{"id":65048,"date":"2024-06-28T09:04:23","date_gmt":"2024-06-28T09:04:23","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/evaluacion-de-la-composicion-corporal-y-la-bioimpedancia-en-corredores-con-sindrome-de-down-conocimientos-derivados-de-un-estudio-de-cuatro-casos\/"},"modified":"2025-08-22T10:12:21","modified_gmt":"2025-08-22T10:12:21","slug":"avaluacio-de-la-composicio-corporal-i-la-bioimpedancia-en-corredors-amb-sindrome-de-down-coneixements-derivats-dun-estudi-de-quatre-casos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/avaluacio-de-la-composicio-corporal-i-la-bioimpedancia-en-corredors-amb-sindrome-de-down-coneixements-derivats-dun-estudi-de-quatre-casos\/","title":{"rendered":"Avaluaci\u00f3 de la composici\u00f3 corporal i la bioimped\u00e0ncia en corredors amb s\u00edndrome de Down: coneixements derivats d\u2019un estudi de quatre casos\u00a0"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La s\u00edndrome de Down (SD) \u00e9s un trastorn gen\u00e8tic que comporta una s\u00e8rie de problemes de salut, entre d\u2019altres, una reducci\u00f3 de la capacitat cardiorespirat\u00f2ria. En el cas de les persones amb SD, \u00e9s complicat aconseguir una avaluaci\u00f3 precisa de la composici\u00f3 corporal, a causa de la seva morfologia singular. Tot i aix\u00ed, es tracta d\u2019un component crucial per detectar l\u2019obesitat de manera preco\u00e7 i dissenyar intervencions espec\u00edfiques sobre els h\u00e0bits. Van participar en l\u2019estudi quatre corredors masculins amb SD, que es van sotmetre a mesuraments antropom\u00e8trics i a l\u2019an\u00e0lisi vectorial d\u2019imped\u00e0ncia bioel\u00e8ctrica (modalitats cl\u00e0ssica i espec\u00edfica) abans i despr\u00e9s de completar la cursa de 14 quil\u00f2metres. Es van utilitzar diverses equacions per estimar la composici\u00f3 corporal. Aix\u00ed mateix, es va fer una an\u00e0lisi del somatotip i es van comparar els canvis bioel\u00e8ctrics que va provocar la cursa. Es va revelar una variabilitat considerable en la composici\u00f3 corporal i el rendiment en cursa de les persones amb SD. Les diverses equacions per estimar la massa de greix van donar resultats variables (del 4.2 al 33.3\u2006%). En particular, es va observar un patr\u00f3 \u00fanic en cada participant quant a la quantitat de l\u00edquids. El Participant 1 va destacar amb un angle de fase marcadament alt (9.8\u00b0), mentre que la resta va obtenir valors mitjans inferiors (4.5-6.3\u00b0). L\u2019an\u00e0lisi del vector d\u2019imped\u00e0ncia bioel\u00e8ctrica va indicar una p\u00e8rdua normal de l\u00edquids durant la cursa (T2 = 92.2; p<\/em> < .0001). Va resultar sorprenent que el Participant 1, que va aconseguir el temps de cursa m\u00e9s baix, experiment\u00e9s la p\u00e8rdua de l\u00edquids m\u00e9s significativa, per\u00f2 mostr\u00e9s una retenci\u00f3 m\u00e9s gran d\u2019aigua intracel\u00b7lular. Aquest estudi subratlla la import\u00e0ncia de dissenyar m\u00e8todes d\u2019avaluaci\u00f3 de la composici\u00f3 corporal adaptats a les persones amb SD. El disseny d\u2019eines d\u2019avaluaci\u00f3 precises contribuir\u00e0 a millorar el benestar d\u2019aquesta poblaci\u00f3 en la seva cerca d\u2019estils de vida actius. Aquestes conclusions aporten llum sobre la complexa relaci\u00f3 entre composici\u00f3 corporal, hidrataci\u00f3 i rendiment en persones amb SD.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> an\u00e0lisi vectorial de la bioimped\u00e0ncia<\/span>, composici\u00f3 corporal<\/span>, composici\u00f3n corporal<\/span>, discapacitat intel\u00b7lectual<\/span>, esport<\/span>, massa de greix<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La s\u00edndrome de Down (SD) \u00e9s el trastorn gen\u00e8tic causant de discapacitat intel\u00b7lectual m\u00e9s freq\u00fcent a tot el m\u00f3n (Franceschi et al., 2019<\/a>). La SD s\u2019associa a una s\u00e8rie de problemes de salut que afecten en gran manera la qualitat de vida i la capacitat cardiorespirat\u00f2ria de les persones afectades (Seron et al., 2014<\/a>). Aquests reptes es deriven de factors com les malalties cardiovasculars, la hipotonia muscular, la propensi\u00f3 al sobrep\u00e8s\/obesitat, la massa \u00f2ssia baixa i l\u2019elevat \u00edndex de massa corporal (IMC), entre d\u2019altres (Franceschi et al., 2019<\/a>; Glasson et al., 2002<\/a>). La predisposici\u00f3 a l\u2019obesitat en persones amb SD es veu agreujada pel seu estil de vida, generalment sedentari (Florentino Neto et al., 2010<\/a>), degut principalment als complexos aspectes f\u00edsics i fisiol\u00f2gics que comporta aquesta afecci\u00f3. No obstant aix\u00f2, la ter\u00e0pia a base d\u2019exercici ha mostrat resultats prometedors per estandarditzar la funci\u00f3 aut\u00f2noma i prevenir l\u2019aparici\u00f3 de malalties concomitants (Cilhoroz et al., 2022<\/a>). L\u2019\u00fas de m\u00e8todes adequats d\u2019an\u00e0lisi de la composici\u00f3 corporal pot constituir una eina valuosa per a la detecci\u00f3 preco\u00e7 de l\u2019obesitat que faciliti el disseny d\u2019intervencions espec\u00edfiques sobre els h\u00e0bits dirigits a prevenir malalties cr\u00f2niques.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha nombroses t\u00e8cniques per avaluar la composici\u00f3 corporal, com ara la radioabsorciometria de doble energia (DXA), l\u2019an\u00e0lisi mitjan\u00e7ant bioimped\u00e0ncia (BIA) i la cineantropometria, entre d\u2019altres. Tanmateix, la composici\u00f3 corporal varia significativament entre persones amb SD i sense (Gonz\u00e1lez-Ag\u00fcero et al., 2017<\/a>). Aix\u00f2 suposa un repte, ja que gran part dels m\u00e8todes utilitzats per estimar el percentatge de massa de greix (%MG) estan concebuts per a la poblaci\u00f3 general (Nickerson et al., 2023<\/a>). Aquesta incongru\u00e8ncia posa de manifest la necessitat d\u2019an\u00e0lisis adaptades a la morfologia singular de les persones amb SD, com proposen Rossato et al. (2018)<\/a>, en funci\u00f3 de la suma de quatre plecs cutanis (tr\u00edceps, subescapular, b\u00edceps i suprail\u00edac), l\u2019edat, l\u2019IMC i el sexe. M\u00e9s recentment, Nickerson et al. (2023)<\/a> van introduir una nova equaci\u00f3 basada en els plecs cutanis medioaxil\u00b7lar i supraaxil\u00b7lar, derivada d\u2019una mostra de 20 participants de diferents edats i sexes. L\u2019adopci\u00f3 d\u2019aquests m\u00e8todes d\u2019avaluaci\u00f3 especialitzats podria millorar la precisi\u00f3 dels mesuraments de la composici\u00f3 corporal en persones amb SD.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi vectorial de la imped\u00e0ncia bioel\u00e8ctrica (BIVA, per les sigles en angl\u00e8s) constitueix una modalitat alternativa per avaluar la composici\u00f3 corporal. Aquesta utilitza l\u2019an\u00e0lisi qualitativa representant una matriu dels participants dins d\u2019el\u00b7lipses de poblaci\u00f3 de refer\u00e8ncia mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas de par\u00e0metres bioel\u00e8ctrics bruts, concretament la resist\u00e8ncia (R) i la react\u00e0ncia (Xc), juntament amb els seus components derivats, la imped\u00e0ncia\/longitud vectorial (Z) i l\u2019angle de fase (PhA) (Piccoli et al., 1994<\/a>). La BIVA ofereix una soluci\u00f3 a la possible imprecisi\u00f3 de les equacions predictives en poblacions amb caracter\u00edstiques diferents, a trav\u00e9s de la comparaci\u00f3 de les posicions vectorials dels participants amb el\u00b7lipses de toler\u00e0ncia que representen valors poblacionals de refer\u00e8ncia; aquesta soluci\u00f3 requereix una elaboraci\u00f3 m\u00ednima. Hi ha dues modalitats de BIVA, cada una adaptada a l\u2019estandarditzaci\u00f3 dels par\u00e0metres bioel\u00e8ctrics: la BIVA cl\u00e0ssica, que s\u2019ajusta en funci\u00f3 de l\u2019estatura (R\/E, Xc\/E, Z\/E) per tenir en compte la longitud del conductor i avaluar els l\u00edquids corporals, i la BIVA espec\u00edfica, que s\u2019ajusta, a m\u00e9s, en funci\u00f3 de l\u2019estatura i les \u00e0rees transversals dels bra\u00e7os, el tronc i les cames (Resp, Xcesp, Zesp) a fi de reduir la ponderaci\u00f3 del volum corporal i estimar el\u2006%MG (Campa et al., 2022a<\/a>). En conseq\u00fc\u00e8ncia, Z\/E \u00e9s inversament proporcional a l\u2019aigua corporal total (Piccoli et al., 1994<\/a>), mentre que Zesp \u00e9s directament proporcional al\u2006%MG (Toselli et al., 2020<\/a>).\u00a0 PhA es considera un indicador de la salut cel\u00b7lular i de la integritat de la membrana cel\u00b7lular, inversament proporcional a la relaci\u00f3 entre aigua extracel\u00b7lular i intracel\u00b7lular (ECW\/ICW, per les sigles en angl\u00e8s), sigui quina sigui la modalitat de la BIVA (Marini et al., 2020<\/a>). Cal destacar la gran manca d\u2019estudis publicats sobre la BIVA en persones amb SD, aix\u00ed com l\u2019esc\u00e0s nombre de congressos sobre el tema.<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2, aquest estudi preliminar investiga les caracter\u00edstiques morfol\u00f2giques d\u2019una mostra de corredors amb SD emprant m\u00e8todes antropom\u00e8trics i BIVA (cl\u00e0ssica i espec\u00edfica). Aix\u00ed mateix, t\u00e9 per objectiu oferir una comparaci\u00f3 inicial dels valors bioel\u00e8ctrics amb la poblaci\u00f3 general, mentre explora els possibles canvis bioel\u00e8ctrics indu\u00efts per una cursa de 14 km en persones amb discapacitat intel\u00b7lectual.<\/p>\n\n\n\n

Material i metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En aquest estudi observacional i descriptiu, hi van participar quatre homes amb SD que eren corredors actius. Els participants es van inscriure a la Volta a la Cerdanya Ultrafons\u00ae<\/sup><\/em> 2013, una cursa de 14 quil\u00f2metres amb un desnivell de 489 metres. Aquests van ser els criteris d\u2019inclusi\u00f3 en l\u2019estudi: (a) participants de 18 anys o m\u00e9s amb SD i (b) abs\u00e8ncia de lesions o afeccions cl\u00edniques en el moment de l\u2019estudi. La competici\u00f3 estava oberta a persones d\u2019ambd\u00f3s sexes, amb discapacitat i sense. Tot i aix\u00ed, entre els participants amb discapacitat nom\u00e9s hi van participar homes.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019estudi es va dur a terme d\u2019acord amb la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki. Tots els corredors van participar volunt\u00e0riament i van atorgar el seu consentiment informat per escrit abans de la seva participaci\u00f3. L\u2019estudi va rebre l\u2019aprovaci\u00f3 pr\u00e8via del Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica del Consell Catal\u00e0 de l\u2019Esport (aprovaci\u00f3 n\u00fam. 0099 S\/690\/2013).<\/p>\n\n\n\n

Procediments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van dur a terme mesuraments antropom\u00e8trics i bioel\u00e8ctrics el mat\u00ed anterior a la cursa (PRE), en dej\u00fa i despr\u00e9s que els participants haguessin defecat i orinat. Una vegada finalitzada la cursa, i despr\u00e9s que els participants es dutxessin i s\u2019assequessin amb una tovallola, es van fer els mateixos mesuraments bioel\u00e8ctrics (POST). Durant tots els mesuraments, els participants van romandre asseguts en una sala a temperatura constant i no se\u2019ls va permetre consumir aliments ni begudes. Immediatament despr\u00e9s d\u2019acabar la cursa, els participants van indicar la seva taxa d\u2019esfor\u00e7 percebut (TEP) en una escala de deu punts.<\/p>\n\n\n\n

Antropometria<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els mesuraments antropom\u00e8trics van seguir els criteris est\u00e0ndards establerts per la Societat Internacional per a l\u2019Aven\u00e7 de la Cineantropometria (ISAK, per les sigles en angl\u00e8s) (Stewart et al., 2011<\/a>). Es van registrar les mesures seg\u00fcents: massa corporal (MC), mesures b\u00e0siques (estatura, estatura en posici\u00f3 sedent i envergadura), nou plecs cutanis (tr\u00edceps, subescapular, b\u00edceps, pectoral, cresta il\u00edaca, supraespinal, abdominal, cuixa anterior i panxell medial), set circumfer\u00e8ncies (bra\u00e7 relaxat i flexionat, cintura, maluc, cuixa mitjana, panxell m\u00e0xim i turmell) i quatre amplades (h\u00famer, canell, f\u00e8mur i turmell). Els mesuraments els va fer un t\u00e8cnic de nivell 3 acreditat per l\u2019ISAK i es van registrar en mil\u00b7l\u00edmetres en un model modificat de l\u2019ISAK. L\u2019estatura es va mesurar amb un tall\u00edmetre telesc\u00f2pic (Asseca 220\u00ae Birmingham, Regne Unit; rang de mesurament: 85-200 cm; precisi\u00f3: 1 mm), mentre que la MC es va mesurar amb una b\u00e0scula calibrada (Asseca 710\u00ae Birmingham, Regne Unit; capacitat: 200 kg; precisi\u00f3: 50 g).<\/p>\n\n\n\n

El gruix del plec cutani es va mesurar a la banda dreta del cos amb un calibrador (Holtain Limited, Sussex, Regne Unit; rang: 0-80 mm, resoluci\u00f3: 0.20 mm, pressi\u00f3: 10 g\/mm2<\/sup>, precisi\u00f3: 99\u2006%). Les circumfer\u00e8ncies es van mesurar amb una cinta m\u00e8trica antropom\u00e8trica flexible d\u2019acer (Lufkin Executive\u00ae, Lufkin, TX, EUA, precisi\u00f3: 1 mm). Les amplades es van obtenir utilitzant un paqu\u00edmetre (Holtain Limited, Sussex, Regne Unit; precisi\u00f3: 1 mm). Cada mesurament es va fer dues vegades, i si les difer\u00e8ncies entre els mesuraments dels plecs cutanis superaven el 5\u2006%, o l\u20191\u2006% en el cas d\u2019altres mesuraments, es feia un tercer mesurament. El valor final per a l\u2019an\u00e0lisi de les dades va ser la mitjana dels dos mesuraments o la mediana dels tres mesuraments, segons el cas.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00edndex de massa corporal (IMC) es va calcular com a MC\/E2<\/sup>\u00a0(kg\/m2<\/sup>) i es va classificar com a pes baix (<\u00a018.5\u00a0kg2<\/sup>\/m), pes normal (18.5-24.9\u00a0kg\/m2<\/sup>), sobrep\u00e8s (25-29.9\u00a0kg\/m2<\/sup>) o obesitat (\u2265 30\u00a0kg\/m2<\/sup>). Tamb\u00e9 es van determinar l\u2019\u00edndex d\u2019adipositat corporal (IAC), en funci\u00f3 de la relaci\u00f3 entre el per\u00edmetre del maluc i l\u2019estatura, i la massa de greix relativa (MGR), basada en la relaci\u00f3 entre el per\u00edmetre de la cintura i l\u2019estatura. Les categories de l\u2019IAC inclo\u00efen sa (8-21\u2006%), amb sobrep\u00e8s (21-26\u2006%) i ob\u00e8s (> 26\u2006%),\u00a0mentre que la MGR es va classificar com en forma (14-17\u2006%), normal (18-24\u2006%) i ob\u00e8s (> 25\u2006%). Els valors de tall dels \u00edndexs diagn\u00f2stics de sobrep\u00e8s i obesitat de la relaci\u00f3 cintura-maluc (RCM) i de la relaci\u00f3 cintura-estatura (RCE) es van situar en 0.56 i 0.87, respectivament. Per estimar el\u2006%MG, es van calcular les sumes de sis plecs cutanis (tr\u00edceps, subescapular, supraespinal, abdominal, mitja cuixa i m\u00e0xim del panxell) i de vuit plecs cutanis (tr\u00edceps, subescapular, b\u00edceps, cresta il\u00edaca, supraespinal, abdominal, mitja cuixa i m\u00e0xim del panxell), i es van utilitzar les equacions de Durnin i Womersley (1974)<\/a>, Jackson i Pollock (1978)<\/a> i Rossato et al. (2018)<\/a>. Es va aplicar l\u2019equaci\u00f3 de Siri (1993) per determinar la MG en les equacions esmentades en funci\u00f3 de la densitat corporal.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Es va emprar una selecci\u00f3 de mesures antropom\u00e8triques per determinar els components del somatotip i tra\u00e7ar el somatotip seguint el m\u00e8tode de Carter i Heath (1990)<\/a>, en el qual es defineix la forma i la composici\u00f3 del cos hum\u00e0 mitjan\u00e7ant tres xifres representades per endom\u00f2rfia, mesom\u00f2rfia i ectom\u00f2rfia.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi d\u2019imped\u00e0ncia bioel\u00e8ctrica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

R i Xc es van mesurar amb un analitzador BIA 101 Anniversary Sport Edition (Akern Srl, Flor\u00e8ncia, It\u00e0lia), que emetia un corrent altern sinusoidal de 400 \u03bcA a 50 kHz. Abans dels mesuraments, es va calibrar l\u2019aparell amb un circuit d\u2019imped\u00e0ncia coneguda subministrat pel fabricant (R\u00a0=\u00a0383\u00a0\u00b1\u00a010 \u03a9, Xc\u00a0=\u00a045\u00a0\u00b1\u00a05 \u03a9). Les variables bioel\u00e8ctriques van ser obtingudes per examinadors qualificats, mitjan\u00e7ant la col\u00b7locaci\u00f3 est\u00e0ndard d\u2019el\u00e8ctrodes peu-m\u00e0 per fer mesuraments tetrapolars descrita per Kyle et al. (2004)<\/a>. Z es va calcular com a \u221a(R2<\/sup>\u00a0+\u00a0Xc2<\/sup>) i PhA es va determinar com a tan-1 (Xc\/R\u00a0\u00b7\u00a0180\u00b0\/\u03c0). Per a la BIVA cl\u00e0ssica, R, Xc i Z es van ajustar segons l\u2019estatura (R\/E, Xc\/E, Z\/E), mentre que la BIVA espec\u00edfica inclo\u00efa ajustaments segons l\u2019estatura i les \u00e0rees transversals del bra\u00e7, el tronc i la cama (Resp, Xcesp, Zesp). Per estimar el\u2006%MG, es va utilitzar l\u2019equaci\u00f3 de BIA proposada per Kotler (1996)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les dades descriptives es presenten com a mitjana \u00b1 desviaci\u00f3 t\u00edpica. Es va utilitzar una selecci\u00f3 de mesures antropom\u00e8triques per determinar els components del somatotip seguint els m\u00e8todes de Carter i Heath (1990)<\/a>, i es van tra\u00e7ar gr\u00e0fics de punts dels participants per a les modalitats cl\u00e0ssica i espec\u00edfica, amb refer\u00e8ncia a una mostra de joves italoespanyols sans (Ib\u00e1\u00f1ez et al., 2015<\/a>). Els canvis en els valors bioel\u00e8ctrics entre PRE i POST es van calcular com a increments percentuals (\u2206\u2006%). Es van utilitzar gr\u00e0fics RXc aparellats i la prova T2<\/sup> d\u2019Hotelling d\u2019una mostra aparellada per avaluar les difer\u00e8ncies entre els valors bioel\u00e8ctrics PRE i POST. El nivell de significaci\u00f3 es va fixar en p<\/em>\u00a0<\u00a0.05. L\u203aan\u00e0lisi de les dades es va fer mitjan\u00e7ant un programa inform\u00e0tic SPSS (Chicago, IL, EUA, v. 21) i un altre de BIVA (Piccoli i Pastori, 2002<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A la Taula 1, es presenta el perfil antropom\u00e8tric complet de les quatre persones amb SD que van participar en l\u2019estudi, tant individualment com col\u00b7lectivament. El rang d\u2019edat entre els participants \u00e9s clarament divers, entre els 19 anys del Participant 1 i els 42.9 del Participant 4. En altres mesuraments b\u00e0sics, s\u2019observen valors molt similars amb petites difer\u00e8ncies. No obstant aix\u00f2, el Participant 1 destaca amb una suma de plecs cutanis significativament inferior, tant en el mesurament de sis plecs cutanis com en el de vuit. Es pot destacar l\u2019exist\u00e8ncia de variacions en el\u2006%MG calculat en diverses equacions. Els components del somatotip m\u00e9s prevalents entre els participants s\u00f3n la mesom\u00f2rfia (observada en tots els participants) i l\u2019endom\u00f2rfia (excepte en el participant 1), tal com s\u2019il\u00b7lustra a la Figura 1.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Perfil antropom\u00e8tric dels 4 participants amb SD.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Somatotip dels 4 participants homes amb SD. El s\u00edmbol de cercle blanc representa el valor mitj\u00e0.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

A la Taula 2 es resumeixen els resultats de la cursa, juntament amb els valors bioel\u00e8ctrics PRE i POST. S\u2019observa una considerable discrep\u00e0ncia entre el temps de cursa del Participant 1 (99.5 minuts) i el de la resta de participants (170.8-208.5 minuts). Cap dels participants no s\u2019engloba dins de l\u2019el\u00b7lipse de toler\u00e0ncia cl\u00e0ssica del 95\u2006% ni de l\u2019el\u00b7lipse de toler\u00e0ncia espec\u00edfica del 75\u2006% respecte a la poblaci\u00f3 italoespanyola de refer\u00e8ncia, tal com s\u2019indica tant en la modalitat cl\u00e0ssica (Figura 2A) com en l\u2019espec\u00edfica (Figura 2B).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Temps de cursa, TEP i caracter\u00edstiques i canvis bioel\u00e8ctrics produ\u00efts per la cursa de 14 km.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

L\u2019alta intensitat de la cursa (7.8 \u00b1 0.5 en una escala de TEP de 10 punts) es reflecteix en una disminuci\u00f3 de la massa corporal (MC) que oscil\u00b7la entre l\u20191.0\u2006% i l\u20191.7\u2006%, juntament amb una tend\u00e8ncia a l\u2019al\u00e7a de Z\/E (de 2.1\u2006% a 3.3\u2006%) i de PhA (de 3.6\u2006% a 6.3\u2006%) en els quatre participants. Aquests canvis tenen significaci\u00f3 estad\u00edstica, tal com es demostra a la Figura 2C (T2<\/sup> = 92.2;  p<\/em> < .0001).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Gr\u00e0fic de punts cl\u00e0ssic (A) i espec\u00edfic (B) que representa els 4 participants homes amb SD en l\u2019el\u00b7lipse de toler\u00e0ncia de la poblaci\u00f3 de refer\u00e8ncia. El s\u00edmbol de cercle blanc representa el valor mitj\u00e0. (C) Gr\u00e0fic de la BIVA cl\u00e0ssica aparellada dels canvis produ\u00efts<\/em>.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El present estudi ofereix una an\u00e0lisi exhaustiva dels perfils morfol\u00f2gics i els canvis bioel\u00e8ctrics en persones amb SD que van participar en una exigent cursa de muntanya de 14 km. D\u2019aquest estudi se\u2019n van derivar diverses apreciacions i observacions de gran rellev\u00e0ncia. Abans que res, \u00e9s imperatiu recon\u00e8ixer la important variabilitat de les caracter\u00edstiques antropom\u00e8triques i bioel\u00e8ctriques entre els quatre participants amb SD. En concret, el Participant 1 presentava trets singulars, com ara menys edat, una MG m\u00e9s baixa i un PhA m\u00e9s alt. Cal subratllar que el Participant 1 tamb\u00e9 va aconseguir el millor temps de cursa per un marge considerable en comparaci\u00f3 amb els altres participants. En segon lloc, els m\u00e8todes emprats per estimar el\u2006%MG van mostrar disparitats considerables, la qual cosa posa de manifest la import\u00e0ncia d\u2019utilitzar equacions espec\u00edfiques per a la poblaci\u00f3 de persones amb SD. Els valors bioel\u00e8ctrics previs a la cursa sortien del rang normal en comparaci\u00f3 amb les persones sense discapacitat, per\u00f2 tots ells van mostrar una tend\u00e8ncia normal de p\u00e8rdua de l\u00edquids, segons van indicar els canvis bioel\u00e8ctrics, la qual cosa constitueix una resposta habitual a l\u2019exercici de resist\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n

Abans d\u2019aprofundir en l\u2019an\u00e0lisi, \u00e9s essencial tenir en compte la variabilitat d\u2019edat entre els quatre participants, que oscil\u00b7la entre els 19 i els 42.9 anys. Aquesta variaci\u00f3 \u00e9s especialment rellevant ja que la SD s\u2019associa a l\u2019envelliment prematur, juntament amb el deteriorament funcional i cognitiu (Bittles et al., 2007<\/a>). Per tant, no \u00e9s estrany que tant les mesures antropom\u00e8triques com les bioel\u00e8ctriques diferissin entre els participants, especialment en el Participant 1, ja que \u00e9s considerablement m\u00e9s jove que la resta.<\/p>\n\n\n\n

Avaluaci\u00f3 antropom\u00e8trica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els nostres participants presentaven un IMC de 26.8\u00a0\u00b1\u00a02.6\u00a0kg\/m2<\/sup> (Taula 1), valor molt similar al registrat en un estudi anterior amb participaci\u00f3 d\u2019adolescents i homes joves amb SD (IMC mitj\u00e0: 26.1\u00a0\u00b1\u00a04.1\u00a0kg\/m2<\/sup>) (Bandini et al., 2013<\/a>). Es pot destacar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019estudis recents que han suggerit una relaci\u00f3 inversa entre l\u2019IMC i la capacitat cardiorespirat\u00f2ria en adults amb SD (Bittles et al., 2007<\/a>). L\u2019IMC \u00e9s un indicador simple de la composici\u00f3 corporal que no avalua directament l\u2019adipositat, per\u00f2 s\u2019han dissenyat diverses equacions en funci\u00f3 de l\u2019indicador esmentat per estimar el\u2006%MG. Tanmateix, l\u2019estudi d\u2019Esco et al. (2016)<\/a> va revelar que aquestes equacions s\u00f3n inadequades per a les persones amb SD, probablement a causa de la distribuci\u00f3 diferent del teixit adip\u00f3s en aquesta poblaci\u00f3 (Fedewa et al., 2019<\/a>). Per tant, \u00e9s imprescindible disposar d\u2019equacions espec\u00edfiques adaptades a les persones amb SD per fer avaluacions precises.<\/p>\n\n\n\n

En el nostre estudi, les diverses equacions van donar resultats de\u2006%MG molt variables, i algunes equacions van produir valors poc realistes. A tall d\u2019exemple, mentre que l\u2019IMC va englobar els Participants 1 i 4 en la categoria de pes normal i els Participants 2 i 3 en la de sobrep\u00e8s, tant l\u2019IAC com la MGR van classificar tots els participants com a \u201cobesos\u201d. D\u2019una banda, un estudi recent va indicar que l\u2019IAC podria no ser un par\u00e0metre adequat ja que sobreestima el\u2006%MG degut a la baixa estatura dels participants amb SD (Fedewa et al., 2019<\/a>; Rossato et al., 2017<\/a>). De l\u2019altra, la MGR, malgrat que tamb\u00e9 es basi en l\u2019estatura, sembla que ofereix una precisi\u00f3 m\u00e9s gran tant per a les persones amb SD com per a les que no en tenen (Fedewa et al., 2019<\/a>). Destaca el fet que el Participant 1, que tenia menys teixit subcutani segons els mesuraments dels plecs cutanis, va mostrar un IAC i una MGR superiors als del Participant 4 i similars als del Participant 3. En canvi, la relaci\u00f3 cintura-estatura (RCE) i la relaci\u00f3 cintura-maluc (RCM) no van classificar cap participant com a ob\u00e8s o amb sobrep\u00e8s, excepte la MGR en el cas del Participant 3. Aquestes discrep\u00e0ncies entre els diferents m\u00e8todes d\u2019avaluaci\u00f3 posen de manifest les dificultats per determinar amb precisi\u00f3 el\u2006%MG i els riscos per a la salut que comporta en les persones amb SD.<\/p>\n\n\n\n

Segons el que ja s\u2019ha comentat, les equacions existents per estimar la MG en funci\u00f3 de les dades antropom\u00e8triques dels plecs cutanis per a la poblaci\u00f3 general, com les de Durnin i Womersley<\/a> i Jackson i Pollock<\/a>, no s\u00f3n adequades per a les persones amb SD. En aquestes equacions, hi ha una difer\u00e8ncia notable entre els 4 participants, on destaca de nou el Participant 1, que presenta un 10.4\u2006% segons Durmin i Womersley i un 4.2\u2006% segons Jackson i Pollock<\/a>, la qual cosa demostra que aquests valors no s\u00f3n correctes, especialment en la segona equaci\u00f3. Gonz\u00e1lez-Ag\u00fcero et al. (2017)<\/a> van desenvolupar una equaci\u00f3 de predicci\u00f3 per a persones amb SD dirigida espec\u00edficament a adolescents d\u2019entre 12 i 18 anys, per la qual cosa aquesta equaci\u00f3 podria no ser aplicable als adults. Per aix\u00f2, Rossato et al. (2018)<\/a> van crear una nova equaci\u00f3 per a adults d\u2019entre 18 i 47 anys, aix\u00ed que s\u2019ajusta al nostre grup. No obstant aix\u00f2, aquesta equaci\u00f3 continuava donant lloc a variacions significatives entre els participants del nostre estudi, on el Participant 1 presenta una MG clarament inferior (6.6\u2006%) a la dels altres (>\u00a030\u2006%). Nickerson et al. (2023)<\/a>, en un estudi recent i veient les limitacions de les equacions actuals, van proposar una nova equaci\u00f3 m\u00e9s completa, que no es va poder aplicar en aquest estudi perqu\u00e8 no dispos\u00e0vem de les dades antropom\u00e8triques necess\u00e0ries. A m\u00e9s, es va utilitzar una equaci\u00f3 de predicci\u00f3 basada en valors bioel\u00e8ctrics (Kotler et al., 1996<\/a>) que va subestimar la MG de manera significativa (5.3-10.2\u2006%). Aquesta infravaloraci\u00f3 coincideix amb els resultats d\u2019estudis anteriors (Esco et al., 2017<\/a>), encara que en el nostre estudi es va utilitzar un dispositiu diferent.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi del somatotip (Figura 1) va revelar que el component de mesom\u00f2rfia predominava en tots els participants, la qual cosa va resultar sorprenent, ja que les persones amb SD es caracteritzen t\u00edpicament per tenir\u00a0 menys massa muscular (Artioli et al., 2017<\/a>). El component endom\u00f2rfic va ser el segon amb m\u00e9s prevalen\u00e7a, considerablement superior a l\u2019ectom\u00f2rfic, la qual cosa s\u2019ajusta m\u00e9s a les expectatives. La bibliografia relativa al somatotip dels participants amb SD \u00e9s gaireb\u00e9 nul\u00b7la i nom\u00e9s s\u2019ha identificat un article de Bronks i Parker (1985)<\/a>. En aquest estudi, tamb\u00e9 hi va haver un predomini del component endom\u00f2rfic: el 62\u2006% dels participants va ser classificat com a mesom\u00f2rfic-endom\u00f2rfic. Aquests resultats conviden a una profunda revisi\u00f3 d\u2019aquest m\u00e8tode per a aquesta poblaci\u00f3 espec\u00edfica.<\/p>\n\n\n\n

Avaluaci\u00f3 bioel\u00e8ctrica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Al gr\u00e0fic de punts cl\u00e0ssic (Figura 2A), el Participant 1 estava situat al quadrant superior esquerre de la poblaci\u00f3 de refer\u00e8ncia, mentre que els Participants 2, 3 i 4 estaven situats al quadrant inferior dret; tanmateix, cap d\u2019ells no era dins de l\u2019el\u00b7lipse de toler\u00e0ncia del 95\u2006%. La interpretaci\u00f3 d\u2019aquests resultats suggereix que l\u2019aigua corporal total dels corredors, indicada per Z\/E, es trobava principalment dins del rang normal. Tot i aix\u00ed, i sorprenentment, els valors de PhA presentaven alteracions destacables. Tal com exposa Sardinha (2018)<\/a>, \u00e9s important per a la salut i el rendiment esportiu tenir un PhA m\u00e9s elevat, ja que aix\u00f2 indica una millor funci\u00f3 cel\u00b7lular a causa de la seva relaci\u00f3 inversa amb la r\u00e0tio ECW\/ICW. Quant als valors bioel\u00e8ctrics percentils de refer\u00e8ncia per a esportistes desenvolupats per Campa et al. (2022b)<\/a>, el valor de PhA del Participant 1 (9.8\u00b0) superava el percentil 95 dels esportistes de resist\u00e8ncia, que se situa en 9.1\u00b0. Per tant, era un PhA inusualment alt. En canvi, els valors de PhA dels altres participants se situaven molt per sota del percentil 5 dels valors de refer\u00e8ncia (6.3\u00ba). Si b\u00e9 aquests resultats concorden en comparar entre si persones amb SD, sembla menys l\u00f2gic comparar el Participant 1 amb la poblaci\u00f3 general.<\/p>\n\n\n\n

Al gr\u00e0fic de punts espec\u00edfics (Figura 2B), tots els participants apareixien en la meitat inferior de l\u2019el\u00b7lipse de toler\u00e0ncia, la qual cosa indicava nivells inferiors de MG, i cap no era dins de l\u2019el\u00b7lipse de toler\u00e0ncia del 75\u2006%. Els resultats espec\u00edfics de la BIVA s\u2019han d\u2019interpretar amb cautela a causa de les caracter\u00edstiques singulars del volum corporal de les persones amb SD; en aquest context, l\u2019estandarditzaci\u00f3 d\u2019aquest plantejament podria fer que els valors siguin menys adequats. \u00c9s crucial tenir en compte que es tracta de persones actives que podrien tenir una MG inferior a les dels seus hom\u00f2legs sedentaris, encara que no necess\u00e0riament menys MG que les persones sense SD.<\/p>\n\n\n\n

Durant la cursa, els participants van experimentar una lleugera disminuci\u00f3 de la MC de 1.4 \u00b1 0.3\u2006% (Taula 2), acompanyada d\u2019un augment de les variables Z\/E i de PhA en un 2.7 \u00b1 0.6\u2006% i un 5.8 \u00b1 1.4\u2006%, respectivament. Aquestes alteracions reflecteixen una notable p\u00e8rdua de l\u00edquids corporals, principalment al compartiment de l\u2019aigua extracel\u00b7lular, com s\u2019il\u00b7lustra a la Figura 2C. Al seu torn, aquests canvis entren dins del que s\u2019espera per a les curses de resist\u00e8ncia, d\u2019acord amb els resultats d\u2019estudis anteriors (Castizo-Olier et al., 2018<\/a>; Nescolarde et al., 2020<\/a>). En particular, el Participant 1, que va aconseguir el temps de cursa m\u00e9s curt, va mostrar l\u2019augment m\u00e9s significatiu de Z\/E (3.3\u2006%) per\u00f2 l\u2019augment de PhA m\u00e9s petit (3.6\u2006%), la qual cosa indica una retenci\u00f3 d\u2019aigua intracel\u00b7lular m\u00e9s gran. Aquesta observaci\u00f3 \u00e9s destacable, ja que se sap que l\u2019aigua intracel\u00b7lular t\u00e9 relaci\u00f3 amb la pot\u00e8ncia i la for\u00e7a (Silva et al., 2014<\/a>), per la qual cosa podria contribuir al rendiment superior del Participant 1.<\/p>\n\n\n\n

Estudis futurs i limitacions del present estudi<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Se sap que l\u2019exercici f\u00edsic influeix positivament en els perfils de risc cardiometab\u00f2lic, la for\u00e7a muscular i la capacitat aer\u00f2bica tant en la poblaci\u00f3 general com en les persones amb s\u00edndrome de Down (Paul et al., 2019<\/a>). Per tant, \u00e9s essencial dur a terme avaluacions adequades per millorar la forma f\u00edsica i la salut en general, sobretot en les persones amb discapacitat, els \u00edndexs de sobrep\u00e8s i obesitat del qual s\u00f3n notablement superiors als de la poblaci\u00f3 general (Pitchford et al., 2018<\/a>). Els estudis futurs haurien d\u2019incloure mostres m\u00e9s \u00e0mplies i variades quant a sexe i edat. Fins aleshores, els resultats del nostre estudi s\u00f3n preliminars, sobretot en el cas dels homes adults actius amb SD.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s necessari constatar una s\u00e8rie de limitacions. Falten dades detallades sobre la condici\u00f3 f\u00edsica i els h\u00e0bits alimentaris dels participants abans i durant l\u2019estudi. La mida redu\u00efda de la mostra (quatre participants), si b\u00e9 no suposa un repte log\u00edstic, limita la possibilitat de generalitzar les conclusions. Aix\u00ed mateix, l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019un m\u00e8tode de refer\u00e8ncia per determinar la MG impedeix determinar de manera definitiva quin m\u00e8tode de composici\u00f3 corporal reflecteix millor la realitat. Els estudis futurs haurien de provar d\u2019abordar aquestes limitacions i proporcionar una informaci\u00f3 m\u00e9s completa sobre la composici\u00f3 corporal i la salut en les persones amb SD.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El present estudi aporta informaci\u00f3 valuosa sobre els perfils morfol\u00f2gics i els canvis bioel\u00e8ctrics de les persones amb SD despr\u00e9s d\u2019una cursa exigent de 14 km. Les conclusions ressalten la necessitat d\u2019utilitzar equacions espec\u00edfiques per a aquesta poblaci\u00f3 a fi de fer avaluacions precises de la MG en persones amb SD, aix\u00ed com la import\u00e0ncia de les modalitats estandarditzades per valorar els riscos per a la salut. La BIVA cl\u00e0ssica indicava un patr\u00f3 normal de p\u00e8rdua d\u2019aigua deguda a les exig\u00e8ncies f\u00edsiques de la cursa. <\/p>\n\n\n\n

Mentre les persones amb SD continuen participant en activitats f\u00edsiques i esportives, \u00e9s crucial efectuar avaluacions adequades per millorar-ne la forma f\u00edsica i la salut general. Els futurs estudis haurien d\u2019ampliar aquestes conclusions i abordar les limitacions identificades en el present estudi per aportar una informaci\u00f3 m\u00e9s completa de la composici\u00f3 corporal i la salut en les persones amb SD.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els autors voldrien expressar el seu agra\u00efment a tots els voluntaris. Amb el suport de l\u2019Institut Nacional d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de Catalunya (INEFC) de la Generalitat de Catalunya.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum La s\u00edndrome de Down (SD) \u00e9s un trastorn gen\u00e8tic que comporta una s\u00e8rie de problemes de salut, entre d\u2019altres, una reducci\u00f3 de la capacitat cardiorespirat\u00f2ria. En el cas de les persones amb SD, \u00e9s complicat aconseguir una avaluaci\u00f3 precisa de la composici\u00f3 corporal, a causa de la seva morfologia singular. Tot i aix\u00ed, es […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15,4],"tags":[11040,4988,9263,5416,153,11041],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>","Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>","Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["an\u00e0lisi vectorial de la bioimped\u00e0ncia<\/a>","composici\u00f3 corporal<\/a>","composici\u00f3n corporal<\/a>","discapacitat intel\u00b7lectual<\/a>","esport<\/a>","massa de greix<\/a>"],"unlinked":["an\u00e0lisi vectorial de la bioimped\u00e0ncia<\/span>","composici\u00f3 corporal<\/span>","composici\u00f3n corporal<\/span>","discapacitat intel\u00b7lectual<\/span>","esport<\/span>","massa de greix<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 2 anys ago","modified":"Updated 8 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 28 juny 2024","modified":"Updated on 22 agost 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 28 juny 2024 09:04","modified":"Updated on 22 agost 2025 10:12"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65048\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=65048"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65048\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":65804,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/65048\/revisions\/65804\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=65048"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=65048"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=65048"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}