{"id":64080,"date":"2024-03-29T10:16:24","date_gmt":"2024-03-29T10:16:24","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=64080"},"modified":"2024-06-26T11:13:27","modified_gmt":"2024-06-26T11:13:27","slug":"ambits-de-leducacio-fisica-i-rols-de-lespecialista-sensibles-a-les-demandes-socials-contemporanies","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/ambits-de-leducacio-fisica-i-rols-de-lespecialista-sensibles-a-les-demandes-socials-contemporanies\/","title":{"rendered":"\u00c0mbits de l’educaci\u00f3 f\u00edsica i rols de l\u2019especialista sensibles a les demandes socials contempor\u00e0nies"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La transformaci\u00f3 social contempor\u00e0nia exigeix una escola innovadora per afrontar les noves demandes formatives. L\u2019objectiu principal de la recerca fou recollir l\u2019opini\u00f3 dels especialistes en educaci\u00f3 f\u00edsica, docents de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria, en relaci\u00f3 amb una proposta actualitzada d\u2019\u00e0mbits d\u2019intervenci\u00f3 educativa i dels rols conseq\u00fcents a assumir. La mostra va estar formada per 209 especialistes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica en un estudi descriptiu de disseny mixt. Es va administrar un q\u00fcestionari quantitatiu en escala de Likert per avaluar la proposta de 5 \u00e0mbits i de 5 rols. Les correlacions de Pearson de les puntuacions d\u2019ambdues escales en relaci\u00f3 amb les puntuacions totals del q\u00fcestionari van ser positives i fortes (rq\u00fcestionari-\u00e0mbit<\/sub>=.884, p<\/em> < .001 i rq\u00fcestionari-rols<\/sub>=.858, p<\/em> < .001), i la fiabilitat total dels \u00edtems va ser bona (\u03b1 = <\/em>0.756). Complement\u00e0riament, el 30.6\u2006% de la mostra (64) va emplenar volunt\u00e0riament un q\u00fcestionari qualitatiu d\u2019opini\u00f3 narrativa. En tots els \u00e0mbits i rols, la nota m\u00e0xima va ser l\u2019elecci\u00f3 amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia i destaquen, respectivament, l\u2019Activitat f\u00edsica i salut (77.99\u2006%) i la Doc\u00e8ncia (86.6\u2006%). No es va obtenir significaci\u00f3 estad\u00edstica en relaci\u00f3 amb el g\u00e8nere ni amb els anys d\u2019experi\u00e8ncia, per\u00f2 els \u00e0mbits van ser sensibles a les etapes educatives. En coher\u00e8ncia, les respostes narratives mostraven percepcions positives sobre la proposta d\u2019\u00e0mbits i de rols. Malgrat la irrupci\u00f3 de noves responsabilitats contempor\u00e0nies en la disciplina, els especialistes continuen emfatitzant una educaci\u00f3 f\u00edsica que promogui l\u2019activitat f\u00edsica i la salut des de la responsabilitat docent.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> activitat f\u00edsica i aprenentatge<\/span>, activitat f\u00edsica i salut<\/span>, alfabetitzaci\u00f3 motriu<\/span>, corpore\u00eftat<\/span>, esport i societat<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La definici\u00f3 epistemol\u00f2gica de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica ha estat un tema de debat de l\u2019especialista en la seva comprensi\u00f3 subjectiva del contingut i en la millor manera de transferir-lo (Depaepe et al., 2013<\/a>). La mat\u00e8ria ha abocat m\u00e9s esfor\u00e7os a la metodologia que no pas a la concreci\u00f3 n\u00edtida dels continguts, que sovint no determinen qu\u00e8 cal aprendre, sin\u00f3 que s\u2019intueixen a partir d\u2019uns objectius vagament definits (Nyberg i Larsson, 2014<\/a>). Des d\u2019una perspectiva hol\u00edstica, si l\u2019alumne no connecta significativament amb el contingut, el seu aprenentatge disminuir\u00e0 (Dyson, 2014<\/a>). Seguint Ca\u00f1abate et al. (2018)<\/a>, l\u2019escola actual hauria de basar l\u2019aprenentatge en la motricitat, la cognici\u00f3, l\u2019empatia i la seguretat emocional. L\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica potenciaria la creativitat mitjan\u00e7ant projectes interdisciplinaris amb la dansa i les arts. Si la mat\u00e8ria es redueix a comportament motor sense incidir en les disciplines essencials que garanteixin una comprensi\u00f3 global del moviment hum\u00e0 (fisiologia, pedagogia, hist\u00f2ria, sociologia…), els especialistes no promouran la reflexi\u00f3 cultural que dona sentit a les pr\u00e0ctiques (Backman i Barker, 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La Carta Internacional de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, l\u2019Activitat F\u00edsica i l\u2019Esport <\/em>(UNESCO, 2015a<\/a>) introdu\u00efa la igualtat de g\u00e8nere, la no-discriminaci\u00f3 i la inclusi\u00f3 social, a m\u00e9s de la sostenibilitat de l\u2019esport. Paral\u00b7lelament, l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de Qualitat<\/em> (UNESCO, 2015b<\/a>) destacava que l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica ha de suscitar una participaci\u00f3 per a tota la vida i que l\u2019ensenyament s\u2019havia d\u2019encomanar a personal qualificat. L\u2019\u00e8mfasi en els valors \u00e8tics fonamenta una educaci\u00f3 f\u00edsica de qualitat que garanteix l\u2019alfabetitzaci\u00f3 i la vida c\u00edvica, l\u2019assoliment acad\u00e8mic, la inclusi\u00f3 social que superi estereotips i el desenvolupament de la salut org\u00e0nica. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019estudi Making Physical Education Dynamic and Inclusive for 2030<\/em> (OECD, 2019<\/a>), que analitzava els curr\u00edculums d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica de 18 pa\u00efsos, va mostrar 4 \u00e0mbits d\u2019intervenci\u00f3: jocs i esports (individuals i d\u2019equip), activitats de recreaci\u00f3 i lleure a l\u2019aire lliure, habilitats motrius, dansa i expressi\u00f3 r\u00edtmica i continguts de salut i benestar. <\/p>\n\n\n\n

La recent Carta Europea de l\u2019Esport<\/em> (Consell Europeu, 2021<\/a>) ha remarcat que els \u00e9ssers humans tenen el dret inalienable d\u2019accedir a l\u2019esport en un entorn saludable, tant dins com fora dels centres escolars. L\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica i l\u2019esport s\u00f3n essencials per al desenvolupament personal, ja que garanteixen els drets a la salut, a l\u2019educaci\u00f3, a la cultura i a la participaci\u00f3 en la vida comunit\u00e0ria. Epistemol\u00f2gicament, l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica procurar\u00e0 la pr\u00e0ctica esportiva, l\u2019alfabetitzaci\u00f3 motriu i la condici\u00f3 f\u00edsica amb l\u2019objectiu d\u2019adquirir capacitats motrius de base i un rendiment adient amb les pr\u00f2pies capacitats. <\/p>\n\n\n\n

Als Estats Units, l\u2019Associaci\u00f3 Nacional per a l\u2019Esport i l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica (NASPE)<\/a> va publicar al 2008 Comprehensive School Physical Activity Programs (CSPAP)<\/em>, per promocionar l\u2019activitat f\u00edsica des de prim\u00e0ria. El programa, revisat al 2013 per la Society of Health and Physical Educators (SHAPE America), impulsava una educaci\u00f3 f\u00edsica de qualitat i la promoci\u00f3 de l\u2019activitat f\u00edsica escolar per refor\u00e7ar els objectius acad\u00e8mics de la mat\u00e8ria. Especialment dirigit a la salut p\u00fablica, el programa recomanava 60 minuts diaris d\u2019activitat f\u00edsica moderada-vigorosa per a infants i adolescents (Elliott et al., 2022<\/a>), malgrat que els efectes de la seva implementaci\u00f3 mostraven resultats moderadament optimistes. Mattson et al. (2020)<\/a> van demostrar els efectes positius d\u2019un programa CSPAP de promoci\u00f3 de l\u2019activitat f\u00edsica a l\u2019escola despr\u00e9s de 36 setmanes. <\/p>\n\n\n\n

Els successius canvis en el sistema educatiu per compet\u00e8ncies de l\u2019estat espanyol esdevinguts des del 2006 han modelat els curr\u00edculums en l\u2019aplicabilitat del coneixement i en la seva transversalitat. En el per\u00edode 2007-2022, l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica s\u2019havia organitzat en blocs de continguts molt estables, com ara condici\u00f3 f\u00edsica i salut, expressi\u00f3 corporal, esports i activitats f\u00edsiques recreatives al medi natural. Tanmateix, la darrera revisi\u00f3 curricular (Departament d\u2019Educaci\u00f3, 2022<\/a>) mant\u00e9 la fermesa de la vida activa i saludable, per\u00f2 suavitza la pres\u00e8ncia de l\u2019esport i de l\u2019expressi\u00f3 corporal per donar pas a sabers m\u00e9s actuals sobre gesti\u00f3 emocional o sostenibilitat dels espais de pr\u00e0ctica.  <\/p>\n\n\n\n

La revisi\u00f3 documental exposada permet la definici\u00f3 dels \u00e0mbits de la proposta. Per \u201calfabetitzaci\u00f3 motriu\u201d s\u2019ha ent\u00e8s l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019un bagatge motor que permet\u00e9s a les persones interactuar amb \u00e8xit en el seu entorn natural i social (Edwards et al., 2017<\/a>), al mateix temps que l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica ha de reivindicar una corpore\u00eftat aliena a les tradicions dualistes (Gonz\u00e1lez i Sep\u00falveda, 2021<\/a>). La neuroci\u00e8ncia ha emfatitzat l\u2019activitat f\u00edsica com un marc privilegiat per a l\u2019aprenentatge i ha destacat les demandes cognitives impl\u00edcites en la motricitat (Pesce et al., 2016<\/a>). L\u2019educaci\u00f3 en valors de l\u2019esport mitjan\u00e7ant m\u00faltiples situacions gestuals i t\u00e0ctiques no apareixen en la simple pr\u00e0ctica, sin\u00f3 en la seva incid\u00e8ncia pedag\u00f2gica, que li atorga sentit (Philpot et al., 2021<\/a>). Finalment, les innombrables evid\u00e8ncies dels beneficis saludables de l\u2019activitat f\u00edsica regular en l\u2019adolesc\u00e8ncia (Julian et al., 2022<\/a>) han d\u2019implicar l\u2019escola com l\u2019escenari \u00f2ptim per a la seva promoci\u00f3 (Bentsen et al., 2022<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En aquesta l\u00ednia, els decrets curriculars per compet\u00e8ncies han emfatitzat l\u2019orientaci\u00f3 i la promoci\u00f3 de l\u2019activitat f\u00edsica als centres educatius. A escala estatal, l\u2019anterior Reial decret 1105\/2014<\/a> (art. 6, elementos transversales del curr\u00edculo<\/em>) incidia que l\u2019activitat f\u00edsica i la dieta equilibrada havien de ser h\u00e0bits dels alumnes. El centre havia de promoure la pr\u00e0ctica di\u00e0ria de l\u2019esport i l\u2019exercici f\u00edsicdurant la jornada escolar, seguint les recomanacions dels organismes competents. Malauradament, s\u2019especificava que el disseny de les mesures a aplicar havia de ser assumit pel professorat amb especialitzaci\u00f3 adequada, sense fer refer\u00e8ncia expl\u00edcita a l\u2019especialista en Educaci\u00f3 F\u00edsica. Recentment, a Catalunya, el Decret 175\/2022<\/a>, de l\u2019educaci\u00f3 b\u00e0sica (Annex 1, Compet\u00e8ncies clau i perfil competencial de sortida<\/em>), destaca el repte de desenvolupar h\u00e0bits de vida saludable a partir de la comprensi\u00f3 del funcionament de l\u2019organisme.<\/p>\n\n\n\n

Per definir una educaci\u00f3 f\u00edsica ajustada a les demandes de la societat contempor\u00e0nia, el principal objectiu de l\u2019article ha estat demanar l\u2019opini\u00f3 dels especialistes en relaci\u00f3 amb una proposta d\u2019\u00e0mbits d\u2019intervenci\u00f3 educativa en la l\u00ednia dels documents de refer\u00e8ncia consultats, emfatitzant tamb\u00e9 llurs responsabilitats en la seva implementaci\u00f3. Com a objectius secundaris, es volia saber si aquesta valoraci\u00f3 seria significativament diferent en funci\u00f3 del g\u00e8nere, anys de dedicaci\u00f3 a la doc\u00e8ncia i etapa educativa.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019estudi ha aplicat una recerca descriptiva transversal de disseny mixt (Mixed methods research<\/em>), que integra un enfocament principal quantitatiu, complementat per un enfocament qualitatiu (Creswell i Plano, 2017<\/a>), que s\u2019ha comprovat que s\u00f3n plenament adequats en la recerca de les ci\u00e8ncies de l\u2019activitat f\u00edsica i l\u2019esport (Casta\u00f1er et al., 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La mostra intencional no probabil\u00edstica va estar formada per 209 especialistes d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de Catalunya. La difusi\u00f3 per a la participaci\u00f3 va anar a c\u00e0rrec del Col\u00b7legi de Professionals de l\u2019Activitat F\u00edsica i de l\u2019Esport de Catalunya (COPLEFC), que centralitzava i organitzava les demandes de presentacions als col\u00b7lectius que hi van mostrar inter\u00e8s (universitats, associacions, congressos i escoles). Tots els participants van respondre la part quantitativa de l\u2019estudi i nom\u00e9s 64 (30.6\u2006%) van respondre la part qualitativa. Respecte del g\u00e8nere, hi havia 129 participants masculins (62.2\u2006%) i 79 participants femenines (37.8\u2006%). Respecte dels anys de dedicaci\u00f3 a la doc\u00e8ncia, la major part tenien m\u00e9s de 12 anys d\u2019experi\u00e8ncia (59.1\u2006%). Respecte de l\u2019etapa professional, 124 participants eren mestres d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria (59.3\u2006%) i 85 professors d\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria (40.7\u2006%). <\/p>\n\n\n\n

Els principis \u00e8tics exigibles van ser garantits amb l\u2019explicaci\u00f3 pr\u00e8via de l\u2019estudi a tots els participants, als quals se\u2019ls va demanar el consentiment informat i se\u2019ls va garantir la protecci\u00f3 de llur identitat personal. La instituci\u00f3 promotora de la recerca va ser el mateix COPLEFC mitjan\u00e7ant un projecte de col\u00b7laboraci\u00f3 cient\u00edfica universitari. <\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van programar 15 presentacions presencials a diferents indrets de Catalunya, de les quals nom\u00e9s se\u2019n van fer 11, at\u00e8s el confinament obligatori per la COVID-19. A partir d\u2019aquell moment, l\u2019obtenci\u00f3 de dades va esdevenir virtual. L\u2019obtenci\u00f3 de dades presencial es feia a continuaci\u00f3 d\u2019una exposici\u00f3 d\u2019uns 45 minuts on s\u2019explicava el projecte, la instituci\u00f3 promotora i, sobretot, s\u2019animava a la participaci\u00f3 dels especialistes per validar la proposta, que es feia mitjan\u00e7ant enlla\u00e7os als q\u00fcestionaris a trav\u00e9s del m\u00f2bil o port\u00e0til. A partir del confinament sanitari, es van habilitar els q\u00fcestionaris en l\u00ednia, acompanyats d\u2019un v\u00eddeo explicatiu del projecte, i es va organitzar una videoconfer\u00e8ncia oberta a tots els interessats. <\/p>\n\n\n\n

Instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van dissenyar dos q\u00fcestionaris ad hoc<\/em>. Un de quantitatiu basat en una escala de Likert i un de qualitatiu que demanava argumentaci\u00f3 personal sobre els \u00edtems avaluats. Per arribar als dos q\u00fcestionaris definitius i garantir-ne la validesa del contingut, es van fer successives modificacions de millora del q\u00fcestionari original en funci\u00f3 de la informaci\u00f3 obtinguda en la prova pilot realitzada al Centre de Recursos Pedag\u00f2gics de Badalona amb la participaci\u00f3 de 50 especialistes d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, i sobre la base de l\u2019opini\u00f3 de 3 experts (2 professors universitaris de Pedagogia de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i un inspector del Departament d\u2019Educaci\u00f3 de la mateixa especialitat). <\/p>\n\n\n\n

Q\u00fcestionari quantitatiu.<\/em> Estava compost per tres parts diferenciades. La primera part recollia informaci\u00f3 personal: g\u00e8nere, etapa professional i anys de dedicaci\u00f3 a la doc\u00e8ncia. La segona part avaluava els \u00e0mbits d\u2019intervenci\u00f3 educativa de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, concretats en cinc \u00edtems: alfabetitzaci\u00f3 motriu, corpore\u00eftat, activitat f\u00edsica i aprenentatge, esport i societat i, per acabar, activitat f\u00edsica i salut. La tercera part avaluava el rol de l\u2019especialista en Educaci\u00f3 F\u00edsica, categoria que tamb\u00e9 es concretava en cinc \u00edtems diferenciats: organitzar i impartir doc\u00e8ncia, potenciar una visi\u00f3 de l\u2019escola des de la corpore\u00eftat, promoure i assessorar sobre accions globalitzadores, promoure l\u2019activitat f\u00edsica en el centre educatiu i, finalment, vetllar per l\u2019orientaci\u00f3 correcta de les activitats f\u00edsiques. <\/p>\n\n\n\n

Els \u00edtems es responien en una escala de Likert en un rang de cinc opcions, que anava des d\u20191 \u201cAbsolutament en desacord\u201d fins a 5 \u201cTotalment d\u2019acord\u201d. Es va aplicar l\u2019estad\u00edstic \u03b1 de Cronbach per mesurar la fiabilitat o consist\u00e8ncia interna de tots els \u00edtems que el conformen. Prenent els valors de .70 com a \u201cacceptables\u201d i valors de .80 com a \u201cbons\u201d (Navarro i Foxcroft, 2019<\/a>), la fiabilitat del q\u00fcestionari en la seva totalitat, considerant els 10 \u00edtems, va ser bona (\u03b1 =.756). <\/p>\n\n\n\n

Q\u00fcestionari qualitatiu. <\/em>Per facilitar l\u2019argumentaci\u00f3 cr\u00edtica dels participants, la part qualitativa es responia despr\u00e9s del q\u00fcestionari quantitatiu, quan ja es coneixien els \u00edtems. Consistia en dues preguntes obertes en les quals es demanava per escrit la valoraci\u00f3 global dels cinc \u00e0mbits d\u2019intervenci\u00f3 educativa i el paper de l\u2019especialista, sobre la base del text seg\u00fcent: \u201cValora globalment el plantejament dels \u00e0mbits d\u2019intervenci\u00f3 (o els rols de l\u2019especialista). Exposa les teves idees principals, destaca els \u00e0mbits m\u00e9s rellevants i fes-nos les propostes de millora que consideris.\u201d  <\/em><\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi quantitativa es va dur a terme mitjan\u00e7ant el programa estad\u00edstic Jamovi, versi\u00f3 2.2.5, de lliure acc\u00e9s. Malgrat que l\u2019escala de Likert minimitza les difer\u00e8ncies entre les opcions de resposta, de manera que es pot aplicar una an\u00e0lisi quantitativa, aquest article tractar\u00e0 els \u00edtems com a variables categ\u00f2riques, calculant els estad\u00edstics com a taules de freq\u00fc\u00e8ncia. Conceptes com \u201calfabetitzaci\u00f3 motriu\u201d, \u201ccorpore\u00eftat\u201d o \u201cglobalitzaci\u00f3 dels continguts\u201d s\u00f3n essencialment de naturalesa qualitativa. <\/p>\n\n\n\n

Els 10 \u00edtems van ser sotmesos a una an\u00e0lisi univariable de m\u00faltiples categories. Es va fer servir la prova \u03c7\u00b2 Chi-square_Goodness Of Fit Test<\/em> per comprovar si la freq\u00fc\u00e8ncia observada es corresponia amb la freq\u00fc\u00e8ncia esperada. Aquest test ha d\u2019assumir freq\u00fc\u00e8ncies esperades suficientment elevades, per sobre de 5, o que el 80\u2006% d\u2019aquestes estiguin per sobre de 5. Com que les avaluacions de Likert m\u00e9s baixes no van ser escollides amb la freq\u00fc\u00e8ncia m\u00ednima, es van haver de recategoritzar les variables en tres \u00edtems definitius que complien l\u2019assumpci\u00f3 estad\u00edstica del test: al valor 3 de cada \u00edtem se li van afegir les freq\u00fc\u00e8ncies observades dels valors 1 i 2. A partir d\u2019aquesta recategoritzaci\u00f3, es van demanar freq\u00fc\u00e8ncies esperades id\u00e8ntiques per cada un dels tres \u00edtems (.333) i un interval de confian\u00e7a del 95\u2006%.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, cadascun dels 10 \u00edtems van ser sotmesos tamb\u00e9 a una an\u00e0lisi bivariable en relaci\u00f3 amb el g\u00e8nere, els anys d\u2019experi\u00e8ncia professional i l\u2019\u00e0mbit professional dels participants. En aquest cas es va fer servir la prova Bivariable_Chi Squared Test of Association<\/em>, i es va haver de recategoritzar la variable \u201canys d\u2019experi\u00e8ncia professional\u201d. De les cinc categories que presentava el q\u00fcestionari (0-3, 4-6, 7-9, 10-12 i +12 anys d\u2019experi\u00e8ncia), l\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstica es va sintetitzar en 3 categories: 0-6, 7-12 i +12. Es va demanar un interval de confian\u00e7a del 95\u2006%. Quan existia significaci\u00f3 estad\u00edstica, es va calcular la mida de l\u2019efecte o for\u00e7a de l\u2019associaci\u00f3 mitjan\u00e7ant l\u2019estad\u00edstic V de Cramer, amb un rang que va des de 0 (gens) a 1 (perfecte). <\/p>\n\n\n\n

Finalment, es van aplicar coeficients de correlaci\u00f3 de Pearson entre les puntuacions totals del q\u00fcestionari quantitatiu i les puntuacions espec\u00edfiques d\u2019ambdues escales (\u00e0mbits d\u2019intervenci\u00f3 i rols de l\u2019especialista).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi qualitativa del contingut de les respostes escrites es va fer des d\u2019una doble aproximaci\u00f3 deductiva-inductiva. D\u2019una banda, les respostes a la pregunta oberta referent als \u00e0mbits d\u2019intervenci\u00f3 educativa esvan analitzar utilitzant els cinc \u00edtems com a categories pr\u00e8viament establertes. D\u2019altra banda, les respostes a la pregunta oberta sobre el rol de l\u2019especialista es van analitzar partint d\u2019un enfocament inductiu en el qual les categories van emergir de les mateixes dades textuals analitzades.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Resultats estad\u00edstics<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En aplicar la prova\u03c7\u00b2 Chi-square_Goodness Of Fit Test<\/em> tant per a la variable \u201c\u00e0mbits d\u2019intervenci\u00f3 educativa\u201d com per a la variable \u201crols de l\u2019especialista\u201d, es van trobar difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives en les avaluacions de tots els \u00edtems (Taula 1).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u03c7\u00b2 Chi-square_Goodness Of Fit Test<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En tots els \u00edtems dels \u00e0mbits d\u2019intervenci\u00f3, la nota m\u00e0xima en l\u2019escala de Likert (5) va ser l\u2019elecci\u00f3 amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia, i en tots els casos per sobre del 50\u2006%: Activitat f\u00edsica i salut (77.99\u2006%), Activitat f\u00edsica i aprenentatge (60.3\u2006%), Alfabetitzaci\u00f3 motriu (58.9\u2006%), Esport i societat (57.42\u2006%) i Corpore\u00eftat (51.2\u2006%). De la mateixa manera, en tots els \u00edtems dels rols de l\u2019especialista, la nota m\u00e0xima en l\u2019escala de Likert (5) va ser l\u2019elecci\u00f3 amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia, ordenades de la manera seg\u00fcent: Doc\u00e8ncia (86.6\u2006%), Promoure l\u2019activitat f\u00edsica al centre educatiu (76.56\u2006%), Orientaci\u00f3 correcta de les activitats f\u00edsiques (63.16\u2006%) i, en darrer lloc, les dues \u00faniques que no assoleixen el 50\u2006% d\u2019eleccions, Escola i corpore\u00eftat i Accions globalitzadores, ambdues amb id\u00e8ntica freq\u00fc\u00e8ncia (45.5\u2006%). <\/p>\n\n\n\n

En aplicar la prova Bivariable_Chi Squared Test of Association <\/em>nom\u00e9s es van trobar associacions significatives entre el g\u00e8nere i l\u2019\u00edtem Escola i corpore\u00eftat (\u03c7\u00b2 (2) = 8.53; p<\/em> =.014), i entre l\u2019etapa educativa i 4 \u00edtems de l\u2019\u00e0mbit d\u2019intervenci\u00f3, com ara Alfabetitzaci\u00f3 motriu (\u03c7\u00b2 (2) = 11.1; p<\/em> =.004), Corpore\u00eftat (\u03c7\u00b2 (2) = 6.74; p<\/em> =.034), Esport i societat (\u03c7\u00b2 (2) = 13.1; p<\/em> =.001), i Activitat f\u00edsica i salut (\u03c7\u00b2 (2) = 6.97; p<\/em> =.031). En canvi, l\u2019altre \u00edtem d\u2019aquest bloc, l\u2019Activitat f\u00edsica i l\u2019aprenentatge, no va resultar significatiu (Taula 2). Per a tots els \u00edtems estad\u00edsticament significatius, es va considerar la for\u00e7a de l\u2019associaci\u00f3 amb la V de Cramer, que sempre va resultar feble (G\u00e8nere \u2013 Corpore\u00eftat i Escola = .202; Etapa educativa i Alfabetitzaci\u00f3 motriu = .231; Etapa educativa i Corpore\u00eftat = .180; Etapa educativa i Esport i societat = .251 i Etapa educativa i Activitat f\u00edsica i salut = .183).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Bivariable <\/em>\u03c7\u00b2 Chi Squared Test of Association <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En l\u00ednies generals, l\u2019an\u00e0lisi bivariable va mostrar que no hi havia significaci\u00f3 estad\u00edstica en relaci\u00f3 amb el g\u00e8nere (exceptuant-ne nom\u00e9s l\u2019\u00edtem Escola i corpore\u00eftat) ni tampoc respecte dels anys d\u2019experi\u00e8ncia professional. Els \u00edtems dels \u00e0mbits d\u2019intervenci\u00f3 educativa s\u00ed que es van mostrar sensibles a les etapes educatives dels especialistes.<\/p>\n\n\n\n

La matriu de correlacions de Pearson va donar valoracions positives i fortes entre les puntuacions totals del q\u00fcestionari i les puntuacions de cada escala (rq\u00fcestionari-\u00e0mbit<\/sub> = .884, p<\/em> < .001 i rq\u00fcestionari-rols<\/sub> = .858, p<\/em> < .001). <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi qualitativa<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de les respostes qualitatives va permetre explorar amb m\u00e9s profunditat l\u2019opini\u00f3 dels participants sobre la proposta presentada. En coher\u00e8ncia amb les valoracions quantitatives, les respostes narratives van mostrar percepcions positives sobre els \u00e0mbits d\u2019intervenci\u00f3 i els rols. <\/p>\n\n\n\n

En refer\u00e8ncia als \u00e0mbits d\u2019intervenci\u00f3, es destacava la necessitat d\u2019una implementaci\u00f3 de car\u00e0cter hol\u00edstic i transversal. Els participants van remarcar la complementarietat dels cinc \u00edtems (\u201cTots 5 \u00e0mbits d\u2019intervenci\u00f3 de l\u2019EF s\u00f3n igual d\u2019importants i es complementen els uns als altres\u201d – Participant 25), i la seva aplicaci\u00f3 com a aprenentatge fonamental per al participant (\u201cSobretot estic d\u2019acord en una EF que serveixi per a la vida\u201d – Participant 22). <\/p>\n\n\n\n

Va emergir el valor del treball coordinat entre diferents disciplines. En aquest sentit, es va destacar la import\u00e0ncia que l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica se sustenti en altres \u00e0rees d\u2019aprenentatge (\u201cPersonalment crec que tots els \u00e0mbits de l\u2019EF s\u00f3n importants de treballar i que a la vegada haurien de ser treballats des dels altres \u00e0mbits per tal de refor\u00e7ar la import\u00e0ncia de l\u2019EF en els infants de totes les edats\u201d – Participant 27). Tanmateix, van destacar el potencial de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica per complementar l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019aprenentatges d\u2019altres \u00e0mbits (\u201cConsidero l\u2019EF com una \u00e0rea capa\u00e7 d\u2019intervenir en diferents \u00e0mbits d\u2019aprenentatge dels nostres infants, no solament en els aspectes relacionats amb les habilitats motrius\u201d – Participant 54). Tamb\u00e9 es van emfasitzar les compet\u00e8ncies emocionals del participant: \u201cAfegiria el cos i les emocions\u201d – Participant 46, o \u201cVeig interessant la introducci\u00f3 d\u2019un nou \u00e0mbit. Aquest \u00e0mbit tindria com a objectiu dotar l\u2019alumnat de recursos psicol\u00f2gics, d\u2019empoderament, autoconeixement, gesti\u00f3 de les emocions, gesti\u00f3 de conflictes, cohesi\u00f3 social, etc.\u201d – Participant 32.<\/p>\n\n\n\n

Alguns participants van destacar la necessitat d\u2019una conscienciaci\u00f3 general (\u201cTrobo a faltar que hi ha poca consci\u00e8ncia del poder d\u2019aprenentatge que tenim i per tant caldria conscienciar-ne la poblaci\u00f3 en general, per\u00f2 moltes vegades els mateixos professionals\u201d – Participant 20) i espec\u00edfica del centre educatiu (\u201cHauria de canviar la mentalitat dels professors del claustre cap a una de m\u00e9s oberta a la globalitat\u201d – Participant 44). <\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 s\u2019identificava la necessitat d\u2019una reflexi\u00f3 cr\u00edtica conjunta entre tots els professionals de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica (\u201cCrec important prendre consci\u00e8ncia que com a professionals de l\u2019EF tenim una alfabetitzaci\u00f3 concreta, i sovint \u00e9s molt esbiaixada i limitada\u201d – Participant 17) i unificar criteris dins la disciplina mateixa (\u201cTampoc ajuda gens no tenir unes l\u00ednies b\u00e0siques de treball comunes per cursos… Un cos acad\u00e8mic on sustentar-nos. Les compet\u00e8ncies s\u00f3n molt generals i cada un fa el que pot. Aix\u00f2 no passa en altres assignatures\u201d – Participant 12). <\/p>\n\n\n\n

En refer\u00e8ncia al rol de l\u2019especialista, l\u2019an\u00e0lisi qualitativa inductiva va permetre agrupar les respostes dels participants al voltant de dues categories. En primer lloc, els participants van fer una valoraci\u00f3 global positiva del rol de l\u2019especialista. Es va identificar una tend\u00e8ncia a prioritzar la tasca \u201cd\u2019organitzar i impartir doc\u00e8ncia\u201d com a labor principal de la qual es podien derivar accions relacionades amb la resta de tasques (\u201cOrganitzar i impartir la doc\u00e8ncia de l\u2019\u00e0rea d\u2019EF \u00e9s la nostra prioritat. Ara b\u00e9, la resta d\u2019\u00e0mbits d\u2019intervenci\u00f3 afavoreixen el primer objectiu\u201d – Participant 11). Tanmateix, es defensava una visi\u00f3 de l\u2019especialista com a agent actiu en l\u2019educaci\u00f3 de les persones: no \u00e9s igual activitat f\u00edsica i educaci\u00f3 f\u00edsica. En aquest sentit, van destacar la import\u00e0ncia de concebre l\u2019especialista com a professional transformador de la realitat local i social (\u201cImpulsar el vincle entre l\u2019escola i l\u2019entorn social amb voluntat transformadora, cr\u00edtica i humanista\u201d – Participant 17).<\/p>\n\n\n\n

En segon lloc, es van identificar respostes destinades a transmetre la necessitat de recon\u00e8ixer i valorar el paper de l\u2019especialista en educaci\u00f3 f\u00edsica. La posici\u00f3 que actualment ocupa aquest professional en relaci\u00f3 amb altres professionals \u00e9s percebuda com un impediment per al desenvolupament satisfactori de les seves compet\u00e8ncies (\u201cTu pots voler fer molt, per\u00f2 si ning\u00fa t\u2019acompanya, et quedes sol\u201d- Participant 21). En coher\u00e8ncia, algunes respostes emfasitzen la import\u00e0ncia de comptar amb professionals implicats i formats, per tal de garantir una disciplina de qualitat (\u201cPer mi \u00e9s cabdal, \u00e9s la necessitat de bons professionals que dignifiquin la professi\u00f3 i que la visquin amb la passi\u00f3 i energia necess\u00e0ries per a aquest canvi de paradigma\u201d – Participant 10). Tal com s\u2019observa a les respostes, el rol de l\u2019especialista ha de ser defensat tant per part dels mateixos professionals (\u201cEl docent ha d\u2019intentar fer visible la seva tasca i que no sembli que aix\u00f2 ho podria fer qualsevol\u201d – Participant 49) com per part de l\u2019organitzaci\u00f3 del mateix centre educatiu (\u201cNo pot ser que a la nostra escola els monitors de b\u00e0squet, per exemple, siguin alumnes d\u2019ESO sense cap tipus de formaci\u00f3\u201d – Participant 64).<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Respecte de l\u2019objectiu principal de l\u2019estudi, es pot afirmar que els especialistes en educaci\u00f3 f\u00edsica valoren absolutament com a correctes els 10 \u00edtems proposats, tots ells amb significaci\u00f3 estad\u00edstica i coherentment alineats amb les demandes dels principals organismes internacionals (UNESCO, 2015 a<\/a> i b<\/a>; OECD, 2019<\/a>; Consell Europeu, 2021<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

De tota manera, malgrat els intents de modernitzar la mat\u00e8ria, els pilars segueixen sent la doc\u00e8ncia i l\u2019activitat f\u00edsica per a la salut. Efectivament, atenent la freq\u00fc\u00e8ncia de la nota m\u00e0xima en l\u2019escala de Likert, l\u2019\u00e0mbit m\u00e9s valorat \u00e9s l\u2019activitat f\u00edsica i la salut, un 17.69\u2006% per damunt del marc privilegiat dels aprenentatges. El rol m\u00e9s destacat segueix sent la doc\u00e8ncia, un 10.1\u2006% per damunt de la promoci\u00f3 de l\u2019activitat f\u00edsica en els centres. Es podria pensar que l\u2019EF segueix sent poc permeable a les demandes (Kirk, 2012<\/a>), constatant que els \u00e0mbits m\u00e9s innovadors s\u00f3n menys valorats. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019aclaparadora acceptaci\u00f3 de l\u2019activitat f\u00edsica per a la salut referma el reconeixement de la mat\u00e8ria, que inclou els rols de promoci\u00f3 i orientaci\u00f3 de la salut (Romero et al., 2021<\/a>). L\u2019escola incrementa l\u2019activitat f\u00edsica a l\u2019esbarjo, intercala per\u00edodes d\u2019activitat f\u00edsica reparadors sobre l\u2019organisme i promou despla\u00e7aments actius des de la llar (Mahar et al., 2006<\/a>). Malgrat que la majoria de curr\u00edculums inclouen compet\u00e8ncies vinculades a la salut, els estudis demostren escassa incid\u00e8ncia de l\u2019activitat f\u00edsica desenvolupada en la mat\u00e8ria sobre el total d\u2019exercici dels adolescents (Arboix et al., 2022<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Destaca la bona valoraci\u00f3 de l\u2019activitat f\u00edsica com a marc privilegiat d\u2019aprenentatges i en la seva responsabilitat en l\u2019alfabetitzaci\u00f3 motriu. En aquest sentit, es reporten evid\u00e8ncies positives de l\u2019activitat f\u00edsica sobre les funcions executives i sobre la mem\u00f2ria (\u00c1lvarez et al., 2017<\/a>). Paral\u00b7lelament, la correcta adquisici\u00f3 de patrons de moviment contribueix al coneixement corporal, la realitzaci\u00f3 personal, l\u2019expressivitat i les relacions socials (Edwards et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Sobta l\u2019escassa valoraci\u00f3 de l\u2019esport fins i tot en les valoracions qualitatives. L\u2019esport apareix cont\u00ednuament als mitjans de comunicaci\u00f3 no sempre reflectint comportaments exemplars (Shields et al., 2018<\/a>). Cal una cultura esportiva com a practicants i consumidors per aplicar a la vida quotidiana els valors nobles que l\u2019identifiquen (Wallhead et al., 2020<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

La corpore\u00eftat esdev\u00e9 la gran desconeguda a l\u2019escola i obt\u00e9 les valoracions m\u00e9s baixes, fet destacable quan els participants eren especialistes. L\u2019escola dualista no preveu l\u2019activitat motora com a educaci\u00f3 intel\u00b7lectual i la mant\u00e9 separada de les mat\u00e8ries cl\u00e0ssicament cognoscitives. Altrament, les noves tend\u00e8ncies refermen el cos com a nucli de la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional que es gestiona a trav\u00e9s de la pr\u00e0ctica motriu (Quin et al., 2017<\/a>). El nou curr\u00edculum competencial d\u2019EF a Catalunya (Departament d\u2019Educaci\u00f3, 2022<\/a>) remarca l\u2019educaci\u00f3 emocional vinculada a la corpore\u00eftat que revalora una definici\u00f3 integral de la individualitat humana i se\u2019n fan ress\u00f2 les mateixes valoracions qualitatives de l\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, la manca de definici\u00f3 dels \u00e0mbits resulta inc\u00f2moda a l\u2019especialista m\u00e9s acad\u00e8mic. Uns \u00e0mbits d\u2019intervenci\u00f3 poc definits impliquen que cada especialista els interpreti segons la seva subjectivitat i que les propostes educatives puguin ser molt variables. L\u2019especialista acad\u00e8mic voldria una millor concreci\u00f3 dels continguts, que facilitarien un treball cooperatiu m\u00e9s s\u00f2lid, perqu\u00e8 tots els participants utilitzarien narratives similars (Decorby et al., 2005<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

El fet que la doc\u00e8ncia sigui responsabilitat del professor especialista a secund\u00e0ria, i que a prim\u00e0ria el mestre generalista se\u2019n pugui responsabilitzar, pot crear disfuncions en el projecte pedag\u00f2gic. Les argumentacions qualitatives destaquen la pr\u00f2pia responsabilitat del docent per prestigiar el reconeixement social de la mat\u00e8ria, habitualment sospitosa en les seves aportacions a les demandes socials (Viscione et al., 2019<\/a>). Un bon exemple \u00e9s la crida a vincular l\u2019escola amb la societat des d\u2019una perspectiva humanista. En aquest sentit, Garc\u00eda et al. (2023)<\/a> van destacar que el foment dels valors esdev\u00e9 un factor cr\u00edtic del rol docent, que afavoreix la conviv\u00e8ncia, el desenvolupament emocional i l\u2019assoliment integral d\u2019un estil de vida saludable. <\/p>\n\n\n\n

Sabent que el sistema educatiu vigent est\u00e0 emfatitzant els projectes interdisciplinaris, resulta que la globalitzaci\u00f3 dels continguts obt\u00e9 la pitjor valoraci\u00f3. Contr\u00e0riament, les reflexions qualitatives dels especialistes insisteixen a promoure activitats interdisciplin\u00e0ries que mesclin diversos \u00e0mbits i buscar les connexions de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica amb altres mat\u00e8ries, fet que en refor\u00e7aria la transversalitat (Sol\u00e0, 2021<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb els objectius secundaris, s\u2019afirma que els \u00e0mbits d\u2019intervenci\u00f3 educativa no s\u00f3n sensibles ni al g\u00e8nere ni als anys de doc\u00e8ncia. En canvi, s\u00ed que ho s\u00f3n a les etapes educatives, com a expressi\u00f3 de les diferents expectatives entre mestres i professors (D\u2019Elia, 2019<\/a>). Aquest fet \u00e9s especialment significatiu quan els nous curr\u00edculums fan esment d\u2019una educaci\u00f3 b\u00e0sica conjunta que aglutina la formaci\u00f3 tant de prim\u00e0ria com de secund\u00e0ria (Jones i Green, 2017<\/a>). El rol de l\u2019especialista \u00e9s poc sensible a les variables analitzades, i nom\u00e9s mostra difer\u00e8ncies de g\u00e8nere en relaci\u00f3 amb l\u2019\u00edtem Corporalitat. De fet, la variable Anys de doc\u00e8ncia acaba no sent gens significativa, malgrat que el 59.1\u2006% tenia m\u00e9s de 12 anys d\u2019experi\u00e8ncia professional.  <\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Sobre la base d\u2019un disseny mixt (Mixed methods research<\/em>), s\u2019ha demostrat la un\u00e0nime acceptaci\u00f3 dels \u00e0mbits d\u2019intervenci\u00f3 i dels rols conseq\u00fcents a assumir per part de l\u2019especialista en educaci\u00f3 f\u00edsica, on destaca respectivament la doc\u00e8ncia i l\u2019activitat f\u00edsica per a la salut. Malgrat l\u2019actual sistema educatiu competencial, les propostes globalitzadores encara s\u2019han d\u2019enfortir, juntament amb el tractament de la corpore\u00eftat i l\u2019educaci\u00f3 emocional des de l\u2019escola. Els \u00e0mbits d\u2019intervenci\u00f3 s\u2019han mostrat sensibles a les etapes educatives, per\u00f2 no s\u2019han trobat difer\u00e8ncies quant a g\u00e8nere o als anys de dedicaci\u00f3. Aix\u00f2 fa pensar que els \u00e0mbits d\u2019intervenci\u00f3 s\u2019haurien de reconsiderar per no fer-los generalitzables a les etapes de prim\u00e0ria i de secund\u00e0ria.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum La transformaci\u00f3 social contempor\u00e0nia exigeix una escola innovadora per afrontar les noves demandes formatives. L\u2019objectiu principal de la recerca fou recollir l\u2019opini\u00f3 dels especialistes en educaci\u00f3 f\u00edsica, docents de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria, en relaci\u00f3 amb una proposta actualitzada d\u2019\u00e0mbits d\u2019intervenci\u00f3 educativa i dels rols conseq\u00fcents a assumir. La mostra va estar formada per 209 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[11341],"tags":[10992,10990,10991,10993,10994],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>"]},"tags":{"linked":["activitat f\u00edsica i aprenentatge<\/a>","activitat f\u00edsica i salut<\/a>","alfabetitzaci\u00f3 motriu<\/a>","corpore\u00eftat<\/a>","esport i societat<\/a>"],"unlinked":["activitat f\u00edsica i aprenentatge<\/span>","activitat f\u00edsica i salut<\/span>","alfabetitzaci\u00f3 motriu<\/span>","corpore\u00eftat<\/span>","esport i societat<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 2 anys ago","modified":"Updated 2 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 29 mar\u00e7 2024","modified":"Updated on 26 juny 2024"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 29 mar\u00e7 2024 10:16","modified":"Updated on 26 juny 2024 11:13"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/64080\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=64080"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/64080\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":64957,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/64080\/revisions\/64957\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=64080"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=64080"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=64080"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}