{"id":64120,"date":"2024-03-29T11:05:40","date_gmt":"2024-03-29T11:05:40","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=64120"},"modified":"2024-06-26T11:40:06","modified_gmt":"2024-06-26T11:40:06","slug":"diferencies-relacionades-amb-el-sexe-en-els-determinants-fisics-de-la-velocitat-de-servei-dels-tennistes-joves-dalt-rendiment","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/diferencies-relacionades-amb-el-sexe-en-els-determinants-fisics-de-la-velocitat-de-servei-dels-tennistes-joves-dalt-rendiment\/","title":{"rendered":"Difer\u00e8ncies relacionades amb el sexe en els determinants f\u00edsics de la velocitat de servei dels tennistes joves d\u2019alt rendiment"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les variables de la corba isom\u00e8trica for\u00e7a-temps s\u00f3n directament proporcionals a la velocitat de servei (VS) en el tennis, especialment en per\u00edodes curts de temps i moviments espec\u00edfics. Aquesta influ\u00e8ncia podria variar en funci\u00f3 del sexe. Per aquesta ra\u00f3, aquest estudi pretenia: a) examinar les difer\u00e8ncies entre les variables antropom\u00e8triques i de la corba for\u00e7a-temps en joves tennistes d\u2019alt rendiment d\u2019ambd\u00f3s sexes, i b) analitzar les associacions entre aquestes variables i la VS. Es va demanar a 45 jugadors que executessin dues contraccions isom\u00e8triques m\u00e0ximes volunt\u00e0ries (CIMV) en posicions articulars (rotaci\u00f3 interna de l\u2019espatlla [RIE] i extensi\u00f3 de l\u2019espatlla (EE) a 90 graus) que formen part del moviment de servei. Els resultats van indicar valors significativament superiors per als homes en la VS, la taxa m\u00e0xima de desenvolupament de for\u00e7a (TMDF) en l\u2019EE, l\u2019impuls (IMP) en la RIE de 0 a 150 ms i l\u2019IMP en l\u2019EE de 0 a 150, 200 i 250 ms. Els homes van presentar correlacions significatives entre la VS, la CIMV en la RIE i en l\u2019EE, la TMDF, la TDF en la RIE als 100, 150, 200 i 250 ms i la TDF en l\u2019EE als 50 ms. Les dones van mostrar associacions positives entre la VS, la massa corporal (MC), la CIMV en l\u2019EE, la TDF en la RIE als 30, 100 i 150 ms, l\u2019IMP en la RIE als 150, 200 i 250 ms i l\u2019IMP en l\u2019EE als 150, 200 i 250 ms. La VS dels homes sembla que dep\u00e8n dels valors m\u00e0xims de for\u00e7a absoluta i relativa, mentre que la VS de les dones es pot veure afectada en un grau superior per una combinaci\u00f3 de m\u00e9s massa corporal, nivells m\u00e0xims de generaci\u00f3 i acumulaci\u00f3 de for\u00e7a en intervals de temps curts.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> for\u00e7a<\/span>, impuls<\/span>, pot\u00e8ncia<\/span>, servei<\/span>, taxa de desenvolupament de for\u00e7a<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En estudis recents, s\u2019ha demostrat que les variables de la corba isom\u00e8trica for\u00e7a-temps que representen la m\u00e0xima for\u00e7a isom\u00e8trica i explosiva s\u00f3n factors clau directament proporcionals a la velocitat de servei (VS) de la pilota (Baiget et al., 2021<\/a>; Colomar et al., 2022a<\/a>; Colomar et al., 2022b<\/a>). Aquests indicadors presenten una estreta relaci\u00f3 amb la capacitat de donar m\u00e9s velocitat a la pilota en colpejar-la, especialment en determinades posicions espec\u00edfiques per a cada articulaci\u00f3 que formen part de la cadena cin\u00e8tica del servei. En concret, la capacitat de desenvolupar valors m\u00e0xims de for\u00e7a (Baiget et al., 2016<\/a>) i de for\u00e7a en espais de temps curts (< 250 ms) en moviments com ara la rotaci\u00f3 interna de l\u2019espatlla (RIE), l\u2019extensi\u00f3 de l\u2019espatlla (EE), la flexi\u00f3 del canell (FC) o la tracci\u00f3 isom\u00e8trica a mitja cuixa (TIMC) semblen de gran import\u00e0ncia tant en competici\u00f3 (Baiget et al., 2021<\/a>) com en jugadors joves (Colomar et al., 2022a<\/a>). Hi ha diverses variables que es poden derivar de la corba for\u00e7a-temps; tanmateix, en ess\u00e8ncia, un alt nivell de contraccions isom\u00e8triques m\u00e0ximes volunt\u00e0ries (CIMV) en els moviments de RIE i EE influeix positivament en l\u2019acumulaci\u00f3 de for\u00e7a i augmenta l\u2019acceleraci\u00f3 rotacional del bra\u00e7 durant el balanceig fins a l\u2019impacte, gr\u00e0cies a la qual cosa millora la VS posterior (Baiget et al., 2016<\/a>, 2021<\/a>; Colomar et al., 2022a<\/a>; Hayes et al., 2018<\/a>). Aix\u00ed mateix, s\u2019ha demostrat que algunes variables que depenen de l\u2019aplicaci\u00f3 de for\u00e7a al llarg del temps, com la taxa de desenvolupament de for\u00e7a (TDF) o l\u2019impuls (IMP), s\u00f3n factors crucials que afecten el valor final de la VS (Colomar et al., 2022b<\/a>). Tant les fases primeres (< 100 ms) com les tardanes (> 100 ms) des del moment d\u2019inici de la contracci\u00f3 muscular s\u00f3n importants per determinar la velocitat angular assolida pels segments corporals que participen en la cadena cin\u00e8tica, juntament amb l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019un impuls m\u00e9s gran i un moviment final de la raqueta velo\u00e7 (Baiget et al., 2021<\/a>; Colomar et al., 2022a<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

De la bibliografia es despr\u00e8n la import\u00e0ncia de la generaci\u00f3 de for\u00e7a explosiva tant en jugadors de m\u00e9s edat i experi\u00e8ncia com en la poblaci\u00f3 jove (Colomar et al., 2022a<\/a>). Tot i aix\u00ed, cap estudi no ha comparat la significaci\u00f3 d\u2019aquestes variables en homes i dones. En comparar sexes, sorgeixen certes difer\u00e8ncies en indicadors f\u00edsics determinants que influeixen en la VS (Colomar et al., 2022b<\/a>). Per exemple, l\u2019estatura presenta una estreta relaci\u00f3 amb la VS en els dos sexes, si b\u00e9 aquesta relaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s intensa en els homes (r <\/em>= .48 – 0.64 vs. .48 – .59) (Baiget et al., 2022<\/a>; Fett et al., 2020<\/a>; Vaverka i Cernosek, 2013<\/a>), mentre que, en les jugadores, la massa corporal (MC) o l\u2019\u00edndex de massa corporal (IMC) tenen m\u00e9s import\u00e0ncia com a factors antropom\u00e8trics (Colomar et al., 2022a<\/a>; Fernandez-Fernandez et al., 2019<\/a>; Fett et al., 2020<\/a>; Wong et al., 2014<\/a>). En aquesta l\u00ednia, la for\u00e7a muscular, la pot\u00e8ncia i l\u2019amplitud de moviment (ADM) tamb\u00e9 han mostrat valors significativament diferents en funci\u00f3 de l\u2019edat dels jugadors (Fett et al., 2020<\/a>), l\u2019estat maduratiu (Fernandez-Fernandez et al., 2021<\/a>), el nivell (Colomar et al., 2020<\/a>) o el sexe (Fernandez-Fernandez et al., 2019<\/a>). En concret, respecte a les difer\u00e8ncies per ra\u00f3 de sexe, els homes sembla que depenen m\u00e9s de qualitats f\u00edsiques com ara la pot\u00e8ncia del tren superior (per exemple, llan\u00e7aments de pilotes medicinals) i la for\u00e7a isom\u00e8trica de l\u2019espatlla en determinades posicions de servei, mentre que la VS resultant en les participants femenines sembla que es veu m\u00e9s influ\u00efda per les caracter\u00edstiques antropom\u00e8triques (MC i IMC) (Fernandez-Fernandez et al., 2019<\/a>). A m\u00e9s, en comparar la cinem\u00e0tica de la raqueta i la pilota, malgrat que un gran nombre de variables semblin similars entre jugadores i jugadors professionals, alguns aspectes com ara la menor rotaci\u00f3 interna de l\u2019espatlla executada per les dones difereixen entre ambd\u00f3s sexes (Elliott et al., 2013<\/a>). Es pot afegir que, des del punt de vista t\u00e0ctic, les jugadores tendeixen a realitzar m\u00e9s serveis al cos del rival, mentre que els homes apunten amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia a les cantonades del quadre de servei (Hizan et al., 2015<\/a>). Aquests resultats reafirmen que la VS \u00e9s una capacitat multifactorial influ\u00efda per diverses caracter\u00edstiques i que aquestes varien en gran manera segons la persona analitzada (Colomar et al., 2022b<\/a>). En aquesta l\u00ednia, tamb\u00e9 hi pot haver difer\u00e8ncies a l\u2019hora d\u2019analitzar les variables de generaci\u00f3 de for\u00e7a explosiva en determinades posicions articulars que formen part de l\u2019acci\u00f3 de servei, la qual cosa dona peu a estudis interessants en aquest sentit que poden oferir als entrenadors informaci\u00f3 sobre com plantejar els programes d\u2019entrenament en funci\u00f3 de la poblaci\u00f3 diana. La nostra hip\u00f2tesi era que existien difer\u00e8ncies per ra\u00f3 de sexe en la TDF, l\u2019IMP i la CIMV, la qual cosa donaria lloc a una VS significativament superior en els homes.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, aquest estudi perseguia els objectius seg\u00fcents: a) examinar les difer\u00e8ncies entre les variables antropom\u00e8triques i de la corba for\u00e7a-temps en joves tennistes d\u2019ambd\u00f3s sexes, i b) analitzar el grau de correlaci\u00f3 entre aquestes variables i la VS en dones i homes.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van presentar voluntaris per a l\u2019estudi 45 tennistes joves (15 dones i 30 homes [Taula 1]) d\u2019alt rendiment (ITN = 2.7 \u00b1 2.1 i 2.9 \u00b1 0.3, respectivament). <\/p>\n\n\n\n

Els participants van tenir un volum d\u2019entrenament setmanal de 20 h compost per 3 h de pr\u00e0ctica t\u00e8cnica i t\u00e0ctica del tennis i 1 h d\u2019entrenament de forma f\u00edsica al dia de dilluns a divendres. El nivell competitiu del jugador (ITN, de l\u2019angl\u00e8s International Tennis Number) es va determinar per consens de tres entrenadors acreditats amb el nivell 3 del Registre Professional de Tennis (RPT), seguint la descripci\u00f3 d\u2019est\u00e0ndards de l\u2019ITN (ITN, 2019<\/a>). Quatre participants eren esquerrans, mentre que tots els altres presentaven domin\u00e0ncia de l\u2019extremitat dreta. Quant als criteris d\u2019inclusi\u00f3, s\u2019exigia haver participat durant almenys un any en un programa estructurat de for\u00e7a i condicionament, aix\u00ed com un m\u00ednim de cinc anys d\u2019entrenament i competici\u00f3 de tennis. Els criteris d\u2019exclusi\u00f3 van ser qualsevol malaltia d\u2019esquena, extremitats superiors o inferiors o haver estat sotm\u00e8s a rehabilitaci\u00f3 o intervenci\u00f3 quir\u00fargica en els tres \u00faltims mesos. Tots els participants i els seus pares van ser informats de les particularitats de l\u2019estudi i van firmar un formulari d\u2019autoritzaci\u00f3 expressa. En el cas dels participants menors d\u2019edat, van firmar l\u2019acord els seus tutors legals. L\u2019estudi es va dur a terme seguint els principis \u00e8tics per a la recerca biom\u00e8dica amb \u00e9ssers humans establerts a la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki de l\u2019AMM (2013) i va ser aprovat pel Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica d\u2019Investigacions Cl\u00edniques de l\u2019Administraci\u00f3 Esportiva de Catalunya (15\/CEICGC\/2020).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques dels participants i difer\u00e8ncies entre grups.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Materials i instruments. Procediment <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les proves es van dividir en dues sessions realitzades el mateix dia i separades per 10 minuts. Els participants van fer la prova de la variable de la corba for\u00e7a-temps, seguida de l\u2019avaluaci\u00f3 de la VS. A causa de l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019horari acad\u00e8mic, els participants no van fer exercici durant almenys 18 h abans que tingu\u00e9s lloc el protocol. Se\u2019ls va indicar que seguissin amb els mateixos h\u00e0bits, aix\u00ed com que evitessin les subst\u00e0ncies excitants i l\u2019exercici intens durant les hores pr\u00e8vies a les sessions de proves. Tots els mesuraments es van fer al mat\u00ed, aproximadament entre les 8:00 i les 9:00 h. Els experiments es van dur a terme durant el per\u00edode de competici\u00f3 de la temporada.<\/p>\n\n\n\n

Avaluaci\u00f3 de les caracter\u00edstiques de for\u00e7a-temps<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Es va demanar als participants que executessin dues proves de CIMV per al tren superior consistents en accions musculars en posicions articulars que formen part del balanceig cap endavant en el moviment del servei. Les posicions sotmeses a prova van ser la RIE amb el colze flexionat i l\u2019espatlla abdu\u00efda a 90\u00b0 i l\u2019EE a 90\u00b0 amb el colze totalment est\u00e8s. Abans de la prova, i com a escalfament, els participants van fer dos intents subm\u00e0xims de 3 segons de les posicions seleccionades a aproximadament el 50-75\u2006% de la CIMV, separats per 60 segons (Comfort et al., 2019<\/a>). Les proves es van dur a terme de manera similar a Baiget et al. (2016)<\/a> en una m\u00e0quina Ercolina (empresa Technogym, Cesena, It\u00e0lia). Els participants van seure amb una flexi\u00f3 de maluc de 90\u00b0 i l\u2019esquena recolzada en un banc i subjectada amb un arn\u00e8s per evitar el moviment addicional d\u2019altres parts del cos. Nom\u00e9s es va registrar l\u2019extremitat dominant. La corba for\u00e7a-temps es va registrar utilitzant un extens\u00f2metre amb mostreig a 80 Hz (Chronojump, Boscosystem, Barcelona, Espanya). La CIMV i la taxa m\u00e0xima de desenvolupament de for\u00e7a (TMDF) es van definir com el valor m\u00e0xim assolit durant els cinc segons. Per la seva part, la CIMV relativa es va calcular dividint el resultat de la CIMV dels 5 segons entre el pes corporal en quilograms dels participants. A m\u00e9s, per a cada assaig es va determinar la for\u00e7a exercida de 0 a 50, 100, 150, 200 i 250 ms de l\u2019inici de la tracci\u00f3 per obtenir els valors de TDF i IMP (Comfort et al., 2015<\/a>). La TDF es va calcular amb l\u2019equaci\u00f3 seg\u00fcent: TDF = \u0394For\u00e7a \/ \u0394Temps. Els participants van fer dos assajos espaiats per dos minuts de descans entre intents i cinc entre posicions. Les dues posicions es van mesurar a l\u2019atzar i es va prendre la millor puntuaci\u00f3 per a l\u2019an\u00e0lisi. Les variables de la corba for\u00e7a-temps avaluades van mostrar un nivell acceptable de fiabilitat (CCI = > 0.753; CV = < 20\u2006%), d\u2019acord amb anteriors estudis similars (Baiget et al., 2021<\/a>; Colomar et al., 2022a<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Velocitat de servei (VS) de la pilota<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La VS es va avaluar en una pista de tennis de terra batuda en condicions de vent estable (< 2 m\/s) i utilitzant pilotes de tennis noves (Head ATP Pro, Espanya). Abans de l\u2019avaluaci\u00f3, els participants van fer un escalfament que inclo\u00efa exercicis de mobilitat, cinc minuts de piloteig lliure i deu serveis progressius. Cada jugador va executar vuit serveis plans sense oponent (quatre serveis a cada costat de la pista) amb dos minuts de descans entre s\u00e8ries i deu segons entre serveis. Nom\u00e9s es van incloure en l\u2019examen els serveis que van caure en el quadre de servei. La VS es va determinar amb una pistola radar manual (Stalker ATS II, EUA, freq\u00fc\u00e8ncia: 34.7 GHz [Banda Ka] \u00b1 50 MHz) mitjan\u00e7ant el registre de la velocitat de la pilota despr\u00e9s de l\u2019impacte. El radar es va col\u00b7locar 2 m per darrere del centre de la l\u00ednia de refer\u00e8ncia i a una al\u00e7ada de 2 m. Es va demanar als jugadors que colpegessin \u201cal m\u00e9s fort possible dins del quadre de servei\u201d i se\u2019ls va donar ajuda en forma de consells. Per a l\u2019an\u00e0lisi, es va utilitzar la velocitat pic mitjana dels serveis v\u00e0lids. El mesurament de la VS va mostrar un bon nivell de fiabilitat (CCI = 0.787; CV = 4.4\u2006%).<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de les dades<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les dades descriptives es van presentar com a mitjana \u00b1 desviaci\u00f3 t\u00edpica (DT). La normalitat de les distribucions es va avaluar amb la prova de Shapiro-Wilk (p <\/em>< .05). La reproductibilitat intrasessi\u00f3 es va avaluar amb la mitjana bidireccional dels coeficients de correlaci\u00f3 intraclasse (CCI) i el coeficient de variaci\u00f3 (CV) mitj\u00e0. Les difer\u00e8ncies entre els valors mitjans del grup mascul\u00ed i femen\u00ed per a la VS, la CIMV absoluta i relativa, la TMDF, la TDF i l\u2019IMP en diferents marcs temporals durant una RIE o EE es van avaluar mitjan\u00e7ant una prova t <\/em>amb mostres independents. Tamb\u00e9 es va incloure el canvi percentual absolut com a an\u00e0lisi de difer\u00e8ncies entre grups. La magnitud mitjana de les difer\u00e8ncies es va quantificar com a mida de l\u2019efecte (ME) i es va interpretar segons els criteris utilitzats per Cohen (1988); < 0.2 = insignificant, 0.2-0.4 = petita, 0.5-0.7 = moderada, > 0.7 = gran. En aquest estudi es van fer 31 comparacions planificades amb temps. Per aix\u00f2, es va dur a terme la correcci\u00f3 per a comparacions m\u00faltiples amb el m\u00e8tode d\u2019Holm-Bonferroni (Holm, 1979<\/a>). Aix\u00ed mateix, es va utilitzar el coeficient de correlaci\u00f3 de Pearson per examinar les relacions entre la VS, la CIMV absoluta i relativa, la TMDF, la TDF i l\u2019IMP en diferents moments de contracci\u00f3 en les posicions de RIE i EE en homes i dones. Les correlacions es van classificar com a insignificants (0-.1), petites (.1-.3), moderades, (.3-.5) grans (.5-.7), molt grans (.7-.9), quasi perfectes (.9) i perfectes (1) (Hopkins et al., 2009<\/a>). Despr\u00e9s d\u2019aquesta an\u00e0lisi, vam calcular el coeficient de determinaci\u00f3 per avaluar amb m\u00e9s profunditat el poder explicatiu de les relacions observades. El nivell de significaci\u00f3 es va fixar en p <\/em>< .05. Totes les an\u00e0lisis estad\u00edstiques es van fer amb JASP (JASP 0.16.1, Universitat d\u2019Amsterdam, Pa\u00efsos Baixos).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de la VS dels homes va donar com a resultat un valor mitj\u00e0 de 144.2 \u00b1 8.4 km\/h, mentre que el de les dones va ser de 124.9 \u00b1 12.6 km\/h. Es van trobar difer\u00e8ncies significatives en la VS (mitjana: 19.3 km\/h; p <\/em>= .031, ME = 1.9, canvi percentual = 15.5\u2006%) entre nois i noies. Les difer\u00e8ncies per ra\u00f3 de sexe de les variables de la corba for\u00e7a-temps s\u2019expressen a la Taula 2 i es representen a les Figures 1 (CIMV en la RIE i en l\u2019EE), 2 (TDF i IMP en la RIE) i 3 (TDF i IMP en l\u2019EE). Es van trobar difer\u00e8ncies significatives en favor dels participants masculins en la TMDF en l\u2019EE i l\u2019IMP en la RIE de 0 a 150, aix\u00ed com en l\u2019IMP en l\u2019EE de 0 a 150, de 0 a 200 i de 0 a 250 ms.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Difer\u00e8ncies entre homes (<\/em>n = 30) i dones (<\/em>n = 15) en la velocitat de servei de la pilota i en la corba for\u00e7a-temps espec\u00edfica per a cada articulaci\u00f3.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Puntuacions de contracci\u00f3 isom\u00e8trica m\u00e0xima volunt\u00e0ria (CIMV) en homes i dones. * = <\/em>p < .05.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Valors en homes i dones de la taxa de desenvolupament de for\u00e7a (TDF) i l\u2019impuls (IMP) en la rotaci\u00f3 interna de l\u2019espatlla (RIE) en diferents intervals de temps. * = <\/em>p < .05.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n

A la Taula 3 es resumeixen els coeficients de correlaci\u00f3 entre la VS i les variables de la corba isom\u00e8trica for\u00e7a-temps dels participants de sexe mascul\u00ed i femen\u00ed. En els homes, es van trobar correlacions significatives moderades o grans entre la VS, la CIMV absoluta i relativa en la RIE i en l\u2019EE, la TMDF en la RIE i en l\u2019EE, la TDF en la RIE de 0 a 100, de 0 a 150, de 0 a 200 i de 0 a 250 ms, i la TDF en l\u2019EE de 0 a 50 ms. Quant a les jugadores, es van trobar correlacions positives significatives moderades o grans entre la VS, la MC, la CIMV absoluta i relativa en l\u2019EE, la TDF en la RIE de 0 a 30, de 0 a 100 i de 0 a 150 ms, l\u2019IMP en la RIE als 150, 200 i 250 ms i l\u2019IMP en l\u2019EE als 150, 200 i 250 ms.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Correlacions per als homes (<\/em>n = 30) i les dones (<\/em>n = 15) entre la velocitat de servei de la pilota i les variables antropom\u00e8triques i de la corba for\u00e7a-temps espec\u00edfica per a cada articulaci\u00f3.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La principal conclusi\u00f3 del present estudi va ser que hi havia difer\u00e8ncies per ra\u00f3 de sexe entre aquests competidors, probablement a causa que els homes van assolir valors m\u00e9s alts en les variables clau de la corba isom\u00e8trica for\u00e7a-temps que influeixen en la velocitat final del servei (\u00e9s a dir, la TMDF i l\u2019IMP en l\u2019EE). A m\u00e9s, la for\u00e7a de les correlacions entre la VS i les variables sotmeses a prova indica que els homes depenen m\u00e9s dels valors de for\u00e7a m\u00e0xima absoluta i relativa (CIMV, CIMVR [contracci\u00f3 isom\u00e8trica m\u00e0xima volunt\u00e0ria relativa] i TMDF), mentre que la VS de les jugadores sembla que es veu afectada en gran manera per una combinaci\u00f3 de caracter\u00edstiques antropom\u00e8triques (MC), valors de for\u00e7a m\u00e0xima (CIMV en l\u2019EE) i l\u2019acumulaci\u00f3 de for\u00e7a al llarg del temps (IMP).<\/p>\n\n\n\n

La VS es veu molt influ\u00efda pels valors de for\u00e7a de la corba for\u00e7a-temps quan s\u2019executen accions espec\u00edfiques per a les articulacions presents a la cadena cin\u00e8tica del servei (Baiget et al., 2016<\/a>, 2021<\/a>; Colomar et al., 2022a<\/a>). Que nosaltres sapiguem, els resultats d\u2019aquest estudi s\u00f3n els primers en examinar les difer\u00e8ncies relatives a aquestes variables en joves tennistes d\u2019alt rendiment dels dos sexes. Els resultats de l\u2019an\u00e0lisi mostren que els homes expressen m\u00e9s puntuacions en els valors m\u00e0xims de for\u00e7a explosiva (TMDF) i explosivitat (TDF) en l\u2019EE en el que es consideren primeres fases des del moment d\u2019inici de la contracci\u00f3 muscular (als 150 ms) (Andersen et al., 2010<\/a>), aix\u00ed com en l\u2019acumulaci\u00f3 de for\u00e7a (IMP) en l\u2019EE al llarg del temps, de 0 a 150, 200 i 250 ms. El servei \u00e9s una acci\u00f3 molt din\u00e0mica que s\u2019executa a gran velocitat en intervals de temps molt curts. El moviment total pot durar uns 650 ms; no obstant, el temps disponible per generar for\u00e7a durant la fase d\u2019activaci\u00f3 muscular conc\u00e8ntrica pot ser molt breu, de tan sols 80 ms (Kibler et al., 2007<\/a>). Per tant, sembla raonable que el fet que els homes siguin capa\u00e7os de generar valors m\u00e9s alts en algunes variables com ara TMDF, TDF i IMP, especialment en la fase inicial de la contracci\u00f3, comporti una capacitat m\u00e9s gran d\u2019augmentar l\u2019acceleraci\u00f3 del bra\u00e7 en el balanceig fins a l\u2019impacte i el moment angular del cap de la raqueta que influir\u00e0 positivament en la VS (Baiget et al., 2021<\/a>). D\u2019altra banda, la TDF i la CIMV absoluta i relativa no van mostrar difer\u00e8ncies significatives per ra\u00f3 de sexe. Les primeres fases de la contracci\u00f3 sembla que estan m\u00e9s determinades per aspectes neurals com ara la taxa de desc\u00e0rrega de les unitats motrius i les propietats intr\u00ednseques dels m\u00fasculs, mentre que la for\u00e7a m\u00e0xima global podria ser m\u00e9s important en moments posteriors (Andersen et al., 2010<\/a>; Andersen i Aagaard, 2006<\/a>). Aix\u00f2 explicaria el fet que els valors de TDF no mostressin difer\u00e8ncies amb significaci\u00f3 estad\u00edstica en cap moviment o fase, ja que els valors m\u00e0xims de CIMV en la RIE i en l\u2019EE no van presentar dissimilituds entre homes i dones. No obstant aix\u00f2, s\u00f3n sorprenents els resultats no significatius en relaci\u00f3 amb la CIMV, ja que la bibliografia ha trobat de manera recurrent difer\u00e8ncies per ra\u00f3 de sexe en aquesta variable (Cools et al., 2014<\/a>; Fernandez-Fernandez et al., 2019<\/a>; Johansson et al., 2022<\/a>). Tot i que no s\u00f3n significatives, s\u2019observen m\u00e9s puntuacions, mides de l\u2019efecte moderades i canvis percentuals del voltant del 20\u2006% en favor dels homes. Aix\u00f2 pot indicar que els nois d\u2019aquesta edat i nivell en concret mostren CIMV for\u00e7a similars a les de les seves companyes, ja que els seus valors de for\u00e7a continuen augmentant al llarg de l\u2019adolesc\u00e8ncia (Johansson et al., 2022<\/a>). De fet, els resultats mostren difer\u00e8ncies encara inferiors en la CIMVR, la qual cosa concorda amb la bibliografia i indica que les difer\u00e8ncies en els valors de for\u00e7a dels practicants d\u2019esports en els quals es colpeja la pilota per sobre del cap podrien desapar\u00e8ixer quan es normalitzen amb la MC (Cools et al., 2016<\/a>; Harbo et al., 2012<\/a>). Un altre aspecte interessant \u00e9s que els nivells de for\u00e7a isom\u00e8trica m\u00e0xima obtinguts en aquest estudi s\u00f3n espec\u00edfics per a l\u2019angle analitzat (Oranchuk et al., 2019<\/a>). Aix\u00f2 suggereix que els nivells de correlaci\u00f3 observats podrien variar en funci\u00f3 de l\u2019angle articular que s\u2019analitzi. Per tant, els resultats d\u2019aquest estudi no s\u2019han d\u2019extrapolar a altres angles o posicions.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a la for\u00e7a de les correlacions entre la VS, les variables antropom\u00e8triques i les de la corba for\u00e7a-temps, els homes van mostrar una relaci\u00f3 significativa amb tots els valors de for\u00e7a m\u00e0xima (TMDF i CIMV absoluta i relativa en la RIE i en l\u2019EE), aix\u00ed com en el cas de la TDF en la RIE en temps de contracci\u00f3 superiors a 100 ms, per\u00f2 no amb la resta de mesuraments de la TDF o de l\u2019IMP. D\u2019altra banda, les noies van mostrar resultats significatius en un nombre redu\u00eft de variables de for\u00e7a m\u00e0xima (concretament, la CIMV i la CIMVR en l\u2019EE), per\u00f2, sobretot, amb la MC i mesures de for\u00e7a explosiva com la TDF en la RIE de 0 als 30, 100 i 150 ms juntament amb l\u2019IMP en la RIE a 150, 200, 250 ms i l\u2019IMP en l\u2019EE als 150, 200 i 250 ms. Segons estudis anteriors, els homes sembla que depenen en gran manera dels valors isom\u00e8trics m\u00e0xims de for\u00e7a en determinades posicions per a cada articulaci\u00f3 de la cadena cin\u00e8tica del servei (Baiget et al., 2016<\/a>, 2021<\/a>; Fernandez-Fernandez et al., 2019<\/a>). Aquestes associacions semblen m\u00e9s fortes que els valors d\u2019explosivitat i acumulaci\u00f3 de for\u00e7a al llarg del temps, els quals, malgrat que abans es consideraven importants en competidors joves (Colomar et al., 2022a<\/a>), nom\u00e9s van mostrar correlacions significatives en la TDF en la RIE en intervals de temps de 100 ms dins d\u2019aquesta mostra de jugadors. Quant a les dones, es van trobar associacions positives en totes les variables que expressen la for\u00e7a m\u00e0xima, per\u00f2 tamb\u00e9 en MC i en generaci\u00f3 i acumulaci\u00f3 de for\u00e7a respecte al temps de contracci\u00f3. Aix\u00f2 concorda amb la idea general que el servei de tennis \u00e9s una acci\u00f3 multifactorial que requereix m\u00faltiples capacitats per generar una velocitat alta (Colomar et al., 2022b<\/a>). Contr\u00e0riament als homes, que sembla que aprofiten millor els valors de for\u00e7a m\u00e0xima, l\u2019exist\u00e8ncia de correlacions significatives entre MC, CIMV, TDF i IMP en les jugadores podria indicar que la generaci\u00f3 de velocitat de les noies dep\u00e8n m\u00e9s de la combinaci\u00f3 de diversos factors que d\u2019un indicador de for\u00e7a predominant. Malgrat que el present estudi no tenia per objectiu verificar aquesta idea, si es confirma en futurs estudis, aix\u00f2 indicaria la necessitat d\u2019orientar l\u2019entrenament per a la velocitat de servei de manera diferent en funci\u00f3 del sexe. Es pot destacar que l\u2019IMP estava estretament relacionat amb la VS, la qual cosa indica tamb\u00e9 que la capacitat d\u2019acumular energia al llarg del temps i transferir-la a tota la cadena cin\u00e8tica de manera coordinada sembla important per a les dones. Juntament amb aix\u00f2, la MC sembla que t\u00e9 una forta influ\u00e8ncia en la VS, tal com s\u2019ha constatat en la bibliografia anterior (Baiget et al., 2021<\/a>; Fernandez-Fernandez et al., 2019<\/a>; Fett et al., 2020<\/a>). L\u2019augment de la MC en les noies que se sol produir en arribar a l\u2019adolesc\u00e8ncia (Malina et al., 2015<\/a>) pot augmentar la producci\u00f3 de parell de torsi\u00f3 i influir positivament en la VS. No obstant aix\u00f2, es recomana un desenvolupament adequat de la massa muscular, ja que un increment en aquest aspecte no hauria d\u2019obstaculitzar les millores en les variables de for\u00e7a explosiva que s\u00f3n clau per generar velocitat (Colomar et al., 2022b<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Finalment, i com a limitaci\u00f3 d\u2019aquest estudi, la compet\u00e8ncia biomec\u00e0nica t\u00e9 una gran influ\u00e8ncia en la VS, especialment en edats primerenques i durant el creixement (Colomar et al., 2022a<\/a>). Juntament amb determinades variables antropom\u00e8triques i de for\u00e7a sotmeses a prova aqu\u00ed, el m\u00e9s probable \u00e9s que la cinem\u00e0tica expliqui com es gestiona la capacitat de generar for\u00e7a del segment en funci\u00f3 del temps i l\u2019espai per generar la VS m\u00e0xima, ja que es pot aconseguir la mateixa velocitat de servei amb diferents implicacions articulars. Tot i aix\u00ed, aquests aspectes no es van sotmetre a prova i la seva inclusi\u00f3 juntament amb les capacitats d\u2019amplitud de moviment (Fernandez-Fernandez et al., 2019<\/a>) seria de gran inter\u00e8s per examinar tot el ventall de capacitats f\u00edsiques que influeixen en la generaci\u00f3 de velocitat i les difer\u00e8ncies entre g\u00e8neres. A m\u00e9s, la freq\u00fc\u00e8ncia de mostratge de l\u2019extens\u00f2metre podria haver estat relativament baixa per a les fases inicials de la contracci\u00f3 (< 100 ms), la qual cosa afecta en certa mesura els resultats. Finalment, els diferents tipus de servei (liftat o tallat) podrien influir en la pertin\u00e8ncia i import\u00e0ncia de les diferents variables analitzades; per aix\u00f2, \u00e9s important abordar aquestes q\u00fcestions en estudis posteriors.<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els joves tennistes d\u2019ambd\u00f3s sexes i de la mateixa edat, nivell i caracter\u00edstiques d\u2019entrenament que van participar en aquest estudi van mostrar difer\u00e8ncies significatives en determinades variables clau de for\u00e7a isom\u00e8trica m\u00e0xima i explosiva que influeixen considerablement en la generaci\u00f3 de velocitat en executar el servei. Per aix\u00f2, els homes mostren valors m\u00e9s alts en un par\u00e0metre funcional clau que afecta el rendiment com \u00e9s la VS. Les correlacions entre la VS i les variables de la corba for\u00e7a-temps indiquen que, per garantir la generaci\u00f3 de velocitat, els adolescents de sexe mascul\u00ed depenen principalment dels valors de for\u00e7a m\u00e0xima absoluta i relativa (CIMV, CIMVR i TMDF) per sobre de l\u2019explosivitat i de l\u2019acumulaci\u00f3 de for\u00e7a al llarg del temps. D\u2019altra banda, la VS de les competidores es pot veure afectada en gran manera per una combinaci\u00f3 de diverses capacitats f\u00edsiques, com ara algunes caracter\u00edstiques antropom\u00e8triques (MC), el nivell m\u00e0xim de for\u00e7a (CIMV i CIMVR en l\u2019EE) i els valors de generaci\u00f3 i acumulaci\u00f3 de for\u00e7a en intervals de temps curts (\u00e9s a dir, la TDF i l\u2019IMP). D\u2019acord amb aquests resultats, a l\u2019hora de planificar un programa de millora de la VS, pot ser important que hi hagi certes difer\u00e8ncies al planificar l\u2019entrenament per a cada sexe. D\u2019una banda, quan es pret\u00e9n millorar la CIMV o el TMDF en les posicions que formen part de la cadena cin\u00e8tica del servei de tennis, es recomana als entrenadors que utilitzin programes d\u2019entrenament de la resist\u00e8ncia com ara les intervencions isom\u00e8triques, ja que s\u2019ha demostrat que s\u00f3n una opci\u00f3 v\u00e0lida per millorar aquestes qualitats en per\u00edodes curts (Baiget et al., 2023<\/a>). D\u2019altra banda, quan l\u2019objectiu \u00e9s millorar la generaci\u00f3 de for\u00e7a i l\u2019IMP en terminis curts, l\u2019ideal sembla que \u00e9s optar per intervencions que incloguin rotacions r\u00e0pides i moviments espec\u00edfics de la cadena cin\u00e8tica i que es facin amb pesos lleugers o moderats (Baiget et al., 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els autors volen expressar el seu agra\u00efment als entrenadors i jugadors per la seva entusiasta participaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Les variables de la corba isom\u00e8trica for\u00e7a-temps s\u00f3n directament proporcionals a la velocitat de servei (VS) en el tennis, especialment en per\u00edodes curts de temps i moviments espec\u00edfics. Aquesta influ\u00e8ncia podria variar en funci\u00f3 del sexe. Per aquesta ra\u00f3, aquest estudi pretenia: a) examinar les difer\u00e8ncies entre les variables antropom\u00e8triques i de la corba […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[52],"tags":[401,6089,363,4700,11022],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>"]},"tags":{"linked":["for\u00e7a<\/a>","impuls<\/a>","pot\u00e8ncia<\/a>","servei<\/a>","taxa de desenvolupament de for\u00e7a<\/a>"],"unlinked":["for\u00e7a<\/span>","impuls<\/span>","pot\u00e8ncia<\/span>","servei<\/span>","taxa de desenvolupament de for\u00e7a<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 2 anys ago","modified":"Updated 2 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 29 mar\u00e7 2024","modified":"Updated on 26 juny 2024"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 29 mar\u00e7 2024 11:05","modified":"Updated on 26 juny 2024 11:40"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/64120\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=64120"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/64120\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":64885,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/64120\/revisions\/64885\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=64120"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=64120"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=64120"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}