{"id":61950,"date":"2023-10-11T10:03:13","date_gmt":"2023-10-11T10:03:13","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/explorar-las-relaciones-entre-creatividad-motriz-preferencia-lateral-y-deporte-en-ninos\/"},"modified":"2024-01-11T13:02:23","modified_gmt":"2024-01-11T13:02:23","slug":"explorar-les-relacions-entre-creativitat-motriu-preferencia-lateral-i-esport-en-infants","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/explorar-les-relacions-entre-creativitat-motriu-preferencia-lateral-i-esport-en-infants\/","title":{"rendered":"Exploraci\u00f3 de la relaci\u00f3 entre la creativitat motriu, la prefer\u00e8ncia lateral i l’esport en els infants"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La lateralitat \u00e9s un constructe rellevant per la seva repercussi\u00f3 en el desenvolupament motriu, els processos d\u2019aprenentatge i el rendiment esportiu. Hi ha una s\u00e8rie d\u2019estudis que han identificat una relaci\u00f3 entre determinats perfils de lateralitat i una versatilitat m\u00e9s gran en les accions motrius. Aquesta relaci\u00f3 no s\u2019ha explorat en l\u2019\u00e0mbit escolar ni amb persones en les primeres etapes del desenvolupament esportiu. Aquest estudi pretenia descriure la distribuci\u00f3 percentual dels tipus de prefer\u00e8ncia lateral (ocular, de direcci\u00f3, de gir, manual, del peu, creuada) en una mostra d\u2019escolars (esportistes vs. no esportistes) i explorar-ne la possible relaci\u00f3 amb la creativitat motriu (flu\u00efdesa i originalitat). Van participar a l\u2019estudi cinc-cents escolars (220 nenes i 280 nens) de 9.05 \u00b1 1.86 anys. L\u2019ull dominant i la direcci\u00f3 de rotaci\u00f3 es van identificar mitjan\u00e7ant proves estandarditzades. La prefer\u00e8ncia lateral de les mans i els peus es va avaluar mitjan\u00e7ant l\u2019observaci\u00f3 durant la participaci\u00f3 en jocs esportius. Es van utilitzar dues situacions de prova durant el joc (GTS, per les sigles en angl\u00e8s) per avaluar els par\u00e0metres de creativitat motriu (flu\u00efdesa i originalitat). El percentatge de lateralitat esquerra i creuada va ser significativament m\u00e9s gran en el grup d\u2019infants que practicaven esport. Les proves t<\/em> van revelar un rendiment creatiu superior (flu\u00efdesa i originalitat) en els infants amb prefer\u00e8ncia pel sentit de rotaci\u00f3 cap al costat esquerre o amb lateralitat creuada. Els valors d<\/em> de Cohen mostren vinculaci\u00f3 quan la creativitat s\u2019avalua a trav\u00e9s de situacions de joc amb interacci\u00f3 directa dels jugadors. Els resultats suggereixen una vinculaci\u00f3 entre la prefer\u00e8ncia lateral i una flu\u00efdesa de moviments i originalitat m\u00e9s grans, la qual cosa seria interessant per detectar talents i dissenyar programes.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> esport<\/span>, esport<\/span>, flu\u00efdesa<\/span>, infant<\/span>, lateralitat<\/span>, originalitat<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La creativitat \u00e9s la capacitat de desprendre\u2019s de la manera convencional de pensar, de crear un nou concepte combinant dues o m\u00e9s idees aparentment incompatibles i abstreure\u2019s de la situaci\u00f3 concreta per veure m\u00e9s enll\u00e0 de la mera representaci\u00f3. Aquesta manera de pensar fomenta formes de comportament m\u00e9s diverses i noves, cosa que podria afavorir un millor rendiment i la capacitat d\u2019adaptar-se a diferents \u00e0mbits de l\u2019activitat humana.<\/p>\n\n\n\n

Els experts en ci\u00e8ncies de l\u2019esport han examinat emp\u00edricament aquest constructe, el qual s\u2019ha relacionat amb la creaci\u00f3 de nous patrons de moviment, l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia en la presa de decisions durant el joc i les adaptacions a l\u2019entrenament i la competici\u00f3. Les proves de pensament creatiu de Torrance (1966)<\/a>, alineades amb l\u2019enfocament de Guilford (1967)<\/a>, s\u00f3n una eina molt utilitzada per estudiar la creativitat. Guilford va proposar quatre components principals de la creativitat: la flu\u00efdesa, o el nombre de solucions adequades donades per un participant; la flexibilitat, o les alternatives d\u2019acci\u00f3 diversificades d\u2019un participant; l\u2019originalitat, o la capacitat de generar accions noves i \u00faniques en un context donat; i l\u2019elaboraci\u00f3 o la capacitat de crear detalls pertinents. Aquest enfocament ha guiat l\u2019avaluaci\u00f3 de la creativitat en diferents \u00e0mbits de l\u2019activitat humana, incl\u00f2s el context de l\u2019activitat f\u00edsica i l\u2019esport (H\u00fcttermann et al., 2018<\/a>) o la dansa (Torrents et al., 2013<\/a>). <\/em><\/p>\n\n\n\n

Les solucions creatives s\u00f3n crucials per a l\u2019\u00e8xit esportiu, el desenvolupament i la selecci\u00f3 de talents, aix\u00ed com per deixar que la creativitat floreixi durant els primers anys de l\u2019infant (Ca\u00f1abate et al., 2018<\/a>; Santos et al., 2018<\/a>). Per tant, necessitem con\u00e8ixer els seus factors i processos subjacents (Karaca et al., 2020<\/a>) i com estimular-los o desenvolupar-los des d\u2019una edat primerenca (Dom\u00ednguez et al., 201<\/a>5).<\/p>\n\n\n\n

La possible relaci\u00f3 entre lateralitat i creativitat motriu \u00e9s una l\u00ednia d\u2019estudi gaireb\u00e9 inexplorada en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019esport. Casta\u00f1er et al. (2016)<\/a> van analitzar els \u00e8xits golejadors de Lionel Messi i van trobar associacions amb la seva hemidomin\u00e0ncia corporal (lateralitat) i la versatilitat de les seves accions (tret caracter\u00edstic de les conductes creatives). Pel que sabem, no hi ha altres refer\u00e8ncies en l\u2019esport, encara que la relaci\u00f3 entre lateralitat i creativitat s\u2019ha estudiat en altres contextos amb una \u00e0mplia diversitat de metodologies i resultats (Shobe et al., 2009<\/a>; Van der Feen et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La lateralitat \u00e9s un constructe complex i multidimensional que s\u2019ha investigat de maneres diferents i en diversos grups d\u2019edat. La seva complexitat ha donat lloc a un ampli ventall de m\u00e8todes d\u2019avaluaci\u00f3, com ara tasques d\u2019identificaci\u00f3 de prefer\u00e8ncies, tasques de rendiment, q\u00fcestionaris d\u2019autoavaluaci\u00f3 (Faurie et al., 2016<\/a>) o protocols, com ara MOTORLAT (Casta\u00f1er et al., 2018<\/a>). Aquest identifica de manera exhaustiva els perfils de lateralitat a trav\u00e9s de 30 tasques que proporcionen informaci\u00f3 sobre les sinergies entre les funcions de suport i precisi\u00f3 a l\u2019hora d\u2019executar accions que requereixen habilitats motrius complexes. Tot i que hi ha certa controv\u00e8rsia sobre si les diverses mesures (prefer\u00e8ncia-rendiment) s\u00f3n indicadors del mateix constructe o dimensions independents, un dels criteris m\u00e9s utilitzats en la bibliografia sobre el tema \u00e9s la prefer\u00e8ncia lateral (Utesch et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La prefer\u00e8ncia lateral identifica l\u2019\u00fas predominant d\u2019una banda de les parts sim\u00e8triques del cos per fer accions espec\u00edfiques (Loffing et al., 2014<\/a>). La lateralitat \u00e9s la prefer\u00e8ncia de l\u2019individu per utilitzar una m\u00e0 predominantment per a tasques unimanuals o la capacitat de dur a terme aquestes tasques de manera m\u00e9s eficient amb una sola m\u00e0 (Porac, 2016<\/a>). Aquesta caracter\u00edstica humana es pot observar en l\u2019\u00fas preferent d\u2019una m\u00e0, un peu, un ull, una orella o fins i tot la prefer\u00e8ncia per la seva rotaci\u00f3. Si la prefer\u00e8ncia no \u00e9s marcadament unilateral o el rendiment a banda i banda \u00e9s qualitativament comparable, s\u2019ha emprat sovint el terme \u201clateralitat mixta\u201d o \u201cincoher\u00e8ncia\u201d (Touwen, 2008<\/a>). Sembla que el grau de coher\u00e8ncia varia segons la prefer\u00e8ncia direccional. Un estudi recent va informar que els infants esquerrans mostraven un comportament menys lateralitzat en tasques espec\u00edfiques de l\u2019esport que els dretans (D\u00edaz-Pereira et al., 2022<\/a>). La lateralitat creuada significa que la prefer\u00e8ncia no \u00e9s ipsilateral en els diferents components corporals. La domin\u00e0ncia del costat dret (tant de la m\u00e0 com del peu) combinada amb la domin\u00e0ncia de l\u2019ull esquerre (Touwen, 2008<\/a>) \u00e9s la m\u00e9s freq\u00fcent en la poblaci\u00f3 general. Una metaan\u00e0lisi recent va estimar que la prevalen\u00e7a d\u2019esquerrans en la poblaci\u00f3 adulta se situa al voltant del 10\u2006% (Papadatou-Pastou et al., 2020<\/a>), amb resultats equivalents per als infants (Prete et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En el context de l\u2019activitat f\u00edsica i l\u2019esport, l\u2019estudi de la lateralitat \u00e9s un tema rellevant per la seva repercussi\u00f3 en els processos de desenvolupament i aprenentatge de les habilitats motrius i el rendiment esportiu. Entre els esportistes, el biaix del costat dret es redueix notablement (Loffing i Hagemann, 2012<\/a>). Loffing i Hagemann (2016)<\/a> van arribar a la conclusi\u00f3 que, en comparaci\u00f3 amb la prevalen\u00e7a d\u2019esquerrans en la poblaci\u00f3 general, els esportistes esquerrans (amb \u00fas predominant de la m\u00e0 esquerra) es troben amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia en el nivell d\u2019elit dels esports individuals interactius de tipus duel o en els esports d\u2019equip. Aquesta prevalen\u00e7a m\u00e9s gran sembla especialment significativa en els esports interactius, caracteritzats per una gran demanda de cognici\u00f3 perceptiva i din\u00e0mica, l\u2019anticipaci\u00f3 de les intencions de l\u2019adversari i la necessitat d\u2019adaptar les accions amb rapidesa en situacions d\u2019urg\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Els esquerrans haurien de tenir avantatge en contextos de tipus duel per la seva relativa infreq\u00fc\u00e8ncia, ja que els seus oponents estan menys familiaritzats amb la manera de competir dels esquerrans (Groothuis et al., 2013<\/a>). Hi ha explicacions alternatives que proposen que l\u2019avantatge de l\u2019esquerr\u00e0 es deu a altres possibles mecanismes relacionats amb l\u2019esquerrania mateixa, com ara una lateralitzaci\u00f3 inferior de les habilitats motrius (Gorynia i Egenter, 2000<\/a>) o una eficacia m\u00e9s gran del processament neuronal (Holtzen, 2000<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Una revisi\u00f3 bibliogr\u00e0fica recent (Moreno et al., 2022<\/a>) va analitzar la prevalen\u00e7a dels perfils de lateralitat oculomanual en diferents modalitats esportives i la seva relaci\u00f3 amb el rendiment. Nom\u00e9s es van fer dos estudis amb infants i adolescents (9-17 anys). Els autors conclouen que en alguns esports (per exemple: futbol, tennis o esports d\u2019equip), el percentatge d\u2019individus amb lateralitat creuada (oculomanual) \u00e9s m\u00e9s gran en els esportistes de nivell normal i alt que en la poblaci\u00f3 mitjana, cosa que suggereix algun avantatge relacionat amb aquests perfils de lateralitat. Casta\u00f1er et al. (2016<\/a>) van concloure que la lateralitat va tenir un paper fonamental en els \u00e8xits golejadors de Lionel Messi i en van destacar la possible associaci\u00f3 amb una excepcional versatilitat de moviments (creativitat motriu) i formes d\u2019adaptaci\u00f3 a l\u2019espai.<\/p>\n\n\n\n

Investigadors d\u2019altres \u00e0mbits del rendiment hum\u00e0 han explorat la possibilitat d\u2019una relaci\u00f3 entre la lateralitat, la flexibilitat cognitiva i el rendiment creatiu (Sontam i Christman, 2012<\/a>). Les dades indiquen certa relaci\u00f3 entre la prefer\u00e8ncia lateral i la creativitat que es pot presentar en forma de puntuacions de creativitat m\u00e9s altes entre els esquerrans (Abbasi, 2011<\/a>), els que tenen lateralitat mixta o una especialitzaci\u00f3 lateral inferior (Badzakova-Trajkov et al., 2011<\/a>; Shobe et al., 2009<\/a>) o els que tenen menys prefer\u00e8ncia per l\u2019orientaci\u00f3 dreta (Mohr et al., 2003<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Atesa la import\u00e0ncia de la creativitat motriu en l\u2019entrenament i el rendiment esportiu, aquest estudi pretenia explorar la possible relaci\u00f3 entre la prefer\u00e8ncia lateral i la creativitat motriu en una mostra d\u2019infants de prim\u00e0ria. Un coneixement m\u00e9s profund dels perfils de lateralitat i la seva relaci\u00f3 amb els patrons t\u00e0ctics esportius pot contribuir a elaborar plans de desenvolupament m\u00e9s efica\u00e7os i complementar la detecci\u00f3 de talents (Laborde et al., 2009<\/a>; Moreno et al., 2022<\/a>). En concret, ens vam proposar analitzar:<\/p>\n\n\n\n