{"id":60179,"date":"2023-06-30T18:23:35","date_gmt":"2023-06-30T18:23:35","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/comparacion-bilateral-del-rango-de-movimiento-y-la-fuerza-isometrica-maxima-del-hombro-en-tenistas-amateurs\/"},"modified":"2023-10-03T12:38:27","modified_gmt":"2023-10-03T12:38:27","slug":"comparacio-bilateral-del-rang-de-moviment-i-forca-isometrica-maxima-de-lespatlla-en-tenistes-amateurs","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/comparacio-bilateral-del-rang-de-moviment-i-forca-isometrica-maxima-de-lespatlla-en-tenistes-amateurs\/","title":{"rendered":"Comparaci\u00f3 bilateral del rang de moviment i for\u00e7a isom\u00e8trica m\u00e0xima de l\u2019espatlla en tenistes amateurs"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En tenistes professionals s\u2019han observat valors inferiors de rang de moviment de rotaci\u00f3 interna (RDM-RI) de l\u2019espatlla i de la r\u00e0tio de for\u00e7a de rotaci\u00f3 externa\/interna (F-RE\/F-RI) del bra\u00e7 dominant (empunyadura raqueta) en comparaci\u00f3 amb el no dominant. Es considera que aquestes adaptacions podrien incrementar el risc de lesi\u00f3 de l\u2019espatlla. Es coneix poc sobre aquestes adaptacions en tenistes de nivell amateur. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser comparar bilateralment (bra\u00e7 dominant [BD],  davant no dominant [BND]) el rang de moviment (RDM) i la for\u00e7a isom\u00e8trica m\u00e0xima (F) dels moviments de rotaci\u00f3 de l\u2019espatlla en tenistes amateurs. En tretze tenistes amateurs (18-45 anys) es van mesurar el RDM passiu i la F de rotaci\u00f3 interna (RI) i rotaci\u00f3 externa (RE) partint de la posici\u00f3: dec\u00fabit sup\u00ed, 90\u00b0 d\u2019abducci\u00f3 d\u2019espatlla i 90\u00b0 de flexi\u00f3 de colze. Es van comparar els valors del BD i BND mitjan\u00e7ant T-test de mostres aparellades. El BD va presentar RDM-RI (t = \u20139.053; p<\/em> < .001; d = -2.551) i RDM-total (t = \u20134.429; p<\/em> < .001; d = \u20131.228) inferiors en comparaci\u00f3 amb el BND (\u0394RDM-RI = 23.73\u2006%; \u0394RDM-total = 8.32\u2006%). Tamb\u00e9 es va detectar m\u00e9s F-RI del BD davant el BND (t = 2.344, p<\/em> = .037, d = .650, \u0394F-RI = 9.67\u2006%). Els nostres resultats indiquen l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019adaptacions unilaterals de l\u2019espatlla, que en altres publicacions s\u2019han exposat com a factors de risc de lesi\u00f3. Contr\u00e0riament i a difer\u00e8ncia de les observacions realitzades en tenistes professionals en altres estudis, no es van trobar indicadors de risc de lesi\u00f3 relacionats amb la F.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> adults<\/span>, articulaci\u00f3 escapulohumeral<\/span>, rotaci\u00f3 externa<\/span>, rotaci\u00f3 interna<\/span>, tenis<\/span>, valoraci\u00f3 funcional<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El tenis \u00e9s un esport on es produeixen un gran nombre de moviments de l\u2019extremitat superior executats per sobre el cap. Aquests moviments es donen principalment en les accions del servei i la rematada. Per exemple, tots els punts d\u2019un partit s\u2019inicien amb un servei, fet que causa que aquesta acci\u00f3 sigui una de les predominants del joc i representi entre un 45 i 60\u2006% del total d\u2019accions de colpejament del partit (Johnson i McHugh, 2006<\/a>). Aquestes accions de colpejament del tenis es fan de manera altament explosiva amb l\u2019objectiu que la pilota assoleixi grans velocitats, amb registres de fins a 210 km\/h de velocitat m\u00e0xima en els serveis a nivells professionals (Kovacs, 2007<\/a>). En aquestes accions de colpejament del tenis, l\u2019espatlla es troba al punt central de la cadena que genera, suma i transmet energia cin\u00e8tica de les extremitats inferiors a la raqueta (Van Der Hoeven i Kibler, 2006<\/a>). Les caracter\u00edstiques anat\u00f2miques de l\u2019espatlla, de gran complexitat i mobilitat, fan que aquesta tingui unes superf\u00edcies articulars poc congruents, fet que dona als lligaments i la musculatura adjacent una funci\u00f3 cr\u00edtica per a l\u2019estabilitat de l\u2019articulaci\u00f3 (Felstead i Ricketts, 2017<\/a>). Ambd\u00f3s factors, l\u2019alt nombre de repeticions de les accions de colpejament combinat amb l\u2019explosivitat dels moviments exposen el jugador a un elevat risc de lesi\u00f3, especialment de lesions per sobre\u00fas o de tipus cr\u00f2nic (Pluim et al., 2006<\/a>; Renstrom i Johnson, 1985<\/a>). De fet, estudis previs han mostrat que la majoria de les lesions cr\u00f2niques en el tenis professional succeeixen a l\u2019extremitat superior i que gran part d\u2019aquestes lesions es donen al complex articular de l\u2019espatlla (Pluim et al., 2006<\/a>; Van Der Hoeven i Kibler, 2006<\/a>). \u00c9s m\u00e9s, a la revisi\u00f3 d\u2019Abrams et al. (2012)<\/a> es va mostrar que en tenistes de tots els nivells, no nom\u00e9s els professionals, les lesions d\u2019espatlla representaven entre un 4 i 17\u2006% del total de lesions i que la xifra de jugadors que reportaven dolor a l\u2019espatlla augmentava fins al 50\u2006% en jugadors adults de mitjana edat. D\u2019aquesta manera, con\u00e8ixer els factors de risc vinculats a les lesions d\u2019espatlla en tenistes \u00e9s un assumpte rellevant i que pot ajudar a dissenyar intervencions i plans d\u2019entrenament orientats a millorar el rendiment i la salut de l\u2019esportista (Prieto-Gonz\u00e1lez i Brahim, 2018<\/a>; Prieto-Gonz\u00e1lez i Larumbe-Zabala, 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Aquesta situaci\u00f3 de risc es pot veure altament agreujada quan hi ha d\u00e8ficits funcionals de l\u2019articulaci\u00f3 de l\u2019espatlla. Estudis previs han exposat com una alteraci\u00f3 del rang de moviment i\/o la for\u00e7a de l\u2019articulaci\u00f3 de l\u2019espatlla pot ser un factor important vinculat a les lesions d\u2019aquesta regi\u00f3. De fet, alguns estudis (Ellenbecker, 1992<\/a>; Kibler et al., 1996<\/a>) han observat com en tenistes d\u2019alt nivell es produeixen diverses alteracions relacionades amb el rang de moviment i la for\u00e7a dels moviments de rotaci\u00f3 interna (RI) i externa (RE) del bra\u00e7 d\u2019empunyadura de la raqueta o bra\u00e7 dominant (BD). A la revisi\u00f3 de Pluim et al. (2006)<\/a>, 6 de 7 estudis mostraven una disminuci\u00f3 tant del rang de moviment en RI (RDM-RI) com del rang de moviment total (RDM-T) de la rotaci\u00f3 de l\u2019espatlla del BD, en comparaci\u00f3 amb el bra\u00e7 no dominant (BND). A m\u00e9s, Kibler et al. (1996) <\/a>van mostrar com les difer\u00e8ncies entre BD i BND en el rang de moviment s\u2019agreujaven amb els anys d\u2019experi\u00e8ncia en jugadors d\u2019alt nivell. Aquesta mateixa tend\u00e8ncia s\u2019ha observat en altres esports que impliquen accions de colpejament i llan\u00e7ament per sobre del cap, que mostren una elevada prevalen\u00e7a de la disminuci\u00f3 del RDM-RI i RDM-T del BD davant el BND (Hams et al., 2019<\/a>). A m\u00e9s, aquestes reduccions del RDM han estat utilitzades com a predictor de les lesions d\u2019espatlla (Corbi i Baiget, 2015<\/a>; Hams et al., 2019<\/a>). En relaci\u00f3 amb la for\u00e7a, a la revisi\u00f3 de Pluim et al. (2006)<\/a> es va mostrar que en 5 estudis (d\u2019un total de 7) la for\u00e7a de RI (F-RI) era m\u00e9s gran en el BD que en el BND. Aquest increment en la F-RI tamb\u00e9 va implicar una relaci\u00f3 de for\u00e7a inferior entre la RE i la RI (r\u00e0tio F-RE\/F-RI) del BD en comparaci\u00f3 amb el BND. S\u2019ha proposat que un increment de la F-RI no equilibrat amb la F-RE pot ser un factor de risc de lesi\u00f3, ja que la musculatura rotat\u00f2ria externa no estaria preparada per desaccelerar i estabilitzar l\u2019articulaci\u00f3 de l\u2019espatlla al final de les accions de colpejament de la pilota (Ellenbecker, 1992<\/a>). Aix\u00ed mateix, s\u2019ha estimat que una difer\u00e8ncia de for\u00e7a de rotaci\u00f3 entre extremitats d\u2019entre un 10 i un 15\u2006% pot suposar l\u2019increment del risc de lesi\u00f3 (Corbi i Baiget, 2015<\/a>). D\u2019aquesta manera, la pres\u00e8ncia d\u2019aquestes alteracions relacionades amb el rang de moviment o a la for\u00e7a en els moviments de rotaci\u00f3 de l\u2019espatlla podrien suposar un increment de la susceptibilitat de patir una lesi\u00f3 durant els colpejaments de tenis. Especialment, es podria produir una situaci\u00f3 de risc important quan ambd\u00f3s factors es presenten de manera combinada. Per exemple, esportistes que s\u00f3n capa\u00e7os de generar grans forces de RI no podrien frenar les acceleracions generades durant les accions de colpejament a causa de baixos nivells de for\u00e7a en la RE. Aix\u00f2 podria suposar que, durant la fase de desacceleraci\u00f3 del bra\u00e7 posterior al colpejament, la posici\u00f3 articular podria acostar-se perillosament o sobrepassar el RDM-RI m\u00e0xim de l\u2019articulaci\u00f3.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Arran de la problem\u00e0tica exposada i de les difer\u00e8ncies entre el BD i el BND trobades en el cas de tenistes d\u2019alt nivell, hi ha una creixent conscienciaci\u00f3 sobre la import\u00e0ncia de monitoritzar el rang de moviment i la for\u00e7a d\u2019ambd\u00f3s bra\u00e7os amb l\u2019objectiu de controlar i reduir el risc de lesi\u00f3. Tot i aix\u00ed, fora de l\u2019\u00e0mbit del tenis d\u2019alt nivell es desconeix l\u2019abast d\u2019aquesta problem\u00e0tica. M\u00e9s de 33.500 dones i homes adults juguen a tenis a nivell amateur amb llic\u00e8ncia federativa nom\u00e9s a Espanya (Real Federaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Tenis, 2021<\/a>) i inverteixen un gran nombre d\u2019hores setmanals en entrenaments i competicions. La base de jugadors de nivell amateur \u00e9s superior a la de jugadors d\u2019alt nivell i, a m\u00e9s, el tenis \u00e9s un esport practicat per persones adultes d\u2019edats diverses. Per tant, seria necessari estudiar si en jugadors de nivell amateur d\u2019edat adulta existeixen alteracions quant al rang de moviment i la for\u00e7a dels moviments de RI i RE en el bra\u00e7 dominant que poguessin predisposar aquesta poblaci\u00f3 a un risc de lesi\u00f3 d\u2019espatlla. Aix\u00ed, el present estudi va tenir com a objectius: (1) avaluar les difer\u00e8ncies en el rang de moviment de RI (RDM-RI), RE (RDM-RE) i total (RDM-T) entre l\u2019espatlla del BD i la del BND en tenistes adults amateurs; i (2) comparar la for\u00e7a de RI (F-RI), RE (F-RE) i la r\u00e0tio F-RE\/F-RI de l\u2019espatlla del BD i la del BND en tenistes adults de nivell amateur.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e8tode<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

A l\u2019estudi van participar-hi un total de 13 tenistes (sexe biol\u00f2gic: 12 mascul\u00ed, 1 femen\u00ed; edat: 32 \u00b1 10.8 anys; al\u00e7ada: 1.81 \u00b1 0.1 m; pes: 77.9 \u00b1 10.1 kg; bra\u00e7 dominant: 11 dretans, 2 esquerrans; edat inici de la pr\u00e0ctica del tenis: 6.8 \u00b1 2.5 anys; hores setmanals: 7.6 \u00b1 2.5 h\/set). Els requisits de participaci\u00f3 en l\u2019estudi van ser: (1) tenir una edat igual o superior a 18 anys, (2) haver comen\u00e7at la pr\u00e0ctica i l\u2019entrenament quasi diari del tenis des de la inf\u00e0ncia (5-12 anys), (3) practicar el tenis entre 3 i 15 hores setmanals, i (4) presentar abs\u00e8ncia de lesi\u00f3 i\/o mol\u00e8sties a l\u2019articulaci\u00f3 de l\u2019espatlla durant els \u00faltims 6 mesos. L\u2019estudi va ser dut a terme d\u2019acord amb la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki. Tots els participants van donar el seu consentiment escrit per a la participaci\u00f3 en aquest estudi despr\u00e9s de rebre una explicaci\u00f3 detallada dels procediments. L\u2019estudi va ser aprovat pel Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica d\u2019Investigacions Cl\u00edniques de l\u2019Administraci\u00f3 Esportiva de Catalunya (031-CEICGC-2022).<\/p>\n\n\n\n

Procediment <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

A l\u2019inici de la sessi\u00f3 de valoraci\u00f3, els participants van emplenar un q\u00fcestionari amb informaci\u00f3 relativa a dades personals, historial ten\u00edstic i historial de salut d\u2019espatlla. Aquest q\u00fcestionari va ser utilitzat en la valoraci\u00f3 dels criteris d\u2019inclusi\u00f3 de l\u2019estudi. A continuaci\u00f3, els participants van fer dos tests diferents: en primer lloc un test de valoraci\u00f3 del rang de moviment passiu (RDM) i, en segon lloc, un test de valoraci\u00f3 de la for\u00e7a isom\u00e8trica m\u00e0xima (F), ambd\u00f3s tests aplicats en els moviments de rotaci\u00f3 interna (RI) i externa (RE) de l\u2019espatlla. Pr\u00e8viament a l\u2019inici dels dos tests, tots els participants van fer un escalfament consistent en: (1) dues s\u00e8ries de 12 repeticions de RI i RE de l\u2019espatlla amb gomes de resist\u00e8ncia mitjana, amb l’espatlla posicionada en una abducci\u00f3 de 90\u00b0 i el colze flexionat a 90\u00b0; i (2) estiraments passius subm\u00e0xims dels moviments de RI i RE, seguint el mateix protocol d\u2019execuci\u00f3 que s\u2019utilitzaria per al test de rang de moviment. Aquesta segona part de l\u2019escalfament, a m\u00e9s, serviria com a familiaritzaci\u00f3 del test de rang de moviment passiu.<\/p>\n\n\n\n

Test de valoraci\u00f3 del rang de moviment passiu<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest test va ser el de mesurar el RDM-RI i el RDM-RE de l\u2019articulaci\u00f3 de l\u2019espatlla. Per a l\u2019execuci\u00f3 del test, els participants es col\u00b7locaven estirats en una llitera en posici\u00f3 de dec\u00fabit sup\u00ed, amb l\u2019espatlla posicionada a 90\u00b0 d\u2019abducci\u00f3, el colze a 90\u00b0 de flexi\u00f3 i en posici\u00f3 neutra de rotaci\u00f3 (avantbra\u00e7 perpendicular a la llitera) (Moreno-P\u00e9rez et al., 2015<\/a>) (Figura 1-A). L\u2019avantbra\u00e7 havia de sobresortir lateralment de la llitera per permetre realitzar el m\u00e0xim RDM-RI i RDM-RE de l\u2019articulaci\u00f3 escapulohumeral. Es va utilitzar aquesta posici\u00f3 ja que \u00e9s la posici\u00f3 que m\u00e9s similituds presenta amb el moviment del servei per a l\u2019execuci\u00f3 dels tests de RDM (Kibler et al., 1996<\/a>). Durant l\u2019execuci\u00f3 del test, un investigador empenyia lentament la part distal de l\u2019avantbra\u00e7 del participant fins arribar al m\u00e0xim RDM de RI o RE (Figura 1-B, Figura 1-C). Amb l\u2019altra m\u00e0, el mateix investigador subjectava l\u2019espatlla del participant per evitar possibles moviments compensatoris de la regi\u00f3 escapulotor\u00e0cica. El punt de m\u00e0xima rotaci\u00f3 es va considerar el punt on el participant expressava verbalment que ja no podia seguir amb el moviment passiu. Es van dur a terme dos intents del test per cada bra\u00e7 i sentit de la rotaci\u00f3 (RI o RE). Cada intent va ser enregistrat a trav\u00e9s d\u2019una c\u00e0mera de v\u00eddeo digital (Casio Exilim High Speed EX-FH25) col\u00b7locada a l\u2019altura de la llitera, perpendicular al pla del moviment i a una dist\u00e0ncia de 5 metres del participant. La freq\u00fc\u00e8ncia de filmaci\u00f3 de la c\u00e0mera es va fixar en 60 Hz. \u00a0<\/p>\n\n\n\n

Test de valoraci\u00f3 de la for\u00e7a isom\u00e8trica m\u00e0xima<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest test va ser el de valorar la for\u00e7a isom\u00e8trica m\u00e0xima volunt\u00e0ria (F) en els moviments de RI i RE de l\u2019articulaci\u00f3 escapulohumeral. Per a l\u2019obtenci\u00f3 de la F-RI i F-RE d\u2019espatlla es va utilitzar un dinam\u00f2metre de m\u00e0 (Nicholas Manual Muscle Tester by Lafayette Instrument Company, Model 01160) que proporcionava valors de for\u00e7a en quilograms (kg). Per a l\u2019execuci\u00f3 d\u2019aquest test, els participants van ser col\u00b7locats a sobre d\u2019una llitera en la mateixa posici\u00f3 de partida descrita anteriorment pel test de valoraci\u00f3 del RDM (Figura 1-D). La posici\u00f3 de partida permetia eliminar els efectes de la gravetat i posar els m\u00fasculs testats en la meitat dels seus rangs de moviment (Amundsen, 1990<\/a>). Va ser necess\u00e0ria l\u2019actuaci\u00f3 de dos investigadors per a la realitzaci\u00f3 d\u2019aquest test. Un investigador subjectava l\u2019espatlla del participant per evitar possibles compensacions. L\u2019altre investigador posicionava el dinam\u00f2metre de m\u00e0 a 2 cm en direcci\u00f3 medial de l’ap\u00f2fisi estiloide del c\u00fabit en la part dorsal de l’avantbra\u00e7 del participant per mesurar la F-RE i en la mateixa localitzaci\u00f3 per\u00f2 en la part ventral per mesurar la F-RI. El dinam\u00f2metre va ser subjectat de tal manera que no es produ\u00eds cap moviment del bra\u00e7 del participant (i. e., impedint el moviment de RI o RE) (Cools et al., 2014<\/a>, 2016<\/a>; Riemann et al., 2010<\/a>). Es van dur a terme dos intents del test per cada bra\u00e7 i sentit de la rotaci\u00f3 (RI o RE). Per a cada intent, el participant era encoratjat a exercir la m\u00e0xima for\u00e7a isom\u00e8trica volunt\u00e0ria de RI o RE contra el dinam\u00f2metre durant un temps de 5 segons (Amundsen, 1990<\/a>). Es va demanar als participants que assolissin la for\u00e7a isom\u00e8trica m\u00e0xima volunt\u00e0ria de manera progressiva i es va permetre un descans de 30 segons entre intents. Al final de cada intent es va registrar el valor m\u00e0xim de for\u00e7a isom\u00e8trica (kg) assolit.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Exemple gr\u00e0fic de la posici\u00f3 inicial (A), posici\u00f3 en rotaci\u00f3 interna (B) i posici\u00f3 en rotaci\u00f3 externa (C) per a la realitzaci\u00f3 del test de rang de moviment. La posici\u00f3 inicial va ser, tamb\u00e9, la posici\u00f3 utilitzada pel test de valoraci\u00f3 de la for\u00e7a isom\u00e8trica m\u00e0xima, en la qual un experimentador manipulava el dinam\u00f2metre manual mentre un altre fixava l\u2019espatlla de la persona participant (D).<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Tractament de les dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van obtenir els angles de RDM-RI i RDM-RE a partir del processament de les filmacions obtingudes durant el test de valoraci\u00f3 del RDM mitjan\u00e7ant el programa Kinovea v0.8.15 (Puig-Div\u00ed et al., 2019<\/a>). El RDM de cada intent es va definir com l\u2019angle absolut format entre el vector lineal perpendicular a la llitera i el vector definit entre els punts anat\u00f2mics ap\u00f2fisi estiloide (punt m\u00f2bil) i l\u2019ol\u00e8cran (punt fix). El RDM-T va ser definit com la suma dels angles RDM-RI i RDM-RE (Gillet et al., 2017<\/a>). Per cada bra\u00e7 es va calcular el valor mitj\u00e0 de cada variable amb els valors obtinguts dels dos intents (Coupp\u00e9 et al., 2012<\/a>; Gillet et al., 2017<\/a>; Moreno-P\u00e9rez et al., 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb les dades del test de valoraci\u00f3 de for\u00e7a isom\u00e8trica m\u00e0xima, es van definir com a F-RI i F-RE els valors de for\u00e7a m\u00e0xims registrats en cada intent. Es van transformar tots els valors de for\u00e7a a newtons (N). A continuaci\u00f3, es va calcular per cada bra\u00e7 el valor mitj\u00e0 de cada variable a partir dels valors obtinguts als dos intents del test (Coupp\u00e9 et al., 2012<\/a>). Finalment, a partir d’aquests valors mitjans es va calcular la r\u00e0tio F-RE\/F-RI de cada bra\u00e7 (Cools et al., 2016<\/a>; Riemann et al., 2010<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va comprovar si les dades presentaven una distribuci\u00f3 normal mitjan\u00e7ant la prova de normalitat de Shapiro-Wilk. Es van comparar els valors de rang de moviment (RDM-RI, RDM-RE i RDM-T) del bra\u00e7 dominant (BD) i del bra\u00e7 no dominant (BND) a trav\u00e9s d\u2019una prova de t de Student (T-test) de mostres aparellades. Aix\u00ed mateix, les variables de for\u00e7a isom\u00e8trica m\u00e0xima (F-RI, F-RE i F-RE\/F-RI) d\u2019ambd\u00f3s bra\u00e7os tamb\u00e9 van ser comparades a trav\u00e9s d\u2019un T-test de mostres aparellades. La significaci\u00f3 estad\u00edstica es va establir en p<\/em> \u2264 .050 per a totes les an\u00e0lisis. La mida de l\u2019efecte dels diferents tests va ser expressada amb la d de Cohen (1988)<\/a> i amb la interpretaci\u00f3 seg\u00fcent: de 0.2 a 0.5, efecte petit; de 0.5 a 0.8, efecte mitj\u00e0; i m\u00e9s de 0.8, efecte gran. \u00a0<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb el primer objectiu de l\u2019estudi, es va dur a terme la comparaci\u00f3 del rang de moviment (RDM) de rotaci\u00f3 interna (RI) i rotaci\u00f3 externa (RE) dels dos bra\u00e7os (dominant: BD; no dominant: BND) (Taula 1). Els resultats del T-test de mostres aparellades van mostrar difer\u00e8ncies significatives entre el BD i el BND quant al RDM-RI, on el BND presentava un rang de moviment m\u00e9s gran en comparaci\u00f3 amb el BD (23.73\u2006%) (Figura 2). Aix\u00ed mateix, tamb\u00e9 es van observar valors significativament superiors de RDM-T en el cas del BND (8.32\u2006%). No es van observar difer\u00e8ncies significatives en la comparaci\u00f3 del RDM-RE, indicant RDM similars entre els dos bra\u00e7os. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Estad\u00edstica descriptiva del rang de moviment i de la for\u00e7a isom\u00e8trica m\u00e0xima i resultats de la comparaci\u00f3 bilateral mitjan\u00e7ant T-test de mostres aparellades.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Comparaci\u00f3 bilateral del rang de moviment de rotaci\u00f3 interna, rotaci\u00f3 externa i rang de moviment total. BD = bra\u00e7 dominant; BND = bra\u00e7 no dominant; RDM = rang de moviment; RI = rotaci\u00f3 interna; RE = rotaci\u00f3 externa; T = total; * indica difer\u00e8ncies significatives.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Comparaci\u00f3 bilateral de la for\u00e7a isom\u00e8trica m\u00e0xima de rotaci\u00f3 interna, rotaci\u00f3 externa i r\u00e0tio F-RE\/F-RI. BD = bra\u00e7 dominant; BND = bra\u00e7 no dominant; F = for\u00e7a isom\u00e8trica m\u00e0xima; RI = rotaci\u00f3 interna; RE = rotaci\u00f3 externa; * indica difer\u00e8ncies significatives.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Pel que fa al segon objectiu, es va dur a terme la comparaci\u00f3 de la for\u00e7a isom\u00e8trica m\u00e0xima d\u2019ambd\u00f3s bra\u00e7os (Taula 1). Els resultats del T-test van mostrar una F-RI significativament superior del BD en comparaci\u00f3 amb el BND (9.67\u2006%) (Figura 3). No es van trobar difer\u00e8ncies significatives per a cap de les altres variables de la for\u00e7a isom\u00e8trica m\u00e0xima. <\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En el tenis, l\u2019espatlla \u00e9s una de les zones que presenten una incid\u00e8ncia m\u00e9s gran de lesi\u00f3 per sobre\u00fas. Aquestes lesions podrien estar relacionades amb alteracions en l\u2019amplitud de moviment i for\u00e7a de la musculatura rotat\u00f2ria interna (RI) i externa (RE) de l\u2019articulaci\u00f3 (Renstrom i Johnson, 1985<\/a>). L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser avaluar possibles trastorns en el rang de moviment (RDM) i for\u00e7a isom\u00e8trica m\u00e0xima (F) en els moviments de RI i RE de les espatlles en tenistes amateurs d\u2019edat adulta. Per dur a terme aquests objectius es va dur a terme la comparaci\u00f3 del bra\u00e7 d\u2019empunyadura de la raqueta o bra\u00e7 dominant (BD) i el bra\u00e7 no dominant (BND).<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb el RDM es va trobar que el BD presentava un RDM-RI i un RDM-T inferiors en comparaci\u00f3 amb el BND. En canvi, no es van observar difer\u00e8ncies a nivell del RDM-RE, fet que podria indicar que les difer\u00e8ncies trobades en el RDM-T deriven principalment d\u2019una reducci\u00f3 del RDM-RI. Aquesta situaci\u00f3 coincideix amb la presentada en altres estudis on tamb\u00e9 es mostraven reduccions en el RDM-RI i el RDM-T (Ellenbecker, 1992<\/a>; Ellenbecker et al., 1996<\/a>; Pluim et al., 2006<\/a>). El RDM-RI inferior trobat en el present estudi podria ser una resposta a la relativa avan\u00e7ada edat i anys de pr\u00e0ctica de l\u2019esport dels nostres participants (Kibler et al., 1996<\/a>; Moreno-P\u00e9rez et al., 2015<\/a>). Per contra, en el present estudi es va observar un RDM-RE similar entre les dues extremitats. Aquest resultat contrasta amb els d\u2019estudis previs, que van mostrar un RDM-RE superior en el BD de jugadors d\u2019alt nivell de diferents edats (Ellenbecker et al., 1996<\/a>; Kibler et al., 1996<\/a>; Moreno-P\u00e9rez et al., 2015<\/a>). Es creu que l\u2019increment del RDM-RE pot afavorir el rendiment en accions de colpejament o llan\u00e7ament per sobre del cap, ja que permet incrementar el recorregut angular d\u2019aquestes habilitats, ampliant aix\u00ed el temps d\u2019acceleraci\u00f3 de l\u2019extremitat i facilitant, per tant, l\u2019assoliment de velocitats m\u00e9s grans al final del colpejament o llan\u00e7ament (Hams et al., 2019<\/a>). El fet de ser una adaptaci\u00f3 vinculada al rendiment del gest de colpejament i la falta de difer\u00e8ncies en esportistes adults amateurs podria suposar que les adaptacions en RDM-RE s\u00f3n espec\u00edfiques de jugadors d\u2019alt nivell. \u00a0<\/p>\n\n\n\n

Aquestes troballes en relaci\u00f3 amb el RDM podrien ser rellevants per a la prevenci\u00f3 de lesions en jugadors de tenis de nivell amateur. Les difer\u00e8ncies de rang de moviment entre BD i BND s\u2019acostumen a caracteritzar com a possibles indicadores de risc de lesi\u00f3 de l\u2019articulaci\u00f3 de l\u2019espatlla (Pluim et al., 2006<\/a>). Tot i que no hi ha un consens quant a valors normatius del RDM en tenistes, sembla recomanable una asimetria entre BD i BND inferior a 18\u00b0 pel que fa al RDM-RI i no superior a 5\u00b0 en el RDM-T (Cools et al., 2015<\/a>; Wilk et al., 2011<\/a>). Agafant de refer\u00e8ncia aquests valors, el perfil de jugador amateur caracteritzat en el present estudi podria presentar cert risc a la lesi\u00f3 d\u2019espatlla at\u00e8s que es presenten difer\u00e8ncies bilaterals del RDM-RI (23.74\u2006%) i del RDM-T (8.32\u2006%) superiors als llindars considerats segurs. Malgrat aquesta situaci\u00f3, el fet que un requisit per a la participaci\u00f3 en aquest estudi fos no presentar mol\u00e8sties ni lesions a l\u2019articulaci\u00f3 de l\u2019espatlla limita la possibilitat d\u2019establir una relaci\u00f3 entre les alteracions del RDM i la lesi\u00f3. Aix\u00ed mateix, la manca d\u2019uns valors normatius consensuats quant al RDM, tant en tenistes sans com lesionats, limita la interpretaci\u00f3 dels resultats del present estudi. S\u00f3n necessaris m\u00e9s estudis que explorin la relaci\u00f3 entre les alteracions del RDM i la lesi\u00f3 de l\u2019articulaci\u00f3 de l\u2019espatlla en tenis, especialment en tenistes de nivell amateur.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

En la comparaci\u00f3 dels valors de for\u00e7a isom\u00e8trica m\u00e0xima, es van observar valors m\u00e9s elevats de F-RI del BD en comparaci\u00f3 amb el BND. Aquests resultats concorden amb els resultats exposats a la revisi\u00f3 de Pluim et al. (2006)<\/a> on, en la majoria dels estudis analitzats, els tenistes presentaven una F-RI m\u00e9s gran en el BD davant del BND. D\u2019altra banda, en el present estudi no es van observar difer\u00e8ncies ni en la F-RE ni en la r\u00e0tio F-RE\/F-RI entre el BD i el BND. Tot i que els resultats van indicar que hi havia una difer\u00e8ncia entre bra\u00e7os quant a la F-RI, la resta de par\u00e0metres de for\u00e7a presentaven valors similar entre extremitats. Pluim et al. (2006)<\/a> van mostrar que els valors m\u00e9s alts de F-RI en el BD tamb\u00e9 van contribuir a una reducci\u00f3 dels valors de la relaci\u00f3 F-RE\/F-RI. A m\u00e9s, aquesta situaci\u00f3 ha estat relacionada amb l\u2019aparici\u00f3 de dolor a l\u2019articulaci\u00f3 de l\u2019espatlla i s\u2019ha relacionat amb la probabilitat de lesi\u00f3 (Gillet et al., 2018<\/a>; Hams et al., 2019<\/a>). Aix\u00ed, malgrat l\u2019increment de F-RI en el BD, l\u2019abs\u00e8ncia de difer\u00e8ncies en la F-RE i en la r\u00e0tio F-RE\/F-RI fa pensar que els participants del present estudi podrien trobar-se en una situaci\u00f3 de relativa seguretat davant d\u2019una possible lesi\u00f3 d\u2019espatlla pel que fa als factors de risc relatius a la for\u00e7a. Per exemple, els tenistes d\u2019aquest estudi es trobarien dins del rang aconsellat en la r\u00e0tio de F-RE\/F-RI (entre 0.75 i 1) proposat en publicacions pr\u00e8vies (Cools et al., 2016<\/a>). L\u2019abs\u00e8ncia de difer\u00e8ncies en la r\u00e0tio F-RE\/F-RI en el present estudi en comparaci\u00f3 amb publicacions pr\u00e8vies (Pluim et al., 2006<\/a>) podria ser explicada per l\u2019abs\u00e8ncia de difer\u00e8ncies en la F-RE i una difer\u00e8ncia inferior en la F-RI entre bra\u00e7os. Per tant, podr\u00edem pensar que, de manera semblant al que ha succe\u00eft en el cas del RDM-RE, les difer\u00e8ncies en F-RE i de la r\u00e0tio F-RE\/F-RI podrien ser espec\u00edfiques de jugadors d\u2019alt nivell, amb r\u00e8gims d\u2019entrenament de m\u00e9s c\u00e0rrega (volum i intensitat de joc\/entrenament) que els jugadors amateur. S\u00f3n necessaris m\u00e9s estudis per determinar la vulnerabilitat del perfil del jugador de tenis amateur en relaci\u00f3 amb la for\u00e7a de l\u2019articulaci\u00f3 de l\u2019espatlla. L\u2019\u00fas de mostres m\u00e9s grans, altres condicions de valoraci\u00f3 de la for\u00e7a m\u00e0xima (p. e., exc\u00e8ntrica o conc\u00e8ntrica) i la inclusi\u00f3 de participants amb un historial de lesi\u00f3 i\/o mol\u00e8stia a l\u2019articulaci\u00f3 podrien ajudar a aprofundir el nostre coneixement entorn a aquesta poblaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En el present estudi efectuat en tenistes adults i de nivell amateur es va observar menys amplitud de moviment en rotaci\u00f3 interna i en l\u2019amplitud de moviment total del bra\u00e7 dominant en comparaci\u00f3 amb el bra\u00e7 no dominant. Aix\u00ed mateix, es va observar m\u00e9s for\u00e7a isom\u00e8trica m\u00e0xima de rotaci\u00f3 interna del bra\u00e7 dominant en comparaci\u00f3 amb el bra\u00e7 no dominant. Aquests resultats, especialment en relaci\u00f3 amb l\u2019amplitud de moviment, suggereixen que els tenistes adults de nivell amateur podrien presentar predisposici\u00f3 a una lesi\u00f3 d\u2019espatlla en el bra\u00e7 dominant.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum En tenistes professionals s\u2019han observat valors inferiors de rang de moviment de rotaci\u00f3 interna (RDM-RI) de l\u2019espatlla i de la r\u00e0tio de for\u00e7a de rotaci\u00f3 externa\/interna (F-RE\/F-RI) del bra\u00e7 dominant (empunyadura raqueta) en comparaci\u00f3 amb el no dominant. Es considera que aquestes adaptacions podrien incrementar el risc de lesi\u00f3 de l\u2019espatlla. Es coneix poc […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":1,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[52],"tags":[10631,6328,10630,10628,10629,4244],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>"]},"tags":{"linked":["adults<\/a>","articulaci\u00f3 escapulohumeral<\/a>","rotaci\u00f3 externa<\/a>","rotaci\u00f3 interna<\/a>","tenis<\/a>","valoraci\u00f3 funcional<\/a>"],"unlinked":["adults<\/span>","articulaci\u00f3 escapulohumeral<\/span>","rotaci\u00f3 externa<\/span>","rotaci\u00f3 interna<\/span>","tenis<\/span>","valoraci\u00f3 funcional<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 anys ago","modified":"Updated 3 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 juny 2023","modified":"Updated on 3 octubre 2023"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 juny 2023 18:23","modified":"Updated on 3 octubre 2023 12:38"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60179\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=60179"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60179\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":61714,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60179\/revisions\/61714\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=60179"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=60179"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=60179"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}