{"id":64086,"date":"2024-03-29T10:20:50","date_gmt":"2024-03-29T10:20:50","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=64086"},"modified":"2024-06-26T11:16:09","modified_gmt":"2024-06-26T11:16:09","slug":"lexperiencia-de-lalumnat-lgb-a-educacio-fisica-explorant-el-context-espanyol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/lexperiencia-de-lalumnat-lgb-a-educacio-fisica-explorant-el-context-espanyol\/","title":{"rendered":"L\u2019experi\u00e8ncia de l\u2019alumnat LGB a Educaci\u00f3 F\u00edsica: explorant el context espanyol"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Malgrat els aven\u00e7os legals i de respecte envers les persones LGTBI, la seva situaci\u00f3 en el sistema educatiu \u00e9s encara problem\u00e0tica, ja que pateixen discriminacions de diversa \u00edndole. Aquest clima escolar homof\u00f2bic \u00e9s encara m\u00e9s intens a Educaci\u00f3 F\u00edsica, ateses les peculiaritats d\u2019aquesta assignatura, sobretot per la seva orientaci\u00f3 t\u00e8cnica i afinitat pels continguts esportius amb alta c\u00e0rrega cap a la masculinitat hegem\u00f2nica. Aquest estudi va tenir, per aix\u00f2, l\u2019objectiu de recollir dades sobre el record de les experi\u00e8ncies de l\u2019alumnat atenent especialment l\u2019assetjament rebut en el context escolar, la participaci\u00f3 en l\u2019assignatura d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i les seves prefer\u00e8ncies de contingut. Amb aquesta finalitat es va utilitzar un q\u00fcestionari en l\u00ednia, mitjan\u00e7ant el qual es van recollir dades de 989 persones, de les quals un 47.5\u2006% eren gais, un 21.3\u2006% lesbianes, un 18.6\u2006% bisexuals i la resta, un 12.5\u2006%, heterosexuals. Els resultats van constatar una percepci\u00f3 d\u2019assetjament m\u00e9s elevada per a l\u2019alumnat LGB que per a l\u2019heterosexual (sobretot de tipus verbal), especialment entre els gais, que van presentar resultats molt desfavorables en pr\u00e0cticament tots els \u00edtems analitzats. Aix\u00ed mateix, els alumnes gais manifestaven que no eren escollits en activitats ni utilitzaven els vestidors en finalitzar les sessions de classe, en comparaci\u00f3 amb les seves companyes lesbianes o l\u2019alumnat heterosexual. Davant d\u2019aquests resultats, es conclou la necessitat d\u2019atendre totes les vexacions, a m\u00e9s de reorientar l\u2019assignatura per donar cabuda a la diversitat manifesta de l\u2019alumnat. Una actitud cr\u00edtica davant de les decisions del professorat i m\u00e9s formaci\u00f3 docent semblen pertinents actualment.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> assetjament escolar<\/span>, discriminaci\u00f3<\/span>, diversitat<\/span>, formaci\u00f3 docent<\/span>, heteronormativitat<\/span>, homof\u00f2bia<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La protecci\u00f3 legal en diversos \u00e0mbits de les persones amb orientaci\u00f3 afectivosexual i identitat de g\u00e8nere diversa ha millorat a Espanya en les \u00faltimes d\u00e8cades (Piedra et al., 2014<\/a>). Aquests aven\u00e7os legislatius, entre altres factors, han propiciat l\u2019augment de la visibilitat del col\u00b7lectiu LGTBI (lesbianes, gais, transg\u00e8nere, bisexuals, intersexuals) en diversos contextos socioculturals, la qual cosa ha despertat l\u2019inter\u00e8s com a fenomen investigatiu (C\u00f3rdoba, 2021<\/a>; Landi et al., 2020<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

No obstant, i malgrat els aven\u00e7os en mat\u00e8ria legislativa, les discriminacions cap a les persones LGTBI persisteixen, i aquesta condici\u00f3 \u00e9s una de les raons m\u00e9s comunes en els delictes d\u2019odi a Espanya (Ministeri de l\u2019Interior d\u2019Espanya, 2021<\/a>). La principal causa d\u2019aquesta situaci\u00f3 s\u00f3n els discursos heteronormatius que es mantenen en la majoria de les institucions socials (L\u00f3pez Corlett et al., 2021<\/a>), tamb\u00e9 en l\u2019esport (Rovira-Font i Vilanova-Soler, 2022<\/a>). El terme \u201cheteronormativitat\u201d fa refer\u00e8ncia a la posici\u00f3 privilegiada que t\u00e9 la cultura heterosexual en les societats occidentals, que naturalitza al seu torn aquest domini i invisibilitza les persones de dissid\u00e8ncia sexual, etiquetant-les com a anormals (Warner, 1991<\/a>). Per tant, l\u2019heteronormativitat constitueix una t\u00e0ctica de vigil\u00e0ncia social que produeix la discriminaci\u00f3 i subalternitat dels qui s\u2019allunyen de l\u2019heterocentrisme, la qual cosa genera barreres, opressions i iniquitat cap a les persones no heterosexuals (Madureira i Branco, 2015<\/a>). A m\u00e9s, aquesta condiciona les expectatives de g\u00e8nere fins al punt de modelar l\u2019expressi\u00f3 estereotipada de la feminitat i la masculinitat, la qual cosa suposa diferents implicacions per a homes i dones en l\u2019esport (Lenskyj, 2013<\/a>; Soler-Prat et al., 2022<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

L\u2019heteronormativitat est\u00e0 profundament arrelada en diverses institucions socials, i les escoles desafortunadament no estan exemptes d\u2019aquesta influ\u00e8ncia (Dornelles i Dal\u2019Igna, 2015<\/a>; Wilkinson i Pearson, 2009<\/a>). D\u2019aquesta manera, l\u2019escola assumeix que l\u2019alumnat \u00e9s heterosexual i rebutja amb actituds hostils els qui no s\u2019emmarquen en els est\u00e0ndards de g\u00e8nere i sexualitat hegem\u00f2nics (Madureira i Branco, 2015<\/a>; Prado i Ribeiro, 2016<\/a>). M\u00faltiples publicacions que relacionen escolaritat amb alumnat LGB (lesbianes, gais, bisexuals) han demostrat que s\u00f3n un dels grups minoritaris que experimenten nivells m\u00e9s elevats de viol\u00e8ncia, assetjament i discriminaci\u00f3 en les institucions educatives (Birkett et al., 2009<\/a>; Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides per a l\u2019Educaci\u00f3, la Ci\u00e8ncia i la Cultura [UNESCO], 2019<\/a>). En els resultats d\u2019una metaan\u00e0lisi realitzada per Toomey i Russell (2016)<\/a> sobre el paper de l\u2019orientaci\u00f3 sexual en la victimitzaci\u00f3 escolar, s\u2019indica que les minories sexuals experimenten alts nivells de victimitzaci\u00f3 durant les etapes de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria en comparaci\u00f3 amb els seus parells heterosexuals. Aquestes dades concorden amb la situaci\u00f3 a Espanya, com han posat de manifest Elipe et al. (2018)<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

En l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica (EF), l\u2019heteronormativitat preval m\u00e9s que en altres assignatures (Clarke, 2012<\/a>; Hortig\u00fcela-Alcal\u00e1 et al., 2022<\/a>; Larsson et al., 2011<\/a>; Lynch et al., 2022<\/a>). Aix\u00f2 es deu no nom\u00e9s a la separaci\u00f3 sexual en el desenvolupament del curr\u00edculum (Clarke, 2012<\/a>), molt predominant en altres pa\u00efsos, sin\u00f3 al refor\u00e7 dels estereotips masculins i femenins que proporciona una EF associada a l\u2019esport (Dev\u00eds-Dev\u00eds et al., 2005<\/a>; S\u00e1nchez-Hern\u00e1ndez et al., 2022<\/a>). Aix\u00ed mateix, aquesta assignatura empara constantment actituds negatives cap a l\u2019ampli grup de persones LGB, a causa de la reproducci\u00f3 de valors heteronormatius i les actituds conservadores que resulten excloents, hostils i sexistes (Ayvazo i Sutherland, 2009<\/a>; Landi et al., 2020<\/a>; Larsson et al., 2011<\/a>; S\u00e1enz-Macana i Dev\u00eds-Dev\u00eds, 2020<\/a>). Tanmateix, dins del conjunt LGB, s\u2019ha evidenciat com les experi\u00e8ncies per part de les estudiants lesbianes tendeixen a ser menys negatives que les dels alumnes gais (Landi et al., 2020<\/a>; M\u00fcller i B\u00f6hlke, 2023<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, la forta influ\u00e8ncia de les activitats de base esportiva en l\u2019EF privilegia la masculinitat hegem\u00f2nica i aquelles activitats en les quals els adolescents i homes joves solen destacar (Gill et al., 2010<\/a>; lisahunter, 2019<\/a>). La feminitat, en canvi, queda relegada a un segon pla en una EF on l\u2019ensenyament no est\u00e0 orientat a les adolescents dones i l\u2019alumnat no hegem\u00f2nic (Berg i Kokkonen, 2022<\/a>; Forestier i Larsson, 2023<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Des d\u2019aquesta perspectiva, l\u2019homof\u00f2bia resultant de l\u2019heteronormativitat no nom\u00e9s afecta l\u2019alumnat LGB, sin\u00f3 tamb\u00e9 tots els adolescents homes que desafien els estereotips convencionals del seu g\u00e8nere, amena\u00e7ant de degradar-los a l\u2019estatus de \u201cmarietes\u201d (De St\u00e9fano, 2017<\/a>). Per la seva part, totes les dones que destaquen en les classes d\u2019EF s\u00f3n considerades \u201ccamioneres\u201d (Dev\u00eds-Dev\u00eds et al., 2005<\/a>). Com a resultat, l\u2019alumnat LGB i fins i tot l\u2019alumnat heterosexual no hegem\u00f2nic t\u00e9 arguments per t\u00e9mer ser assetjat o discriminat, la qual cosa pot resultar en la seva exclusi\u00f3 i marginaci\u00f3 en el context de l\u2019EF (De St\u00e9fano, 2017<\/a>). En aquest punt, \u00e9s pertinent assenyalar com l\u2019\u00fas de comentaris i insults homof\u00f2bics en l\u2019EF \u00e9s recurrent, aix\u00ed com l\u2019\u00fas de paraules feridores i ofensives amb connotaci\u00f3 sexual (Gill et al., 2010<\/a>; Piedra et al., 2013<\/a>). En el cas de les alumnes, espec\u00edficament, les estudiants lesbianes tendeixen a experimentar aquests insults m\u00e9s per la seva condici\u00f3 de dones que per la seva orientaci\u00f3 sexual (M\u00fcller i B\u00f6hlke, 2023<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquest clima homof\u00f2bic s\u00f3n significatives per al desenvolupament de l\u2019EF. Aix\u00ed, les \u00faltimes enquestes nacionals de clima escolar desenvolupades als Estats Units per la Xarxa d\u2019Educaci\u00f3 de Gais, Lesbianes i Heterosexuals (GLSEN, per les seves sigles en angl\u00e8s) enuncien que el percentatge de l\u2019alumnat LGTBI que evita les classes d\u2019EF al\u00b7legant que se sent inc\u00f2mode o insegur ha augmentat constantment del 31.9\u2006% el 2013 al 40.2\u2006% el 2019 (Kosciw et al., 2013<\/a>; Kosciw et al., 2020<\/a>). En el context brit\u00e0nic, les dades assenyalen que un 14\u2006% de l\u2019alumnat LGB se sent assetjat durant les classes d\u2019EF (Bradlow et al., 2017<\/a>). Espec\u00edficament a Espanya, l\u2019estudi a escala estatal que va analitzar la situaci\u00f3 de l\u2019alumnat LGB en les institucions educatives va evidenciar que l\u2019assetjament escolar homof\u00f2bic porta el 43\u2006% dels estudiants a pensar en el su\u00efcidi, m\u00e9s de la meitat (56\u2006%) a pensar-hi cont\u00ednuament, i el 27\u2006% a pensar-hi de manera sostinguda en el temps (Generelo, 2012<\/a>). Respecte a l\u2019EF, Piedra et al. (2013)<\/a> van constatar comportaments homof\u00f2bics, dades que han estat ratificades recentment per Hortig\u00fcela-Alcal\u00e1 et al. (2022)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

En altres paraules, el clima escolar que experimenta l\u2019alumnat LGB \u00e9s ple de burles constants, insults i exclusi\u00f3 (De St\u00e9fano, 2017<\/a>). Aquest assetjament escolar homof\u00f2bic es considera una agressi\u00f3 prolongada en el temps, que la perpetren amb la intenci\u00f3 de fer mal a la v\u00edctima un o m\u00e9s escolars que tenen una relaci\u00f3 de poder asim\u00e8trica, mentre que la v\u00edctima t\u00e9 dificultat per defensar-se, ja que, en certa manera, est\u00e0 desvalguda davant dels qui l\u2019assetgen (Olweus, 1998<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En aquesta tessitura, el poder i la influ\u00e8ncia que exerceix l\u2019escola en la formaci\u00f3 del car\u00e0cter i la personalitat de l\u2019alumnat \u00e9s notable. Per tant, \u00e9s essencial que el sistema educatiu i el professorat prenguin mesures per eliminar les barreres, la discriminaci\u00f3 i l\u2019assetjament escolar homof\u00f2bic que encara pateix l\u2019alumnat LGB (Hortig\u00fcela-Alcal\u00e1 et al., 2022<\/a>; Piedra et al., 2014<\/a>) i, per a aix\u00f2, \u00e9s prioritari que l\u2019EF deixi de refor\u00e7ar el marc heteronormatiu. Malgrat aquesta situaci\u00f3, l\u2019experi\u00e8ncia de l\u2019alumnat LGB en el context espanyol no ha rebut l\u2019atenci\u00f3 acad\u00e8mica que mereix, per la qual cosa es fa necessari desenvolupar investigacions que aportin llum sobre aquest fet. En aix\u00f2 rau la pertin\u00e8ncia d\u2019aquest estudi, el qual t\u00e9 per objectiu recopilar i interpretar les experi\u00e8ncies d\u2019alumnat LGB a EF, comparant-les amb els seus parells heterosexuals, i atenent especialment els tipus d\u2019assetjament, freq\u00fc\u00e8ncia, participaci\u00f3 i prefer\u00e8ncia pels continguts. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En aquest estudi hi van participar un total de 1,659 persones d\u2019entre 18 i 74 anys de diferents regions d\u2019Espanya. Les dades es van recollir durant 2019 i 2020 i formen part d\u2019un projecte m\u00e9s ampli dissenyat per avaluar les experi\u00e8ncies del col\u00b7lectiu LGTBI en diferents contextos de la seva vida quotidiana. Del total de participants, es van eliminar 670 casos per: a) no haver contestat a les preguntes d\u2019inter\u00e8s; b) identificar-se com a transg\u00e8nere, persona no bin\u00e0ria, o cisg\u00e8nere amb una orientaci\u00f3 sexual diferent d\u2019homosexual (gai o lesbiana), heterosexual o bisexual. Per tant, la mostra final es va compondre de 989 participants amb una edat mitjana de 33.5 anys (DT = 11.1; Rang: 18-74) (Taula 1). A efectes comparatius d\u2019aquest treball, totes les persones van ser cisg\u00e8nere i es van establir 4 subgrups en funci\u00f3 de la seva orientaci\u00f3 sexual: lesbianes, gais, bisexuals i heterosexuals. Tot i que hi ha un equilibri en relaci\u00f3 amb el nombre d\u2019homes i dones participants, s\u2019observen difer\u00e8ncies entre la representativitat segons l\u2019orientaci\u00f3 sexual. El grup m\u00e9s nombr\u00f3s \u00e9s el de gais (47.5\u2006%), que dobla el col\u00b7lectiu de lesbianes (21.3\u2006%) i el de persones bisexuals (18.6\u2006%). El grup de persones heterosexuals \u00e9s minoritari (12.5\u2006%), ja que l\u2019enquesta estava dirigida principalment al col\u00b7lectiu LGTBI.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Participants en l\u2019estudi (<\/em>n = 989).<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Materials i instruments. Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per obtenir les dades es va elaborar un q\u00fcestionari en l\u00ednia a LimeSurvey (versi\u00f3 2.73.1+) amb diferents q\u00fcestions psicosocials relacionades amb les experi\u00e8ncies de les persones LGTBI. A efectes d\u2019aquest treball nom\u00e9s es van recollir dades de preguntes de record relacionades amb l\u2019assetjament rebut en el context educatiu, aix\u00ed com els tipus (f\u00edsic, verbal, gestual, material o cibern\u00e8tic), i amb diverses experi\u00e8ncies esdevingudes en l\u2019assignatura d\u2019EF durant tota la seva etapa d\u2019escolaritzaci\u00f3.
L\u2019assetjament es refereix a les agressions rebudes d\u2019altres persones que van des de la mol\u00e8stia a l\u2019ab\u00fas greu i que poden ser intimidat\u00f2ries i\/o atemptar contra la dignitat personal. Per la seva part, en relaci\u00f3 amb les experi\u00e8ncies a EF, havien de contestar segons una escala Likert sobre la freq\u00fc\u00e8ncia en qu\u00e8 es donaven determinades experi\u00e8ncies (1-Mai fins a 5-Sempre) i el grau d\u2019acord amb diferents afirmacions (1-Totalment en desacord fins a 5-Totalment d\u2019acord). Per exemple, es preguntava sobre la utilitzaci\u00f3 dels vestidors, sobre les estrat\u00e8gies per evitar o participar en l\u2019assignatura o sobre les estrat\u00e8gies metodol\u00f2giques que aplicava el professorat. Tamb\u00e9 se\u2019ls va preguntar pel contingut que consideraven m\u00e9s atractiu en les classes d\u2019EF, donant a escollir entre esports, jocs, expressi\u00f3 corporal, activitats en la naturalesa, condici\u00f3 f\u00edsica i salut o cap.<\/p>\n\n\n\n

Tal com es descriu en un estudi anterior (Dev\u00eds-Dev\u00eds et al., 2022<\/a>), es va accedir a la mostra majorit\u00e0riament a trav\u00e9s de \u223c200 associacions activistes LGTBI espanyoles, que estan compromeses a evitar la discriminaci\u00f3, promoure la visibilitat i protegir els seus drets. A aquestes associacions se\u2019ls va enviar un correu electr\u00f2nic en el qual s\u2019explicava l\u2019objectiu de l\u2019estudi i que contenia un enlla\u00e7 perqu\u00e8, al seu torn, el redistribu\u00efssin entre els seus integrants i personal laboral.<\/p>\n\n\n\n

El q\u00fcestionari, totalment an\u00f2nim i voluntari, tamb\u00e9 es va difondre mitjan\u00e7ant anuncis en xarxes socials (per exemple, Twitter i Facebook). Els materials i procediments van ser aprovats pel Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica del Consell Catal\u00e0 de l\u2019Esport (023\/CEICGC\/2021) com a part d\u2019un projecte conjunt entre grups de recerca de diferents institucions, per garantir els principis \u00e8tics en la recerca social sobre \u00e9ssers humans. El formulari de consentiment informat que autoritza l\u2019equip de recerca a publicar les dades recollides va ser aprovat en l\u00ednia per les persones participants abans d\u2019accedir al q\u00fcestionari.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de les dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les dades es van analitzar amb el programa estad\u00edstic IBM SPSS Statistics 28.0. L\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstica va consistir en el c\u00e0lcul de freq\u00fc\u00e8ncies i percentatges i proves khi quadrat d\u2019independ\u00e8ncia per revelar l\u2019exist\u00e8ncia de difer\u00e8ncies significatives (p <\/em>< .05) segons l\u2019orientaci\u00f3 sexual de la mostra entre les variables d\u2019estudi. Es van calcular els residus tipificats corregits per identificar les categories amb difer\u00e8ncies significatives (\u00b1 1.96). Per determinar la mida de l\u2019efecte es va utilitzar el coeficient Vde Cramer com a mesura de la for\u00e7a de l\u2019associaci\u00f3, on \u2265 .1, \u2265 .3 i \u2265 .5 representen una associaci\u00f3 feble, moderada o forta, respectivament.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Assetjament en el context educatiu<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La Taula 2 presenta els percentatges d\u2019assetjament rebuts per tota la mostra i en funci\u00f3 de la seva orientaci\u00f3 sexual. De manera global, un 48.9\u2006% ha patit assetjament en algun moment de la seva vida i un 39.9\u2006% l\u2019ha patit en l\u2019\u00e0mbit educatiu. En aquest context, l\u2019assetjament que m\u00e9s es produeix \u00e9s el verbal, seguit del gestual, el f\u00edsic i, de manera m\u00e9s residual, el material o el cibern\u00e8tic. En relaci\u00f3 amb l\u2019orientaci\u00f3 sexual, s\u2019han trobat difer\u00e8ncies significatives en tots els tipus d\u2019assetjament all\u00e0 on l\u2019alumnat heterosexual sempre mostra percentatges menors (en alguns casos inexistent, com en l\u2019assetjament educatiu de tipus f\u00edsic o l\u2019educatiu material) en comparaci\u00f3 amb la resta de subgrups amb una orientaci\u00f3 sexual LGB. Mentre que en l\u2019assetjament general les difer\u00e8ncies es donen entre alumnat heterosexual i gai (47 punts percentuals m\u00e9s), en l\u2019assetjament educatiu (i tots els subtipus excepte en el cibern\u00e8tic) les difer\u00e8ncies es donen entre alumnat heterosexual (els que menys en pateixen), alumnes lesbianes (que en pateixen en certa mesura) i alumnes gais (els que m\u00e9s en pateixen). Finalment, en l\u2019assetjament cibern\u00e8tic les difer\u00e8ncies es donen entre l\u2019alumnat bisexual (en pateix un 9.9\u2006%) i l\u2019heterosexual (nom\u00e9s en pateix un 0.9\u2006%).  <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Assetjament rebut per les persones participants en funci\u00f3 de la seva orientaci\u00f3 sexual.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Experi\u00e8ncies en Educaci\u00f3 F\u00edsica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les an\u00e0lisis dutes a terme per identificar difer\u00e8ncies en les experi\u00e8ncies a EF (discriminaci\u00f3, assetjament i\/o elusi\u00f3) de l\u2019alumnat participant en funci\u00f3 de la seva orientaci\u00f3 sexual van resultar significatives en tots els \u00edtems menys en un (prefer\u00e8ncies sobre el contingut d\u2019Expressi\u00f3 Corporal) (Taula 3). Les difer\u00e8ncies sempre es donen entre el col\u00b7lectiu LGB i les persones heterosexuals, la qual cosa demostra que les discriminacions, l\u2019assetjament o evitar l\u2019assignatura sempre afectaven m\u00e9s aquest col\u00b7lectiu que l\u2019alumnat amb una condici\u00f3 sexual heteronormativa. El col\u00b7lectiu amb experi\u00e8ncies m\u00e9s negatives \u00e9s el dels gais, que presenten resultats molt desfavorables en pr\u00e0cticament tots els \u00edtems. Per contra, les dades obtingudes per les alumnes lesbianes queden molt a prop o fins i tot s\u00f3n superiors en alguna ocasi\u00f3 a les declarades per les persones heterosexuals. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Difer\u00e8ncies en la freq\u00fc\u00e8ncia en qu\u00e8 experimentaven diverses situacions a Educaci\u00f3 F\u00edsica segons l\u2019orientaci\u00f3 sexual de l\u2019alumnat. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Qu\u00e8 passava als vestidors?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb l\u2019\u00fas dels vestidors, el 31.1\u2006% de l\u2019alumnat gai mai no els utilitzava en finalitzar les sessions, en comparaci\u00f3 amb el 17.9\u2006% d\u2019alumnat heterosexual. A m\u00e9s, mentre que pr\u00e0cticament el 65\u2006% de l\u2019alumnat heterosexual es desvestia sempre o gaireb\u00e9 sempre davant dels seus companys i companyes, en el cas de l\u2019alumnat LGB aquest percentatge no supera el 48.1%.<\/p>\n\n\n\n

Qui evitava m\u00e9s l\u2019EF?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En general, el col\u00b7lectiu LGB era m\u00e9s propens a presentar excuses o motius per evitar la pr\u00e0ctica de l\u2019assignatura d\u2019EF, en comparaci\u00f3 amb la resta de companys i companyes heterosexuals, encara que hi ha excepcions. Per exemple, els percentatges d\u2019alumnat heterosexual (76.4\u2006%) i d\u2019alumnes lesbianes (71.6\u2006%) que mai no fingien tenir una lesi\u00f3 per evitar l\u2019assignatura s\u00f3n significativament m\u00e9s grans que per al col\u00b7lectiu d\u2019alumnes gais (59.4\u2006%) o l\u2019alumnat bisexual (56.2\u2006%). Oblidar el material tamb\u00e9 era una altra estrat\u00e8gia per evitar fer EF que resulta estad\u00edsticament significativa entre lesbianes, gais, bisexuals. Un 3.8\u2006% dels alumnes gais declaren haver-la utilitzat sempre o gaireb\u00e9 sempre mentre que un 28.9\u2006% de les alumnes lesbianes i un 45.9\u2006% de l\u2019alumnat bisexual l\u2019utilitzava de tant en tant. Entre aquelles persones que s\u00ed que comen\u00e7aven les sessions, tamb\u00e9 hi havia un percentatge que claudicava i acabava abans de finalitzar-les. Aquesta estrat\u00e8gia era significativament m\u00e9s utilitzada de tant en tant per l\u2019alumnat gai (en un 45.5\u2006% dels casos) que per les alumnes lesbianes (en un 26.5\u2006% dels casos). Tanmateix, algunes de les persones participants en aquest estudi preferien evitar l\u2019enfrontament amb el o la docent d\u2019EF optant directament per fer campana i no acudir presencialment a les classes. En aquest cas, les difer\u00e8ncies es donen entre els qui ho feien de tant en tant, concretament entre els alumnes gais (en un 27.9\u2006% dels casos) i les alumnes lesbianes (en un 14.7\u2006% dels casos). A m\u00e9s, en relaci\u00f3 amb els percentatges de participaci\u00f3 en excursions i activitats extraescolars relacionades amb l\u2019EF, mentre que el 74.8\u2006% de l\u2019alumnat heterosexual i el 72.5\u2006% de les alumnes lesbianes hi assistia pr\u00e0cticament sempre, els percentatges per a aquest \u00edtem es redueixen al 65.9\u2006% per a l\u2019alumnat bisexual i al 44.9\u2006% per als alumnes gais. Totes aquestes estrat\u00e8gies i abs\u00e8ncies empreses per evitar participar en l\u2019assignatura podrien influir en certa manera en els percentatges de suspens assenyalats per la mostra estudiada. Mentre que per al 84.3\u2006% de l\u2019alumnat heterosexual i per al 82.9\u2006% de les lesbianes suspendre EF no passava mai, per als alumnes gais aquest percentatge era del 64.9\u2006%. De fet, per a un 31.1\u2006% era habitual suspendre EF de tant en tant.  <\/p>\n\n\n\n

Com influ\u00efa la pr\u00e0ctica docent en l\u2019alumnat?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 hi ha aspectes metodol\u00f2gics concernents a les pr\u00e0ctiques pedag\u00f2giques dutes a terme pel professorat d\u2019EF que discriminaven el col\u00b7lectiu LGB. El professorat seleccionava menys l\u2019alumnat gai que l\u2019heterosexual o alumnes lesbianes per fer demostracions de les activitats. Concretament, un 25.2\u2006% de l\u2019alumnat heterosexual i un 23.2\u2006% de les alumnes lesbianes declara haver estat escollit sempre o gaireb\u00e9 sempre en comparaci\u00f3 amb el 6.8\u2006% de l\u2019alumnat gai. En aquest cas, el 37\u2006% de l\u2019alumnat gai declara que mai no era escollit. A m\u00e9s, tamb\u00e9 es troben difer\u00e8ncies entre el mateix alumnat a l\u2019hora d\u2019oferir-se voluntari per fer les demostracions. En aquest sentit, un 39.8\u2006% de l\u2019alumnat heterosexual i un 37\u2006% de les alumnes lesbianes s\u2019oferia sempre o gaireb\u00e9 sempre, mentre que nom\u00e9s ho feia el 18.7\u2006% de l\u2019alumnat gai. Finalment, tamb\u00e9 hi ha difer\u00e8ncies en relaci\u00f3 amb ser les \u00faltimes persones escollides quan es formaven equips (ja fos pel professorat o pels mateixos companys\/es). Mentre que aix\u00f2 no passava mai per al 39.3\u2006% de les alumnes lesbianes i el 38.5\u2006% de l\u2019alumnat heterosexual, el percentatge baixa un 13.2\u2006% per a l\u2019alumnat gai. De fet, un 34.5\u2006% d\u2019ells patia aquesta desagradable situaci\u00f3 sempre o gaireb\u00e9 sempre. <\/p>\n\n\n\n

Insults <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Respecte a l\u2019assetjament verbal rebut a EF per ra\u00f3 de la seva orientaci\u00f3 sexual, s\u2019observen difer\u00e8ncies significatives entre l\u2019alumnat. Si ens atenim a la situaci\u00f3 en la qual s\u2019afirma no haver rebut insults mai, el percentatge varia segons que l\u2019alumnat es defineixi com a gai (31.5\u2006%), bisexual (50.8\u2006%) o heterosexual (78\u2006%). De fet, cap persona heterosexual no declara haver rebut insults sempre o gaireb\u00e9 sempre. <\/p>\n\n\n\n

Prefer\u00e8ncies per determinats continguts<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Finalment, en relaci\u00f3 amb la implicaci\u00f3 en determinats continguts en les classes d\u2019EF, emergeixen difer\u00e8ncies significatives en els continguts relacionats amb esports col\u00b7lectius, per\u00f2 no en els d\u2019expressi\u00f3 corporal. Concretament, un 66.4\u2006% de les alumnes lesbianes declara haver-se implicat sempre o gaireb\u00e9 sempre en esports d\u2019equip en comparaci\u00f3 amb el 58.5\u2006% de l\u2019alumnat heterosexual i el 23.6\u2006% de l\u2019alumnat gai. Igualment, la prova khi quadrat realitzada per analitzar el contingut d\u2019EF m\u00e9s atractiu segons l\u2019orientaci\u00f3 sexual de l\u2019alumnat (Taula 4) va mostrar difer\u00e8ncies significatives (X2<\/sup>(15<\/sub>) <\/sub><\/em>= 49.094, p <\/em>< .001, V de Cramer = .226). Els residus tipificats corregits van indicar que Esports era un contingut m\u00e9s atractiu per a les lesbianes i l\u2019alumnat heterosexual (59.6 i 49.6\u2006%, respectivament) que per als gais (16.5\u2006%). A m\u00e9s, el percentatge m\u00e9s alt de prefer\u00e8ncia del contingut de Jocs el va obtenir l\u2019alumnat gai (28.1\u2006%) en comparaci\u00f3 amb les alumnes lesbianes (13.9\u2006%) i l\u2019alumnat heterosexual (10.9\u2006%). El contingut d\u2019Expressi\u00f3 corporal va ser aquell de qu\u00e8 menys gaudien les alumnes lesbianes (nom\u00e9s escollit pel 4.8\u2006%) i en relaci\u00f3 amb Activitats a la natura, els gais van ser els qui m\u00e9s el van triar (en un 27.7\u2006%) en comparaci\u00f3 amb les lesbianes (nom\u00e9s el van escollir el 12\u2006%). Respecte al tractament de Condici\u00f3 f\u00edsica i salut, no es van obtenir difer\u00e8ncies segons el grup de comparaci\u00f3. Finalment, el percentatge m\u00e9s alt que no va escollir cap contingut com el m\u00e9s atractiu en les classes d\u2019EF va ser el dels alumnes gais, concretament un 7.8\u2006%. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Contingut d\u2019EF m\u00e9s atractiu segons el col\u00b7lectiu.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En l\u00ednies generals, encara que tant l\u2019alumnat com el professorat percep l\u2019ambient en els centres escolars espanyols com a tranquil (De St\u00e9fano, 2017<\/a>), s\u2019hi poden fer algunes matisacions. Aix\u00ed, diversos estudis i altres textos reflexius han apuntat a l\u2019EF com una assignatura que fomenta els valors masculins associats a l\u2019esport, se sustenta en l\u2019heteronormativitat i crea un context poc respectu\u00f3s amb les diversitats sexuals (Clarke, 2012<\/a>; Gill et al., 2010<\/a>; Hortig\u00fcela-Alcal\u00e1 et al., 2022<\/a>; Larsson et al., 2011<\/a>; S\u00e1enz-Macana i Devis-Dev\u00eds, 2020<\/a>). D\u2019aquesta manera, el clima homof\u00f2bic que es respira margina, d\u2019una manera o altra, el col\u00b7lectiu de l\u2019alumnat LGTBI i fa que les seves experi\u00e8ncies associades a aquesta assignatura siguin com a m\u00ednim poc gratificants (Hortig\u00fcela-Alcal\u00e1 et al., 2022<\/a>; Kosciw et al., 2020<\/a>; Lynch et al., 2022<\/a>). Tot i aix\u00ed, tenint com a punt de refer\u00e8ncia l\u2019orientaci\u00f3 sexual, s\u2019han corroborat les troballes d\u2019estudis anteriors, en els quals les estudiants lesbianes tenen experi\u00e8ncies menys hostils a EF (M\u00fcller i B\u00f6hlke, 2023<\/a>) o en \u00e0mbits esportius (Soler-Prat et al., 2022<\/a>). En aquest sentit, les noves dades serveixen per continuar avaluant l\u2019EF i el seu paper educatiu. Segons aquestes, no sembla que la situaci\u00f3 sigui molt encoratjadora i, malgrat aven\u00e7os significatius, com en l\u2019\u00fas d\u2019un llenguatge inclusiu (Piedra et al., 2013<\/a>; S\u00e1enz-Macana i Dev\u00eds-Dev\u00eds, 2020<\/a>), la voluntat del professorat per crear espais segurs (S\u00e1enz-Macana i Dev\u00eds-Dev\u00eds, 2020<\/a>) o la incipient formaci\u00f3 permanent del professorat en mat\u00e8ria de diversitat (Piedra et al., 2014<\/a>), la percepci\u00f3 de l\u2019alumnat en moltes ocasions continua sent preocupant. Es despr\u00e8n, doncs, que la percepci\u00f3 d\u2019un clima respectu\u00f3s a les nostres aules es deu m\u00e9s a la normalitzaci\u00f3 i invisibilitzaci\u00f3 de l\u2019homof\u00f2bia que a la seva erradicaci\u00f3 (De St\u00e9fano, 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, la comparaci\u00f3 de tots els \u00edtems entre les experi\u00e8ncies que diu haver viscut l\u2019alumnat heterosexual en relaci\u00f3 amb els i les alumnes amb una orientaci\u00f3 sexual diferent no deixa lloc a dubtes: l\u2019EF continua privilegiant l\u2019alumnat que compleix uns est\u00e0ndards concrets (Lynch et al., 2022<\/a>), associats a una masculinitat hegem\u00f2nica, com es despr\u00e8n de la revisi\u00f3 de S\u00e1enz-Macana i Dev\u00eds-Dev\u00eds (2020)<\/a>. En paraules de lisahunter (2019)<\/a>, l\u2019EF continua reproduint valors notablement conservadors.<\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, es destaca la difer\u00e8ncia en moltes de les puntuacions entre les alumnes lesbianes i els alumnes gais. En general, les alumnes lesbianes tenen experi\u00e8ncies satisfact\u00f2ries, fins al punt de superar en molts \u00edtems l\u2019alumnat heterosexual. Si concretem, s\u00f3n els alumnes gais els que pitjor ho passen a EF, tant als vestidors com a l\u2019hora de fer de \u201cmodels\u201d o de ser escollits en la formaci\u00f3 de grups. Aquest fet respon al sistema heteronormatiu que propugna que ser heterosexual \u00e9s el que \u00e9s \u201cnatural\u201d, mentre que l\u2019homosexualitat contradiu aquesta associaci\u00f3, i la dels homes \u00e9s una tra\u00efci\u00f3 a l\u2019hegemonia de la masculinitat (Borrillo, 2001<\/a>). Aquests arguments expliquen per qu\u00e8 l\u2019alumnat homosexual, especialment el gai, desplega diferents estrat\u00e8gies per poder absentar-se de l\u2019EF o, en cas que hi sigui present, no participar-hi, com han recollit abans Hortig\u00fcela-Alcal\u00e1 et al. (2022)<\/a>. I \u00e9s que l\u2019homof\u00f2bia \u00e9s travessada pel g\u00e8nere, i aquesta variable \u00e9s la que explica per qu\u00e8 els gais pateixen m\u00e9s assetjament que les seves companyes de classe, com han testificat altres estudis abans (Ayvazo i Sutherland, 2009<\/a>; Morrow i Gill, 2003<\/a>). Per tant, s\u2019ha verificat que l\u2019heteronormativitat funciona de manera diferent segons el g\u00e8nere, i que les viv\u00e8ncies de les lesbianes difereixen de les de les seves contraparts gais. \u00c9s essencial recon\u00e8ixer que les experi\u00e8ncies de les persones LGBTI no s\u00f3n uniformes ni en l\u2019EF (Landi, 2020<\/a>; M\u00fcller i B\u00f6hlke, 2023<\/a>) ni en l\u2019entorn esportiu (Soler-Prat et al., 2022<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Aquest clima d\u2019homof\u00f2bia, sigui aquesta manifesta o impl\u00edcita, es materialitza, per exemple, en la formaci\u00f3 de grups (Hortig\u00fcela-Alcal\u00e1 et al., 2022<\/a>), ja que \u00e9s aqu\u00ed on s\u2019observen les afinitats que es creen. Aix\u00ed, el fet que l\u2019alumnat percebut \u201cmenys h\u00e0bil\u201d i\/o \u201ctra\u00efdor\u201d al seu sexe sigui escollit en \u00faltim lloc \u00e9s un bon reflex de la seva situaci\u00f3 en l\u2019entramat de relacions socials entre l\u2019alumnat. I \u00e9s aqu\u00ed on els alumnes gais s\u00f3n els m\u00e9s perjudicats. Darrere d\u2019aix\u00f2 es troba la naturalitzaci\u00f3 d\u2019unes maneres d\u2019actuar que, com en el cas de la formaci\u00f3 de grups mitjan\u00e7ant la tria a trav\u00e9s de \u201ccapitans\u201d, refor\u00e7a el curr\u00edculum ocult i perpetua les discriminacions (Martos-Garc\u00eda et al., 2023<\/a>), en aquest cas d\u2019\u00edndole homof\u00f2bica. <\/p>\n\n\n\n

Un altre factor important que explica la relaci\u00f3 problem\u00e0tica entre l\u2019alumnat no heterosexual i l\u2019EF \u00e9s la prefer\u00e8ncia que t\u00e9 sobre cada tipus de continguts. Aix\u00ed, mentre l\u2019alumnat heterosexual es decanta per la pr\u00e0ctica d\u2019esports, els alumnes gais prefereixen els jocs i les activitats a la natura, continguts menys reglats i amb una c\u00e0rrega de masculinitat inferior. Aquesta associaci\u00f3 refor\u00e7a l\u2019argument de la masculinitat hegem\u00f2nica, per la qual els alumnes aprenen a identificar-se amb l\u2019agressivitat, les activitats intenses o el contacte, i allunyar-se d\u2019aquests valors est\u00e0 vist com una transgressi\u00f3 a l\u2019ordre sexe-g\u00e8nere (Larsson et al., 2011<\/a>). Aquesta masculinitat est\u00e0 representada en l\u2019EF pels esports, mentre que la resta de les activitats, com la dansa o l\u2019expressi\u00f3 corporal, estan considerades m\u00e9s adequades per a all\u00f2 femen\u00ed (S\u00e1nchez-Hern\u00e1ndez et al., 2022<\/a>). Potser per aix\u00f2 aquestes \u00faltimes s\u00f3n objecte de rebuig per part de les alumnes lesbianes, ja que per a elles pot significar una manera de fugir d\u2019aquests estereotips. Sigui com sigui, l\u2019EF continua reproduint els estereotips de g\u00e8nere (Hortig<\/a>\u00fcela-Alcal\u00e1 et al., 2022<\/a>), en aquest cas, en clara intersecci\u00f3 amb l\u2019orientaci\u00f3 sexual.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, voldr\u00edem destacar algunes limitacions de l\u2019estudi. En primer lloc, no s\u2019ha fet una an\u00e0lisi en funci\u00f3 de la identitat de g\u00e8nere de les persones participants. Mentre que, a trav\u00e9s de l\u2019orientaci\u00f3 sexual de gais i lesbianes podem obtenir alguna comparaci\u00f3 entre homes i dones, aix\u00f2 no passa entre les persones participants bisexuals i heterosexuals. La perspectiva de g\u00e8nere i interseccional s\u2019hauria de tenir en compte a l\u2019hora d\u2019abordar les experi\u00e8ncies de les persones durant la seva escolaritzaci\u00f3. En segon lloc, i encara que no afecta a nivell estad\u00edstic, la proporci\u00f3 entre els diferents col\u00b7lectius hauria de ser m\u00e9s equilibrada. En tercer lloc, es tracta d\u2019un estudi retrospectiu fet amb persones amb un ampli rang d\u2019edat, per la qual cosa el record de les experi\u00e8ncies viscudes durant la seva escolaritzaci\u00f3 es pot veure alterat en alguns casos.  <\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les dades presentades ratifiquen l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un clima homof\u00f2bic, tal com han reportat altres estudis publicats anteriorment. Aquest fet podria estar agreujat per la recurrent orientaci\u00f3 esportiva de l\u2019EF i les decisions del professorat, la qual cosa se suggereix com una l\u00ednia de recerca futura. En aquest cas, les dades, a m\u00e9s, detallen com aquest clima afecta el desenvolupament de la mateixa assignatura, per exemple, a l\u2019hora de formar els grups o de les prefer\u00e8ncies per uns continguts o d\u2019altres. En aquest sentit, les alumnes lesbianes mostren que tenen menys dificultats que els alumnes gais, que sembla que \u201ctraeixin\u201d l\u2019hegemonia masculina. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, els alumnes gais despleguen diferents estrat\u00e8gies per no participar-hi.<\/p>\n\n\n\n

Per tot aix\u00f2, es fa pertinent a) reflexionar sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies de la manera de fer dels i les docents i fer autocr\u00edtica, b) atendre les vexacions i discriminacions per l\u2019orientaci\u00f3 sexual, i c) intentar millorar la formaci\u00f3 inicial i permanent del professorat, com a via per construir una EF que respongui millor a la diversitat de l\u2019alumnat. <\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest treball s\u2019ha desenvolupat gr\u00e0cies al finan\u00e7ament de l\u2019Ag\u00e8ncia Estatal d\u2019Investigaci\u00f3 (Ministeri de Ci\u00e8ncia i Innovaci\u00f3), amb el codi de l\u2019ajuda: PID2019-108630RAI00\/AEI\/10.13039\/ 501100011033.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Malgrat els aven\u00e7os legals i de respecte envers les persones LGTBI, la seva situaci\u00f3 en el sistema educatiu \u00e9s encara problem\u00e0tica, ja que pateixen discriminacions de diversa \u00edndole. Aquest clima escolar homof\u00f2bic \u00e9s encara m\u00e9s intens a Educaci\u00f3 F\u00edsica, ateses les peculiaritats d\u2019aquesta assignatura, sobretot per la seva orientaci\u00f3 t\u00e8cnica i afinitat pels continguts […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[11341,11341],"tags":[11004,4163,4463,6206,11003,11005],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>","Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>","Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>"]},"tags":{"linked":["assetjament escolar<\/a>","discriminaci\u00f3<\/a>","diversitat<\/a>","formaci\u00f3 docent<\/a>","heteronormativitat<\/a>","homof\u00f2bia<\/a>"],"unlinked":["assetjament escolar<\/span>","discriminaci\u00f3<\/span>","diversitat<\/span>","formaci\u00f3 docent<\/span>","heteronormativitat<\/span>","homof\u00f2bia<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 2 anys ago","modified":"Updated 2 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 29 mar\u00e7 2024","modified":"Updated on 26 juny 2024"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 29 mar\u00e7 2024 10:20","modified":"Updated on 26 juny 2024 11:16"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/64086\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=64086"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/64086\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":64886,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/64086\/revisions\/64886\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=64086"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=64086"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=64086"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}