{"id":64107,"date":"2024-03-29T10:58:19","date_gmt":"2024-03-29T10:58:19","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=64107"},"modified":"2024-07-02T16:15:17","modified_gmt":"2024-07-02T16:15:17","slug":"coneixement-tactic-declaratiu-i-posicio-de-joc-en-lacademia-dun-club-de-futbol-professional-reial-societat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/coneixement-tactic-declaratiu-i-posicio-de-joc-en-lacademia-dun-club-de-futbol-professional-reial-societat\/","title":{"rendered":"Coneixement t\u00e0ctic declaratiu i posici\u00f3 de joc en l\u2019acad\u00e8mia d\u2019un club de futbol professional: Reial Societat"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Hi ha la necessitat de caracteritzar les posicions de joc en futbol, aix\u00ed com investigar la relaci\u00f3 entre el coneixement t\u00e0ctic declaratiu (CTD) i procedimental (CTP). Per aquestes raons, l\u2019objectiu de l\u2019estudi va ser analitzar la influ\u00e8ncia de la posici\u00f3 de joc en el CTD de 163 jugadors (16.7 \u00b1 2.4 anys) en l\u2019acad\u00e8mia d\u2019un club de futbol professional. Es va utilitzar l\u2019eina \u201cTESTACTICO per a F7\u201d per avaluar el CTD dels participants i es van analitzar els resultats obtinguts segons les seves posicions (porters, centrals, laterals, migcampistes, extrems i davanters), assegurant una mida de l\u2019efecte adequat (f<\/em> = 0.28) via G*Power. Es va implementar l\u2019an\u00e0lisi de vari\u00e0ncia ANOVA, a trav\u00e9s de la prova de contrast HSD de Tukey per a comparacions m\u00faltiples post hoc,<\/em> i es va avaluar la magnitud de les difer\u00e8ncies trobades per parells de posicions a trav\u00e9s de la mida de l\u2019efecte d <\/em>de Cohen. Les comparacions a nivell macro entre les posicions no van mostrar difer\u00e8ncies significatives en les puntuacions globals, ofensives i defensives. En el nivell meso es van trobar difer\u00e8ncies significatives (p<\/em> \u2264 .05) entre grups en el principi operacional \u201cprogressar cap a l\u2019\u00e0rea rival\u201d i el principi fonamental \u201cespai\u201d. No obstant, la comparaci\u00f3 post hoc<\/em> per parells va evidenciar difer\u00e8ncies no significatives en les dues variables. El mateix va passar en el nivell micro amb les conductes \u201cregatejar per sobrepassar el rival\u201d i \u201cposicionar-se donant profunditat a l\u2019atac\u201d. En conclusi\u00f3, els valors de CTD no van permetre distingir els jugadors en funci\u00f3 de la seva posici\u00f3, la qual cosa posa en dubte una relaci\u00f3 directa entre CTD i CTP.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> futbol formatiu<\/span>, Presa de decisi\u00f3<\/span>, rendiment<\/span>, rendiment<\/span>, rol posicional<\/span>, talents<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A causa del context altament exigent dels partits de futbol, es necessiten diferents funcions t\u00e0ctiques dels jugadors perqu\u00e8 l\u2019equip actu\u00ef com un tot (Gr\u00e9haigne et al., 1997<\/a>). Aquestes diverses funcions es veuen influ\u00efdes per la posici\u00f3 de joc desenvolupada per cada jugador en el partit (Machado et al., 2019<\/a>; Padilha et al., 2013<\/a>). En cada posici\u00f3 hi ha conductes que s\u00f3n m\u00e9s importants que d\u2019altres perqu\u00e8 es produeixen m\u00e9s vegades o perqu\u00e8 s\u00f3n especialment rellevants (S\u00e1nchez-L\u00f3pez et al., 2023a<\/a>). Per aquesta ra\u00f3, hi ha estudis (Berber et al., 2020<\/a>;  Mota et al., 2023<\/a>) que han mostrat inter\u00e8s per definir els atributs per a la caracteritzaci\u00f3 del perfil per posici\u00f3 en futbol. De la mateixa manera, en els \u00faltims anys, s\u2019han investigat els efectes de la posici\u00f3 de joc en futbol formatiu en diferents variables, com ara les estrat\u00e8gies de recerca visual (Dambroz et al., 2022<\/a>), les conductes t\u00e0ctiques en jocs redu\u00efts i condicionats (Machado et al., 2019<\/a>), el rendiment t\u00e0ctic ofensiu i defensiu (Gon\u00e7alves et al., 2017<\/a>), les demandes de c\u00e0rrega de treball en partits i jocs redu\u00efts (Beenham et al., 2017<\/a>), la maduraci\u00f3 biol\u00f2gica avan\u00e7ada (Sweeney et al., 2023<\/a>), la taxa d\u2019incid\u00e8ncia de lesions (Hall et al., 2022<\/a>) o la capacitat de repetir esprints (\u00c7etin i Ko\u00e7ak, 2022<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Amb refer\u00e8ncia al coneixement t\u00e0ctic, es pot fer una distinci\u00f3 entre el coneixement t\u00e0ctic procedimental (CTP) i el coneixement t\u00e0ctic declaratiu (CTD). El CTP est\u00e0 \u00edntimament lligat a l\u2019acci\u00f3 motriu (Kirkhart, 2001<\/a>; Teoldo et al., 2011<\/a>; Williams i Davids, 1995<\/a>), a \u201csaber fer\u201d. El CTD, ent\u00e8s com el coneixement expl\u00edcit que es guarda en la mem\u00f2ria, est\u00e0 associat en termes de joc a \u201csaber qu\u00e8 fer\u201d (Thomas et al., 1986<\/a>), \u00e9s a dir, a la presa de decisi\u00f3 del jugador en una situaci\u00f3 de joc te\u00f2rica. En els anys recents, s\u2019ha estudiat la relaci\u00f3 entre all\u00f2 declaratiu i procedimental quan s\u2019explica el rendiment t\u00e0ctic dels jugadors de futbol, i s\u2019ha concl\u00f2s que els jugadors m\u00e9s h\u00e0bils t\u00e0cticament obtenen puntuacions m\u00e9s altes en la presa de decisions (V\u00edtor d\u2019Assis et al., 2020<\/a>), i que els jugadors seleccionats s\u00f3n m\u00e9s r\u00e0pids i prenen millors decisions que els no seleccionats (Machado et al., 2023<\/a>). En aquest sentit, analitzar l\u2019impacte de la posici\u00f3 de joc en el CTD dels jugadors podria permetre verificar si hi ha una relaci\u00f3 entre saber qu\u00e8 fer i fer-ho en aspectes espec\u00edfics del joc, ja que procedimentalment hi ha conductes t\u00e0ctiques que les desenvolupen millor jugadors que ocupen certes posicions de joc (per exemple: llan\u00e7ar en els davanters o entrar en els defenses).<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a la relaci\u00f3 entre la posici\u00f3 de joc i el CTD, un estudi (Giacomini et al., 2011<\/a>) dut a terme amb 221 joves jugadors de futbol en un context amateur no va revelar difer\u00e8ncies significatives en el CTD dels jugadors d\u2019acord amb la posici\u00f3 de joc ocupada en el camp. Tampoc no es van trobar difer\u00e8ncies significatives en la qualitat de les respostes en un altre estudi (Andrade et al., 2021<\/a>), en una mostra de 30 jugadors sub-13 de competici\u00f3 regional. Encara que ja hi ha treballs que han avaluat el CTD dels jugadors en acad\u00e8mies de clubs de futbol professional (S\u00e1nchez-L\u00f3pez et al., 2023c<\/a>), no s\u2019han trobat estudis que avalu\u00efn el CTD d\u2019acord amb la posici\u00f3 de joc. A m\u00e9s, seria interessant incloure en la valoraci\u00f3 del CTD diferents dimensions t\u00e0ctiques, des d\u2019aquelles que tenen a veure amb les conductes particulars dels jugadors (nivell micro), passant per aquelles lligades al rol sociomotor i els principis del joc (nivell meso), fins a arribar a involucrar el conjunt de conductes que defineixen l\u2019actuaci\u00f3 del jugador, tant en la fase ofensiva com defensiva del joc (nivell macro).<\/p>\n\n\n\n

Per tot aix\u00f2, l\u2019objectiu de l\u2019estudi va ser analitzar la influ\u00e8ncia de la posici\u00f3 de joc en el CTD dels jugadors en l\u2019acad\u00e8mia d\u2019un club de futbol professional. La nostra primera hip\u00f2tesi afirmava que no es trobarien difer\u00e8ncies significatives entre les posicions de joc a nivell macro. La nostra segona hip\u00f2tesi va plantejar que hi hauria difer\u00e8ncies significatives per posici\u00f3 de joc a nivell meso i micro en alguns aspectes del joc. A m\u00e9s, vam proposar com a tercera hip\u00f2tesi que les representacions mentals que els jugadors tenen poden no estar en sintonia amb el que ells fan. \u00c9s a dir, els aspectes que els jugadors fan millor, i estan m\u00e9s vinculats a la seva posici\u00f3 de joc en termes procedimentals, no tenen per qu\u00e8 ser els aspectes que controlin millor declarativament. Respondre a aquestes q\u00fcestions podria ajudar a aclarir encara m\u00e9s la relaci\u00f3 entre all\u00f2 declaratiu i procedimental, i conseq\u00fcentment millorar els processos de formaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e8tode<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per obtenir les puntuacions corresponents al CTD de cada participant, es va emprar la metodologia selectiva complint els requeriments seg\u00fcents (Anguera, 2003<\/a>): es va accedir a les representacions mentals de la mostra a partir de la intervenci\u00f3 directa dels participants; es va utilitzar una prova estandarditzada de resposta m\u00faltiple; les variables d\u2019inter\u00e8s van ser seleccionades pr\u00e8viament a l\u2019estudi; es van analitzar les possibles relacions de covari\u00e0ncia entre les variables, i va ser nomot\u00e8tica, ja que la prova s\u2019aplicava de manera extensiva a un conjunt de participants.<\/p>\n\n\n\n

Els participants van completar la prova el mes de maig, al final de la temporada 2021-2022. Despr\u00e9s, utilitzant una estrat\u00e8gia associativa, es va aplicar un disseny comparatiu d\u2019enfocament retrospectiu (Ato et al. el, 2013<\/a>), que va determinar la possible influ\u00e8ncia de la variable independent sobre les variables dependents. En aquest cas, la posici\u00f3 de joc va actuar com a variable independent i les variables dependents van ser les 67 puntuacions basades en el CTD dels participants, d\u2019acord amb tres nivells de concreci\u00f3, des del m\u00e9s general al m\u00e9s espec\u00edfic. Un primer nivell, o macro nivell, que permet analitzar les puntuacions totals del test (global, ofensiva i defensiva); un segon nivell, o meso nivell, format pels sistemes de categories dels criteris (rols, accions dels subrols, principis operacionals i principis fonamentals o espec\u00edfics del futbol) que componen el sistema d\u2019observaci\u00f3 utilitzat com a marc de refer\u00e8ncia; i un tercer nivell, o nivell micro, on es trobarien les puntuacions m\u00e9s espec\u00edfiques basades en les conductes t\u00e0ctiques generals (vegeu Taula 1).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Nivells de concreci\u00f3 i variables de \u201cTESTACTICO per a F7\u201d via Sistema d\u2019Observaci\u00f3 de la Compet\u00e8ncia Futbol\u00edstica (FOCOS).<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Un total de 163 jugadors de futbol (16.7 \u00b1 2.4 anys) de 12 a 22 anys, que formaven part dels equips masculins que la Real Sociedad de F\u00fatbol t\u00e9 en la seva acad\u00e8mia, van configurar la mostra per a aquest estudi. D\u2019acord amb el Marc de Classificaci\u00f3 de Participants (McKay et al., 2022<\/a>), la mostra es pot categoritzar en el nivell 3: \u201cAltament Capacitat\/Nivell Nacional\u201d. Aquest nivell est\u00e0 compost per atletes d\u2019esports d\u2019equip que competeixen en lligues\/tornejos nacionals i\/o estatals (= \u223c0.014 % de la poblaci\u00f3 mundial). La taula 2 cont\u00e9 m\u00e9s informaci\u00f3 sobre la mostra agrupada per posicions de joc, a fi de mostrar el context de l\u2019acad\u00e8mia i garantir una replicabilitat coherent de l\u2019estudi en altres clubs.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques de la mostra i puntuacions de CTD (nivell macro) d\u2019acord amb la posici\u00f3 de joc<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

L\u2019estudi es va conduir seguint les directrius de la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki (Bo\u0161njak, 2001<\/a>; Tyebkhan, 2003<\/a>) i la Llei org\u00e0nica 15\/1999, de protecci\u00f3 de dades de car\u00e0cter personal (BOE n\u00fam. 298, de 14.12.1999), per garantir les consideracions \u00e8tiques de la recerca cient\u00edfica amb humans. Totes les dades d\u2019aquest estudi han estat facilitades per la Real Sociedad de F\u00fatbol Club, respectant l\u2019anonimat dels participants. El protocol va ser aprovat pel Comit\u00e8 \u00c8tic de Recerca relacionada amb \u00c9ssers Humans (CEISH) de la UPV\/EHU, amb n\u00famero de refer\u00e8ncia M10_2022_328.<\/p>\n\n\n\n

Instrument per valorar el CTD<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

TESTACTICO per a F-7 (futbol-7) (S\u00e1nchez-L\u00f3pez et al., 2023b<\/a>) pot ser incl\u00f2s dins de la gamma d\u2019instruments classificats com a proves d\u2019opci\u00f3 m\u00faltiple amb imatges est\u00e0tiques de situacions de joc que permeten avaluar el CTD. Va ser dissenyat partint de les troballes fruit d\u2019una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica (S\u00e1nchez-L\u00f3pez et al., 2022<\/a>), i es van obtenir evid\u00e8ncies de validesa de contingut i constructe, aix\u00ed com de fiabilitat i generalitzabilitat. Aquests processos es van desenvolupar en detall en una publicaci\u00f3 recent (S\u00e1nchez-L\u00f3pez et al., 2023b<\/a>). L\u2019eina est\u00e0 composta per 62 situacions de joc classificades entorn del Sistema d\u2019Observaci\u00f3 de la Compet\u00e8ncia Futbol\u00edstica \u2014FOCOS\u2014 (S\u00e1nchez-L\u00f3pez et al., 2021<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En cada situaci\u00f3, el participant s\u2019ha de posar al lloc d\u2019un dels futbolistes i escollir partint de les quatre opcions que se li presenten, amb una soluci\u00f3 correcta i tres d\u2019incorrectes. Cada situaci\u00f3 de joc respon simult\u00e0niament a un rol, a una determinada acci\u00f3 resultant del subrol adquirit, a un principi operacional, a un principi fonamental i a un comportament t\u00e0ctic general (vegeu Figura 1).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Situaci\u00f3 de joc #11: Avaluaci\u00f3 del CTD sobre l\u2019Atacant amb pilota (rol), Passar (acci\u00f3 del subrol), Mantenir (principi operacional), Espai (principi fonamental) i Passar cap enrere, dreta o esquerra, excepte per assistir (conducta t\u00e0ctica general)<\/em>.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per dur a terme l\u2019avaluaci\u00f3 dels participants, es va utilitzar una sala espec\u00edfica a l\u2019acad\u00e8mia de Zubieta. Els participants van fer el test amb un port\u00e0til, separats els uns dels altres per no poder veure les respostes de la resta i sota la supervisi\u00f3 dels entrenadors del Club. Quan es van acomodar a la sala, van rebre un enlla\u00e7 d\u2019acc\u00e9s a un formulari de Google, on s\u2019allotjava la prova d\u2019avaluaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Una vegada dins del formulari, i despr\u00e9s de rebre una breu explicaci\u00f3 sobre la prova, els participants van emplenar les seves dades demogr\u00e0fiques, aix\u00ed com altres dades d\u2019inter\u00e8s cient\u00edfic, que servirien com a variables independents en futurs estudis. Posteriorment, es van enfrontar a la resoluci\u00f3 de les 62 situacions de joc que componen la prova, que va tenir una durada aproximada de 25-45 minuts segons l\u2019edat, per la qual cosa es va poder fer de manera r\u00e0pida i sostenible.<\/p>\n\n\n\n

Immediatament despr\u00e9s del final de la prova, els participants van poder con\u00e8ixer la seva puntuaci\u00f3 global (de 0 a 62 punts), i l\u2019investigador va rebre les dades en brut, que es van exportar a un arxiu d\u2019Excel per netejar-les, processar-les i organitzar-les. Despr\u00e9s d\u2019aquest proc\u00e9s, cada variable estudiada es va presentar en una escala de 0-10, per als nivells macro i meso, i de 0-2 per al nivell micro.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va crear una base de dades en Excel que contenia les dades obtingudes en la prova d\u2019avaluaci\u00f3 del CTD degudament organitzades per processar-les. Es va utilitzar el llenguatge de programaci\u00f3 Python de l\u2019entorn Google Colab per processar i visualitzar els resultats obtinguts utilitzant les biblioteques numpy<\/em>, pandas<\/em>, seaborn<\/em> i matplotlib<\/em>. Tamb\u00e9 es va utilitzar el programari SPSS v.19 per explorar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019evid\u00e8ncies significatives entre les posicions de joc. Per a aix\u00f2 es va utilitzar l\u2019an\u00e0lisi de vari\u00e0ncia ANOVA, utilitzant la prova de contrast HSD de Tukey per a comparacions m\u00faltiples post hoc<\/em>. La mostra es va analitzar per posici\u00f3 de joc (n = 6), utilitzant el programari G*Power v3.1 per determinar la pot\u00e8ncia de la prova. Es va establir un disseny ANOVA d\u2019efectes fixos d\u2019una via, analitzant la sensibilitat a partir dels par\u00e0metres seg\u00fcents (\u03b1 = 0.05, en pot\u00e8ncia = 0.80, mostra total = 163, nombre de grups = 7). La sensibilitat detecta la mida de l\u2019efecte de la prova m\u00ednima (C\u00e1rdenas i Arancibia, 2014<\/a>), que va resultar adequada (f<\/em> = 0.28) per a l\u2019estudi dut a terme (Cohen, 1988<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Seguint el procediment desenvolupat en l\u2019estudi on es va validar l\u2019eina utilitzada (S\u00e1nchez-L\u00f3pez et al., 2023b<\/a>), i a fi de controlar la taxa d\u2019error familiar per sistema de categories en cada criteri, es van utilitzar les refer\u00e8ncies seg\u00fcents, quant a significaci\u00f3 estad\u00edstica, per establir comparacions entre les posicions de joc: puntuacions totals (n<\/em> = 3, p<\/em> \u2264 .017), rols (n<\/em> = 6, p <\/em>\u2264 .008), accions dels subrols (n<\/em> = 11, p <\/em>\u2264 .005), principis operacionals (n<\/em> = 6, p <\/em>\u2264 .008), principis fonamentals o espec\u00edfics del futbol (n<\/em> = 10, p <\/em>\u2264 .005) i conductes t\u00e0ctiques generals (n<\/em> = 31, p <\/em>\u2264 .002). Aix\u00ed mateix, es va calcular la mida de l\u2019efecte d<\/em> de Cohen (Cohen, 1988<\/a>) per avaluar la magnitud de les difer\u00e8ncies trobades en els grups d\u2019estudi. Les difer\u00e8ncies basades en la mida de l\u2019efecte es denominen descriptivament com a molt grans (d<\/em> \u2265 2), grans (2.0> d <\/em>\u2265 1.2), moderades (1.2 > d<\/em> \u2265 0.6), petites (0. 6 > d <\/em>\u2265 0.2) i trivials (0.2 > d<\/em> \u2265 0) (Hopkins et al., 2009<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats es presenten en diferents seccions comen\u00e7ant amb el nivell macro (puntuacions totals), seguint pel nivell meso (rols, accions dels subrols, principis operacionals i principis fonamentals o espec\u00edfics del futbol) i acabant amb el nivell micro (conductes t\u00e0ctiques generals).<\/p>\n\n\n\n

Nivell macro<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les puntuacions del test a nivell macro (en una escala de 0 a 10) no van reflectir difer\u00e8ncies significatives en cap de les tres variables estudiades: puntuaci\u00f3 global (p<\/em> = .76, F<\/em> = 0.53), puntuaci\u00f3 ofensiva (p<\/em> = .72, F<\/em> = 0.58) i puntuaci\u00f3 defensiva (p<\/em> = .81, F<\/em> = 0.46). La taula 2 mostra la mitjana i desviaci\u00f3 de les puntuacions obtingudes per posici\u00f3 de joc. <\/p>\n\n\n\n

Nivell meso <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Aquest nivell meso (en una escala de 0 a 10) es refereix als sistemes de categoria dels criteris (rols, accions dels subrols, principis operacionals i principis fonamentals o espec\u00edfics del futbol) del Sistema d\u2019Observaci\u00f3 de la Compet\u00e8ncia Futbol\u00edstica (S\u00e1nchez-L\u00f3pez et al., 2021<\/a>). Analitzant cada criteri de manera separada, es van obtenir els resultats seg\u00fcents. No es van trobar difer\u00e8ncies significatives en les categories del criteri rol.<\/p>\n\n\n\n

Per a les accions dels subrols, \u201cposicionar-se\u201d va ser la categoria amb les difer\u00e8ncies m\u00e9s grans (p<\/em> = .06, F<\/em> = 2.11), encara que aquestes no van arribar a assolir prou significaci\u00f3 estad\u00edstica (p <\/em>\u2264 .05). La comparaci\u00f3 post hoc<\/em> per parells va evidenciar difer\u00e8ncies no significatives (p <\/em>= .12) entre defenses centrals (8.4 \u00b1 1.4) i davanters (7.2 \u00b1 2.0) de mida d\u2019efecte moderada (d <\/em>= 0.66). <\/p>\n\n\n\n

En els principis operacionals, es van trobar difer\u00e8ncies significatives en \u201cprogressar cap a l\u2019\u00e0rea rival\u201d (p<\/em> = .05, F<\/em> = 2.26). La comparaci\u00f3 post hoc<\/em> per parells va mostrar que els porters (9.4 \u00b1 0.6) i migcampistes (8.7 \u00b1 0.9) van presentar difer\u00e8ncies no significatives (p <\/em>= .09) de mida d\u2019efecte moderada (d <\/em>= 0.91). <\/p>\n\n\n\n

En els principis fonamentals o espec\u00edfics del futbol, hi va haver difer\u00e8ncies significatives entre els grups en el principi d\u2019\u201cespai\u201d (p<\/em> = .03, F<\/em> = 2.58). Tamb\u00e9, \u201ccobertura defensiva\u201d (p<\/em> = .08, F<\/em> = 1.99) va mostrar difer\u00e8ncies entre les posicions de joc, encara que aquestes estiguessin per sobre de la significaci\u00f3 estad\u00edstica (p <\/em>\u2264 .05). D\u2019una banda, la comparaci\u00f3 post hoc<\/em> per parells per a \u201cespai\u201d va mostrar difer\u00e8ncies no significatives (p <\/em>= .18) de mida d\u2019efecte petita (d <\/em>= 0.55) entre defenses centrals (9.0 \u00b1 1.1) i migcampistes (8.4 \u00b1 1.1). D\u2019altra banda, els porters van obtenir les puntuacions m\u00e9s baixes en \u201ccobertura defensiva\u201d (4.7 \u00b1 3.7), mentre que els defenses laterals (7.6 \u00b1 3.3) i els extrems (7.7 \u00b1 3.2) les m\u00e9s altes. Les difer\u00e8ncies van ser de mida d\u2019efecte moderada (d <\/em>= 0.83 i d<\/em> = 0.87), per\u00f2 no estad\u00edsticament significatives (p <\/em>= .07 i p<\/em> = .08).<\/p>\n\n\n\n

Nivell micro<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Finalment, el nivell micro (en una escala de 0 a 2) representa el m\u00e0xim nivell de detall i est\u00e0 vinculat a les conductes t\u00e0ctiques generals del marc d\u2019estudi. En aquest cas, es van trobar difer\u00e8ncies significatives en les conductes seg\u00fcents: \u201cregatejar per sobrepassar el rival\u201d (p<\/em> = .01, F<\/em> = 2.98) i \u201cposicionar-se donant profunditat a l\u2019atac\u201d (p<\/em> = .01, F<\/em> = 3.17). Les comparacions post hoc<\/em> per parells per \u201cregatejar per sobrepassar el rival\u201d van mostrar difer\u00e8ncies no significatives (p <\/em>= .02) de mida d\u2019efecte moderada (d <\/em>= 0.84) entre extrems (1.9 \u00b1 0.3) i migcampistes (1.5 \u00b1 0.6). Respecte a \u201cposicionar-se donant profunditat a l\u2019atac\u201d, els porters (1.7 \u00b1 0.5) i els centrals (1.6 \u00b1 0.7) van obtenir les millors puntuacions, i els migcampistes (1.1 \u00b1 0.8) i davanters (1.0 \u00b1 0.8) les pitjors. Les comparacions post hoc<\/em> per parells van evidenciar difer\u00e8ncies no significatives entre els porters i migcampistes (p <\/em>= .07), porters i davanters (p <\/em>= .03) i centrals i davanters (p <\/em>= .08). Les difer\u00e8ncies van ser de mida d\u2019efecte moderat (d <\/em>= 0.9, d<\/em> = 1.04 i d<\/em> = 0.8, respectivament). Una visi\u00f3 general de tots els resultats obtinguts a nivell micro es mostra a trav\u00e9s de gr\u00e0fics de viol\u00ed a la figura 2, la qual cosa evidencia la densitat de les puntuacions a cada secci\u00f3 avaluable.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Puntuacions de CTD basades en les Conductes T\u00e0ctiques Generals per posicions de joc.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar la influ\u00e8ncia de la posici\u00f3 de joc en el CTD dels jugadors en l\u2019acad\u00e8mia d\u2019un club de futbol professional. La primera hip\u00f2tesi de l\u2019estudi va ser confirmada ja que, a nivell macro, no es van trobar difer\u00e8ncies significatives entre les posicions de joc. Aquesta troballa \u00e9s coherent amb els resultats publicats en estudis previs (Andrade et al., 2021<\/a>; Giacomini et al., 2011<\/a>), on no es van descriure difer\u00e8ncies en la qualitat de la presa de decisi\u00f3 declarativa en funci\u00f3 de les posicions de joc.<\/p>\n\n\n\n

La segona hip\u00f2tesi afirmava que hi hauria difer\u00e8ncies significatives per posici\u00f3 de joc a nivell meso i micro en alguns aspectes del joc. Aquesta suposici\u00f3 es va confirmar en part, ja que els resultats de l\u2019estudi van permetre verificar difer\u00e8ncies significatives (p <\/em>\u2264 .05) entre les posicions a nivell meso i micro, encara que no es van arribar a obtenir difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives per parells segons els valors de refer\u00e8ncia de l\u2019eina (S\u00e1nchez-L\u00f3pez et al., 2023b<\/a>). Aix\u00f2 implica que les troballes seg\u00fcents s\u2019haurien de prendre amb cautela, intentant no generalitzar-les a altres poblacions. <\/p>\n\n\n\n

Estar en el centre de joc (Gr\u00e9haigne et al., 1997<\/a>), \u00e9s a dir, en les proximitats de la pilota (10-12 m), o estar fora d\u2019aquest, marca comportaments diferents en els jugadors durant el transcurs del joc. Respecte a les accions lligades als subrols sociomotors, els centrals van ser millors que els davanters en l\u2019acci\u00f3 de \u201cposicionar-se\u201d, que est\u00e0 lligada a saber qu\u00e8 fer en situacions que ocorren fora del centre de joc vinculades a donar profunditat, amplitud o recol\u00b7locar-se en la l\u00ednia defensiva. Aix\u00f2 es pot deure al fet que els centrals poden apreciar de manera privilegiada els moviments de tots els seus companys i tenen un paper molt important a l\u2019hora de comunicar com organitzar l\u2019equip i on situar la l\u00ednia defensiva.<\/p>\n\n\n\n

Respecte als principis operacionals, els porters van mostrar millors puntuacions que els migcampistes per \u201cprogressar cap a l\u2019\u00e0rea rival\u201d. Aquest resultat no s\u2019alinea amb el que s\u2019esperava, a causa que, en atac, els migcampistes estan principalment associats al proc\u00e9s de construcci\u00f3 i progressi\u00f3 dels equips cap al camp rival (Andrade et al., 2021<\/a>). Potser pot haver influ\u00eft el fet que en alguns casos prioritzen la necessitat de conservar per protegir la possessi\u00f3 de la pilota. <\/p>\n\n\n\n

Quant als principis fonamentals o espec\u00edfics del futbol, els porters van ser els pitjors en el principi fonamental de \u201ccobertura defensiva\u201d, i no es van trobar difer\u00e8ncies significatives entre la resta de les posicions de joc. Aquest \u00faltim fet no va concordar amb les troballes obtingudes a nivell procedimental en un estudi (Rechenchosky et al., 2017<\/a>) que va revelar que els defenses van mostrar una efici\u00e8ncia m\u00e9s gran en el camp que els migcampistes en el principi de \u201ccobertura defensiva\u201d. A m\u00e9s, els centrals van obtenir puntuacions m\u00e9s altes que els migcampistes en el principi fonamental d\u2019\u201cespai\u201d, estretament relacionat amb l\u2019amplitud i la profunditat. Aquesta troballa est\u00e0 en l\u00ednia amb els resultats mostrats en un estudi (Pra\u00e7a et al., 2020<\/a>) sobre l\u2019impacte dels comodins en diferents formats de jocs redu\u00efts, ja que es va trobar que els migcampistes van presentar freq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s baixes d\u2019accions lligades a la profunditat i l\u2019amplitud sense pilota pel que fa a CTP. No obstant aix\u00f2, un altre estudi (Andrade et al., 2021<\/a>) va descriure que els centrecampistes van mostrar una capacitat m\u00e9s gran per llegir el joc i prendre decisions m\u00e9s r\u00e0pides en comparaci\u00f3 amb els defensors en termes de CTD. En aquest sentit, a causa de la seva posici\u00f3 de joc, els defenses centrals, a difer\u00e8ncia dels centrecampistes, solen disposar de m\u00e9s temps i millor situaci\u00f3 per percebre la disposici\u00f3 dels seus companys en el camp.<\/p>\n\n\n\n

A nivell micro, els extrems van tenir un CTD superior que els migcampistes en situacions que van implicar la conducta \u201cregatejar per sobrepassar el rival\u201d, aspecte que podria ser degut al fet que els extrems tenen un impacte m\u00e9s gran en les zones pr\u00f2ximes a la porteria rival i habitualment ocupen una posici\u00f3 oberta i fan m\u00e9s passades d\u2019assist\u00e8ncia i driblatges que els jugadors en altres posicions (Izquierdo et al., 2023<\/a>). Tamb\u00e9 es va trobar que els porters i els defenses centrals van mostrar millors puntuacions que els davanters i migcampistes en situacions lligades a la conducta t\u00e0ctica general de \u201cposicionar-se donant profunditat a l\u2019atac\u201d. Paradoxalment, els porters i els centrals s\u00f3n els participants que estan m\u00e9s lluny dels espais relacionats amb la profunditat de l\u2019equip i, precisament, els davanters han de saber gestionar aquests espais per aportar profunditat a l\u2019equip. \u00c9s cert que moltes vegades els porters i centrals hauran de mirar lluny per jugar directes, i potser per aix\u00f2 van mostrar m\u00e9s coneixement declaratiu sobre com aprofitar millor la profunditat de l\u2019espai. <\/p>\n\n\n\n

La tercera hip\u00f2tesi va confirmar que les representacions mentals que tenen els jugadors poden no estar en sintonia amb el que fan. Per arribar a aquesta troballa, es va analitzar si les accions lligades als subrols sociomotors que els jugadors desenvolupen millor en el camp s\u00f3n aquelles que controlen millor declarativament, tenint en compte que cada posici\u00f3 de joc exigeix habilitats diferents. Els resultats van mostrar que no hi havia difer\u00e8ncies significatives per posici\u00f3 de joc. Tot i aix\u00ed, sembla interessant descriure certs resultats d\u2019algunes posicions.<\/p>\n\n\n\n

En el cas dels porters, crida l\u2019atenci\u00f3 que obtinguessin puntuacions per sobre dels jugadors de camp (ja que l\u2019eina avalua a trav\u00e9s de situacions de joc de jugadors de camp), i en algunes variables van arribar a ser la posici\u00f3 que va obtenir les puntuacions m\u00e9s altes. Aix\u00f2 pot ser a causa que des de la posici\u00f3 del porter es t\u00e9 un camp de visi\u00f3 molt bo per observar el joc i, per tant, tenen un proc\u00e9s m\u00e9s reflexiu sobre el que estan fent els seus companys i, fins i tot, anticipar comportaments. No obstant, els resultats van revelar aspectes molt curiosos a nivell defensiu. En les accions \u201centrar\u201d i \u201cinterceptar\u201d els porters van obtenir les puntuacions m\u00e9s altes, mentre que en les de \u201cdissuadir\u201d i \u201crecol\u00b7locar-se\u201d els porters van tenir les m\u00e9s baixes. El fet que els porters obtinguessin els pitjors valors sobre el que passa lluny de la pilota (\u201crecol\u00b7locar-se\u201d) posa sobre la taula el debat de si \u00e9s el porter qui ha de liderar la coordinaci\u00f3 dels moviments defensius o ha de ser la mateixa defensa la que s\u2019organitzi. Els resultats conviden a pensar que els porters centren l\u2019atenci\u00f3 en la pilota, per la qual cosa els entrenadors de porters podrien ajudar-los a posar el focus en el que passa fora del centre de joc (com ara moviments d\u2019oponents en costat feble, vigil\u00e0ncies i marcatges en possibles zones de rematada, desmarcatges a l\u2019esquena de la l\u00ednia defensiva…) des de la posici\u00f3 privilegiada en la qual estan habitualment.<\/p>\n\n\n\n

Els centrals van obtenir les millors puntuacions de la mostra en l\u2019acci\u00f3 de \u201cdriblar\u201d, seguits pels extrems. Encara que \u00e9s evident que \u201cdriblar\u201d no \u00e9s una acci\u00f3 pr\u00f2pia dels centrals, aquests jugadors podrien tenir un alt CTD sobre situacions relacionades amb aquesta acci\u00f3, ja que habitualment hi han de fer front a causa dels seus rivals i est\u00e0 molt lligada a l\u2019acci\u00f3 d\u2019\u201centrar\u201d. Precisament els centrals van obtenir puntuacions m\u00e9s altes en \u201centrar\u201d que la resta dels jugadors de camp. Tamb\u00e9 van destacar a nivell defensiu sobre la resta de les posicions de joc en l\u2019acci\u00f3 \u201crecol\u00b7locar-se\u201d, molt lligada a moviments per reorganitzar-se amb els seus companys i facilitar l\u2019acci\u00f3 conjunta de protegir  porteria.<\/p>\n\n\n\n

Els laterals, juntament amb els extrems, van mostrar les puntuacions m\u00e9s altes en l\u2019acci\u00f3 de \u201cconduir\u201d, encara que no hi va haver difer\u00e8ncies significatives amb la resta de les posicions de joc. Tot i aix\u00ed, al contrari que els centrals, els laterals van mostrar les puntuacions m\u00e9s baixes en l\u2019acci\u00f3 de \u201cdriblar\u201d i nom\u00e9s van superar els migcampistes en l\u2019acci\u00f3 d\u2019\u201centrar\u201d. Aquests resultats no sembla que estiguin gaire en sintonia amb el que passa a nivell procedimental, perqu\u00e8 habitualment s\u00f3n els laterals els qui fan front en primera inst\u00e0ncia als intents d\u2019avan\u00e7ar dels extrems rivals.<\/p>\n\n\n\n

Els migcampistes no van destacar en l\u2019acci\u00f3 de \u201cpassar\u201d com es podria haver esperat, ja que acumulen la majoria de les passades efectuades per l\u2019equip durant el partit i s\u00f3n jugadors clau en aquesta funci\u00f3 (Oliveira et al., 2016<\/a>). A m\u00e9s, aquesta posici\u00f3 va obtenir les pitjors puntuacions a les accions d\u2019\u201centrar\u201d, \u201cconduir\u201d, \u201cdriblar\u201d i \u201cinterceptar\u201d. En canvi, va obtenir les millors puntuacions en les accions de \u201cdesmarcar-se\u201d i \u201cdissuadir\u201d, molt lligades a la gesti\u00f3 dels espais entorn de la pilota.<\/p>\n\n\n\n

Els extrems van obtenir puntuacions altes en \u201cconduir\u201d i \u201cdriblar\u201d, accions lligades a la seva posici\u00f3 de joc. En canvi, van ser els pitjors juntament amb els davanters en l\u2019acci\u00f3 de \u201cdesmarcar-se\u201d, molt lligada tamb\u00e9 a la seva posici\u00f3 de joc.<\/p>\n\n\n\n

Els davanters van obtenir la nota m\u00e0xima en l\u2019acci\u00f3 de \u201cllan\u00e7ar\u201d, igual que els extrems, els centrals i els porters. Els laterals i migcampistes van obtenir puntuacions molt altes, per\u00f2 no van ser les m\u00e0ximes. Aquest tipus de situacions, tan properes a la porteria rival, sembla que s\u00f3n molt senzilles de resoldre, a nivell declaratiu, per a jugadors d\u2019alta compet\u00e8ncia futbol\u00edstica, per la qual cosa no \u00e9s possible fer una valoraci\u00f3 amb aquest tipus de mostra. En l\u2019acci\u00f3 de \u201ccontrol de pilota\u201d els davanters van ser els millors i els centrals els pitjors.<\/p>\n\n\n\n

A partir del que s\u2019ha exposat, encara que es van descriure certes relacions entre el declaratiu i procedimental en les posicions de joc estudiades, se subratlla que no es van trobar difer\u00e8ncies significatives entre posicions de joc. Respecte a aquest fet, s\u2019afirma que encara que el CTD \u00e9s una caracter\u00edstica de la compet\u00e8ncia futbol\u00edstica (Williams i Davids, 1995<\/a>), un CTD alt no implica sempre una alta compet\u00e8ncia futbol\u00edstica. Mentre que a jugar s\u2019hi pot aprendre jugant, \u00e9s a dir, a trav\u00e9s de la pr\u00e0ctica, el declaratiu es pot aprendre des d\u2019altres vies no motrius (visualitzaci\u00f3, reflexi\u00f3, q\u00fcestionament…). En altres paraules, el CTD i el CTP atenen dues dimensions clarament diferents, la no motriu i la motriu, o el que \u00e9s el mateix, el saber i el saber fer.<\/p>\n\n\n\n

Quant a les limitacions d\u2019aquest estudi, se\u2019n podrien resumir algunes. D\u2019una banda, si b\u00e9 la qualitat de la mostra que es compara t\u00e9 a veure amb jugadors de m\u00e0xim nivell de compet\u00e8ncia per a la seva edat, com que tots ells estaven enrolats en una mateixa acad\u00e8mia de futbol professional, seria interessant haver disposat d\u2019un nombre m\u00e9s gran de participants. A m\u00e9s, hauria estat atractiu accedir a una mostra de jugadors de menys edat, p. e.<\/em> < 12 anys, la qual cosa hauria pogut fer emergir un altre tipus de relacions entre el declaratiu i procedimental, quan encara no hi ha una especialitzaci\u00f3 posicional gaire clara. Tamb\u00e9 hauria estat interessant accedir al temps de resposta en la presa de decisi\u00f3 declarativa, ja que s\u2019han descrit difer\u00e8ncies a nivell posicional (Andrade et al., 2021<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Sobre l\u2019aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica de les troballes obtingudes es pot dir que no es van trobar difer\u00e8ncies significatives entre les posicions de joc respecte al CTD espec\u00edfic de la seva posici\u00f3. En tractar-se del primer estudi, \u00e9s necessari dur a terme m\u00e9s treballs que permetin avan\u00e7ar en la comprensi\u00f3 de com declaren que es comporten els jugadors i com es comporten en realitat.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi va mostrar que els jugadors d\u2019una acad\u00e8mia de futbol professional no van reflectir difer\u00e8ncies significatives a nivell macro (puntuaci\u00f3 global, ofensiva i defensiva) en el seu CTD quan se\u2019ls va agrupar per posicions de joc. A nivell meso (rols, accions dels subrols, principis operacionals i principis fonamentals o espec\u00edfics del futbol) es van trobar difer\u00e8ncies significatives (p<\/em> \u2264 .05) entre les posicions en el principi operacional \u201cprogressar cap a l\u2019\u00e0rea rival\u201d i el principi fonamental \u201cespai\u201d. No obstant aix\u00f2, la comparaci\u00f3 post hoc<\/em> per parells no va evidenciar difer\u00e8ncies significatives en les dues variables. Finalment, en el nivell micro, va succeir el mateix en relaci\u00f3 amb les conductes t\u00e0ctiques generals, \u201cregatejar per sobrepassar el rival\u201d i \u201cposicionar-se donant profunditat a l\u2019atac\u201d. En conclusi\u00f3, \u00e9s possible trobar jugadors que, en aspectes lligats a la seva posici\u00f3 de joc, presentin un CTD inferior al mostrat per altres jugadors que juguen en altres posicions, la qual cosa convida a la necessitat de continuar replantejant-se el grau de relaci\u00f3 entre el CTD i el CTP.<\/p>\n\n\n\n

Conflictes d\u2019inter\u00e8s<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els autors declaren aquest treball com a original, no publicat pr\u00e8viament ni en proc\u00e9s d\u2019avaluaci\u00f3 en cap altra publicaci\u00f3. Tots els autors assumeixen la responsabilitat del contingut final i de les contribucions realitzades. L\u2019acceptaci\u00f3 de l\u2019article per a la seva publicaci\u00f3 implica la cessi\u00f3 de tots els drets d\u2019autor a l\u2019Institut Nacional d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de Catalunya (INEFC), que adquireix els drets exclusius d\u2019edici\u00f3, publicaci\u00f3 i reproducci\u00f3 en qualsevol format. La reproducci\u00f3 total o parcial de qualsevol material de l\u2019article sense el consentiment previ i per escrit de l\u2019INEFC queda estrictament prohibida.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Hi ha la necessitat de caracteritzar les posicions de joc en futbol, aix\u00ed com investigar la relaci\u00f3 entre el coneixement t\u00e0ctic declaratiu (CTD) i procedimental (CTP). Per aquestes raons, l\u2019objectiu de l\u2019estudi va ser analitzar la influ\u00e8ncia de la posici\u00f3 de joc en el CTD de 163 jugadors (16.7 \u00b1 2.4 anys) en l\u2019acad\u00e8mia d\u2019un club […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[10428,4017,360,11994,11010,4973],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["futbol formatiu<\/a>","Presa de decisi\u00f3<\/a>","rendiment<\/a>","rendiment<\/a>","rol posicional<\/a>","talents<\/a>"],"unlinked":["futbol formatiu<\/span>","Presa de decisi\u00f3<\/span>","rendiment<\/span>","rendiment<\/span>","rol posicional<\/span>","talents<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 2 anys ago","modified":"Updated 2 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 29 mar\u00e7 2024","modified":"Updated on 2 juliol 2024"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 29 mar\u00e7 2024 10:58","modified":"Updated on 2 juliol 2024 16:15"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/64107\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=64107"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/64107\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":64992,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/64107\/revisions\/64992\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=64107"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=64107"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=64107"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}