{"id":60167,"date":"2023-06-30T18:15:02","date_gmt":"2023-06-30T18:15:02","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/validacion-de-un-instrumento-para-calificar-la-competencia-futbolistica-a-partir-de-wyscout\/"},"modified":"2023-10-03T11:01:33","modified_gmt":"2023-10-03T11:01:33","slug":"validacio-dun-instrument-per-qualificar-la-competencia-futbolistica-a-partir-de-wyscout","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/validacio-dun-instrument-per-qualificar-la-competencia-futbolistica-a-partir-de-wyscout\/","title":{"rendered":"Validaci\u00f3 d\u2019un instrument per qualificar la compet\u00e8ncia futbol\u00edstica a partir de WyScout"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest treball va ser dissenyar i validar un instrument (TOPSTATS) que permet\u00e9s qualificar, classificar i comparar el rendiment dels jugadors professionals a partir del prove\u00efdor de dades Wyscout. La validesa de contingut a trav\u00e9s de la consulta amb tres experts va mostrar un acord considerable fent \u00fas de l\u2019\u00edndex kappa de Fleiss (k = .691). Extraient les dades de les actuacions dels jugadors de la temporada 2019-2020 a La Liga espanyola i la Premier League anglesa, es va calcular la validesa de criteri relacionant les puntuacions totals dels jugadors obtingudes a TOPSTATS amb les de Sofascore. La correlaci\u00f3 de Pearson va evidenciar una associaci\u00f3 significativa en totes les posicions de joc (r = 0.3-0.88, p<\/em> < .05). Es va utilitzar el mateix procediment per garantir la validesa de constructe, relacionant les puntuacions totals dels jugadors amb el seu valor de mercat. En aquest cas, la correlaci\u00f3 de Pearson va mostrar una associaci\u00f3 significativa en 17 de les 24 posicions de joc (r = 0.36-0.80; p<\/em> < .05). Es conclou que TOPSTATS va mostrar uns valors \u00f2ptims de validesa. \u00c9s un instrument capa\u00e7 de comparar la compet\u00e8ncia futbol\u00edstica que mostren els jugadors en les seves actuacions durant una mateixa competici\u00f3, d\u2019acord amb la seva posici\u00f3 de joc. Per aix\u00f2, l\u2019eina permet calcular, d\u2019una manera \u00e0gil i semiautom\u00e0tica, un \u00edndex de rendiment global obtingut a partir de la interacci\u00f3 i ponderaci\u00f3 de variables que contenen dades proporcionades des de Wyscout, que \u00e9s una plataforma de subscripci\u00f3 i compta amb cobertura en m\u00e9s de 200 competicions.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> an\u00e0lisi de dades<\/span>, avaluaci\u00f3<\/span>, futbol<\/span>, La Liga<\/span>, Premier League<\/span>, rendiment esportiu<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de dades esportives ha despertat inter\u00e8s des de fa molt temps (Anderson i Sally, 2014<\/a>; Bornn et al., 2018<\/a>), per\u00f2 no ha estat fins aquests \u00faltims anys quan s\u2019han desenvolupat estad\u00edstiques de futbol, gr\u00e0cies a tecnologies que proporcionen grans fluxos de dades d\u2019alta fiabilitat extretes en cada partit (Pappalardo et al., 2019b<\/a>). Desafortunadament, la utilitzaci\u00f3 i manipulaci\u00f3 d\u2019aquestes dades no \u00e9s una tasca f\u00e0cil si es pret\u00e9n valorar la compet\u00e8ncia futbol\u00edstica (Parlebas, 2018<\/a>) que mostren els jugadors durant les seves actuacions, ja que no es disposa d\u2019una m\u00e8trica consolidada i \u00e0mpliament acceptada per mesurar la qualitat del rendiment en totes les seves facetes (Pappalardo et al., 2019a<\/a>). Aix\u00f2 \u00e9s a causa que el futbol \u00e9s un esport de m\u00e0xima complexitat, que exigeix un abordatge multidimensional, ja que les respostes motrius dels jugadors s\u00f3n din\u00e0miques i no lineals (Garganta i Gr\u00e9haigne, 1999<\/a>; Gr\u00e9haigne et al., 1997<\/a>; Ric et al., 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Les respostes motrius dels jugadors prenen forma a partir de les conductes que despleguen d\u2019acord amb el seu rol sociomotor. El rol de cada jugador \u00e9s un estatus sociomotor concret (Parlebas, 2001<\/a>), que va canviant durant el joc. Cada jugador desenvolupa les seves conductes partint de l\u2019orientaci\u00f3 particular que fa del seu rol (Lasierra, 1993<\/a>). \u00c9s a dir, a partir de les accions pr\u00f2pies dels subrols sociomotors, que donen lloc a cada una de les possibles conductes que el jugador pot desenvolupar durant el joc (Hern\u00e1ndez Moreno, 1995<\/a>), on totes les conductes s\u00f3n una modalitat particular del concepte gen\u00e8ric \u201cacci\u00f3 motriu\u201d (Parlebas, 2023<\/a>). L\u2019efic\u00e0cia en les conductes que desplega cada jugador durant la seva actuaci\u00f3 en un esdeveniment determinat o un conjunt d\u2019esdeveniments determina el seu rendiment o performance<\/em>. Mentre que la performance<\/em> \u00e9s quelcom concret i temporal, la compet\u00e8ncia \u00e9s un concepte global que respon sobre el rendiment durador i estable en el temps producte de l\u2019aprenentatge.<\/p>\n\n\n\n

Fonamentalment, els prove\u00efdors aporten dos tipus de dades: \u201ctracking<\/em>\u201d i \u201ceventing<\/em>\u201d. El tracking<\/em> ofereix dades sobre la posici\u00f3 exacta del jugador en el camp (Otero-Saborido et al., 2021<\/a>), la qual cosa permet avaluar comportaments emergents a trav\u00e9s de les tend\u00e8ncies de posici\u00f3 i moviments del jugador producte de la interacci\u00f3 amb companys i adversaris. A partir d\u2019aquestes dades de posici\u00f3, des de l\u2019\u00e0mbit cient\u00edfic han vist la llum treballs orientats al futbol formatiu (Coutinho et al., 2022<\/a>; Errekagorri et al., 2020<\/a>), i al futbol d\u2019elit (Castellano i Echeazarra, 2019<\/a>). L\u2019eventing<\/em> consisteix a registrar i etiquetar les accions que exerceix el jugador, aix\u00ed com la seva efic\u00e0cia, normalment en relaci\u00f3 amb la pilota (Otero-Saborido et al., 2021<\/a>). Fent \u00fas del prove\u00efdor Wyscout, es poden trobar diversos treballs publicats recentment (D\u00edez et al., 2021<\/a>; Izzo et al., 2020<\/a>; Zeng i Pan, 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Dins de les plataformes d\u2019eventing<\/em> que ofereixen els prove\u00efdors de dades es pot comparar el rendiment dels jugadors respecte a una variable. Tamb\u00e9 \u00e9s possible utilitzar gr\u00e0fics de dispersi\u00f3 per comparar variables per parells, o fins i tot aglutinar diverses m\u00e8triques en un gr\u00e0fic, que normalment \u00e9s presentat en forma de radar. Tanmateix, cap d\u2019aquestes opcions no sol permetre respondre a preguntes del tipus: quin jugador est\u00e0 rendint millor a la lliga?, quin jugador hauria de ser fitxat?, tenint en compte que la selecci\u00f3 de jugadors \u00e9s un factor clau en el rendiment de qualsevol competici\u00f3 (Partovi i Corredoira, 2002<\/a>). \u00c9s a dir, si un davanter marca molts gols, potser el seu rendiment global es pugui considerar alt, perqu\u00e8 el gol \u00e9s una variable molt determinant, per\u00f2 no \u00e9s l\u2019\u00fanic factor per considerar. De la mateixa manera, si un extrem t\u00e9 una gran efic\u00e0cia regatejant, o un central interceptant, no es pot aventurar que el seu rendiment global sigui alt, ja que el rendiment en futbol, com ja s\u2019ha apuntat, \u00e9s un constructe multifactorial. En aquest sentit, s\u00ed que \u00e9s cert que en una posici\u00f3 de joc hi ha accions que s\u00f3n m\u00e9s importants que d\u2019altres, perqu\u00e8 es donen m\u00e9s sovint o perqu\u00e8 s\u00f3n especialment rellevants. <\/p>\n\n\n\n

Actualment, es recopilen grans quantitats de dades, encara que en molts casos es desconeix la validesa de les m\u00e8triques, \u00e9s a dir, com estan vinculades a l\u2019\u00e8xit o si permeten definir diferents nivells de rendiment (Castellano i Clemente, 2020<\/a>). \u00c9s cert que estem assistint a un canvi progressiu de les m\u00e8triques cl\u00e0ssiques ofertes pels prove\u00efdors a m\u00e8triques de car\u00e0cter m\u00e9s avan\u00e7at i contextualitzat. D\u2019aquesta manera, les accions de joc, tradicionalment registrades a partir de la relaci\u00f3 del jugador amb la pilota, progressivament es van entenent com el resultat de la interacci\u00f3 funcional entre el jugador i el seu entorn amb un determinat prop\u00f2sit (Ara\u00fajo, 2005<\/a>). A trav\u00e9s de bases de dades prou \u00e0mplies, on s\u2019hagin registrat les accions entorn de diferents variables, els analistes poden obtenir classificacions i qualificacions generals dels jugadors a trav\u00e9s de l\u2019avaluaci\u00f3 de totes aquestes accions (Berrar et al., 2019<\/a>). Per aix\u00f2, \u00e9s important avaluar la validesa de les classificacions i els \u00edndexs de rendiment de manera quantitativa i exhaustiva, a trav\u00e9s de conjunts de dades creats amb l\u2019ajuda d\u2019experts (Pappalardo et al., 2019a<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En definitiva, apuntada la necessitat de calcular un indicador global del rendiment, producte del volum i l\u2019efic\u00e0cia de les accions m\u00e9s representatives que van desplegant els jugadors d\u2019acord amb la seva posici\u00f3 de joc, l\u2019objectiu d\u2019aquest treball va ser dissenyar i validar un instrument que permet\u00e9s qualificar, classificar i comparar el rendiment dels jugadors professionals, ent\u00e8s com la compet\u00e8ncia futbol\u00edstica que mostren en les seves actuacions, a partir del prove\u00efdor de dades Wyscout.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e8tode<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El present treball va respondre a un estudi instrumental (Le\u00f3n i Montero, 2007<\/a>), destinat al disseny i la validaci\u00f3 d\u2019una eina de qualificaci\u00f3, classificaci\u00f3 i comparaci\u00f3 de la compet\u00e8ncia futbol\u00edstica en jugadors de futbol professional. Es pot ressenyar que aquest estudi no va abordar el proc\u00e9s d\u2019obtenci\u00f3 d\u2019evid\u00e8ncies de fiabilitat sobre les dades extretes des de la plataforma de Wyscout, ja que per confirmar la fiabilitat d\u2019aquests es va rec\u00f3rrer als resultats trobats en un estudi previ (Pappalardo et al., 2019a<\/a>), que va replicar el protocol realitzat per assegurar la fiabilitat de les dades d\u2019Opta (Liu et al., 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Participants <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per al disseny i la validaci\u00f3 de l\u2019instrument TOPSTATS es va comptar amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de dos experts en futbol que, juntament amb l\u2019investigador, van aportar els seus coneixements en quatre sessions de consulta i discussi\u00f3. Els dos experts en futbol tenien m\u00e9s de 10 anys d\u2019experi\u00e8ncia en l\u2019an\u00e0lisi de la Primera Divisi\u00f3 espanyola i la Premier League anglesa, respectivament.<\/p>\n\n\n\n

Disseny de l\u2019instrument    <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019instrument TOPSTATS va ser dissenyat en el programari Excel 2013, prenent en consideraci\u00f3 les 111 variables que proporcionava el prove\u00efdor Wyscout en el moment de validaci\u00f3 de l\u2019eina. Originalment, consta d\u2019un conjunt d\u2019arxius d\u2019Excel dissenyats ad hoc<\/em> que representen per separat les posicions de joc que, segons el judici dels experts que van intervenir en el proc\u00e9s de validaci\u00f3 de l\u2019instrument, es poden trobar en els equips de manera m\u00e9s habitual. Aquestes s\u00f3n nou: porter, defensa central, defensa lateral (dret i esquerre), mig centre defensiu, mig box-to-box<\/em>, mig creatiu, mig de banda (dret i esquerre), extrem (dret i esquerre) i davanter. En cada posici\u00f3 s\u2019analitza el rendiment general dels jugadors que actuen en aquesta posici\u00f3, d\u2019acord amb la interacci\u00f3 de les 12 variables m\u00e9s representatives, segons l\u2019opini\u00f3 dels experts.<\/p>\n\n\n\n

Validaci\u00f3 de l\u2019instrument<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Qualsevol instrument que pretengui ser cient\u00edfic, independentment de la seva tipologia i objectiu, s\u2019ha d\u2019enfrontar a un proc\u00e9s d\u2019obtenci\u00f3 de validesa. Tradicionalment, es reconeixen tres tipus de validesa: la validesa de contingut, de constructe i de criteri (Cronbach i Meehl, 1955<\/a>). La validesa de contingut avalua de manera qualitativa si l\u2019instrument mesura el que es pret\u00e9n mesurar. En aquest cas, per avaluar la compet\u00e8ncia futbol\u00edstica d\u2019un jugador caldr\u00e0 seleccionar les variables m\u00e9s representatives d\u2019acord amb la posici\u00f3 que exerceix. Per fer aquesta tasca, sembla necessari rec\u00f3rrer al judici d\u2019experts. Una altra de les claus per validar aquest tipus d\u2019instruments \u00e9s la validesa de criteri, \u00e9s a dir, comparar els resultats obtinguts en l\u2019instrument a validar amb un criteri extern que pretengui mesurar-lo (Hern\u00e1ndez et al., 2010<\/a>), a fi d\u2019assegurar que no hi ha difer\u00e8ncies significatives entre els dos criteris de mesurament. Finalment, la validesa de constructe es pot manifestar de diverses maneres, i en aquest tipus d\u2019instruments s’utilitza la perspectiva de validesa discriminant, ja que permet validar si l\u2019instrument \u00e9s capa\u00e7 de distingir entre individus que s\u2019espera que siguin diferents (Carvajal et al., 2011<\/a>). Quant a la fiabilitat de les dades, depenen de forma directa dels prove\u00efdors, tret que s\u2019utilitzin eines ad hoc<\/em> dissenyades amb aquest prop\u00f2sit. Aix\u00f2 pot ser habitual en departaments d\u2019an\u00e0lisi que pretenen recollir dades d\u2019una determinada manera a partir de l\u2019observaci\u00f3. Si fos aix\u00ed, \u00e9s necessari assegurar que l\u2019eina \u00e9s utilitzada de manera homog\u00e8nia per tots els analistes que intervenen en el proc\u00e9s, de manera que es mesuri sempre de la mateixa manera. <\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El disseny de l\u2019instrument i el proc\u00e9s de validaci\u00f3 es van dur a terme en sis etapes (vegeu figura 1), seguint el procediment desenvolupat en altres estudis que han validat eines recentment (S\u00e1nchez-L\u00f3pez et al., 2021<\/a>, 2023c<\/a>, 2023b<\/a>): (a) revisi\u00f3 bibliogr\u00e0fica i disseny provisional de l\u2019instrument determinant set possibles posicions de joc, amb les seves respectives zones d\u2019acci\u00f3 i m\u00e8triques associades, (b) consulta i discussi\u00f3 amb experts per aprovar o modificar les posicions de joc m\u00e9s utilitzades en els equips, (c) validaci\u00f3 de contingut de l\u2019instrument a partir de l\u2019acord entre experts de les 12 variables m\u00e9s representatives en cada posici\u00f3 estudiada, (d) consulta i discussi\u00f3 amb experts per ajustar la ponderaci\u00f3 de les variables prenent com a refer\u00e8ncia les dades extretes de La Liga i la Premier League, aix\u00ed com les \u00e0rees d\u2019acci\u00f3 a filtrar per a cada posici\u00f3 de joc, (e) validaci\u00f3 de criteri, i (f) validaci\u00f3 de constructe de l\u2019instrument.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Etapes per al disseny i la validaci\u00f3 de \u201cTOPSTATS\u201d.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

En la primera etapa, es va fer una revisi\u00f3 bibliogr\u00e0fica sobre estudis que analitzessin les variables tecnicot\u00e0ctiques m\u00e9s significatives en cada posici\u00f3 de joc (Dellal et al., 2010<\/a>, 2011<\/a>; Firiteanu Vasile, 2013<\/a>; Hughes et al., 2012<\/a>; Van Lingen, 1997<\/a>; Wiemeyer, 2003<\/a>; Yi et al., 2018<\/a>) i les seves dades espaciotemporals (Konefa\u0142 et al., 2019<\/a>; Pappalardo, Cintia, Rossi et al., 2019<\/a>), aix\u00ed com estudis destinats al disseny d\u2019eines que avalu\u00efn el rendiment esportiu a partir de les dades de prove\u00efdors (Brooks et al., 2016<\/a>; Duch et al., 2010<\/a>; Pappalardo et al., 2019a<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

A partir d\u2019aquesta revisi\u00f3, es va dissenyar l\u2019eina provisional, que va comptar al principi amb set posicions de joc (porter, central, lateral dret\/esquerre, mig defensiu, mig ofensiu, banda dret\/esquerre, davanter). M\u00e9s tard, es van incloure dues noves posicions de joc. Per a cada posici\u00f3 de joc es van seleccionar les 12 variables m\u00e9s determinants segons el parer de l\u2019investigador. Aquesta selecci\u00f3 de variables va estar condicionada per les m\u00e8triques que ofereix el prove\u00efdor de subscripci\u00f3 Wyscout. En aquest cas, Wyscout va poder arribar a aportar un total de 111 variables sobre el jugador en el moment de validaci\u00f3 de l\u2019eina, les dades de la qual es poden descarregar a partir de l\u2019opci\u00f3 \u201ccerca avan\u00e7ada\u201d, filtrant per lliga, per\u00edode, posici\u00f3, aix\u00ed com per qualsevol variable que pretengui conduir la cerca. <\/p>\n\n\n\n

La selecci\u00f3 provisional de variables per a cada posici\u00f3 de joc no es va compartir amb els experts fins a la tercera etapa, i aquestes dades van servir per comparar-les amb les dades extretes del criteri dels experts, i aix\u00ed validar l\u2019eina. En aquesta fase, tamb\u00e9 es van determinar de manera provisional les \u00e0rees d\u2019acci\u00f3 de cada posici\u00f3 de joc d\u2019acord amb el filtre posicional que ofereix Wyscout. Aquesta selecci\u00f3 es va ajustar en la quarta etapa a trav\u00e9s de la discussi\u00f3 amb experts. <\/p>\n\n\n\n

A partir de l\u2019esmentada selecci\u00f3 pr\u00e8via de variables per posicions, es van dissenyar en Excel uns arxius per a l\u2019an\u00e0lisi i el tractament de les dades obtingudes, que es van adaptar durant el proc\u00e9s fins a obtenir-ne la versi\u00f3 final, d\u2019acord amb cada posici\u00f3 de joc. El programari se centra en les dades de les 12 variables seleccionades per a cada posici\u00f3 i estableix 7 intervals en funci\u00f3 de la dada m\u00ednima i m\u00e0xima de cada variable estudiada. Posteriorment, els jugadors que compleixen el filtratge posicional s\u00f3n classificats en l\u2019interval corresponent en cada variable utilitzant una escala de Likert 1-7, on 1 \u00e9s gens competent, i 7 molt competent. D\u2019aquesta manera, es normalitzen les variables perqu\u00e8 totes \u201cparlin el mateix idioma\u201d. Finalment, s\u2019obt\u00e9 un informe que mostra l\u2019\u00edndex de rendiment de tota la mostra de jugadors analitzats, a partir de la suma de les 12 qualificacions obtingudes, havent estat ponderades segons el seu nivell de rellev\u00e0ncia en la posici\u00f3 de joc. <\/p>\n\n\n\n

En la segona etapa, l\u2019investigador va presentar, en una primera sessi\u00f3 de discussi\u00f3, les posicions de joc provisionals als experts, i es va arribar al consens d\u2019incloure noves posicions de joc per reflectir de millor manera les m\u00e9s comunes en un equip de futbol. D\u2019aquesta manera, es van tenir en compte nou posicions de joc (porter, central, lateral dret\/esquerre, mig centre defensiu, mig box-to-box<\/em>, mig creatiu, banda dret\/esquerre, extrem dret\/esquerre, davanter). Una vegada fet aix\u00f2, i per finalitzar la primera sessi\u00f3 de discussi\u00f3, l\u2019investigador va acordar amb els experts l\u2019enviament d\u2019una llista de 108 variables perqu\u00e8 seleccionessin, de manera independent, les m\u00e9s rellevants per posici\u00f3 de joc, abans de tornar a establir una nova sessi\u00f3 de discussi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En la tercera etapa, els experts, de manera independent, van haver d\u2019assenyalar les 12 variables que consideraven m\u00e9s rellevants per a cada una de les posicions de joc a l\u2019hora de valorar la compet\u00e8ncia futbol\u00edstica dels jugadors en les posicions esmentades. Es va permetre la selecci\u00f3 de 102 de les 111 variables que ofereix Wyscout, ja que es van descartar el nom del jugador, at\u00e8s que \u00e9s la variable representativa del jugador, la posici\u00f3 espec\u00edfica, at\u00e8s que es va utilitzar aquesta variable per al filtratge, el valor de mercat que s\u2019utilitzaria, posteriorment, per dur a terme el proc\u00e9s de validesa de constructe de l\u2019eina, a m\u00e9s d\u2019altres variables que no oferien dades quantitatives o rellevants segons el parer de l\u2019investigador (equip actual, venciment contracte, pa\u00eds de naixement, passaport, peu, en pr\u00e9stec). Es va decidir no descartar altres variables que, tot i que no tinguessin una relaci\u00f3 directa amb l\u2019avaluaci\u00f3 del joc, poguessin ser importants per determinar el rendiment dels jugadors. Per exemple, amb refer\u00e8ncia a la variable minuts jugats, els jugadors amb m\u00e9s volum de participaci\u00f3 en els seus equips solen ser els jugadors m\u00e9s competents. La variable edat tamb\u00e9 podria influir en el rendiment a mitj\u00e0-llarg termini en els jugadors m\u00e9s joves. La variable al\u00e7ada pot ser determinant en la posici\u00f3 del porter. Tamb\u00e9 se\u2019ls va aportar el glossari d\u2019esdeveniments de Wyscout que descriu cada una de les variables (https:\/\/dataglossary.wyscout.com\/<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Per fer aquest proc\u00e9s es va utilitzar el programari Excel. L\u2019investigador tamb\u00e9 va haver d\u2019efectuar aquesta tasca amb les noves posicions de joc validades durant la primera sessi\u00f3 de discussi\u00f3. Una vegada fet aix\u00f2, i un cop l\u2019investigador havia rebut els arxius, es va calcular la validesa de contingut. D\u2019aquesta manera, es va rec\u00f3rrer a la concordan\u00e7a de les seleccions dels dos experts, aix\u00ed com de la selecci\u00f3 provisional efectuada per l\u2019investigador, comparant les dades de manera conjunta a trav\u00e9s del coeficient kappa de Fleiss, aix\u00ed com per parells, utilitzant el coeficient kappa de Cohen. Obtingut un acord prou alt, es va fer una segona discussi\u00f3 amb els dos experts, i se\u2019ls va mostrar la selecci\u00f3 provisional de variables per a cada posici\u00f3 efectuada per l\u2019experimentador, aix\u00ed com les dues seleccions fetes per ells mateixos. Una vegada fet aix\u00f2, es van aprovar totes les variables que havien estat seleccionades pels tres experts per a cada posici\u00f3, mentre que es van discutir les variables que havien estat seleccionades per un o dos experts, fins a arribar a un consens sobre la seva inclusi\u00f3\/exclusi\u00f3, i determinar les 12 variables m\u00e9s representatives per a cada posici\u00f3 de joc. Per a la posici\u00f3 de davanter es va decidir incloure una m\u00e8trica resultant del nombre de gols dividit entre el nombre de rematades.<\/p>\n\n\n\n

En la quarta etapa, es van fer una tercera i quarta sessi\u00f3 de discussi\u00f3 amb els dos experts per ponderar les 12 variables seleccionades per a cada posici\u00f3. Per a aix\u00f2, es van utilitzar les dades de la temporada 2019-2020 de la Primera Divisi\u00f3 espanyola (jornades 1 a 27) i de la Premier League anglesa (jornades 1 a 29), i es va iniciar la discussi\u00f3 amb les variables sense ponderar, \u00e9s a dir, totes tenien el mateix pes a l\u2019hora de valorar el rendiment dels jugadors. Aquest proc\u00e9s es va decidir fer-lo en com\u00fa, i no de manera independent, ja que tant els experts com l\u2019investigador podien aportar les seves idees i coneixements sobre com podia influir cada una de les variables, tenint en compte la depend\u00e8ncia directa que sempre tindrien amb el perfil de jugador desitjat i l\u2019estil de joc des del qual s\u2019estigui avaluant. <\/p>\n\n\n\n

A la taula 1 es mostra la relaci\u00f3 de variables seleccionades, aix\u00ed com la seva ponderaci\u00f3. Paral\u00b7lelament a aquest proc\u00e9s, i tal com s\u2019ha esmentat a l\u2019etapa 1, es van anar ajustant les \u00e0rees d\u2019acci\u00f3 de cada posici\u00f3 de joc a trav\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi dels jugadors que anaven apareixent o desapareixent quan se seleccionava o no qualsevol de les \u00e0rees al filtre que ofereix Wyscout. D\u2019aquesta manera, es van determinar les \u00e0rees m\u00e9s pertinents per a cada posici\u00f3 de joc. La figura 2 mostra les zones filtrades per a cada posici\u00f3 de joc una vegada van ser ajustades despr\u00e9s del proc\u00e9s esmentat.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Variables seleccionades per a cada posici\u00f3 i la seva ponderaci\u00f3 a partir del consens dels experts.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Filtre posicional de jugadors segons posici\u00f3 de joc.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

En la cinquena etapa, es va calcular la validesa de criteri de l\u2019instrument, que estima el grau d\u2019acord amb algun criteri extern que pretengui mesurar el mateix. Per a aix\u00f2, es van comparar els \u00edndexs de rendiment dels jugadors obtinguts a TOPSTATS a partir de la puntuaci\u00f3 total ponderada en cada posici\u00f3 de joc, amb les puntuacions dels jugadors a Sofascore. A Sofascore les puntuacions dels jugadors estan calculades de manera objectiva a trav\u00e9s de les dades del prove\u00efdor Opta.<\/p>\n\n\n\n

En la sisena etapa, per estimar la validesa de constructe, es va utilitzar la perspectiva de validesa discriminant (Carvajal et al., 2011<\/a>), que mesura el grau en el qual l\u2019instrument \u00e9s capa\u00e7 de distingir entre grups d\u2019individus que s\u2019espera que siguin diferents (McDowell i Newell, 1996<\/a>), a causa de les seves caracter\u00edstiques o rendiment (Thomas et al., 2011<\/a>). En aquest cas particular, es va utilitzar el valor de mercat dels jugadors per determinar si es relacionava amb la puntuaci\u00f3 general obtinguda a TOPSTATS. <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per calcular la validesa de contingut es va rec\u00f3rrer a la consulta amb experts, tal com s\u2019ha descrit en la tercera etapa del procediment. A trav\u00e9s d\u2019aquest proc\u00e9s, es va utilitzar l\u2019\u00edndex kappa de Fleiss a partir del complement \u201cReal Statistics\u201d d\u2019Excel per calcular el grau d\u2019acord entre els 3 experts, a l\u2019hora de seleccionar les 12 variables m\u00e9s rellevants en cada una de les posicions de joc. Aquest procediment permet obtenir el grau de concordan\u00e7a entre dos o m\u00e9s observadors, i encara que sol utilitzar-se habitualment com una mesura de fiabilitat, atesa la singularitat d\u2019aquest estudi, es va considerar que era la millor manera per escometre aquest pas quant a validesa de contingut de l\u2019eina, ja que es pretenia verificar si en cada posici\u00f3 s\u2019estava mesurant el que es volia mesurar, segons les variables seleccionades pels experts, sabent que en la majoria dels esports es troba que els indicadors de rendiment importants varien d\u2019un entrenador a un altre (Hughes et al., 2012<\/a>). De la mateixa manera, com a procediment complementari, es va rec\u00f3rrer al programari SPSS v.19 utilitzant l\u2019\u00edndex d\u2019acord kappa de Cohen (1988)<\/a> per parells d\u2019observadors, que permetria arribar al mateix resultat final de manera diferent.<\/p>\n\n\n\n

En la cinquena i sisena etapa del procediment utilitzat, es va emprar la correlaci\u00f3 de Pearson per determinar la validesa de criteri i de constructe de l\u2019eina, relacionant les puntuacions totals dels jugadors obtingudes a TOPSTATS amb les de Sofascore i amb el seu valor de mercat, respectivament. <\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Quant a la validesa de contingut, es va obtenir un \u00edndex kappa de Fleiss (k = .691) que va mostrar un acord considerable entre els tres observadors segons l\u2019escala d\u2019interpretaci\u00f3 proposada per Landis i Koch (1977)<\/a>. Per a la concordan\u00e7a per parells d\u2019observadors, es va obtenir una mitjana similar (k = .691) a partir de l\u2019\u00edndex kappa de Cohen. A la taula 2 es pot visualitzar la concordan\u00e7a per parells.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Concordan\u00e7a per parells kappa de Cohen<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Per a la validesa de criteri, es van relacionar les puntuacions totals dels jugadors obtingudes a TOPSTATS amb les de Sofascore a trav\u00e9s de l\u2019\u00edndex de correlaci\u00f3 de Pearson (vegeu taula 3), i van apar\u00e8ixer evid\u00e8ncies significatives d\u2019associaci\u00f3 (r = 0.3-0.88; p<\/em> < .05) en totes les posicions de joc.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Correlaci\u00f3 de Pearson entre \u00cdndex de Rendiment General (total ponderat) a TOPSTATS i r\u00e0tings a Sofascore de jugadors amb m\u00e9s de 800 minuts jugats a La Liga i la Premier 2019-20.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Finalment, per estimar la validesa de constructe de l\u2019eina, es van correlacionar les puntuacions totals dels jugadors obtingudes a TOPSTATS amb el seu valor de mercat extret des de Wyscout en el moment de l\u2019an\u00e0lisi. En aquest cas, hi va haver evid\u00e8ncies significatives d\u2019associaci\u00f3 en 17 de les 24 posicions de joc (r = 36-80; p<\/em> < .05), exceptuant-ne les posicions de lateral esquerre a La Liga espanyola, i de mitjos box-to-box <\/em>i bandes drets i esquerres en ambdues competicions (vegeu taula 4).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Correlaci\u00f3 de Pearson entre \u00cdndex de Rendiment General (total ponderat) a TOPSTATS i el valor de mercat de jugadors amb m\u00e9s de 800 minuts jugats a La Liga i la Premier League 2019-20<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu del present estudi va consistir a dissenyar i validar un instrument que permet\u00e9s qualificar, classificar i comparar el rendiment global dels jugadors professionals, ent\u00e8s com la compet\u00e8ncia futbol\u00edstica que mostren al llarg de les seves actuacions, a partir del prove\u00efdor de dades Wyscout. L\u2019instrument desenvolupat analitza de manera semiautom\u00e0tica dades extretes des del prove\u00efdor Wyscout, i aporta una qualificaci\u00f3 del jugador, en forma d\u2019\u00edndex de rendiment global, en funci\u00f3 de la seva posici\u00f3 i en relaci\u00f3 amb jugadors que juguen en la mateixa posici\u00f3 i a la mateixa lliga. D\u2019aquesta manera, es poden establir comparacions entre jugadors de manera \u00e0gil, aspecte determinant quan es treballa en clubs esportius on el temps apressa i els processos d\u2019an\u00e0lisi es fan a un ritme vertigin\u00f3s. A m\u00e9s, aquest proc\u00e9s es pot dur a terme en m\u00e9s de 200 competicions que compten amb cobertura de dades per part de Wyscout.<\/p>\n\n\n\n

La compet\u00e8ncia futbol\u00edstica ha estat estudiada en recents treballs que l\u2019analitzen des d\u2019un sistema d\u2019observaci\u00f3 (S\u00e1nchez-L\u00f3pez et al., 2021<\/a>), o descriuen les conductes col\u00b7lectives d\u2019acord amb el nivell de compet\u00e8ncia futbol\u00edstica que mostren els participants (Nieto et al., 2022<\/a>). Com a concepte central d\u2019aquest treball, es revela davant d\u2019equips molt diferents per la capacitat que t\u00e9 el jugador per adaptar-se als comportaments dels altres jugadors, per participar d\u2019una estrat\u00e8gia col\u00b7lectiva, per donar proves d\u2019empatia i anticipaci\u00f3 a la posici\u00f3 que ocupen, per encertar en les seves conductes desenvolupades durant el partit (Parlebas, 2018<\/a>). \u00c9s per aix\u00f2 que \u201cactuacions\u201d i \u201ccompet\u00e8ncia\u201d s\u00f3n dos termes indissociables, ja que les actuacions s\u00f3n producte d\u2019una compet\u00e8ncia, i el rendiment durant les actuacions \u00e9s el millor indicador de la compet\u00e8ncia dels jugadors. <\/p>\n\n\n\n

Assegurar la validesa de qualsevol instrument que pretengui valorar el rendiment dels jugadors \u00e9s un pas necessari a l\u2019hora de poder garantir la qualitat de l\u2019avaluaci\u00f3. Un dels problemes que sol apar\u00e8ixer a l\u2019hora d\u2019intentar obtenir evid\u00e8ncies de validesa de contingut a trav\u00e9s del coneixement d\u2019experts \u00e9s que no hi sol haver disponible un llistat del contingut correcte del fenomen que es mesurar\u00e0 i, per tant, cal establir-lo (Carvajal et al., 2011<\/a>). En el cas d\u2019aquest estudi, l\u2019investigador principal va aportar una llista detallada de totes les m\u00e8triques que es poden extreure des de Wyscout i els experts van haver d\u2019establir quines m\u00e8triques eren les m\u00e9s interessants per a cada posici\u00f3 de joc. Aquesta part de la recerca es va fer amb summa cura i paci\u00e8ncia, a fi de garantir el consens per part dels experts en la selecci\u00f3 de les variables que identifiquessin cada perfil posicional, aix\u00ed com els pesos associats a cada variable. El coneixement, per part dels experts, del rendiment de jugadors, tant a La Liga com a la Premier League, va permetre poder ajustar aquests pesos a fi d\u2019obtenir unes puntuacions totals en l\u00ednia amb la realitat.<\/p>\n\n\n\n

Per obtenir evid\u00e8ncies de validesa de criteri es van utilitzar com a criteri extern que pretengu\u00e9s mesurar el mateix les puntuacions de la plataforma Sofascore. Aquestes puntuacions resulten del tractament de dades que ofereix el prove\u00efdor Opta, i la fiabilitat de les quals va ser evidenciada en un estudi previ (Liu et al., 2013<\/a>). Sofascore, al temps de publicaci\u00f3 d\u2019aquest treball, continua augmentant la seva cobertura de dades, per\u00f2 no arriba a la cobertura de dades que presenta Wyscout, per la qual cosa una eina com TOPSTATS podria servir per obtenir els \u00edndexs de rendiment globals en un volum m\u00e9s gran de pa\u00efsos i divisions. Per exemple, en el cas d\u2019Espanya, es podrien obtenir \u00edndexs de rendiment en divisions com la 1a RFEF o la 2a RFEF espanyola que, a la data de presentaci\u00f3 d\u2019aquest treball, no compten amb el suport de Sofascore. <\/p>\n\n\n\n

Respecte a la validesa de constructe, es va poder evidenciar com en 7 de les 24 posicions analitzades no es va obtenir cap relaci\u00f3 entre la qualificaci\u00f3 dels jugadors i el valor de mercat. Aix\u00f2 va ser a causa que el valor de mercat no nom\u00e9s \u00e9s representat pel rendiment que mostren els jugadors sin\u00f3 tamb\u00e9 pel seu potencial i les seves possibilitats de futur. Per aix\u00f2, l\u2019edat \u00e9s una variable que pot esbiaixar els resultats en determinades posicions, ja que jugadors experimentats que s\u2019apropen als seus \u00faltims anys de carrera tenien valors de mercat molt baixos. Per exemple, Joaqu\u00edn i Cazorla a La Liga espanyola, ambd\u00f3s rendint a un nivell alt\u00edssim en posicions de banda. Espec\u00edficament en aquestes posicions de banda, passa tamb\u00e9 que els experts van provar d\u2019identificar un perfil de jugador m\u00e9s multifuncional a difer\u00e8ncia de les posicions ocupades per extrems, amb caracter\u00edstiques especialment ofensives. Un altre inconvenient trobat, per garantir la validesa de constructe de l\u2019eina, va ser que les posicions de mitjos creatius i box-to-box <\/em>comparteixen filtratge espacial, \u00e9s a dir, molts jugadors van ser qualificats en les dues posicions, ja que es van moure per la zona central del camp. Aix\u00f2 es va traduir en el fet que molts jugadors que van obtenir altes puntuacions com a mitjos creatius van tenir puntuacions baixes com a mitjos box-to-box, a causa que les variables d\u2019an\u00e0lisi s\u00f3n diferents i els resultats tamb\u00e9 s\u2019esbiaixen a causa del seu valor de mercat; ja que els millors mitjos creatius (De Bruyne, Maddison, David Silva, Tony Kroos, Odegaard…) tenien valors de mercat m\u00e9s grans que els millors mitjos box-to-box <\/em>(Mikel Merino, Sa\u00fal \u00d1\u00edguez, Fred, Ward-Prowse…). En el cas dels laterals esquerres de La Liga espanyola, no es va trobar una relaci\u00f3 significativa entre puntuaci\u00f3 i valor de mercat. Aix\u00f2 va ser segurament a causa que diversos jugadors amb valors de mercat baixos van rendir a un gran nivell durant la temporada (Estupi\u00f1\u00e1n, Jos\u00e9 \u00c1ngel, Fran G\u00e1mez, Lucas Olaza, To\u00f1o…) i alhora que diversos jugadors amb alt valor de mercat no van rendir al nivell que s\u2019esperava (Gaya, Jordi Alba, Mendy…).<\/p>\n\n\n\n

Quant a les limitacions de l\u2019estudi, d\u2019una banda, la limitaci\u00f3 principal de l\u2019eina gira entorn de la seva depend\u00e8ncia amb el prove\u00efdor de dades, ja que els fitxers van ser codificats prenent com a refer\u00e8ncia la base de dades que es pot descarregar a trav\u00e9s de Wyscout. Aix\u00f2 representa un petit inconvenient, ja que el prove\u00efdor podria canviar en qualsevol moment la forma d\u2019exportaci\u00f3 de dades, la qual cosa suposaria haver de fer modificacions en el codi de l\u2019eina. D\u2019altra banda, sembla interessant esmentar que les variables centrades en la relaci\u00f3 amb la pilota, \u00e0mpliament utilitzades per avaluar el rendiment en esports col\u00b7lectius, han de ser jutjades amb compte al comparar jugadors de diferents divisions i categories (S\u00e1nchez-L\u00f3pez et al., 2023a<\/a>). Encara que les lligues puguin tenir un nivell de joc semblant, els contextos de confrontaci\u00f3 poden ser diferents a causa del sistema cultural. Respecte a aquesta idea, sembla tamb\u00e9 important assenyalar que \u00e9s necessari reflexionar sobre les variables de selecci\u00f3 per posici\u00f3 i la seva ponderaci\u00f3 a l\u2019hora de determinar quin jugador de l\u2019equip pot ser l\u2019adequat per jugar de titular en un partit, o quins jugadors del mercat poden resultar idonis per incorporar al club. Respecte a aquest fet, l\u2019estil de joc de l\u2019equip exerceix un paper clau en la vict\u00f2ria (Kong et al., 2022<\/a>), aix\u00ed com en el tipus d\u2019accions que s\u00f3n m\u00e9s interessants per al bon rendiment col\u00b7lectiu. En aquest sentit, la selecci\u00f3 de variables i ponderacions que es presenten en aquest treball han estat minuciosament validades i s\u2019ha provat de respondre a qualsevol estil de joc, per la qual cosa no es recomana fer modificacions molt dr\u00e0stiques, ja que es podria perdre certa validesa en aquest proc\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Les ci\u00e8ncies de l\u2019esport mantenen un esfor\u00e7 continuat en relaci\u00f3 amb l\u2019aplicaci\u00f3 de noves metodologies i sistemes d\u2019entrenament per millorar i mantenir el rendiment dels i les esportistes (Pons Alcal\u00e1 et al., 2020<\/a>). En conseq\u00fc\u00e8ncia, l\u2019instrument validat en aquest estudi t\u00e9 innombrables possibilitats d\u2019aplicabilitat en l\u2019\u00e0mbit esportiu i acad\u00e8mic, entre les quals es podrien destacar: (1) en el mateix equip, es pot analitzar i comparar el rendiment de jugadors que comparteixen una mateixa posici\u00f3, a fi d\u2019identificar quin jugador pot ser m\u00e9s adequat per a un determinat partit, o quin jugador est\u00e0 rendint millor en la posici\u00f3 esmentada d\u2019acord amb les seves actuacions; (2) tamb\u00e9 es pot analitzar el rendiment de jugadors del mateix equip i jugadors d\u2019equips de la lliga, establint comparacions i classificacions per posici\u00f3 de joc; (3) una altra alternativa gira entorn de la valoraci\u00f3 de possibles incorporacions tenint en compte el rendiment que mostren els jugadors; (4) tamb\u00e9 \u00e9s possible avaluar l\u2019evoluci\u00f3 dels jugadors comparant el seu rendiment longitudinalment, per exemple, d\u2019una temporada a una altra, o en dos diferents per\u00edodes d\u2019una lliga. <\/p>\n\n\n\n

Quant a les prospectives de futur de l\u2019eina, depenen directament del futur del prove\u00efdor, sabent que l\u2019escenari que es presenta \u00e9s molt il\u00b7lusionant, ja que els prove\u00efdors cada vegada ofereixen una quantitat m\u00e9s gran de dades i de molta m\u00e9s qualitat.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Com a conclusions de l\u2019estudi es pot esmentar que TOPSTATS mostra uns valors de validesa \u00f2ptims. \u00c9s un instrument capa\u00e7 de qualificar, classificar i comparar la compet\u00e8ncia futbol\u00edstica que mostren els jugadors professionals en les seves actuacions durant una mateixa competici\u00f3, d\u2019acord amb la seva posici\u00f3 de joc. Per a aix\u00f2, l\u2019eina permet calcular, d\u2019una manera \u00e0gil i semiautom\u00e0tica, un \u00edndex de rendiment global obtingut a partir de la interacci\u00f3 i ponderaci\u00f3 de variables que contenen les dades obtingudes des del prove\u00efdor Wyscout, que compta amb cobertura de dades en m\u00e9s de 200 competicions.<\/p>\n\n\n\n

Per tot aix\u00f2, l\u2019instrument podria ser utilitzat per clubs professionals, departaments d\u2019an\u00e0lisi del rendiment esportiu i entrenadors per analitzar i comparar els jugadors, la qual cosa permetr\u00e0 una optimitzaci\u00f3 m\u00e9s gran dels processos d\u2019entrenament i avaluaci\u00f3. D\u2019igual manera, en l\u2019\u00e0mbit cient\u00edfic, l\u2019instrument podria ser \u00fatil en investigacions que necessitin crear grups d\u2019estudi entorn del rendiment en competici\u00f3 que presenten els jugadors. <\/p>\n\n\n\n

Declaraci\u00f3 de conflicte d\u2019interessos<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els autors declaren que no existeixen potencials conflictes d\u2019interessos respecte a la recerca, autoria i\/o publicaci\u00f3 d\u2019aquest article.<\/p>\n\n\n\n

Finan\u00e7ament<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els autors no van rebre suport financer per a la recerca, autoria i\/o publicaci\u00f3 d\u2019aquest article.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019objectiu d\u2019aquest treball va ser dissenyar i validar un instrument (TOPSTATS) que permet\u00e9s qualificar, classificar i comparar el rendiment dels jugadors professionals a partir del prove\u00efdor de dades Wyscout. La validesa de contingut a trav\u00e9s de la consulta amb tres experts va mostrar un acord considerable fent \u00fas de l\u2019\u00edndex kappa de Fleiss (k = .691). […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":1,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[10632,487,301,10633,10634,4117],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["an\u00e0lisi de dades<\/a>","avaluaci\u00f3<\/a>","futbol<\/a>","La Liga<\/a>","Premier League<\/a>","rendiment esportiu<\/a>"],"unlinked":["an\u00e0lisi de dades<\/span>","avaluaci\u00f3<\/span>","futbol<\/span>","La Liga<\/span>","Premier League<\/span>","rendiment esportiu<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 anys ago","modified":"Updated 3 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 juny 2023","modified":"Updated on 3 octubre 2023"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 juny 2023 18:15","modified":"Updated on 3 octubre 2023 11:01"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60167\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=60167"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60167\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":61708,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60167\/revisions\/61708\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=60167"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=60167"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=60167"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}