{"id":61962,"date":"2023-10-11T10:06:39","date_gmt":"2023-10-11T10:06:39","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/como-afecta-el-cambio-de-entrenador-al-rendimiento-fisico-de-los-jugadores-de-futbol\/"},"modified":"2023-12-29T13:02:24","modified_gmt":"2023-12-29T13:02:24","slug":"com-afecta-el-canvi-dentrenador-el-rendiment-fisic-dels-jugadors-de-futbol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/com-afecta-el-canvi-dentrenador-el-rendiment-fisic-dels-jugadors-de-futbol\/","title":{"rendered":"Com afecta el canvi d\u2019entrenador el rendiment f\u00edsic dels jugadors de futbol?"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi va analitzar la manifestaci\u00f3 condicional d\u2019un equip de futbol semiprofessional quan va patir un canvi d\u2019entrenador. Els resultats van mostrar dades de c\u00e0rrega externa extretes de dispositius de posicionament global (GPS) en dos per\u00edodes de la temporada \u2014lliga regular i fase de perman\u00e8ncia\u2014, on es va poder observar que el canvi d\u2019entrenador va afectar el rendiment f\u00edsic de l\u2019equip, ja que va ser significativament superior en HSR Rel Dist (m) (t<\/em>348.26 <\/sub>= 2.72; p <\/em>= .007; d <\/em>= .27), HSR Rel Count (t <\/em>352.85 <\/sub>= 2.72; p <\/em>= .007; d <\/em>= .27), Sprints REL (t <\/em>260.9 <\/sub>= 2.12; p <\/em>= .003; d <\/em>= .28), HMLD (m\/min) (t<\/em>156.69 <\/sub>= 7.07; p <\/em>< .001; d <\/em>= .74) i > 24 m\/min (t<\/em>354 <\/sub>= 2.16; p <\/em>=.031, d <\/em>= .23) amb la metodologia de treball del primer entrenador. No obstant aix\u00f2, en les variables Distance (m) (t<\/em>186.65 <\/sub>= 2.5; p <\/em>= .013; d <\/em>= .29) i Player Load (t<\/em>188.94 <\/sub>= 2.63; p <\/em>= .015; d <\/em>= .29), es van obtenir uns valors m\u00e9s elevats amb el nou entrenador. No hi va haver, per tant, una variaci\u00f3 rellevant i de millora en les dades amb el nou entrenador, cosa que va indicar que el rendiment d\u2019un equip es va deure a m\u00faltiples factors i que c\u00f3rrer m\u00e9s no va garantir un rendiment col\u00b7lectiu m\u00e9s gran pel que fa a l\u2019\u00e8xit en el marcador.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> canvi d\u2019entrenador<\/span>, demandes condicionals<\/span>, GPS<\/span>, rendiment f\u00edsic<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aconseguir rendiment en esports col\u00b7lectius \u00e9s un proc\u00e9s complex i que dep\u00e8n de diferents variables (Del Coso et al., 2020<\/a>; G\u00f3mez et al., 2019<\/a>). Aquests factors poden ser intr\u00ednsecs (aspectes tecnicot\u00e0ctics, \u00e0mbits f\u00edsics, psicol\u00f2gics i socials), contextuals (jugar a casa) o extr\u00ednsecs, com les situacions contractuals (Del Coso et al., 2020<\/a>; Pappalardo i Cintia, 2018<\/a>). Aquest conjunt d\u2019\u00e0rees s\u2019ha de coordinar per optar a la consecuci\u00f3 del m\u00e0xim rendiment possible i l\u2019entrenador \u00e9s la figura responsable del rendiment del seu equip (Grusky, 1963<\/a>) i \u00e9s determinant i influent en el desenvolupament d\u2019aquestes \u00e0rees (Flepp i Franck, 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

El rol d\u2019entrenador \u00e9s crucial per obtenir un bon rendiment esportiu, per\u00f2 presenta una inseguretat laboral alta (Bentzen et al., 2020<\/a>; Tozetto et al., 2019<\/a>). Aix\u00f2 es deu principalment al fet que el seu rendiment \u00e9s avaluat constantment, tant pels dirigents dels diferents clubs com per l\u2019afici\u00f3 mateixa (Semmelroth, 2021<\/a>). A m\u00e9s, sovint dep\u00e8n de la consecuci\u00f3 de vict\u00f2ries, t\u00edtols o la capacitat d\u2019aconseguir un rendiment d\u2019acord amb els objectius establerts pel club, de manera que el resultat \u00e9s un dels factors que t\u00e9 m\u00e9s influ\u00e8ncia per avaluar els entrenadors i prendre decisions per part dels responsables del club (Tozetto et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Una de les decisions m\u00e9s freq\u00fcents preses pels dirigents quan no s\u2019aconsegueixen els resultats esperats \u00e9s el canvi de l\u2019entrenador (Flepp i Franck, 2021<\/a>). Aquest canvi es fa amb l\u2019objectiu de revertir la situaci\u00f3 de l\u2019equip, buscant la consecuci\u00f3 d\u2019una quantitat m\u00e9s gran de punts i la millora del rendiment a curt termini (Lago-Pe\u00f1as, 2011<\/a>). Aquest fenomen es podria produir al llarg de les 5 (Lago-Pe\u00f1as, 2007<\/a>) o les 10 seg\u00fcents jornades (G\u00f3mez et al., 2021<\/a>), i a partir d\u2019aquestes disminueix el nombre de punts que s\u2019aconsegueixen (Balduck et al., 2010<\/a>; Hughes et al., 2010<\/a>; Lago-Pe\u00f1as, 2007<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Segons Balduck i Buelens (2007)<\/a>, el nou entrenador necessitaria un per\u00edode superior a un mes de treball per canviar, desenvolupar, implementar o reconstruir el joc de l\u2019equip, equivalent a m\u00e9s de 4 o 5 partits. Aquest per\u00edode de treball coincidiria amb l\u2019augment dels punts obtinguts per l\u2019equip (Lago-Pe\u00f1as, 2011<\/a>) i, a partir d\u2019aquelles setmanes, la capacitat del nou entrenador podria ser la variable m\u00e9s important per millorar aquests resultats (Lago-Pe\u00f1as, 2007<\/a>). En aquesta l\u00ednia, variables com l\u2019experi\u00e8ncia de l\u2019entrenador (Balduck i Buelens, 2007<\/a>; G\u00f3mez et al., 2021<\/a>), el pressupost de l\u2019equip (G\u00f3mez et al., 2021<\/a>), si l\u2019entrenador va ser un jugador d\u2019elit o si era novell en la competici\u00f3 no van mostrar una millora significativa en els resultats dels equips, encara que s\u00ed que es va detectar una millora en els punts registrats pels equips despr\u00e9s del canvi d\u2019entrenador (G\u00f3mez et al., 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Tot i que el canvi d\u2019entrenador \u00e9s com\u00fa, hi ha una gran controv\u00e8rsia en relaci\u00f3 amb l\u2019exist\u00e8ncia o no d\u2019aquest \u201cefecte guanyador\u201d. Diversos autors han ressaltat en les seves investigacions que el canvi d\u2019entrenador no presentava millores en el resultat dels equips posteriorment (Anderson i Sally, 2013; Balduck i Buelens, 2007<\/a>; De Paola i Scoppa, 2012<\/a>; Heuer et al., 2011<\/a>; Ter Weel, 2011<\/a>; Van Ours i Van Tuijl, 2016<\/a>). Com es pot apreciar, el rendiment de l\u2019equip en relaci\u00f3 amb els punts aconseguits ha estat un tema concurrent i amb disparitat d\u2019estudis que sustentaven els dos vessants. Tot i aix\u00f2, els canvis d\u2019entrenadors es continuen produint, i influeixen no nom\u00e9s en l\u2019aspecte psicol\u00f2gic o social dels jugadors sin\u00f3 tamb\u00e9 en l\u2019estil de joc i el condicionament f\u00edsic de l\u2019equip, \u00e0rea sobre la qual s\u2019han elaborat un nombre inferior d\u2019estudis.<\/p>\n\n\n\n

Trobem estudis que reporten la poca influ\u00e8ncia dels entrenadors en l\u2019apartat f\u00edsic dels equips (Heuer et al., 2011<\/a>). Guerrero-Calder\u00f3n et al. (2021)<\/a> van concloure que els jugadors mostren m\u00e9s valors d\u2019alta intensitat amb l\u2019anterior entrenador que amb l\u2019entrada del nou als entrenaments, mentre que la resta dels valors de l\u2019entrenament i els registres dels partits no van mostrar difer\u00e8ncies en relaci\u00f3 amb el canvi entrenador. Indiquen que les difer\u00e8ncies en l\u2019entrenament es podrien explicar per l\u2019\u00fas de tasques diferents (espais amplis vs. espais redu\u00efts) o per la recerca d\u2019un estil de joc diferent.<\/p>\n\n\n\n

Tot i aix\u00f2, tamb\u00e9 trobem autors que destaquen difer\u00e8ncies significatives en aquests canvis d\u2019entrenador. Castellano i Casamichana (2016)<\/a> van observar difer\u00e8ncies en el comportament de l\u2019equip en canvis d\u2019entrenadors diferents amb els mateixos jugadors. Radzimi\u0144ski et al. (2022)<\/a> van destacar un augment en la dist\u00e0ncia total, dist\u00e0ncia total per minut, dist\u00e0ncia corrent a alta velocitat (19.8-25.1 km\u2219h\u22121<\/sup>) i dist\u00e0ncia a esprint (> 25.2 km\u2219h\u22121<\/sup>) amb la incorporaci\u00f3 del nou entrenador, destacant que la seva durada va ser limitada al voltant de 5 partits i es perdia en la comparaci\u00f3 quan es feien servir 10 partits. Fins i tot en altres esports col\u00b7lectius s\u2019ha assenyalat que el canvi d\u2019entrenador podria generar demandes de c\u00e0rrega externa i interna diferents, ja que \u00e9s com\u00fa que s\u2019adoptin estrat\u00e8gies diferents per aconseguir el rendiment esperat (Salazar et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

A causa de la poca informaci\u00f3 en la literatura existent sobre la influ\u00e8ncia del canvi de l\u2019entrenador en el rendiment f\u00edsic d\u2019un equip de futbol, l\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar si hi havia difer\u00e8ncies en el rendiment f\u00edsic que presenta un equip quan es fa un canvi d\u2019entrenador, tant a nivell general com per posicions de joc, per aportar nova informaci\u00f3 sobre aquest fet tan poc estudiat des de la perspectiva del rendiment f\u00edsic.<\/p>\n\n\n\n

Material i m\u00e8tode<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Enfocament experimental del problema<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El treball es va emmarcar dins del projecte de recerca: \u201cFactors that determine sports performance in high competition\u201d per la Universitat Polit\u00e8cnica de Madrid i l\u2019Institut Nacional d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, Esports i Recreaci\u00f3, Direcci\u00f3 Provincial d\u2019Esports \u201cPinar del R\u00edo\u201d, Rep\u00fablica de Cuba. Resoluci\u00f3 10012023-DPD-m-Pinar del R\u00edo. Centre d\u2019Estudis de l\u2019Entrenament Esportiu en Alt Rendiment Esportiu (CEEDAR).<\/p>\n\n\n\n

Es va dur a terme una an\u00e0lisi descriptiva de les activitats f\u00edsiques que van fer els futbolistes semiprofessionals utilitzant les dades f\u00edsiques de rendiment d\u2019un equip de futbol semiprofessional. L\u2019equip militava a la 2a divisi\u00f3 B d\u2019Espanya. Cada participant va donar el seu consentiment i el comit\u00e8 \u00e8tic va ser aprovat en el projecte \u201cFactors psicol\u00f2gics i activitat f\u00edsica en la poblaci\u00f3 resident a Espanya\u201d del Laboratori d\u2019Esports, a la Facultat de Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i de l\u2019Esport-INEF, el 7 de maig de 2020, i actualment vigent. L\u2019elecci\u00f3 del club es va basar en l\u2019acc\u00e9s a la presa de dades amb els dispositius GPS al llarg d\u2019una temporada completa. Per dur a terme la recerca, es van analitzar tres fases de la temporada 2020\/2021, que es van dividir de la manera seg\u00fcent: la primera fase va comprendre des de la jornada 1a a la 8a, la segona fase va transc\u00f3rrer de la 9a jornada a la 17a i en la tercera fase es van incloure les dades corresponents entre la jornada 19a i la 26a. L\u2019elecci\u00f3 i divisi\u00f3 d\u2019aquestes jornades de lliga es va deure a la manca de dades corresponents a la jornada 18a, per tant, es van dividir la resta de jornades de manera que comptessin amb el mateix nombre de jornades disputades. La primera fase i la segona fase van fer refer\u00e8ncia als partits disputats amb l\u2019entrenador en la temporada regular, mentre que la tercera fase van ser partits disputats amb la incorporaci\u00f3 d\u2019un nou entrenador i cos t\u00e8cnic, despr\u00e9s del cessament de l\u2019anterior entrenador per disputar els play-off <\/em>de descens de categoria corresponents a la nova normativa de la RFEF. Els equips formaven un grup nou segons la posici\u00f3 en qu\u00e8 havien quedat la temporada regular enfrontant-se als equips a qu\u00e8 no s\u2019havien enfrontat anteriorment. La posici\u00f3 en el grup va determinar els ascensos i descensos de categoria. D\u2019altra banda, es van prendre les dades en funci\u00f3 de la posici\u00f3 dels jugadors, que eren: centrals (CEN), laterals (LAT), migcampistes (MIG), extrems (EXT) i davanters (DAV).<\/p>\n\n\n\n

Obtenci\u00f3 i an\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019obtenci\u00f3 de les dades f\u00edsiques relatives a la c\u00e0rrega externa dels jugadors en els partits oficials es va dur a terme emprant un dispositiu inercial (unitat sense fil de mesurament inercial, WIMU) anomenat WIMU PRO TM (RealTrack Systems, Almeria, Espanya), el qual integra diferents sensors (quatre acceler\u00f2metres, un giroscopi, un magnet\u00f2metre, GNSS, UWB, entre d\u2019altres) (Gim\u00e9nez et al., 2020<\/a>). El dispositiu va registrar les dades pertanyents a l\u2019acceler\u00f2metre, giroscopi i magnet\u00f2metre a una freq\u00fc\u00e8ncia de mostreig de 100 Hz, mentre que les dades pertanyents a la localitzaci\u00f3 (GNSS) van ser registrades a 10 Hz. La fiabilitat i validesa d\u2019aquest dispositiu ha estat avaluada per a l\u2019an\u00e0lisi de les variables de posicionament mitjan\u00e7ant GNSS (Mu\u00f1oz-Lopez et al., 2017<\/a>) i UWB (Bastida Castillo et al., 2018<\/a>), i es van obtenir bons resultats a una freq\u00fc\u00e8ncia de mostreig de 5 Hz i 20 Hz, respectivament. Per fer aquest estudi, les dades van ser gravades en una mem\u00f2ria interna de vuit GB que incorporava el dispositiu. Per annexar el dispositiu als jugadors, aquest es va introduir en un arn\u00e8s espec\u00edfic dissenyat per incorporar-lo a cada jugador. Les variables es mostren a la Taula 1.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Descripci\u00f3 de les variables analitzades a l\u2019estudi.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de dades es va fer amb la versi\u00f3 25.0 d\u2019IBM SPSS per a Windows (IBM Corporation, Armonk, NY, USA). El sup\u00f2sit de normalitat es va comprovar mitjan\u00e7ant la prova de Kolmogorov-Smirnov i el de la igualtat de vari\u00e0ncies, mitjan\u00e7ant la prova de Levene. Per a l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019efecte de la fase de temporada i la posici\u00f3 del jugador sobre cadascuna de les variables f\u00edsiques es van fer ANOVAs d\u20191 factor intersubjectes. Es va aplicar Tukey com a prova post hoc<\/em>. La prova t<\/em> de Student per a mostres relacionades es va utilitzar per comparar el canvi d\u2019entrenador i les variables f\u00edsiques. Es va calcular la mida de l\u2019efecte mitjan\u00e7ant la d <\/em>de Cohen, es va interpretar com a: trivial < 0.2; petit = 0.01; moderat =0.6-1.2; gran = 1.2-2.0; molt gran = 2.0-4.0; i extremadament gran 4.0 (Batterham i Hopkins, 2006<\/a>; Hopkins et al., 2009<\/a>). Els resultats es van expressar com a mitjana \u00b1 desviaci\u00f3 est\u00e0ndard (M \u00b1 SD) i el nivell de significaci\u00f3 estad\u00edstica es va fixar en \u03b1 = 0.05.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El rendiment f\u00edsic dels jugadors pel que fa al canvi d\u2019entrenador va obtenir dades significativament millors amb l\u2019entrenador anterior. Les dades van ser significativament superiors a HSR Rel Dist (m) (t<\/em>348.26 <\/sub>= 2.72; p <\/em>= .007; d <\/em>= .27), HSR Rel Count (t<\/em>352.85 <\/sub>= 2.72; p <\/em>= .007; d <\/em>= .27), Sprints REL (t<\/em>260.9 <\/sub>= 2.12; p <\/em>= .003; d <\/em>= .28), HMLD (m\/min) (t<\/em>156.69 <\/sub>= 7.07; p <\/em><.001; d <\/em>= .74) i > 24 m\/min (t<\/em>354 <\/sub>= 2.16; p <\/em>= .031; d <\/em>= .23), com es pot observar a la Taula 2. No obstant aix\u00f2, en les variables Distance (m) (t<\/em>186.65 <\/sub>= 2.5; p <\/em>= .013; d <\/em>= .29) i Player Load (t<\/em>188.94 <\/sub>= 2.63; p <\/em>= .015; d <\/em>= .29), es van obtenir uns valors m\u00e9s alts amb el nou entrenador.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Comparaci\u00f3 entre els entrenadors.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En l\u2019an\u00e0lisi de les variables f\u00edsiques analitzades en funci\u00f3 del ter\u00e7 de la temporada es van observar difer\u00e8ncies significatives en variables com ara Distance (m) (F<\/em>2,297 <\/sub>= 3.74; p <\/em>= .25), on aquests valors van ser superiors al tercer ter\u00e7 en comparaci\u00f3 amb el segon (p <\/em>= .027), i a Explosive Dist (m\/min) (F<\/em>2,338 <\/sub>= 11.57; p <\/em>< .001), on el tercer per\u00edode va ser el que va presentar un nombre menor (p <\/em><. 001 en les dues comparacions), que es poden observar a la Taula 3.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Comparaci\u00f3 per ter\u00e7os de la temporada.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En les variables relacionades amb el High Speed Running, es van detectar difer\u00e8ncies significatives en HSR Rel Dist (m) (F<\/em>2,353 <\/sub>= 6.06; p <\/em>= .003), que van ser favorables en el segon per\u00edode en comparaci\u00f3 amb el tercer (p <\/em>= .002), i a HSR Rel Count (F<\/em>2,353 <\/sub>= 5.11; p <\/em>= .006), on es va mantenir un nombre superior d\u2019esfor\u00e7os en el segon ter\u00e7 en relaci\u00f3 amb el tercer (p <\/em>= .004).<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 es van reportar difer\u00e8ncies significatives entre Sprints Rel (F<\/em>2,353 <\/sub>= 3.46; p <\/em>= .033) realitzats en el segon i el tercer ter\u00e7 de la temporada; al final es va acumular un valor inferior (p <\/em>= .026); el nombre de metres per minut a m\u00e9s de 24 km\/h tamb\u00e9 va presentar difer\u00e8ncies significatives (F<\/em>2,353 <\/sub>= 3.11; p <\/em>= .046), amb valors m\u00e9s alts en el primer per\u00edode que en el tercer (p <\/em>= .035), i el HMLD (m\/min) (F<\/em>2,353 <\/sub>= 25.04; p <\/em>< .001), on en el primer i segon ter\u00e7 es van obtenir millors resultats que en el tercer (p <\/em>< .001 en ambd\u00f3s casos).<\/p>\n\n\n\n

Finalment, respecte al Player Load presentat pels jugadors, es van observar difer\u00e8ncies significatives (F<\/em>2,353 <\/sub>= 3.76; p <\/em>= .024) entre el segon i tercer per\u00edode, i aquestes demandes s\u00f3n superiors en el tercer per\u00edode (p <\/em>= .021).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi en funci\u00f3 de la posici\u00f3 dels jugadors en el terreny de joc amb l\u2019arribada del nou entrenador no va mostrar resultats significatius en cap comparaci\u00f3 (p <\/em>> .05). Les dades descriptives mostren difer\u00e8ncies entre si (vegeu Taula 4).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dades descriptives per posicions segons l\u2019entrenador.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

El resultat final dels partits al primer ter\u00e7 va ser empat, vict\u00f2ria, derrota, empat, derrota, vict\u00f2ria, empat, derrota, i es va aconseguir un total de 9 punts. Al segon ter\u00e7, derrota, empat, vict\u00f2ria, derrota, derrota, derrota, vict\u00f2ria, empat, empat, amb un total de 9 punts. Al tercer ter\u00e7 (amb el nou entrenador), vict\u00f2ria, vict\u00f2ria, vict\u00f2ria, derrota, derrota, empat, vict\u00f2ria, vict\u00f2ria, amb un total de 16 punts.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser determinar les difer\u00e8ncies possibles en el rendiment f\u00edsic despr\u00e9s d\u2019un canvi d\u2019entrenador. Les dades mostren que el canvi d\u2019entrenador va obtenir un nombre m\u00e9s gran de punts sense presentar una millora en les variables f\u00edsiques, nom\u00e9s va experimentar un augment en la dist\u00e0ncia (m), Explosive Distance (m), Max Speed (km\/h) i Player Load en els partits, en l\u00ednia amb els resultats trobats (Guerrero-Calder\u00f3n et al., 2021<\/a>). Aquest resultat ens indica que es va c\u00f3rrer m\u00e9s a l\u2019\u00faltim ter\u00e7, cosa que pot demostrar que la import\u00e0ncia del canvi d\u2019entrenador rau en un estil de joc diferent (Augusto et al., 2021<\/a>) amb el qual el nou entrenador va aconseguir m\u00e9s punts (Lago-Pe\u00f1as, 2011<\/a>; Lago-Pe\u00f1as, 2007<\/a>; Balduck i Buelens, 2007<\/a>; G\u00f3mez et al., 2021<\/a>). Aquest fet es pot explicar per la visi\u00f3 de l\u2019entrenador en els aspectes condicionals dels jugadors, prioritzant les accions a alta intensitat en zones m\u00e9s properes a la porteria de l\u2019equip rival.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, amb l\u2019entrenador anterior es van obtenir millors resultats en carreres > 24 km\/h (m\/min) i HSR Rel Dist (m), dues variables que mostren la intensitat en la carrera dels jugadors i la influ\u00e8ncia que tenen els entrenadors en el tipus de carrera que fan els jugadors en els partits (Flepp i Franck, 2021<\/a>, Guerrero-Calder\u00f3n et al., 2021<\/a>). Aquest fet pot venir donat per la llibertat o limitaci\u00f3 dels moviments dels jugadors i, per tant, la presa de decisions dels jugadors. Un exemple pot ser que amb un entrenador tenen moviments molt marcats i es limiten a fer el que aquest diu i amb un altre tenen m\u00e9s llibertat en la presa de decisions i potser no fan carreres que provoquin aquestes velocitats, prenent una millor decisi\u00f3 per al joc.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi dels resultats trobats s\u2019ha observat que \u00e9s important on s\u2019ha de c\u00f3rrer a una intensitat m\u00e9s gran i quina dist\u00e0ncia, entre altres aspectes, de manera que amb el nou entrenador es van obtenir, en el mateix nombre de partits \u2014vuit\u2014 gaireb\u00e9 el doble de punts (16 vs. 9). Aix\u00f2 \u00e9s determinant per a la classificaci\u00f3 que ocupa l\u2019equip a la taula, evitant el descens o aconseguint l\u2019ascens, en l\u00ednia amb els estudis que van demostrar que el nou entrenador t\u00e9 influ\u00e8ncia en els punts obtinguts a les jornades 5 a 10 des de la seva arribada a l\u2019equip (Balduck et al., 2010<\/a>; Flepp i Franck, 2021<\/a>; G\u00f3mez et al., 2021<\/a>; Hughes et al., 2010<\/a>; Lago-Pe\u00f1as, 2007<\/a>, 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, malgrat que el canvi d\u2019entrenador \u00e9s com\u00fa, hi ha una gran controv\u00e8rsia en relaci\u00f3 amb l\u2019exist\u00e8ncia o no d\u2019aquest \u201cefecte guanyador\u201d. Diversos autors han ressaltat en les seves investigacions que el canvi d\u2019entrenador no presentava millores en el resultat dels equips posteriorment (Anderson i Sally, 2013<\/a>; Balduck i Buelens, 2007<\/a>; De Paola i Scoppa, 2012<\/a>; Heuer et al., 2011<\/a>; Ter Weel, 2011<\/a>; Van Ours i Van Tuijl, 2016<\/a>). A m\u00e9s, es va indicar que la recuperaci\u00f3 del rendiment era independent de la continu\u00eftat o no de l\u2019entrenador (Kattuman et al., 2019<\/a>; Scelles i Llorca, 2021<\/a>). D\u2019aquesta manera, s\u2019inferiria que la possible obtenci\u00f3 d\u2019un rendiment millor es podria deure m\u00e9s a factors socials com el lideratge i la motivaci\u00f3 i el comportament del grup (Kattuman et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2, la import\u00e0ncia del canvi d\u2019entrenador per part dels dirigents del club ha de respondre a dades objectives i no a la \u201cmala sort\u201d (Flepp i Franck, 2021<\/a>), ha de buscar aconseguir m\u00e9s punts a curt termini perqu\u00e8 a mitj\u00e0 termini es busqui canviar l\u2019estil de joc de l\u2019equip, i que els jugadors facin esfor\u00e7os efica\u00e7os, sense que aix\u00f2 comporti c\u00f3rrer una dist\u00e0ncia m\u00e9s gran a m\u00e9s intensitat. En l\u00ednia amb els resultats trobats a l\u2019estudi, Kleinknecht i W\u00fcrtenberger (2021)<\/a> assenyalaven que el canvi podria ser benefici\u00f3s per a clubs que experimenten un descens del rendiment i que el perfil del successor s\u2019hauria d\u2019estudiar segons els objectius que present\u00e9s el club, analitzant si la incorporaci\u00f3 del nou entrenador s\u2019havia de fer amb una persona externa o interna a l\u2019organitzaci\u00f3, destacant que les persones alienes al club podrien aconseguir que els jugadors mostressin un esfor\u00e7 m\u00e9s gran.<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El canvi d\u2019entrenador \u00e9s una situaci\u00f3 que busca millorar el rendiment de l\u2019equip. Aquest fet s\u2019ha de produir prenent com a refer\u00e8ncia dades objectives (nombre de punts, lloc a la classificaci\u00f3, objectius no complerts\u2026). A l\u2019hora de triar el substitut cal tenir en compte l\u2019estil de joc que tindr\u00e0 el nou entrenador, el qual \u00e9s m\u00e9s determinant que les variables f\u00edsiques.<\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi posa de manifest que les variables f\u00edsiques no s\u2019han d\u2019estudiar de manera a\u00efllada sin\u00f3 en conjunci\u00f3 amb variables t\u00e8cniques i t\u00e0ctiques per poder treure resultats transferibles a la pr\u00e0ctica. Per aix\u00f2, cal continuar investigant sobre la relaci\u00f3 d\u2019aquestes variables en estudis futurs per con\u00e8ixer la influ\u00e8ncia en el seu conjunt.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Aquest estudi va analitzar la manifestaci\u00f3 condicional d\u2019un equip de futbol semiprofessional quan va patir un canvi d\u2019entrenador. Els resultats van mostrar dades de c\u00e0rrega externa extretes de dispositius de posicionament global (GPS) en dos per\u00edodes de la temporada \u2014lliga regular i fase de perman\u00e8ncia\u2014, on es va poder observar que el canvi d\u2019entrenador […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[10711,10710,9435,530],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["canvi d\u2019entrenador<\/a>","demandes condicionals<\/a>","GPS<\/a>","rendiment f\u00edsic<\/a>"],"unlinked":["canvi d\u2019entrenador<\/span>","demandes condicionals<\/span>","GPS<\/span>","rendiment f\u00edsic<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 anys ago","modified":"Updated 2 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 11 octubre 2023","modified":"Updated on 29 desembre 2023"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 11 octubre 2023 10:06","modified":"Updated on 29 desembre 2023 13:02"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61962\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=61962"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61962\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":63137,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61962\/revisions\/63137\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=61962"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=61962"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=61962"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}