{"id":63345,"date":"2024-01-29T11:42:49","date_gmt":"2024-01-29T11:42:49","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/estudio-sobre-las-motivaciones-para-la-practica-de-la-espeleologia\/"},"modified":"2025-10-03T15:52:46","modified_gmt":"2025-10-03T15:52:46","slug":"estudi-sobre-les-motivacions-per-a-la-practica-de-lespeleologia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/estudi-sobre-les-motivacions-per-a-la-practica-de-lespeleologia\/","title":{"rendered":"Estudi sobre les motivacions per a la pr\u00e0ctica de l\u2019espeleologia"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El present article estudia les raons que porten les persones a practicar l\u2019espeleologia com a activitat fisicoesportiva. Per a aix\u00f2, s\u2019han analitzat les relacions existents entre diferents motivacions i variables d\u2019inter\u00e8s com el g\u00e8nere, els estudis acad\u00e8mics, la pertinen\u00e7a federativa, el nivell espeleol\u00f2gic o la participaci\u00f3 en exploracions \u201calpines\u201d. Es va fer un estudi transversal amb 502 espele\u00f2legs (355 homes, 146 dones) d\u2019edats compreses entre 18 i 76 anys (M<\/em> = 45.38; DT<\/em> = 11.32) i amb una experi\u00e8ncia en espeleologia d\u2019entre 1 i 73 anys (M<\/em> = 15.78; DT<\/em> = 13.54). Les persones participants van emplenar una enquesta electr\u00f2nica sobre els motius de pr\u00e0ctica d\u2019espeleologia, aix\u00ed com de dades sociodemogr\u00e0fiques. Els resultats van revelar que les principals raons per practicar l\u2019espeleologia s\u00f3n de car\u00e0cter intr\u00ednsec, com estar en contacte amb la natura o tenir una experi\u00e8ncia personal i vivencial. Aix\u00ed mateix, es van trobar associacions significatives per q\u00fcesti\u00f3 de g\u00e8nere, nivell d\u2019estudis, pertinen\u00e7a federativa i participaci\u00f3 en exploracions. Els futurs plans de promoci\u00f3 de la pr\u00e0ctica d\u2019espeleologia haurien de tenir en compte aquestes difer\u00e8ncies a l\u2019hora de dissenyar-se.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> actividad f\u00edsica<\/span>, activitat fi\u0301sica<\/span>, coves<\/span>, espeleologia<\/span>, medi natural<\/span>, motivaci\u00f3<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En les \u00faltimes d\u00e8cades, la participaci\u00f3 en esports extrems i d\u2019aventura en el medi natural, com ara l\u2019escalada, l\u2019esqu\u00ed alp\u00ed o l\u2019espeleologia, ha crescut exponencialment (Pain i Pain, 2005<\/a>). Els esports d\u2019aventura a l\u2019aire lliure provoquen un cert grau d\u2019emoci\u00f3 percebuda a qui els practica i a m\u00e9s impliquen moure\u2019s en un entorn salvatge i extens, assumir riscos i fer front a l\u2019inesperat (Pike i Beames, 2013<\/a>). Aquestes pr\u00e0ctiques proporcionen nivells de salut i benestar m\u00e9s elevats que l\u2019activitat f\u00edsica en entorns edificats o interiors (Shanahan et al., 2016<\/a>), ja que el contacte regular amb el medi natural ofereix multitud de beneficis tant a nivell f\u00edsic com mental (Hartig et al., 2014<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Entre les diferents pr\u00e0ctiques esportives a l\u2019aire lliure, l\u2019espeleologia \u00e9s una disciplina complexa que requereix una log\u00edstica espec\u00edfica, una planificaci\u00f3 detallada, coneixements multidisciplinaris, protocols de seguretat exhaustius i treball en equip (White, 2019<\/a>). Aquesta disciplina s\u2019ha definit com una \u201cci\u00e8ncia esportiva\u201d o una \u201cci\u00e8ncia ciutadana\u201d i les persones practicants com a \u201castronautes subterranis\u201d (Cant, 2006<\/a>; Mattes, 2015<\/a>; Mencarini et al., 2021<\/a>). No obstant aix\u00f2, la majoria d\u2019aquestes definicions inclouen principalment caracter\u00edstiques relacionades amb la natura o l\u2019origen i formaci\u00f3 de les coves. Aix\u00ed, Cuenca-Rodr\u00edguez (2021)<\/a> apunta que l\u2019espeleologia \u00e9s una activitat explorat\u00f2ria amb dues peces clau, l\u2019esportiva i la cient\u00edfica, les quals estan unides per la curiositat. D\u2019altra banda, Pans et al. (2023)<\/a> defineixen l\u2019espeleologia \u201ccom una activitat f\u00edsica i esportiva que es desenvolupa en un espai natural i consisteix en l\u2019exploraci\u00f3 o recorregut d\u2019una cavitat subterr\u00e0nia, ja sigui amb finalitats cient\u00edfiques o recreatives, mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas d\u2019habilitats f\u00edsiques espec\u00edfiques\u201d (p. 58). Tot i aix\u00ed, s\u00f3n molt pocs els estudis existents que analitzen i aprofundeixen en aquesta disciplina des de la perspectiva de les ci\u00e8ncies de l\u2019activitat f\u00edsica i l\u2019esport. De fet, en aquesta mateixa revista (iniciada el 1985), l\u2019espeleologia nom\u00e9s s\u2019esmenta dins de les taxonomies de les activitats f\u00edsiques d\u2019aventura en la natura (Olivera i Olivera, 1995<\/a>; Olivera i Olivera, 2016<\/a>), i en un altre article que estudia la situaci\u00f3 actual de les activitats f\u00edsiques en el medi natural en educaci\u00f3 f\u00edsica (Gonz\u00e1lez-Melero et al., 2023<\/a>). Aix\u00ed mateix, a Apunts Sport Medicine <\/em>tamb\u00e9 apareix en tres estudis fisiol\u00f2gics (Balcells et al., 1986<\/a>; Yzaguirre i Maura et al., 2008<\/a>; Yzaguirre Maura i Balcells Diaz, 1989<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, hi ha estudis previs en altres pa\u00efsos que mostren que la pr\u00e0ctica d\u2019espeleologia ofereix diversos beneficis, aix\u00ed com el desenvolupament d\u2019habilitats espacials, la millora de la rotaci\u00f3 mental o la presa de perspectiva (Muffato et al., 2022<\/a>). D\u2019aquesta manera, segons un estudi en espele\u00f2legs i espele\u00f2logues italians, la majoria d\u2019aquests esportistes fan activitat f\u00edsica vigorosa almenys un cop la setmana, la qual cosa indica que s\u00f3n persones f\u00edsicament molt actives (Viviani i Tommaso, 2017<\/a>). Alhora, les persones que practiquen espeleologia presenten nivells significativament m\u00e9s baixos d\u2019ansietat que la poblaci\u00f3 general (De la Torre-Cruz et al., 2021<\/a>). Tot i aix\u00ed, la pr\u00e0ctica d\u2019aquest tipus d\u2019activitats tamb\u00e9 comporta una s\u00e8rie de riscos als qui la practiquen com poden ser perdre\u2019s, inhalar aire contaminat, el despreniment de roques o les inundacions (StartCaving.co.uk, 2017<\/a>). A m\u00e9s, en estudis qualitatius enfocats a l\u2019\u00fas de la tecnologia pels espele\u00f2legs, es descriu el plaer que experimenten les persones espele\u00f2logues en explorar llocs a\u00efllats (Mencarini i Zambon, 2023<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Com s\u2019ha pogut constatar, els beneficis i riscos de practicar espeleologia han estat objecte d\u2019estudi; en canvi, la motivaci\u00f3 cap a la seva pr\u00e0ctica \u00e9s un \u00e0mbit encara no explorat. A m\u00e9s, una de les preguntes m\u00e9s recurrents que se li solen fer a les persones que practiquen l\u2019espeleologia \u00e9s \u201cper qu\u00e8 en practiques?\u201d. Aquesta pregunta, que desencadena la necessitat de saber per qu\u00e8 la gent s\u2019endinsa en coves i avencs per fer activitat f\u00edsica, es podria contestar amb all\u00f2 que George Leigh Mallory va respondre el 1923 quan anava a intentar coronar l\u2019Everest per tercer cop i li van preguntar per qu\u00e8 ho feia: \u201cBecause it\u2019s there\u201d. No obstant aix\u00f2, a part d\u2019aquesta an\u00e8cdota que ens serveix per il\u00b7lustrar la necessitat de con\u00e8ixer el perqu\u00e8 de la pr\u00e0ctica, Ewert et al. (2013)<\/a> van anar m\u00e9s enll\u00e0 i van indagar les motivacions que existien per practicar activitats recreatives d\u2019aventura. Aquest estudi va concloure que els factors de motivaci\u00f3 poden ser socials, de recerca de sensacions i d\u2019autoimatge. A m\u00e9s, variables com el nivell d\u2019experi\u00e8ncia, el g\u00e8nere i el tipus d\u2019activitat van mostrar tend\u00e8ncies diferents en aquests factors de motivaci\u00f3. El Dr. Alan W. Ewert pr\u00e8viament ja havia dut a terme diversos estudis sobre la motivaci\u00f3 en activitats en el medi natural, entre les quals disciplines espec\u00edfiques com l\u2019escalada. En un dels seus estudis, es va concloure que les raons motivacionals m\u00e9s importants per practicar l\u2019escalada, tenint en compte el nivell d\u2019experi\u00e8ncia dels seus practicants, van ser el desafiament, l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019una concentraci\u00f3 mental elevada i el fet de gaudir del medi natural (Ewert, 1985<\/a>). Aix\u00ed mateix, entre les investigacions posteriors efectuades a l\u2019Estat espanyol referents a la motivaci\u00f3 cap a la pr\u00e0ctica de l\u2019escalada, trobem l\u2019estudi de L\u00f3pez-Fern\u00e1ndez et al. (2013)<\/a>. En aquesta investigaci\u00f3, es van classificar els motius de pr\u00e0ctica d\u2019escalada en tres grans grups: aquell els motius principals de pr\u00e0ctica del qual eren el contacte amb la natura, l\u2019aventura, el repte, la diversi\u00f3 i la condici\u00f3 f\u00edsica; un altre grup, que va reportar com a motivacions l\u2019experi\u00e8ncia personal, la relaci\u00f3 social, la tranquil\u00b7litat i la salut; i, finalment, el grup menys nombr\u00f3s, les motivacions principals del qual van ser la imatge, la competici\u00f3 i el reconeixement social. A m\u00e9s, en aquest estudi es van trobar difer\u00e8ncies en les motivacions en funci\u00f3 del g\u00e8nere dels participants: les dones escaladores van mostrar una motivaci\u00f3 m\u00e9s gran cap a la pr\u00e0ctica de l\u2019escalada per la diversi\u00f3 i la millora de la imatge corporal que els homes escaladors.<\/p>\n\n\n\n

Amb l\u2019objectiu d\u2019ampliar la literatura cient\u00edfica en el camp de l\u2019espeleologia, el prop\u00f2sit del present estudi \u00e9s con\u00e8ixer els motius de pr\u00e0ctica de l\u2019espeleologia i si hi ha difer\u00e8ncies en la motivaci\u00f3 en funci\u00f3 del g\u00e8nere, els estudis acad\u00e8mics, la pertinen\u00e7a federativa, el nivell espeleol\u00f2gic o la participaci\u00f3 en exploracions \u201calpines\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El treball de camp es va fer entre octubre de 2022 i desembre de 2022. Es va contactar amb els i les possibles participants a trav\u00e9s de les federacions d\u2019espeleologia de l\u2019Estat espanyol, i algunes d\u2019aquestes van reexpedir per correu electr\u00f2nic als seus federats un enlla\u00e7 a una enquesta en l\u00ednia (administrada per LimeSurvey, Versi\u00f3 5.4.13+). Tamb\u00e9 es va contactar amb les persones participants mitjan\u00e7ant publicacions en xarxes socials (i. e., Twitter i Facebook). Per accedir a l\u2019enquesta completa, les persones participants havien de fer clic en una casella en la qual s\u2019explicaven les condicions de participaci\u00f3 (i. e., confidencialitat, anonimat i dret a negar-s\u2019hi o abandonar) i finalment atorgaven el seu consentiment informat. Pr\u00e8viament al treball de camp, tots els procediments i materials es van revisar i van seguir les pautes del Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Universitat de Val\u00e8ncia. Abans de l\u2019an\u00e0lisi es van comprovar totes les dades per buscar dades an\u00f2males, i es va obtenir una mort experimental de 26 subjectes per no haver completat correctament l\u2019enquesta. <\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En l\u2019estudi hi van participar 502 persones espele\u00f2logues (355 homes, 146 dones i 1 de no bin\u00e0ria) d\u2019edats compreses entre 18 i 76 anys (M<\/em> = 45.38; DT<\/em> = 11.32) i amb una experi\u00e8ncia en espeleologia d\u2019entre 1 i 73 anys (M<\/em> = 15.78; DT<\/em> = 13.54). A m\u00e9s, entre els i les participants la freq\u00fc\u00e8ncia de pr\u00e0ctica d\u2019espeleologia al mes oscil\u00b7lava entre 0 i 23 dies (M<\/em> = 3.12; DT<\/em> = 2.53). La taula 1 presenta les caracter\u00edstiques sociodemogr\u00e0fiques de la mostra. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques de la mostra segons les variables d\u2019inter\u00e8s (<\/em>N = 502).<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Com es pot observar, la majoria de les persones participants van ser homes (70.7\u2006%). Quant al nivell d\u2019estudis, el perfil m\u00e9s nombr\u00f3s va ser el de persones amb formaci\u00f3 professional (42.4\u2006%). El nivell espeleol\u00f2gic es va distribuir de la manera seg\u00fcent: principiants (11.8\u2006%), intermedis (44\u2006%) i avan\u00e7ats (44.2\u2006%). La majoria de les persones enquestades estaven federades (94.4\u2006%), i m\u00e9s de la meitat de les persones participants no havien format part de cap campanya d\u2019exploraci\u00f3 \u201calpina\u201d (62.9\u2006%).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, es va obtenir el lloc de resid\u00e8ncia de les persones participants per comunitats aut\u00f2nomes. Aix\u00ed mateix, un 2.8\u2006% de la mostra van ser persones que tenen el seu lloc de resid\u00e8ncia fora de l\u2019Estat espanyol. A la taula 2 es pot observar la proced\u00e8ncia de les persones participants.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Lloc de resid\u00e8ncia de la mostra <\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em>(N = 502).<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va utilitzar un q\u00fcestionari per recollir els motius de la pr\u00e0ctica de l\u2019espeleologia per freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019elecci\u00f3 elaborat per L\u00f3pez et al. (2013<\/a>. Aquest q\u00fcestionari es va utilitzar pr\u00e8viament per recollir els motius per practicar l\u2019escalada en roca. Aix\u00ed mateix, aquest q\u00fcestionari va prendre com a refer\u00e8ncia per a la seva elaboraci\u00f3 el q\u00fcestionari dissenyat per Ewert (1994)<\/a>. El q\u00fcestionari utilitzat est\u00e0 compost per 14 \u00edtems amb raons per a la pr\u00e0ctica espeleol\u00f2gica, entre els quals s\u2019inclouen 13 raons per a la pr\u00e0ctica de l\u2019activitat i un \u00edtem \u201cAltres\u201d amb un apartat per a una resposta oberta. En aquesta pregunta es demanava a les persones participants que escollissin els motius m\u00e9s representatius de pr\u00e0ctica, i podien indicar tantes raons com consideressin. A m\u00e9s, es van recollir les dades sociodemogr\u00e0fiques (i. e., g\u00e8nere, nivell d\u2019estudis) i les variables espeleol\u00f2giques d\u2019inter\u00e8s (i. e., pertinen\u00e7a federativa, nivell espeleol\u00f2gic i la participaci\u00f3 en exploracions \u201calpines\u201d).<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les an\u00e0lisis estad\u00edstiques es van fer amb el programa inform\u00e0tic SPSS versi\u00f3 28.0 (SPSS Inc., Chicago, IL, EUA) Es va utilitzar la prova khi quadrat de Pearson per analitzar les difer\u00e8ncies segons el g\u00e8nere, i es va establir la significaci\u00f3 estad\u00edstica en p<\/em> < .05.<\/p>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A la figura 1 es mostren els resultats del q\u00fcestionari sobre motius de la pr\u00e0ctica espeleol\u00f2gica per ordre de freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019elecci\u00f3. Partint d\u2019aquests, es poden observar dues raons que passen d\u2019un 70\u2006%, les quals corresponen a \u201cestar en contacte amb la natura\u201d i \u201cexperi\u00e8ncia personal i vivencial\u201d. Dues raons m\u00e9s que ha escollit m\u00e9s de la meitat de la mostra han estat \u201cdivertir-me i passar una estona agradable\u201d i \u201cbuscar l\u2019aventura\u201d. A continuaci\u00f3, hi hauria \u201cevasi\u00f3\u201d, \u201cfer amics\u201d i \u201crepte personal\u201d, que se situarien en torn d\u2019un 40-30\u2006%. Entre el grup de raons, al voltant del 30-20\u2006% hi ha \u201ctranquil\u00b7litat\u201d, \u201ccondici\u00f3 f\u00edsica\u201d i \u201csalut\u201d. Entre les raons menys representatives trobem \u201centrenar per competir\u201d, \u201creconeixement social\u201d i \u201cmillorar la meva imatge\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, la categoria \u201cAltres\u201d va obtenir un 11.8\u2006% i a l\u2019apartat de resposta oberta algunes persones han coincidit i han exposat raons de pr\u00e0ctica com ara \u201cexploraci\u00f3 de noves cavitats\u201d, \u201cdescobriment cient\u00edfic\u201d, \u201cfotografia subterr\u00e0nia\u201d, \u201crescat\u201d o \u201cfeina\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Motius per a la pr\u00e0ctica espeleol\u00f2gica ordenats per freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019elecci\u00f3 i expressats en percentatges.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La figura 2 mostra els resultats diferenciats per g\u00e8nere. Es van trobar associacions significatives mitjan\u00e7ant la prova de  khi quadrat en tres de les raons per a la pr\u00e0ctica de l\u2019espeleologia. La primera d\u2019elles va ser en la ra\u00f3 \u201cdivertir-me i passar una estona agradable\u201d (\u03c72<\/sup>1 <\/sub>= 3.95; p<\/em> < .047), on les dones van obtenir un 69.2\u2006% davant d\u2019un 59.7\u2006% dels homes. La segona, en \u201crepte personal\u201d (\u03c72<\/sup>1 <\/sub>= 7.45; p<\/em> < .01), on les dones van obtenir un valor de 45.9\u2006% davant d\u2019un 33\u2006% dels homes. I la tercera, en \u201centrenar-me per competir\u201d (\u03c72<\/sup>1 <\/sub>= 5.28; p<\/em> < .022), on les dones van tenir un 6.8\u2006% davant d\u2019un 2.5\u2006% dels homes.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019elecci\u00f3 dels motius per a la pr\u00e0ctica d\u2019espeleologia diferenciats per g\u00e8nere.<\/em>
*indica difer\u00e8ncies significatives p < .05; **indica difer\u00e8ncies significatives p < .01 <\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

A m\u00e9s, es van trobar difer\u00e8ncies significatives per nivell d\u2019estudis acad\u00e8mics en el motiu \u201cexperi\u00e8ncia personal i vivencial\u201d (\u03c72<\/sup>4 <\/sub>= 12.04; p<\/em> < .017), on, del percentatge total de 76.9\u2006% contestat, un 65.4\u2006% correspondria a graduat escolar, un 69.0\u2006% a batxillerat, un 76.10\u2006% a formaci\u00f3 professional, un 85.3\u2006% a universitaris i un 75.9\u2006% a doctorat. Aix\u00ed mateix, per nivell espeleol\u00f2gic en \u201crecerca d\u2019aventura\u201d (\u03c72<\/sup>1 <\/sub>= 4.03; p<\/em> < .045), on principiants va obtenir un 72.9\u2006%, intermedi un 51.6\u2006% i avan\u00e7at un 55.4\u2006%; i en \u201cAltres\u201d (\u03c72<\/sup>1<\/sub>1 =8.58; p<\/em> <.047), on principiants va adquirir un 3.4\u2006%, intermedi un 8.1\u2006% i avan\u00e7at un 17.6\u2006%. Tamb\u00e9 es van trobar difer\u00e8ncies significatives en si estaven federats o no, en el motiu de \u201creconeixement social\u201d (\u03c72<\/sup>2 <\/sub>= 8.58; p<\/em> < .014), on els federats van obtenir un 1.7% i els no federats un 7.1\u2006%; i en \u201cAltres\u201d (\u03c72<\/sup>2 <\/sub>= 13.99; p<\/em> < .01), en el qual els federats van obtenir un 12.4\u2006% i els no federats un 0\u2006%. Finalment, respecte a la variable de participaci\u00f3 en exploracions \u201calpines\u201d, nom\u00e9s es van trobar difer\u00e8ncies significatives en el motiu \u201cAltres\u201d (\u03c72<\/sup>1 <\/sub>= 6.87; p<\/em> < .01), on les persones que s\u00ed que han participat en exploracions van obtenir un 16.7\u2006% i les persones que no van obtenir un 8.9\u2006%.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Fins ara, aquest \u00e9s el primer estudi sobre les motivacions per practicar l\u2019espeleologia en una gran mostra d\u2019espele\u00f2legs i espele\u00f2logues. Els resultats principals de l\u2019estudi mostren que les principals raons per practicar l\u2019espeleologia s\u00f3n motivacions de car\u00e0cter intr\u00ednsec, com estar en contacte amb la natura o tenir una experi\u00e8ncia personal i vivencial. Aix\u00f2 evidencia que la pr\u00e0ctica de l\u2019espeleologia se sent com una pr\u00e0ctica intr\u00ednsecament valuosa per si mateixa i que no necessita refor\u00e7os externs o socials per a la seva motivaci\u00f3. Per aix\u00f2, en l\u2019estudi de Mencarini (2021)<\/a>, espele\u00f2legs experts van afirmar que se sentien com astronautes explorant els \u00faltims racons verges de la Terra.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019espeleologia com a pr\u00e0ctica en el medi natural, la principal finalitat de la qual \u00e9s el descobriment i l\u2019exploraci\u00f3 d\u2019entorns inexplorats o poc coneguts, coincideix amb altres disciplines practicades en el medi natural com ara l\u2019alpinisme o l\u2019escalada (Olivera i Olivera, 2016<\/a>). At\u00e8s que no hi ha estudis previs que tinguin en compte les motivacions de les persones que practiquen espeleologia, els resultats que es presenten es discutiran amb estudis d\u2019altres modalitats de pr\u00e0ctica en el medi natural. Un dels principals estudis relacionats amb la motivaci\u00f3 de la pr\u00e0ctica d\u2019activitats en el medi natural \u00e9s el de L\u00f3pez et al. (2013)<\/a>, fet amb escaladors a l\u2019Estat espanyol. En aquest estudi el motiu de pr\u00e0ctica de l\u2019escalada m\u00e9s freq\u00fcent va ser estar en contacte amb la natura en un 58.2\u2006%; tot i aix\u00ed, en el present estudi els resultats d\u2019estar en contacte amb la natura s\u00f3n d\u2019un 79.1\u2006%. Quant a l\u2019experi\u00e8ncia personal i vivencial, els espele\u00f2legs i espele\u00f2logues la van escollir com a motivaci\u00f3 en un 76.9\u2006%; en canvi, els escaladors i escaladores, en un 45.9\u2006%. En definitiva, entre les raons principals de pr\u00e0ctica es produeix discrep\u00e0ncia entre persones escaladores i espele\u00f2logues i, encara que el contacte amb la natura \u00e9s en totes dues disciplines la ra\u00f3 principal, no se li atorga la mateixa import\u00e0ncia, ja que les i els espele\u00f2legs l\u2019escullen com a motivaci\u00f3 de la seva pr\u00e0ctica en un 20.9\u2006% m\u00e9s que les persones escaladores. Aquesta difer\u00e8ncia pot ser deguda al fet que l\u2019espeleologia implica el descobriment de la natura. Per exemplificar-ho amb una dada objectiva, en l\u2019actualitat anualment s\u2019organitzen unes 12 exploracions espeleol\u00f2giques al Parc Nacional dels Pics d\u2019Europa (serralada Cant\u00e0brica), les quals reporten entre 5 i 10 km de noves galeries cada any (Ballesteros, 2021<\/a>). Al mateix temps, sembla que despr\u00e9s de la crisi sanit\u00e0ria, el contacte amb espais naturals \u00e9s un factor que ha adquirit import\u00e0ncia per a la poblaci\u00f3 en general (Tansil et al., 2022<\/a>). D\u2019altra banda, tamb\u00e9 pot ser perqu\u00e8 hi ha m\u00e9s instal\u00b7lacions esportives com ara roc\u00f2droms per practicar l\u2019escalada i molt pocs espele\u00f2droms.<\/p>\n\n\n\n

Seguidament, l\u2019experi\u00e8ncia personal i vivencial entre els espele\u00f2legs i les espele\u00f2logues \u00e9s la segona ra\u00f3 m\u00e9s escollida; no obstant aix\u00f2, entre els escaladors i les escaladores va ser escollida en set\u00e8 lloc, amb una difer\u00e8ncia amb l\u2019espeleologia d\u2019un 31\u2006% menys. Aquesta discrep\u00e0ncia pot ser deguda a les sensacions que ofereix endinsar-se en una cova. Tal com apunten Mencarini i Zambon (2023)<\/a>, malgrat la foscor, les estretors, o el fred, les i els espele\u00f2legs se senten privilegiats i fascinats per la seva pres\u00e8ncia en aquest entorn, ja que nom\u00e9s uns quants poden anar-hi i tornar-ne intactes.<\/p>\n\n\n\n

Respecte a les difer\u00e8ncies per q\u00fcesti\u00f3 de g\u00e8nere, es van obtenir resultats amb difer\u00e8ncies significatives en 3 \u00edtems. De proporci\u00f3 m\u00e9s gran a m\u00e9s petita, trobem difer\u00e8ncies en \u201cdivertir-me i passar una estona agradable\u201d, on els homes van obtenir valors inferiors a les dones, concretament 59.7\u2006% davant de 69.2\u2006%, respectivament. Aquests resultats no coincideixen amb la major part d\u2019estudis de motivacions en activitats f\u00edsiques i esportives, en qu\u00e8 les dones solen reportar aquesta motivaci\u00f3 en un percentatge molt inferior que els homes (Fr\u00f6mel et al., 2022<\/a>; Kopcakova et al., 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

El segon \u00edtem en el qual trobem difer\u00e8ncies significatives \u00e9s el de \u201crepte personal\u201d i, de fet, \u00e9s el que ha mostrat m\u00e9s difer\u00e8ncia, concretament un 12.9\u2006% de difer\u00e8ncia, a favor de les dones davant dels homes. Si b\u00e9 \u00e9s cert que hi ha estudis que reporten que les dones necessiten m\u00e9s motivacions que els aportin una superaci\u00f3 personal, o que impliquen d\u2019alguna manera una responsabilitat, com el fet d\u2019associar-ho a un objectiu que han de realitzar, o sentir-se b\u00e9 amb si mateixes (Drummond et al., 2022<\/a>). Expressar aquest tipus de motivacions com un repte personal pot tenir a veure amb el tipus d\u2019esport, ja que l\u2019espeleologia t\u00e9 un fort component d\u2019exploraci\u00f3, i aconseguir fer una exploraci\u00f3 completa es pot considerar un assoliment en si mateix, ja que no hi ha marques per les quals competir ni comparacions entre les persones practicants d\u2019espeleologia. Finalment, tamb\u00e9 es van trobar resultats significativament diferents en \u201centrenar-me per competir\u201d, on les dones van tornar a obtenir valors m\u00e9s alts que els homes. Aix\u00f2 \u00e9s contrari als resultats d\u2019estudis fets en la pr\u00e0ctica esportiva en general, en els quals s\u2019ha trobat de manera recurrent un inter\u00e8s inferior de les dones cap a la competici\u00f3 (Budd et al., 2018<\/a>; Fr\u00f6mel et al., 2022<\/a>). Es pot destacar que aquest \u00edtem nom\u00e9s va ser seleccionat per un 3.8\u2006% de les persones enquestades, i a m\u00e9s, el que implica la competici\u00f3 en espeleologia divergeix molt del que implica en altres modalitats esportives. No obstant aix\u00f2, aquesta informaci\u00f3 pot ser \u00fatil per suggerir-nos que la promoci\u00f3 de les competicions en espeleologia o de t\u00e8cnica de progressi\u00f3 vertical (TPV) sigui positiva per atraure les dones cap a aquesta modalitat fisicoesportiva. Aquest resultat obtingut va en sintonia amb el que s\u2019ha esmentat anteriorment sobre la import\u00e0ncia dels assoliments personals i el fet de necessitar una motivaci\u00f3 \u201cobligat\u00f2ria\u201d perqu\u00e8 les dones puguin assignar-li a l\u2019esport un espai important en la seva vida (Drummond et al., 2022<\/a>). Tot i aix\u00ed, en disciplines com l\u2019escalada o l\u2019espeleologia, la competici\u00f3 no \u00e9s una motivaci\u00f3 rellevant per als qui la practiquen. En esports a l\u2019aire lliure i d\u2019aventura la competici\u00f3 queda en un segon pla, i gaudir de la natura, la recerca d\u2019aventures, el repte personal o superaci\u00f3 personal o la mera diversi\u00f3 s\u00f3n les motivacions m\u00e9s repetides (G\u00fcrer i Kural, 2023<\/a>; L\u00f3pez Fern\u00e1ndez et al., 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Amb relaci\u00f3 a les difer\u00e8ncies trobades en funci\u00f3 del nivell d\u2019estudis respecte al motiu de pr\u00e0ctica referit a l\u2019experi\u00e8ncia personal i vivencial, observem que aquesta ra\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s important per a les persones amb nivell d\u2019estudis universitaris, i seguidament per a les que tenen estudis de formaci\u00f3 professional i doctorat, que per a les persones amb graduat escolar i batxillerat. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed possiblement perqu\u00e8 els primers grups ja estan immersos en el m\u00f3n laboral i l\u2019espeleologia pot aportar una experi\u00e8ncia d\u2019evasi\u00f3 social o desc\u00e0rrega de c\u00e0rregues laborals i\/o socials. Per aprofundir m\u00e9s en aquesta ra\u00f3 s\u2019hauria de mirar l\u2019edat i la seva correspond\u00e8ncia amb el nivell d\u2019estudis, ja que normalment s\u00f3n les persones m\u00e9s joves les que presenten un nivell d\u2019estudis inferior, at\u00e8s que encara no han concl\u00f2s la seva etapa educativa. En aquest sentit, podem associar les difer\u00e8ncies trobades en funci\u00f3 del nivell d\u2019estudis a difer\u00e8ncies en l\u2019edat, on les puntuacions m\u00e9s elevades de motivaci\u00f3 se solen obtenir amb l\u2019augment de l\u2019edat (Gavin et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, les persones espele\u00f2logues de nivell principiant van tendir a valorar m\u00e9s la motivaci\u00f3 per la recerca de l\u2019aventura que els nivells intermedi i avan\u00e7at. Aix\u00f2 es pot relacionar amb els estudis d\u2019Ewert (1985)<\/a>, on es van trobar difer\u00e8ncies en els motius de pr\u00e0ctica en escaladors en funci\u00f3 del nivell d\u2019experi\u00e8ncia en la disciplina. Els escaladors principiants escalaven per motius extr\u00ednsecs com ara el reconeixement social, l\u2019evasi\u00f3 o la socialitzaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, els escaladors m\u00e9s avan\u00e7ats van seleccionar raons m\u00e9s intr\u00ednseques, entre les quals es troben la il\u00b7lusi\u00f3 i el repte personal. En comparaci\u00f3 amb els nostres resultats, es pot observar que a l\u2019espeleologia no se segueix la mateixa tend\u00e8ncia que a l\u2019escalada, ja que les persones amb nivells m\u00e9s baixos van ser les que m\u00e9s van valorar les raons intr\u00ednseques. Tamb\u00e9, les persones amb nivell avan\u00e7at tenen altres motivacions m\u00e9s espec\u00edfiques que les principiants (i. e., rescat, exploraci\u00f3, investigaci\u00f3). Curiosament, tamb\u00e9 es van donar difer\u00e8ncies en el reconeixement social per la pertinen\u00e7a federativa; en aquest sentit, les persones no federades van obtenir valors m\u00e9s alts. Aix\u00f2 podria ser a causa que la gent que busca el reconeixement social defuig els moviments federatius, que en principi tendeixen m\u00e9s a all\u00f2 col\u00b7lectiu i no individual. No obstant aix\u00f2, cal tenir en compte que en el present estudi s\u2019estan comparant 474 persones federades davant de 28 que no ho estan. Al seu torn, les persones federades van donar altres motius com s\u00f3n la fotografia, l\u2019espeleosocors, el descobriment cient\u00edfic i les exploracions de noves cavitats; aquestes motivacions s\u2019haurien de tenir en compte per a futurs estudis de motivaci\u00f3 en l\u2019espeleologia i incloure\u2019ls en futurs q\u00fcestionaris o raons de pr\u00e0ctica. Tamb\u00e9, a l\u2019\u00edtem \u201cAltres\u201d es van veure difer\u00e8ncies entre les persones que havien participat en exploracions \u201calpines\u201d; les que s\u00ed que havien participat s\u00f3n les que tamb\u00e9 es van sumar a donar m\u00e9s raons. Aqu\u00ed el coneixement est\u00e0ndard en la disciplina de l\u2019espeleologia revelaria que les persones que estan federades i que participen en exploraci\u00f3 solen ser les que estan m\u00e9s implicades en exploraci\u00f3 de noves cavitats, en rescat (espeleosocors) i fotografia.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, quant a les limitacions d\u2019aquest estudi, hi ha una limitaci\u00f3 principal que mereix ser esmentada, i \u00e9s que en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019espeleologia existeix un gran volum i disseminaci\u00f3 de publicacions que no es recullen a les bases de dades de car\u00e0cter cient\u00edfic (i. e., WoS, Scopus, Google Scholar), i \u00e9s molt dif\u00edcil poder accedir a aquestes altres publicacions. No obstant aix\u00f2, s\u00ed que sembla que hi ha una tend\u00e8ncia que evoluciona favorablement en aquests \u00faltims anys cap a la publicaci\u00f3 d\u2019articles cient\u00edfics sobre l\u2019espeleologia i no nom\u00e9s relacionats amb el Karst sin\u00f3 tamb\u00e9 amb altres aspectes d\u2019aquesta disciplina. Per aix\u00f2, s\u2019espera que aquesta investigaci\u00f3 sumi i contribueixi a l\u2019ampliaci\u00f3 del coneixement cient\u00edfic dins del m\u00f3n de l\u2019espeleologia.  <\/p>\n\n\n\n

Futurs estudis<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Amb l\u2019objectiu d\u2019aprofundir en les raons que porten les persones a practicar espeleologia es podria dur a terme una investigaci\u00f3 de car\u00e0cter qualitatiu, tal com es va fer en l\u2019estudi d\u2019Ewert (Ewert et al., 2020<\/a>). En aquest estudi es van dur a terme entrevistes semiestructurades amb persones practicants de ciclisme de muntanya, escalada en roca i navegaci\u00f3 en aig\u00fces r\u00e0pides en les quals es va abordar la motivaci\u00f3 de pr\u00e0ctica. Aplicar aquesta metodologia amb persones practicants d\u2019espeleologia permetria ampliar la literatura cient\u00edfica d\u2019aquesta disciplina com a pr\u00e0ctica esportiva. Aix\u00ed mateix, seria convenient treballar en l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un q\u00fcestionari propi d\u2019aquesta pr\u00e0ctica fisicoesportiva que reculli les diferents sensibilitats i disciplines de l\u2019espeleologia i les seves motivacions. A m\u00e9s, des de les ci\u00e8ncies de l\u2019activitat f\u00edsica i l\u2019esport l\u2019espeleologia encara no ha estat abordada i estudiada amb profunditat, potser a causa de la seva complexitat a l\u2019hora de recollir les dades, per la qual cosa encara hi ha multitud d\u2019estudis interessants que poden contribuir a la seva exploraci\u00f3 des de diferents disciplines pr\u00f2pies.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest article ha aprofundit en els motius de pr\u00e0ctica de l\u2019espeleologia en una mostra \u00e0mplia d\u2019espele\u00f2legs i espele\u00f2logues. Els resultats permeten extreure dues conclusions respecte a l\u2019objecte d\u2019estudi. La primera \u00e9s que les motivacions per practicar l\u2019espeleologia s\u00f3n principalment estar en contacte amb la natura i tenir una experi\u00e8ncia personal i vivencial, \u00e9s a dir, motivacions de car\u00e0cter intr\u00ednsec. A m\u00e9s, la diversi\u00f3 i la recerca de l\u2019aventura tamb\u00e9 s\u00f3n motius escollits per m\u00e9s de la meitat dels participants en el nostre estudi. D\u2019altra banda, els resultats han mostrat que hi ha difer\u00e8ncies de g\u00e8nere en raons com ara \u201cdivertir-me i passar una estona agradable\u201d, \u201crepte personal\u201d i \u201centrenar-me per competir\u201d. Finalment, els resultats descrits s\u00f3n interessants per poder dirigir futurs plans de promoci\u00f3 de la pr\u00e0ctica de l\u2019espeleologia i la seva orientaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les autores volem donar les gr\u00e0cies a les persones que volunt\u00e0riament han participat i ens han dedicat el seu temps, als clubs d\u2019espeleologia que s\u00f3n la base de tot el coneixement previ i la seva transmissi\u00f3, i a algunes federacions d\u2019espeleologia que ens han donat suport amb la difusi\u00f3. Volem recon\u00e8ixer especialment la gran implicaci\u00f3 de la Federaci\u00f3 d\u2019Espeleologia de la Comunitat Valenciana i dels nostres companys i companyes de la campanya de Pics d\u2019Europa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum El present article estudia les raons que porten les persones a practicar l\u2019espeleologia com a activitat fisicoesportiva. Per a aix\u00f2, s\u2019han analitzat les relacions existents entre diferents motivacions i variables d\u2019inter\u00e8s com el g\u00e8nere, els estudis acad\u00e8mics, la pertinen\u00e7a federativa, el nivell espeleol\u00f2gic o la participaci\u00f3 en exploracions \u201calpines\u201d. Es va fer un estudi […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[44,44,44,4],"tags":[9310,154,10934,10935,4904,3938],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/a>","Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/a>","Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/a>","Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/span>","Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/span>","Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/span>","Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["actividad f\u00edsica<\/a>","activitat fi\u0301sica<\/a>","coves<\/a>","espeleologia<\/a>","medi natural<\/a>","motivaci\u00f3<\/a>"],"unlinked":["actividad f\u00edsica<\/span>","activitat fi\u0301sica<\/span>","coves<\/span>","espeleologia<\/span>","medi natural<\/span>","motivaci\u00f3<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 2 anys ago","modified":"Updated 7 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 29 gener 2024","modified":"Updated on 3 octubre 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 29 gener 2024 11:42","modified":"Updated on 3 octubre 2025 15:52"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/63345\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=63345"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/63345\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":64143,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/63345\/revisions\/64143\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=63345"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=63345"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=63345"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}