{"id":63370,"date":"2024-01-29T12:14:44","date_gmt":"2024-01-29T12:14:44","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/influye-el-tipo-de-flexibilidad-utilizado-antes-de-una-clase-de-educacion-fisica\/"},"modified":"2025-10-04T08:40:42","modified_gmt":"2025-10-04T08:40:42","slug":"influeix-el-tipus-de-flexibilitat-emprat-abans-duna-classe-deducacio-fisica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/influeix-el-tipus-de-flexibilitat-emprat-abans-duna-classe-deducacio-fisica\/","title":{"rendered":"Influeix el tipus de flexibilitat emprat abans d’una classe d’Educaci\u00f3 F\u00edsica?"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La utilitzaci\u00f3 de t\u00e8cniques d\u2019elongaci\u00f3 muscular s\u2019ha emprat durant molt de temps abans d\u2019iniciar activitats f\u00edsiques per incrementar l\u2019activaci\u00f3, augmentar l\u2019amplitud articular o com a part de t\u00e8cniques d\u2019escalfament. En els \u00faltims anys, hi ha hagut discrep\u00e0ncia a l\u2019hora d\u2019emprar elongacions est\u00e0tiques (STA), din\u00e0miques o intermitents (DYN), o no fer-ne (CON) abans d\u2019iniciar la sessi\u00f3 d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser esbrinar quin tipus de treball de flexibilitat obtindria millors resultats en el salt amb contramoviment (CMJ) amb les variables: \u00edndex de for\u00e7a relativa (RSI), al\u00e7ada del salt (HGT) i temps de contacte (CT) amb una plataforma de contacte. Van formar part d\u2019aquesta investigaci\u00f3 86 participants de 16.74 \u00b1 0.19 anys, 65.17 \u00b1 30.03 kg i 1.71 \u00b1 0.09 m. Tots els participants es van sotmetre de forma aleatoritzada als 3 protocols, 2 d\u2019elongaci\u00f3 (STA i DYN) durant 30 segons i 1 de control sense cap elongaci\u00f3 (CON). Els resultats van mostrar increments significatius en l\u2019RSI i HGT (p<\/em> < .001) en la condici\u00f3 de DYN vs. CON i STA. D\u2019altra banda, el CT va mostrar augments significatius en STA respecte a CON (p<\/em> < .01) i DYN. A partir dels resultats obtinguts, es podria afirmar que un programa agut d\u2019estiraments din\u00e0mics podria produir millores sobre el salt amb contramoviment (CMJ) en comparaci\u00f3 amb l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019estirament o un manteniment d\u2019elongaci\u00f3 muscular de 30 s.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> cmj<\/span>, educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>, flexibilitat din\u00e0mica<\/span>, RSI<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La flexibilitat \u00e9s considerada una de les 4 capacitats fisicomotrius junt amb la velocitat, for\u00e7a i resist\u00e8ncia (Casta\u00f1er i Camerino, 2022<\/a>; Monguillot Hernando et al., 2015<\/a>). Aquesta s\u2019ent\u00e9n com la propietat d\u2019un cos per deformar-se sota una for\u00e7a aplicada i tornar al seu estat inicial una vegada retirada (Porta, 1987<\/a>). Durant anys s\u2019ha disposat de m\u00faltiples metodologies per al seu condicionament, manteniment i millora (Casta\u00f1er i Camerino, 2022<\/a>; Monguillot Hernando et al., 2015<\/a>). Aquests procediments han mostrat diversos canvis, des d\u2019un treball est\u00e0tic amb el manteniment d\u2019una posici\u00f3 d\u2019elongaci\u00f3 muscular en un determinat temps (Casta\u00f1er i Camerino, 2022<\/a>; Jim\u00e9nez-Parra et al., 2022<\/a>), fins a un treball din\u00e0mic amb intervals d\u2019estirament i d\u2019altres de relaxaci\u00f3 (Lin et al., 2020<\/a>). Dins d\u2019aquest tipus de flexibilitat din\u00e0mica s\u2019han implementat diversos m\u00e8todes, com realitzar-lo a la m\u00e0xima velocitat o bal\u00edstic, a velocitat controlada o din\u00e0mic o a velocitat resistida, conegut com a \u201cfacilitaci\u00f3 neuromuscular propioceptiva\u201d (Merino-Marban et al., 2021<\/a>). L\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquests procediments dins de l\u2019\u00e0mbit esportiu ha estat debatuda al llarg dels \u00faltims anys, aix\u00ed com en quin ordre s\u2019ha de treballar cadascun en la sessi\u00f3 d\u2019entrenament (Donti et al., 2014<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En un altre \u00e0mbit d\u2019aplicaci\u00f3 com l\u2019educatiu, tamb\u00e9 hi ha hagut molta controv\u00e8rsia sobre la utilitzaci\u00f3 de qualsevol dels m\u00e8todes en les classes d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica en edat escolar (Becerra Fern\u00e1ndez et al., 2020<\/a>; Casta\u00f1er i Camerino, 2022<\/a>). La seua utilitzaci\u00f3 i duraci\u00f3 de l\u2019est\u00edmul o elongaci\u00f3 muscular tamb\u00e9 s\u2019ha discutit durant d\u00e8cades en nombroses investigacions (Ayala et al., 2012<\/a>), i s\u2019ha arribat a la conclusi\u00f3 que \u00e9s preferible emprar intervals d\u2019aproximadament 30 segons (s) per m\u00fascul o grup muscular, mantenint-los en els estiraments est\u00e0tics (STA), intercalant intervals de 2 s d\u2019elongaci\u00f3 i 1 s de relaxaci\u00f3 per als din\u00e0mics (DYN) (Lin et al., 2020<\/a>; Reid et al., 2018<\/a>). La influ\u00e8ncia sobre el tipus d\u2019elongaci\u00f3 muscular emprat i la seua capacitat reactiva ha estat investigada en els \u00faltims anys (Kirmizigil et al., 2014<\/a>). A m\u00e9s, ha estat relacionada amb la for\u00e7a i pot\u00e8ncia produ\u00efda en exercicis isoinercials i variables relacionades amb el salt d\u2019al\u00e7ada o longitud (Kirmizigil et al., 2014<\/a>). El moviment m\u00e9s idoni, segons m\u00faltiples investigacions, per mesurar la pot\u00e8ncia de les extremitats inferiors \u00e9s el salt d\u2019al\u00e7ada en comparaci\u00f3 amb altres tipus (Toumi et al., 2004<\/a>). Dins d\u2019aquest, el salt amb contramoviment o CMJ ha mostrat una elevada relaci\u00f3 amb el rendiment en proves de for\u00e7a m\u00e0xima, explosiva o amb esprints (Markovic et al., 2004<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Com a dispositius per a registrar les variables cinem\u00e0tiques d\u2019aquests exercicis s\u2019han utilitzat des de transductors lineals o codificadors per mesurar la for\u00e7a (N) i la velocitat (m\/s) en exercicis amb c\u00e0rrega externa (Morales-Artacho et al., 2018<\/a>) fins a plataformes de contacte per a mesurar les variables relacionades amb el CMJ, com ara el temps de vol (FT) i el contacte (CT) (s), l\u2019al\u00e7ada del salt (HGT) en cent\u00edmetres (cm), la pot\u00e8ncia en watts (W), i l\u2019\u00edndex de for\u00e7a reactiva (RSI) (De Blas i Gonz\u00e1lez-G\u00f3mez, 2005<\/a>). Aquesta variable s\u2019obt\u00e9 del quocient entre l\u2019al\u00e7ada del salt (cm) i el CT (s) (Flanagan i Comyns, 2008<\/a>). La seua interpretaci\u00f3 ha estat considerada un indicador de l\u2019\u00f2ptima predisposici\u00f3 neuromuscular per a efectuar un salt (McBride et al., 2008<\/a>), com a resultat d\u2019una r\u00e0pida transici\u00f3 entre les fases conc\u00e8ntrica-exc\u00e8ntrica de la contracci\u00f3 muscular (Turner i Jeffreys, 2010<\/a>) provocada per l\u2019estimulaci\u00f3 nerviosa instant\u00e0nia, que activa el bloqueig dels \u00f2rgans d\u2019estirament de les fibres musculars com ara el de Golgi (Toumi et al., 2004<\/a>). En aquest sentit, l\u2019objectiu de la present investigaci\u00f3 va ser verificar les possibles difer\u00e8ncies en les variables obtingudes amb el CMJ en l\u2019alumnat abans de comen\u00e7ar la classe d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica utilitzant diversos m\u00e8todes de flexibilitat. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En aquest estudi es van convocar 105 participants dels tres cursos (A, B i C) del nivell educatiu de primer de batxillerat (1BAT) de l\u2019Institut d\u2019Ensenyament Secundari IES Hayg\u00f3n de Sant Vicent del Raspeig. Del 100\u2006% (105) dels participants, van formar part de l\u2019estudi 86 (81.9\u2006%), amb edats de 16.74 \u00b1 0.19 anys, una massa de 65.17 \u00b1 30.03 kg, una al\u00e7ada d\u20191.71 \u00b1 0.09 m i un \u00edndex de massa corporal (IMC) de 22.31 \u00b1 8.61 kg\/m2<\/sup>. Aquest grup de participants estava compost per 41 xics (16.74 \u00b1 0.20 anys, 75.72 \u00b1 38.37 kg, 1.71 \u00b1 0.06 m i un IMC de 23.60 \u00b1 11.23 kg\/m2<\/sup>) i 45 xiques (16.76 \u00b1 0.20 anys, 56.48 \u00b1 9.48 kg, 1.63 \u00b1 0.04 m i un IMC de 21.21 \u00b1 3.92 kg\/m2<\/sup>). <\/p>\n\n\n\n

Els 86 participants que van formar part de l\u2019estudi van seguir els seg\u00fcents criteris d\u2019inclusi\u00f3: 1. participar en totes les sessions del disseny de l\u2019estudi; 2. no tenir cap incapacitat card\u00edaca, musculoesquel\u00e8tica, ortop\u00e8dica o cong\u00e8nita que imped\u00eds l\u2019execuci\u00f3 dels salts; 3. haver signat el perm\u00eds de consentiment informat dels objectius, procediment i riscos de l\u2019estudi pels seus tutors legals. Els 19 participants que no en van formar part va ser degut a l\u2019incompliment d\u2019algun dels criteris anteriors. Aquest estudi va ser aprovat per la direcci\u00f3 del centre i els tutors legals dels participants, que van signar el consentiment informat esmentat. A m\u00e9s, va complir els protocols actuals de la Declaraci\u00f3 d\u2019H\u00e8lsinki sobre principis \u00e8tics en la recerca amb humans (World<\/a> Medical Association, 2022<\/a>). La intervenci\u00f3 es va fer en la mateixa franja hor\u00e0ria (10:00 – 12:00 AM UTC + 1) i amb les mateixes condicions ambientals (15-19 \u00b0C) al gimn\u00e0s cobert de l\u2019IES Hayg\u00f3n. <\/p>\n\n\n\n

Aquesta mida mostral es va determinar a priori<\/em> mitjan\u00e7ant el programa G*Power versi\u00f3 3.1.9.6 per a Mac OS X 13. Es va estimar amb la fam\u00edlia de test F un ANOVA per a mesures repetides entre factors i un tipus de pot\u00e8ncia anal\u00edtica a priori<\/em>. Aquesta prova va determinar que, per a una mida de l\u2019efecte mitj\u00e0 F de 0.25 (\u03b7p<\/sub><\/em>\u00b2 = .06), un alfa (\u03b1) < .05, pot\u00e8ncia estad\u00edstica (\u03b2-1) > .95, 3 grups, 3 mesures (1 per cada participant i condici\u00f3) i una especificaci\u00f3 amb opci\u00f3 per a l\u2019SPSS, s\u2019havia d\u2019estimar una mostra total m\u00ednima de 168 participants (56 per condici\u00f3).<\/p>\n\n\n\n

Disseny de l\u2019estudi<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Aquesta investigaci\u00f3 es va basar en un disseny quasi experimental intra-subjectes (mesures repetides) amb condici\u00f3 de control. Per avaluar l\u2019efecte d\u2019intervencions d\u2019estirament muscular din\u00e0mic versus<\/em> est\u00e0tic sobre el rendiment en el salt amb contramoviment (CMJ), cada participant va ser sotm\u00e8s a les 3 condicions de la intervenci\u00f3: 1. sense cap aplicaci\u00f3 d\u2019estirament (CON), 2. flexibilitat est\u00e0tica (STA) i 3. flexibilitat din\u00e0mica (DYN). Aquestes es van assignar a cada grup-classe amb la disposici\u00f3 seg\u00fcent: l\u20191BAT-A va comen\u00e7ar la intervenci\u00f3 amb CON, seguida d\u2019STA i finalitzada amb DYN. Per al grup 1BAT-B, l\u2019ordre va ser DYN, CON i STA, respectivament. Finalment, per al tercer grup (1BAT-C), l\u2019organitzaci\u00f3 es va establir en: STA, DYN i CON. En aquest sentit, en cada sessi\u00f3 es barrejava l\u2019ordre d\u2019inici de la intervenci\u00f3 mitjan\u00e7ant el seu n\u00famero en la llista del professor d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica. Es va fer amb la funci\u00f3 d\u2019ordenar aleat\u00f2riament els valors que incorpora el programa de full de c\u00e0lcul Microsoft Excel (v. 11.0) desenvolupat per Microsoft (Estats Units) per a MacOS.<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La temporalitzaci\u00f3 d\u2019aquesta intervenci\u00f3 estava composta per 5 sessions separades per un m\u00ednim de 48 hores per a cada grup (1BAT-A, B o C). En la sessi\u00f3 1(S1) es va explicar el protocol d\u2019aquesta investigaci\u00f3 i es va recollir signat el consentiment informat que pr\u00e8viament havia repartit el professor entre l\u2019alumnat, junt amb l\u2019autoritzaci\u00f3 dels tutors legals. L\u2019S2 es va utilitzar per a la familiaritzaci\u00f3 del protocol de la intervenci\u00f3, on es van practicar 5 intents del salt CMJ amb el control des del pla sagital per 2 observadors (Blazevich et al., 2018<\/a>) (professor d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica del grup i l\u2019investigador del present estudi) i es va proporcionar la retroalimentaci\u00f3 a l\u2019alumnat que intent\u00e9s arribar el m\u00e9s alt possible amb el m\u00ednim temps de contacte possible amb la plataforma (desactivada) en cada salt. El CMJ es va iniciar des d\u2019una posici\u00f3 vertical amb les mans als malucs, els genolls a l\u2019amplada de les espatlles i els talons en contacte amb la plataforma (Blazevich et al., 2018<\/a>). Immediatament, els participants van efectuar un contramoviment descendent exc\u00e8ntric autoseleccionat fins que les cuixes no baixaven m\u00e9s que la paral\u00b7lela a terra, per fer immediatament despr\u00e9s el salt vertical amb dos peus (Samson et al., 2012<\/a>). En aquesta sessi\u00f3 (S2), tamb\u00e9 es van practicar les posicions per als estiraments posteriors (DYN i STA). A m\u00e9s, es va interioritzar l\u2019autopercepci\u00f3 de caminar al 50\u2006% (5 sobre una escala de 10) de l\u2019esfor\u00e7 m\u00e0xim percebut per a l\u2019activitat pr\u00e8via a l\u2019aplicaci\u00f3 de les 3 condicions. A partir d\u2019aqu\u00ed, comen\u00e7aven les sessions d\u2019intervenci\u00f3 en ordre aleatoritzat (vegeu Disseny de l\u2019estudi).<\/p>\n\n\n\n

Sessions de les condicions CON, STA i DYN<\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n

Totes les sessions d\u2019intervenci\u00f3 (CON, STA i DYN) estaven compostes per una activaci\u00f3 realitzada caminant en el sentit de les agulles del rellotge al voltant de la pista de voleibol a l\u2019interior del gimn\u00e0s (18 x 9 metres) durant 3 minuts al 50\u2006% de l\u2019esfor\u00e7 m\u00e0xim percebut (Blazevich et al., 2018<\/a>). A continuaci\u00f3, en la condici\u00f3 CON es van mantenir 10 minuts en sedestaci\u00f3 sobre un banc suec amb els 2 peus en contacte amb el terra, i els om\u00f2plats amb la paret. En la sessi\u00f3 de la condici\u00f3 STA, es van fer 8 estiraments musculars est\u00e0tics per als membres inferiors com es mostra en la figura 1 (Taylor et al., 2009<\/a>). Aquestes posicions es van mantenir durant 30 s d\u2019elongaci\u00f3 efectiva en cada punt i 1 minut en ambdues extremitats (8 minuts de temps d\u2019estirament total) i, per canviar a la seg\u00fcent, es van emprar 20 s de transici\u00f3 (un total de 10:20 minuts de temps d\u2019elongaci\u00f3 m\u00e9s transici\u00f3) (Taylor et al., 2009<\/a>). Tanmateix, en la condici\u00f3 DYN es van fer les 8 posicions mostrades a la figura 1, en seq\u00fc\u00e8ncies d\u2019elongaci\u00f3 efectiva de 2 s amb la mateixa sensaci\u00f3 de tibantor que en la condici\u00f3 STA i 1 s de cessament de l\u2019estirament. Per aconseguir el mateix temps efectiu d\u2019elongaci\u00f3 en cada posici\u00f3 (30 s), extremitats (1 minut) i temps total (8 minuts) que en la sessi\u00f3 STA. Paral\u00b7lelament tamb\u00e9 es van emprar 20 s de transici\u00f3 per canviar a la posici\u00f3 seg\u00fcent, amb 14:20 minuts d\u2019elongaci\u00f3 m\u00e9s transici\u00f3 (Lin et al., 2020<\/a>). El temps d\u2019inici, fi i transici\u00f3 dels estiraments es va controlar amb l\u2019aplicaci\u00f3 iCountTimer (RhythmicWorks Software LLP) per al tel\u00e8fon intel\u00b7ligent Iphone 6 IOS 16.0 (Apple, Inc, Cupertino, California, Estats Units). En aquest sentit, per intensificar el control ac\u00fastic del temps d\u2019intervenci\u00f3, es va connectar el tel\u00e8fon intel\u00b7ligent per senyal Bluetooth (Bluetooth Special Interest Group, Inc) a una radiofreq\u00fc\u00e8ncia de 2.4 GHz, a un altaveu extern sense fils Sony SRS-XE300 (Sony Group Corporation, T\u00f2quio, Jap\u00f3). Seguidament (< 1 minut) als procediments d\u2019intervenci\u00f3 descrits en les sessions CON, STA i DYN, van completar 5 CMJ en la plataforma de contacte (Chronojump, Bosco System, Barcelona, Espanya) amb una resoluci\u00f3 temporal d\u20191 mil\u00b7lisegon (ms) a una velocitat d\u2019obtenci\u00f3 de dades de 1,000 Hz per registrar les variables dependents (vegeu introducci\u00f3). Per al tractament de les dades dels 5 CMJ, es van seleccionar 4 salts, descartant el primer o d\u2019inici (Serrano-Ramon et al., 2023<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Posicions d\u2019estiraments est\u00e0tic i din\u00e0mic<\/em><\/em>

1. Estirament del tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les. 2. Estirament del bess\u00f3. 3. Estirament del qu\u00e0driceps. 4. Estirament del b\u00edceps femoral. 5. Estirament del gluti major. 6. Estirament de l\u2019engonal. 7. Estirament de la part inferior de l\u2019esquena. 8. Estirament del psoes.<\/em>
<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Totes les dades es van expressar com a mitjana (M<\/em>) i desviaci\u00f3 est\u00e0ndard (DS<\/em>). Abans de fer l\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstica, les variables dependents (RSI, CT, HGT i PO) es van sotmetre a la prova de Shapiro-Wilk per a comprovar que complien el sup\u00f2sit de normalitat. A continuaci\u00f3, es va analitzar la influ\u00e8ncia de les condicions CON, STA i DYN sobre RSI, CT, HGT i PO, amb una an\u00e0lisi de la vari\u00e0ncia de mesures repetides (RM ANOVA) amb un total de 3 nivells (\u00e9s a dir, CON, STA i DYN). En aquest sentit, es va assumir la prova d\u2019esfericitat de Mauchly; en cas de no complir aquest sup\u00f2sit, els graus de llibertat i l\u2019error es van corregir utilitzant les aproximacions de Greenhouse-Geisser o Huynh-Feldt, respectivament. A m\u00e9s, la pot\u00e8ncia observada es va calcular en \u03b2 -1, i la mida de l\u2019efecte (ES) es va expressar mitjan\u00e7ant eta parcial al quadrat (\u03b7p<\/sub><\/em>\u00b2), i es va establir en: .01 com un efecte menut, .06 mitj\u00e0 i .14 o superior com una mida de l\u2019efecte gran. Per a analitzar les comparacions per a cadascun dels 3 nivells es va fer la prova post hoc<\/em> de Bonferroni, i es va establir el nivell de significaci\u00f3 en p<\/em> < .05, a m\u00e9s de reflectir els l\u00edmits superiors i inferiors de l\u2019interval de confian\u00e7a al 95\u2006% [IC]. Aquestes an\u00e0lisis descrites es van realitzar mitjan\u00e7ant un programari d\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstica (SPSS Inc, Chicago, Illinois, Estats Units).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats van mostrar increments estad\u00edsticament significatius en l\u2019RSI (vegeu figura 2) amb una mida de l\u2019efecte mitjana F(1,52) <\/sub>= 20.21, p<\/em> < .001, \u03b7p<\/sub><\/em>\u00b2 = .06, \u03b2 -1 = 1. En la condici\u00f3 de DYN (M<\/em> = 0.66, DS<\/em> = 0.52) les puntuacions van ser superiors que CON (M<\/em> = 0.51, DS<\/em> = 0.26, p<\/em> < .001, [IC 95\u2006% 0.07, 0.23]) i STA (M<\/em> = 0.51, DS<\/em> = 0.27, p<\/em> < .001, [IC 95\u2006% 0.08, 0.23]). D\u2019altra banda, el CT (vegeu figura 3) va mostrar un increment significatiu en la condici\u00f3 STA (M<\/em> = 0.45, DS<\/em> = 0.19) respecte a CON (M<\/em> = 0.41, DS<\/em> = 0.15, p<\/em> < .01, [IC 95\u2006% 0.01, 0.07]) i DYN (M<\/em> = 0.39, DS<\/em> = 0.16, p<\/em> < .001, [IC 95\u2006% 0.02, 0.08]) amb una mida de l\u2019efecte menuda F(2,0) <\/sub>= 8.58, p<\/em> < .001, \u03b7p<\/sub><\/em>\u00b2 = .02, \u03b2 -1 = .97. En canvi, l\u2019HGT (vegeu figura 4) va mostrar increments significatius amb una mida de l\u2019efecte mitjana F(1,97) <\/sub>= 24.84, p<\/em> < .001, \u03b7p<\/sub><\/em>\u00b2 = .07, \u03b2 -1 = 1, en la condici\u00f3 DYN (M<\/em> = 22.29, DS<\/em> = 7.71) respecte a STA (M<\/em> = 19.82, DS<\/em> = 6.34, p<\/em> < .001, [IC 95\u2006% 1.21, 3.72]) i CON (M<\/em> = 18.67, DS<\/em> = 6.52, p<\/em> < .001, [IC 95\u2006% 2.28, 4.96]). <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Valors de l\u2019RSI.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Valors de CT.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Valors d\u2019HGT.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquesta investigaci\u00f3 va ser comprovar l\u2019efecte agut de 2 procediments d\u2019elongaci\u00f3 muscular (est\u00e0tic vs. din\u00e0mic) en comparaci\u00f3 amb l\u2019estat de rep\u00f2s (control), sobre la realitzaci\u00f3 de la prova CMJ entre l\u2019alumnat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica en l\u2019etapa educativa de primer de batxillerat. Els resultats del present estudi van mostrar millores significatives en relaci\u00f3 amb el rendiment del CMJ en les variables dependents (RSI, CT, HGT) amb la condici\u00f3 d\u2019elongaci\u00f3 din\u00e0mica, enfront a l\u2019est\u00e0tica i el rep\u00f2s. Procediments semblants a aquesta intervenci\u00f3 s\u2019han investigat en un gran nombre de treballs al llarg de les \u00faltimes d\u00e8cades (Lin et al., 2020<\/a>; Reid et al., 2018<\/a>; Taylor et al., 2009<\/a>). No obstant aix\u00f2, la variable RSI ha sigut analitzada en menys estudis en comparaci\u00f3 amb la resta de variables (CT, HGT i PO) i tractaments (STA vs. DYN) (Montalvo i Dorgo, 2019<\/a>; Warneke et al., 2022<\/a>; Werstein i Lund, 2012<\/a>). En aquest sentit, l\u2019RSI ha mostrat increments en la investigaci\u00f3 de Werstein i Lund (2012) en l\u00ednia amb els nostres resultats, ara b\u00e9, amb difer\u00e8ncies en el procediment metodol\u00f2gic. Comen\u00e7ant pel fet que els participants de la investigaci\u00f3 de Werstein i Lund (2012)<\/a> van realitzar el mesurament de la RSI mitjan\u00e7ant el salt amb caiguda des d\u2019un caix\u00f3 de 45 cm (Ruffieux et al., 2020<\/a>), a m\u00e9s de superar significativament el temps d\u2019activaci\u00f3 previ al tractament (10 vs. 5 minuts) i fer-ho en cicloerg\u00f2metre i no caminant (Lopez-Samanes et al., 2021<\/a>). En refer\u00e8ncia al tractament, Werstein i Lund (2012)<\/a> van emprar en la condici\u00f3 STA el mateix temps d\u2019elongaci\u00f3 que el nostre (30 s vs. 30 s), per\u00f2 en la meitat de posicions que en aquest (4 vs. 8). En canvi, en la condici\u00f3 DYN van fer 3\u00a0s\u00e8ries de 10 repeticions sense indicar el temps total de duraci\u00f3 (Pinto et al., 2014<\/a>). Curiosament, malgrat les difer\u00e8ncies metodol\u00f2giques entre ambd\u00f3s treballs, els increments significatius en la variable RSI van coincidir en les condicions CON vs. DYN i STA vs. DYN. Segons Stewart et al. (2003)<\/a> i Werstein i Lund (2012)<\/a>, la millora del RSI es podria deure a l\u2019increment de la velocitat de conducci\u00f3 i activaci\u00f3 de les fibres musculars involucrades en l\u2019acci\u00f3 del salt (Lopez-Samanes et al., 2021<\/a>), com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019increment de la temperatura muscular provocat per l\u2019activitat din\u00e0mica. Curiosament, aquesta hip\u00f2tesi plantejada per nombroses investigacions (Kirmizigil et al., 2014<\/a>; Lin et al., 2020<\/a>; Merino-Marban et al., 2021<\/a>; Werstein i Lund, 2012<\/a>) coincideix parcialment amb els nostres resultats malgrat que l\u2019RSI \u00e9s inferior en el treball de Werstein i Lund (2012)<\/a> en relaci\u00f3 amb el present (10.70 vs. 22.70\u2006%) en CON vs. DYN, at\u00e8s que en aquest estudi no es va realitzar despla\u00e7ament en la condici\u00f3 DYN (Wilczy\u0144ski et al., 2021<\/a>) i el temps d\u2019activaci\u00f3 va ser inferior (10 vs. 5\u00a0minuts) (Lopez-Samanes et al., 2021<\/a>) i coincidiria millor amb la teoria de Young (1995)<\/a>. Aquesta hip\u00f2tesi est\u00e0 basada en la interacci\u00f3 de les estructures internes contr\u00e0ctils i no contr\u00e0ctils del m\u00fascul esquel\u00e8tic en el cicle d\u2019estirament-escur\u00e7ament (Turner i Jeffreys, 2010<\/a>), que podria alentir-se per l\u2019acci\u00f3 d\u2019una elongaci\u00f3 muscular prolongada (\u2265 30 s) (Takeuchi et al., 2021<\/a>; Warneke et al., 2022<\/a>). No obstant aix\u00f2, en les investigacions de Montalvo i Dorgo (2019)<\/a> i Warneke et al. (2022)<\/a> no es va registrar cap millora significativa en la variable RSI. Aquesta difer\u00e8ncia de resultats amb el treball de Montalvo i Dorgo (2019)<\/a> podria deure\u2019s en primer lloc a la difer\u00e8ncia en el tipus de salt (en profunditat des d\u2019una altura de 30 cm vs. CMJ) (Ruffieux et al., 2020<\/a>), al nombre inferior de CMJ en comparaci\u00f3 amb el present (2\u00a0vs.\u00a05) (He et al., 2022<\/a>) i a la realitzaci\u00f3 dels salts despr\u00e9s de l\u2019escalfament en un temps de 3-5 minuts, molt superior al nostre (< 1 minut) (Tsurubami et al., 2020<\/a>). At\u00e8s que el nombre total d\u2019exercicis dirigits a les extremitats inferiors i el temps emprat en l\u2019elongaci\u00f3 muscular per a cada condici\u00f3 (STA i DYN) van ser id\u00e8ntics. En aquest sentit, la investigaci\u00f3 de Warneke et al. (2022)<\/a> tamb\u00e9 va tenir algunes difer\u00e8ncies metodol\u00f2giques en comparaci\u00f3 amb aquesta, com fer els exercicis d\u2019elongaci\u00f3 sobre els flexors i extensors plantars i no sobre la resta de grups musculars de les extremitats inferiors. At\u00e8s que el nombre de salts va ser el mateix, es van incorporar pauses d\u20191 minut entre cada intent que podrien haver condicionat el resultat de l\u2019RSI (He et al., 2022<\/a>).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Respecte a la variable CT, en aquest estudi es va registrar un increment significatiu de la condici\u00f3 STA en comparaci\u00f3 amb CON i DYN. Aquests resultats s\u2019allunyen dels obtinguts per Werstein i Lund (2012), en qu\u00e8 no van obtenir difer\u00e8ncies en cap condici\u00f3, possiblement justificat per la relaci\u00f3 amb les anteriors difer\u00e8ncies metodol\u00f2giques aportades en la variable RSI. Aquesta afirmaci\u00f3 podria justificar-se pel fet que el CT \u00e9s un component de l\u2019RSI i la influ\u00e8ncia negativa de la condici\u00f3 STA amb el rendiment del CMJ (Takeuchi et al., 2021<\/a>; Warneke et al., 2022<\/a>). Aix\u00ed mateix, Young i Behm (2003)<\/a> van donar suport a la fonamentaci\u00f3 exposada per Werstein i Lund (2012)<\/a>, i no van mostrar difer\u00e8ncies en el resultat de CT en ninguna condici\u00f3, encara que tenien algunes distincions com ara el salt en profunditat (30 cm), l\u2019activaci\u00f3 realitzada corrent i no caminant i menys exercicis d\u2019elongaci\u00f3 muscular que en el present treball (4 vs. 8). En l\u00ednia amb el nostre resultat, Lima et al. (2018)<\/a> van obtenir disminucions significatives en el CT amb la condici\u00f3 STA en comparaci\u00f3 amb CON (8.55\u2006% vs. 10.97\u2006%), emprant el mateix temps d\u2019estirament est\u00e0tic (30 s), nombre de CMJ, per\u00f2 amb menys posicions (6 vs. 8). <\/p>\n\n\n\n

Una altra variable relacionada amb el CMJ i associada a m\u00faltiples investigacions que comparen les condicions de CON, STA i DYN \u00e9s l\u2019HGT. Els nostres resultats han mostrat increments significatius en DYN en comparaci\u00f3 amb la resta (CON i STA). En aquest sentit, el treball de Montalvo i Dorgo (2019)<\/a> tamb\u00e9 va trobar millores significatives amb HGT en DYN vs. STA (8.24\u2006%) inferiors a les nostres (11.08\u2006%). Malgrat algunes difer\u00e8ncies metodol\u00f2giques, com un nombre redu\u00eft de CMJ (2 vs. 5), que podria provocar aquesta difer\u00e8ncia de resultats entre estudis (He et al., 2022<\/a>). En relaci\u00f3 amb les difer\u00e8ncies entre CON i STA, els nostres resultats no coincideixen amb els mostrats per Pinto et al. (2014)<\/a>. En concret, perqu\u00e8 entre CON i STA amb una elongaci\u00f3 de 30 s no van trobar cap difer\u00e8ncia, ja que es va establir en la condici\u00f3 STA amb un temps d\u2019estirament de 60 s, mostrant una reducci\u00f3 del \u20133.40\u2006%. Tot aix\u00f2 a difer\u00e8ncia de la nostra investigaci\u00f3, que va registrar increments de 5.80\u2006% en la condici\u00f3 STA vs. CON. La reducci\u00f3 d\u2019HGT entre STA 60 s vs. CON va ser \u20133.40\u2006%, tenint en compte que a l\u2019estudi de Pinto et al. (2014)<\/a> es van fer menys CMJ en comparaci\u00f3 amb el nostre (3 vs. 5); a m\u00e9s, es van recuperar 10 s entre cada CMJ, es van fer un nombre inferior d\u2019exercicis (4 vs. 8) i un escalfament previ al CMJ diferent (5 minuts assegut vs. 5 minuts caminant). La realitzaci\u00f3 d\u2019un nombre inferior de CMJ i pauses intercalades podria ser un dels condicionants que provoca la difer\u00e8ncia dels resultats entre estudis (He et al., 2022<\/a>), unit al procediment d\u2019activaci\u00f3 est\u00e0tic que podria perjudicar el rendiment posterior en el CMJ (Tsurubami et al., 2020<\/a>), al no aconseguir una temperatura \u00f2ptima per a la contracci\u00f3 muscular (Lopez-Samanes et al., 2021<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, els resultats de Yildiz et al. (2020)<\/a> tamb\u00e9 van trobar millores en HGT entre CON vs. STA diferents de les nostres (10.38\u2006% vs. \u20135.80\u2006%). A pesar que aquests treballs van mostrar difer\u00e8ncies procedimentals en comparaci\u00f3 amb aquest, com una activaci\u00f3 superior abans de la intervenci\u00f3 (5 minuts de carrera m\u00e9s 2 caminant vs. 5 minuts caminant), menys exercicis d\u2019estirament (5 vs. 8) i nombre de CMJ (3 vs. 5). Les causes de l\u2019HGT inferior en la condici\u00f3 CON vs. STA del nostre treball podrien deure\u2019s al CT superior de la condici\u00f3 STA vs. CON necessari per aconseguir m\u00e9s HGT (Takeuchi et al., 2021<\/a>; Warneke et al., 2022<\/a>), at\u00e8s que els nivells de la variable CT en les dues condicions (STA i CON) s\u00f3n id\u00e8ntiques. En l\u00ednia amb els nostres resultats, el present estudi segueix en molts aspectes metodol\u00f2gics Taylor et al. (2009)<\/a>, com els mateixos exercicis (8), la duraci\u00f3 de l\u2019estirament (30 s) i el temps total en la condici\u00f3 STA. Malgrat algunes difer\u00e8ncies, com l\u2019activaci\u00f3 pr\u00e8via amb una carrera de 300 m a una intensitat submarina i estiraments en el tractament DYN diferents i m\u00e9s nombrosos (16 vs. 8). A m\u00e9s de fer-ho en despla\u00e7ament o carrera de 20-30 m, emprar un temps semblant al present (15 vs. 14 minuts), sense especificar el temps d\u2019elongaci\u00f3-relaxaci\u00f3 i nom\u00e9s realitzar 1 CMJ, ja que el treball de Taylor et al. (2009)<\/a> va obtenir uns resultats inferiors als nostres entre STA vs. DYN (4.20\u2006% vs. 11.08\u2006%). Les causes d\u2019aquestes difer\u00e8ncies podrien estar originades per l\u2019activaci\u00f3 subm\u00e0xima de carrera pr\u00e8via al CMJ (Tsurubami et al., 2020<\/a>), el nombre superior d\u2019exercicis del tractament DYN (Young i Behm, 2003<\/a>) o l\u2019\u00fanic CMJ realitzat (He et al., 2022<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, els resultats del present treball han mostrat millores en les variables que determinen el rendiment en el CMJ en la condici\u00f3 DYN, en comparaci\u00f3 amb la resta (STA i CON). En aquest sentit, un dels motius que podrien explicar aquesta influ\u00e8ncia positiva del tractament DYN sense despla\u00e7ament en comparaci\u00f3 amb la resta d\u2019estudis consultats seria la teoria de l\u2019estirament de Turner i Jeffreys (2010)<\/a>, en la qual el manteniment d\u2019elongaci\u00f3 d\u2019una estructura muscular retarda moment\u00e0niament l\u2019efic\u00e0cia de la contracci\u00f3 posterior, provocada per l\u2019allunyament dels ponts creuats al sarc\u00f2mer (Turner i Jeffreys, 2010<\/a>). Relacionada amb aquesta teoria, Ettema et al. (1992)<\/a> va proposar la hip\u00f2tesi de la inhibici\u00f3 dels fusos musculars i reducci\u00f3 de les propietats contr\u00e0ctils del teixit muscular a conseq\u00fc\u00e8ncia del reflex de bloqueig d\u2019aquestes estructures (Ettema et al., 1992<\/a>). No obstant aix\u00f2, no es pot concloure la teoria responsable en la millora del CMJ en la condici\u00f3 DYN, tot i que en la resta de condicions es podria afirmar que una elongaci\u00f3 muscular de \u2265 30 s o la seua abs\u00e8ncia disminueixen el rendiment en el test CMJ. <\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A partir dels resultats obtinguts, es pot concloure que un programa agut d\u2019estiraments din\u00e0mics sembla produir efectes beneficiosos sobre el salt amb contramoviment (CMJ) en comparaci\u00f3 amb l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019estirament o un manteniment d\u2019elongaci\u00f3 muscular de 30 s. Aquesta millora es va produir en totes les variables analitzades i va mostrar difer\u00e8ncies significatives. Aix\u00ed, en la variable RSI, la condici\u00f3 DYN va mostrar increments significatius que van ser un valor representatiu de la capacitat reactiva de salt unida al temps de contacte (CT), que va ser significativament inferior, i a l\u2019al\u00e7ada del salt, que va ser significativament superior en DYN. Segons la literatura consultada, \u00e9s el conjunt de les variables anteriors el que proporciona informaci\u00f3 valuosa sobre la capacitat reactiva de les extremitats inferiors en el salt amb contramoviment.<\/p>\n\n\n\n

Reconeixement<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els autors volen mostrar el seu agra\u00efment a tots els participants en l\u2019estudi i al professor d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de l\u2019IES Hayg\u00f3n Paco Carlos per la seva ajuda altruista en la captaci\u00f3 dels participants i el control del procediment i en qualsevol necessitat que sorg\u00eds.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum La utilitzaci\u00f3 de t\u00e8cniques d\u2019elongaci\u00f3 muscular s\u2019ha emprat durant molt de temps abans d\u2019iniciar activitats f\u00edsiques per incrementar l\u2019activaci\u00f3, augmentar l\u2019amplitud articular o com a part de t\u00e8cniques d\u2019escalfament. En els \u00faltims anys, hi ha hagut discrep\u00e0ncia a l\u2019hora d\u2019emprar elongacions est\u00e0tiques (STA), din\u00e0miques o intermitents (DYN), o no fer-ne (CON) abans d\u2019iniciar la […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[11341,11341,4],"tags":[774,12835,10956,10957],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>","Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>","Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>","Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>","Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["cmj<\/a>","educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>","flexibilitat din\u00e0mica<\/a>","RSI<\/a>"],"unlinked":["cmj<\/span>","educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>","flexibilitat din\u00e0mica<\/span>","RSI<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 2 anys ago","modified":"Updated 7 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 29 gener 2024","modified":"Updated on 4 octubre 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 29 gener 2024 12:14","modified":"Updated on 4 octubre 2025 08:40"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/63370\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=63370"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/63370\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":64164,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/63370\/revisions\/64164\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=63370"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=63370"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=63370"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}