{"id":61966,"date":"2023-10-11T10:07:20","date_gmt":"2023-10-11T10:07:20","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/el-perfil-del-practicante-de-montanismo-en-espacios-naturales-protegidos-de-espana\/"},"modified":"2023-12-29T11:10:48","modified_gmt":"2023-12-29T11:10:48","slug":"el-perfil-del-practicant-de-muntanyisme-en-espais-naturals-protegits-despanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/el-perfil-del-practicant-de-muntanyisme-en-espais-naturals-protegits-despanya\/","title":{"rendered":"Perfil del practicant de muntanyisme en Espais Naturals Protegits d\u2019Espanya"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En els darrers anys, s\u2019ha observat un increment de la pressi\u00f3 exercida per les pr\u00e0ctiques fisicoesportives en el medi natural. A Espanya, la pr\u00e0ctica del muntanyisme, la qual sol desenvolupar-se en Espais Naturals Protegits, \u00e9s la primera de les opcions en l\u2019ordre de prefer\u00e8ncies de les persones que practiquen esport. Con\u00e8ixer el perfil dels visitants \u00e9s un aspecte clau en la gesti\u00f3 de l\u2019\u00fas p\u00fablic d\u2019aquests entorns. Els objectius de l\u2019estudi es van centrar en i) caracteritzar el perfil gen\u00e8ric dels practicants de muntanyisme dels cims emblem\u00e0tics d\u2019Espanya i ii) identificar patrons de comportament amb vista a contribuir a una gesti\u00f3 m\u00e9s sostenible d\u2019aquests entorns naturals. L\u2019estudi es va basar en la realitzaci\u00f3 d\u2019una enquesta als practicants de muntanyisme que durant l\u2019estiu del 2020 van pujar a algun dels cims seg\u00fcents: Mulhac\u00e9n, Monte Perdido, Aneto, Pica d\u2019Estats i Pedraforca, i la mostra dels quals va ser de 578 practicants. Entre els principals resultats obtinguts destaca la identificaci\u00f3 d\u2019un perfil mitj\u00e0 caracteritzat per: ser home, d\u2019entre 26 i 35 anys, amb un nivell d\u2019estudis alt, amb m\u00e9s de 10 anys d\u2019antiguitat en la pr\u00e0ctica del muntanyisme i un elevat grau de sensibilitat ambiental. Un altre dels resultats a destacar en aquest estudi va ser l\u2019observaci\u00f3 de patrons comuns de comportament en la visita dels diferents cims. Els resultats obtinguts s\u00f3n analitzats en termes de la seva aplicaci\u00f3 en la gesti\u00f3 global de la pr\u00e0ctica del muntanyisme en aquest tipus d\u2019entorns naturals protegits.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> cim de muntanya<\/span>, gesti\u00f3<\/span>, muntanyisme<\/span>, perfil del practicant<\/span>, practicants<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Actualment, hi ha una gran quantitat de dades que sustenten l\u2019increment de la pr\u00e0ctica d\u2019activitats fisicoesportives en el medi natural. Entre aquestes, destaquen els resultats obtinguts a la darrera enquesta d\u2019h\u00e0bits esportius a Espanya, on es constata que l\u2019entorn de l\u2019aire lliure \u00e9s el preferit per a la pr\u00e0ctica esportiva (45.3\u2006%). En aquest sentit, activitats com el senderisme\/muntanyisme se situen amb un 30.8\u2006% a la primera posici\u00f3 en l\u2019ordre de prefer\u00e8ncies de les persones que practiquen esport (Ministeri de Cultura i Esport, 2022<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019acord amb la Federaci\u00f3 Espanyola d\u2019Esports de Muntanya i Escalada (FEDME), el muntanyisme \u00e9s una activitat esportiva que consisteix a ascendir muntanyes o fer-hi travessies i que requereix coneixements t\u00e8cnics espec\u00edfics per a la seva execuci\u00f3 (FEDME, 2018<\/a>). Principalment, aquesta activitat es desenvolupa en Espais Naturals Protegits (ENP) que allotgen entorns especialment fr\u00e0gils. En els darrers anys, diversos estudis han demostrat que la pressi\u00f3 que pateixen aquests espais va en augment, alertant sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies mediambientals que aquest fet comporta sobre aquests entorns (Balmford et al., 2015<\/a>; M\u00fagica et al., 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Cal destacar que els ENP, que a Espanya representen el 27\u2006% del territori, tenen com a objectiu general conservar el patrimoni natural i de la biodiversitat, a m\u00e9s de garantir el dret de les persones gaudir-ne (Llei 42\/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat). Per aconseguir aquests objectius, els ENP tenen la responsabilitat de planificar-ne la gesti\u00f3, encarregant-se del vessant m\u00e9s de tipus social, l\u2019\u00e0rea d\u2019\u00fas p\u00fablic. Segons EUROPARC-Espa\u00f1a (2005)<\/a>, el terme “d’\u00fas p\u00fablic” pot ser definit com a: conjunt de pr\u00e0ctiques i infraestructures que han de ser prove\u00efdes per l\u2019administraci\u00f3 de l\u2019espai protegit amb la finalitat d\u2019apropar els visitants als valors naturals i culturals d\u2019una manera ordenada, segura i que garanteixi la conservaci\u00f3, la comprensi\u00f3 i l\u2019estimaci\u00f3 d\u2019aquests valors a trav\u00e9s de la informaci\u00f3, l\u2019educaci\u00f3 i la interpretaci\u00f3 del patrimoni.<\/p>\n\n\n\n

Quant a la planificaci\u00f3 de l\u2019\u00fas p\u00fablic als ENP, hi ha diverses eines disponibles que s\u2019articulen en un proc\u00e9s jer\u00e0rquic, tenint en compte els plans seg\u00fcents: i) pla d\u2019ordenaci\u00f3 dels recursos naturals (PORN), equivalent al Pla d\u2019espais d\u2019inter\u00e8s natural a Catalunya o plans insulars a les Can\u00e0ries; ii) pla rector d\u2019\u00fas i gesti\u00f3 (PRUG), encarregat de marcar les directrius futures en mat\u00e8ria d\u2019\u00fas p\u00fablic, entre d\u2019altres, i iii) plans i programes sectorials, que desenvolupen el model d\u2019\u00fas p\u00fablic de l\u2019espai natural protegit, dins del qual situa el pla d\u2019\u00fas p\u00fablic (EUROPARC-Espa\u00f1a, 2005<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019acord amb el Pla d\u2019acci\u00f3 per als ENP de l\u2019Estat espanyol (EUROPARC-Espa\u00f1a, 2002<\/a>), entre les recomanacions principals a tenir en compte en l\u2019elaboraci\u00f3 del pla d\u2019\u00fas p\u00fablic puntualitzen la consideraci\u00f3 de, com a m\u00ednim, dues dades b\u00e0siques: caracteritzaci\u00f3 de visitants, aix\u00ed com la seva aflu\u00e8ncia i freq\u00fcentaci\u00f3. Dins la caracteritzaci\u00f3 s\u2019inclouen aspectes com ara el perfil de visitants, la tipologia o segmentaci\u00f3 d\u2019aquests, les activitats realitzades durant la visita, demandes d\u2019infraestructures o serveis, entre altres q\u00fcestions.<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb aix\u00f2, s\u00f3n diversos els estudis que defensen una segmentaci\u00f3 basada en les necessitats dels visitants per tal de desenvolupar estrat\u00e8gies de gesti\u00f3 adaptades a cada segment (Arnberger et al., 2012<\/a>; Far\u00edas-Torbidoni i Monserrat, 2014<\/a>; Jones i Nguyen, 2021<\/a>; Jones i Yamamoto, 2016<\/a>). Alguns autors han defensat que la pr\u00e0ctica fisicoesportiva es pot constituir com a element de segmentaci\u00f3, ja que se sol diferenciar sobre la base d\u2019un patr\u00f3 com\u00fa de comportament derivat de l\u2019activitat realitzada durant la visita, i el nivell d\u2019intensitat d\u2019aquesta activitat \u00e9s un indicador clar de segmentaci\u00f3 (Far\u00edas-Torbidoni i Bari\u0107, 2020<\/a>; Mowen et al., 2012<\/a>). Per aix\u00f2 sembla oport\u00fa anar m\u00e9s enll\u00e0 de la segmentaci\u00f3 per activitats, endinsant-se en l\u2019an\u00e0lisi del segment d\u2019un grup de practicants en concret, en la l\u00ednia dels treballs realitzats per Burns et al. (2020)<\/a> i Esfahani et al. (2014)<\/a>, per aconseguir una estrat\u00e8gia m\u00e9s focalitzada a les necessitats del segment. Tot i aix\u00f2, s\u00f3n escassos els estudis que han aprofundit en la caracteritzaci\u00f3 del perfil del practicant de muntanyisme, ja que la gran majoria s\u00f3n superficials o parcials. Un bon exemple dels estudis existents al territori nacional \u00e9s el que ha dut a terme de manera intermitent des de l\u2019any 2000 Monta\u00f1a Segura (2022)<\/a> als cims del Pirineu Aragon\u00e8s que, tot i que aporta dades b\u00e0siques de tipus sociodemogr\u00e0fic, experi\u00e8ncia en la pr\u00e0ctica del muntanyisme o comportament al voltant de la seguretat en la pr\u00e0ctica d\u2019aquesta activitat al llarg del temps, no aprofundeix en aspectes tan rellevants com les caracter\u00edstiques i motivacions de visita. A m\u00e9s, cal no deixar de banda altres estudis que, sense ser espec\u00edfics del muntanyisme, han avan\u00e7at en la caracteritzaci\u00f3 indirecta dels practicants d\u2019aquesta activitat (Far\u00edas-Torbidoni et al., 2018<\/a>; Far\u00edas-Torbidoni i Monserrat, 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Davant d\u2019aquest context, els objectius del present estudi van ser: i) caracteritzar el perfil gen\u00e8ric dels practicants de muntanyisme dels cims emblem\u00e0tics d\u2019Espanya i ii) identificar patrons de comportament amb vista a contribuir a una gesti\u00f3 m\u00e9s sostenible d\u2019aquests entorns naturals.<\/p>\n\n\n\n

Context de l’estudi<\/h2>\n\n\n\n

\u00c0rea d\u2019estudi: cims emblem\u00e0tics<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019estudi es va fer en cinc cims d\u2019Espanya, tots considerats emblem\u00e0tics. Concretament als cims de Mulhac\u00e9n, Monte Perdido, Aneto, Pica d\u2019Estats i Pedraforca (Figura 1).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Localitzaci\u00f3 dels cims d\u2019estudi: a) Espanya i ENP. b) Serralada Penib\u00e8tica: PNSN= Parc Nacional de Sierra Nevada. c) Pirineu i Prepirineu: PNOMP= Parc Nacional d\u2019Ordesa i Monte Perdido; PNPM= Parc Natural Posets-Maladeta; PNAP = Parc Natural de l\u2019Alt Pirineu; PNCM= Parc Natural Cad\u00ed-Moixer\u00f3.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La selecci\u00f3 dels cims es va basar en l\u2019observaci\u00f3 de sis criteris: i) estar incl\u00f2s a les llistes de cims principals d\u2019Espanya i Catalunya, segons que correspongui (publicades per l\u2019Institut de Geografia Nacional i per l\u2019Institut Cartogr\u00e0fic i Geol\u00f2gic de Catalunya el 2018<\/a> i 2015<\/a>, respectivament), ii) ser considerat cim emblem\u00e0tic (segons la definici\u00f3 de S\u00e1nchez [2018]<\/a>), iii) tenir la condici\u00f3 d\u2019alta muntanya (>\u00a02,500 m snm), iv) estar incl\u00f2s dins d\u2019algun ENP pertanyent a la Xarxa Natura 2000, v) representar diferents categories de protecci\u00f3 i vi) presentar diferents caracter\u00edstiques d\u2019accessibilitat i \u00fas.<\/p>\n\n\n\n

Cadascun dels cims estudiats destaca per les caracter\u00edstiques seg\u00fcents: Mulhac\u00e9n, ubicat a la serralada Penib\u00e8tica dins del Parc Nacional de Sierra Nevada, per ser el punt m\u00e9s elevat de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica i de m\u00e9s accessibilitat; Monte Perdido, situat al Parc Nacional d\u2019Ordesa i Monte Perdido, caracteritzat per ser el mass\u00eds calcari m\u00e9s elevat d\u2019Europa; Aneto, localitzat dins del Parc Natural de Posets-Maladeta, per ser el cim m\u00e9s elevat dels Pirineus i de menys accessibilitat; la Pica d\u2019Estats, cim m\u00e9s alt de Catalunya, dins del Parc Natural de l\u2019Alt Pirineu, i al Prepirineu, trobem el cim del Pedraforca, a la Serra del Cad\u00ed, una de les muntanyes m\u00e9s emblem\u00e0tiques de Catalunya, declarada paratge natural d\u2019inter\u00e8s nacional, sota la protecci\u00f3 del Parc Natural del Cad\u00ed-Moixer\u00f3. Per a m\u00e9s detall dels diferents cims consulteu la Taula 1.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Principals caracter\u00edstiques dels cims.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La pand\u00e8mia de la COVID-19<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019aparici\u00f3 de la COVID-19, declarada pand\u00e8mia internacional per l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (2020)<\/a>, va comportar una s\u00e8rie de mesures preses pel Govern d\u2019Espanya per fer front a la situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria (Castillo-Esparcia et al., 2020<\/a>). A causa d\u2019aix\u00f2, durant els primers mesos de confinament i en per\u00edodes posteriors amb restriccions de mobilitat, es van reduir les visites als espais naturals a valors m\u00ednims, que en el cas dels parcs nacionals es van reduir un 51.7\u2006%. Tot i aix\u00f2, despr\u00e9s de la relaxaci\u00f3 de les mesures adoptades, sumada a les dificultats per fer turisme internacional, es van incrementar les visites als ENP, fet que va significar un augment de visitants als Parcs Nacionals del 7.9\u2006% respecte a l\u2019estiu del 2019 (G\u00f6ssling et al., 2020<\/a>; Medina-Chavarr\u00eda et al., 2022<\/a>; Organisme Aut\u00f2nom de Parcs Nacionals, 2020<\/a>; Organitzaci\u00f3 Mundial del Turisme, 2022<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, es van intensificar problem\u00e0tiques que es produ\u00efen temps enrere als espais naturals, i alhora van apar\u00e8ixer algunes d\u2019aquestes en d\u2019altres on no s\u2019havien produ\u00eft mai, entre les quals destaquen: massificaci\u00f3 de visitants, acumulaci\u00f3 de residus, col\u00b7lapse d\u2019aparcaments, accions de vandalisme (pintades, destrucci\u00f3 de senyal\u00edstica, etc.), entre d\u2019altres (Dujisin, 2020<\/a>; Hammitt et al., 2015<\/a>; Medina-Chavarr\u00eda et al., 2022<\/a>; Miller-Rushing et al., 2021<\/a>; Newsome et al., 2012<\/a>; Pallathadka, 2020<\/a>; Vagena, 2021<\/a>). Aix\u00f2 va desencadenar una s\u00e8rie de respostes per part del personal gestor dels diferents ENP a trav\u00e9s de la implementaci\u00f3 d\u2019accions per tal de resoldre la situaci\u00f3 esdevinguda (Medina-Chavarr\u00eda et al., 2022<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El desenvolupament del present estudi es va dur a terme mitjan\u00e7ant la implementaci\u00f3 d\u2019un q\u00fcestionari cara a cara a la cimera dels cinc cims de muntanya, en el per\u00edode compr\u00e8s entre el 3 de juliol i el 5 de setembre de 2020. El sistema de mostreig emprat en la selecci\u00f3 de la mostra va ser l\u2019aleatori simple, mitjan\u00e7ant l\u2019elecci\u00f3 alterna entre la primera o la segona persona del grup (> 16 anys), ja fos home o dona, que arrib\u00e9s al cim. L\u2019enquesta es va redactar en espanyol i es va traduir a 4 idiomes (catal\u00e0, angl\u00e8s, franc\u00e8s i alemany). La recopilaci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 es va fer a trav\u00e9s de la plataforma KoboToolbox (fora de l\u00ednia). En total, es van obtenir 578 enquestes durant 30 dies de treball de camp (Taula 2).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Resum de la distribuci\u00f3 d\u2019enquestes per casos d\u2019estudi.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

L\u2019enquesta<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019enquesta es va elaborar considerant cinc dimensions: i) caracter\u00edstiques sociodemogr\u00e0fiques (g\u00e8nere, edat, ocupaci\u00f3, estudis, sensibilitat ambiental, coneixement de l\u2019impacte ambiental, lloc de resid\u00e8ncia), ii) h\u00e0bits esportius (pr\u00e0ctica habitual, temps de pr\u00e0ctica i vinculaci\u00f3 federativa), iii) caracter\u00edstiques de visita (freq\u00fc\u00e8ncia de visita al Parc, acc\u00e9s, tipologia de grup, durada de la visita, freq\u00fc\u00e8ncia de visita al cim, fotografia i difusi\u00f3 en xarxes socials, import\u00e0ncia de la COVID-19, preparaci\u00f3 log\u00edstica de l\u2019activitat i equipament), iv) motivacions de visita (escala de Likert 1-5) i v) opini\u00f3 sobre la capacitat de c\u00e0rrega perceptual (quantitat de persones trobades, percepci\u00f3 de massificaci\u00f3). Per a m\u00e9s informaci\u00f3, vegeu Dorado et al. (2022b)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

El model d\u2019enquesta va ser validat a nivell qualitatiu (AERA et al., 2014<\/a>). Es van aportar evid\u00e8ncies que van donar suport a la validesa de l\u2019escala. D\u2019una banda, i) evid\u00e8ncia relacionada amb la validesa del contingut a trav\u00e9s de la valoraci\u00f3 d\u2019un judici d\u2019experts (compost per quatre persones), el qual es va fer mitjan\u00e7ant una escala de Likert (1 totalment en desacord-5 totalment d\u2019acord) valorant el grau d\u2019univocitat i pertin\u00e8ncia de totes i cadascuna de les preguntes incloses en el model inicial d\u2019enquesta i, de l\u2019altra, ii) evid\u00e8ncia de validesa relacionada amb el proc\u00e9s de resposta; l\u2019enquesta es va distribuir entre la poblaci\u00f3 diana per determinar la comprensibilitat de les preguntes del q\u00fcestionari, aix\u00ed com per identificar possibles aspectes pr\u00e0ctics de la seva administraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019enquesta i el projecte de recerca va rebre l\u2019aprovaci\u00f3 del Comit\u00e8 \u00c8tic d\u2019Investigacions Cl\u00edniques (CEIC) de l\u2019Administraci\u00f3 Esportiva de Catalunya, amb el n\u00fam. 16\/CEICGC\/2020, a m\u00e9s de l\u2019autoritzaci\u00f3 de cadascuna de les entitats gestores dels ENP on es troben els casos d\u2019estudi. Totes les persones que van participar en l\u2019estudi ho van fer de manera volunt\u00e0ria, van ser informades i van acceptar el tractament confidencial de les seves respostes, amb subjecci\u00f3 a les garanties de la Llei org\u00e0nica 3\/2018, del 5 de desembre, de protecci\u00f3 de dades personals i garantia dels drets digitals.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les dades obtingudes van ser transformades i codificades utilitzant el programa SPSS, versi\u00f3 25.0. En primer lloc, es va fer l\u2019an\u00e0lisi de dades basada en l\u2019aplicaci\u00f3 de proves estad\u00edstiques descriptives segons les caracter\u00edstiques i la distribuci\u00f3 (prova de la normalitat) de les diferents variables: freq\u00fc\u00e8ncies, valors mitjans, m\u00e0ximes, m\u00ednimes i desviaci\u00f3 est\u00e0ndard. Per a l\u2019observaci\u00f3 de les dades categ\u00f2riques sobre els cims d\u2019estudi es van emprar taules de conting\u00e8ncia. En segon lloc, es va fer l\u2019an\u00e0lisi inferencial per avaluar les dades de les persones enquestades segons els cims d\u2019estudi i comprovar l\u2019exist\u00e8ncia o no de difer\u00e8ncies significatives entre aquestes. En aquest pas es va utilitzar la bondat d\u2019ajust khi quadrat per a les variables qualitatives. Als resultats en qu\u00e8 es van trobar difer\u00e8ncies significatives (p<\/em>\u00a0\u2264\u00a0.05), es va fer la prova de khi quadrat 2 x 2 entre cims; per a aquest cas, la significaci\u00f3 va ser ajustada a\u00a0\u2264\u00a0.005 (.05\/10); a m\u00e9s, es va calcular l\u2019\u00edndex de la mida de l\u2019efecte a trav\u00e9s de la prova de Phi i V<\/em> de Cramer (\u03a6), la interpretaci\u00f3 de la qual es va basar en els criteris seg\u00fcents: \u03a6\u00a0<\u00a0.30\u00a0=\u00a0efecte petit, \u03a6\u00a0\u2248\u00a0.50\u00a0=\u00a0efecte mitj\u00e0 i \u03a6\u00a0>\u00a0.80 efecte alt (C\u00e1rdenas i Arancibia, 2014<\/a>; Cohen, 1988<\/a>). En tercer lloc, per a les variables quantitatives, at\u00e8s que les dades no complien una distribuci\u00f3 normal, es va aplicar la prova no param\u00e8trica d\u2019ANOVA d\u2019un factor de Kruskal-Wallis per constatar la pres\u00e8ncia o no de difer\u00e8ncies significatives entre els diferents cims, i en els casos en qu\u00e8 hi havia difer\u00e8ncies significatives es va aplicar la prova post hoc<\/em> de Bonferroni. El nivell de significaci\u00f3 per a aquest procediment es va establir en p<\/em>\u00a0\u2264\u00a0.05.<\/p>\n\n\n\n

En aquest punt, cal tenir en compte la consideraci\u00f3 de dues casu\u00edstiques en l\u2019an\u00e0lisi de dades. D\u2019una banda, la variable de dist\u00e0ncia euclidiana es va calcular utilitzant el programa ArcGIS Desktop 10.8 a partir de la ubicaci\u00f3 extreta del codi postal facilitat pels enquestats i la ubicaci\u00f3 creada als aparcaments principals detectats en cadascun dels casos d\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n

De l\u2019altra, en el cas de les variables de preparaci\u00f3 log\u00edstica de l\u2019activitat (adequada o inadequada) i equipament (complet o incomplet), es va fer la consulta a la Secci\u00f3 de Rescat i Intervenci\u00f3 a la Muntanya (SEREIM) de Granada, al Grup de Rescat i Intervenci\u00f3 a la Muntanya (GREIM) de Boltanya i al Grup d\u2019Actuacions Especials (GRAE) de Catalunya sobre els aspectes m\u00ednims necessaris en la preparaci\u00f3 log\u00edstica: i) comprovaci\u00f3 de les condicions meteorol\u00f2giques; ii) planificaci\u00f3 del recorregut i horari aproximat de l\u2019activitat, iii) previsi\u00f3 de menjar i aigua suficients, iv) informaci\u00f3 a tercers sobre l\u2019activitat prevista (recorregut i horaris) i v) equipament adequat per afrontar l\u2019ascensi\u00f3 als cims d\u2019estudi respectius durant l\u2019\u00e8poca estival.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques sociodemogr\u00e0fiques<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els resultats obtinguts van mostrar la pres\u00e8ncia d\u2019un perfil de practicants de muntanyisme caracteritzat per ser predominantment homes (78.4\u2006%), amb edats compreses entre 26-35 anys (35.6\u2006%), edat mitjana de 35.4 (11.8) anys, treballadors (77.9\u2006%) i amb nivells de formaci\u00f3 universit\u00e0ria (58.8%). Quant a la sensibilitat ambiental, el 63.7% va considerar que la seva pr\u00e0ctica s\u00ed que pot generar algun tipus d\u2019impacte en el medi natural, valorant-lo amb una puntuaci\u00f3 mitjana de 2.2 (1.0) sobre 5. En relaci\u00f3 amb el lloc de resid\u00e8ncia habitual, es va observar un predomini de residents locals, \u00e9s a dir, procedents de la mateixa regi\u00f3 del cim visitat (50.5\u2006%); la dist\u00e0ncia mitjana euclidiana va ser de m\u00e9s de 200 km (Taula 3).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques sociodemogr\u00e0fiques dels practicants de muntanyisme.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Cinc de les vuit variables analitzades en aquesta dimensi\u00f3 van mostrar difer\u00e8ncies significatives, que s\u00f3n el g\u00e8nere (p<\/em> < .01), l\u2019edat (p<\/em> < .001), l\u2019opini\u00f3 sobre la generaci\u00f3 d\u2019impactes (p<\/em> < .001), el lloc de resid\u00e8ncia (p<\/em> < .001) i la dist\u00e0ncia euclidiana al cim (p <\/em>< .001).<\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, a l\u2019an\u00e0lisi per cims es va observar un predomini del g\u00e8nere mascul\u00ed en el conjunt de cims, i es va observar una representativitat m\u00e9s gran del g\u00e8nere femen\u00ed als cims del Pedraforca (30.5\u2006%), Mulhac\u00e9n (24.4\u2006%) i Pica d\u2019Estats (23.9\u2006%), amb una mida de l\u2019efecte petita (\u03a6 = .17). Pel que fa a l\u2019edat, es va observar que al Mulhac\u00e9n el rang d\u2019edat majoritari va ser de m\u00e9s de 45 anys, amb un 36.1\u2006%, mentre que a la resta de cims el rang d\u2019edat m\u00e9s predominant va ser el compr\u00e8s entre 26-35 anys (mida de l\u2019efecte petita \u03a6 = .15). Pel que fa a la sensibilitat ambiental, els resultats obtinguts van mostrar la pres\u00e8ncia d\u2019un major grau de sensibilitat entre els muntanyencs dels cims del Monte Perdido (71.6\u2006%) i el Pedraforca (68.6\u2006%), i per a aquest \u00faltim es va obtenir una valoraci\u00f3 de 2.6 (1.1) sobre una escala de l\u20191 al 5. Finalment, en relaci\u00f3 amb el lloc de proced\u00e8ncia, els resultats van mostrar un percentatge m\u00e9s gran de muntanyencs residents fora de la regi\u00f3 del cim en el cas del Monte Perdido (94.0\u2006%) i l\u2019Aneto (93.8\u2006%). Per contra, el Pedraforca (94.1%) i la Pica d\u2019Estats (83.2\u2006%) van destacar per rebre m\u00e9s muntanyencs pertanyents a la mateixa regi\u00f3; per a aquesta variable la mida de l\u2019efecte va ser mitjana (\u03a6 = .75).<\/p>\n\n\n\n

H\u00e0bits esportius<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Pel que fa als h\u00e0bits esportius dels visitants enquestats, destaca la identificaci\u00f3 d\u2019un perfil caracteritzat per disposar d\u2019una elevada traject\u00f2ria en la pr\u00e0ctica del muntanyisme. M\u00e9s del 82\u2006% va declarar que era practicant habitual d\u2019aquesta activitat, tenia algun tipus de vinculaci\u00f3 federativa (35.1\u2006%) i una experi\u00e8ncia en la pr\u00e0ctica de muntanyisme superior als 10 anys (54.9\u2006%), amb un valor mitj\u00e0 de 16.48 (12.75) anys (Taula 4).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

H\u00e0bits esportius dels practicants.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En aquest cas, una de les tres variables analitzades va presentar difer\u00e8ncies significatives: la vinculaci\u00f3 federativa (p<\/em> < .01).<\/p>\n\n\n\n

En concret, en els visitants de l\u2019Aneto es va observar un percentatge m\u00e9s elevat de practicants habituals de muntanyisme (92\u2006%). Pel que fa a l\u2019antiguitat de la pr\u00e0ctica de muntanyisme, van destacar els visitants del Mulhac\u00e9n i l\u2019Aneto per ser els que acumulen m\u00e9s anys d\u2019experi\u00e8ncia esportiva, amb una mitjana de 19.07 (14.09) i 18.43 (12.79) anys, respectivament. Aquests dos mateixos cims s\u00f3n els que van presentar un \u00edndex m\u00e9s elevat de vinculaci\u00f3 federativa per part dels visitants que els van freq\u00fcentar: Aneto (45.5\u2006%) i Mulhac\u00e9n (41.2\u2006%), la qual cosa va representar una mida de l\u2019efecte petita (\u03a6 = .18).<\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques de la visita<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Entre les principals caracter\u00edstiques de la visita es va observar una freq\u00fc\u00e8ncia de primera visita a l\u2019ENP elevada (40.1\u2006%), i el transport privat (63.1\u2006%) es va mostrar com el mitj\u00e0 d\u2019acc\u00e9s m\u00e9s utilitzat. El format de grup de visita majoritari es va conformar per m\u00e9s de dues persones (57.8\u2006%), amb una mitjana de 3.8 (4.2) persones per grup, i una durada de visita a la zona superior a un dia (60\u2006%), amb una estada mitjana de 2 dies (Taula 5).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 5<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques de la visita dels practicants de muntanyisme.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Pel que fa al comportament al cim, va destacar que el 55\u2006% dels enquestats va afirmar que era la seva primera ascensi\u00f3, amb una mitjana d\u2019ascensos al cim de 4.1 (9.9) i temps de perman\u00e8ncia mitj\u00e0 en aquest de 25.7 (16.4) minuts. El 96.5\u2006% dels visitants enquestats va manifestar que feia fotografies durant la seva visita, entre els quals el 67.2\u2006% va declarar que tenia intenci\u00f3 de publicar-les a les xarxes socials. Pel que fa a la import\u00e0ncia que va tenir la COVID-19 en el fet d\u2019haver visitat el cim (cancel\u00b7laci\u00f3 d\u2019altres plans, restriccions de mobilitat, etc.), els resultats obtinguts van mostrar una influ\u00e8ncia baixa en l\u2019elecci\u00f3 de la destinaci\u00f3 de visita, ja que va obtenir una mitjana de 2.02 (1.46), en una escala de l\u20191 al 5.<\/p>\n\n\n\n

Del total de visitants enquestats, el 69.7\u2006% va fer una preparaci\u00f3 log\u00edstica de l\u2019activitat adequada. No obstant aix\u00f2, pel que fa a l\u2019equipament per a la realitzaci\u00f3 de l\u2019activitat (tenint en compte les necessitats de cadascun dels cims per determinar aquesta variable), es va observar que tan sols el 26\u2006% portava l\u2019equip complet segons les recomanacions aportades pels grups de rescat (SEREIM, GREIM i GRAE).<\/p>\n\n\n\n

De les onze variables analitzades en aquesta dimensi\u00f3, sis van mostrar difer\u00e8ncies significatives: la freq\u00fc\u00e8ncia de visita al parc (p<\/em> < .001), l\u2019acc\u00e9s al parc (p<\/em> < .001), la durada de la visita (p <\/em>< .001), la freq\u00fc\u00e8ncia de visita al cim (p<\/em> < .001), el temps al cim (p<\/em> < .001) i l\u2019equipament (p<\/em> < .001).<\/p>\n\n\n\n

Quant a l\u2019an\u00e0lisi per cims, es va observar una freq\u00fc\u00e8ncia superior de primera visita als ENP on s\u2019ubiquen els cims del Monte Perdido (52.6\u2006%) i l\u2019Aneto (46.4\u2006%), amb una mida de l\u2019efecte petita (\u03a6 = .18). Pel que fa a l\u2019acc\u00e9s al parc, els resultats obtinguts van mostrar un predomini de l\u2019\u00fas del transport privat davant del p\u00fablic als cims del Pedraforca (95.8\u2006%), Pica d\u2019Estats (94.7\u2006%) i Mulhac\u00e9n (80.7\u2006%), i es va mostrar una mida de l\u2019efecte mitjana (\u03a6 = .71). Pel que fa a la durada de la visita, es va registrar un predomini de la visita d\u2019un dia al cim del Pedraforca (79.7\u2006%), i es va establir una mida de l\u2019efecte mitjana (\u03a6 = .43). Pel que fa a la freq\u00fc\u00e8ncia de la visita al cim, es van observar percentatges m\u00e9s alts de primer ascens als cims del Monte Perdido (69.8\u2006%), el Pedraforca (64.6\u2006%) i l\u2019Aneto (57.1\u2006%), i es va establir una mida de l\u2019efecte petita (\u03a6 = .23). Finalment, els muntanyencs del cim del Mulhac\u00e9n i el Monte Perdido van ser els que hi van romandre m\u00e9s temps una vegada culminada l\u2019ascensi\u00f3, amb un temps mitj\u00e0 de 33.9 (24.0) i 28.7 (12.9) minuts, respectivament. Pel que fa a la import\u00e0ncia de la COVID-19 per escollir la destinaci\u00f3 de visita, els resultats van ser molt similars entre els diferents cims.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, en relaci\u00f3 amb la preparaci\u00f3 log\u00edstica de l\u2019activitat, van ser els visitants de l\u2019Aneto els que van denotar un percentatge m\u00e9s alt de preparaci\u00f3 (75.9\u2006%) en comparaci\u00f3 amb la resta dels cims. D\u2019altra banda, els muntanyencs de la Pica d\u2019Estats es van posicionar com els m\u00e9s ben equipats, amb un 44.2% respecte a les necessitats de l\u2019ascensi\u00f3 al cim, i amb una mida de l\u2019efecte petita-mitjana (\u03a6 = .34).<\/p>\n\n\n\n

Motivacions de visita<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les motivacions m\u00e9s valorades del total de la mostra van ser: en primer lloc, gaudir del paisatge, amb una mitjana de 4.7 (0.6), seguida d\u2019observar la bellesa esc\u00e8nica de l\u2019entorn, amb un 4.6 (0.7) (Taula 6).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 6<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Motivacions de visita.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Catorze de les divuit variables analitzades van mostrar difer\u00e8ncies significatives amb diferent significaci\u00f3. Significaci\u00f3 .001: habilitats (p<\/em> < .001), fer exercici f\u00edsic (p<\/em> < .001), alliberar tensi\u00f3 (p<\/em> < .001), estar lluny de multituds de persones (p<\/em> < .001), millorar la salut (p<\/em> < .001) i alliberar l\u2019ansietat (p<\/em> < .001). Significaci\u00f3 .01: aprendre m\u00e9s sobre un mateix (p<\/em> < .01), pensar en valors personals (p<\/em> < .01), demostrar als altres que ho podia fer (p<\/em> < .01). Significaci\u00f3 .05: augmentar autoestima (p<\/em> < .05), desenvolupar destreses, fer alguna cosa impressionant (p<\/em> < .05), demostrar-me que podia fer-ho (p<\/em> < .05), experimentar l\u2019aire lliure (p<\/em> < .05) i observar la bellesa de l\u2019entorn (p<\/em> < .05).<\/p>\n\n\n\n

Tal com es mostra a la Taula 6, les motivacions m\u00e9s valorades entre els diferents cims coincideixen en les dues primeres motivacions: gaudir del paisatge i observar la bellesa esc\u00e8nica de l\u2019entorn. Sobre aix\u00f2, destaca la pres\u00e8ncia de puntuacions tamb\u00e9 elevades en el cas del Mulhac\u00e9n de les motivacions d\u2019experimentar l\u2019aire lliure 4.5 (0.8) i fer exercici f\u00edsic 4.5 (0.9); Monte Perdido, experimentar l\u2019aire lliure 4.2 (1.0) i viure una experi\u00e8ncia estimulant i emocionant 4.2 (1.1); Aneto, viure una experi\u00e8ncia estimulant i emocionant 4.3 (1.1) i fer exercici f\u00edsic 4.2 (1.0); Pica d\u2019Estats, viure una experi\u00e8ncia estimulant i emocionant 4.5 (0.8), fer exercici f\u00edsic 4.4 (0.9) i experimentar l\u2019aire lliure 4.4 (0.9) i al Pedraforca, fer exercici f\u00edsic 4.4 (0.8) i experimentar l\u2019aire lliure 4.4 (0.8).<\/p>\n\n\n\n

Capacitat de c\u00e0rrega perceptual dels visitants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els resultats van mostrar que la quantitat de persones amb qu\u00e8 es van creuar durant l\u2019ascensi\u00f3 al cim va ser de m\u00e9s de 50 visitants (31\u2006%), i el 33\u2006% dels enquestats va descriure com a excessiva la quantitat de persones observades durant la visita, tot i que es va registrar un alt grau de satisfacci\u00f3 de la visita, amb l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019una mitjana de 4.78 (0.51), en una escala de l\u20191 al 5 (Taula 7).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 7<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Capacitat de c\u00e0rrega perceptual.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Els resultats van mostrar difer\u00e8ncies significatives entre els cims d\u2019estudi en relaci\u00f3 amb la quantitat de persones amb qu\u00e8 es van creuar (p<\/em> < .001) i en la percepci\u00f3 de massificaci\u00f3 (p<\/em> < .01).<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019an\u00e0lisi per cims, es va observar que els muntanyencs del cim del Mulhac\u00e9n es van creuar majorit\u00e0riament amb grups conformats per fins a 25 persones (81.6). D\u2019altra banda, el 47.5\u2006% dels visitants del cim del Monte Perdido van afirmar que s\u2019havien creuat amb m\u00e9s de 50 persones, cosa que va significar una mida de l\u2019efecte petita (\u03a6 = .23). Pel que fa a la percepci\u00f3 de massificaci\u00f3, els muntanyencs del Pedraforca van destacar amb un 40.7\u2006% per haver declarat excessiva la quantitat de persones observades, seguits pels muntanyencs del Monte Perdido i l\u2019Aneto, amb un 38.8\u2006% i 35.7\u2006%, respectivament. Per contra, al Mulhac\u00e9n es van registrar, amb un 18.5\u2006%, els nivells m\u00e9s baixos en la percepci\u00f3 de massificaci\u00f3 excessiva. Pel que fa a la satisfacci\u00f3 de la visita, els resultats van ser molt similars entre els diferents cims.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi \u00e9s una primera aproximaci\u00f3 de caracteritzaci\u00f3 dels practicants de muntanyisme a escala nacional. Els objectius del present estudi van ser: i) caracteritzar el perfil gen\u00e8ric dels practicants de muntanyisme dels cims emblem\u00e0tics d\u2019Espanya i ii) identificar patrons de comportament segons els diferents cims. Els resultats obtinguts es discuteixen a continuaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Perfil gen\u00e8ric dels practicants de muntanyisme<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019article contribueix a identificar caracter\u00edstiques dels practicants de muntanyisme de manera global gr\u00e0cies a la consideraci\u00f3 de cinc cims substancialment diferents que van des de cims molt accessibles, propers a grans nuclis de poblaci\u00f3 com el Mulhac\u00e9n (Parc Nacional de Sierra Nevada) i el Pedraforca ( Parc Natural del Cad\u00ed-Moixer\u00f3) fins als cims de la Pica d\u2019Estats, el Monte Perdido i l\u2019Aneto, amb diferents requeriments fisicot\u00e8cnics.<\/p>\n\n\n\n

Entre els principals resultats obtinguts a nivell sociodemogr\u00e0fic, en la l\u00ednia d\u2019estudis previs com els duts a terme per Bab\u00ed et al. (2018)<\/a>; Habelt et al. (2022)<\/a>; Monta\u00f1a Segura (2022)<\/a>; Mart\u00edn i Mediavilla (2020)<\/a>, que caracteritzen els practicants d\u2019aquesta o altres modalitats esportives similars, es constata la pres\u00e8ncia d\u2019un clar predomini de practicants de g\u00e8nere mascul\u00ed davant del femen\u00ed i, en el nostre cas, la circumst\u00e0ncia d\u2019un grau m\u00e9s alt de sensibilitat ambiental.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa al g\u00e8nere, cal recalcar que aquesta bretxa de g\u00e8nere es va veure incrementada en els cims amb ascensions m\u00e9s t\u00e8cniques, com \u00e9s el cas de l\u2019Aneto. Tenint en compte Piedra (2019)<\/a>, aix\u00f2 podria explicar-se pel fet que, malgrat el canvi de tend\u00e8ncia de la societat espanyola quant a la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, encara persisteixen estereotips fomentats principalment per la fam\u00edlia, les escoles i els mitjans de comunicaci\u00f3 que influeixen subliminalment en l\u2019elecci\u00f3 de la pr\u00e0ctica d\u2019activitats fisicoesportives arrelades hist\u00f2ricament al rol mascul\u00ed. Circumst\u00e0ncia que s\u2019agreuja, tal com apunten L\u00f3pez i Monreal (2018)<\/a>, per la informaci\u00f3 esbiaixada facilitada per molts mitjans que lloen els \u00e8xits aconseguits pels esportistes masculins i invisibilitzen algunes de les gestes femenines en esports de muntanya, cosa que no contribueix a reduir els estereotips.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa al grau de sensibilitat ambiental, els resultats van mostrar la pres\u00e8ncia d\u2019un nivell de sensibilitat ambiental m\u00e9s gran si els comparem amb els obtinguts en la caracteritzaci\u00f3 de practicants d\u2019altres modalitats esportives. En aquest cas, un 11.6\u2006% per sobre de practicants de cursa per muntanya i un 30.8\u2006% per sobre de practicants de bicicleta tot terreny (Dorado et al., 2022a<\/a>; Far\u00edas-Torbidoni, 2021<\/a>). Aquests resultats sustenten la hip\u00f2tesi d\u2019Eterovi\u0107 (2019)<\/a> en qu\u00e8 demostra que, a causa de la idiosincr\u00e0sia de la pr\u00e0ctica del muntanyisme, aquesta constitueix una filosofia de vida entre esport i bio\u00e8tica.<\/p>\n\n\n\n

Quant a les caracter\u00edstiques de visita, i centrant-nos en les de m\u00e9s implicaci\u00f3 en la gesti\u00f3 de l\u2019\u00fas p\u00fablic d\u2019aquest tipus d\u2019espais, destaquen: la identificaci\u00f3 al conjunt de dades analitzades d\u2019un perfil de visitant ocasional que visita el cim per primera vegada, poc influenciat pel context de la pand\u00e8mia, que prioritza compartir la seva experi\u00e8ncia a les xarxes socials i no prepara l\u2019ascensi\u00f3 al cim de manera adequada en termes d\u2019equipament i planificaci\u00f3. Dades, totes aquestes, clarament interconnectades si ens basem en treballs com els realitzats per Bhatt i Pickering (2022)<\/a> i Kim i Stepchenkova (2015)<\/a>, que apunten a la popularitat com un dels principals factors que contribueixen a la selecci\u00f3 de destinacions de visita, i amb aquests, la frivolitzaci\u00f3 d\u2019alguns aspectes clau en aquesta, com ara la seguretat, les conseq\u00fc\u00e8ncies ambientals o la repercussi\u00f3 social.<\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, val la pena destacar que s\u00f3n aspectes clau per a la visita segura d\u2019aquests entorns: i) la comprovaci\u00f3 de les condicions meteorol\u00f2giques; ii) la verificaci\u00f3 del recorregut, dist\u00e0ncia i horari aproximat de l\u2019activitat; iii) la previsi\u00f3 de queviures suficients i iv) el fet d\u2019haver informat una tercera persona del lloc i la durada aproximada d\u2019aquesta. Aspectes que, si no els han previst i sumats a la no disposici\u00f3 de l\u2019equipament necessari, segons Garc\u00eda et al. (2019)<\/a>, es constitueixen com els principals precursors d\u2019una accidentabilitat m\u00e9s gran a la muntanya.<\/p>\n\n\n\n

Patrons de comportament<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

A nivell espec\u00edfic, els resultats obtinguts en relaci\u00f3 amb la caracteritzaci\u00f3 dels visitants van permetre observar tend\u00e8ncies comunes als perfils del muntanyenc entre els diferents cims analitzats, especialment els relacionats amb les caracter\u00edstiques i la motivaci\u00f3 de visita.<\/p>\n\n\n\n

En caracter\u00edstiques de visita i motivacions, es van observar similituds en el patr\u00f3 de comportament, d\u2019una banda, entre els muntanyencs que coronen l\u2019Aneto, el Monte Perdido i la Pica d\u2019Estats i, de l\u2019altra, entre els que pugen al Mulhac\u00e9n i al Pedraforca; aquesta agrupaci\u00f3 no es mant\u00e9 en el cas de les caracter\u00edstiques sociodemogr\u00e0fiques i capacitat de c\u00e0rrega perceptual: Monte Perdido i Aneto davant la Pica d\u2019Estats i Pedraforca en el cas de la primera (en aquest el Mulhac\u00e9n es despenja) i Mulhac\u00e9n davant la resta de cims en el cas de la segona (capacitat de c\u00e0rrega perceptual). En el cas de la satisfacci\u00f3 de visita, els resultats no mostren difer\u00e8ncies entre cims.<\/p>\n\n\n\n

Entre els principals patrons de comportament identificats amb relaci\u00f3 a les caracter\u00edstiques de visita, es van poder identificar dos patrons de comportament clarament diferenciats. D\u2019una banda, en el cas del Monte Perdido, l\u2019Aneto i la Pica d\u2019Estats, la identificaci\u00f3 d\u2019una durada i freq\u00fc\u00e8ncia de visita per primera vegada superior a la resta de cims. \u00c9s a dir, visita de dos dies i freq\u00fc\u00e8ncia de visita per primera vegada superior al 57\u2006%. D\u2019altra banda, en el cas del Mulhac\u00e9n i el Pedraforca, la caracteritzaci\u00f3 d\u2019una visita m\u00e9s freq\u00fcent, m\u00e9s curta i m\u00e9s gran de grup. Dades, aquestes darreres, que si les comparem amb els resultats obtinguts en estudis previs com el realitzat a la zona del mass\u00eds del Pedraforca durant l\u2019any 2019 (Far\u00edas-Torbidoni i\u00a0Morera, 2019<\/a>), mostren la pres\u00e8ncia d\u2019un cert canvi de tend\u00e8ncia tant pel que fa a la freq\u00fc\u00e8ncia de visita al Parc (visita m\u00e9s recurrent \u2013 increment de gaireb\u00e9 un 5%) com a la durada de la visita (visita m\u00e9s curta, increment superior al 27\u2006% de la visita d\u2019un dia), que ens parlen d\u2019un canvi cap a un perfil de visitant m\u00e9s local, que pot ser explicat per la situaci\u00f3 de desconfinament viscuda a Catalunya (Dot et al., 2022<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb les motivacions m\u00e9s puntuades per part dels visitants enquestats, es va observar m\u00e9s valoraci\u00f3 en les motivacions relacionades amb gaudir del paisatge (1a), observar la bellesa esc\u00e8nica de l\u2019entorn (2a), practicar una activitat a l\u2019aire lliure (3a) i fer activitat f\u00edsica (4a) per part dels visitants que van ascendir al Mulhac\u00e9n i al Pedraforca, els quals, a difer\u00e8ncia dels muntanyencs que van ascendir als cims del Monte Perdido, l\u2019Aneto i la Pica d\u2019Estats, releguen la tercera i la quarta motivaci\u00f3 a favor de motivacions relacionades amb la possibilitat de viure una experi\u00e8ncia estimulant i emocionant (3a). Aquests resultats s\u2019alineen amb les dades obtingudes per Far\u00edas-Torbidoni et al. (2020)<\/a> i Luque-Gil et al. (2018)<\/a> en estudis previs no espec\u00edfics de cims.<\/p>\n\n\n\n

En aquest punt, cal destacar la no identificaci\u00f3 de cap tipus de patr\u00f3 en relaci\u00f3 amb els h\u00e0bits esportius i la capacitat de c\u00e0rrega perceptual, ja que els resultats obtinguts en aquestes dimensions s\u00f3n for\u00e7a similars entre cims. Per exemple, en el cas dels h\u00e0bits esportius, a la totalitat dels cims, a excepci\u00f3 del cim del Pedraforca, el conjunt de persones enquestades va mostrar un perfil id\u00e8ntic: practicants habituals d\u2019aquesta modalitat, majorit\u00e0riament no federats, amb una mitjana d\u2019antiguitat en la pr\u00e0ctica superior a 16 anys. Dades, aquestes darreres que, si les comparem amb les obtingudes en estudis del perfil de practicants d\u2019altres modalitats esportives com ara curses per muntanya i bicicleta de muntanya, mostren m\u00e9s antiguitat ja que superen en 10 i 6 anys, respectivament, el valor mitj\u00e0 obtingut en aquests perfils (Dorado et al., 2022a<\/a>; Far\u00edas-Torbidoni et al., 2021<\/a>; Guiu i Leyton, 2019<\/a>). Aquests resultats sens dubte podrien estar explicats per la llarga tradici\u00f3 del muntanyisme a Espanya que, despr\u00e9s de la seva institucionalitzaci\u00f3 l\u2019any 1922 (creaci\u00f3 de la Federaci\u00f3 Espanyola d\u2019Alpinisme), s\u2019ha anat consolidant com una de les pr\u00e0ctiques esportives m\u00e9s populars a la societat espanyola (Ministeri de Cultura i Esport, 2022<\/a>; Moscoso, 2004<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Finalment, en relaci\u00f3 amb els resultats obtinguts respecte a la capacitat de c\u00e0rrega perceptual i la satisfacci\u00f3 de la visita, es va observar un alt grau en la satisfacci\u00f3, tot i que es va registrar una elevada sensaci\u00f3 perceptual de massificaci\u00f3. En aquest sentit, val la pena puntualitzar la no excepcionalitat d\u2019aquesta contradicci\u00f3 aparent en el moment en qu\u00e8 els resultats obtinguts en estudis previs com els realitzats per Berrocal et al. (2013)<\/a>\u00a0 i Luque-Gil et al. (2018)<\/a> van mostrar un resultat id\u00e8ntic. En paraules de Luque-Gil et al. (2018)<\/a>, aix\u00f2 es podria explicar per una alta toler\u00e0ncia dels visitants al grau de massificaci\u00f3 present en aquest tipus d\u2019entorns.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Estudis previs han caracteritzat a escala nacional el perfil de visitants de modalitats esportives vinculades a la muntanya, per\u00f2 cap ho ha fet centrant-se en profunditat en la pr\u00e0ctica del muntanyisme. Aquesta \u00e9s la contribuci\u00f3 principal d\u2019aquest estudi, que es va centrar en la identificaci\u00f3 del perfil gen\u00e8ric dels practicants del muntanyisme en cims emblem\u00e0tics.<\/p>\n\n\n\n

En primer lloc, els resultats obtinguts en relaci\u00f3 amb el perfil gen\u00e8ric es constitueixen com una bona base de coneixement, no sols en relaci\u00f3 amb altres disciplines esportives de muntanya, sin\u00f3 tamb\u00e9 en la presa de decisions per a una gesti\u00f3 m\u00e9s sostenible d\u2019aquesta pr\u00e0ctica. Con\u00e8ixer les caracter\u00edstiques dels muntanyencs pot afavorir la implementaci\u00f3 de determinades campanyes de sensibilitzaci\u00f3 ambiental, pr\u00e0ctica m\u00e9s segura, entre d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n

En segon lloc, malgrat que l\u2019estudi d\u2019aquestes caracter\u00edstiques i la comparativa entre cims va donar patrons de comportament una mica diferents, no acaben de justificar una gesti\u00f3 espec\u00edfica i diferenciada als diferents entorns. Aquest \u00e9s un tema molt debatut als diferents f\u00f2rums, especialment en els primers mesos de postpand\u00e8mia, on diferents administracions van avan\u00e7ar en la implementaci\u00f3 de regulacions a\u00efllades, molt desconnectades a escala regional i no sempre coherents amb les necessitats o caracter\u00edstiques dels diferents entorns (G\u00f3mez-Varela et al., 2020<\/a>; Gonz\u00e1lez et al., 2021<\/a>; Medina-Chavarr\u00eda et al., 2022<\/a>; Navarrete i G\u00f3mez-Lim\u00f3n, 2022<\/a>). Els resultats obtinguts en aquest estudi sustenten la possibilitat d\u2019un plantejament m\u00e9s global de disseny d\u2019accions conjuntes, que afavoreixin l\u2019efici\u00e8ncia en el seu disseny i una comprensi\u00f3 m\u00e9s gran d\u2019aquestes per part dels receptors, \u00e9s a dir, els practicants de muntanyisme i visitants en general. Els resultats obtinguts en aquest sentit aix\u00ed ho avalen, ja que no mostren difer\u00e8ncies excessives entre els diferents cims, malgrat la idiosincr\u00e0sia de cadascun. Aix\u00f2 s\u00ed, sempre considerant les particularitats pr\u00f2pies dels diferents entorns.<\/p>\n\n\n\n

Limitacions i perspectives de futur<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Finalment, la principal limitaci\u00f3 que es deriva d\u2019aquest estudi en relaci\u00f3 amb la seva implementaci\u00f3 \u00e9s que es va desenvolupar en temps de pand\u00e8mia, amb totes les implicacions que aquest fet ha pogut causar en els resultats obtinguts. En aquest sentit, seria interessant tornar a replicar l\u2019estudi amb vista a poder contrastar l\u2019efecte que la pand\u00e8mia ha pogut exercir sobre les dades obtingudes.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El m\u00e9s sincer agra\u00efment al personal gestor dels diferents Espais Naturals Protegits analitzats, per les facilitats prestades i la predisposici\u00f3 a acompanyar-me en la primera jornada de reconeixement del cim d\u2019estudi. A m\u00e9s, agrair a totes les persones que de manera desinteressada van participar en l\u2019estudi. Finalment, agrair a l\u2019Institut Nacional d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de Catalunya (INEFC) per la concessi\u00f3 de la beca predoctoral 2016_PINEF_00006, amb qu\u00e8 ha estat possible dur a terme aquesta investigaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum En els darrers anys, s\u2019ha observat un increment de la pressi\u00f3 exercida per les pr\u00e0ctiques fisicoesportives en el medi natural. A Espanya, la pr\u00e0ctica del muntanyisme, la qual sol desenvolupar-se en Espais Naturals Protegits, \u00e9s la primera de les opcions en l\u2019ordre de prefer\u00e8ncies de les persones que practiquen esport. Con\u00e8ixer el perfil dels […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[59],"tags":[10712,677,6195,10124,5029],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Gesti\u00f3 esportiva, lleure actiu i turisme<\/a>"],"unlinked":["Gesti\u00f3 esportiva, lleure actiu i turisme<\/span>"]},"tags":{"linked":["cim de muntanya<\/a>","gesti\u00f3<\/a>","muntanyisme<\/a>","perfil del practicant<\/a>","practicants<\/a>"],"unlinked":["cim de muntanya<\/span>","gesti\u00f3<\/span>","muntanyisme<\/span>","perfil del practicant<\/span>","practicants<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 2 anys ago","modified":"Updated 2 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 11 octubre 2023","modified":"Updated on 29 desembre 2023"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 11 octubre 2023 10:07","modified":"Updated on 29 desembre 2023 11:10"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61966\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=61966"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61966\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":63128,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61966\/revisions\/63128\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=61966"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=61966"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=61966"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}