0                1                2                3                4
20. … per afavorir el treball en equip.     0                1                2                3                4
21. … per facilitar la inclusi\u00f3. 0                1                2                3                4

DIMENSI\u00d3 2: Compet\u00e8ncia percebuda per a l\u2019ensenyament de continguts d\u2019EC a educaci\u00f3 secund\u00e0ria<\/strong>
Expressa el teu nivell de conformitat d\u2019acord amb una escala de Likert en la qual:<\/strong>
0 representa que no saps, no contestes;
1 representa que hi est\u00e0s completament en desacord; 
2 representa que hi est\u00e0s parcialment d\u2019acord;
3 representa que hi est\u00e0s d\u2019acord; 
4 representa que hi est\u00e0s completament d\u2019acord.

22. Els continguts d\u2019EC s\u00f3n fonamentals en l\u2019EF (d\u2019acord amb una escala de Likert)?<\/strong>
0                1                2                3                4

23. \u00c9s important ensenyar la dimensi\u00f3 de l\u2019expressi\u00f3 i la comunicaci\u00f3 corporal en els cursos seg\u00fcents? (Indiqueu-ho d\u2019acord amb una escala de Likert).<\/strong>
23.1. A tercer            0                1                2                3                4
23.2. A quart             0                1                2                3                4

24. El curr\u00edculum (Decret 187\/2015), respecte a l\u2019expressi\u00f3 i comunicaci\u00f3 corporal, entre d\u2019altres, planteja els continguts seg\u00fcents. Segons la teva opini\u00f3, s\u00f3n rellevants? (Indiqueu-ho d\u2019acord amb una escala de Likert).<\/strong>
24.1. Balls i danses populars de tot el m\u00f3n, amb especial atenci\u00f3 a les de Catalunya.      0                1                2                3                4
24.2. Ritme i moviment: ball en parella. 0                1                2                3                4
24.3. Noves tend\u00e8ncies en dansa.          0                1                2                3                4

25. Sents seguretat a l\u2019hora d\u2019impartir els continguts d\u2019EC a educaci\u00f3 secund\u00e0ria durant el curs? (Indiqueu-ho d\u2019acord amb una escala de Likert).<\/strong>
0                1                2                3                4

26. Quin consideres que \u00e9s el teu nivell de motivaci\u00f3 quant a l\u2019ensenyament de l\u2019EC? (De 0 a 10, on 0 \u00e9s el m\u00ednim i 10, el m\u00e0xim).<\/strong>
0                1                2                3                4                5                6                7                8                9                10<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Malgrat els beneficis reconeguts de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal, continua sent una mat\u00e8ria poc impartida entre el professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica a Espanya. S\u2019esmenten diversos motius, entre d\u2019altres, objectius i metodologies ambigus, estereotips arrelats quant a la motricitat expressiva, associacions al g\u00e8nere femen\u00ed en particular i una formaci\u00f3 inadequada. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser avaluar l\u2019estat actual […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[11341,4],"tags":[11042,445,570,335,5935,3955],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>","Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>","Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["an\u00e0lisi factorial<\/a>","dansa<\/a>","estereotips<\/a>","expressi\u00f3 corporal<\/a>","m\u00e8tode Delphi<\/a>","proc\u00e9s d\u2019ensenyament-aprenentatge<\/a>"],"unlinked":["an\u00e0lisi factorial<\/span>","dansa<\/span>","estereotips<\/span>","expressi\u00f3 corporal<\/span>","m\u00e8tode Delphi<\/span>","proc\u00e9s d\u2019ensenyament-aprenentatge<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 2 anys ago","modified":"Updated 9 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 28 juny 2024","modified":"Updated on 22 agost 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 28 juny 2024 09:10","modified":"Updated on 22 agost 2025 10:13"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65055\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=65055"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65055\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":65935,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65055\/revisions\/65935\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=65055"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=65055"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=65055"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}