{"id":63382,"date":"2024-01-29T11:51:20","date_gmt":"2024-01-29T11:51:20","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/caracteristicas-psicologicas-relacionadas-con-el-deporte-diferencias-entre-deportistas-con-y-sin-discapacidad\/"},"modified":"2024-04-04T10:23:43","modified_gmt":"2024-04-04T10:23:43","slug":"caracteristiques-psicologiques-relacionades-amb-lesport-diferencies-entre-esportistes-amb-discapacitat-i-sense","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/caracteristiques-psicologiques-relacionades-amb-lesport-diferencies-entre-esportistes-amb-discapacitat-i-sense\/","title":{"rendered":"Caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques relacionades amb l\u2019esport: difer\u00e8ncies entre esportistes amb discapacitat i sense"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019estudi dels esports adaptats i de la psicologia de l\u2019esport ha adquirit una gran import\u00e0ncia, tant per al p\u00fablic en general com per a la comunitat cient\u00edfica. Tot i aix\u00ed, hi ha un nombre limitat d\u2019estudis que comparin les caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques dels esportistes amb discapacitat (EAD) i els esportistes sense discapacitat (ESD). Els objectius d\u2019aquest estudi eren: (1) comparar les caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques entre EAD i ESD; i (2) analitzar la compet\u00e8ncia esportiva (inexperts davant experts) i el tipus d\u2019esport (individual davant esports en equip). Es va fer un estudi quantitatiu amb un disseny associatiu-comparatiu, en el qual van participar 200 esportistes d\u2019ambd\u00f3s sexes (Medat<\/sub> = 28.6 \u00b1 10.2). Del total de participants, 88 eren EAD (Medat<\/sub> = 34.7 \u00b1 10.7) i 114 eren ESD (Medat<\/sub> = 23.8 \u00b1 6.6). Els resultats, obtinguts mitjan\u00e7ant ANOVA factorial, van revelar que els EAD estan m\u00e9s motivats i mostren una millor cohesi\u00f3 d\u2019equip en comparaci\u00f3 amb els ESD. Les conclusions es van mantenir fins i tot tenint en compte la compet\u00e8ncia i el tipus d\u2019esport. Aquests resultats contribueixen a conscienciar sobre les opinions esbiaixades o estereotipades i a promoure una participaci\u00f3 esportiva m\u00e9s gran dins de la comunitat d\u2019EAD. En conclusi\u00f3, hi ha difer\u00e8ncies en la motivaci\u00f3 i la cohesi\u00f3 d\u2019equip en favor dels EAD.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> cohesi\u00f3 d\u2019equip<\/span>, compet\u00e8ncia<\/span>, pluridiscapacitat<\/span>, psicologia de l\u2019esport<\/span>, psicolog\u00eda del deporte<\/span>, psicolog\u00eda del deporte<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els Jocs Paral\u00edmpics han rebut una cobertura medi\u00e0tica m\u00e9s \u00e0mplia que en anys anteriors, per\u00f2 hi continua havent llacunes que dificulten la participaci\u00f3 de les persones amb discapacitat en activitats f\u00edsiques i esportives (Burns et al., 2019<\/a>; Smith et al., 2016<\/a>). En relaci\u00f3 amb el corpus d\u2019estudis realitzats sobre esportistes sense discapacitat, s\u00f3n pocs els estudis que s\u2019han dut a terme en diverses disciplines cient\u00edfiques sobre la interacci\u00f3 de les persones amb discapacitat, dins del context de l\u2019activitat f\u00edsica i l\u2019esport. La psicologia de l\u2019esport \u00e9s una \u00e0rea que ha rebut una atenci\u00f3 relativament baixa (Burns et al., 2019<\/a>; Martin et al., 2020<\/a>; Smith et al., 2016<\/a>). Si b\u00e9 hi ha alguns estudis pioners sobre la psicologia de l\u2019esport i les persones amb discapacitat (Henschen et al., 1992<\/a>; Sherrill, 1990<\/a>; Sherrill i Rainbolt, 1988<\/a>), el panorama actual est\u00e0 marcat per una tend\u00e8ncia prometedora. La perspectiva actual \u00e9s encoratjadora, gr\u00e0cies a l\u2019auge de la recerca dedicada a la intersecci\u00f3 entre l\u2019esport i les persones amb discapacitat (Mar\u00edn-Suelves i Ramon-Llin, 2021<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Les persones amb discapacitat solen practicar esports per fomentar els vincles socials i gaudir de m\u00e9s oportunitats de socialitzaci\u00f3 (Aitchison et al., 2022<\/a>). Alguns estudis previs han indicat que la participaci\u00f3 en esports adaptats s\u2019associa a una millora de la qualitat de vida i de la identitat com a esportista (Groff et al., 2009<\/a>), fet que ajuda a combatre els estereotips negatius lligats a la discapacitat (Kittson et al., 2013<\/a>). Aix\u00ed mateix, l\u2019entorn esportiu facilita les connexions socials i la integraci\u00f3, la qual cosa condueix a una sensaci\u00f3 de llibertat i a un canvi de paradigmes respecte als estereotips actuals (Aitchison et al., 2022<\/a>; McVeigh et al., 2009<\/a>). Hi ha altres beneficis importants, com la millora del nivell general de salut i benestar (Aitchison et al., 2022<\/a>). Per exemple, les persones amb discapacitat que practiquen esport, independentment del seu nivell competitiu, manifesten una millor qualitat de vida en comparaci\u00f3 amb les que no en practiquen (Groff et al., 2009<\/a>). A m\u00e9s, la pr\u00e0ctica esportiva es relaciona amb una reducci\u00f3 dels s\u00edmptomes de canvis d\u2019humor, ansietat i depressi\u00f3 en comparaci\u00f3 amb els s\u00edmptomes de persones amb discapacitat que no fan esport (Tasiemski i Brewer, 2011<\/a>). L\u2019esport exerceix un paper en el foment de l\u2019autoconfian\u00e7a, l\u2019autoestima i el desenvolupament de compet\u00e8ncies (Smith i Sparkes, 2012<\/a>), i promou les estrat\u00e8gies d\u2019afrontament i la resili\u00e8ncia (Lins et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Fins ara, s\u2019han identificat nombrosos efectes beneficiosos de la participaci\u00f3 en esports. No obstant aix\u00f2, l\u2019\u00edndex de la participaci\u00f3 esportiva \u00e9s significativament inferior entre les persones amb discapacitat respecte a les persones sense discapacitat (Zhang et al., 2021<\/a>). La baixa participaci\u00f3 en esports per part de les persones amb discapacitat es pot atribuir a les diverses barreres a qu\u00e8 s\u2019enfronten. Aquestes barreres inclouen factors com la falta de temps o motivaci\u00f3, les condicions meteorol\u00f2giques desfavorables, el suport inadequat dels companys, les actituds socials negatives, l\u2019acc\u00e9s limitat a la informaci\u00f3 sobre oportunitats per fer esport, els problemes secundaris que comporta el dolor f\u00edsic i les limitacions per motius de salut, els obstacles estructurals de l\u2019entorn, la falta d\u2019adaptaci\u00f3 dels equips i instal\u00b7lacions esportives, els problemes de transport, els habitatges inaccessibles i la falta de suport qualificat de professionals de les ci\u00e8ncies de l\u2019esport, entre d\u2019altres (Jaarsma et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Hi ha diversos models te\u00f2rics que proporcionen marcs explicatius per comprendre els nivells de participaci\u00f3 i les barreres a qu\u00e8 s\u2019enfronten les persones amb discapacitat en l\u2019esport (Martin et al., 2020<\/a>). Per exemple, el model m\u00e8dic se centra en l\u2019individu i considera la discapacitat una \u201cmalaltia\u201d o una afecci\u00f3 m\u00e8dica. En canvi, els models socials posen l\u2019\u00e8mfasi en el paper de l\u2019entorn. Aquests models reconeixen m\u00faltiples determinants socials, mentre resten import\u00e0ncia als factors personals. En aquest context, el model sociorelacional proposa que tant els factors m\u00e8dics (individuals) com els socials poden coexistir i influir en la participaci\u00f3 en activitats f\u00edsiques o esportives de les persones amb discapacitat (Thomas, 2004<\/a>). Aix\u00ed doncs, el model sociorelacional suggereix que la combinaci\u00f3 de factors pertanyents al model m\u00e8dic i social conforma i integra les situacions de la vida real (Martin et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Ateses les q\u00fcestions que s\u2019han esmentat, l\u2019esport serveix de model de refer\u00e8ncia per a la societat i t\u00e9 una import\u00e0ncia significativa per a les persones amb discapacitat. Per tant, la psicologia de l\u2019esport emergeix com un camp rellevant per dur a terme estudis dins d\u2019un model sociorelacional integral (Martin et al., 2020<\/a>). En aquest sentit, hi ha una interessant via de recerca que consisteix a estudiar les caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques que influeixen en els factors individuals dels esportistes amb discapacitat (EAD) en el context de l\u2019esport, la competici\u00f3, l\u2019experi\u00e8ncia esportiva i les diverses formes d\u2019associaci\u00f3 (factors ambientals). \u00c9s especialment interessant saber si hi ha difer\u00e8ncies en les caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques relacionades amb el rendiment entre els EAD i els esportistes sense discapacitat (ESD) (Hern\u00e1ndez et al., 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Les caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques relacionades amb l\u2019esport en ESD han estat \u00e0mpliament estudiades utilitzant diversos enfocaments metodol\u00f2gics (Arias et al., 2016<\/a>). Aix\u00ed mateix, actualment s\u2019observa un inter\u00e8s a examinar les caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques distintives entre els esportistes d\u2019elit i la resta d\u2019esportistes (Miti\u0107 et al., 2021<\/a>). Es creu que l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019estrat\u00e8gies psicol\u00f2giques espec\u00edfiques dins dels plans d\u2019entrenament permet assolir alts nivells de rendiment durant les competicions esportives.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, es pot suposar que el conjunt de coneixements i estudis existents sobre les caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques que presenten els ESD tamb\u00e9 es poden aplicar als EAD. Tot i aix\u00ed, aquest enfocament planteja dos problemes principals. En primer lloc, aquesta suposici\u00f3 podria ser plausible, ja que les competicions esportives comporten una gran exig\u00e8ncia pel que fa a habilitats i trets psicol\u00f2gics. En conseq\u00fc\u00e8ncia, es pot plantejar la hip\u00f2tesi que, de mitjana, els ESD i els EAD comparteixen exig\u00e8ncies f\u00edsiques, t\u00e8cniques, t\u00e0ctiques i psicol\u00f2giques similars, encara que dins de modalitats diferents. Els EAD participen en exigents cicles ol\u00edmpics i tenen calendaris competitius comparables a les exig\u00e8ncies f\u00edsiques i psicol\u00f2giques a qu\u00e8 s\u2019enfronten els ESD. D\u2019altra banda, el segon enfocament proposa que hi ha difer\u00e8ncies en les caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques entre EAD i ESD. Suggereix que es donen certes variacions hormonals i de comportament en els esportistes paral\u00edmpics (Paulo-Pereira-Rosa et al., 2020<\/a>). Aix\u00f2 es podria atribuir a les experi\u00e8ncies \u00faniques dels EAD (Smith et al., 2016<\/a>). Partint d\u2019aquesta perspectiva, un EAD no nom\u00e9s s\u2019enfronta a les exig\u00e8ncies de la competici\u00f3 esportiva, sin\u00f3 que tamb\u00e9 troba reptes diferents que van m\u00e9s enll\u00e0 de la millora del rendiment (Blumenstein i Orbach, 2015<\/a>). A m\u00e9s, els estudis revisats no han tingut en compte l\u2019experi\u00e8ncia esportiva dels participants ni el tipus d\u2019esport que practiquen. En el present estudi, l\u2019experi\u00e8ncia s\u2019operativitza com el nombre d\u2019anys dedicats espec\u00edficament a la participaci\u00f3 esportiva a nivell competitiu dins d\u2019una disciplina concreta. <\/p>\n\n\n\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, les implicacions pr\u00e0ctiques de les intervencions realitzades per psic\u00f2legs de l\u2019esport s\u2019han d\u2019adaptar al context dels EAD (Hanrahan, 2015<\/a>). No obstant aix\u00f2, escassegen els estudis en psicologia de l\u2019esport que comparin les caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques i l\u2019actitud cap a l\u2019esport en mostres d\u2019EAD en relaci\u00f3 amb ESD, malgrat la seva import\u00e0ncia significativa per dissenyar futurs estudis i fonamentar la pr\u00e0ctica professional (G\u00f3mez-Marcos i S\u00e1nchez-S\u00e1nchez, 2019<\/a>; Sz\u00e1jer et al., 2019<\/a>). Per tant, hi ha una necessitat urgent d\u2019investigar el comportament dels EAD, ja que aquesta investigaci\u00f3 pot aportar informaci\u00f3 valuosa sobre la iniciaci\u00f3 esportiva, a m\u00e9s de la identificaci\u00f3 i selecci\u00f3 de nous talents.<\/p>\n\n\n\n

A partir de la nostra revisi\u00f3 de la bibliografia i del reconeixement de la import\u00e0ncia de continuar explorant la recerca sobre els EAD, el nostre estudi persegueix dos objectius principals: 1. Comparar les caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques (com ara el control de l\u2019estr\u00e8s, la influ\u00e8ncia del rendiment, la motivaci\u00f3, l\u2019habilitat mental i la cohesi\u00f3 d\u2019equip) entre EAD i ESD; 2. Analitzar la relaci\u00f3 entre la compet\u00e8ncia esportiva (inexperts vs. experts) i el tipus d\u2019esport (individual vs. d\u2019equip) en relaci\u00f3 amb les caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques en EAD i ESD.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny i participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va fer un estudi quantitatiu no experimental. Hi van participar 202 esportistes: n <\/em>= 88 EAD i n = <\/em>114 ESD. La selecci\u00f3 de la mostra es va fer intencionalment a diverses ciutats de Col\u00f2mbia (Medell\u00edn, Armenia, Manizales i Cali). Els voluntaris s\u00f3n representatius de 19 disciplines esportives. La informaci\u00f3 sobre les variables sociodemogr\u00e0fiques, el tipus de discapacitat i les variables esportives es troba a les Taules 1 i 2, respectivament.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Informaci\u00f3 descriptiva relativa a les variables sociodemogr\u00e0fiques i al tipus de discapacitat.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques esportives en esportistes amb discapacitat (EAD) i esportistes sense discapacitat (ESD). <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Instruments i mesures<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques: Es va utilitzar el q\u00fcestionari Caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques del rendiment esportiu <\/em>(CPRE) (Gimeno i P\u00e9rez-Llantada, 2010<\/a>). El CPRE presenta dades f\u00e0ctiques de validesa de constructe amb una vari\u00e0ncia explicada del 63\u2006% derivada de cinc factors (55 \u00edtems): Control de l\u2019Estr\u00e8s (CE = 20 \u00edtems), Influ\u00e8ncia de l\u2019Avaluaci\u00f3 del Rendiment (IAR = 12 \u00edtems), Motivaci\u00f3 (M = 8 \u00edtems), Habilitat Mental (HM = 9 \u00edtems) i Cohesi\u00f3 d\u2019Equip (CHE = 8 \u00edtems). S\u2019ha demostrat que el coeficient de fiabilitat de tota l\u2019escala \u00e9s satisfactori. El CPRE t\u00e9 un format de resposta de tipus Likert que avalua el grau de conformitat des de 0 = \u201ctotalment en desacord\u201d fins a 5 = \u201ctotalment d\u2019acord\u201d. Per a aquest estudi, el CPRE va mostrar una consist\u00e8ncia interna total adequada (\u03c9 = <\/em>.87, IC 95\u2006% [.85, .90\u2006%]).<\/p>\n\n\n\n

Els factors del CPRE es caracteritzen pels aspectes seg\u00fcents: i) CE \u00e9s la resposta relacionada amb les exig\u00e8ncies de l\u2019entrenament-competici\u00f3 i les situacions potencialment estressants; ii) IAR \u00e9s la resposta davant de situacions en les quals els esportistes avaluen el seu propi rendiment o pensen que els estan avaluant persones significatives; iii) M \u00e9s l\u2019inter\u00e8s per millorar cada dia, la relaci\u00f3 entre esfor\u00e7 i recompensa, el reconeixement per part d\u2019altres persones; iv) HM \u00e9s la capacitat d\u2019autoavaluaci\u00f3 i autoregulaci\u00f3 del nivell d\u2019activaci\u00f3, la visualitzaci\u00f3, la focalitzaci\u00f3 atencional, el control de les cognicions disfuncionals, l\u2019establiment de metes i l\u2019avaluaci\u00f3 objectiva del rendiment propi; v) CHE \u00e9s la integraci\u00f3 amb el grup esportiu propi, inclosa la relaci\u00f3 interpersonal amb altres membres de l\u2019equip, el nivell de satisfacci\u00f3 entrenant al costat d\u2019altres esportistes, l\u2019actitud individualista en relaci\u00f3 amb la resta del grup i la import\u00e0ncia de l\u2019\u201desperit d\u2019equip\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Variables sociodemogr\u00e0fiques i esportives: A trav\u00e9s d\u2019un q\u00fcestionari ad hoc<\/em>, explorem els aspectes seg\u00fcents: (i) sexe; (ii) edat; (iii) experi\u00e8ncia esportiva (classificada en intervals de 2 anys); (iv) compet\u00e8ncia, que es va computar en dos grups: \u201cinexpert\u201d (\u2264 4 anys d\u2019experi\u00e8ncia esportiva) i \u201cexpert\u201d (\u2265 5 anys d\u2019experi\u00e8ncia esportiva); (v) disciplina esportiva; (vi) tipus d\u2019esport, que es va classificar com a esport individual o d\u2019equip, i (vii) tipus de lesi\u00f3 en el cas dels EAD. <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de les dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El tractament de les dades es va fer amb JASP\u00ae. Les variables dependents van ser les caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques relacionades amb el rendiment (vegeu la secci\u00f3 d\u2019instruments i mesures). Les variables independents d\u2019aquesta an\u00e0lisi van ser la compet\u00e8ncia esportiva i el tipus d\u2019esport (individual vs. d\u2019equip). La compet\u00e8ncia es va classificar en dos grups segons la mitjana d\u2019anys d\u2019experi\u00e8ncia esportiva: inexperts (Mtn<\/em>anys<\/sub>  <  4.0) i experts (Mtn<\/em>anys<\/sub>  >  4.0). L\u2019an\u00e0lisi explorat\u00f2ria de dades no va detectar cap abs\u00e8ncia de dades. Es van mantenir les dades extremes i els valors at\u00edpics. L\u2019an\u00e0lisi inferencial es va dur a terme amb les puntuacions directes de les variables dependents. L\u2019an\u00e0lisi descriptiva va estimar mesures de freq\u00fc\u00e8ncia i percentatges de caracter\u00edstiques sociodemogr\u00e0fiques (vegeu les Taules 1 i 2). En cada un dels grups (EAD i ESD), es van verificar les hip\u00f2tesis de distribuci\u00f3 normal mitjan\u00e7ant la prova de Shapiro-Wilk, i d\u2019homogene\u00eftat amb la prova de Levene. Les proves d\u2019hip\u00f2tesi es van fer en dues etapes. En primer lloc, es van comparar les mitjanes dels dos grups mitjan\u00e7ant la t<\/em> de Student per a mostres independents i la d <\/em>de Cohen. En segon lloc, es van executar dos models ANOVA factorials 2 x 2, un model per a condici\u00f3*experi\u00e8ncia, i un altre per a condici\u00f3*tipus d\u2019esport. La mida de l\u2019efecte utilitzada per als models ANOVA va ser Eta al quadrat (h\u00b2). L\u2019an\u00e0lisi post hoc<\/em> de les comparacions de mitjanes es va corregir mitjan\u00e7ant la prova de Tukey. Es va registrar la difer\u00e8ncia mitjana (Mdif<\/sub><\/em>) i el seu interval de confian\u00e7a (IC 95\u2006%). Tamb\u00e9 es van tenir en compte els coeficients Omega (\u03c9) de McDonalds per a la coher\u00e8ncia interna de les puntuacions CPRE.<\/p>\n\n\n\n

Procediment i consideracions \u00e8tiques<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va contactar amb participants d\u2019ambdues categories (EAD i ESD) a trav\u00e9s de lligues esportives, entrenadors i directors d\u2019entitats esportives. La recollida de dades es va dur a terme amb instruments i procediments administrats en grup, i va tenir lloc a diverses ciutats de Col\u00f2mbia (Medell\u00edn, Armenia, Cali i Manizales). Es van tenir en compte consideracions \u00e8tiques durant la fase de tractament de les dades, seguint les directrius de la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki. Aquestes disposicions es van aplicar per protegir l\u2019autonomia i l\u2019anonimat de tots els participants, garantint alhora la integritat de l\u2019estudi. El present estudi va comptar amb l\u2019aprovaci\u00f3 del Comit\u00e8 de Bio\u00e8tica del Polit\u00e8cnic Colombi\u00e0 Jaime Isaza Cadavid (codi: 20610801-202201007863 – Acta 11-2022).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La comparaci\u00f3 de les caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques entre EAD i ESD (vegeu la Taula 3) va mostrar difer\u00e8ncies en Motivaci\u00f3, t<\/em>(185) = 5.24 p < .<\/em>001, d <\/em>=71., IC 95\u2006% [0.43, 1.00]), ja que els EAD estaven significativament m\u00e9s motivats. A m\u00e9s, la Cohesi\u00f3 d\u2019Equip va tenir mitjanes significativament m\u00e9s altes per als EAD, t<\/em>(185) = 2.71 p <\/em>= .007, d <\/em>= 69., IC 95\u2006% [0.09, 0.65]).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Comparaci\u00f3 de caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques entre esportistes amb discapacitat (EAD) i esportistes sense discapacitat (ESD).<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de les caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques segons la compet\u00e8ncia <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La interacci\u00f3 entre Condici\u00f3*Compet\u00e8ncia no va mostrar difer\u00e8ncies significatives en el control de l\u2019estr\u00e8s, la influ\u00e8ncia en l\u2019avaluaci\u00f3 del rendiment, la motivaci\u00f3 i la capacitat mental (vegeu la Taula 4). En canvi, Cohesi\u00f3 d\u2019Equip s\u00ed que va donar difer\u00e8ncies respecte a aquesta interacci\u00f3 F<\/em>(1,198) = 4.62, p <\/em>= .033, \u03b72<\/sup> <\/em>= 0.022. Tamb\u00e9 es va demostrar un efecte principal en la compet\u00e8ncia F<\/em>(1,198) = 11.05, p = <\/em>.001. L\u2019an\u00e0lisi post hoc<\/em> de les comparacions de mitjanes va indicar difer\u00e8ncies entre els EAD \u201cexperts\u201d (M<\/em>CHE<\/sub> = 19.3) davant dels ESD \u201cexperts\u201d (M<\/em>CHE<\/sub> = 16.7) Mdif<\/sub> <\/em>= 2.60, IC 95\u2006% [0.57, 64.63], p <\/em>= .006 (vegeu la Figura 1). Aquests resultats van indicar que els EAD experts tenien m\u00e9s Cohesi\u00f3 d\u2019Equip que els ESD experts.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Comparaci\u00f3 de caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques entre condici\u00f3 (EAD davant ESD) i compet\u00e8ncia.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"
An\u00e0lisi <\/em>post hoc de les caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques en funci\u00f3 de la compet\u00e8ncia (corregida per la prova de Tukey).<\/em>

Nota: EAD = Esportistes amb discapacitat, ESD = Esportistes sense discapacitat. Caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques: CE = Control de l\u2019Estr\u00e8s, IAR = Influ\u00e8ncia de l\u2019Avaluaci\u00f3 del Rendiment, M = Motivaci\u00f3, HM = Habilitats Mentals, CHE = Cohesi\u00f3 d\u2019Equip.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Quant a la variable Motivaci\u00f3, es van observar efectes principals en el grup d\u2019\u201dinexperts\u201d F<\/em>(1,198) = 6.94, p = <\/em>.009, i en el grup d\u2019\u201dexperts\u201d F<\/em>(1,198) = 17.4, p <\/em>= .009. L\u2019an\u00e0lisi post hoc<\/em> va indicar difer\u00e8ncies significatives (vegeu la Figura 1): entre EAD \u201cinexperts\u201d (M<\/em>M<\/sub> = 26.3) davant dels ESD \u201cinexperts\u201d (M<\/em>M<\/sub> = 23.7), Mdif <\/sub><\/em>= 2.81, IC 95\u2006% [0.05, 5.58], p <\/em>= .044. En concret, els EAD inexperts estaven significativament m\u00e9s motivats que els ESD inexperts.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, els EAD inexperts estaven m\u00e9s motivats que els ESD experts. Observem difer\u00e8ncies significatives entre els EAD inexperts (M<\/em>M = 26.3) davant dels ESD experts (M<\/em>M<\/sub> = 22.3), Mdif<\/sub> <\/em>= 4.24, IC 95\u2006% [1.56, 6.92], p<\/em> < .<\/em>001. Els EAD \u201cexperts\u201d (M<\/em>M<\/sub> = 26.8) van obtenir puntuacions m\u00e9s altes que els ESD \u201cinexperts\u201d (M<\/em>M<\/sub> = 23.7), Mdif<\/sub> <\/em>= -3.04, IC 95\u2006% [-5.87, -0.20], p. <\/em>= 030; i finalment, els EAD \u201cexperts\u201d (M<\/em>M<\/sub> = 26.8) tamb\u00e9 van superar als ESD \u201cexperts\u201d (M<\/em>M<\/sub> = 22.3), Mdif<\/sub> <\/em>= 4.47, IC 95\u2006% [1.72, 7.22], p < .<\/em>001.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de les caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques per tipus d\u2019esport<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La interacci\u00f3 entre Condici\u00f3*Tipus d\u2019esport (vegeu la Taula 5) va mostrar un efecte sobre la Motivaci\u00f3, F<\/em>(1,198) = 6.00, p <\/em>= .015, h2<\/sup> <\/em>= 0.025, aix\u00ed com en la Cohesi\u00f3 d\u2019Equip F<\/em>(1,198) = 4.37, p <\/em>= .038, \u03b72<\/sup> <\/em>= 0.018. Les variables de Control de l\u2019Estr\u00e8s, Influ\u00e8ncia de l\u2019Avaluaci\u00f3 del Rendiment i Capacitat Mental no van mostrar efectes principals ni d\u2019interacci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 5<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Comparaci\u00f3 de caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques entre condici\u00f3 (EAD vs. ESD) i tipus d\u2019esport.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Quant a la variable Motivaci\u00f3, es va observar un efecte principal per als esports individuals F<\/em>(1,198) = 11.05, p <\/em>= .001. Les an\u00e0lisis post hoc<\/em> van indicar difer\u00e8ncies significatives en els EAD que practicaven esports individuals (M<\/em>M<\/sub> = 26.2) davant dels ESD (M<\/em>M<\/sub> = 21.<\/em>0) Mdif<\/sub> <\/em>= 5.17, IC 95\u2006% [2.93, 7.40], p <  <\/em>.001. Es va produir una altra comparaci\u00f3 de mitjanes significativa entre els EAD que practicaven esports d\u2019equip (M<\/em>M<\/sub> = 27.7) davant dels ESD que practicaven esports individuals (M<\/em>M<\/sub> = 21.<\/em>0) Mdif<\/sup> <\/em>= 6.70, IC 95\u2006% [9.60, 3.80], p <\/em>< .001 (vegeu la figura 2). <\/p>\n\n\n\n

\"\"
An\u00e0lisi <\/em>post hoc de les caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques segons el tipus d\u2019esport. <\/em>

Nota: EAD = Esportistes amb discapacitat, ESD = Esportistes sense discapacitat. Caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques: CE = Control de l\u2019Estr\u00e8s, IAR = Influ\u00e8ncia de l\u2019Avaluaci\u00f3 del Rendiment, M = Motivaci\u00f3, HM = Habilitats Mentals, CHE = Cohesi\u00f3 d\u2019Equip. <\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Quant a Cohesi\u00f3 d\u2019Equip, es va trobar un efecte principal per als esports individuals F<\/em>(1,198) = 15.8, p <\/em>= .001. L\u2019an\u00e0lisi post hoc<\/em> va mostrar algunes difer\u00e8ncies, indicant que els EAD que practiquen esports individuals (M<\/em>CHE<\/sup> = 18.1) van superar els ESD (M<\/em>CHE<\/sub> = 15.<\/em>7) Mdif<\/sub> <\/em>= 2.44, IC <\/em>95\u2006% [0.85, 4.04], p <\/em>< .001. De la mateixa manera, tamb\u00e9 es van trobar difer\u00e8ncies en els EAD que practicaven esports individuals (M<\/em>CHE<\/sub> = 18.1) davant els ESD que practicaven esports d\u2019equip (M<\/em>CHE<\/sub> = 20.<\/em>2) Mdif<\/sub> <\/em>= -2.07, IC 95\u2006% [-3.89, -0.25], p <\/em>= .018. Tamb\u00e9 hi va haver difer\u00e8ncies en els EAD que practicaven esports d\u2019equip (M<\/em>CHE<\/sub> = 20.4) en relaci\u00f3 amb els ESD que practicaven esports individuals (M<\/em>CHE<\/sub> = 15.<\/em>7) Mdif<\/sub> <\/em>= 4.74, IC 95\u2006% [6.81, 2.68], p <\/em>< .001 (vegeu la figura 2).<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi era doble: en primer lloc, comparar les caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques (control de l\u2019estr\u00e8s, influ\u00e8ncia en el rendiment, motivaci\u00f3, capacitat mental i cohesi\u00f3 d\u2019equip) entre EAD i ESD; i en segon lloc, analitzar les possibles difer\u00e8ncies en relaci\u00f3 amb la compet\u00e8ncia (inexperts davant d\u2019experts) i el tipus d\u2019esport (individual davant d\u2019esports en equip).<\/p>\n\n\n\n

Les nostres conclusions van indicar que els EAD van mostrar puntuacions m\u00e9s altes de motivaci\u00f3 i millor cohesi\u00f3 d\u2019equip en comparaci\u00f3 amb els ESD. Es pot destacar que aquest patr\u00f3 es va mantenir fins i tot quan es van tenir en compte la compet\u00e8ncia i el tipus d\u2019esport. Tot i aix\u00ed, es va observar una difer\u00e8ncia en la cohesi\u00f3 dels equips en funci\u00f3 del tipus d\u2019esport, amb puntuacions mitjanes m\u00e9s baixes en els EAD que en els ESD en els esports d\u2019equip.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha pocs estudis que hagin comparat directament les caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques entre EAD i ESD (Hern\u00e1ndez et al., 2021<\/a>), per la qual cosa aquesta l\u00ednia de recerca encara \u00e9s a les beceroles i nom\u00e9s ha donat resultats incoherents fins al moment (G\u00f3mez-Marcos i S\u00e1nchez-S\u00e1nchez, 2019<\/a>; Sz\u00e1jer et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

S\u2019han observat difer\u00e8ncies entre nedadors amb discapacitat i sense en ansietat som\u00e0tica, autoconfian\u00e7a i motivaci\u00f3 d\u2019\u00e8xit (Sz\u00e1jer et al., 2019<\/a>). Tanmateix, altres estudis no han mostrat difer\u00e8ncies significatives en les caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques, com en el cas dels triatletes (G\u00f3mez-Marcos i S\u00e1nchez-S\u00e1nchez, 2019<\/a>). Atesa la gran varietat de mesures, tipus d\u2019esport i altres variables moduladores, no es poden extreure conclusions definitives sobre aquestes incoher\u00e8ncies en els resultats.<\/p>\n\n\n\n

Els nostres resultats reforcen parcialment la perspectiva que hi ha difer\u00e8ncies en les caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques entre EAD i ESD. La participaci\u00f3 en activitats esportives \u00e9s una experi\u00e8ncia gratificant per a les persones amb discapacitat (Aitchison et al., 2022<\/a>). L\u2019esport serveix tant de mitj\u00e0 com de fi per als EAD, ja que els permet superar les limitacions estereotipades i imagin\u00e0ries associades a la discapacitat (Rees et al., 2019<\/a>; Swartz et al., 2016<\/a>). En conseq\u00fc\u00e8ncia, la competici\u00f3 esportiva proporciona una plataforma per refor\u00e7ar les narratives positives al voltant de la discapacitat i la transformaci\u00f3 personal (Bantjes et al., 2019<\/a>; Lins et al., 2019<\/a>). La implicaci\u00f3 en l\u2019esport afecta positivament factors personals com ara la salut, les habilitats individuals i la participaci\u00f3 social, aix\u00ed com factors ambientals, com ara el suport percebut de l\u2019entorn (C\u00f4t\u00e9-Leclerc et al., 2017<\/a>). A m\u00e9s, l\u2019esport permet als individus superar la discapacitat i millorar el comprom\u00eds personal cap a l\u2019assoliment d\u2019objectius (Garci i Mandich, 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Els EAD mostren una motivaci\u00f3 esportiva significativament superior a la dels ESD. Aquesta tend\u00e8ncia motivacional persisteix fins i tot quan es considera el nivell de compet\u00e8ncia (principiants davant d\u2019experts) i el tipus d\u2019esport (individual davant d\u2019esports en equip). Nombrosos estudis han identificat diverses raons que impulsen les persones a iniciar i mantenir la pr\u00e0ctica esportiva, inclosos els perfils motivacionals. Com a element \u00fanic dins del perfil psicol\u00f2gic de cada esportista, la motivaci\u00f3 genera respostes positives en la participaci\u00f3 esportiva (Tracey et al., 2021<\/a>). Per exemple, s\u2019ha observat que els jugadors de tennis que utilitzen cadira de rodes promouen el benestar en la seva comunitat i desafien les percepcions socials negatives de la discapacitat (Falc\u00e3o et al., 2015<\/a>; Richardson et al., 2015<\/a>). Els factors personals i socials relacionats amb l\u2019esport influeixen en la determinaci\u00f3 de la motivaci\u00f3 per a les persones amb discapacitat que participen en esports en cadira de rodes i golbol (Pal\u00e8ncia i Gall\u00f3n, 2022<\/a>). La satisfacci\u00f3 de les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques i la motivaci\u00f3 prediuen nivells m\u00e9s alts de satisfacci\u00f3 vital, la qual cosa reflecteix una afecci\u00f3 positiva a l\u2019esport (Martins et al., 2022<\/a>). En general, la literatura suggereix que els EAD presenten nivells m\u00e9s alts de motivaci\u00f3 en comparaci\u00f3 amb els ESD. <\/p>\n\n\n\n

Les nostres dades tamb\u00e9 van revelar que la cohesi\u00f3 d\u2019equip era significativament m\u00e9s gran en EAD que en ESD. Aquesta troballa s\u2019alinea amb la tend\u00e8ncia consistent observada en estudis previs (Hern\u00e1ndez et al., 2021<\/a>), que indica que els EAD, a trav\u00e9s del seu comprom\u00eds amb l\u2019esport, descriuen un suport m\u00e9s gran entre companys, m\u00e9s dedicaci\u00f3 a l\u2019equip i un sentit de camaraderia que es manifesta com una fam\u00edlia esportiva cohesionada (Stieler et al., 2022<\/a>) i que afavoreix el benestar psicosocial (Richardson et al., 2015<\/a>). La pr\u00e0ctica esportiva fomenta l\u2019esperit d\u2019equip at\u00e8s que conrea lla\u00e7os forts i l\u2019acceptaci\u00f3 incondicional a favor d\u2019objectius comuns (Garci i Mandich, 2011<\/a>). A m\u00e9s, s\u2019ha demostrat que els EAD s\u2019integren m\u00e9s efica\u00e7ment en els seus equips esportius i desenvolupen relacions interpersonals m\u00e9s fortes amb els seus companys (Aitchison et al., 2022<\/a>; Bantjes et al., 2019<\/a>; Burns et al., 2019<\/a>). Cal destacar el paper crucial dels entrenadors en el foment de la cohesi\u00f3 d\u2019equip. L\u2019experi\u00e8ncia i la formaci\u00f3 acad\u00e8mica de l\u2019entrenador s\u00f3n decisives en la seva interacci\u00f3 amb els esportistes (Ayala-Zuluaga et al., 2015<\/a>). Per tant, \u00e9s essencial que els entrenadors tinguin coneixements adequats sobre les barreres existents i els mecanismes per afrontar-les, ja que aix\u00f2 els permet millorar el rendiment dels esportistes. Conseg\u00fcentment, els psic\u00f2legs de l\u2019esport poden exercir una funci\u00f3 crucial a l\u2019hora de brindar suport als entrenadors i als esportistes. L\u2019establiment d\u2019objectius i la comunicaci\u00f3 constant entre l\u2019entrenador i els EAD subratlla la import\u00e0ncia de l\u2019entrenador paral\u00edmpic en el proc\u00e9s d\u2019entrenament dels esportistes (Falc\u00e3o et al., 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Les difer\u00e8ncies observades en els nostres resultats suggereixen que els EAD poden tenir experi\u00e8ncies esportives diferents de les dels ESD (Smith et al., 2016<\/a>). \u00c9s plausible considerar que les exig\u00e8ncies competitives, incloses les psicol\u00f2giques, a qu\u00e8 se sotmeten els EAD poden ser m\u00e9s exigents que les de les competicions est\u00e0ndards en qu\u00e8 participen els ESD. Tot i aix\u00ed, \u00e9s important recon\u00e8ixer que l\u2019entorn social presenta barreres que van m\u00e9s enll\u00e0 del rendiment esportiu i que necessiten estrat\u00e8gies d\u2019afrontament addicionals per als EAD (Blumenstein i Orbach, 2015<\/a>). Quant a les altres caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques examinades en el nostre estudi (control de l\u2019estr\u00e8s, influ\u00e8ncia en el rendiment i habilitat mental), no es van trobar difer\u00e8ncies significatives entre els dos grups d\u2019esportistes, la qual cosa indica homogene\u00eftat en aquestes variables.<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, s\u2019imposa interpretar aquests resultats amb prud\u00e8ncia. Cal tenir en compte diverses limitacions per a futurs estudis. Pel que fa a la metodologia, la selecci\u00f3 intencionada de la nostra mostra impedeix generalitzacions, i la representaci\u00f3 exhaustiva de totes les disciplines esportives no va ser un criteri primordial durant la tria dels participants. \u00c9s necessari dur a terme futurs estudis que emprin dissenys experimentals per extreure conclusions m\u00e9s s\u00f2lides. Aix\u00ed mateix, at\u00e8s el car\u00e0cter observacional del nostre estudi, no es poden fer infer\u00e8ncies causals. En l\u2019\u00e0mbit te\u00f2ric, els projectes futurs haurien d\u2019explorar els paradigmes precompetitius i altres variables psicol\u00f2giques, com ara l\u2019ansietat. A m\u00e9s, la comparaci\u00f3 entre EAD i ESD tenint en compte altres variables i capacitats psicol\u00f2giques generar\u00e0 coneixements amb implicacions pr\u00e0ctiques. La mida de la mostra d\u2019EAD \u00e9s bastant petita; els projectes futurs haurien de mirar d\u2019incloure mides de mostra m\u00e9s grans i m\u00e9s representatives, refinant els criteris d\u2019inclusi\u00f3 per al grup d\u2019EAD (per exemple, grau i puntuaci\u00f3 de la discapacitat). Finalment, \u00e9s imperatiu considerar altres processos, com ara la identificaci\u00f3 i selecci\u00f3 de persones que practiquen esports adaptats, aix\u00ed com la implicaci\u00f3 de diferents parts interessades, inclosos els \u00e0rbitres (Aguirre-Loaiza et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de considerar aquestes limitacions, aquest estudi t\u00e9 implicacions significatives. En primer lloc, contribueix al corpus de coneixements de psicologia en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019esport adaptat. El nombre d\u2019estudis que comparen les caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques entre EAD i ESD \u00e9s limitat, amb nom\u00e9s unes quantes exploracions disponibles (G\u00f3mez-Marcos i S\u00e1nchez-S\u00e1nchez, 2019<\/a>; Sz\u00e1jer et al., 2019<\/a>). A m\u00e9s, aquest estudi \u00e9s el primer en examinar no nom\u00e9s la comparaci\u00f3 entre EAD i ESD, sin\u00f3 tamb\u00e9 el paper de l\u2019experi\u00e8ncia esportiva i el tipus d\u2019esport com a possibles variables que contribueixen a les difer\u00e8ncies observades. En segon lloc, l\u2019aplicaci\u00f3 dels coneixements psicol\u00f2gics a la psicologia de l\u2019esport i als esports adaptats permet prendre decisions basades en dades f\u00e0ctiques (Hanrahan, 2015<\/a>). Per exemple, intervencions o programes psicol\u00f2gics segons la disciplina i el tipus d\u2019esport, aix\u00ed com intervencions dirigides espec\u00edficament a les etapes de formaci\u00f3 i compet\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s important destacar que el nostre estudi contribueix a la implementaci\u00f3 de la pr\u00e0ctica professional en psicologia de l\u2019esport ja que aborda el paper i les necessitats \u00faniques dels EAD (Martin, 2017<\/a>). Aquestes troballes aprofundeixen la nostra comprensi\u00f3 dels reptes i estereotips als quals s\u2019enfronten els EAD en comparaci\u00f3 amb els ESD. A m\u00e9s, tenen el potencial de millorar el comprom\u00eds esportiu i la participaci\u00f3 dins de la comunitat d\u2019EAD. La psicologia de l\u2019esport pot exercir un paper vital a l\u2019hora de facilitar la participaci\u00f3 de les persones amb discapacitat intel\u00b7lectual i dissipar les percepcions de la comunitat que equiparen la discapacitat amb la capacitat redu\u00efda. En conseq\u00fc\u00e8ncia, la conscienciaci\u00f3 a trav\u00e9s d\u2019aquestes troballes pot fomentar la confian\u00e7a, la independ\u00e8ncia i la sensaci\u00f3 d\u2019acceptaci\u00f3 entre els EAD (Ballas et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Com a conclusi\u00f3, les nostres dades suggereixen la pres\u00e8ncia de difer\u00e8ncies entre EAD i ESD. En concret, els nostres resultats indiquen que els EAD mostren m\u00e9s nivells de motivaci\u00f3 i una millor cohesi\u00f3 d\u2019equip en comparaci\u00f3 amb els ESD. Aquestes difer\u00e8ncies persisteixen independentment de l\u2019experi\u00e8ncia esportiva i del tipus d\u2019esport. <\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Ens agradaria donar les gr\u00e0cies a tots els i les esportistes participants pel seu temps i amabilitat.  <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019estudi dels esports adaptats i de la psicologia de l\u2019esport ha adquirit una gran import\u00e0ncia, tant per al p\u00fablic en general com per a la comunitat cient\u00edfica. Tot i aix\u00ed, hi ha un nombre limitat d\u2019estudis que comparin les caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques dels esportistes amb discapacitat (EAD) i els esportistes sense discapacitat (ESD). Els objectius […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[44],"tags":[10940,469,10941,733,730,730],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/a>"],"unlinked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/span>"]},"tags":{"linked":["cohesi\u00f3 d\u2019equip<\/a>","compet\u00e8ncia<\/a>","pluridiscapacitat<\/a>","psicologia de l\u2019esport<\/a>","psicolog\u00eda del deporte<\/a>","psicolog\u00eda del deporte<\/a>"],"unlinked":["cohesi\u00f3 d\u2019equip<\/span>","compet\u00e8ncia<\/span>","pluridiscapacitat<\/span>","psicologia de l\u2019esport<\/span>","psicolog\u00eda del deporte<\/span>","psicolog\u00eda del deporte<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 2 anys ago","modified":"Updated 2 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 29 gener 2024","modified":"Updated on 4 abril 2024"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 29 gener 2024 11:51","modified":"Updated on 4 abril 2024 10:23"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/63382\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=63382"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/63382\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":64183,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/63382\/revisions\/64183\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=63382"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=63382"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=63382"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}