{"id":63336,"date":"2024-01-29T11:35:36","date_gmt":"2024-01-29T11:35:36","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/es-posible-compaginar-futbol-profesional-y-estudios-superiores-a-partir-de-los-18-anos\/"},"modified":"2024-03-28T11:20:19","modified_gmt":"2024-03-28T11:20:19","slug":"es-possible-compaginar-futbol-professional-i-estudis-superiors-a-partir-dels-18-anys","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/es-possible-compaginar-futbol-professional-i-estudis-superiors-a-partir-dels-18-anys\/","title":{"rendered":"\u00c9s possible compaginar futbol professional i estudis superiors a partir dels 18 anys?"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi fenomenol\u00f2gic i de cas instrumental ha sigut explorar la compaginaci\u00f3 de futbol d\u2019alt rendiment i estudis superiors en l\u2019etapa s\u00e8nior. Per a aprofundir en aquest tema que s\u2019integra dins de la investigaci\u00f3 sobre la carrera dual, s\u2019han fet unes entrevistes semiestructurades a 7 futbolistes-estudiants de g\u00e8nere mascul\u00ed d\u2019entre 18 i 19 anys d\u2019edat de les categories inferiors d\u2019un club de primera divisi\u00f3. Les dades s\u2019han analitzat mitjan\u00e7ant an\u00e0lisi tem\u00e0tica reflexiva (Braun i Clarke, 2022<\/a>). Els resultats van mostrar que els futbolistes-estudiants poden fer una carrera dual superior: (a) si identifiquen els desafiaments que han d\u2019afrontar i disposen de les compet\u00e8ncies i recursos necessaris; (b) si les persones del seu entorn fan un acompanyament adaptat al seu estil de vida; i (c) si el club promou una cultura que fomenta la carrera dual superior i la seua salut mental. Aix\u00ed mateix, l\u2019estudi posa de manifest alguns aspectes no previstos en la mostra estudiada que convindria incorporar a l\u2019hora d\u2019implementar la carrera dual superior, com ara atendre els casos des d\u2019una perspectiva m\u00e9s individualitzada i flexible adaptant cada cas a les circumst\u00e0ncies concretes.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> carrera dual<\/span>, esport d\u2019elit<\/span>, estudis superiors<\/span>, futbol<\/span>, salut mental<\/span>, s\u00e8nior<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La carrera dual (CD) \u00e9s el fet de compaginar l\u2019esport amb els estudis o el treball (Stambulova i Wylleman, 2014<\/a>). Els beneficis de seguir-la inclouen, entre d\u2019altres, un desenvolupament m\u00e9s positiu de la identitat i una millor estabilitat emocional, i fomenta tant l\u2019estimulaci\u00f3 intel\u00b7lectual com la manera de socialitzar (Stambulova i Wylleman, 2019<\/a>). Tal com van comen\u00e7ar a mostrar els estudis de Pallar\u00e9s et al. (2011)<\/a> i Torregrossa et al. (2015)<\/a>, la complementarietat de l\u2019esport i els estudis pot funcionar com a treball de prevenci\u00f3 perqu\u00e8 els esportistes puguen comptar amb alternatives mentre estan realitzant la seua carrera esportiva i quan l\u2019acaben. Dins dels Models de Traject\u00f2ria Professional (MTP; Perez-Rivases et al., 2017<\/a>; Torregrossa et al., 2021<\/a>), podem observar les quatre traject\u00f2ries professionals que es proposen en relaci\u00f3 amb la compaginaci\u00f3 de l\u2019esport amb els estudis\/treball: (a) una traject\u00f2ria lineal, en qu\u00e8 els esportistes se centren exclusivament en l\u2019esport, (b) una traject\u00f2ria divergent, on l\u2019esport i els estudis\/treball es consideren separats i en conflicte, (c) una traject\u00f2ria convergent, on l\u2019esport i els estudis\/treball es complementen, i (d) una traject\u00f2ria paral\u00b7lela, on l\u2019esport i els estudis\/treball es veuen separats per\u00f2 no conflueixen. McGuine et al. (2021)<\/a> indiquen que, a mesura que augmenta el nivell, tant esportiu com educatiu, compaginar l\u2019esport i els estudis pot convertir-se en un desafiament cada vegada m\u00e9s complex.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

En el cas del futbol, que \u00e9s considerat l\u2019esport m\u00e9s popular i mediatitzat del m\u00f3n (Samuel et al., 2017<\/a>), alguns autors com Jordana et al. (2022)<\/a> assenyalen que els futbolistes comencen a presentar dubtes de la traject\u00f2ria que han d\u2019escollir durant la transici\u00f3 de j\u00fanior a s\u00e8nior (TJS) en funci\u00f3 de les seues creences. En aquest sentit, quan comencen a ser conscients que \u00e9s possible que es puguen convertir en futbolistes professionals, la seua satisfacci\u00f3 amb el rendiment acad\u00e8mic \u00e9s significativament menor (Jornada et al., 2022<\/a>; Torregrossa et al. 2021<\/a>). A banda d\u2019aix\u00f2, en relaci\u00f3 amb la possibilitat de poder dedicar-se al futbol en un futur, les dades estad\u00edstiques mostren que menys del 10\u2006% dels futbolistes progressen de l\u2019etapa j\u00fanior a s\u00e8nior i arriben a ser professionals (Dugdale et al., 2021<\/a>). Per eixe motiu, aquestes dades suggereixen la necessitat de desenvolupar una CD (Torregrossa et al., 2020<\/a>) que facilite el desenvolupament simultani d\u2019una carrera acad\u00e8mica i esportiva. En aquesta l\u00ednia, una vegada passada la TJS, etapa en qu\u00e8 els futbolistes joves i talentosos han de fer front a una varietat de desafiaments, si no compten amb alternatives i mantenen la seua dedicaci\u00f3 a altres \u00e0rees de la seua vida (p. ex, acad\u00e8mica i personal; Chamorro et al., 2016<\/a>), com s\u2019argumenta en la revisi\u00f3 sistem\u00e0tica elaborada per Kegelaers et al. (2022)<\/a>, estaran m\u00e9s prop de presentar problemes de salut mental (SM).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Des de la perspectiva de promoure la CD per a previndre problemes de SM, investigacions com les d\u2019Stambulova et al. (2015)<\/a> i Schinke et al. (2018)<\/a> tamb\u00e9 han manifestat que desenvolupar una CD ajustada a les necessitats dels esportistes-estudiants \u00e9s un recurs clau que els ajuda a assolir objectius esportius i educatius, a viure una vida satisfact\u00f2ria i a mantindre la salut i el benestar. Tot i aix\u00f2, \u00c5kesdotter et al. (2020)<\/a> van observar que l\u2019etapa en qu\u00e8 m\u00e9s comprom\u00eds ha d\u2019haver-hi a l\u2019hora de compatibilitzar l\u2019esport i els estudis sol coincidir amb el per\u00edode d\u2019increment dels problemes de SM. Estudis com el de Brown et al. (2019)<\/a> tamb\u00e9 han destacat que la regulaci\u00f3 emocional dels esportistes-estudiants pot veure\u2019s perjudicada quan tracten d\u2019afrontar els factors estressants que viuen no nom\u00e9s en el context esportiu (p. ex, pressi\u00f3 pel rendiment, lesions, problemes de convocat\u00f2ria), sin\u00f3 tamb\u00e9 en la resta de contextos de la seua vida (p. ex., educatiu, psicol\u00f2gic, social, financer i legal; Wylleman et al., 2020)<\/a>. Per tant, tot i que hem exposat que el fet de complementar esport i estudis t\u00e9 beneficis, la compaginaci\u00f3 i les exig\u00e8ncies de les diverses esferes vitals d\u2019un futbolista comporten una s\u00e8rie de demandes (Sullivan et al., 2020<\/a>) que poden arribar a incrementar la possibilitat que presente problemes de SM i acabe abandonant l\u2019esport o els estudis abans d\u2019hora (NCAA Sport Science Institute, 2016<\/a>).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Amb la finalitat que els futbolistes puguen realitzar una CD en condicions \u00f2ptimes, alguns estudis com els de Defruyt et al. (2019)<\/a> i Storm et al. (2021)<\/a> destaquen que les organitzacions i les persones del seu entorn tenen un paper fonamental a l\u2019hora d\u2019ajudar-los a desenvolupar una compaginaci\u00f3 favorable. De la mateixa manera, altres treballs insisteixen en la necessitat d\u2019identificar els desafiaments espec\u00edfics i els factors de protecci\u00f3 que l\u2019entorn podria proporcionar perqu\u00e8 els esportistes-estudiants pogueren desenvolupar una CD saludable (p. ex., Prieto-Ayuso, 2008<\/a>; Kuettel i Larsen, 2020<\/a>; Stambulova i Wylleman, 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

El Model d\u2019Entorns Desenvolupadors de Carrera Dual (MEDCD) d\u2019Henriksen et al. (2020)<\/a> tracta d\u2019emfatitzar aquest paper de l\u2019entorn a trav\u00e9s de la inclusi\u00f3 de l\u2019esportista-estudiant en la seua totalitat. Seguint aquest model, en el marc d\u2019una instituci\u00f3 esportiva o acad\u00e8mica que promou el fet de compaginar l\u2019esport amb els estudis, l\u2019entorn s\u2019estructura de la manera seg\u00fcent: l\u2019esportista-estudiant ocupa una posici\u00f3 central envoltada de micro i macro nivells, en qu\u00e8 hi ha una interacci\u00f3 de tres \u00e0mbits, l\u2019esportiu, l\u2019acad\u00e8mic i el privat, que estan sotmesos a les dimensions temporals de present, passat i futur (Mej\u00edas et al., 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Alguns autors mostren que els entorns de les CD varien de manera considerable en funci\u00f3 de l\u2019estructura i l\u2019organitzaci\u00f3 de les \u00e0rees geogr\u00e0fiques o dels estats (p. ex., Morris et al., 2020<\/a>). No obstant aix\u00f2, conv\u00e9 assenyalar que en el nivell micro dels futbolistes (p. ex., club, resid\u00e8ncia i programa acad\u00e8mic), cap estudi ha explorat, en el marc d\u2019una poblaci\u00f3 espec\u00edfica i delimitada, els recursos i les estructures de suport de la CD (Storm et al., 2021<\/a>). Tampoc s\u2019ha analitzat de manera detinguda el paper de les persones que els ajuden a desenvolupar-la (Defruyt et al., 2019<\/a>). A m\u00e9s, gran part dels estudis realitzats fins ara sobre la compaginaci\u00f3 de l\u2019esport i els estudis s\u2019han centrat en nivells esportius o acad\u00e8mics inferiors (p. ex., Stambulova et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

El present estudi fa un pas m\u00e9s enll\u00e0 per a poder con\u00e8ixer com el 10\u2006% de futbolistes que s\u00ed que arriben a ser professionals (Dugdale et al., 2021<\/a>; Jordana et al., 2022<\/a>) poden desenvolupar una carrera dual adaptativa en l\u2019etapa s\u00e8nior. Per tant, l\u2019objectiu d\u2019aquest article va ser explorar la compaginaci\u00f3 de futbol d\u2019alt rendiment i estudis superiors en l\u2019etapa s\u00e8nior. De manera concreta, aportem l\u2019an\u00e0lisi de fer compatible l\u2019alt rendiment amb estudis superiors de formaci\u00f3 no obligat\u00f2ria (p. ex., l\u2019\u00faltima etapa del batxillerat i la universitat) en una poblaci\u00f3 masculina. Utilitzarem el terme \u201ccarrera dual superior\u201d (CDS) per a indicar aquest tipus de compaginaci\u00f3.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Metodologia <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Descripci\u00f3 del context, participants i criteris de selecci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019estudi es va focalitzar en l\u2019entorn del Villarreal C.F., un club de car\u00e0cter privat (CDPr; Mej\u00edas et al., 2021<\/a>) que compta amb equips professionals masculins i femenins en les m\u00e0ximes categories del futbol espanyol. El club disposa d\u2019un Departament de Psicologia, que s\u2019encarrega del benestar emocional del jugador, d\u2019un Departament d\u2019Estudis, que s\u2019ocupa dels horaris de les classes i dels refor\u00e7os acad\u00e8mics que necessita el jugador, i d\u2019un de Resid\u00e8ncia, que s\u2019encarrega de planificar i organitzar les diferents tasques que tenen di\u00e0riament, junt amb els cossos t\u00e8cnics. Tots tres fan reunions de manera cont\u00ednua per mantindre l\u2019ocupaci\u00f3 i l\u2019atenci\u00f3 integral\u00a0de l\u2019esportista-estudiant.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Els participants van ser set futbolistes-estudiants de g\u00e8nere mascul\u00ed del Villarreal C.F. pertanyents a l\u2019amateur B i amateur C. Tots van ser entrevistats una vegada acabada la temporada 2020-2021. La Taula 1 resumeix les caracter\u00edstiques dels participants preservant la seva confidencialitat. <\/p>\n\n\n\n

Els criteris de selecci\u00f3 van ser: (a) trobar-se en l\u2019interval d\u2019edat de 18 a 20 anys; (b) haver passat la formaci\u00f3 obligat\u00f2ria i estar en possessi\u00f3 de batxillerat, curs formatiu superior o universitat (educaci\u00f3 postobligat\u00f2ria); i (c) haver estat en el club m\u00e9s de tres anys per poder valorar el suport que han rebut, i per con\u00e8ixer la seua cultura i costums.<\/p>\n\n\n\n

Disseny<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019estudi \u00e9s fenomenol\u00f2gic i de cas \u00fanic instrumental (Smith i Sparkes, 2017<\/a>). \u00c9s a dir, s\u2019ha centrat en l\u2019an\u00e0lisi de les accions que ha realitzat una organitzaci\u00f3 en els \u00faltims anys a trav\u00e9s del significat que han donat els participants a l\u2019hora de possibilitar el desenvolupament d\u2019una CDS. L\u2019estudi de Smith i Sparkes (2017)<\/a> manifesta que en aquest tipus d\u2019estudis qualitatius el m\u00e9s rellevant no \u00e9s la representativitat estad\u00edstica, sin\u00f3 l\u2019oportunitat d\u2019observar en detall com les persones seleccionades experimenten el m\u00f3n. En aquest sentit, l\u2019estudi refereix que el nombre d\u2019entrevistes dependr\u00e0 de quant, i qu\u00e8, es necessita saber de les persones entrevistades. Per tant, Smith i Sparkes (2017)<\/a> expliquen que la mida de la mostra ha de ser suficientment menuda per tindre el material necessari i suficientment gran com per a proporcionar una comprensi\u00f3 nova, rica i estructurada de l\u2019experi\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Aquest disseny \u00e9s el mateix que es va utilitzar en l\u2019estudi de cas de Hodge et al. (2014)<\/a>, que s\u2019inclou dins del paradigma interpretatiu i que reconeix l\u2019investigador com a instrument reflexiu. La interpretaci\u00f3 de l\u2019entrevistadora, primera signat\u00e0ria d\u2019aquest l\u2019article, \u00e9s rellevant, ja que \u00e9s psic\u00f2loga del club i, junt amb els coautors, ha debatut els temes treballats.<\/p>\n\n\n\n

Per a seleccionar casos rics en informaci\u00f3 es va utilitzar un sistema de mostreig a prop\u00f2sit (Patton, 2002<\/a>). Per a poder tindre una visi\u00f3 general del club, i aix\u00ed com tamb\u00e9 ho expliquen Smith i Sparkes (2017)<\/a> per a aquest tipus d\u2019estudi fenomenol\u00f2gic, es va considerar que fer set entrevistes era suficient per a arribar a la saturaci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3. A m\u00e9s, per a garantir la confidencialitat dels participants, es van utilitzar pseud\u00f2nims (Taula 1).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques descriptives dels participants entrevistats que realitzen la CDS.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Mesures<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Entrevista semiestructurada <\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Es va dissenyar un gui\u00f3 d\u2019entrevista semiestructurada que va tindre en consideraci\u00f3, per una banda, investigacions que s\u2019inclouen dins del marc te\u00f2ric de la CD (p. ex., Torregrossa et al., 2020<\/a>) i, per una altra banda, un gui\u00f3 proporcionat pel grup GEPE (UAB) i utilitzat en l\u2019estudi de Jordana et al. (2019)<\/a>. Els temes principals que s\u2019hi van incloure van ser: (a) els desafiaments que presenten i l\u2019assist\u00e8ncia percebuda que necessiten els futbolistes-estudiants en l\u2019\u00e0rea esportiva, l\u2019\u00e0rea acad\u00e8mica i l\u2019\u00e0rea personal; (b) l\u2019exploraci\u00f3 d\u2019altres esferes del model hol\u00edstic (p. ex., la gesti\u00f3 econ\u00f2mica i legal); i (c) la cultura del club.<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi s\u2019integra dins del projecte HeDuCa i ha sigut aprovat per la Comissi\u00f3 d\u2019\u00c8tica en l\u2019Experimentaci\u00f3 Animal i Humana (CEEAH) de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (Barcelona, Espanya) amb n\u00famero de refer\u00e8ncia CEEAH 4996 i que t\u00e9 per t\u00edtol \u201cPromoci\u00f3 de Carreres Duals Saludables en l\u2019esport, HeDuCa\u201d. Inicialment, es va contactar amb la coordinaci\u00f3 del Departament de Psicologia del Villarreal C.F. per a escollir els set participants. Per tal de mantindre la confidencialitat, evitar minimitzar la depend\u00e8ncia jer\u00e0rquica i augmentar la validesa de les dades, nom\u00e9s l\u2019entrevistadora va saber quins jugadors hi participarien (Associaci\u00f3 M\u00e8dica Mundial, 2013<\/a>).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Les set entrevistes es van fer en quatre dies distints. Van durar entre 40 i 50 minuts i es van portar a terme de manera individual. Es van fer i gravar per la plataforma Zoom.us i es van transcriure amb Verbatim. Al final de l\u2019estudi, els resultats es van presentar al Departament de Psicologia del Villarreal C.F.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades <\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de dades es va portar a terme seguint la proposta de l\u2019an\u00e0lisi tem\u00e0tica reflexiva (ATR) de Braun i Clarke (2022)<\/a> des d\u2019una aproximaci\u00f3 inductiva-deductiva, que va des de les cites descriptives fins a l\u2019elaboraci\u00f3 dels temes. Aquesta aproximaci\u00f3 permet introduir nous termes a partir de l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un resum de la informaci\u00f3 obtinguda. Aquest procediment consta de sis fases: (a) lectura i familiaritzaci\u00f3; (b) creaci\u00f3 de codis de forma sistem\u00e0tica; (c) identificaci\u00f3 i agrupaci\u00f3 dels temes; (d) revisi\u00f3 dels temes i codis extrets; (e) definici\u00f3 i nomenament dels temes; i (f) redacci\u00f3 de l\u2019article escollint les cites que millor resumeixen els temes. L\u2019an\u00e0lisi de les dades es va portar a terme mitjan\u00e7ant l\u2019an\u00e0lisi de les entrevistes de manera individual i global. Partint de la transcripci\u00f3 de les entrevistes, amb l\u2019objectiu d\u2019analitzar les dades, es va fer servir el programa Excel i un document de Word per crear les diferents versions de les taules (Taula 2, 3 i 4). Per poder concretar aquestes taules, es van plantejar preguntes de manera cr\u00edtica seguint els passos de l\u2019ATR. Les preguntes estaven orientades a qu\u00e8 es volia fer en aquesta investigaci\u00f3, com i per qu\u00e8.
A continuaci\u00f3, es van aplicar les 6 fases de l\u2019estudi de Braun i Clarke (2022)<\/a> explicades anteriorment. On es va invertir m\u00e9s temps va ser amb la familiaritzaci\u00f3 de les dades, que implica con\u00e8ixer-les profundament i complementar-les amb notes de l\u2019an\u00e0lisi. Respecte a la codificaci\u00f3, es van tractar de capturar les repeticions dels significats d\u2019una manera exhaustiva per tal de concretar b\u00e9 els codis i que no se solaparen. Pel que fa a la identificaci\u00f3 dels temes, es van crear diferents esquemes i taules per tal d\u2019agrupar els codis inicials i generar els temes m\u00e9s rellevants per a l\u2019estudi. En aquest punt, vam trobar que hi havia temes subordinats al tema principal que es focalitzaven en un aspecte particular d\u2019aquest. Per tant, es van concretar tamb\u00e9 subtemes (vegeu Taules 2, 3 i 4). Per acabar, es van debatre els diferents temes amb els autors de l\u2019article i es va concretar el nom definitiu de cadascun.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La presentaci\u00f3 dels resultats la fem tenint en compte el Model d\u2019Entorns Desenvolupadors de Carrera Dual (MEDCD; Henriksen et al., 2020<\/a>): (a) la taula 2 correspon al nivell individual i inclou el tema desafiaments i els subtemes gesti\u00f3 de les transicions no normatives i del locus de control, flexibilitat i adaptabilitat, disponibilitat de mitjans, organitzaci\u00f3 i planificaci\u00f3 i adaptaci\u00f3 de les demandes en situacions estressants; (b) la taula 3 correspon al nivell micro i inclou el tema acompanyament dels col\u00b7lectius i els subtemes gesti\u00f3 de la competitivitat, validaci\u00f3 emocional i suport a la CDS, gesti\u00f3 de les transicions i confian\u00e7a, organitzaci\u00f3 i planificaci\u00f3, comprensi\u00f3 i adaptaci\u00f3 a la CDS, suport social i disponibilitat emocional; i (c) la taula 4 correspon al nivell macro i inclou el tema cultura de l\u2019entorn esportiu i els subtemes autoconeixement, autoregulaci\u00f3, compassi\u00f3, identitat i comprom\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

Desafiaments <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La taula 2 \u00e9s un resum de com s\u2019ha obtingut el tema desafiaments a partir de: (a) els codis, que descriuen els desafiaments que han d\u2019afrontar els futbolistes-estudiants en la seua CDS; i (b) els subtemes, que corresponen a les accions i compet\u00e8ncies que necessiten l\u2019ajuda del club per a poder afrontar-los. <\/p>\n\n\n\n

Quant a les lesions, van explicar que els ajuda que el club els proporcione recursos i ferramentes per a gestionar eixe tipus de transici\u00f3 no normativa (i. e., esdeveniments de baixa predictibilitat i sense oc\u00f3rrer dins un pla establert). En aquest sentit, caldria que potenciaren l\u2019aprenentatge en la gesti\u00f3 dels contratemps en l\u2019esport per a saber redirigir el focus cap a altres \u00e0rees. Respecte als horaris, transport i instal\u00b7lacions, els ajuda que els adapten aquests recursos i poder sentir eixa flexibilitat per part de l\u2019entorn. Tot i aix\u00f2, caldria que tingueren m\u00e9s en compte les difer\u00e8ncies individuals i que ajustaren m\u00e9s els recursos als diferents perfils de persones. Per acabar, consideren necessari el fet de poder comptar amb una organitzaci\u00f3 i planificaci\u00f3 amb objectius realistes durant la seua rutina di\u00e0ria (p. ex., entrenament, preparaci\u00f3 f\u00edsica i estudi), aix\u00ed com tamb\u00e9 rebre atenci\u00f3 i adaptaci\u00f3 quan tenen les proves d\u2019avaluaci\u00f3 (p. ex., competicions esportives i ex\u00e0mens).  <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Percepci\u00f3<\/em> que tenen els futbolistes-estudiants dels desafiaments que es presenten i els recursos que necessiten durant la seua CDS.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Acompanyament dels col\u00b7lectius <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La taula 3 mostra com s\u2019ha arribat a la definici\u00f3 del tema acompanyament dels col\u00b7lectius a partir de: (a) els codis, que descriuen els aspectes que han de tindre en compte els col\u00b7lectius que els acompanyen en la seua CDS; i (b) els subtemes, que corresponen a les compet\u00e8ncies que han de tindre aquests col\u00b7lectius per acompanyar els futbolistes-estudiants i facilitar la compaginaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019assessorament per a saber resoldre conflictes recau sobretot en el cos t\u00e8cnic i els psic\u00f2legs. La validaci\u00f3 emocional, el suport, la comprensi\u00f3 i l\u2019adaptaci\u00f3 a la CDS la necessiten per part dels col\u00b7lectius m\u00e9s importants del seu entorn: equip, cos t\u00e8cnic, psic\u00f2legs, tutors de resid\u00e8ncia, professorat, fam\u00edlia, parelles i amics. Els participants d\u2019aquest estudi consideren que l\u2019atenci\u00f3 d\u2019aquests col\u00b7lectius els ajuda molt si tenen en compte les difer\u00e8ncies individuals de cadasc\u00fa. Aix\u00ed mateix, els especialistes en psicologia s\u00f3n els que solen acompanyar-los en la gesti\u00f3 de les transicions i s\u00f3n els que els proporcionen confian\u00e7a i ferramentes per afrontar els desafiaments tenint cura de la salut mental. Les compet\u00e8ncies relacionades amb la gesti\u00f3 de l\u2019organitzaci\u00f3 i la planificaci\u00f3, sobretot, pertanyen als tutors i professorat de resid\u00e8ncia i als psic\u00f2legs, que s\u2019encarreguen d\u2019ajudar a comunicar a la resta de professionals i familiars les tasques i necessitats que presenten els futbolistes-estudiants. Per finalitzar, consideren fonamental el paper que tenen les fam\u00edlies i les parelles. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Percepci\u00f3<\/em> que tenen els futbolistes-estudiants de l\u2019acompanyament que han de rebre de les persones del seu entorn per poder<\/em> afrontar la CDS.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Cultura de l\u2019entorn esportiu<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La taula 4 \u00e9s un resum de com s\u2019ha obtingut el tema cultura de l\u2019entorn esportiu a partir de: (a) els codis, que descriuen els aspectes que han de tindre en compte els clubs per a fomentar la CDS dels futbolistes-estudiants; i (b) els subtemes, que corresponen a les compet\u00e8ncies i als valors que s\u2019han de treballar dins del club perqu\u00e8 puguen comptar amb els recursos necessaris i per a afavorir la seua SM. <\/p>\n\n\n\n

Els futbolistes-estudiants, per una banda, reben assessorament per part del club a trav\u00e9s d\u2019una s\u00e8rie de xarrades (p. ex., ludopatia, xarxes socials, sexualitat, aspectes nutricionals, independ\u00e8ncia) i tallers (p. ex., economia, \u00fas del m\u00f2bil, t\u00e8cniques d\u2019estudi, mindfulness<\/em>) que els ajuden a adquirir compet\u00e8ncies relacionades amb l\u2019autoconeixement i l\u2019autoregulaci\u00f3. Per una altra banda, a partir de l\u2019establiment d\u2019una metodologia espec\u00edfica i de programes com l\u2019Endavant Igualtat<\/em> (programa de Responsabilitat Social Corporativa amb l\u2019objectiu que els jugadors realitzen activitats de conviv\u00e8ncia i col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres col\u00b7lectius socials perqu\u00e8 puguen experimentar altres maneres de viure diferents de la seua realitat), el club promou una s\u00e8rie de valors relacionats principalment amb la compassi\u00f3, la identitat, el comprom\u00eds, la igualtat i la responsabilitat. Aquesta filosofia del club perceben que els ajuda a establir valors que fomenten la CDS. A m\u00e9s, l\u2019Endavant Igualtat<\/em> els ajuda a reflexionar respecte a les difer\u00e8ncies individuals, les limitacions i les capacitats de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. No obstant aix\u00f2, per l\u2019estil de vida que tenen, refereixen que necessitarien m\u00e9s recursos relacionats amb la gesti\u00f3 administrativa i emocional a nivell individual.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Percepci\u00f3<\/em> que tenen els futbolistes-estudiants de la cultura que ha de tindre un club per facilitar la CDS.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els participants d\u2019aquest article es troben dins del 10\u2006% de futbolistes que arriben a ser professionals en l\u2019etapa s\u00e8nior (Dugdale et al., 2021<\/a>) i els resultats indiquen que el club i les persones del seu entorn els ajuden a portar a terme una traject\u00f2ria convergent (Torregrossa et al., 2021<\/a>), \u00e9s a dir, els faciliten cursar els estudis superiors al mateix temps. Autors com Jordana et al. (2022)<\/a> i Torregrossa et al. (2021)<\/a> han estudiat que els esportistes que es troben en la TJS i que creuen que arribaran a ser professionals del futbol solen escollir una traject\u00f2ria lineal i, per tant, acaben abandonant els estudis. Tot i aix\u00f2, els resultats d\u2019aquest estudi ens mostren que els futbolistes-estudiants poden desenvolupar la CDS sempre que compten amb un entorn on hi haja unes condicions adaptades a les seues necessitats.<\/p>\n\n\n\n

\u00a0Schinke et al. (2018)<\/a> expliquen que desenvolupar la compaginaci\u00f3 de l\u2019esport amb els estudis adaptada a les necessitats dels esportistes-estudiants ajuda a assolir objectius no nom\u00e9s en aquestes \u00e0rees (esportiva i acad\u00e8mica), sin\u00f3 tamb\u00e9 en la resta de \u00e0rees de la seua vida (p. ex., psicol\u00f2gica i social). Tot i aix\u00f2, el seu benestar emocional pot veure\u2019s perjudicat quan tracten d\u2019afrontar els desafiaments que presenten durant la seua CDS (Brown et al., 2019<\/a>). Aquest fet tamb\u00e9 podria augmentar el risc d\u2019aband\u00f3 dels estudis i a llarg termini no afavoriria la seua SM. En la mateixa l\u00ednia que Kuettel i Larsen (2020)<\/a>, els participants expliquen que per poder compatibilitzar l\u2019esport d\u2019alt nivell amb els estudis superiors \u00e9s important que el club els ajude a identificar els desafiaments que es poden presentar. Sobretot, necessiten que els proporcionen recursos basats en una organitzaci\u00f3 i planificaci\u00f3 adaptades i flexibles. No obstant aix\u00f2, cal insistir en el fet que els futbolistes-estudiants perceben que tenen un estil de vida amb altes exig\u00e8ncies i que caldria que el club els proporcionara m\u00e9s recursos per a poder desenvolupar una CDS m\u00e9s satisfact\u00f2ria amb la consideraci\u00f3 de preservar la seua SM. Per exemple, suggereixen la incorporaci\u00f3 de m\u00e9s aules d\u2019estudi, sales de descans i formaci\u00f3 basada en la gesti\u00f3 dels focus atencionals. Com indica Torregrossa et al. (2021)<\/a>, els recursos adaptats que proporciona l\u2019entorn poden actuar com a factor protector. Per tant, si els futbolistes-estudiants compten amb serveis de suport i condicions adaptades (Storm et al., 2021<\/a>; Brown et al., 2019<\/a>) dins d\u2019aquest nivell d\u2019exig\u00e8ncia (McGuine et al., 2021<\/a>) i, sobretot, per l\u2019edat en qu\u00e8 es troben (\u00c5kesdotter et al., 2020<\/a>), estaran m\u00e9s lluny de presentar problemes de desregulaci\u00f3 emocional (Kegelaers et al., 2022<\/a>).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Tenint en compte el nivell micro de l\u2019esportista-estudiant (Henriksen et al., 2020<\/a>), els resultats tamb\u00e9 suggereixen que les persones de l\u2019entorn dels futbolistes-estudiants tenen un paper crucial amb el desenvolupament de la CDS (Defruyt et al., 2019<\/a>). Necessiten que aquestes persones tinguen unes compet\u00e8ncies espec\u00edfiques (p. ex., compet\u00e8ncies en validaci\u00f3 emocional, comprensi\u00f3 i adaptaci\u00f3). Al mateix temps, tal com ho suggereixen Wylleman et al. (2017)<\/a>, els futbolistes-estudiants consideren que \u00e9s important que, sobretot, els especialistes en psicologia els faciliten l\u2019adquisici\u00f3 de compet\u00e8ncies per a poder realitzar una compaginaci\u00f3 saludable (p. ex., organitzaci\u00f3 i planificaci\u00f3). Tamb\u00e9 creuen que la relaci\u00f3 que tenen amb les fam\u00edlies i les parelles \u00e9s fonamental per a disposar d\u2019eixe suport social que necessiten. Aquests resultats van en la mateixa l\u00ednia que els de Hurley et al. (2020)<\/a>, on expliquen que les fam\u00edlies i les parelles dels esportistes-estudiants tenen un paper clau no sols en afavorir la seua compaginaci\u00f3 de l\u2019esport amb els estudis sin\u00f3 tamb\u00e9 en el seu benestar emocional. Com a punts a potenciar, els participants consideren que rebre m\u00e9s sessions individuals amb els especialistes de psicologia els ajudaria amb la gesti\u00f3 de la seua CDS. Aquests resultats, que van en la mateixa l\u00ednia que altres investigacions en esportistes-estudiants (Hong i Coffe, 2017<\/a>; Orozco et al., 2018<\/a>), ens encaminen a pensar que si les persones de l\u2019entorn dels futbolistes-estudiants posen en pr\u00e0ctica certes compet\u00e8ncies i les transfereixen, poden ajudar en gran part a salvaguardar la CDS dels futbolistes-estudiants i, sobretot, a afavorir la seua SM (Defruyt et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb el benestar emocional dels futbolistes-estudiants i el nivell macro de l\u2019esportista-estudiant (Henriksen et al., 2020<\/a>), els resultats tamb\u00e9 ens indiquen que les xarrades i els tallers que organitza el club els ajuden a adquirir compet\u00e8ncies i valors (p. ex., autoconeixement, autoregulaci\u00f3, compassi\u00f3, comprom\u00eds i identitat) que els faciliten fer front a l\u2019estil de vida tan exigent que presenten (Jordana et al., 2022<\/a>). Tot i aix\u00f2, els participants consideren que, sobretot, el fet de rebre sessions individuals basades en l\u2019establiment d\u2019objectius realistes i la regulaci\u00f3 emocional els ajudaria a funcionar millor. En la mateixa l\u00ednia que els resultats de Wylleman et al. (2020)<\/a>, podem interpretar que el context, la cultura i els principis \u00e8tics s\u00f3n substancials a l\u2019hora de treballar amb projectes que pretenen fomentar un desenvolupament saludable d\u2019una CD, i encara m\u00e9s si parlem d\u2019una CDS. Aix\u00ed mateix, els resultats del nostre estudi suggereixen que el club promou una s\u00e8rie d\u2019accions que ajuden els futbolistes-estudiants a fer front a les exig\u00e8ncies de la CDS que podrien articular-se en el que es coneix com a \u201cPrograma d\u2019Assist\u00e8ncia de Carrera\u201d; concretament, de tipus hol\u00edstic (PAC; Torregrossa et al.,2020<\/a>; Jordana et al., 2019<\/a>). Aquests resultats tamb\u00e9 es podrien tindre en compte per a propostes d\u2019altres treballs orientats a la prevenci\u00f3 que es porten a terme amb esportistes per a aconseguir el seu rendiment \u00f2ptim des d\u2019una perspectiva hol\u00edstica (G\u00f3mez et al., 2019<\/a>). A m\u00e9s, el fet de treballar i considerar aquests aspectes recollits en els resultats, ajudaria els esportistes a fer front a qualsevol tipus de transici\u00f3 que els poguera esdevindre durant la seua carrera (p. ex., una pand\u00e8mia; Zamora-Sol\u00e9 et al., 2022<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La nostra investigaci\u00f3 pot ajudar a reflectir la idea d\u2019un model de club que es dedica no nom\u00e9s a formar futbolistes, sin\u00f3 a persones des d\u2019una visi\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019esfera esportiva. Aquest model podria ser generalitzable a altres clubs, ja que permet una visi\u00f3 dels recursos que poden necessitar els futbolistes-estudiants per a poder compaginar futbol professional amb estudis superiors. Malgrat aix\u00f2, conv\u00e9 destacar algunes limitacions. En primer lloc, la mostra que hem escollit \u00e9s una poblaci\u00f3 redu\u00efda, ja que hi ha pocs futbolistes que arriben al nivell s\u00e8nior compaginant futbol professional i estudis superiors. Per tant, futures investigacions podrien explorar els motius d\u2019abandonament dels estudis d\u2019aquells futbolistes als quals els agradaria accedir a una educaci\u00f3 superior i no han pogut fer-ho. En segon lloc, per a preservar la confidencialitat dels participants, tot i que hi ha informaci\u00f3 complement\u00e0ria que podria ser interessant compartir, hem optat per no fer-ho. Futures investigacions podrien comprovar que aquests resultats ajuden a cobrir les necessitats que presenten els futbolistes-estudiants per a realitzar una CDS. Aix\u00ed mateix, animem altres clubs a implementar aquesta CDS a partir de les accions que hem suggerit en el nostre estudi. Per acabar, considerem que es necessita m\u00e9s investigaci\u00f3 per a examinar de quina manera les demandes de les diferents \u00e0rees, aix\u00ed com els beneficis i els recursos que ofereix una CDS, afecten la SM dels futbolistes-estudiants.   <\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest treball mostra que s\u00ed que \u00e9s possible compaginar el futbol professional amb els estudis superiors sempre que l\u2019entorn siga facilitador d\u2019aquesta carrera dual superior (CDS). Considerem que l\u2019entorn t\u00e9 una responsabilitat no sols en el desenvolupament de la CDS, sin\u00f3 tamb\u00e9 en la prevenci\u00f3 de la salut mental (SM) dels futbolistes-estudiants. En aquest sentit, perqu\u00e8 aquestes persones puguen complementar l\u2019esport i els estudis superiors d\u2019una manera saludable, \u00e9s important que: (a) a nivell individual, el club identifique els desafiaments que presenten i els assessore en les compet\u00e8ncies i els recursos necessaris; (b) a nivell micro, les persones m\u00e9s rellevants del seu entorn compten amb una s\u00e8rie de compet\u00e8ncies i els oferisquen un suport, condicions i mitjans adaptats; i (c) a nivell macro, el club fomente una cultura que facilite la CDS i, al mateix temps, afavorisca el seu benestar emocional. De manera espec\u00edfica, i en termes d\u2019aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica, qualsevol club hauria de realitzar les accions seg\u00fcents: (a) establir una planificaci\u00f3 i organitzaci\u00f3 entre els diferents professionals que formen part del context d\u2019aquest tipus d\u2019esportistes basada en la flexibilitat i l\u2019adaptaci\u00f3 de les seues necessitats a trav\u00e9s d\u2019objectius realistes; (b) comptar amb professionals que els proporcionen compet\u00e8ncies relacionades amb l\u2019organitzaci\u00f3, planificaci\u00f3 i gesti\u00f3 de les transicions i, a m\u00e9s, oferir formacions per a les persones del seu entorn (p. ex., mares, pares i parelles) perqu\u00e8 puguen ajudar-los amb l\u2019acompanyament de la seua carrera dual superior; i (c) establir una metodologia basada en l\u2019autoconeixement i l\u2019autoregulaci\u00f3 de l\u2019esportista-estudiant a trav\u00e9s de programes on es proporcionen eines i recursos psicol\u00f2gics. D\u2019aquesta manera, tot i l\u2019estil de vida que tenen els futbolistes-estudiants que es desenvolupen en aquest tipus d\u2019entorn, si se segueixen aquestes indicacions suggerides, els factors de risc es podrien contrarestar amb factors de prevenci\u00f3. \u00c9s a dir, l\u2019estr\u00e8s que presenta la quantitat de demandes que han d\u2019afrontar i, per tant, el perill d\u2019abandonar la carrera esportiva o els estudis per falta de recursos, es podr\u00e0 veure contrarestada amb una CDS amb mitjans que els permeten disposar d\u2019alternatives tant al llarg de la seua traject\u00f2ria esportiva com al finalitzar-la. I, per extensi\u00f3, es procurar\u00e0 afavorir que tinguen una vida m\u00e9s lliure de problemes de SM.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi fenomenol\u00f2gic i de cas instrumental ha sigut explorar la compaginaci\u00f3 de futbol d\u2019alt rendiment i estudis superiors en l\u2019etapa s\u00e8nior. Per a aprofundir en aquest tema que s\u2019integra dins de la investigaci\u00f3 sobre la carrera dual, s\u2019han fet unes entrevistes semiestructurades a 7 futbolistes-estudiants de g\u00e8nere mascul\u00ed d\u2019entre 18 i 19 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[10928,9617,10927,301,313,10929],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["carrera dual<\/a>","esport d\u2019elit<\/a>","estudis superiors<\/a>","futbol<\/a>","salut mental<\/a>","s\u00e8nior<\/a>"],"unlinked":["carrera dual<\/span>","esport d\u2019elit<\/span>","estudis superiors<\/span>","futbol<\/span>","salut mental<\/span>","s\u00e8nior<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 2 anys ago","modified":"Updated 2 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 29 gener 2024","modified":"Updated on 28 mar\u00e7 2024"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 29 gener 2024 11:35","modified":"Updated on 28 mar\u00e7 2024 11:20"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/63336\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=63336"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/63336\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":64048,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/63336\/revisions\/64048\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=63336"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=63336"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=63336"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}