{"id":61942,"date":"2023-10-11T09:00:24","date_gmt":"2023-10-11T09:00:24","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=61942"},"modified":"2023-12-30T08:55:07","modified_gmt":"2023-12-30T08:55:07","slug":"efecte-de-la-resiliencia-en-la-intelligencia-emocional-i-la-satisfaccio-vital-en-tecnics-desports-de-muntanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/efecte-de-la-resiliencia-en-la-intelligencia-emocional-i-la-satisfaccio-vital-en-tecnics-desports-de-muntanya\/","title":{"rendered":"Efecte de la resili\u00e8ncia en la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional i la satisfacci\u00f3 vital en t\u00e8cnics d\u2019esports de muntanya"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els esports de muntanya tenen unes caracter\u00edstiques pr\u00f2pies, diferents d\u2019altres modalitats esportives a la natura amb caracter\u00edstiques similars. La intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional i la resili\u00e8ncia s\u00f3n susceptibles d\u2019afectar positivament l\u2019exercici esportiu en condicions extremes. En aquest estudi, hi van participar 788 esportistes m\u00e9s grans de 18 anys (majoria d\u2019edat a Espanya) de la Federaci\u00f3 Espanyola d\u2019Esports de Muntanya i Escalada (FEDME), 593 homes (75.3\u2006%), 193 dones (24.5\u2006%) i 2 persones (0.3\u2006%) que consideraven que eren de la categoria \u201cun altre g\u00e8nere\u201d (no binari, etc.). L\u2019edat mitjana era de 49.8 anys (\u00b1 12.8). Es van utilitzar com a instruments l\u2019Escala de Resili\u00e8ncia (RS-14),Wong Law Emotional Intelligence Scale (WLEIS-S) i Satisfaction With Life Scale(SWLS). L\u2019objectiu era aportar evid\u00e8ncies sobre el potencial de la resili\u00e8ncia entre la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional i la satisfacci\u00f3 vital en esportistes de muntanya i escalada. Els resultats del model d\u2019equacions estructurals (SEM) van mostrar coeficients de determinaci\u00f3 elevats a les variables resili\u00e8ncia [(Q<\/em>2  <\/sup>= .553); (R\u00b2 <\/em>= .663)] i satisfacci\u00f3 vital [(Q<\/em>2 <\/sup>= .301); (R\u00b2 <\/em>= .422)]. Aquesta recerca requerir\u00e0 en el futur la realitzaci\u00f3 d\u2019estudis espec\u00edfics per modalitat esportiva per a aquest \u00e0mbit, amb un elevat nombre de practicants i disciplines, aix\u00ed com les possibles aplicacions per a la millora de factors emocionals.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> benestar<\/span>, esports de muntanya<\/span>, intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional percebuda<\/span>, resili\u00e8ncia<\/span>, satisfacci\u00f3 vital<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els esports de muntanya han experimentat un important creixement a escala mundial, especialment en la darrera d\u00e8cada (Ayora-Hirsch, 2022<\/a>). A Espanya, el recent Estudi d\u2019H\u00e0bits Esportius d\u2019Espanya 2022 (Ministeri de Cultura i Esport, 2022<\/a>) informa que la disciplina esportiva que m\u00e9s va practicar la poblaci\u00f3 espanyola l\u2019any 2021 va ser el senderisme-muntanyisme, amb un 30.8\u2006% de practicants entre la poblaci\u00f3 d\u2019aquest pa\u00eds. Els esports de muntanya tenen unes caracter\u00edstiques pr\u00f2pies, diferents d\u2019altres modalitats esportives a la natura amb caracter\u00edstiques similars, en especial les condicions de risc en alguns casos, que poden condicionar el perfil dels esportistes a nivell f\u00edsic, per\u00f2, sobretot, psicol\u00f2gic (Gav\u00edn-Chocano et al., 2023<\/a>). Aquest estudi analitza la resili\u00e8ncia, la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional i la satisfacci\u00f3 vital de persones vinculades a la Federaci\u00f3 Espanyola d\u2019Esports de Muntanya i Escalada (FEDME), \u00fanica federaci\u00f3 esportiva espanyola que tindr\u00e0 participaci\u00f3 a les olimp\u00edades d\u2019estiu amb la disciplina d\u2019escalada i a les d\u2019hivern amb l\u2019esqu\u00ed de muntanya, que s\u2019estrenar\u00e0 com a disciplina ol\u00edmpica a Mil\u00e0-Cortina d\u2019Ampezzo 2026.<\/p>\n\n\n\n

Considerem necessari desenvolupar aquest estudi per la utilitat pr\u00e0ctica, tant per a les persones practicants d\u2019aquestes disciplines esportives com per a les persones amb responsabilitats de gesti\u00f3 d\u2019aquestes. Les evid\u00e8ncies obtingudes seran d\u2019utilitat per a la presa de decisions en les tasques de gesti\u00f3, atesa la seva aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica i social (transfer\u00e8ncia), a m\u00e9s del coneixement que es podr\u00e0 generar, basat en les aportacions te\u00f2riques i cient\u00edfiques que es faran.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha encara pocs estudis que analitzin la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional (IE), la resili\u00e8ncia i la seva relaci\u00f3 amb la satisfacci\u00f3 vital en esports de muntanya, a causa de les caracter\u00edstiques de la disciplina. La IE i la resili\u00e8ncia no nom\u00e9s fan refer\u00e8ncia a la capacitat adaptativa que es pot desenvolupar davant d\u2019una experi\u00e8ncia adversa, sin\u00f3 que \u00e9s susceptible d\u2019afectar positivament l\u2019exercici esportiu en condicions extremes. La resili\u00e8ncia es defineix com la capacitat per presentar respostes adaptatives davant de situacions adverses (Salmela-Aro et al., 2019<\/a>). \u00c9s un factor relacionat amb les emocions, que genera determinaci\u00f3, autocontrol, autoefic\u00e0cia, optimisme, benestar i capacitat de resoldre problemes de manera positiva (Salanova, 2021<\/a>). En aquest sentit, Tabibnia (2020)<\/a> considera que entre les t\u00e8cniques habituals per incrementar la resili\u00e8ncia hi ha l\u2019exposici\u00f3 a la natura fent caminades per la muntanya. La resili\u00e8ncia dels esportistes de muntanya ha estat analitzada en connexi\u00f3 amb l\u2019addicci\u00f3 conductual a la pr\u00e0ctica d\u2019esports de muntanya extrems (M\u00e9ndez-Alonso et al., 2021<\/a>; Niedermeier et al., 2022<\/a>), i amb la gesti\u00f3 de la regulaci\u00f3 emocional (Brooks i Goldstein, 2015<\/a>) per a una gesti\u00f3 m\u00e9s gran del risc (Habelt et al., 2022<\/a>). En aquest sentit, la resili\u00e8ncia en esportistes de muntanya i en el medi natural hauria de combinar aspectes psicol\u00f2gics i processos de gesti\u00f3 emocional (Jaramillo-Moreno i Rueda, 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La conceptualitzaci\u00f3 del constructe d\u2019IE \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que necessita consens entre els investigadors. Petrides et al. (2004)<\/a> distingeixen dos constructes diferents de la IE: d\u2019una banda, la IEcom a tret de personalitat i, de l\u2019altra, la IE com a capacitat. La IE com a capacitat s\u2019hauria de mesurar a trav\u00e9s de proves d\u2019execuci\u00f3, mentre que la IE com a tret es referiria a autopercepcions concernents a les capacitats pr\u00f2pies per recon\u00e8ixer, processar i utilitzar les informacions amb c\u00e0rrega emocional. Entre els estudis dels practicants d\u2019activitats esportives a l\u2019aire lliure destaquem els que analitzen l\u2019\u00fas d\u2019estrat\u00e8gies de regulaci\u00f3 emocional dels esportistes (Castro-S\u00e1nchez et al., 2019<\/a>; Nicolas et al., 2019<\/a>), o la influ\u00e8ncia de la IE en el rendiment en escalada (Garrido-Palomino i Espa\u00f1a-Romero, 2019<\/a>; Laborde et al., 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Un dels camps m\u00e9s fruct\u00edfers de la recerca de la IE se centra fonamentalment en aportar evid\u00e8ncies de la relaci\u00f3 amb el benestar psicol\u00f2gic i la satisfacci\u00f3 vital, referida a l\u2019estat de l\u2019individu en qu\u00e8 les necessitats, tant objectives com subjectives, estan satisfetes (Biswas-Diener, 2022<\/a>). En el benestar subjectiu s\u2019estudien les experi\u00e8ncies emocionals de les persones, la satisfacci\u00f3 de diferents dominis vitals i la valoraci\u00f3 global de la vida. Pr\u00f3chniak (2022)<\/a> va analitzar la relaci\u00f3 entre la satisfacci\u00f3 vital i l\u2019optimisme en esports de muntanya, la personalitat i les respostes emocionals. S\u2019ha evidenciat que les persones esportistes resilients m\u00e9s satisfetes amb la vida s\u00f3n aquelles en les quals es poden predir alts valors d\u2019IE (Baumsteiger et al., 2022<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Els efectes positius de la IE i la resili\u00e8ncia, relacionades amb la satisfacci\u00f3 vital, poden afavorir estrat\u00e8gies d\u2019afrontament eficaces davant de situacions adverses (Cejudo et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiud\u2019aquest estudi \u00e9s aportar evid\u00e8ncies sobre l\u2019efecte potencial de la resili\u00e8ncia entre la IE i la satisfacci\u00f3 vital en esportistes de muntanya i d\u2019escalada a Espanya. Es consideren com a hip\u00f2tesis del treball les seg\u00fcents (vegeu Figura 1): (H1) <\/em>La IE es relacionar\u00e0 de manera positiva amb la resili\u00e8ncia; (H2) <\/em>La IE es relacionar\u00e0 de manera positiva amb la satisfacci\u00f3 vital; (H3) <\/em>La resili\u00e8ncia com a potencial de la IE es relacionar\u00e0 amb la satisfacci\u00f3 vital.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Model te\u00f2ric proposat<\/em>.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

M\u00e8tode<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Un total de 788 persones amb titulaci\u00f3 esportiva van participar en aquest estudi, les quals tenien llic\u00e8ncia esportiva a la FEDME l\u2019any 2022 i han cursat alguna formaci\u00f3 reglada o federativa en esports de muntanya o escalada, a trav\u00e9s de l\u2019\u00fas d\u2019un mostreig no probabil\u00edstic de tipus incidental o casual. En relaci\u00f3 amb la distribuci\u00f3 per g\u00e8nere, el 75.3\u2006% eren homes (593 casos), el 24.5\u2006% dones (193 casos) i 2 persones (0.3\u2006%) van considerar que pertanyien a la categoria \u201cun altre g\u00e8nere\u201d (no binari, etc.). L\u2019edat mitjana dels participants era de 49.8 anys (\u00b1 12.8), amb un rang compr\u00e8s entre els 18 i els 78 anys. La mostra superava el nombre m\u00ednim de subjectes necessaris en fer una infer\u00e8ncia de la seva mida per a un nivell de confian\u00e7a del 95\u2006% i un error d\u2019estimaci\u00f3 del 4\u2006% (nombre de subjectes estimats 598).<\/p>\n\n\n\n

Instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va considerar necessari utilitzar tres instruments d\u2019obtenci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 per extreure evid\u00e8ncies de les variables observades a l\u2019estudi (IE, resili\u00e8ncia i satisfacci\u00f3 vital).<\/p>\n\n\n\n

Escala d\u2019Intel\u00b7lig\u00e8ncia Emocional de Wong Law <\/em>WLEIS-S, en la versi\u00f3 en espanyol (Extremera et al., 2019<\/a>), consta de 16 \u00edtems i 4 dimensions: percepci\u00f3 intrapersonal (avaluaci\u00f3 de les pr\u00f2pies emocions, PE), percepci\u00f3 interpersonal (avaluaci\u00f3 de les emocions d\u2019altres, EA), assimilaci\u00f3 (\u00fas de les emocions, UE) i regulaci\u00f3 emocional (RE). S\u2019ha utilitzat una escala tipus Likert de 7 punts (1\u00a0a\u00a07\u00a0punts). Al nostre estudi (vegeu Taula 1) la fiabilitat (coeficient \u03b1<\/em>de Cronbach) de cada dimensi\u00f3 \u00e9s de .90, .90, .89 i .89, respectivament, i de .90 als quatre factors per al coeficient \u03c9<\/em>de McDonald.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

C\u00e0rregues factorials (WLEIS-S).<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Escala de Resili\u00e8ncia de 14 \u00edtems <\/em>(RS-14), versi\u00f3 en espanyol de S\u00e1nchez-Teruel i Robles-Bello (2015)<\/a>, de 14 \u00edtems que responen a una valoraci\u00f3 tipus Likert (1 a 7 punts), que es divideixen en dos factors: compet\u00e8ncia personal (11 \u00edtems), i acceptaci\u00f3 d\u2019un mateix i de la vida (3 \u00edtems). La fiabilitat de les puntuacions d\u2019aquesta escala en totes dues dimensions: compet\u00e8ncia personal \u03b1\u00a0=\u00a0<\/em>.89 i coeficient \u03c9<\/em>=\u00a0.90; i, per a acceptaci\u00f3 d\u2019un mateix i de la vida, \u03b1<\/em> Cronbach\u00a0=\u00a0.88 i \u03c9= <\/em>.90.<\/p>\n\n\n\n

Satisfaction With Life Scale<\/em>.Per avaluar la satisfacci\u00f3 vital es va utilitzar l\u2019SWLS, en el nostre cas, la versi\u00f3 de l\u2019Escala de Satisfacci\u00f3 amb la Vida de V\u00e1zquez et al. (2013)<\/a>, composta per cinc \u00edtems (1 a 7 punts), on els participants han d\u2019indicar el grau d\u2019acord o desacord per a cadascuna de les opcions de resposta de l\u2019instrument. Al nostre estudi la fiabilitat va ser de \u03b1<\/em>=\u00a0.86 i de .88 per al coeficient \u03c9<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van seguir les directrius \u00e8tiques promogudes i impulsades per la normativa nacional i internacional per fer investigacions amb persones, a trav\u00e9s de l\u2019emplenament del consentiment informat i garantia de la confidencialitat i anonimat de les dades obtingudes. La participaci\u00f3 a l\u2019estudi va ser volunt\u00e0ria d\u2019acord amb la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki (WMA, 2013)<\/a>. L\u2019instrument es va administrar individualment a trav\u00e9s de la plataforma Google\u00ae (Google LLC). Els participants de la mostra van rebre un correu electr\u00f2nic amb l\u2019enlla\u00e7 als formularis per a la seva resposta. El temps aproximat de resposta de cada participant va ser de 15 minuts, i la informaci\u00f3 es va obtenir durant els mesos de maig a juny de 2022. Aquesta investigaci\u00f3 compta amb l\u2019aprovaci\u00f3 del Comit\u00e8 \u00c8tic de Recerca en \u00c9ssers Humans de la Universitat de Ja\u00e9n (Espanya), amb codi d\u2019identificaci\u00f3 OCT.22\/2-LINE. Els participants que van sol\u00b7licitar rebre informaci\u00f3 dels resultats de l\u2019estudi rebran aquest article en format electr\u00f2nic quan es publiqui.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de les dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En primer lloc, es va determinar si les dades assumien el sup\u00f2sit de normalitat i es va evidenciar que seguien una distribuci\u00f3 normal. Es van comprovar els sup\u00f2sits de multicolianealitat, homogene\u00eftat i homocedasticitat. Es van obtenir les estad\u00edstiques descriptives, i se\u2019n va analitzar a priori <\/em>la validesa i la fiabilitat (coeficients alfa i omega) mitjan\u00e7ant l\u2019An\u00e0lisi Factorial Confirmat\u00f2ria (AFC). Les an\u00e0lisis es van fer emprant el programa SPPS AMOS 25, el programari Jamovi en la versi\u00f3 1.2 i SmartPLS (versi\u00f3 3.3.6). Pel que fa als coeficients considerats en aquest estudi, es va utilitzar la prova de khi quadrat (\u03c7<\/em>2<\/sup>), els graus de llibertat (gl<\/em>), i els \u00edndexs d\u2019ajustament comparatiu (CFI), \u00edndex de bondat d\u2019ajustament (GFI), mitjana quadr\u00e0tica estandarditzada (SRMR) i error quadr\u00e0tic mitj\u00e0 d’aproximaci\u00f3 (RMSEA). En tots els casos es va utilitzar un nivell de confian\u00e7a del 95\u2006%. La pot\u00e8ncia estad\u00edstica obtinguda \u00e9s de .948 per als predictors de satisfacci\u00f3 vital emprats. Es va utilitzar un procediment de Bootstrapping amb 2,000 submostres per calcular el model d\u2019equacions estructurals de les variables considerades, informant de la rellev\u00e0ncia predictiva i del coeficient de regressi\u00f3 estandarditzat (Q<\/em>2 <\/sup>i R\u00b2).<\/em><\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A partir de les dades obtingudes amb cadascun dels instruments, es va fer una An\u00e0lisi Factorial Confirmat\u00f2ria (AFC) per verificar la validesa i l\u2019estructura interna de cada \u00edtem. Els valors de puntuaci\u00f3 Z <\/em>cr\u00edtics (nivell de confian\u00e7a del 95\u2006%) van determinar un valor de p <\/em>redu\u00eft que va reflectir l\u2019estructura espacial estad\u00edsticament significativa a les dades.<\/p>\n\n\n\n

Les c\u00e0rregues factorials (vegeu Taula 1) per als \u00edtems de l\u2019escala d\u2019IE (WLEIS-S) van presentar un ajustament adequat (Hair et al., 2021<\/a>), \u03c72<\/sup><\/em>\/df<\/em>\u00a0=\u00a03.259, amb CFI\u00a0=\u00a00.973,SRMR\u00a0=\u00a0.<\/em>0380, RMSEA\u00a0=\u00a0.067.<\/p>\n\n\n\n

La fiabilitat total de l\u2019escala WLEIS-S va ser \u03b1<\/em>= .906 i \u03c9<\/em>= .909 (vegeu Taula 4).<\/p>\n\n\n\n

Els \u00edtems de l\u2019escala de resili\u00e8ncia (RS-14) a les c\u00e0rregues factorials van presentar un ajustament adequat; \u03c72<\/sup><\/em>\/df <\/em>= 2.967; amb CFI = .911; SRMR = .046; RMSEA = .078. La fiabilitat d\u2019aquesta escala va ser \u03b1<\/em>de Cronbach = .899 i \u03c9<\/em>de McDonald = .906 (vegeu Taula 2 i Taula 4).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

C\u00e0rregues factorials (RS-14).<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

C\u00e0rregues factorials (SWLS).<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Per a les c\u00e0rregues factorials (vegeu Taula 3) dels \u00edtems de l\u2019escala de satisfacci\u00f3 vital (SWLS), tamb\u00e9 es va obtenir un ajustament adequat, \u03c72<\/sup><\/em>\/df <\/em>= 3.041; amb CFI = .963; SRMR = .034; RMSEA = .068. La fiabilitat total d\u2019aquesta escala va ser \u03b1<\/em>de Cronbach = .885 i \u03c9<\/em>de McDonald = .907 (vegeu Taula 4).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Validesa convergent.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Model estructural<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per avaluar la robustesa de les c\u00e0rregues factorials i la significaci\u00f3 entre les variables, es va utilitzar el procediment de Bootstrapping amb 2,000 submostres (Hair et al., 2021<\/a>), del qual va resultar el model estructural (Figura 2), on s\u2019informa sobre les variables considerades en aquest estudi. S\u2019obt\u00e9 rellev\u00e0ncia predictiva en l\u2019an\u00e0lisi en l\u2019estimaci\u00f3 del model de mesura, amb un bon ajustament del model de coeficient de regressi\u00f3 estandarditzat per a resili\u00e8ncia [(Q<\/em>2\u00a0<\/sup>=\u00a0.553); (R\u00b2\u00a0<\/em>=\u00a0.663)] i satisfacci\u00f3 vital [(Q2\u00a0<\/sup><\/em>=\u00a0.301); (R\u00b2\u00a0<\/em>=\u00a0.422)]. En aquest sentit, valors d\u2019R\u00b2 <\/em>per sobre de .66 indiquen un ajustament substancial del model i superiors a .33 un ajustament moderat seguint les indicacions de Chin (1998)<\/a>; en el nostre cas seria substancial per a resili\u00e8ncia i moderat per a satisfacci\u00f3 vital.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Fiabilitat i validesa del model. <\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

A la taula 4, es presenta la fiabilitat (a trav\u00e9s dels coeficients alfa i omega), c\u00e0rregues externes i els graus de l\u2019\u00edndex de fiabilitat composta (IFC) obtinguts. La validesa convergent o el grau de certesa que es t\u00e9 sobre el fet que els indicadors proposats mesuren una mateixa variable latent o factor, a trav\u00e9s de l\u2019estimaci\u00f3 de la vari\u00e0ncia extreta mitjana (AVE), els valors han de ser m\u00e9s grans de .5, segons els criteris de Becker et al. (2018)<\/a>.
Un valor alt d\u2019AVE tindr\u00e0 una representaci\u00f3 millor de la c\u00e0rrega de la variable observable. Tots els valors obtinguts s\u00f3n superiors a .5, de manera que es compleix el criteri establert.<\/p>\n\n\n\n

La validesa discriminant (Taula 5) es va obtenir a trav\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi de les c\u00e0rregues creuades de cadascuna de les variables latents i les seves respectives variables observades, on les c\u00e0rregues van ser m\u00e9s grans que la resta de variables.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 5<\/strong><\/p>\n\n\n\n

C\u00e0rregues creuades (variables latents i observables).<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

A la Taula 6 es mostren els resultats del contrast d\u2019hip\u00f2tesis seguint els criteris de Hair et al. (2021)<\/a>, on es pot observar la relaci\u00f3 causal amb les variables latents. Les dades de la prova t <\/em>(valors superiors a 1.96) indiquen la coher\u00e8ncia del model. Els resultats que van mostrar un valor superior van ser: intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional -> resili\u00e8ncia (\u03b2<\/em>=\u00a0.814, t\u00a0<\/em>=\u00a019.979, p <\/em>< .001); intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional -> satisfacci\u00f3 vital (\u03b2<\/em>=\u00a0.214, t\u00a0<\/em>=\u00a03.898, p <\/em>< .001); i resili\u00e8ncia -> satisfacci\u00f3 vital (\u03b2<\/em>=\u00a0.464, t\u00a0<\/em>=\u00a08.254, p <\/em>< .001).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 6<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Coeficient de ruta (coeficient de regressi\u00f3 estandarditzat).<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 i conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

D\u2019acord amb la primera hip\u00f2tesi (H1<\/em>), hem obtingut evid\u00e8ncies que confirmen que la IE es relaciona amb la resili\u00e8ncia. La resili\u00e8ncia \u00e9s un factor que afecta directament l\u2019\u00e0rea emocional, i aporta organitzaci\u00f3, determinaci\u00f3, autocontrol i capacitat de resoldre problemes de manera positiva.<\/p>\n\n\n\n

Els nostres resultats coincideixen amb els dels estudis que consideren que la resili\u00e8ncia en esportistes de muntanya com a proc\u00e9s psicosocial hauria de combinar aspectes psicol\u00f2gics i socials com ara processos de gesti\u00f3 i \u00fas emocional en disciplines esportives d\u2019alt nivell (Jaramillo-Moreno i Rueda, 2021<\/a>). Una de les claus de la relaci\u00f3 entre IE i resili\u00e8ncia se situa en el fet que els esdeveniments estressants sostenen una elevada c\u00e0rrega emocional. La capacitat de les persones per regular les emocions \u00e9s un factor fonamental en l\u2019acceptaci\u00f3 d\u2019un mateix i de la vida. En aquesta l\u00ednia, la relaci\u00f3 entre IE i resili\u00e8ncia indica la pres\u00e8ncia d\u2019un benestar m\u00e9s gran per afrontar experi\u00e8ncies d\u2019adversitat i desenvolupar la compet\u00e8ncia personal (Brooks i Goldstein, 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb la segona hip\u00f2tesi (H2<\/em>), obtenim una relaci\u00f3 entre la IE i la satisfacci\u00f3 vital, la qual cosa la confirma. Aix\u00f2 coincideix amb Cejudo et al. (2016)<\/a>, que troben efectes positius de la IE i la resposta adaptativa o resili\u00e8ncia, relacionades amb la satisfacci\u00f3 vital, la qual cosa afavoreix estrat\u00e8gies d\u2019afrontament eficaces davant de situacions adverses.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a la tercera hip\u00f2tesi (H3<\/em>), s\u2019evidencia que la resili\u00e8ncia actua com a variable potenciadora de la IE i la satisfacci\u00f3 vital. Diferents investigacions corroboren aquests resultats, segons els quals les persones esportistes resilients m\u00e9s satisfetes amb la vida prediuen de manera positiva i significativa una IE m\u00e9s gran (Baumsteiger et al., 2022<\/a>). Relacionant aquests aspectes, hi ha diversos elements que connecten la resili\u00e8ncia amb la satisfacci\u00f3 vital, com ara: salut, rendiment esportiu, context, aix\u00ed com les emocions que s\u2019experimenten en les activitats i relacions personals (Castro et al., 2019<\/a>; Molero et al., 2012<\/a>; Nicolas et al., 2019<\/a>). Des d\u2019aquest enfocament, les persones esportistes que mostren m\u00e9s compet\u00e8ncies personals tamb\u00e9 presenten m\u00e9s satisfacci\u00f3 vital, i la resili\u00e8ncia t\u00e9 un paper mediador amb la IE (Baumsteiger et al., 2022<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

S\u00e1nchez-\u00c1lvarez et al. (2016)<\/a> destaquen que l\u2019\u00fas adequat de determinades estrat\u00e8gies emocionals podria contribuir a experimentar una taxa d\u2019estats emocionals positius m\u00e9s gran i la reducci\u00f3 d\u2019estats emocionals negatius, per tant, amb una incid\u00e8ncia positiva en el benestar i en la salut de les persones. Frochot et al. (2017)<\/a> van analitzar la satisfacci\u00f3 dels practicants d\u2019aquestes disciplines esportives de muntanya i el benestar autopercebut que els produ\u00efa aquesta activitat en contextos tur\u00edstics de muntanya, i van obtenir resultats en la mateixa l\u00ednia dels presentats en el nostre treball. Per a Schebella et al. (2019)<\/a>, l\u2019activitat esportiva a l\u2019aire lliure en un entorn natural millora l\u2019autoestima i \u00e9s m\u00e9s reparadora que no pas en un entorn urb\u00e0. En aquest sentit, el treball d\u2019Engemann et al. (2019)<\/a> va revelar que el risc de trastorns psicol\u00f2gics des de l\u2019adolesc\u00e8ncia fins a l\u2019edat adulta disminueix amb l\u2019augment de la quantitat d\u2019espais verds a prop del lloc de resid\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Si abordem globalment la discussi\u00f3 dels resultats obtinguts i la seva relaci\u00f3 amb les hip\u00f2tesis considerades, han quedat evidenciats els efectes positius de la IE sobre la resili\u00e8ncia i la seva relaci\u00f3 amb la satisfacci\u00f3 vital, els quals han estat estudiats en altres contextos i s\u2019han obtingut evid\u00e8ncies similars. S\u2019ha evidenciat que les persones amb altes puntuacions en IE estan m\u00e9s satisfetes amb la vida (Gav\u00edn-Chocano i Molero, 2020<\/a>), que hi ha una influ\u00e8ncia positiva de la IE sobre la satisfacci\u00f3 amb la vida i que totes dues estan relacionades amb la resili\u00e8ncia (M\u00e9rida-L\u00f3pez et al., 2019<\/a>). En aquesta l\u00ednia, Quirante-Ma\u00f1as et al. (2023)<\/a> consideren que la satisfacci\u00f3 tamb\u00e9 \u00e9s una reacci\u00f3 emocional, realitzada com un judici cognitiu posterior a l\u2019elecci\u00f3 d\u2019un esdeveniment esportiu, cosa que pot incentivar la realitzaci\u00f3 d\u2019aquestes activitats. Per acabar, volem destacar que la IE \u00e9s un factor d\u2019ajustament psicol\u00f2gic associat amb el benestar i una variable clau en el creixement personal i social (Baumsteiger et al., 2022<\/a>), clau en el proc\u00e9s adaptatiu i en l\u2019aprenentatge social i emocional al llarg de la nostra vida (Brackett et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Abans de finalitzar la nostra proposta, cal reflexionar sobre les possibles limitacions d\u2019aquest estudi, que s\u2019hauran de tenir en compte per a futurs treballs que puguin tenir un car\u00e0cter de la mesura longitudinal m\u00e9s enll\u00e0 del car\u00e0cter transversal de la present proposta. Aix\u00ed mateix, ser\u00e0 \u00fatil analitzar les variables considerades en altres contextos i en altres disciplines esportives. Una d\u2019aquestes limitacions, que s\u2019haur\u00e0 de convertir en una l\u00ednia futura d\u2019actuaci\u00f3, \u00e9s la relacionada amb els participants. El nostre estudi engloba persones amb formaci\u00f3 reglada i formaci\u00f3 federativa, sempre que compleixin la condici\u00f3 de tenir llic\u00e8ncia federativa en vigor. Les persones que no tenien vinculaci\u00f3 federativa no han pogut participar en l\u2019estudi i seria recomanable comptar amb aquest perfil en futurs treballs. Una altra limitaci\u00f3 \u00e9s l\u2019abs\u00e8ncia de resultats diferenciats per disciplines esportives de muntanya i escalada; per aix\u00f2 cal tenir cautela en la generalitzaci\u00f3 dels resultats. En futurs treballs ser\u00e0 interessant analitzar, detalladament, l\u2019exist\u00e8ncia de difer\u00e8ncies significatives en funci\u00f3 del g\u00e8nere i del context en cadascuna de les disciplines.<\/p>\n\n\n\n

Tot i les limitacions, aquest treball de recerca fa una contribuci\u00f3 necess\u00e0ria al camp de la IE, la resili\u00e8ncia i la seva influ\u00e8ncia amb la satisfacci\u00f3 amb la vida. D\u2019altra banda, les conseq\u00fc\u00e8ncies pr\u00e0ctiques d\u2019aquest treball subratllen la necessitat d\u2019enfortir estrat\u00e8gies emocionals i resilients en esportistes amb un alt nivell d\u2019exig\u00e8ncia per millorar el benestar personal.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La recerca ha estat possible gr\u00e0cies a la col\u00b7laboraci\u00f3 prestada per la Federaci\u00f3 Espanyola d\u2019Esports de Muntanya i Escalada (FEDME).<\/p>\n\n\n\n

Declaraci\u00f3 de <\/strong>conflicte d’interessos<\/h2>\n\n\n\n

Els autors\/es declaren que no hi ha cap conflicte d\u2019inter\u00e8s potencial pel que fa a la recerca, l\u2019autoria i\/o la publicaci\u00f3 d\u2019aquest article.<\/p>\n\n\n\n

Autoritzaci\u00f3 \u00e8tica<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi est\u00e0 aprovat pel Comit\u00e8 \u00c8tic de Recerca en \u00c9ssers Humans de la Universitat de Ja\u00e9n, Espanya (Codi: OCT.22\/2-LINE).<\/p>\n\n\n\n

Consentiment informat<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Totes les persones participants van donar el seu consentiment per participar volunt\u00e0riament a la recerca.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Els esports de muntanya tenen unes caracter\u00edstiques pr\u00f2pies, diferents d\u2019altres modalitats esportives a la natura amb caracter\u00edstiques similars. La intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional i la resili\u00e8ncia s\u00f3n susceptibles d\u2019afectar positivament l\u2019exercici esportiu en condicions extremes. En aquest estudi, hi van participar 788 esportistes m\u00e9s grans de 18 anys (majoria d\u2019edat a Espanya) de la Federaci\u00f3 Espanyola […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[4529,5042,10695,702,10696],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["benestar<\/a>","esports de muntanya<\/a>","intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional percebuda<\/a>","resili\u00e8ncia<\/a>","satisfacci\u00f3 vital<\/a>"],"unlinked":["benestar<\/span>","esports de muntanya<\/span>","intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional percebuda<\/span>","resili\u00e8ncia<\/span>","satisfacci\u00f3 vital<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 anys ago","modified":"Updated 2 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 11 octubre 2023","modified":"Updated on 30 desembre 2023"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 11 octubre 2023 09:00","modified":"Updated on 30 desembre 2023 08:55"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61942\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=61942"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61942\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":63175,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61942\/revisions\/63175\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=61942"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=61942"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=61942"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}