{"id":60173,"date":"2023-06-30T18:19:29","date_gmt":"2023-06-30T18:19:29","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/comparativa-de-los-goles-marcados-a-balon-parado-durante-la-eurocopa-y-la-copa-america-2021\/"},"modified":"2024-02-11T12:15:19","modified_gmt":"2024-02-11T12:15:19","slug":"comparativa-dels-gols-marcats-a-pilota-aturada-durant-leurocopa-i-la-copa-america-2021","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/comparativa-dels-gols-marcats-a-pilota-aturada-durant-leurocopa-i-la-copa-america-2021\/","title":{"rendered":"Comparativa dels gols marcats a pilota aturada durant l\u2019Eurocopa i la Copa Am\u00e8rica 2021"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi tenia per objectiu establir una comparaci\u00f3 entre els gols marcats a pilota aturada (c\u00f3rners, tirs lliures directes i indirectes) en les competicions europees i sud-americanes (EURO 2021 – COPA 2021), celebrades en el mateix per\u00edode. Per a aix\u00f2, es van analitzar tots els gols (22 i 17, respectivament) i es van recollir variables relacionades amb les diferents fases de l\u2019acci\u00f3: inici (peu del xutador, minut, \u00e0rea d\u2019inici), desenvolupament (marcatge, traject\u00f2ria de la pilota, nombre d\u2019atacants o defenses) i final (altura de la passada anterior, nombre de passades o contactes abans del gol). Es va determinar el kappa de Cohen i el coeficient de correlaci\u00f3 intraclasse entre dos observadors, i es va fer una an\u00e0lisi mitjan\u00e7ant khi quadrat i U de Mann Whitney. Els resultats no van mostrar difer\u00e8ncies significatives, excepte en l\u2019altura de la passada (amb un nombre superior a l\u2019esperat en la passada mitjan i en la COPA) i en la confederaci\u00f3 del club al qual pertanyia el golejador (la majoria dels jugadors que van marcar pertanyien a la UEFA en l\u2019EURO i a la CONCACAF en la COPA). Aquests resultats podrien suggerir una influ\u00e8ncia europea en les jugades a pilota aturada a causa dels recents \u00e8xits en competicions internacionals i podrien ser \u00fatils perqu\u00e8 els entrenadors i analistes ampli\u00efn la informaci\u00f3 sobre els rivals.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> an\u00e0lisi del rendiment<\/span>, an\u00e0lisi del rendiment<\/span>, campionat internacional<\/span>, c\u00f3rners<\/span>, resultat<\/span>, tirs lliures<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les jugades a pilota aturada tenen una clara import\u00e0ncia en el desenvolupament del futbol en els \u00faltims anys com una de les tend\u00e8ncies que tenen en compte els analistes de rendiment dels equips (Sarmento et al., 2018<\/a>). Els comportaments tecnicot\u00e0ctics relacionats amb algunes de les categories pertanyents a aquesta variable han evolucionat a trav\u00e9s de difer\u00e8ncies en la import\u00e0ncia de cada variable en les diferents edicions que es juguen, com el tipus d\u2019organitzaci\u00f3 ofensiva, la transcend\u00e8ncia o el nombre d\u2019atacants que participen en la jugada (Maneiro et al., 2021<\/a>). A les publicacions actuals, els estudis s\u2019han centrat a analitzar diferents competicions per aclarir diferents q\u00fcestions, com quin tipus de defensa presentava resultats m\u00e9s favorables o si l\u2019efic\u00e0cia de les accions augmentava en aconseguir que entressin en contacte amb la pilota m\u00e9s jugadors de l\u2019equip, o b\u00e9 a trav\u00e9s de la traject\u00f2ria de la pilota (Casal et al., 2015<\/a>; Kubayi i Larkin, 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Les jugades a pilota aturada s\u00f3n bastant habituals en el terreny de joc; no en va, consumeixen al voltant del 38 % del temps del partit (Siegle i Lames, 2012<\/a>). Diversos estudis estimen que entre el 30 i el 40 % dels gols marcats pels equips procedeixen de jugades a pilota aturada (Casal et al., 2015<\/a>; Kubayi, 2020<\/a>). Gonz\u00e1lez-Rodenas et al. (2020<\/a>) assenyalen que el 24.1 % dels gols de la UEFA Champions League en la temporada 2016-2017 es van marcar a pilota aturada, i destaquen que les accions tecnicot\u00e0ctiques que acaben en gol i les seves caracter\u00edstiques espacials estan relacionades amb el tipus de defensa que utilitza l\u2019equip contrari, per la qual cosa autors com Rumpf et al. (2017) <\/a>n\u2019enalteixen la rellev\u00e0ncia. La mitjana de c\u00f3rners per partit se situa entre 10 i 11 (Sainz de Baranda et al., 2011<\/a>) i, malgrat la baixa efic\u00e0cia que tenen (2.2 % segons Casal et al. [2015]<\/a>; 3.6 % a Lee i Mills [2021]<\/a>), aquest tipus d\u2019accions poden ser decisives per al resultat del partit (Casal et al., 2015<\/a>; Maneiro Dios et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Quant als tirs lliures, L\u00f3pez-Garc\u00eda et al. (2018)<\/a> van observar una mitjana de 31.42 tirs lliures per partit. Encara que els tirs lliures van tenir una efic\u00e0cia baixa similar a la dels c\u00f3rners (3.1 %), aquestes accions, el nombre d\u2019atacants implicats, el centre i l\u2019organitzaci\u00f3 ofensiva podrien ser indicadors importants per millorar la mitjana de gols. Link et al. (2016) <\/a>van valorar la densitat, el tipus de barrera, la dist\u00e0ncia i el nombre de jugadors com a variables importants molt dependents de l\u2019espai, mentre que van destacar la centralitat i la proximitat a la porteria com a factors que incrementaven aquestes variables. Quant a l\u2019organitzaci\u00f3 defensiva en aquestes accions, es va comprovar que els equips que defensaven els c\u00f3rners utilitzant el marcatge zonal encaixaven m\u00e9s gols en comparaci\u00f3 amb un model combinat i que, col\u00b7locant un defensa a cada un dels pals, els equips defensors no encaixaven cap gol.<\/p>\n\n\n\n

A causa de la seva import\u00e0ncia, s\u2019han dut a terme diferents estudis tant en competicions nacionals com internacionals. Aquest tipus d\u2019accions no nom\u00e9s s\u2019ha estudiat en el futbol mascul\u00ed, sin\u00f3 tamb\u00e9 en el femen\u00ed, la qual cosa demostra que s\u00f3n crucials per guanyar o empatar partits i que les execucions s\u00f3n similars (Maneiro Dios et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Encara que es tracta d\u2019un camp \u00e0mpliament estudiat, \u00e9s poc freq\u00fcent trobar comparacions entre competicions internacionals a la bibliografia publicada. Els estudis centrats en aquesta comparaci\u00f3 constaten que les xarxes de passades abans de marcar un gol s\u00f3n similars en tots dos continents (McLean et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per aquesta ra\u00f3, i per establir una l\u00ednia de recerca comparativa entre aquestes dues competicions, hem aprofitat la simultane\u00eftat del desenvolupament de les competicions per analitzar si existeixen diferents patrons o associacions en els gols anotats a pilota aturada entre una competici\u00f3 internacional europea (EURO 2021) i una de sud-americana (COPA 2021), proposant aix\u00ed una nova l\u00ednia de recerca.<\/p>\n\n\n\n

Materials i m\u00e8todes<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Mostra<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per a l\u2019an\u00e0lisi d\u2019aquestes accions, es van recopilar tots els gols marcats de tir lliure directe, tir lliure indirecte i c\u00f3rner en les fases finals de les competicions EURO 2021 i COPA, amb un total de 22 i 17 gols marcats, respectivament. En total, es van veure 51 partits de l\u2019EURO 2021 i 39 de la COPA. Totes dues competicions es van celebrar entre l\u201911 de juny i l\u201911 i el 10 de juliol de 2021, respectivament. Es van excloure d\u2019aquest estudi els llan\u00e7aments de penal, els serveis de centre i els serveis de banda, ja que l\u2019estructura \u00e9s similar per als llan\u00e7aments directes, indirectes i de c\u00f3rner; en els llan\u00e7aments de penal no hi ha defensa i el percentatge de gols de serveis de porteria i serveis de banda \u00e9s baix, malgrat que es produeixin amb freq\u00fc\u00e8ncia (Siegle i Lames, 2012<\/a>; Stone et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Procediment <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les jugades a pilota aturada es van analitzar mitjan\u00e7ant observaci\u00f3 sistem\u00e0tica segons Lames (1994)<\/a> i Singer i Willimczik (2002)<\/a>. Dos professionals de les ci\u00e8ncies de l\u2019esport amb m\u00e9s de deu anys d\u2019experi\u00e8ncia en l\u2019\u00e0mbit van supervisar l\u2019enregistrament, van visualitzar totes les accions i van rebre formaci\u00f3 per proporcionar un registre de dades prec\u00eds i fiable.<\/p>\n\n\n\n

Encara que l\u2019an\u00e0lisi d\u2019aquestes accions es va dur a terme de manera independent, es van celebrar un total de quatre reunions per definir les variables i aclarir cada situaci\u00f3. Amb aquesta finalitat, es va utilitzar menys del 15 % de la mostra en les reunions.<\/p>\n\n\n\n

Variables  <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per determinar les variables, es van tenir en compte diversos estudis (Sainz de Baranda et al., 2005<\/a>; Di Salvo et al., el 2007<\/a>; Sainz de Baranda et al., 2011<\/a>; Casal et al., 2015<\/a>; Link et al., 2016<\/a>; Fern\u00e1ndez-Herm\u00f3genes et al., 2017<\/a>; Beare i Stone, 2019<\/a>; Kubayi i Larkin, 2019<\/a>; Wang i Qin, 2020<\/a>; Lee i Mills, 2021<\/a>; Maneiro et al., 2021<\/a>). S\u2019havien pres i adaptat les utilitzades anteriorment en diversos estudis sobre les jugades a pilota aturada, i s\u2019hi van afegir altres indicadors utilitzats per als patrons de joc i l\u2019estudi dels marcadors en competicions internacionals i nacionals. Les variables categ\u00f2riques figuren a la Taula 1.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Descripci\u00f3 i categoritzaci\u00f3 de les variables nominals utilitzades per a l\u2019estudi.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La Taula 2 presenta la definici\u00f3 de les variables num\u00e8riques que s\u2019han recollit per al present estudi.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Descripci\u00f3 de les variables num\u00e8riques utilitzades en l\u2019estudi.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Plantilles d\u2019observaci\u00f3 de la zona d\u2019inici, la zona de finalitzaci\u00f3 i la posici\u00f3 del porter quan es llan\u00e7a el tir lliure o el c\u00f3rner des de la zona esquerra i dreta. Adaptat de Beare i Stone, 2019; Lee i Mills, 2021; Wang i Qin, 2020<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
La Figura 2, presa de Sainz de Baranda et al. (2005), il\u00b7lustra les diferents zones de registre d\u2019un tir a porteria. La Figura 3, basada en Fernandez-Herm\u00f3genes et al. (2017), correspon als criteris d\u2019utilitzaci\u00f3 de zones segons la lateralitat de les zones d\u2019acci\u00f3 i de gol.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

A fi d\u2019establir criteris comuns per a les zones, es va aplicar una categoritzaci\u00f3 modificada d\u2019estudis anteriors (Beare i Stone, 2019<\/a>; Lee i Mills, 2021<\/a>; Wang i Qin, 2020<\/a>). El registre es va utilitzar per a la zona dreta o esquerra segons el cas del llan\u00e7ament al voltant de la zona central; aix\u00ed mateix, es van emprar com a refer\u00e8ncies el punt de penal i el punt central del camp (Ard\u00e1 et al., 2014<\/a>), tal com es mostra a la Figura 3.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Igual que en l\u2019an\u00e0lisi, la metodologia aplicada en aquest estudi va ser similar a la de Gonz\u00e1lez-Garc\u00eda et al. (2016)<\/a>. Es va utilitzar el coeficient kappa de Cohen (k<\/em>) per determinar el grau de coincid\u00e8ncia entre els observadors en variables nominals o categ\u00f2riques, i es van emprar els criteris seg\u00fcents per determinar la interpretaci\u00f3: 0-.2: Coincid\u00e8ncia deficient; .21-.40: Coincid\u00e8ncia lleugera; .41-.60: Coincid\u00e8ncia moderada; .61-.80: Coincid\u00e8ncia bona; .81-1: Coincid\u00e8ncia molt bona (Altman, 1991<\/a>). Aquestes variables s\u2019expressen utilitzant la freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019observaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Per a les variables cont\u00ednues, expressades com a mitjana i desviaci\u00f3 t\u00edpica (M \u00b1 DT), es va calcular l\u2019error t\u00edpic normalitzat, el coeficient de correlaci\u00f3 intraclasse (CCI) i la r de Pearson utilitzant el full de c\u00e0lcul de Hopkins (2015)<\/a>. Per classificar el CCI, es van seguir els criteris establerts per Koo i Li (2016)<\/a>; <.5 Fiabilitat deficient; .5-.75 Fiabilitat moderada; .75-.9 Bona fiabilitat; >.9 Fiabilitat excel\u00b7lent.<\/p>\n\n\n\n

A la Taula 3 es mostren els valors del kappa de Cohen i del CCI.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Kappa de Cohen i CCI per a totes les variables<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La distribuci\u00f3 normal de les variables es va comprovar mitjan\u00e7ant la prova de Shapiro-Wilk. Es va utilitzar la prova de la U de Mann-Whitney per comparar variables num\u00e8riques com ara els segons, el nombre de jugadors participants, els tocs, la barrera i el nombre de passades de la competici\u00f3. Paral\u00b7lelament, es va observar la relaci\u00f3 entre les diferents variables nominals i la competici\u00f3 mitjan\u00e7ant la prova de khi quadrat de Pearson, amb la prova exacta de Fisher.<\/p>\n\n\n\n

Per calcular la mida de l\u2019efecte, la V de Cramer va ser la mesura utilitzada per a khi quadrat de Pearson, segons Rea i Parker (1992)<\/a>, amb la interpretaci\u00f3 seg\u00fcent: <.1 = Relaci\u00f3 insignificant; \u2265.1 a <.2 = Relaci\u00f3 d\u00e8bil; \u2265.2 a <.4 = Relaci\u00f3 moderada; \u2265.4 a <.6 = Relaci\u00f3 relativament forta; \u2265.6 a <.8 = Relaci\u00f3 forta; \u2265.8 a 1 = Relaci\u00f3 molt forta.<\/p>\n\n\n\n

El nivell de significaci\u00f3 es va fixar en .05. Les dades obtingudes es van estudiar amb el programa inform\u00e0tic Statistical Package for the Social Science (SPSS, IBM Corporation; Armonk, Nova York, EE. UU.), en la versi\u00f3 25.0.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En la majoria dels casos, no es van observar difer\u00e8ncies significatives entre les variables qualitatives. Es va observar una relaci\u00f3 relativament forta entre l\u2019altura de la passada anterior i la competici\u00f3. Aix\u00ed mateix, el nombre de passades a una altura mitjana va ser superior a l\u2019esperat per ocasi\u00f3 a la COPA 2021, mentre que a l\u2019EURO 2021 aquesta xifra va ser inferior a l\u2019esperada (Taula 4).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Comparaci\u00f3 de variables nominals entre l\u2019EURO 2021 i la COPA 2021.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 es va observar una relaci\u00f3 relativament forta entre la confederaci\u00f3 de l\u2019equip en el qual jugava el golejador i la competici\u00f3. El percentatge de golejadors pertanyents a un club de la UEFA va ser m\u00e9s alt de l\u2019esperat en l\u2019EURO 2021 en comparaci\u00f3 amb la COPA 2021, mentre que la COPA 2021 va registrar un nombre de golejadors pertanyents a la CONCACAF m\u00e9s alt de l\u2019esperat en comparaci\u00f3 amb l\u2019EURO 2021. No es van observar difer\u00e8ncies entre els jugadors pertanyents a clubs de l\u2019AFC o de la CONMEBOL en les competicions.<\/p>\n\n\n\n

Quant a les variables num\u00e8riques, no es van observar difer\u00e8ncies significatives en funci\u00f3 de la competici\u00f3 analitzada (p<\/em> > .05) (Taula 5).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 5<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Comparaci\u00f3 de variables quantitatives entre l\u2019EURO 2021 i la COPA 2021.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Despr\u00e9s d\u2019una an\u00e0lisi de les variables recollides en el present estudi que retien compte del desenvolupament d\u2019aquestes jugades a pilota aturada, no es van trobar difer\u00e8ncies significatives en la comparaci\u00f3 entre la Copa Am\u00e8rica i l\u2019Eurocopa, a excepci\u00f3 de l\u2019altura de la passada rebuda pel jugador i la confederaci\u00f3 a la qual pertanyia el club del golejador. Aquests resultats es podrien alinear amb Wilwock i Furtado (2019)<\/a>, on no es van observar difer\u00e8ncies substancials entre l\u2019Eurocopa 2016, la Copa Am\u00e8rica Centenari 2016 i la Copa Confederacions 2017; tot i aix\u00ed, aquesta an\u00e0lisi t\u00e9 en compte tots els gols marcats pels equips, no nom\u00e9s els marcatges a pilota aturada.<\/p>\n\n\n\n

Es pot destacar que, si b\u00e9 es va registrar aleat\u00f2riament per a l\u2019Eurocopa 2021 un nombre superior a l\u2019esperat de jugadors de clubs pertanyents a la confederaci\u00f3 de la UEFA, la qual cosa seria l\u00f2gic ja que pertanyen al continent, no es va observar el mateix en el cas dels jugadors de la CONMEBOL. Aix\u00f2 podria estar relacionat amb la influ\u00e8ncia o repercussi\u00f3 de l\u2019estil de joc europeu, que ha dominat les competicions internacionals en l\u2019\u00faltima d\u00e8cada. Per exemple, de 2006 a 2018 el guanyador de la Copa Mundial de la FIFA va ser, ininterrompudament, una selecci\u00f3 europea (FIFA, 2021<\/a>). Quant a la Copa Mundial de Clubs de la FIFA, Europa tamb\u00e9 ha liderat el torneig des de la seva creaci\u00f3, i la confederaci\u00f3 de la UEFA ha guanyat 13 t\u00edtols, davant els quatre de la CONMEBOL (FIFA, 2021<\/a>). Aquest fet podria ser determinant perqu\u00e8 els equips executin models o accions de joc similars. Tanmateix, s\u2019hauria de fer un estudi m\u00e9s profund sobre l\u2019evoluci\u00f3 hist\u00f2rica dels equips llatinoamericans i europeus al llarg del temps per confirmar aquesta hipot\u00e8tica influ\u00e8ncia, ja que els estudis centrats en aquesta comparaci\u00f3 determinen que existeixen estils similars entre la xarxa de passades en el futbol abans de marcar gols als continents americ\u00e0 i europeu (McLean et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Una altra possible explicaci\u00f3 d\u2019aquests resultats, i una de les limitacions de l\u2019estudi, podria ser la falta d\u2019una mostra m\u00e9s \u00e0mplia. Amb nom\u00e9s jugades a pilota aturada reeixides, i en competicions de curta durada, la xifra d\u2019accions comptabilitzades va ser baixa. Una de les alternatives per pal\u00b7liar aquest d\u00e8ficit podria ser limitar el marc temporal i adquirir una mostra m\u00e9s \u00e0mplia mitjan\u00e7ant una recopilaci\u00f3 de dades de diferents campionats.<\/p>\n\n\n\n

Quant al contrast de les dades del nostre estudi amb les d\u2019altres, \u00e9s dif\u00edcil establir similituds a causa de l\u2019escassetat de casos similars ocorreguts en el mateix any i per\u00edode. Podem establir una comparaci\u00f3 amb l\u2019estudi de Prieto-Lage et al. (2021)<\/a>, que analitza l\u2019execuci\u00f3 dels c\u00f3rners en diferents lligues europees. Encara que hi ha difer\u00e8ncies en la conceptualitzaci\u00f3 de les variables (per exemple, nom\u00e9s es comptabilitzen els atacants o defenses situats dins de l\u2019\u00e0rea en el primer contacte), en aquest mateix estudi trobem que els equips europeus solen atacar amb m\u00e9s de quatre jugadors, i \u00e9s freq\u00fcent en lligues com ara l\u2019anglesa, la italiana i l\u2019alemanya que ataquin amb m\u00e9s de sis jugadors. A m\u00e9s, hi ha m\u00e9s de sis jugadors a la zona de defensa; observem una mitjana de 10.64 jugadors a Europa, tenint en compte els jugadors situats a prop de la zona.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 es pot destacar el contrast entre els estudis previs que indiquen que la segona part \u00e9s crucial per a l\u2019\u00e8xit d\u2019aquestes jugades en els tornejos d\u2019ambdues confederacions. Mentre que la competici\u00f3 europea s\u00ed que registra aquests est\u00e0ndards, de manera similar a les lligues espanyola i alemanya, en la competici\u00f3 sud-americana trobem una distribuci\u00f3 similar entre la primera part i la segona (Prieto-Lage et al., 202<\/a>1), a difer\u00e8ncia del que passa en les competicions regulars de clubs d\u2019aquesta regi\u00f3. Aix\u00f2 difereix de les dades registrades en les lligues espanyola i alemanya (Carelli et al., 2016<\/a>). La distribuci\u00f3 entre la primera part i la segona difereix de la registrada pels autors en l\u2019estudi d\u2019altres competicions nacionals i internacionals (Casal et al., 2015<\/a>; Junior, 2015;<\/a> Njororai, 2014;<\/a> Prieto-Lage et al., 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Quant a la finalitzaci\u00f3 i l\u2019inici d\u2019aquestes accions, \u00e9s dif\u00edcil establir comparacions amb altres estudis (Beare i Stone, 2019<\/a>; Link et al., 2016<\/a>; Prieto-Lage et al., 2021<\/a>) modificant i adaptant el gr\u00e0fic d\u2019observaci\u00f3 que utilitzem en l\u2019estudi de Lee i Mills (2021), segons el costat en el qual es trobava la pilota aturada. Finalment, posant \u00e8mfasi en la rellev\u00e0ncia d\u2019aquestes accions, observem un baix nombre de gols a pilota aturada que van tenir una repercussi\u00f3 directa en el resultat final, encara que aix\u00f2 podria ser degut a la conceptualitzaci\u00f3 de la variable (Ard\u00e1 et al., 2014<\/a>; Casal et al., 2014<\/a>, 2015<\/a>; Maneiro Dios et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Entre les futures l\u00ednies de recerca que es podrien afegir a l\u2019estudi d\u2019aquest tipus d\u2019accions en els tornejos, es podria analitzar si les difer\u00e8ncies hor\u00e0ries que pateixen els equips en competir en diferents llocs, dins d\u2019una mateixa competici\u00f3, podrien influir en aquests comportaments i en la seva efic\u00e0cia.<\/p>\n\n\n\n

Una altra possible l\u00ednia de recerca es podria centrar en la influ\u00e8ncia de jugar com a \u201camfitri\u00f3\u201d de la competici\u00f3 o com a equip visitant, de manera similar als estudis que analitzen la rellev\u00e0ncia de jugar com a local en aquest tipus de competicions.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

No es van observar difer\u00e8ncies entre els gols marcats a pilota aturada (tirs lliures directes i c\u00f3rners) a l\u2019Eurocopa i a la Copa Am\u00e8rica, a excepci\u00f3 de la passada rebuda pel jugador i la confer\u00e8ncia del club al qual pertanyia el golejador. Aquests resultats coincideixen amb els escassos estudis que s\u2019han dut a terme sobre aquesta comparaci\u00f3. La redu\u00efda mida de la mostra i el predomini europeu en les competicions internacionals podrien afectar aquests resultats, per la qual cosa ha de continuar la l\u00ednia de recerca per avaluar els possibles motius d\u2019aquests resultats.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00fas d\u2019aquesta informaci\u00f3 per a entrenadors i analistes de rendiment pot ajudar a explorar similituds entre equips de diferents confederacions, ampliant aix\u00ed la informaci\u00f3 disponible sobre el desenvolupament d\u2019aquestes accions i establint aspectes clau per a l\u2019estrat\u00e8gia operativa en partits o campionats.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Aquest estudi tenia per objectiu establir una comparaci\u00f3 entre els gols marcats a pilota aturada (c\u00f3rners, tirs lliures directes i indirectes) en les competicions europees i sud-americanes (EURO 2021 – COPA 2021), celebrades en el mateix per\u00edode. Per a aix\u00f2, es van analitzar tots els gols (22 i 17, respectivament) i es van recollir […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":1,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48,48],"tags":[6177,11436,10636,6303,10635,10637],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>","Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>","Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["an\u00e0lisi del rendiment<\/a>","an\u00e0lisi del rendiment<\/a>","campionat internacional<\/a>","c\u00f3rners<\/a>","resultat<\/a>","tirs lliures<\/a>"],"unlinked":["an\u00e0lisi del rendiment<\/span>","an\u00e0lisi del rendiment<\/span>","campionat internacional<\/span>","c\u00f3rners<\/span>","resultat<\/span>","tirs lliures<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 anys ago","modified":"Updated 2 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 juny 2023","modified":"Updated on 11 febrer 2024"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 juny 2023 18:19","modified":"Updated on 11 febrer 2024 12:15"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60173\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=60173"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60173\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":63429,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60173\/revisions\/63429\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=60173"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=60173"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=60173"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}