{"id":63378,"date":"2024-01-29T12:19:06","date_gmt":"2024-01-29T12:19:06","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/activacion-de-las-fibras-musculares-de-las-extremidades-inferiores-en-dos-modalidades-de-baile-latino\/"},"modified":"2024-04-01T09:57:01","modified_gmt":"2024-04-01T09:57:01","slug":"activacio-de-les-fibres-musculars-de-les-extremitats-inferiors-en-dues-modalitats-de-ball-llati","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/activacio-de-les-fibres-musculars-de-les-extremitats-inferiors-en-dues-modalitats-de-ball-llati\/","title":{"rendered":"Activaci\u00f3 de les fibres musculars de les extremitats inferiors en dues modalitats de ball llat\u00ed"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu principal d\u2019aquest estudi era investigar l\u2019activitat muscular de diferents tipus de fibres musculars entre els estils de ball rumba i jive en divuit esportistes de ball esportiu d\u2019elit (edat mitjana: 19.6 \u00b1 3.2 anys). Els mesuraments es van fer mitjan\u00e7ant electromiografia de superf\u00edcie (EMG) durant l\u2019execuci\u00f3 de la coreografia. Es va registrar i es va analitzar l\u2019EMG en ambdues cames del recte femoral (RF), el b\u00edceps femoral (BF), el tibial anterior (TA) i el gastrocnemi medial (GM). En la rumba, l\u2019activaci\u00f3 total del RF (mitjana, 115.95; IQR, 36.00 mV) va ser menor que la del BF (mitjana, 146.68; IQR, 10.02 mV; p = .002) i el GM (mitjana, 149.81; IQR, 85.66 mV; p = .035). En el jive, l\u2019activaci\u00f3 global m\u00e9s gran va correspondre al BF (mitjana, 155.40; IQR, 44.89 mV), i les difer\u00e8ncies van tenir significaci\u00f3 estad\u00edstica en comparaci\u00f3 amb l\u2019activaci\u00f3 del TA (mitjana, 123.09; IQR, 51.24 mV; p<\/em> = .028). Es van trobar difer\u00e8ncies significatives entre la rumba i el jive en les fibres tipus I del RF (p<\/em> \u2264 .05), les fibres tipus IIa del TA (p<\/em> \u2264 .05); i les fibres tipus IIb del GM (p \u2264 .05), tant en homes com en dones. Entre els ballarins, hi va haver difer\u00e8ncies en les fibres de tipus IIb del GM (p<\/em> \u2264 .05), mentre que es van observar difer\u00e8ncies en les fibres tipus I del TA entre les dones (p<\/em> \u2264 .05). Aquest estudi mostra evid\u00e8ncies experimentals d\u2019una activaci\u00f3 muscular significativament diferent per a l\u2019extremitat inferior en balls amb diferent tempo. Els resultats d\u2019aquest estudi aporten informaci\u00f3 rellevant per optimitzar els programes d\u2019entrenament d\u2019alt rendiment i prevenci\u00f3 de lesions, que \u00e9s clau per a l\u2019\u00e8xit professional en el ball esportiu.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> activaci\u00f3 muscular<\/span>, ball esportiu<\/span>, electromiografia<\/span>, m\u00fasculs esquel\u00e8tics<\/span>, tipus de fibres<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El ball esportiu \u00e9s una combinaci\u00f3 d\u2019art, esport i rendiment esportiu. Es practica per parelles, la qual cosa permet expressar emocions i formar moviments harmoniosos en resposta a diferents tipus de m\u00fasica (Luki\u0107 et al., 2011<\/a>; Riding et al., 2013<\/a>; Uzunovi\u0107 et al., 2009<\/a>; Uzunovi\u0107 i Kosti\u0107, 2005<\/a>). Aquest esport es compon de tres especialitats: balls llatins, est\u00e0ndards i els \u201c10 balls\u201d; aquests \u00faltims s\u00f3n una combinaci\u00f3 de balls est\u00e0ndards i llatins (WDSF, 2017<\/a>). Els balls llatins es caracteritzen principalment per figures obertes, o semiobertes, i tancades que requereixen una connexi\u00f3 visual (\u010ca\u010dkovi\u0107 et al., 2012<\/a>). Els balls que conformen l\u2019especialitat llatina s\u00f3n: la samba, amb un tempo de 50\u201352 pulsacions per minut (ppm); el txa-txa-txa, amb un tempo de 30\u201332 ppm; la rumba, amb un tempo de 25\u201327 ppm; el pasdoble, amb un tempo de 60\u201362 ppm, i el jive, amb un tempo de 42\u201344 ppm (FEBD, 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La rumba \u00e9s un ball amb ritme corporal molt expressiu en el qual es representen moviments atractius i delicats. La flu\u00efdesa i el ritme del moviment als m\u00fasculs de l\u2019esquena i l\u2019acci\u00f3 del maluc dels ballarins s\u00f3n de gran import\u00e0ncia (Shang, 2013<\/a>). D\u2019aquesta manera, els malucs dibuixen de manera natural una traject\u00f2ria de moviment en un \u201c8\u201d invertit controlat pels ballarins (Shang, 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

El jive \u00e9s el ball llat\u00ed m\u00e9s explosiu i provoca una alta freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (Bria et al., 2011<\/a>; Liiv et al., 2014<\/a>). Fonamentalment, el jive es caracteritza per l\u2019equilibri entre el SWINGy (amb gir) i el JUMPy (amb salt), dos principis b\u00e0sics que contribueixen al rendiment general del ball (Dance Comp Review, 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

El SWINGy \u00e9s present en cada un dels passos executats en el jive. El cos s\u2019inclina cap endavant, provocant un despla\u00e7ament lateral mitjan\u00e7ant el moviment del maluc, i es mant\u00e9 dret durant els passos cap endavant o cap enrere. El suport del peu s\u2019aconsegueix principalment mitjan\u00e7ant el suport del primer i segon metatarsians (Dance Comp Review, 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Quant al JUMPy, l\u2019acci\u00f3 principal \u00e9s la flexi\u00f3 del genoll simultani a la contracci\u00f3 de l\u2019abdomen, que dona lloc a un petit salt. Es compon de quatre fases: pas, salt, vol i aterratge. En la primera fase, el pas es fa amb una petita flexi\u00f3 al genoll, la qual cosa dona lloc a la fase seg\u00fcent: l\u2019extensi\u00f3 del genoll, que produeix l\u2019impuls per saltar. Aix\u00f2 es trasllada a la fase de vol i posteriorment a la d\u2019aterratge, on la major part del suport el proporcionen els primers metatarsians amb una lleugera flexi\u00f3 dels genolls per absorbir l\u2019impacte (Dance Comp Review, 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019electromiografia de superf\u00edcie \u00e9s una t\u00e8cnica habitual i no invasiva per analitzar les contraccions musculars en aplicacions reals (Hermens i Freriks, 1997<\/a>; Liu et al., 2002<\/a>). En els \u00e9ssers humans, les fibres r\u00e0pides i lentes no estan separades f\u00edsicament, per\u00f2 l\u2019evoluci\u00f3 ha mantingut d\u2019alguna manera la separaci\u00f3 dels diferents tipus de fibres. Les unitats motrius del m\u00fascul hum\u00e0 se solen classificar en tres grups diferents comunament denominats: oxidatiu lent o tipus I (TI); oxidatiu r\u00e0pid o tipus IIa (TIIa); i glucol\u00edtic r\u00e0pid o tipus IIb (TIIb) (Von Tscharner i Goepfert, 2006<\/a>; Brooke i Kaiser, 1970<\/a>). Aquests grups poden ser reclutats en diferents proporcions per a diferents per\u00edodes d\u2019un moviment i poden explicar almenys part de la variabilitat espectral (Von Tscharner i Goepfert, 2003<\/a>; Wakeling et al., 2001<\/a>). Per analitzar les dades obtingudes amb l\u2019electromiografia de superf\u00edcie en contraccions musculars variables, s\u2019han adoptat t\u00e8cniques de mesurament de la freq\u00fc\u00e8ncia temporal (Kumar et al., 2003<\/a>). La transformada de Wavelet cont\u00ednua (comparaci\u00f3 de diferents t\u00e8cniques de freq\u00fc\u00e8ncia al llarg del temps) produeix resultats precisos amb una bona representaci\u00f3 de la localitzaci\u00f3 temporal i freq\u00fcencial (Karlsson et al., 2000<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Es disposa d\u2019escasses proves sobre el ball esportiu i, en particular, sobre l\u2019activitat muscular dels ballarins. Zagorc et al. (2010)<\/a> van utilitzar la tensiomiografia per estudiar el temps de contracci\u00f3 d\u2019esportistes de ball esportiu i van observar que el temps de contracci\u00f3 en m\u00fasculs com el gastrocnemi variava entre g\u00e8neres. Li\u00e9bana et al. (2017)<\/a> van analitzar els EMG d\u2019esportistes de ball esportiu que interpretaven la rumba bolero i van observar les difer\u00e8ncies. D\u2019aquesta manera, es van trobar difer\u00e8ncies d\u2019activaci\u00f3 al recte femoral (RF) i el gastrocnemi medial (GM) de les dones associades amb el bolero-rumba, aix\u00ed com en el tibial anterior (TA) i el GM, a m\u00e9s de difer\u00e8ncies entre els ritmes de diversos g\u00e8neres de ball (Haeufle et al., 2010<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per comprendre com el complex sistema musculoesquel\u00e8tic pot generar una for\u00e7a adequada a les cames, \u00e9s necessari con\u00e8ixer les propietats intr\u00ednseques dels m\u00fasculs (Haeufle et al., 2010<\/a>). Per aix\u00f2, la finalitat del nostre estudi era avaluar l\u2019activitat muscular dels tres tipus de fibres musculars del RF, el BF, el TA i el GM dels ballarins, comparant la rumba amb el jive en homes i dones a fi de dissenyar entrenaments espec\u00edfics per a aquests esportistes. Els resultats previstos indicarien difer\u00e8ncies significatives en l\u2019activaci\u00f3 dels tres tipus de fibres musculars analitzades: RF, BF, TA i GM (en ambdues cames, dominant i no dominant) en les extremitats inferiors dels ballarins, comparant la rumba amb el jive, i entre g\u00e8neres.<\/p>\n\n\n\n

Materials i metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els participants van ser 18 esportistes de ball esportiu (nou parelles). Tots ells s\u00f3n ballarins de categoria A (la m\u00e0xima categoria) amb 10.44 \u00b1 3.51 anys d\u2019experi\u00e8ncia en el ball; a m\u00e9s, s\u00f3n especialistes en els \u201c10 balls\u201d o en balls llatins (vegeu la Taula 2).<\/p>\n\n\n\n

Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 exigien que els participants estiguessin en actiu durant l\u2019estudi, tinguessin m\u00e9s de divuit anys i s\u2019ajustessin als 10 balls o a la modalitat llatina; els participants no havien d\u2019haver patit lesions durant l\u2019any anterior i havien d\u2019haver ballat en la categoria A durant almenys un any amb la mateixa parella. Es va contactar amb sis escoles de dansa que podien estar interessades a participar en aquest estudi. D\u2019un total de 10 parelles que complien els criteris d\u2019inclusi\u00f3, se\u2019n van mesurar nou, \u00e9s a dir, 18 participants, tots ells amb domin\u00e0ncia dreta. Una parella va ser exclosa dels mesuraments per problemes d\u2019agenda; a m\u00e9s, aquests ballarins van dissoldre posteriorment la parella.<\/p>\n\n\n\n

Procediments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va demanar als ballarins que no fessin cap exercici f\u00edsic en les 24 hores pr\u00e8vies a la sessi\u00f3 de l\u2019estudi. Durant la sessi\u00f3, es van prendre mesures de l\u2019estatura (amb un tall\u00edmetre SECA 709 7021994; Seca GmbH i Co. KG., Alemanya) i dades antropom\u00e8triques (pes i \u00edndex de massa corporal) mitjan\u00e7ant imped\u00e0ncia bioel\u00e8ctrica (analitzador de composici\u00f3 corporal segment\u00e0ria Tanita BC-418 MA; Tanita Corporation, Jap\u00f3). Per recopilar les dades amb electromiografia (EMG), es va seguir el protocol est\u00e0ndard (vegeu la Taula 1) per preparar la pell dels participants i col\u00b7locar els el\u00e8ctrodes (Torrence i Compo, 1998<\/a>; Welch, 1967<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Col\u00b7locaci\u00f3 d\u2019el\u00e8ctrodes i codificaci\u00f3 de m\u00fasculs i cames.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Posteriorment, els participants van fer una adaptaci\u00f3 id\u00e8ntica a l\u2019escalfament RAMP, que va consistir a integrar la mobilitat articular en turmells, genolls, malucs i espatlles, seguida de moviments espec\u00edfics per parelles sense m\u00fasica, i van continuar l\u2019activaci\u00f3 mitjan\u00e7ant esquats i planxes; finalment, les parelles van fer un ball al ritme de la m\u00fasica (Jeffreys, 2007<\/a>). Es van efectuar mesuraments mitjan\u00e7ant electromiografia de superf\u00edcie de l\u2019activaci\u00f3 muscular durant totes les coreografies competitives (120 s cada tipus de ball), preparades i interpretades pels ballarins (Mega Electronics Ltd., Kuopio, Finl\u00e0ndia).<\/p>\n\n\n\n

Hi ha treballs previs amb coreografies preestablertes (Li\u00e9bana et al., 2018<\/a>), per la qual cosa aquest estudi pret\u00e9n mesurar l\u2019activaci\u00f3 en un context ecol\u00f2gic, apropant-nos al context real de competici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019estudi va ser aprovat pel Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Recerca de la Universitat Cat\u00f2lica de Val\u00e8ncia Sant Vicent M\u00e0rtir, amb el codi UCV\/2015-2016\/60, i s\u2019ajusta a la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki. Els participants coneixien la finalitat de l\u2019estudi i tots van rebre un consentiment informat per escrit.<\/p>\n\n\n\n

Tractament de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Tots els mesuraments d\u2019EMG es van recollir amb sensors Mega WBA amb una freq\u00fc\u00e8ncia de mostratge de 1,000 Hz, un pas de banda de freq\u00fc\u00e8ncia del sensor entre 20 i 500 Hz, 200 el\u00e8ctrodes d\u2019escuma Kendall amb hidrogel adhesiu conductor (col\u00b7locats amb una dist\u00e0ncia m\u00e0xima entre el\u00e8ctrodes de 20 mm) i es van compilar utilitzant el programari Megawin 3.1 (Mega Electronics Ltd., Kuopio, Finl\u00e0ndia). A continuaci\u00f3, es van transferir a un arxiu ASCII per a la seva an\u00e0lisi posterior. Les dades extretes de l\u2019activaci\u00f3 muscular s\u2019expressen en mil\u00b7livolts (mV). L\u2019arxiu es va transformar a .m per analitzar-lo mitjan\u00e7ant Matlab.<\/p>\n\n\n\n

El tractament de les dades es va iniciar utilitzant Matlab R2017b, que selecciona autom\u00e0ticament els segons centrals de cada exercici. El senyal es va filtrar mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas d\u2019un filtre passabanda per establir els valors m\u00ednims amb un l\u00edmit de 20 Hz i valors m\u00e0xims de 400 Hz. Es va obtenir l\u2019arrel quadr\u00e0tica mitjana (RMS). Es va fer una transformada de Fourier utilitzant la transformada r\u00e0pida de Fourier (Welch, 1967<\/a>), que indica l\u2019espectre de pot\u00e8ncia mitjana i permet estimar la densitat espectral. Per a aix\u00f2, es va fer servir el periodograma de Welch amb una finestra de Hamming de longitud 1024, a fi d\u2019estimar la densitat espectral (Welch, 1967<\/a>). En aquest m\u00e8tode, es duu a terme la fragmentaci\u00f3 de la s\u00e8rie temporal, calculant d\u2019aquesta manera un periodograma modificat per a cada un dels segments. Una vegada calculada la mitjana, aquest proc\u00e9s facilita l\u2019estimaci\u00f3 de la densitat espectral. El m\u00e8tode Welch \u00e9s una millora del m\u00e8tode est\u00e0ndard del periodograma, ja que efectua una reducci\u00f3 del soroll en l\u2019espectre de pot\u00e8ncia estimat. Tot i aix\u00ed, aquest m\u00e8tode planteja un problema. Per corregir-lo, es va aplicar una an\u00e0lisi de temps-freq\u00fc\u00e8ncia, en el qual una finestra de longitud fixa es despla\u00e7a al llarg del senyal per relacionar les freq\u00fc\u00e8ncies amb el temps i es poden avaluar aquestes freq\u00fc\u00e8ncies a cada finestra.<\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, s\u2019aplica una an\u00e0lisi de s\u00e8ries temporals no estacion\u00e0ries mitjan\u00e7ant la transformada de Wavelet (Torrence i Compo, 1998<\/a>), un m\u00e8tode que permet analitzar el senyal en el domini de l\u2019escala temporal. Es tracta d\u2019una s\u00e8rie temporal formada per fam\u00edlies de funcions definides temporalment i espacialment, que es produeixen per escalat i translaci\u00f3 d\u2019una funci\u00f3 denominada \u201cfunci\u00f3 base\u201d. L\u2019escalograma consisteix en un espectre de pot\u00e8ncia amitjanat per a les diferents freq\u00fc\u00e8ncies o escales, concedides en cada valor temporal (Torrence i Compo, 1998<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La transformada de Wavelet es divideix en dues variables: la transformada de Wavelet cont\u00ednua detecta patrons o modificacions al llarg de l\u2019evoluci\u00f3 temporal del senyal a diferents escales, mentre que la transformada de Wavelet discreta s\u2019obt\u00e9 mitjan\u00e7ant la descomposici\u00f3 del senyal en diferents zones de l\u2019espectre de freq\u00fc\u00e8ncies, seguit del filtratge de dades per obtenir els coeficients de Wavelet. El filtratge es produeix en relaci\u00f3 amb l\u2019aproximaci\u00f3, el detall i els filtres de pas baix (5 Hz) i pas alt (250 Hz). Aquests resultats s\u00f3n la descomposici\u00f3 del senyal global en senyals ortogonals que permeten dividir els senyals en cada una de les bandes de freq\u00fc\u00e8ncia. En aquest cas, es van fixar tres bandes: la primera, < 70 Hz; la segona, entre 70 i 125 Hz, i l\u2019\u00faltima, entre 126 i 250 Hz (Torrence i Compo, 1998<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per analitzar les dades, es va utilitzar el paquet estad\u00edstic SPSS 22.0 (IBM, Chicago, Illinois, EUA). Les caracter\u00edstiques descriptives de l\u2019antropometria es presenten com a mitjanes i desviacions t\u00edpiques (DT). A causa de la mida limitada de la mostra (9 parelles), es van recomanar proves no param\u00e8triques per comparar les variables quantitatives. Els canvis en l\u2019activaci\u00f3 muscular entre les dues modalitats de dansa es van avaluar amb la prova de rangs de Wilcoxon. Atesa la possible variabilitat dels mesuraments d\u2019EMG en els participants, els valors es van presentar com a mitjanes i rangs interquart\u00edlics (IQR). Les comparacions de variables quantitatives entre ballarins i ballarines es van avaluar amb la prova de Mann-Whitney. Tamb\u00e9 es va indicar el valor Z. Per a tots els efectes principals i interaccions, es va adoptar un nivell de confian\u00e7a de .05. <\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les caracter\u00edstiques antropom\u00e8triques descriptives de la mostra es presenten a la Taula 2. No hi va haver difer\u00e8ncies significatives entre ballarins i ballarines en les variables antropom\u00e8triques (Taula 2).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques antropom\u00e8triques.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Considerant l\u2019activaci\u00f3 en l\u2019EMG de totes les fibres musculars juntes en els diferents m\u00fasculs analitzats, la rumba va mostrar menys activaci\u00f3 que el jive als m\u00fasculs de la part proximal de l\u2019extremitat inferior (RF i BF), encara que no hi va haver difer\u00e8ncies entre les dues modalitats de ball (Figura 1A). En la rumba, l\u2019activaci\u00f3 del RF (mitjana, 115.95; IQR, 36.00 mV) va ser inferior que la del BF (mitjana, 146.68; IQR, 10.02 mV; p <\/em>= .002) i el GM (mitjana, 149.81; IQR, 85.66 mV; p <\/em>= .035). El GM va mostrar l\u2019activaci\u00f3 muscular m\u00e9s gran en la rumba. En el jive, l\u2019activaci\u00f3 m\u00e9s gran va correspondre al BF (mitjana, 155.40; IQR, 44.89mV), i les difer\u00e8ncies van tenir significaci\u00f3 estad\u00edstica en comparaci\u00f3 amb l\u2019activaci\u00f3 del TA (mitjana, 123.09; IQR, 51.24mV; p <\/em>= .028). No hi va haver difer\u00e8ncies entre la cama dominant i la no dominant en l\u2019activaci\u00f3 en l\u2019EMG global dels m\u00fasculs durant les dues modalitats de dansa.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Activaci\u00f3 del registre.<\/em>

Nota: *p<\/em> < .05; **p<\/em> < .01; ***p<\/em> = .001. A: registre mitjan\u00e7ant EMG de l\u2019activaci\u00f3 global dels diferents m\u00fasculs analitzats a la cama dominant; B: activaci\u00f3 de les fibres de tipus I; C: activaci\u00f3 de les fibres de tipus IIa; i D: activaci\u00f3 de les fibres de tipus IIb a la cama dominant. (RF: Recte femoral; BF: B\u00edceps femoral; TA: Tibial anterior; GM: Gastrocnemi medial).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

A la figura 1, B, C i D mostren una comparaci\u00f3 m\u00e9s detallada entre l\u2019activaci\u00f3 de diferents tipus de fibres en els m\u00fasculs avaluats a la cama dominant en relaci\u00f3 amb la modalitat de dansa. En la rumba, l\u2019activaci\u00f3 de les fibres de tipus I del RF va ser significativament menor que en el BF (z <\/em>= -3.201; p <\/em>= .001) i GM (z <\/em>= -2.635; p <\/em>= .008). A m\u00e9s, el GM va mostrar l\u2019activaci\u00f3 muscular m\u00e9s gran de fibres de tipus I en la rumba. En el jive, l\u2019activaci\u00f3 m\u00e9s gran va correspondre al BF (mitjana, 124.05; IQR, 55.35 mV), i les difer\u00e8ncies van tenir significaci\u00f3 estad\u00edstica en comparaci\u00f3 amb l\u2019activaci\u00f3 del TA (mitjana, 85.90; IQR, 35.52 mV; p <\/em>= .028).<\/p>\n\n\n\n

Quant a les fibres de tipus IIa, el m\u00fascul RF va mostrar una activaci\u00f3 m\u00e9s gran en la rumba que en el jive. En la rumba, l\u2019activaci\u00f3 del RF va ser significativament m\u00e9s gran que la del BF (z <\/em>= -2.3301; p <\/em>= .020), el TA (z <\/em>= -2.809; p <\/em>= .005) i el GM (z <\/em>= -2.243; p <\/em>= .025) (Fig. 1C).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019activaci\u00f3 de les fibres de tipus IIb va ser molt baixa a tots els m\u00fasculs estudiats. En ambdues modalitats de dansa, l\u2019activaci\u00f3 m\u00e9s gran es va trobar en el TA (Figura 1D). En la rumba, l\u2019activaci\u00f3 del TA va mostrar difer\u00e8ncies amb significaci\u00f3 estad\u00edstica en comparaci\u00f3 amb el RF (z <\/em>= -2.940; p. = 0,003), el BF (z <\/em>= -2.461; p <\/em>= .014), i el GM (z <\/em>= -2.025; p <\/em>= .043). En el jive, l\u2019activaci\u00f3 del TA tamb\u00e9 va mostrar difer\u00e8ncies amb significaci\u00f3 estad\u00edstica en comparaci\u00f3 amb el RF (z <\/em>= -3.201; p <\/em>= .001), i el BF (z <\/em>= -3.157; p <\/em>= .002). En el jive, tamb\u00e9 hi va haver difer\u00e8ncies entre l\u2019activaci\u00f3 del RF i del GM (z <\/em>= -2.765; p <\/em>= .006), i entre el BF i el GM (z = -3.157 p <\/em>= .002).<\/p>\n\n\n\n

A la Taula 3, es presenten les dades descriptives sobre l\u2019activaci\u00f3 dels diferents tipus de fibres musculars, tant a la cama dominant com en la no dominant, durant les dues modalitats de dansa. Quant a les fibres musculars de tipus I, la rumba va mostrar menys activaci\u00f3 que el jive als m\u00fasculs RF i BF de la cama dominant, per\u00f2 les difer\u00e8ncies nom\u00e9s van ser significatives per al RF (p <\/em>= .022). En les fibres de tipus IIa, el TA i el GM de la cama dominant van mostrar m\u00e9s activaci\u00f3 en el jive que en la rumba, per\u00f2 les difer\u00e8ncies nom\u00e9s van tenir significaci\u00f3 estad\u00edstica en el TA (p <\/em>= .002). L\u2019activaci\u00f3 de les fibres de tipus IIb va ser molt baixa en tots els m\u00fasculs estudiats. Les difer\u00e8ncies entre la rumba i el jive nom\u00e9s es van detectar en el GM de la cama no dominant (p <\/em>= .016). Quan es van comparar les cames dominants i no dominants dins de cada modalitat de ball, nom\u00e9s hi va haver difer\u00e8ncies en l\u2019activaci\u00f3 de les fibres de tipus I del GM, que van ser m\u00e9s grans a la cama dominant en la rumba (p <\/em>= .006). En el jive, no hi va haver difer\u00e8ncies en l\u2019activaci\u00f3 dels diferents m\u00fasculs analitzats. Els m\u00fasculs distals (TA i GM) es van activar m\u00e9s en el jive que en la rumba. En el jive, l\u2019activaci\u00f3 m\u00e9s gran de fibres de tipus IIa es va detectar en el GM en tots dos costats (Taula 3).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Rumba-Jive, difer\u00e8ncies entre balls i tipus de fibres.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

A la Taula 4, es mostren les dades descriptives relatives als tipus de fibres per a la rumba i el jive en tots dos sexes. Es van obtenir difer\u00e8ncies significatives per a homes i dones en les fibres tipus I del TA, tant en la rumba com en el jive, a la cama dominant (p =<\/em> .028). En les dones, hi va haver difer\u00e8ncies significatives en l\u2019activaci\u00f3 no dominant del TA en la rumba i el jive (p =<\/em> .038). Quan es van comparar ballarins i ballarines dins de cada modalitat, nom\u00e9s es van trobar difer\u00e8ncies en l\u2019activaci\u00f3 EMG en el GM de la cama dominant durant la rumba (Taula 4). Els homes van mostrar una activaci\u00f3 inferior de les fibres de tipus I en el GM (p<\/em> = .019) i una activaci\u00f3 m\u00e9s gran de les fibres de tipus IIa en el GM (p<\/em> = .014) que les dones.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dades relatives als tipus de fibra per a la rumba i el jive entre sexes.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els ballarins en general, i particularment el ball esportiu, no s\u2019han estudiat en profunditat i existeix una notable falta d\u2019informaci\u00f3 sobre el comportament de les fibres musculars durant la pr\u00e0ctica d\u2019aquest esport. La import\u00e0ncia del present estudi rau en les difer\u00e8ncies significatives identificades entre la rumba i el jive, les quals faciliten la programaci\u00f3 i planificaci\u00f3 de l\u2019entrenament neuromuscular segons els nostres resultats, si b\u00e9 som conscients de les limitacions degudes al nombre redu\u00eft de la mostra, ja que es tracta d\u2019un esport minoritari. Aquests balls presenten difer\u00e8ncies importants quant a t\u00e8cnica, ritme i tempo, per\u00f2 el fet que es produeixin clares difer\u00e8ncies en l\u2019activaci\u00f3 muscular tamb\u00e9 s\u2019ha de tenir en compte en el desenvolupament de les sessions d\u2019entrenament per optimitzar el rendiment i reduir el risc de lesions.<\/p>\n\n\n\n

La t\u00e8cnica, el ritme i els moviments de la rumba s\u00f3n m\u00e9s lents que en el jive. En la rumba, es busca una est\u00e8tica particular, per la qual cosa la seva t\u00e8cnica afavoreix l\u2019extensi\u00f3 de les extremitats inferiors (Shang, 2013<\/a>). En canvi, el jive t\u00e9 caracter\u00edstiques similars als salts a peu coix, amb les seves puntades de peu i salts consecutius. Aquest exercici combina velocitat i for\u00e7a per produir un moviment explosivo-reactiu (Cappa i Behm, 2013<\/a>). Aquests exercicis impliquen contraccions musculars exc\u00e8ntriques (estirament) i conc\u00e8ntriques (escur\u00e7ament), generalment utilitzant el cos com a sobrec\u00e0rrega i generant un cicle d\u2019estirament-escur\u00e7ament (SSC) (Cappa i Behm, 2013<\/a>). Perqu\u00e8 una acci\u00f3 muscular es classifiqui com a cicle d\u2019estirament-escur\u00e7ament durant l\u2019activitat de rebot, el patr\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 muscular ha d\u2019incloure una preactivaci\u00f3 pr\u00e8via al contacte amb el terra, una acci\u00f3 exc\u00e8ntrica r\u00e0pida i una transici\u00f3 immediata i r\u00e0pida entre les fases exc\u00e8ntrica i conc\u00e8ntrica (Komi, 2000<\/a>). Per aquesta ra\u00f3, s\u2019observen difer\u00e8ncies significatives entre la rumba i el jive en RF1_TI, TA1_TIIa i GM2_TIIb a la cama no dominant. De la mateixa manera que en els salts a peu coix, en el jive els m\u00fasculs isquiotibials i els qu\u00e0driceps han de ser actius alhora per crear estabilitat (Wibawa et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

El TA \u00e9s un m\u00fascul que s\u2019activa no nom\u00e9s en la dorsiflexi\u00f3 del peu, sin\u00f3 tamb\u00e9 per controlar la pronaci\u00f3, per la qual cosa en el jive estaria actuant exc\u00e8ntricament per contribuir a tots dos moviments (Cappa i Behm, 2013<\/a>). Per tant, les difer\u00e8ncies entre la rumba i el jive es troben principalment en el TA1_TIIa. Les fibres del TA1_TIIa s\u2019activen en moviments curts i d\u2019alta intensitat, ja que aquest m\u00fascul proporciona suport mitjan\u00e7ant l\u2019activaci\u00f3 exc\u00e8ntrica de frenada. Aquesta activaci\u00f3 tamb\u00e9 es veu afavorida per al suport i quan els ballarins executen una t\u00e8cnica d\u2019aterratge utilitzant el primer i segon metatarsians (Dance Comp Review, 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 es van trobar difer\u00e8ncies significatives entre la rumba i el jive en relaci\u00f3 amb el GM2_TIIb. Aix\u00f2 pot ser degut al treball d\u2019SSC d\u2019aquest m\u00fascul, ja que una t\u00e8cnica de jive afavoreix la realitzaci\u00f3 cont\u00ednua de salts r\u00e0pids i puntades de peu, que genera treball pliom\u00e8tric i la realitzaci\u00f3 d\u2019un cicle d\u2019estirament-escur\u00e7ament (Cappa i Behm, 2013<\/a>). Nicol et al. (2006)<\/a> destaquen en el seu treball que el gastrocnemi reacciona de manera diferent en l\u2019aterratge despr\u00e9s d\u2019un salt. Si el salt \u00e9s petit, les fibres del gastrocnemi tendeixen a escur\u00e7ar-se per frenar. Si el salt \u00e9s alt i requereix una frenada important, les fibres musculars tendeixen a allargar-se. Aix\u00f2 es deu al fet que es produeix menys resist\u00e8ncia a l\u2019estirament pel possible alliberament de ponts transversals (Nicol et al., 2006<\/a>). La c\u00e0rrega d\u2019impacte determina el comportament del fascicle en un m\u00fascul espec\u00edfic i la intensitat de l\u2019esfor\u00e7 despr\u00e9s de la fase de frenada t\u00e9 certa influ\u00e8ncia en aquesta interacci\u00f3 at\u00e8s que afecta el retroc\u00e9s del tend\u00f3 en l\u2019impuls final (Nicol et al., 2006<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, els nostres resultats mostren difer\u00e8ncies en l\u2019activaci\u00f3 muscular entre homes i dones. Aquestes dades estarien en conson\u00e0ncia amb les obtingudes en l\u2019estudi de Li\u00e9bana et al. (2017)<\/a>. Es van observar discrep\u00e0ncies en l\u2019activaci\u00f3 muscular entre sexes en el tibial anterior i el gastrocnemi, la qual cosa demostra que l\u2019activaci\u00f3 muscular entre homes i dones \u00e9s diferent (Haeufle et al., 2010<\/a>). Aix\u00f2 es pot deure tant a les difer\u00e8ncies entre els passos de les dones i els dels homes com a la marcada difer\u00e8ncia entre els talons de les sabates de ball d\u2019homes i dones que, en conseq\u00fc\u00e8ncia, provoca que els m\u00fasculs generin forces actives diferents a les cames. Hill (1938)<\/a> va descriure i va distingir les propietats intr\u00ednseques d\u2019un sol m\u00fascul, representat per un element el\u00e0stic en s\u00e8rie i un element contr\u00e0ctil amb relacions for\u00e7a-longitud i for\u00e7a-velocitat. Les propietats musculars poden compensar les pertorbacions i facilitar la converg\u00e8ncia dels moviments din\u00e0mics i explosius. Les propietats intr\u00ednseques del m\u00fascul representades per la funci\u00f3 for\u00e7a-longitud-velocitat en els models musculars de Hill actuen com un sistema de retroalimentaci\u00f3 perif\u00e8rica sense retard (Haeufle et al., 2010<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Les difer\u00e8ncies en l\u2019activaci\u00f3 muscular entre els tipus de fibres, m\u00fasculs, sexes i balls observats en el nostre estudi demostrarien la necessitat d\u2019un entrenament individualitzat i planificat per a cada tipus de ball i parella (home davant dona). D\u2019all\u00e0 la necessitat d\u2019un entrenament espec\u00edfic per a ballarins que abordi el tipus de for\u00e7a treballada, l\u2019entrenament de la mobilitat, la t\u00e8cnica i el control motor. Aquests factors s\u00f3n de gran import\u00e0ncia per prevenir lesions i aconseguir el m\u00e0xim rendiment esportiu.<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb les dades mostrades en aquest estudi, es poden destacar les limitacions quant a la mostra, ja que es tracta d\u2019un nombre baix de participants en comparaci\u00f3 amb altres estudis, per\u00f2 representatiu del nombre de participants en el campionat d\u2019Espanya, tenint en compte que el ball esportiu \u00e9s un esport minoritari.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats d\u2019aquest estudi proporcionen dades f\u00e0ctiques experimentals d\u2019activacions musculars significativament diferents per a l\u2019extremitat inferior en funci\u00f3 del sexe i la modalitat de dansa. Es van trobar difer\u00e8ncies significatives en l\u2019activaci\u00f3 en funci\u00f3 del tipus de fibra entre la rumba i el jive. Des d\u2019una perspectiva cl\u00ednica, les nostres troballes poden ajudar els entrenadors i metges esportius a comprendre el perfil esportiu espec\u00edfic dels ballarins d\u2019elit. El coneixement de la funci\u00f3 muscular, l\u2019activitat i l\u2019equilibri \u00e9s crucial per optimitzar l\u2019alt nivell de rendiment d\u2019aquests esportistes, aix\u00ed com per afavorir els programes de prevenci\u00f3 de lesions, que s\u00f3n crucials per maximitzar el seu \u00e8xit esportiu. Aquests resultats suposen un primer pas per proporcionar valors de refer\u00e8ncia de les fibres musculars implicades en els moviments dels esports de dansa; aquests valors poden contribuir a dissenyar exercicis que afavoreixin el rendiment esportiu i la prevenci\u00f3 de lesions. En fer aquest tipus d\u2019an\u00e0lisi mitjan\u00e7ant transformades de Wavelet, s\u2019ha pogut observar que aquesta an\u00e0lisi \u00e9s sensible i mostra resultats coherents, tenint en compte a tota hora les limitacions de l\u2019estudi. Es poden utilitzar transformades de Wavelet per analitzar moviments amb caracter\u00edstiques similars (Cappa i Behm, 2013<\/a>). Aquesta an\u00e0lisi permet comprendre les exig\u00e8ncies musculars dels diferents tipus de dansa. Per tant, per al desenvolupament correcte del jive \u00e9s important el treball pliom\u00e8tric, amb un cicle d\u2019escur\u00e7ament-estirament. Aix\u00ed mateix, per minimitzar el desequilibri muscular entre la cadena posterior i l\u2019anterior, aix\u00ed com la asimetria entre la cama dominant i la no dominant, es recomanaria el treball de for\u00e7a.\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019objectiu principal d\u2019aquest estudi era investigar l\u2019activitat muscular de diferents tipus de fibres musculars entre els estils de ball rumba i jive en divuit esportistes de ball esportiu d\u2019elit (edat mitjana: 19.6 \u00b1 3.2 anys). Els mesuraments es van fer mitjan\u00e7ant electromiografia de superf\u00edcie (EMG) durant l\u2019execuci\u00f3 de la coreografia. Es va registrar i es va […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[52],"tags":[10976,10975,10977,10978,10979],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>"]},"tags":{"linked":["activaci\u00f3 muscular<\/a>","ball esportiu<\/a>","electromiografia<\/a>","m\u00fasculs esquel\u00e8tics<\/a>","tipus de fibres<\/a>"],"unlinked":["activaci\u00f3 muscular<\/span>","ball esportiu<\/span>","electromiografia<\/span>","m\u00fasculs esquel\u00e8tics<\/span>","tipus de fibres<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 2 anys ago","modified":"Updated 2 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 29 gener 2024","modified":"Updated on 1 abril 2024"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 29 gener 2024 12:19","modified":"Updated on 1 abril 2024 09:57"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/63378\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=63378"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/63378\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":64175,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/63378\/revisions\/64175\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=63378"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=63378"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=63378"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}