{"id":60157,"date":"2023-06-30T18:10:12","date_gmt":"2023-06-30T18:10:12","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/influencia-del-nivel-del-oponente-en-la-creacion-de-oportunidades-de-gol-en-futbol-femenino\/"},"modified":"2025-10-03T15:09:10","modified_gmt":"2025-10-03T15:09:10","slug":"influencia-del-nivell-de-loponent-en-la-creacio-doportunitats-de-gol-en-futbol-femeni","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/influencia-del-nivell-de-loponent-en-la-creacio-doportunitats-de-gol-en-futbol-femeni\/","title":{"rendered":"Influ\u00e8ncia del nivell de l\u2019oponent en la creaci\u00f3 d\u2019oportunitats de gol en futbol femen\u00ed"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest treball va ser doble: i) en primer lloc, es va tractar de con\u00e8ixer la influ\u00e8ncia del criteri nivell de l\u2019oponent en el comportament t\u00e0ctic ofensiu de les seleccions participants en la FIFA Women\u2019s World Cup France 2019 i, ii) d\u2019altra banda, comprovar si es van produir difer\u00e8ncies sobre els criteris relacionats amb l\u2019inici i el desenvolupament de les possessions de pilota i la seva influ\u00e8ncia en la creaci\u00f3 d\u2019oportunitats de gol partint del nivell de l\u2019oponent. A partir de la metodologia observacional es van analitzar 2,045 possessions de pilota corresponents a 14 partits de la fase final d\u2019aquest campionat. En primer lloc, es va dur a terme una an\u00e0lisi bivariada partint del nivell de l\u2019oponent i, a continuaci\u00f3, es van dur a terme tres models predictius d\u2019arbre de decisi\u00f3 per a les categories d\u00e8bil, normal i forta del criteri nivell de l\u2019oponent. Es van trobar difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives partint del nivell de l\u2019oponent per als criteris resultat del partit, zona d\u2019inici en profunditat, posicionament defensiu, context espacial d\u2019interacci\u00f3, temps de possessi\u00f3 en camp rival, temps de possessi\u00f3 total, zona de possessi\u00f3 i resultat de la possessi\u00f3. D\u2019altra banda, es va verificar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un patr\u00f3 similar independentment del nivell de l\u2019oponent a l\u2019hora d\u2019obtenir oportunitats de gol, caracteritzat pel manteniment de la possessi\u00f3 en camp rival, l\u2019inici de la possessi\u00f3 de pilota en zones properes a la porteria rival i una intenci\u00f3 inicial ofensiva de progressar cap a la porteria contr\u00e0ria r\u00e0pidament. <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> arbre de decisi\u00f3<\/span>, FIFA Women\u2019s World Cup<\/span>, futbol femen\u00ed<\/span>, metodologia observacional<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El futbol femen\u00ed \u00e9s un fenomen de recent expansi\u00f3. Entre les lligues femenines encara existents, la m\u00e9s antiga es va fundar l\u2019any 1968 a It\u00e0lia. Aquest fet suposa una difer\u00e8ncia de 80 anys en comparaci\u00f3 amb el futbol mascul\u00ed (Lago et al., 2022<\/a>). Durant aquestes d\u00e8cades, el futbol femen\u00ed s\u2019ha hagut d\u2019enfrontar, entre altres dificultats, a la prohibici\u00f3 de disputar partits en camps de futbol de clubs adscrits a la Football Association (FA) anglesa (Jenkel, 2021<\/a>). En l\u2019actualitat, en canvi, el futbol ha tingut un notable increment pel que fa a l\u2019inter\u00e8s social i medi\u00e0tic per\u00f2, malgrat aix\u00f2, encara hi ha bretxes evidents entre el futbol mascul\u00ed i el futbol femen\u00ed (Lago et al., 2022<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Una d\u2019aquestes bretxes es troba en l\u2019\u00e0mbit de la recerca. Nom\u00e9s un 20\u2006% dels estudis publicats sobre aquest esport tracten sobre futbol femen\u00ed (Kirkendall i Krustup, 2020<\/a>). Aix\u00f2 posa de manifest la gran bretxa de coneixement entre sexes en la pr\u00e0ctica de l\u2019esport i el seu desenvolupament cient\u00edfic (Lago et al., 2022<\/a>; Nassis et al., 2022<\/a>). Aquests factors poden justificar algunes de les difer\u00e8ncies en el rendiment dels equips entre ambd\u00f3s sexes (Casal et al., 2021<\/a>;Garnica-Caparr\u00f3s y Memmert, 2021<\/a>; Pappalardo et al., 2021<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

El rendiment en futbol s\u2019ha d\u2019entendre des d\u2019un enfocament poli\u00e8dric (Preciado et al., 2021)<\/a> en el qual els indicadors de rendiment relacionats amb la possessi\u00f3 de pilota exerceixen un paper important (Wang et al., 2022<\/a>). Sobre aquesta tem\u00e0tica, en els \u00faltims anys s\u2019han publicat alguns estudis sobre futbol femen\u00ed (Iv\u00e1n-Baraga\u00f1o et al., 2021<\/a>, 2022<\/a>; Maneiro et al., 2021<\/a>; Mitrotasios et al., 2022<\/a>). Malgrat aix\u00f2, els coneixements sobre aquests indicadors en futbol mascul\u00ed (Wang et al., 2022<\/a>) han estat l\u2019\u00fanica font fiable i objectiva d\u2019informaci\u00f3 durant diverses d\u00e8cades per als professionals del futbol femen\u00ed. En aquest sentit, coincidim amb Lago et al. (2022)<\/a> en afirmar que el rendiment en futbol no s\u2019ha d\u2019entendre des d\u2019una perspectiva unisex (aplicar els coneixements del futbol mascul\u00ed al futbol femen\u00ed) i hem de considerar la necessitat d\u2019augmentar la producci\u00f3 cient\u00edfica sobre el futbol femen\u00ed (Nassis et al., 2022<\/a>) amb l\u2019objectiu de dotar els professionals de coneixements espec\u00edfics.<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb el rendiment dels equips en competici\u00f3, hi ha alguns criteris contextuals que han demostrat que influeixen en el comportament ofensiu i defensiu dels equips de futbol. D\u2019aquests criteris, el nivell de l\u2019oponent ha estat estudiat de manera rigorosa en futbol mascul\u00ed (Almeida et al., 2014<\/a>; Castellano et al., 2013<\/a>; Fern\u00e1ndez-Herm\u00f3genes et al., 2021<\/a>; Garc\u00eda-Rubio et al., 2015<\/a>; Lago, 2009<\/a>; S\u00e1nchez et al., 2019<\/a>) i en menor mesura en futbol femen\u00ed (Lee i Mills, 2021<\/a>). Un dels primers estudis que va analitzar la influ\u00e8ncia del criteri nivell de l\u2019oponent<\/em> en el joc ofensiu en futbol mascul\u00ed va demostrar una reducci\u00f3 en el temps de possessi\u00f3 del 0.2\u2006% per cada unitat de difer\u00e8ncia en la classificaci\u00f3 final de la Lliga espanyola 2005-2006 (Lago, 2009<\/a>). Per la seva banda, Castellano et al. (2013)<\/a> van observar com el posicionament ofensiu i defensiu es modificava en funci\u00f3 del nivell de l\u2019oponent: els equips presentaven una profunditat i amplitud en fase ofensiva m\u00e9s gran davant d\u2019equips d\u00e8bils i, sorprenentment, els equips que s\u2019enfrontaven a equips forts presentaven una amplitud i profunditat en fase defensiva m\u00e9s grans (Castellano et al., 2013<\/a>). Per la seva banda, Almeida et al. (2014)<\/a> van demostrar que els equips m\u00e9s ben classificats a la UEFA Champions League 2011\/2012 van ser capa\u00e7os de recuperar la pilota en zones m\u00e9s avan\u00e7ades del terreny de joc, indicador relacionat amb l\u2019\u00e8xit ofensiu en el futbol femen\u00ed (Iv\u00e1n-Baraga\u00f1o et al., 2021<\/a>). En aquesta mateixa competici\u00f3, un estudi longitudinal dut a terme durant les temporades 2009 a 2013 va demostrar una associaci\u00f3 positiva significativa entre el nivell de l\u2019oponent (i. e. difer\u00e8ncia de llocs en el r\u00e0nquing UEFA) i la difer\u00e8ncia de gols en el partit (Garc\u00eda-Rubio et al., 2015<\/a>). D\u2019altra banda, el coneixement sobre la influ\u00e8ncia del nivell de l\u2019oponent en el rendiment en partit en el futbol femen\u00ed \u00e9s esc\u00e0s. En aquest sentit, l\u2019\u00fanic estudi publicat fins ara \u00e9s el de Lee i Mills (2021)<\/a>. Aquest estudi va tractar de con\u00e8ixer la influ\u00e8ncia dels criteris nivell de l\u2019oponent i resultat temporal sobre l\u2019execuci\u00f3 dels c\u00f3rners a la Copa Mundial Femenina de Fran\u00e7a 2019 i va evidenciar difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives partint del nivell de l\u2019oponent per als criteris enviament de la pilota, tipus d\u2019enviament, nombre d\u2019atacants i organitzaci\u00f3 ofensiva, entre d\u2019altres (Lee i Mills, 2021<\/a>). En canvi, es va trobar que el nivell de l\u2019oponent no va ser un criteri que influ\u00eds significativament en el resultat de les accions a pilota aturada analitzades. <\/p>\n\n\n\n

Per tot aix\u00f2, i a causa de la necessitat d\u2019augmentar el grau de coneixement sobre el proc\u00e9s ofensiu en futbol femen\u00ed, aix\u00ed com de con\u00e8ixer quins criteris poden modificar aquest proc\u00e9s, es va dur a terme aquest estudi. Els objectius d\u2019aquest treball van ser: i) con\u00e8ixer la influ\u00e8ncia del criteri nivell de l\u2019oponent en el comportament t\u00e0ctic ofensiu de les seleccions participants en la FIFA Women\u2019s World Cup France 2019, i ii) comprovar si hi va haver difer\u00e8ncies sobre els criteris relacionats amb l\u2019inici i el desenvolupament de les possessions de pilota i la seva influ\u00e8ncia en la creaci\u00f3 d\u2019oportunitats de gol partint del nivell de l\u2019oponent.<\/p>\n\n\n\n

Material i m\u00e8tode<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per a la realitzaci\u00f3 d\u2019aquest estudi es va aplicar la metodologia observacional (Anguera, 1979<\/a>). Aquesta metodologia va resultar id\u00f2nia per analitzar el comportament col\u00b7lectiu en esdeveniments naturals com s\u00f3n els partits de futbol (Anguera et al., 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Es va tractar d\u2019un disseny nomot\u00e8tic \u2014diverses unitats d\u2019estudi\u2014, puntual (de seguiment intrasessional) \u2014un \u00fanic campionat analitzat\u2014, i multidimensional \u2014diversos nivells de resposta reflectits a l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 (Anguera et al., 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Participants <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van analitzar totes les possessions de pilota (n<\/em> = 2,045) amb una durada igual o superior a quatre segons realitzades en els partits corresponents a la fase final de la FIFA Women\u2019s World Cup France 2019. Les possessions de pilota van comen\u00e7ar en el moment en qu\u00e8 l\u2019equip observat va aconseguir el control de la pilota, mitjan\u00e7ant una intercepci\u00f3 de pilota o una represa del joc, fins que la possessi\u00f3 es traslladava a l\u2019equip rival, o b\u00e9 es produ\u00efa una interrupci\u00f3 del joc (Almeida et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Es van excloure de l\u2019an\u00e0lisi dos partits a causa de les grans difer\u00e8ncies de nivell entre les seleccions enfrontades: i) Alemanya 3-0 Nig\u00e8ria (vuitens de final: 2n i 38\u00e8 r\u00e0nquing FIFA, respectivament) i ii) Anglaterra 3-0 Camerun (vuitens de final: 3r i 46\u00e8 r\u00e0nquing FIFA, respectivament).<\/p>\n\n\n\n

Les accions analitzades es van classificar partint del nivell de l\u2019oponent utilitzant l\u2019\u00faltim r\u00e0nquing FIFA previ al campionat [https:\/\/www.fifa.com\/fifa-world-ranking\/women?dateId=ranking_20190329<\/a>]. Aquest r\u00e0nquing s\u2019estableix a partir de la suma de punts obtinguts en els partits disputats per cada equip tenint en compte: i) el resultat dels partits disputats, ii) la localitzaci\u00f3 del partit, iii) la import\u00e0ncia del partit, i iv) la difer\u00e8ncia entre els llocs del r\u00e0nquing FIFA en aquell moment [https:\/\/www.fifa.com\/fifa-world-ranking\/procedure-women<\/a>]. El criteri nive<\/em>ll de l\u2019oponent es va calcular com la difer\u00e8ncia entre els llocs del r\u00e0nquing FIFA entre els equips enfrontats per a cada una de les possessions de pilota (i. e. a la final disputada entre els EUA (1r r\u00e0nquing FIFA) i Holanda (8\u00e8 r\u00e0nquing FIFA) les possessions de pilota desenvolupades pels EUA es van registrar amb el valor \u20137 i viceversa). Les accions van ser classificades a partir d\u2019una an\u00e0lisi de k mitjanes en tres grups partint del valor del criteri nivell de l\u2019oponent en: i) d\u00e8bil (n<\/em> = 700): [\u201312, \u20134], ii) similar (n<\/em> = 765): [\u20133, +3], i iii): fort (n<\/em> = 580): [+4, +12].<\/p>\n\n\n\n

Instrument d\u2019observaci\u00f3 i registre  <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 va ser adaptat d\u2019Iv\u00e1n-Baraga\u00f1o et al. (2022)<\/a> i es presenta a la Taula 1. Es va tractar d\u2019una combinaci\u00f3 de format de camp i sistemes de categories exhaustives i m\u00fatuament excloents, necess\u00e0ria a causa de l\u2019elevada complexitat de la situaci\u00f3 objecte d\u2019estudi (Anguera et al., 2018).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Instrument d\u2019observaci\u00f3.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

L\u2019instrument de registre utilitzat va ser el programari lliure Lince Plus [https:\/\/observesport.github.io\/lince-plus] (Soto et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Aquest estudi va ser aprovat pel Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Universidade da Coru\u00f1a (codi d\u2019aprovaci\u00f3: EIUDC-2019-0024). Tots els partits van ser gravats de la televisi\u00f3 p\u00fablica, emmagatzemats en un disc dur extern i analitzats post-event<\/em> (Casal et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Es van entrenar tres observadors en l\u2019observaci\u00f3, el registre i la codificaci\u00f3 de les accions ofensives analitzades (Losada i Manolov, 2015<\/a>). Els tres observadors van ser autors d\u2019aquest treball, tenien el t\u00edtol UEFA PRO d\u2019entrenador de futbol i dos d\u2019ells eren doctors en Ci\u00e8ncies de l\u2019Esport amb m\u00e9s de 30 anys d\u2019experi\u00e8ncia en metodologia observacional entre els dos. El tercer observador pertanyia al seu grup de recerca com a investigador predoctoral.<\/p>\n\n\n\n

El control de la qualitat de la dada es va dur a terme mitjan\u00e7ant el c\u00e0lcul del coeficient kappa de Cohen (1960)<\/a> interobservador, trobat a partir de la mitjana entre els tres parells d\u2019observadors, els quals van registrar de manera independent 258 possessions de pilota en dos partits complets seleccionats a l\u2019atzar (Arana et al., 2016<\/a>). El valor mitj\u00e0 d\u2019aquest coeficient va ser .869 (rang = .746 – .979) considerat com a excel\u00b7lent (Landis i Koch, 1977<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per assolir el primer objectiu, es va dur a terme una an\u00e0lisi bivariada mitjan\u00e7ant taules de conting\u00e8ncia entre els criteris inclosos a l\u2019instrument i observaci\u00f3 i el criteri nivell de l\u2019oponent. El grau d\u2019associaci\u00f3 es va analitzar mitjan\u00e7ant el coeficient de conting\u00e8ncia. La mida de l\u2019efecte es va considerar lleu (ES = .10), moderat (ES = .30) o gran (ES \u2265 .50) (Gravetter i Wallnau, 2007<\/a>). Per a les quatre categories de tipus quantitatiu, aspecte que evidencia el fet que la metodologia observacional \u00e9s mixed methods <\/em>en si mateixa (Anguera et al., 2018<\/a>), es va comprovar la normalitat i l\u2019homoscedasticitat entre els tres grups, les quals van ser rebutjades mitjan\u00e7ant el test KS i test de Lev\u00e9ne, respectivament, amb un nivell de significaci\u00f3 de p<\/em> < .05. Sobre aquests criteris es va aplicar el test de Kruskall-Wallis. Les difer\u00e8ncies post-hoc es van calcular mitjan\u00e7ant la correcci\u00f3 de Bonferroni. <\/p>\n\n\n\n

En segon lloc, a fi de comprovar si hi va haver difer\u00e8ncies a l\u2019hora d\u2019obtenir oportunitats de gol partint del nivell de l\u2019oponent, es van fer tres an\u00e0lisis multivariants predictives mitjan\u00e7ant la t\u00e8cnica d\u2019arbre de decisi\u00f3 (per a les categories d\u00e8bil, similar i forta, del criteri nivell de l\u2019oponent). Aquesta t\u00e8cnica, d\u2019aplicaci\u00f3 recent en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019esport (Gim\u00e9nez et al., 2020<\/a>; Iv\u00e1n-Baraga\u00f1o et al., 2021<\/a>; Maneiro et al., 2019<\/a>) va permetre una interpretaci\u00f3 \u00f2ptima dels resultats obtinguts. Per a la realitzaci\u00f3 d\u2019aquests models, es va utilitzar com a variable dependent una recodificaci\u00f3 del criteri resultat de l\u2019acci\u00f3 (\u00c8xit = gol, llan\u00e7ament i enviament a l\u2019\u00e0rea; No \u00e8xit = resta de possessions). La resta de criteris van ser introdu\u00efts en els tres models com a independents o predictors. El m\u00e8tode de creixement de l\u2019arbre va ser CHAID. El model es va validar mitjan\u00e7ant el m\u00e8tode de validaci\u00f3 creuada, el nombre m\u00ednim d\u2019observacions en els nodes va ser 80 (nodes pare) i 40 (nodes terminals) i la profunditat m\u00e0xima de l\u2019arbre es va establir en 4 nivells. Els costos de classificaci\u00f3 err\u00f2nia van ser assumits com a iguals per a les dues categories de la variable dependent. Els models plantejats van demostrar una alta capacitat predictiva, amb un valor d\u2019estimaci\u00f3 de risc de .277, .208 i .217 per a les categories d\u00e8bil, similar i forta, respectivament. Les an\u00e0lisis estad\u00edstiques es van fer amb el programari SPSS 25.0 (IBM Corp. Released 2017. IBM SPSS Statistics for Windows, Version 25, IBM Corp., Armonk, NY, USA).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats obtinguts de l\u2019an\u00e0lisi bivariada es presenten a la Taula 2. Es van trobar difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives partint del nivell de l\u2019oponent per als criteris resultat del partit, zona d\u2019inici en profunditat, posicionament defensiu, context espacial d\u2019interacci\u00f3, temps de possessi\u00f3 en camp rival, temps de possessi\u00f3 total, zona de possessi\u00f3 i resultat de la possessi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Resultats bivariats partint del criteri nivell de l\u2019oponent.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Els resultats obtinguts de l\u2019an\u00e0lisi predictiva mitjan\u00e7ant arbre de decisi\u00f3 per a les possessions desenvolupades sota la categoria d\u00e8bil es mostren a la figura 1. El model final va presentar una fiabilitat del 76.1\u2006% (48.2\u2006% sensibilitat; 89.0\u2006% especificitat). Els criteris que van resultar significatius per obtenir oportunitats de gol van ser zona de possessi\u00f3 (\u03c72<\/sup> = 142.07; p<\/em> < .001), temps de possessi\u00f3 en camp rival <\/em>(\u03c72<\/sup> = 57.252; p<\/em> < .001), intenci\u00f3 inicial ofensiva (\u03c72<\/sup> = 17.012; p<\/em> < .001) temps de possessi\u00f3 (\u03c72<\/sup> = 10.316; p<\/em> < .05), zona d\u2019inici en profunditat (\u03c72<\/sup> = 9.870; p<\/em> < .05), temps de possessi\u00f3 en camp propi (\u03c72<\/sup> = 8.506; p<\/em> < .05).  A m\u00e9s, la interacci\u00f3 de criteris en la qual es va produir una probabilitat m\u00e9s gran d\u2019obtenir oportunitats de gol es va observar en el node 11 (n<\/em> = 97; 71.1\u2006% \u00c8xit \u2013 28.9 No \u00e8xit) mitjan\u00e7ant la interacci\u00f3 dels criteris zona de possessi\u00f3 (mig ofensiva), intenci\u00f3 inicial ofensiva (progressar), i zona d\u2019inici en profunditat (predefensiva, preofensiva, ofensiva).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Arbre de decisi\u00f3: nivell de l\u2019oponent d\u00e8bil.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Per a les possessions realitzades davant d\u2019un nivell de l\u2019oponent similar (Figura 2) els criteris introdu\u00efts per l\u2019algoritme d\u2019arbre de decisi\u00f3 van ser zona de possessi\u00f3 (\u03c72<\/sup> = 156.142; p<\/em> < .001), temps de possessi\u00f3 en camp propi (\u03c72<\/sup> = 15.817; p<\/em> < .001), temps de possessi\u00f3 en camp rival (\u03c72<\/sup> = 36.89; p<\/em> < .001), i intenci\u00f3 inicial ofensiva (\u03c72<\/sup> = 8.844; p<\/em> < .005). El model va presentar una fiabilitat del 81.31\u2006% (43.2\u2006% sensibilitat; 91.5\u2006% especificitat). Per a aquest tipus d\u2019accions, la probabilitat m\u00e9s gran d\u2019obtenir oportunitat de gol es va observar en el node 8 (n<\/em> = 121; 57.9\u2006% \u00c8xit) mitjan\u00e7ant la interacci\u00f3 dels criteris zona de possessi\u00f3 (mig ofensiva), temps de possessi\u00f3 en camp propi (\u2264 0 segons), i intenci\u00f3 inicial ofensiva (progressar).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Arbre de decisi\u00f3: nivell de l\u2019oponent similar. <\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Finalment, els resultats obtinguts d\u2019aquesta t\u00e8cnica per a la categoria fort del criteri nivell de l\u2019oponent (Figura 3) van mostrar la influ\u00e8ncia dels criteris zona de possessi\u00f3<\/em> (\u03c72<\/sup> = 125.623; p<\/em> < .001), temps de possessi\u00f3 en camp rival (\u03c72<\/sup> = 36.045; p<\/em> < .001), intenci\u00f3 inicial defensiva (\u03c72<\/sup> = 12.475; p < .001), i intenci\u00f3 inicial ofensiva (\u03c72<\/sup> = 8.102; p<\/em> < .005). Per a aquest tipus d\u2019accions, la probabilitat m\u00e9s elevada d\u2019obtenir oportunitats de gol es va observar en el node 8, mitjan\u00e7ant la interacci\u00f3 dels criteris zona de possessi\u00f3 (mig ofensiva), intenci\u00f3 inicial defensiva (defensar) i intenci\u00f3 inicial ofensiva (progressar). Quan aquests criteris i categories van interaccionar entre si, la probabilitat d\u2019obtenir oportunitats va ser del 59.0\u2006% (n<\/em> = 69) davant del 41\u2006% de probabilitat de no obtenir \u00e8xit (n<\/em> = 48). El model proposat va presentar una especificitat del 89.2\u2006% i una sensibilitat del 50.7\u2006% (80.2\u2006% de fiabilitat). <\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Arbre de decisi\u00f3: nivell de l\u2019oponent fort.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El present estudi es va dur a terme amb un doble objectiu. En primer lloc, es va pretendre con\u00e8ixer com el criteri nivell de l\u2019oponent va influir en el comportament t\u00e0ctic de les seleccions participants en la fase final de la FIFA Women\u2019s World Cup France 2019 i, d\u2019altra banda, comprovar si hi va haver difer\u00e8ncies sobre els criteris relacionats amb l\u2019inici i el desenvolupament de les possessions de pilota i la seva influ\u00e8ncia en la creaci\u00f3 d\u2019oportunitats de gol partint del nivell de l\u2019oponent.<\/p>\n\n\n\n

Els resultats obtinguts a partir de l\u2019an\u00e0lisi bivariada han perm\u00e8s comprovar l\u2019exist\u00e8ncia de difer\u00e8ncies en 10 dels 17 criteris analitzats en aquest estudi. En aquesta l\u00ednia, s\u2019han trobat difer\u00e8ncies en el criteri resultat del partit. Aquest \u00e9s un fet l\u00f2gic, que confirma la precisi\u00f3 del r\u00e0nquing FIFA elaborat abans del campionat analitzat a l\u2019hora de fer una predicci\u00f3 sobre el rendiment dels equips en campionats internacionals. A m\u00e9s, s\u2019han observat difer\u00e8ncies en el criteri zona d\u2019inici en profunditat. Les possessions dutes a terme davant d\u2019un nivell de l\u2019oponent fort van comen\u00e7ar en gran part a la zona defensiva, la qual cosa concorda amb les troballes obtingudes per Almeida et al. (2014)<\/a>. El criteri context espacial d\u2019interacci\u00f3 tamb\u00e9 va demostrar difer\u00e8ncies partint del nivell de l\u2019oponent. Les possessions desenvolupades davant d\u2019un nivell de l\u2019oponent similar van comen\u00e7ar principalment mitjan\u00e7ant contextos d\u2019interacci\u00f3 MM (zona mitjana enfront de zona mitjana). Aquest fet pot justificar-se a causa d\u2019una densitat de jugadores m\u00e9s gran a les zones centrals de l\u2019espai de joc efectiu, de la mateixa manera que es va observar en el futbol mascul\u00ed (Castellano et al., 2013<\/a>). En relaci\u00f3 amb el context espacial d\u2019interacci\u00f3, resulta significatiu el fet que, quan les possessions es van dur a terme davant d\u2019un nivell de l\u2019oponent d\u00e8bil, es va produir un augment de contextos d\u2019interacci\u00f3 defensius, com ara RA (zona endarrerida enfront de zona avan\u00e7ada). Aquest fet pot indicar-nos que els millors equips s\u00f3n capa\u00e7os de progressar i superar l\u00ednies de pressi\u00f3 rivals amb m\u00e9s facilitat (Almeida et al., 2014<\/a>), assolint amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia contextos d\u2019interacci\u00f3 de valor ofensiu durant les seves possessions de pilota.<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb la durada de les possessions de pilota analitzades, es van observar difer\u00e8ncies per als criteris temps de possessi\u00f3 en camp rival, temps total de possessi\u00f3 i nombre de passades. Aquest fet demostra que el nivell de l\u2019oponent va ser un criteri que va modificar la durada de les possessions de pilota, de la mateixa manera que en el futbol mascul\u00ed (Lago, 2009<\/a>). Les possessions de pilota desenvolupades davant d\u2019un nivell de l\u2019oponent d\u00e8bil van tenir una durada total superior i en camp rival. Aquest \u00e9s un fet important a causa de la import\u00e0ncia de mantenir la possessi\u00f3 en camp rival (Casal et al., 2017<\/a>; Casal et al., 2019<\/a>) i posa de manifest la capacitat superior dels millors equips a l\u2019hora d\u2019executar accions combinatives en espais redu\u00efts i propers a la porteria rival. A m\u00e9s, el fet de mantenir l\u2019equip rival allunyat de la pr\u00f2pia porteria (Camerino et al., 2012<\/a>) impossibilita la creaci\u00f3 d\u2019oportunitats de gol per part de l\u2019equip rival, a causa de la dificultat afegida en el futbol femen\u00ed de crear accions d\u2019aquest tipus des de zones endarrerides del terreny de joc (Iv\u00e1n-Baraga\u00f1o et al., 2021<\/a>; Scanlan et al., 2020<\/a>). En aquest sentit, estem d\u2019acord amb Almeida et al. (2014)<\/a> en afirmar que els millors equips s\u00f3n m\u00e9s efica\u00e7os a l\u2019hora de realitzar una pressi\u00f3 despr\u00e9s de p\u00e8rdues en zones avan\u00e7ades del terreny de joc, ja que el simple fet de mantenir la possessi\u00f3 en aquestes zones els pot permetre una pressi\u00f3 m\u00e9s agressiva i eficient una vegada perduda la possessi\u00f3 de pilota.<\/p>\n\n\n\n

Els resultats obtinguts en relaci\u00f3 amb el criteri resultat de l\u2019acci\u00f3 partint del criteri nivell de l\u2019oponent van evidenciar difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives. La probabilitat d\u2019obtenir oportunitats de gol (i. e. gol, llan\u00e7ament o enviament a l\u2019\u00e0rea) davant d\u2019un oponent d\u00e8bil va ser 10 i 8 punts percentuals superior en comparaci\u00f3 amb les possessions dutes a terme davant d\u2019una oposici\u00f3 similar i forta, respectivament. <\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, a partir dels resultats multivariants obtinguts a partir de la t\u00e8cnica d\u2019arbre de decisi\u00f3, s\u2019han pogut observar elements comuns en la manera d\u2019obtenir oportunitats de gol independentment del nivell de l\u2019oponent. A partir d\u2019aquests resultats, podem confirmar que la zona de possessi\u00f3 va ser el criteri que m\u00e9s va influir a l\u2019hora d\u2019obtenir aquest tipus d\u2019accions, de la mateixa manera que en altres estudis duts a terme en futbol mascul\u00ed (Casal et al., 2017<\/a>, 2019<\/a>) i en futbol femen\u00ed (Iv\u00e1n-Baraga\u00f1o et al., 2021<\/a>, 2022<\/a>; Maneiro et al., 2021<\/a>). De manera similar, la intenci\u00f3 inicial ofensiva va influir significativament en la probabilitat d\u2019obtenir oportunitats de gol en el campionat analitzat. Concretament, les possessions de pilota que van comen\u00e7ar amb una intenci\u00f3 inicial ofensiva de progressar van augmentar de manera significativa la probabilitat d\u2019\u00e8xit, la qual cosa concorda amb la bibliografia existent (Mitrotasios et al., 2022<\/a>; Maneiro et al., 2019<\/a>). En aquest sentit, estem d\u2019acord amb Sarmento et al. (2014)<\/a> en afirmar que, una vegada recuperada la possessi\u00f3 de pilota, s\u2019ha de produir una passada o conducci\u00f3 r\u00e0pides a zones allunyades de l\u2019equip rival, inhabilitant r\u00e0pidament diverses jugadores de l\u2019equip rival i aprofitant aquesta situaci\u00f3 de desorganitzaci\u00f3 defensiva.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, es va observar un element diferenciador entre els tres models multivariants plantejats: la influ\u00e8ncia del criteri intenci\u00f3 inicial defensiva a l\u2019hora d\u2019obtenir oportunitats de gol en les possessions dutes a terme davant d\u2019un nivell de l\u2019oponent fort. Aquest fet, que pot resultar important a l\u2019hora de plantejar la pressi\u00f3 despr\u00e9s de p\u00e8rdua, posa de manifest la necessitat per part dels millors equips de fer una pressi\u00f3 r\u00e0pida a la jugadora que recupera la possessi\u00f3 (Vogelbein et al., 2014<\/a>) amb l\u2019objectiu de reduir el temps i l\u2019espai d\u2019acci\u00f3, i disminuir d\u2019aquesta manera la probabilitat d\u2019obtenir oportunitats de gol en aquesta acci\u00f3 de joc.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Partint dels resultats d\u2019aquest estudi, s\u2019ha demostrat que el nivell de l\u2019oponent va ser un criteri que va modificar de manera significativa criteris t\u00e0ctics com la zona d\u2019inici de les possessions de pilota, el posicionament defensiu rival o el context espacial d\u2019interacci\u00f3. A m\u00e9s, es van trobar temps de possessi\u00f3 totals i en camp rival superiors quan les possessions de pilota s\u2019executaven davant d\u2019equips amb un nivell d\u00e8bil, aspecte que ha demostrat que ha influ\u00eft en l\u2019\u00e8xit de les possessions de pilota en futbol d\u2019elit. A m\u00e9s, el fet que nom\u00e9s s\u2019analitzessin partits de la fase final de la FIFA Women\u2019s World Cup France 2019 (els 14 equips analitzats es trobaven entre els 16 millors del r\u00e0nquing FIFA 2019) \u00e9s un factor important, ja que posa en evid\u00e8ncia que el nivell de l\u2019oponent no nom\u00e9s modifica el comportament i resultat de les possessions de pilota entre equips de nivells molt desiguals, sin\u00f3 que tamb\u00e9 influeix sobre aquestes accions entre l\u2019elit del futbol femen\u00ed mundial. En contraposici\u00f3, a partir dels resultats obtinguts dels tres models d\u2019arbre de decisi\u00f3, s\u2019ha pogut comprovar una tend\u00e8ncia encara present en el futbol femen\u00ed d\u2019elit, independentment del nivell de l\u2019oponent: la probabilitat m\u00e9s gran d\u2019obtenir possessions de pilota reeixides es produeix mitjan\u00e7ant la interacci\u00f3 de criteris associats a les recuperacions de pilota en zones avan\u00e7ades, amb intenci\u00f3 de progressar cap a la porteria rival i el desenvolupament de les possessions de pilota en camp rival. Aquests resultats poden ajudar aquests equips a dissenyar estrat\u00e8gies de partit orientades a la reproducci\u00f3 d\u2019aquests comportaments t\u00e0ctics.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els autors agraeixen el suport del projecte Integraci\u00f3 entre dades observacionals i dades provinents de sensors externs: Evoluci\u00f3 del programari LINCE PLUS i desenvolupament de l\u2019aplicaci\u00f3 m\u00f2bil per a l\u2019optimitzaci\u00f3 de l\u2019esport i l\u2019activitat f\u00edsica beneficiosa per a la salut<\/em> [EXP_74847] (2023). Ministeri de Cultura i Esport, Consell Superior d\u2019Esport i Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019objectiu d\u2019aquest treball va ser doble: i) en primer lloc, es va tractar de con\u00e8ixer la influ\u00e8ncia del criteri nivell de l\u2019oponent en el comportament t\u00e0ctic ofensiu de les seleccions participants en la FIFA Women\u2019s World Cup France 2019 i, ii) d\u2019altra banda, comprovar si es van produir difer\u00e8ncies sobre els criteris relacionats amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":1,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48,48,48],"tags":[10626,10627,8691,12709],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>","Entrenament esportiu<\/a>","Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>","Entrenament esportiu<\/span>","Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["arbre de decisi\u00f3<\/a>","FIFA Women\u2019s World Cup<\/a>","futbol femen\u00ed<\/a>","metodologia observacional<\/a>"],"unlinked":["arbre de decisi\u00f3<\/span>","FIFA Women\u2019s World Cup<\/span>","futbol femen\u00ed<\/span>","metodologia observacional<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 anys ago","modified":"Updated 7 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 juny 2023","modified":"Updated on 3 octubre 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 juny 2023 18:10","modified":"Updated on 3 octubre 2025 15:09"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60157\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=60157"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60157\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":61701,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60157\/revisions\/61701\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=60157"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=60157"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=60157"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}