{"id":64093,"date":"2024-03-29T10:24:44","date_gmt":"2024-03-29T10:24:44","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=64093"},"modified":"2025-10-03T15:52:21","modified_gmt":"2025-10-03T15:52:21","slug":"factors-que-influeixen-en-la-participacio-fisicoesportiva-de-les-adolescents-una-revisio-sistematica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/factors-que-influeixen-en-la-participacio-fisicoesportiva-de-les-adolescents-una-revisio-sistematica\/","title":{"rendered":"Factors que influeixen en la participaci\u00f3 fisicoesportiva de les adolescents: una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019abandonament de la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica durant l\u2019adolesc\u00e8ncia \u00e9s un problema de salut p\u00fablica, especialment per a les noies. Aquest estudi va tenir per objectiu analitzar la literatura cient\u00edfica per identificar els factors que afavoreixen mantenir els h\u00e0bits d\u2019activitat f\u00edsica i els que porten les noies a abandonar la pr\u00e0ctica esportiva. Es va fer una recerca d\u2019articles publicats a la base de dades Web of Science des de 2010 fins al desembre de 2022, utilitzant les paraules clau: (Physical activity<\/em> OR Physical exercise<\/em> OR Sport<\/em>) AND (Adolesc<\/em>* OR Children<\/em>) AND (Female <\/em>OR Gender <\/em>OR Girl <\/em>OR Wom*<\/em>) AND (Barrier<\/em>* OR Facilitator*<\/em>). Per desenvolupar l\u2019estudi es va tenir en compte la declaraci\u00f3 PRISMA. Com a criteris d\u2019inclusi\u00f3 es van establir: i) l\u2019edat de les persones participants en els estudis (fins a 21 anys), ii) l\u2019idioma (espanyol, catal\u00e0 o angl\u00e8s) i iii) el tipus de document (article). Es van obtenir un total de 597 treballs, dels quals es van seleccionar 29 articles per a aquesta revisi\u00f3. Els resultats van revelar diferents factors interns i externs que influeixen en l\u2019abandonament o manteniment de l\u2019activitat esportiva de les noies durant l\u2019adolesc\u00e8ncia: motivaci\u00f3, autopercepci\u00f3, autopresentaci\u00f3, identitat esportiva, canvis durant l\u2019adolesc\u00e8ncia, entorn esportiu, entorn educatiu, suport social, models de conducta i estereotips. Al final del treball es proposen estrat\u00e8gies per revertir la tend\u00e8ncia a l\u2019abandonament de la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica i esport per part de les adolescents.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> abandonament<\/span>, activitat fi\u0301sica<\/span>, adolesc\u00e8ncia<\/span>, barreres<\/span>, dones<\/span>, esport<\/span>, esport<\/span>, factors<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019activitat f\u00edsica (AF) regular \u00e9s un factor de protecci\u00f3 important per prevenir i tractar malalties no transmissibles, com ara les malalties cardiovasculars, la diabetis tipus 2 i diversos tipus de c\u00e0ncer (OMS, 2020a<\/a>). A m\u00e9s dels seus beneficis sobre la salut f\u00edsica, s\u2019ha demostrat el seu efecte en el rendiment acad\u00e8mic i cognitiu (Chac\u00f3n-Cuberos et al., 2020<\/a>), ja que \u00e9s beneficiosa per mantenir la salut mental i per prevenir el deteriorament cognitiu i els s\u00edmptomes de depressi\u00f3 i ansietat, i contribueix al benestar general. Les directrius de l\u2019OMS sobre AF i h\u00e0bits sedentaris (2020a<\/a>) indiquen que durant l\u2019adolesc\u00e8ncia s\u2019ha de fer almenys una mitjana de 60 minuts d\u2019AF di\u00e0ria, incorporant activitats aer\u00f2biques d\u2019intensitat vigorosa i activitats que reforcin el sistema musculoesquel\u00e8tic almenys 3 dies a la setmana. No obstant aix\u00f2, segons es recull en les estad\u00edstiques sanit\u00e0ries mundials (2020b<\/a>), 4 de cada 5 adolescents escolaritzats d\u2019entre 11 i 17 anys (81\u2006%) no compleixen les recomanacions d\u2019AF, i la proporci\u00f3 de noies (84.7\u2006%) \u00e9s superior a la de nois (77.6\u2006%). Aix\u00f2 mostra que la tend\u00e8ncia cap a la inactivitat f\u00edsica i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, les seves malalties associades no deixen d\u2019incrementar-se en l\u2019adolesc\u00e8ncia, i s\u2019acaben convertint en un problema de salut p\u00fablica alarmant (Escalante, 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Segons la bibliografia cient\u00edfica, entre les noies es detecta una tend\u00e8ncia cap a estils de vida sedentaris i poc saludables que comen\u00e7a a ser significativa a partir de l\u2019adolesc\u00e8ncia (Troiano et al., 2008<\/a>). Aix\u00ed mateix, s\u00f3n diversos els estudis que han investigat els factors que influeixen en els h\u00e0bits d\u2019AF entre les adolescents i han destacat factors influents diversos. Per aix\u00f2, per comprendre la seva participaci\u00f3 menys freq\u00fcent en l\u2019AF i l\u2019esport, s\u2019han d\u2019analitzar els factors que fomenten aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Una de les influ\u00e8ncies socials m\u00e9s importants \u00e9s la que exerceixen els mitjans de comunicaci\u00f3. G\u00f3mez-Colell (2015)<\/a> defensa que els mitjans de comunicaci\u00f3 invisibilitzen l\u2019esport femen\u00ed perqu\u00e8 es considera menys important. Aix\u00f2 suposa una dificultat m\u00e9s per apropar les adolescents a la pr\u00e0ctica esportiva, a causa de la falta de referents femenins en qu\u00e8 fixar-se durant aquesta etapa vital, q\u00fcesti\u00f3 que redunda en el missatge que l\u2019esport \u00e9s per als homes. Per\u00f2, a m\u00e9s, en molts mitjans de comunicaci\u00f3 esportius, les poques dones que hi apareixen no ho fan pel seu paper protagonista com a esportistes, sin\u00f3 com a acompanyants dels homes. S\u00f3n les que S\u00e1inz de Baranda (2010)<\/a> anomena \u201cles convidades\u201d: dones que no s\u00f3n esportistes per\u00f2 apareixen en els mitjans esportius com a parelles, famoses o aficionades que acompanyen l\u2019home protagonista (2010, p. 130). Aquestes dones es mostren en els mitjans de comunicaci\u00f3 per la seva bellesa o perqu\u00e8 mantenen relacions sentimentals amb els esportistes, la qual cosa envia a les adolescents missatges estereotipats i tamb\u00e9 informaci\u00f3 sobre quin \u00e9s el seu lloc en l\u2019esport. Per la seva part, Rodr\u00edguez i Miraflores (2018)<\/a> justifiquen la menor participaci\u00f3 esportiva de les dones per la influ\u00e8ncia de mites que es conserven en l\u2019imaginari col\u00b7lectiu i que defensen, d\u2019una banda, que l\u2019AF les masculinitza i, de l\u2019altra, que les noies tenen menys inter\u00e8s que els nois en l\u2019esport. \u00c9s important assenyalar, igualment, que el sexisme social que ha definit tradicionalment les adolescents com a m\u00e9s febles i menys h\u00e0bils per a l\u2019esport tamb\u00e9 es filtra a trav\u00e9s del curr\u00edculum ocult de les classes d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica (EF) a secund\u00e0ria, fet que afavoreix encara m\u00e9s l\u2019aparici\u00f3 d\u2019actituds negatives o d\u2019indifer\u00e8ncia cap a l\u2019AF entre les adolescents (Granda-Vera et al., 2018<\/a>). Finalment, les adolescents tampoc no troben suport en el seu entorn m\u00e9s proper, especialment el familiar, per la qual cosa les noies d\u2019aquestes edats comencen a prioritzar un altre tipus d\u2019activitats diferents de l\u2019esport. Per totes aquestes raons, l\u2019\u00e0mbit esportiu es mant\u00e9, no nom\u00e9s en l\u2019imaginari col\u00b7lectiu sin\u00f3 de facto<\/em>, lligat a la masculinitat, cosa que fa que les adolescents el considerin un espai que no nom\u00e9s no els pertany sin\u00f3 on se senten menys valorades, menys competents i amb menys oportunitats de participaci\u00f3 i desenvolupament (Flores-Fern\u00e1ndez, 2020<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En vista d\u2019aquests estudis, \u00e9s evident que els factors que influeixen en la perman\u00e8ncia de les adolescents en la pr\u00e0ctica d\u2019AF i esport s\u00f3n abundants i cada vegada m\u00e9s subtils i dif\u00edcils de detectar, la qual cosa fa m\u00e9s cost\u00f3s poder dissenyar i implementar intervencions que millorin la situaci\u00f3. Per tot aix\u00f2, aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica (RS) t\u00e9 per objectiu con\u00e8ixer els factors que afavoreixen la perman\u00e8ncia o l\u2019abandonament de les adolescents de l\u2019AF i l\u2019esport.<\/p>\n\n\n\n

Material i m\u00e8tode<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Amb la finalitat d\u2019assegurar el rigor metodol\u00f2gic per dur a terme aquesta RS es van aplicar els 27 \u00edtems de la declaraci\u00f3 PRISMA (Preferred Reporting Items for Systematic reviews and Meta-Analyses) actualitzada (Page et al., 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Estrat\u00e8gia de recerca<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per dur a terme la revisi\u00f3 es va fer la recerca d\u2019articles cient\u00edfics indexats a la base de dades Web of Science (WoS), la qual cosa garanteix l\u2019\u00edndex d\u2019impacte de les fonts d\u2019informaci\u00f3 i, per tant, la seva qualitat i rigor cient\u00edfic. L\u2019estrat\u00e8gia de recerca tenia per objectiu trobar articles que examinessin factors associats a la participaci\u00f3 i l\u2019abandonament de l\u2019AF i esportiva de les noies adolescents. Es van buscar els articles en els quals apareixia en el resum la combinaci\u00f3 de les seg\u00fcents paraules clau: (Physical activity<\/em> OR Physical exercise<\/em> OR Sport<\/em>) AND (Adolesc<\/em>* OR Children<\/em>) AND (Female <\/em>OR Gender <\/em>OR Girl <\/em>OR Wom*<\/em>) AND (Barrier<\/em>* OR Facilitato<\/em>r*).  <\/p>\n\n\n\n

Criteris d\u2019elegibilitat<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 van ser: i) articles experimentals i originals que abordessin els factors associats a la participaci\u00f3 o l\u2019abandonament de l\u2019esport de les adolescents, ii) articles publicats entre gener de 2010 i novembre de 2022, iii) investigacions amb una mostra integrada per persones de fins a 21 anys i iv) articles publicats en angl\u00e8s, castell\u00e0 o catal\u00e0. Es van excloure totes les investigacions que: i) no fossin estudis experimentals i originals, ii) estiguessin publicades amb data anterior a 2010 i iii) les que inclo\u00efen poblaci\u00f3 fora del rang d\u2019edat indicat. <\/p>\n\n\n\n

Procediment <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Seguint la declaraci\u00f3 PRISMA (Page et al., 2021<\/a>), en el proc\u00e9s d\u2019elegibilitat dels articles es van diferenciar tres etapes (identificaci\u00f3, projecci\u00f3 i inclusi\u00f3). La fase d\u2019identificaci\u00f3 va donar com a resultat un total de 597 articles. Per delimitar la recerca i limitar l\u2019acc\u00e9s nom\u00e9s a aquelles fonts d\u2019informaci\u00f3 d\u2019inter\u00e8s segons el prop\u00f2sit de l\u2019estudi, es van filtrar els articles per \u00e0rees de coneixement (Psichology, Behavioral Sciences, Educational Research, Sport Sciences, Social Issues, Women Studies<\/em>). Despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2, es van eliminar 11 estudis perqu\u00e8 estaven duplicats i 17 perqu\u00e8 estaven en un idioma diferent de l\u2019angl\u00e8s, l\u2019espanyol o el catal\u00e0. En la fase de projecci\u00f3, hi van participar conjuntament les 3 autores de la revisi\u00f3, fent el cribratge per t\u00edtol i resum, i es van seleccionar 55 articles. Per complir el criteri d\u2019edat de les persones participants se\u2019n van excloure 3. En la fase d\u2019inclusi\u00f3, es van seleccionar els articles rellevants a partir de la lectura dels textos complets, i se\u2019n va determinar l\u2019elegibilitat per a l\u2019estudi. D\u2019aquesta manera, finalment es van incloure 29 articles. Posteriorment, per extreure la informaci\u00f3 determinant de la mostra seleccionada (n<\/em> = 29), es va fer una an\u00e0lisi de contingut per part de les 3 autores de la revisi\u00f3 per obtenir la taula de dades resultants (taula 1). Cadascuna de les autores va introduir informaci\u00f3 de manera independent i posteriorment entre totes es va verificar i va contrastar la informaci\u00f3 per assegurar la inexist\u00e8ncia de biaixos en la informaci\u00f3 recollida. Finalment, despr\u00e9s d\u2019analitzar els estudis es van determinar les variables essencials sobre les quals articular el m\u00e8tode de s\u00edntesi. A la figura 1 es presenta el diagrama de flux que reflecteix el proc\u00e9s de recerca i selecci\u00f3 d\u2019estudis per a la seva inclusi\u00f3 en aquesta RS.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques i resultats dels estudis seleccionats (en ordre alfab\u00e8tic)<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Diagrama de flux PRISMA 2020 per a revisions sistem\u00e0tiques.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Dels 29 articles revisats, 7 eren investigacions qualitatives, 2 eren estudis mixtos i la resta, investigacions quantitatives amb dissenys molt diversos.<\/p>\n\n\n\n

Es van localitzar 10 factors condicionants de la participaci\u00f3 fisicoesportiva de les adolescents i es van classificar en factors interns o personals, que responen a caracter\u00edstiques personals relacionades, principalment, amb l\u2019autodeterminaci\u00f3 i l\u2019autoconsci\u00e8ncia, i factors externs, ambientals o contextuals (Accardo et al., 2019<\/a>). Els factors interns que apareixen als articles de la RS van ser: motivaci\u00f3 (1), autopercepci\u00f3 (2), autopresentaci\u00f3 (3), identitat esportiva (4) i canvis associats a l\u2019etapa evolutiva (5), mentre que els factors externs van ser: entorn esportiu (6), entorn educatiu i EF (7), suport social (8), models de conducta (9) i estereotips de g\u00e8nere (10). A la taula 1 tamb\u00e9 apareixen cada un dels factors que s\u2019aborden en els articles inclosos en aquesta RS.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquesta RS va ser analitzar els factors que influeixen en la participaci\u00f3 en l\u2019AF i l\u2019esport de les adolescents. Despr\u00e9s d\u2019examinar els 29 estudis, es van extreure m\u00faltiples factors que expliquen la implicaci\u00f3 esportiva de les noies durant aquesta etapa vital. Pel seu elevat nombre, es presenten agrupats en factors interns i factors externs. A m\u00e9s, per a cada factor o variable que condiciona o obstaculitza la participaci\u00f3 de les adolescents en l\u2019AF i l\u2019esport, es proporcionen propostes de millora que busquen revertir la tend\u00e8ncia a l\u2019abandonament esportiu de les noies durant l\u2019adolesc\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n

Factors interns<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Un dels principals factors interns \u00e9s la motivaci\u00f3. La falta de motivaci\u00f3 \u00e9s una barrera principal per a la continu\u00eftat en l\u2019AF i l\u2019esport de les adolescents. Alguns estudis mostren com l\u2019adolesc\u00e8ncia suposa una p\u00e8rdua de motivaci\u00f3 per fer AF (Knowles et al., 2014<\/a>) i com els nois presenten m\u00e9s motivaci\u00f3 en comparaci\u00f3 amb les noies. Aquesta situaci\u00f3 \u00e9s recurrent excepte quan la motivaci\u00f3 es vincula a l\u2019est\u00e8tica (Fr\u00f6mel et al., 2022<\/a>), on les noies puntuen m\u00e9s alt, potser a causa de la pressi\u00f3 social a qu\u00e8 s\u2019enfronten les adolescents en relaci\u00f3 amb la seva aparen\u00e7a f\u00edsica. En aquest sentit, Budd et al. (2018)<\/a> mostren com la motivaci\u00f3 intr\u00ednseca, independent d\u2019est\u00edmuls externs i relacionada amb el propi plaer i gaudi per l\u2019activitat, \u00e9s un predictor important de la participaci\u00f3 en l\u2019AF (Fr\u00f6mel et al., 2022<\/a>). No obstant aix\u00f2, les noies presenten en gran manera una motivaci\u00f3 extr\u00ednseca, relacionada amb q\u00fcestions socials i de salut (Kopcakova et al., 2015<\/a>). Per aix\u00f2, per evitar l\u2019abandonament de les noies, s\u2019han de considerar les difer\u00e8ncies motivacionals entre els dos sexes i implementar intervencions que tinguin en compte els factors que motiven uns i altres i proporcionar-los experi\u00e8ncies d\u2019AF vinculades als seus interessos (Zucchetti et al., 2013<\/a>). A m\u00e9s, \u00e9s fonamental ampliar les investigacions que aclareixin per qu\u00e8 les noies no entenen la pr\u00e0ctica d\u2019AF com una finalitat en si mateixa.<\/p>\n\n\n\n

Un segon factor intern \u00e9s l\u2019autopercepci\u00f3 en la pr\u00e0ctica esportiva. L\u2019autopercepci\u00f3 \u00e9s l\u2019apreciaci\u00f3 que una persona t\u00e9 de si mateixa i es forma a trav\u00e9s de les experi\u00e8ncies amb l\u2019entorn (Shavelson et al., 1976<\/a>). L\u2019autopercepci\u00f3 negativa i la falta de confian\u00e7a en les habilitats pr\u00f2pies s\u00f3n barreres per a la participaci\u00f3 de les adolescents. Cowley et al. (2021)<\/a> expliquen que les noies senten m\u00e9s falta de confian\u00e7a i tamb\u00e9 vergonya per fer AF en p\u00fablic. En canvi, s\u2019ha demostrat que la sensaci\u00f3 de compet\u00e8ncia i un autoconcepte f\u00edsic m\u00e9s elevat augmenten la probabilitat de mantenir i adquirir h\u00e0bits actius (Zook et al., 2014<\/a>). Per aix\u00f2 \u00e9s necessari que, per evitar l\u2019abandonament, es fomenti una oferta esportiva que se centri a desenvolupar autopercepcions positives en les adolescents, on obtinguin resultats favorables que millorin la seva autopercepci\u00f3 i dissenyant activitats que les tinguin a elles com a eix principal (Beasley i Garn, 2013<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Un altre dels factors a considerar \u00e9s l\u2019autopresentaci\u00f3, proc\u00e9s pel qual les persones intenten influir i controlar les impressions que les altres tenen d\u2019elles. Knowles et al. (2014)<\/a> assenyalen que les noies presenten m\u00e9s preocupaci\u00f3 per l\u2019autopresentaci\u00f3 quan fan AF amb nois. Quan es comparen amb els seus companys homes tenen la sensaci\u00f3 que no s\u00f3n tan h\u00e0bils com ells (Bevan i Fane, 2017<\/a>) i experimenten incomoditat, inseguretat i preocupaci\u00f3 (Knowles et al., 2014<\/a>; Cowley et al., 2021<\/a>; O\u2019Reilly et al., 2022<\/a>), la qual cosa pot suposar una dificultat afegida per a elles, sobretot en les classes d\u2019EF mixtes. Estudis recents que han donat veu a les adolescents han trobat que, en nombroses ocasions, les noies prefereixen fer les classes d\u2019EF separades dels nois (Cowley et al., 2021<\/a>), per la qual cosa aquest aspecte s\u2019hauria de considerar seriosament. No es tracta de tornar a la segregaci\u00f3 de l\u2019alumnat per sexes, sin\u00f3 de plantejar-se l\u2019establiment de determinades tasques o sessions en grups diferents que treballin el mateix contingut, de manera que tot l\u2019alumnat tingui la possibilitat de participar amb iguals que no presenten un avantatge f\u00edsic de partida, creant situacions que els permetin tenir experi\u00e8ncies positives en relaci\u00f3 amb la possibilitat d\u2019\u00e8xit. <\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, la identitat esportiva, definida com el grau de for\u00e7a i exclusivitat amb qu\u00e8 una persona s\u2019identifica amb el rol d\u2019atleta, \u00e9s un altre factor que influeix en l\u2019adher\u00e8ncia a l\u2019AF i l\u2019esport. Eime et al. (2016)<\/a> expliquen en el seu estudi com per als nois \u00e9s relativament f\u00e0cil que la seva identitat esportiva i la seva identitat masculina encaixin, mentre que per a les noies aquesta relaci\u00f3 no \u00e9s directa. Aix\u00f2 suposa un obstacle m\u00e9s per a la seva participaci\u00f3 i adher\u00e8ncia, a causa del desajust entre els estereotips femenins i el model esportiu tradicional (Bevan et al., 2021<\/a>). Les adolescents han de negociar entre els mandats de g\u00e8nere i el seu gust per l\u2019esport. Per aix\u00f2, futurs estudis haurien d\u2019abordar aquesta q\u00fcesti\u00f3 i treballar per l\u2019erradicaci\u00f3 d\u2019estereotips de g\u00e8nere, aix\u00ed com promoure un model esportiu diferent de l\u2019hegem\u00f2nic, en el qual les noies trobin el seu lloc i amb el qual es puguin sentir identificades.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, un altre factor intern detectat en alguns dels articles fa refer\u00e8ncia als canvis f\u00edsics, emocionals i socials que acompanyen l\u2019adolesc\u00e8ncia (Davison et al., 2010<\/a>). Durant la pubertat i l\u2019adolesc\u00e8ncia es produeixen canvis corporals rellevants, que en el cas de les noies suposen l\u2019eixamplament de la pelvis, l\u2019acumulaci\u00f3 de greix en les cames i els malucs, l\u2019augment dels pits i l\u2019inici de la menstruaci\u00f3. En aquest sentit, Zook et al. (2014)<\/a> van mostrar com el desenvolupament primerenc de la pubertat i de la menstruaci\u00f3 poden disminuir la pr\u00e0ctica d\u2019AF. Els canvis f\u00edsics puberals suposen una dificultat afegida per a les noies que s\u2019han d\u2019exposar en espais p\u00fablics en els quals perceben que els seus cossos s\u00f3n mirats, comentats i avaluats (Fredrickson i Roberts, 1997<\/a>). A m\u00e9s dels canvis corporals, en aquest per\u00edode apareixen nous compromisos vinculats al lleure, a la feina o a l\u2019estudi, que tamb\u00e9 generen un canvi de prioritats. Aix\u00ed doncs, durant l\u2019adolesc\u00e8ncia es produeix un distanciament de les activitats esportives (Eime et al., 2015<\/a>, 2016<\/a>), i aquest \u00e9s m\u00e9s propens entre les noies (Dawes et al., 2014<\/a>). Aquest canvi de prioritats, ent\u00e8s com un factor intern, es pot explicar tenint en compte factors externs, com les expectatives i normes socials de g\u00e8nere. Seguint Ana de Miguel, en edat adolescent els mandats culturals de g\u00e8nere, associats de manera diferenciada a nois i noies, s\u00f3n molt efectius. Entre els missatges contradictoris que les noies reben socialment en l\u2019adolesc\u00e8ncia no s\u00f3n prioritaris ni rellevants els relacionats amb la pr\u00e0ctica d\u2019AF. Tot i aix\u00ed, se les bombardeja amb les nocions d\u2019agradar i de bellesa i, en els \u00faltims anys, especialment, amb la hipersexualitzaci\u00f3 (De Miguel, 2016<\/a>, p. 65). La publicitat recrea imatges de dones estereotipades preocupades per presentar-se sempre boniques, maquillades i ben pentinades, una cosa incompatible amb la pr\u00e0ctica esportiva. Aquestes representacions obstaculitzen el seu potencial, mentre que als nois se\u2019ls anima a desenvolupar la seva personalitat i identitat (Valc\u00e1rcel, 2008<\/a>, pp. 192-198). Des dels centres educatius, \u00e9s imprescindible que es treballin aquests aspectes en les classes d\u2019EF. Educar les i els adolescents per ser cr\u00edtics \u00e9s fonamental si volem alliberar-los dels mandats de g\u00e8nere que els constrenyen i limiten, principalment les noies.<\/p>\n\n\n\n

Factors externs<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Entre els factors externs que influeixen en la participaci\u00f3 en l\u2019AF i l\u2019esport, la societat on es trobin les adolescents \u00e9s un factor determinant. Generalment, en tots els \u00e0mbits se sol subestimar la contribuci\u00f3 de les noies en l\u2019esport, i se les fa sentir menys valorades (Cowley et al., 2021<\/a>). L\u2019esport \u00e9s un fenomen que va ser dissenyat per homes i per a homes, per la qual cosa les dones s\u2019han hagut d\u2019adaptar a un model amb el qual, en molts casos, no se senten identificades i en el disseny del qual no van participar ni se les va tenir en compte. En aquest sentit, les noies se senten \u201cconvidades\u201d a participar en un \u00e0mbit que no els pertany, la qual cosa suposa un h\u00e0ndicap a l\u2019hora d\u2019establir lla\u00e7os estables i profunds amb l\u2019activitat. <\/p>\n\n\n\n

En aquesta l\u00ednia, Eime et al. (2015)<\/a> defensen que les adolescents han de participar plenament en les decisions sobre la seva vida esportiva i ho han de fer en un entorn en el qual se sentin respectades, capacitades i en el qual tinguin veu, i aquesta estrat\u00e8gia \u00e9s fonamental per mantenir-les f\u00edsicament actives. Des de l\u2019entorn s\u2019han de proporcionar alternatives als esports tradicionals i competitius, i introduir altres activitats que potenci\u00efn aspectes socials i en les quals el nivell d\u2019habilitat no sigui l\u2019establert pels homes (Davison et al., 2010<\/a>; Owen et al., 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Malgrat els aven\u00e7os del feminisme, els estereotips de g\u00e8nere continuen sent un factor que influeix negativament en l\u2019AF de les adolescents (O\u2019Reilly et al., 2022<\/a>). Les pressions socials i culturals inculquen a les noies activitats \u201cm\u00e9s adequades al seu sexe\u201d (Gil-Madrona et al., 2017<\/a>), i les inhibeixen de participar en els esports considerats tradicionalment masculins. Bevan i Fane (2017)<\/a> expliquen que les noies s\u2019aparten de la traject\u00f2ria esportiva perqu\u00e8 senten la necessitat d\u2019ajustar-se a les normes de g\u00e8nere i expectatives socials, ja que observen que les que s\u2019oposen a aquestes normes s\u00f3n marginades i vinculada a la masculinitat, aspectes que tenen un efecte dissuasiu en la seva participaci\u00f3 (Bevan et al., 2021<\/a>). Per aix\u00f2, \u00e9s absolutament necessari incloure la formaci\u00f3 amb perspectiva feminista i en mat\u00e8ria de g\u00e8nere en els programes formatius de totes les professions de l\u2019esport. Nom\u00e9s d\u2019aquesta manera, les adolescents podran trobar m\u00e9s facilitats per mantenir la seva traject\u00f2ria esportiva i reduir l\u2019abandonament de l\u2019AF.<\/p>\n\n\n\n

Un altre dels factors externs identificats \u00e9s la falta de referents, que tamb\u00e9 porta les noies a normalitzar que l\u2019esport \u00e9s un \u00e0mbit mascul\u00ed (Bevan et al., 2021<\/a>). La recerca de Cowley et al. (2021)<\/a> estudia com les difer\u00e8ncies en tots els \u00e0mbits entre dones i homes atletes fan que les noies no vegin possibilitats de progressar en l\u2019\u00e0mbit esportiu. A m\u00e9s, Bevan et al. (2021)<\/a> evidencien la necessitat que els mitjans de comunicaci\u00f3 s\u2019utilitzin per promoure models de conducta, ja que tenir models a seguir en l\u2019alt nivell \u00e9s la manera que les adolescents s\u00e0piguen que tenen opcions de cr\u00e9ixer dins del m\u00f3n de l\u2019esport (Drummond et al., 2022<\/a>). Aix\u00ed doncs, des dels centres educatius el professorat s\u2019ha de preocupar de contrarestar la influ\u00e8ncia negativa dels mitjans de comunicaci\u00f3 proporcionant models socialment masculins i femenins en la mateixa quantitat i freq\u00fc\u00e8ncia, alliberant-los d\u2019estereotips perqu\u00e8 les noies tamb\u00e9 disposin de referents propis i vegin exemples de dones d\u2019\u00e8xit en l\u2019\u00e0mbit esportiu.<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb aix\u00f2, el centre educatiu \u00e9s un entorn ideal per promoure l\u2019AF, ja que la naturalesa estructurada del dia escolar ofereix nombroses oportunitats per practicar-ne (EF, transport actiu, esport extraescolar…) (Owen et al., 2019<\/a>). Concretament, Beasley i Garn (2013)<\/a> consideren que l\u2019assignatura d\u2019EF \u00e9s l\u2019assignatura que m\u00e9s influeix en el manteniment de l\u2019AF, encara que la seva pres\u00e8ncia en el programa escolar no asseguri un estil de vida actiu (Castro-S\u00e1nchez et al., 201<\/a>6). Aquesta assignatura ha estat considerada hist\u00f2ricament un espai mascul\u00ed dominat pels nois per raons fisiol\u00f2giques (Gil-Madrona et al., 2014<\/a>). Tenint en compte el predomini d\u2019activitats tradicionalment masculines i el seu plantejament androc\u00e8ntric (Ahmed et al., 2020<\/a>), l\u2019EF pot ser un altre element propiciador de la falta d\u2019inter\u00e8s de les adolescents. En les classes d\u2019EF les noies perceben manca d\u2019est\u00edmuls per part del professorat, m\u00e9s prefer\u00e8ncia i favoritisme cap als seus companys (Owen et al., 2019<\/a>), utilitzaci\u00f3 d\u2019un llenguatge sexista (Bevan i Fane, 2017<\/a>) i una orientaci\u00f3 cap a esports considerats masculins (O\u2019Reilly et al., 2022<\/a>). Per tant, per augmentar l\u2019inter\u00e8s de les noies per l\u2019AF dins i fora de l\u2019aula estudis recents han mostrat la responsabilitat que t\u00e9 el professorat d\u2019EF (Flores-Rodr\u00edguez i Alvite-de-Pablo, 2023<\/a>). La instituci\u00f3 educativa i el cos docent exerceixen un paper important en l\u2019erradicaci\u00f3 d\u2019estereotips de g\u00e8nere en l\u2019AF i l\u2019esport (O\u2019Reilly et al., 2022<\/a>). Per aix\u00f2, \u00e9s a les seves mans col\u00b7laborar per posar fi a les creences estereotipades i conductes sexistes en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019esport, motivant m\u00e9s i, sobretot, millor, les adolescents. No obstant aix\u00f2, sense la formaci\u00f3 necess\u00e0ria aquest aven\u00e7 \u00e9s impossible i diverses investigacions han analitzat l\u2019escassa o nul\u00b7la formaci\u00f3 del professorat en perspectiva feminista en els plans d\u2019estudi dels graus de Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i de l\u2019Esport (Serra et al., 2018<\/a>). Aquest \u00e9s un aspecte que s\u2019ha de tenir en compte per part dels centres de formaci\u00f3 del professorat, on la perspectiva feminista i l\u2019estudi de les dones han de ser continguts transversals en totes les mat\u00e8ries, ja que les adolescents conformen la meitat de l\u2019alumnat.<\/p>\n\n\n\n

Les adolescents tampoc reporten que tinguin un gran suport cap a l\u2019AF per part de les seves fam\u00edlies, amistats i professorat (Eime et al., 2016<\/a>). Segons MacPherson et al. (2016)<\/a>, les interaccions socials que es produeixen en l\u2019entorn esportiu repercuteixen de manera decisiva en la perman\u00e8ncia de les adolescents, per la qual cosa \u00e9s fonamental potenciar el desenvolupament de grups de noies que visquin experi\u00e8ncies psicosocials favorables durant la pr\u00e0ctica esportiva per facilitar la seva adher\u00e8ncia. La connexi\u00f3 social amb les companyes \u00e9s vital i fa que les adolescents mantinguin el seu inter\u00e8s (Bevan et al., 2021<\/a>). Tot i aix\u00ed, en les primeres fases, la fam\u00edlia \u00e9s un agent clau per facilitar que les noies desenvolupin h\u00e0bits esportius que perdurin durant etapes posteriors (Castro-S\u00e1nchez et al., 2016<\/a>). En aquest sentit, les adolescents amb progenitors actius tenen m\u00e9s possibilitats de fer AF regular (Mateo-Orcajada et al., 2021<\/a>). A m\u00e9s, Diaconu-Gherasim i Duca (2018)<\/a> mostren que el suport de mares i pares augmenta l\u2019inter\u00e8s i la motivaci\u00f3 de les adolescents. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquesta RS resumeix l\u2019evid\u00e8ncia recollida en relaci\u00f3 amb els factors que influeixen en la perman\u00e8ncia o l\u2019abandonament de l\u2019AF i l\u2019esport per part de les adolescents. Entre els factors interns es troben: la motivaci\u00f3, l\u2019autopercepci\u00f3, l\u2019autopresentaci\u00f3, la identitat esportiva i els canvis integrals associats a l\u2019adolesc\u00e8ncia i a la pubertat. Entre els factors externs s\u2019han trobat l\u2019entorn esportiu, el context educatiu i el professorat d\u2019EF, el suport social, els models de conducta, i els estereotips i rols de g\u00e8nere en l\u2019\u00e0mbit esportiu. Tenint en compte la influ\u00e8ncia que aquests factors tenen en la participaci\u00f3 fisicoesportiva de les noies adolescents, perqu\u00e8 les pol\u00edtiques esportives centrades a mantenir l\u2019adher\u00e8ncia de les adolescents en l\u2019AF i l\u2019esport siguin eficaces \u00e9s necess\u00e0ria una resposta multifactorial que treballi sobre aquests components psicol\u00f2gics, socials i ambientals de manera hol\u00edstica.<\/p>\n\n\n\n

Limitacions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi no est\u00e0 exempt de limitacions. Una d\u2019elles \u00e9s el biaix de publicaci\u00f3, ja que tenint en compte que s\u2019ha utilitzat una \u00fanica base de dades i que els estudis que no obtenen resultats \u00f2ptims o significatius no s\u2019arriben a publicar, les investigacions disponibles poden no ser una representaci\u00f3 minuciosa de la recerca existent. D\u2019altra banda, en treballar amb estudis en els quals les persones participants s\u00f3n dels dos sexes, potser alguns factors esmentats en la revisi\u00f3 no afecten \u00fanicament les noies, la qual cosa pot suposar dificultats a l\u2019hora d\u2019orientar futures intervencions que tinguin en compte el sistema sexe\/g\u00e8nere. Finalment, una altra limitaci\u00f3 \u00e9s la gran heterogene\u00eftat de poblacions, metodologies i contextos d\u2019AF que reflecteixen els treballs inclosos en la revisi\u00f3, la qual cosa pot afectar els resultats de l\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n

Finan\u00e7ament<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest treball ha estat finan\u00e7at per la Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana a trav\u00e9s de la c\u00e0tedra Dona i Esport de la Universitat de Val\u00e8ncia. Aix\u00ed mateix, la professora Ruth Cabeza-Ruiz \u00e9s benefici\u00e0ria d\u2019una Ajuda per a la Requalificaci\u00f3 del Sistema Universitari Espanyol per a 2021-2023 del Ministeri d\u2019Universitats, Pla de Recuperaci\u00f3, Transformaci\u00f3 i Resili\u00e8ncia, finan\u00e7at per la Uni\u00f3 Europea-NextGenerationEU.  <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019abandonament de la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica durant l\u2019adolesc\u00e8ncia \u00e9s un problema de salut p\u00fablica, especialment per a les noies. Aquest estudi va tenir per objectiu analitzar la literatura cient\u00edfica per identificar els factors que afavoreixen mantenir els h\u00e0bits d\u2019activitat f\u00edsica i els que porten les noies a abandonar la pr\u00e0ctica esportiva. Es va fer […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[11341,11341,4],"tags":[4022,154,8909,5409,3924,153,11622,4698],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>","Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>","Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>","Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>","Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["abandonament<\/a>","activitat fi\u0301sica<\/a>","adolesc\u00e8ncia<\/a>","barreres<\/a>","dones<\/a>","esport<\/a>","esport<\/a>","factors<\/a>"],"unlinked":["abandonament<\/span>","activitat fi\u0301sica<\/span>","adolesc\u00e8ncia<\/span>","barreres<\/span>","dones<\/span>","esport<\/span>","esport<\/span>","factors<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 2 anys ago","modified":"Updated 7 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 29 mar\u00e7 2024","modified":"Updated on 3 octubre 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 29 mar\u00e7 2024 10:24","modified":"Updated on 3 octubre 2025 15:52"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/64093\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=64093"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/64093\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":64986,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/64093\/revisions\/64986\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=64093"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=64093"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=64093"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}