{"id":60149,"date":"2023-06-30T18:06:09","date_gmt":"2023-06-30T18:06:09","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/analisis-del-autoconcepto-inteligencia-emocional-y-violencia-segun-modalidad-deportiva-practicada-en-educacion-superior\/"},"modified":"2023-09-30T11:16:29","modified_gmt":"2023-09-30T11:16:29","slug":"analisi-de-lautoconcepte-intelligencia-emocional-i-violencia-segons-modalitat-esportiva-practicada-en-educacio-superior","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/analisi-de-lautoconcepte-intelligencia-emocional-i-violencia-segons-modalitat-esportiva-practicada-en-educacio-superior\/","title":{"rendered":"An\u00e0lisi de l\u2019autoconcepte, intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional i viol\u00e8ncia segons modalitat esportiva practicada en educaci\u00f3 superior"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La viol\u00e8ncia en el context universitari \u00e9s una greu preocupaci\u00f3 en l\u2019ensenyament superior, a causa del creixent nombre d\u2019episodis violents entre els joves. La modalitat esportiva practicada juntament amb factors psicosocials com l\u2019autoconcepte o la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional contraresten de forma efica\u00e7 aquestes conductes disruptives. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi \u00e9s comprovar la relaci\u00f3 entre el tipus d\u2019esport practicat, l\u2019autoconcepte i la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional amb la viol\u00e8ncia en estudiants universitaris. L\u2019estudi es va fer amb una mostra de 1,057 estudiants universitaris espanyols en la qual el 43.8\u2006% (n<\/em> = 463) eren dones i el 56.2\u2006% (n<\/em> = 594) eren homes. Es va utilitzar el test TMMS-24 per mesurar la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional i l\u2019escala AF-5 per mesurar l\u2019autoconcepte. Es va observar com els que no practiquen esport presenten taxes m\u00e9s elevades de viol\u00e8ncia directa i indirecta. Aix\u00ed mateix, els joves que practiquen esports de contacte s\u00f3n els que presenten m\u00e9s taxes de viol\u00e8ncia directa. \u00c9s necessari promoure la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica relacionada amb el desenvolupament de la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional per reduir els comportaments violents.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> autoconcepte<\/span>, comportament violent<\/span>, esport<\/span>, inteligencia emocional<\/span>, inteligencia emocional<\/span>, inteligencia emocional<\/span>, intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional<\/span>, model d\u2019equacions estructurals multigrup<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019agressivitat \u00e9s un constructe que ha estat \u00e0mpliament examinat des del camp de la psicologia, que es defineix com l\u2019execuci\u00f3 d\u2019una acci\u00f3 i que va des de gestos amena\u00e7adors fins a atacs reals contra un altre (Giammanco et al., 2005<\/a>). La seva manifestaci\u00f3 en comportaments agressius dep\u00e8n de m\u00faltiples factors interns i externs a la persona (Haller, 2020<\/a>). En aquesta l\u00ednia, la viol\u00e8ncia sorgeix com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la incapacitat de l\u2019individu per controlar i gestionar els seus propis impulsos, la qual cosa el converteix en un subjecte hostil i inadaptat social en diversos entorns. Des d\u2019una concepci\u00f3 restringida, la viol\u00e8ncia implica l\u2019\u00fas de la for\u00e7a amb la intenci\u00f3 de fer mal a una altra persona, per\u00f2 reduir la viol\u00e8ncia a l\u2019acte f\u00edsic \u00e9s un intent reduccionista ja que es posa el focus nom\u00e9s en all\u00f2 que es pot mesurar (Mart\u00ednez-Pacheco, 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En contraposici\u00f3, \u00e9s convenient assumir la viol\u00e8ncia des d\u2019un prisma relacional on actua com la conseq\u00fc\u00e8ncia dels mecanismes de poder que es produeixen a l\u2019engranatge de les relacions socials, en qualsevol context. S\u00f3n molts els detonadors que poden provocar que es produeixin conductes violentes, tals com la necessitat de reconeixement social, la ira o la necessitat mateixa de mantenir cert estatus sense que importin les conseq\u00fc\u00e8ncies, entre d\u2019altres. Per pal\u00b7liar aquesta situaci\u00f3, \u00e9s important que la persona aprengui un repertori d\u2019estrat\u00e8gies d\u2019afrontament que contribueixin a regular i mitigar aquests impulsos (Garc\u00eda-Mart\u00ednez et al., 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Els factors psicosocials han estat tradicionalment relacionats amb el benestar integral de les persones. Entre ells, la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional (EI), juntament amb l\u2019autoconcepte, s\u2019han posicionat com dos factors fiables en la determinaci\u00f3 de la salut f\u00edsica i psicol\u00f2gica dels estudiants universitaris. Sobre aix\u00f2, l\u2019EI ha estat conceptualitzada des de diversos models, entre els quals destaca el model d\u2019habilitat (Salovey i Mayer, 1990) i els models mixtos (P\u00e9rez-Gonz\u00e1lez et al., 2020<\/a>). En aquests termes, l\u2019EI pot definir-se com l\u2019habilitat de la persona per identificar, expressar i regular les seves emocions i les dels altres, amb vista a construir vincles estables amb l\u2019entorn que l\u2019envolta. <\/p>\n\n\n\n

Per la seva banda, l\u2019autoconcepte s\u2019associa a la percepci\u00f3 que la persona t\u00e9 sobre si mateixa en diferents entorns, i aquest fluctua des de la seva faceta a nivell emocional i f\u00edsic fins a la seva actuaci\u00f3 en entorns acad\u00e8mics, socials i familiars. L\u2019estudi d\u2019ambd\u00f3s constructes contribueix al desenvolupament i la construcci\u00f3 del perfil de la persona que permet predir en certa manera els seus comportaments. Examinant-los des del camp de l\u2019activitat f\u00edsica i l\u2019esport, s\u2019observa que la pr\u00e0ctica esportiva tamb\u00e9 s\u2019ha identificat com un factor que influeix en la salut, situant-se com una pr\u00e0ctica aconsellable per canalitzar les emocions i els sentiments adversos que pot sentir la persona i mantenir l\u2019equilibri. <\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, s\u2019estableixen distincions en funci\u00f3 de la modalitat esportiva practicada, i es fa una distinci\u00f3 entre esports individuals i col\u00b7lectius. Un altre criteri com\u00fa que se sol aplicar \u00e9s l\u2019exist\u00e8ncia o no de contacte entre els esportistes, i es distingeix entre modalitats amb contacte i modalitats sense contacte. Dels criteris anteriors, s\u2019assenyalen les quatre modalitats que es consideraran en aquest estudi: individual sense contacte, individual amb contacte, col\u00b7lectiu sense contacte i col\u00b7lectiu amb contacte.<\/p>\n\n\n\n

Tenint en compte aix\u00f2, l\u2019objectiu d\u2019aquest estudi \u00e9s examinar els nivells d\u2019agressivitat, autoconcepte i intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional dels estudiants universitaris en funci\u00f3 de la modalitat d\u2019esport que practiquen mitjan\u00e7ant un model explicatiu d\u2019equacions estructurals.<\/p>\n\n\n\n

Material i m\u00e8tode<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny i mostra<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb el disseny de l\u2019estudi, es va fer una an\u00e0lisi transversal, descriptiva i no experimental. Es va dur a terme amb una mostra formada per 1,057 estudiants universitaris procedents de les universitats p\u00fabliques andaluses seleccionats mitjan\u00e7ant un mostreig per conveni\u00e8ncia. Atenent la distribuci\u00f3 de la mostra per sexe, el 43.8\u2006% (n<\/em> = 463) eren dones i un 56.2\u2006% (n<\/em> = 594) eren homes, amb edats compreses entre els 18 i 23 anys (20.78 \u00b1 2.85). <\/p>\n\n\n\n

Instruments <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per a la recollida de dades de la present recerca s\u2019han utilitzat quatre instruments. El q\u00fcestionari ad hoc<\/em> ha recollit les dades sociodemogr\u00e0fiques de la mostra com ara el sexe, l\u2019edat i el tipus d\u2019esport practicat.<\/p>\n\n\n\n

Per mesurar l\u2019EI s\u2019ha utilitzat el Trait Meta-Mood Scale <\/em>(TMMS-24) desenvolupat per Salovey et al. (1995)<\/a>, per\u00f2 per al present estudi s\u2019ha utilitzat la versi\u00f3 adaptada al castell\u00e0 per Fern\u00e1ndez-Berrocal et al. (2004)<\/a>. Aquest q\u00fcestionari avalua la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional com un constructe trifactorial a trav\u00e9s de 24 \u00edtems, on a trav\u00e9s d\u2019una de sumat\u00f2ria es puntuen les dimensions atenci\u00f3 emocional, claredat emocional i reparaci\u00f3 emocional. En el present estudi es va obtenir una alfa de Cronbach de \u03b1 = .910 per a l\u2019escala general.<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb el mesurament de l\u2019autoconcepte, s\u2019ha utilitzat l\u2019Autoconcepte forma 5<\/em>– AF5 (Garc\u00eda i Musitu, 2014<\/a>). Aquesta escala est\u00e0 composta per 30 \u00edtems i es divideix en cinc dimensions: acad\u00e8mica, social, emocional, familiar i f\u00edsica. El q\u00fcestionari es respon segons una escala tipus Likert de 5 opcions, en el que 1 \u00e9s \u201cmai\u201d i 5 \u201csempre\u201d. La consist\u00e8ncia interna de l\u2019escala va ser de \u03b1 = .820  en la present recerca.<\/p>\n\n\n\n

Per al mesurament de la conducta violenta es va utilitzar l\u2019Escala de Conducta Violenta a l\u2019Escola<\/em>, proposada en la versi\u00f3 original per Little et al. (2003)<\/a> i adaptada a l\u2019espanyol per Est\u00e9vez (2005)<\/a>. Aquest q\u00fcestionari es divideix en dues categories: agressi\u00f3 directa, que \u00e9s generada en un encontre personal entre l\u2019agressor i la v\u00edctima; o agressi\u00f3 indirecta, que \u00e9s considerada quan l\u2019agressor roman en l\u2019anonimat. L\u2019escala tipus Likert es completa responent a 25 \u00edtems que oscil\u00b7len entre l\u20191 \u201cmai\u201d i el 4 \u201csempre\u201d. En la present recerca es va obtenir una consist\u00e8ncia interna de \u03b1 = .880. L\u2019escala ha estat utilitzada en estudis en adolescents com el de San-Rom\u00e1n-Mata et al. (2019)<\/a> o el de Zurita-Ortega et al. (2018)<\/a> o en estudiants d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria (Rojas-Jim\u00e9nez i Castro-S\u00e1nchez, 2020<\/a>; SS\u00e1nchez-Zafra et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Procediment  <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El proc\u00e9s de recerca es va dividir en tres fases. En la primera, es va sol\u00b7licitar autoritzaci\u00f3 a la Universitat de Granada (Espanya), que va atorgar el perm\u00eds amb el corresponent comit\u00e8 d\u2019\u00e8tica (2342\/CEIH\/2021). En la se gona fase, es va elaborar una carta informativa en la qual s\u2019explicaven els objectius de l\u2019estudi sol\u00b7licitant, a m\u00e9s, el consentiment informat als participants. Despr\u00e9s de l\u2019acord de participaci\u00f3 de 1,234 estudiants, es va enviar el q\u00fcestionari als estudiants per correu electr\u00f2nic. <\/p>\n\n\n\n

Durant la tercera fase, es van comprovar les 1,085 respostes dels estudiants i es van eliminar 28 q\u00fcestionaris perqu\u00e8 no estaven degudament emplenats. L\u2019an\u00e0lisi de les dades es va fer entre novembre i desembre de 2021, tractant i garantint la confidencialitat dels participants. L\u2019an\u00e0lisi de les dades es va dur a terme seguint les directrius de recerca en humans del Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Universitat de Granada i els principis \u00e8tics establerts per la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki el 1975 i la seva actualitzaci\u00f3 al Brasil el 2013.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de les dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va utilitzar l\u2019an\u00e0lisi SEM amb la finalitat de comprovar l\u2019ajustament del model te\u00f2ric proposat a les dades obtingudes gr\u00e0cies a la seva adequaci\u00f3 per contrastar les hip\u00f2tesis de mediaci\u00f3, davant d\u2019altres t\u00e8cniques com ara l\u2019an\u00e0lisi de regressi\u00f3 lineal (Gunzler et al., 2013<\/a>). D\u2019altra banda, aquesta an\u00e0lisi tamb\u00e9 permet estimar l\u2019error de mesurament (Garson, 2012<\/a>). Per a l\u2019an\u00e0lisi descriptiva i explorat\u00f2ria es va utilitzar la versi\u00f3 25.0 d\u2019IBM Statistical Package for Social Sciences (IBM Corp., Armonk, NY, EUA), mentre que la versi\u00f3 IBM Statistical Package for Social Sciences Amos 26.0 (IBM Corp., Armonk, NY, EUA) es va utilitzar per a l\u2019an\u00e0lisi SEM.<\/p>\n\n\n\n

Com a pas preliminar, es va utilitzar el test de Little (1988)<\/a>, que va llan\u00e7ar uns valors d\u2019abs\u00e8ncia total i aleat\u00f2ria (MCAR). Pel fet que aquestes dades estaven disponibles en la base de dades i no excedien el 3\u2006% del nombre total de casos (28 participants tenien valors absents), es va optar per utilitzar l\u2019enfocament de Garson (2012)<\/a> i eliminar els casos amb valors perduts. Aquest procediment es va fer amb l\u2019objectiu de no posar en perill la fiabilitat de les dades. Aix\u00ed doncs, la mostra va quedar lleugerament redu\u00efda a 1,057 participants. <\/p>\n\n\n\n

Seguint aquest proc\u00e9s, es van comprovar els sup\u00f2sits de normalitat multivariant. En la prova del coeficient Mardia es va obtenir 12.33, que indica que les dades no eren normals (Ullman, 2006<\/a>). Aix\u00f2 exigeix la utilitzaci\u00f3 d\u2019estad\u00edstics d\u2019ajustament robustos, com el Satorra-Bentler, el qual permet reduir els biaixos com els causats per les distribucions de dades no normals (Kline, 2015<\/a>). D\u2019altra banda, \u00e9s pertinent tractar les variables ordinals amb 5 o m\u00e9s categories com a variables cont\u00ednues i utilitzar el m\u00e8tode de m\u00e0xima versemblan\u00e7a amb un estad\u00edstic robust (Rhemtulla et al., 2012<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Es va avaluar la validesa convergent i la fiabilitat o consist\u00e8ncia interna, d\u2019acord amb la vari\u00e0ncia mitjana extreta (VME) i la fiabilitat composta (FC). Es van considerar adequats el VME .50 i el FC .70 (Fornell i Larcker, 1981<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La bondat d\u2019ajustament, tant per al model de mesurament com per al SEM, es va avaluar mitjan\u00e7ant: a) S-B x2<\/sup>, graus de llibertat (gl) i valors de p; b) \u00edndex d\u2019ajustament comparatiu (CFI) com a \u00edndex d\u2019ajustament incremental; c) an\u00e0lisi de l\u2019\u00edndex d\u2019ajustament normalitzat (NFI); d) l\u2019\u00edndex d\u2019ajustament incremental (IFI); e) l\u2019\u00edndex de Tucker-Lewis (TLI); i f) error quadr\u00e0tic mitj\u00e0 d\u2019aproximaci\u00f3 (RMSEA) amb un 90\u2006% d\u2019interval de confian\u00e7a (CI). Atenent la mida de la mostra i la quantitat de variables indicadores, es va definir un ajustament adequat del model com ara S-B x2 <\/sup>valor de p<\/em> \u2265 .05, CFI .92 i RMSEA .07 (Hair et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Finalment, es va utilitzar el test d\u2019un sol factor de Harman per comprovar el problema de vari\u00e0ncia del m\u00e8tode com\u00fa, ja que aix\u00f2 podria comprometre la validesa dels resultats (Podsakoff et al., 2003<\/a>).  <\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En primer lloc, es troba el model desenvolupat per als estudiants que practiquen esport col\u00b7lectiu amb contacte. L\u2019an\u00e0lisi del model mostra un bon ajustament (S-B x2<\/sup> = 210.416; df = 32; p<\/em> < .000; NFI = .943; IFI = .958; TLI = .986; CFI = .971; RMSEA = .062). <\/p>\n\n\n\n

La taula 1 i la figura 1 mostren els pesos de regressi\u00f3 del model te\u00f2ric, amb difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives a p < .001. Atenent l\u2019autoconcepte, s\u2019observen relacions positives amb l\u2019\u00e0rea social (SO) (\u03b2 = .719), familiar (FA) (\u03b2 = .619), f\u00edsica (PH) (\u03b2 = .641), emocional (EM) (\u03b2 = .337). De la mateixa manera, s\u2019observa que l\u2019EI es relaciona de manera positiva amb la claredat emocional (EC) (\u03b2 = .950) i l\u2019atenci\u00f3 emocional (EA) (\u03b2 = .277). Per a la viol\u00e8ncia directa, s\u2019observa una relaci\u00f3 negativa amb l\u2019autoconcepte (\u03b2 = -.150) i positiva amb l\u2019EI (\u03b2 = -.211). Finalment, per a la viol\u00e8ncia indirecta, s\u2019observen relacions negatives amb l\u2019autoconcepte (\u03b2 = .044) i negatives amb l\u2019EI (\u03b2 = -.108).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

SEM per a practicants d\u2019esports d\u2019equip amb contacte.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Model final per a practicants d\u2019esports d\u2019equip amb contacte.<\/em>
Nota: Autoconcepte (SC); Autoconcepte Acad\u00e8mic (AC); Autoconcepte Social (SO); Autoconcepte Emocional (EM); Autoconcepte Familiar (FA); Autoconcepte F\u00edsic (PH); Intel\u00b7lig\u00e8ncia Emocional (EI); Atenci\u00f3 Emocional (EA); Claredat Emocional (EC); Reparaci\u00f3 Emocional (ER).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Observant el model desenvolupat per als estudiants que practiquen esport col\u00b7lectiu sense contacte, s\u2019aprecia com l\u2019ajustament del model \u00e9s bo (S-B x2<\/sup> = 210.853; df = 32; p<\/em> < .018; NFI = .924; IFI = .976; TLI = .909; CFI = .965; RMSEA = .057). <\/p>\n\n\n\n

La taula 2 i la figura 2 mostren els pesos de regressi\u00f3 del model te\u00f2ric, amb difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives a p<\/em> < .001. La viol\u00e8ncia directa presenta una correlaci\u00f3 negativa amb l\u2019EI (\u03b2 = \u2013.071) mentre que la viol\u00e8ncia indirecta s\u2019associa positivament amb l\u2019EI (\u03b2 = .301).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

SEM per a practicants d\u2019esports col\u00b7lectius sense contacte.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Model final per a practicants d\u2019esports d\u2019equip sense contacte.<\/em>
Nota: Autoconcepte (SC); Autoconcepte Acad\u00e8mic (AC); Autoconcepte Social (SO); Autoconcepte Emocional (EM); Autoconcepte Familiar (FA); Autoconcepte F\u00edsic (PH); Intel\u00b7lig\u00e8ncia Emocional (EI); Atenci\u00f3 Emocional (EA); Claredat Emocional (EC); Reparaci\u00f3 Emocional (ER).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El SEM proposat per als estudiants que practiquen esport individual sense contacte presenta un bon ajustament (S-B x2<\/sup> = 326.986; df = 32; p<\/em> < .000; NFI = .955; IFI = .981; TLI = .953; CFI = .969; RMSEA = .053). <\/p>\n\n\n\n

La taula 3 i la figura 3 mostren els pesos de regressi\u00f3 del model te\u00f2ric, amb difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives a p<\/em> < .001. Atenent els valors llan\u00e7ats per l\u2019autoconcepte, s\u2019aprecien relacions positives amb les categories AC (\u03b2 = .580); SO (\u03b2 = .704); FA (\u03b2 = .578); i PH (\u03b2 = .498). D\u2019altra banda, l\u2019EI es relaciona positivament amb ER (\u03b2 = .521); EC (\u03b2 = .789); i EA (\u03b2 = .310). Observant els dos temps de viol\u00e8ncia (directa i indirecta), presenten associacions negatives amb l\u2019EI (\u03b2 = \u2013.022; \u03b2 = \u2013.004) i amb l\u2019autoconcepte (\u03b2 = \u2013.310; \u03b2 = \u2013.156).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

SEM per a practicants d\u2019esports individuals sense contacte.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Model final per a practicants d\u2019esports individuals sense contacte.<\/em>
Nota: Autoconcepte (SC); Autoconcepte Acad\u00e8mic (AC); Autoconcepte Social (SO); Autoconcepte Emocional (EM); Autoconcepte Familiar (FA); Autoconcepte F\u00edsic (PH); Intel\u00b7lig\u00e8ncia Emocional (EI); Atenci\u00f3 Emocional (EA); Claredat Emocional (EC); Reparaci\u00f3 Emocional (ER).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Finalment, el SEM associat als universitaris que practiquen esport individual amb contacte presenta un bon ajustament (S-B x2<\/sup> = 124.229; df = 32; p<\/em> < .000; NFI = .925; IFI = .992; TLI = .947; CFI = .978; RMSEA = .049). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

SEM per a practicants d\u2019esports individuals amb contacte.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Model final per a practicants d\u2019esports individuals amb contacte.<\/em>
Nota: Autoconcepte (SC); Autoconcepte Acad\u00e8mic (AC); Autoconcepte Social (SO); Autoconcepte Emocional (EM); Autoconcepte Familiar (FA); Autoconcepte F\u00edsic (PH); Intel\u00b7lig\u00e8ncia Emocional (EI); Atenci\u00f3 Emocional (EA); Claredat Emocional (EC); Reparaci\u00f3 Emocional (ER).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Com s\u2019aprecia a la taula, es mostren els pesos de regressi\u00f3 del model te\u00f2ric, amb difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives a p < .001. Atenent els valors llan\u00e7ats per l\u2019autoconcepte, s\u2019aprecien relacions positives amb les categories AC (\u03b2 = .724); SO (\u03b2 = .813); EM (\u03b2 = .347) FA (\u03b2 = .849); i PH (\u03b2 = .551). D\u2019altra banda, l\u2019EI es relaciona positivament amb ER (\u03b2 = .350); EC (\u03b2 = .356); i EA (\u03b2 = .327). Posant l\u2019atenci\u00f3 en la viol\u00e8ncia directa, s\u2019aprecien associacions negatives amb l\u2019EI (\u03b2 = \u2013.873) i amb l\u2019autoconcepte (\u03b2 = \u2013.003). Finalment, la viol\u00e8ncia indirecta s\u2019associa de manera negativa amb l\u2019EI (\u03b2 = \u2013.797) i amb l\u2019autoconcepte (\u03b2 = \u2013.053) (figura 4).<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El present estudi ha examinat els nivells d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional, autoconcepte i viol\u00e8ncia en funci\u00f3 de la modalitat esportiva practicada, mentre ha establert relacions entre les variables considerades. D\u2019aquesta manera, s\u2019ha trobat que l\u2019EI i l\u2019autoconcepte tenen una relaci\u00f3 positiva, coincidint amb estudis anteriors (Mart\u00ednez-Monteagudo et al., 2021<\/a>; S\u00e1nchez-Zafra et al., 2022<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, s\u2019ha identificat una relaci\u00f3 negativa entre EI i autoconcepte amb els dos tipus de viol\u00e8ncia. Sobre aix\u00f2, l\u2019estudi de D\u00edaz-L\u00f3pez et al., 2019<\/a> amb adolescents va trobar una relaci\u00f3 negativa entre EI i comportaments agressius. Al seu torn, estudis previs tamb\u00e9 han identificat una relaci\u00f3 negativa entre autoconcepte i comportaments violents (Castro-S\u00e1nchez et al., 2019<\/a>; S\u00e1nchez-Zafra et al., 2019<\/a>). En aquest sentit, s\u2019ha demostrat com l\u2019EI exerceix una millora en l\u2019expressi\u00f3 de les emocions (Castillo-Viera et al., 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Posant el focus sobre les modalitats de viol\u00e8ncia, s\u2019observa com l\u2019autoconcepte s\u2019associa negativament amb la viol\u00e8ncia directa i indirecta, d\u2019acord amb la literatura pr\u00e8via (Blakely-McClure i Ostrov, 2016<\/a>; Jenkins i Demaray, 2012<\/a>; Malhi et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

De la mateixa manera, tamb\u00e9 es va trobar que l\u2019EI es relaciona de manera forta i negativa amb els dos tipus de viol\u00e8ncia. Aquesta relaci\u00f3 tamb\u00e9 ha estat observada en la literatura, i hi ha investigacions on s\u2019han implementat programes sobre EI per prevenir la viol\u00e8ncia en adolescents, aspecte que avala la import\u00e0ncia de fomentar habilitats emocionals entre l\u2019alumnat amb vista a reduir aquest tipus de comportaments (Garaigordobil i Pe\u00f1a-Sarrionandia, 2015<\/a>). Aix\u00ed mateix, l\u2019EI tamb\u00e9 es relaciona amb la pr\u00e0ctica de l\u2019activitat f\u00edsica, i s\u2019ha trobat una relaci\u00f3 directa entre ambd\u00f3s factors tal com es recull en la revisi\u00f3 sistem\u00e0tica de Puertas-Molero et al. (2017)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019EI s\u2019associa de manera negativa amb la viol\u00e8ncia directa i de manera positiva amb la indirecta. Sobre aix\u00f2, Porche (2016)<\/a> afirma que l\u2019EI s\u2019ha d\u2019entendre com una estrat\u00e8gia cognitivoconductual capa\u00e7 de v\u00e8ncer la viol\u00e8ncia, ja que permet determinar el potencial de la persona per executar accions violentes, l\u2019autoconsci\u00e8ncia sobre les emocions que sent i que els motiven per reaccionar violentament o el paper mateix que tenen les experi\u00e8ncies passades i presents de viol\u00e8ncia sobre el seu comportament.<\/p>\n\n\n\n

Quant a la relaci\u00f3 entre la modalitat de pr\u00e0ctica esportiva i la viol\u00e8ncia, el present estudi va trobar que les persones que no practiquen esport tendeixen a desenvolupar els dos tipus de viol\u00e8ncia. En aquesta l\u00ednia, l\u2019estudi de Medina-Cascales i Reverte-Prieto (2019)<\/a> va concloure que una alta adher\u00e8ncia a la pr\u00e0ctica esportiva en entorns menys competitius es relaciona amb taxes de viol\u00e8ncia inferiors. En contraposici\u00f3, la recerca de Mart\u00ednez-Mart\u00ednez et al. (2017)<\/a> no va reportar relacions significatives entre la modalitat esportiva practicada i les conductes violentes, malgrat els beneficis que l\u2019activitat f\u00edsica aporta sobre la gesti\u00f3 i el control de l\u2019agressivitat d\u2019acord amb altres estudis (Magnan et al., 2013<\/a>; S\u00e1nchez-Alcaraz et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Al seu torn, \u00e9s important puntualitzar les limitacions i prospectives del present estudi. En primer lloc, destaca el tipus de disseny metodol\u00f2gic, de tall transversal, la qual cosa no permet identificar l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019aquestes variables, aix\u00ed com relacions de causalitat entre aquestes. En aquesta l\u00ednia, investigacions de tall longitudinal, amb dissenys metodol\u00f2gics pre-post, contribuiran a una millor comprensi\u00f3 sobre el comportament d\u2019aquestes variables, que permetr\u00e0 examinar l\u2019efectivitat de determinats constructes psicol\u00f2gics sobre el comportament de l\u2019alumnat, aix\u00ed com testar programes educatius orientats a dotar els estudiants de les estrat\u00e8gies que necessiten per afrontar situacions que desafi\u00efn el seu benestar psicosocial.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A partir de les troballes obtingudes, es por concloure l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una necessitat urgent de desenvolupar programes educatius basats en l\u2019activitat f\u00edsica i en la promoci\u00f3 de factors psicosocials entre l\u2019alumnat universitari. En concret, programes basats en EI permetran la reducci\u00f3 de comportaments violents. Aquesta iniciativa podria dotar l\u2019alumnat de les estrat\u00e8gies necess\u00e0ries per situar-se adequadament en els diferents contextos en els diferents \u00e0mbits de la seva vida.<\/p>\n\n\n\n

De la mateixa manera, a partir de les troballes que s\u2019han fet s\u2019ha observat que la promoci\u00f3 d\u2019esports col\u00b7lectius amb contacte necessita en gran mesura aquest tipus de programes per mitigar la predisposici\u00f3 cap a la viol\u00e8ncia directa. En certa manera, es tracta de potenciar programes educatius orientats a substituir conductes violentes per altres de m\u00e9s adaptatives des d\u2019una perspectiva d\u2019educaci\u00f3 integral. En contraposici\u00f3, la fita trobada sobre un control emocional m\u00e9s gran i una propensi\u00f3 inferior cap a la viol\u00e8ncia entre els estudiants universitaris que practiquen esports individuals amb contacte (lluita, karate, etc.) convida a la reflexi\u00f3 sobre el tipus d\u2019esports fomentats entre els estudiants. Si b\u00e9 \u00e9s cert que els resultats obtinguts han de ser considerats amb cautela, les troballes conviden a repensar sobre els esports que han de ser potenciats des dels programes educatius en l\u2019educaci\u00f3  superior i, considerant que aquest estudi involucra futurs docents, \u00e9s possible transferir aquestes bones pr\u00e0ctiques a nivells educatius inferiors. Un aspecte a tenir en compte seria l\u2019elaboraci\u00f3 de programes d\u2019activitat f\u00edsica o descansos actius dins de les diferents mat\u00e8ries que s\u2019imparteixen en els graus universitaris per alliberar l\u2019estr\u00e8s i l\u2019ansietat produ\u00efts pel rendiment acad\u00e8mic.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum La viol\u00e8ncia en el context universitari \u00e9s una greu preocupaci\u00f3 en l\u2019ensenyament superior, a causa del creixent nombre d\u2019episodis violents entre els joves. La modalitat esportiva practicada juntament amb factors psicosocials com l\u2019autoconcepte o la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional contraresten de forma efica\u00e7 aquestes conductes disruptives. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi \u00e9s comprovar la relaci\u00f3 entre el tipus […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":1,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[11341],"tags":[4548,10642,153,9924,9916,9916,9916,10643],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>"]},"tags":{"linked":["autoconcepte<\/a>","comportament violent<\/a>","esport<\/a>","intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional<\/a>","inteligencia emocional<\/a>","inteligencia emocional<\/a>","inteligencia emocional<\/a>","model d\u2019equacions estructurals multigrup<\/a>"],"unlinked":["autoconcepte<\/span>","comportament violent<\/span>","esport<\/span>","intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional<\/span>","inteligencia emocional<\/span>","inteligencia emocional<\/span>","inteligencia emocional<\/span>","model d\u2019equacions estructurals multigrup<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 anys ago","modified":"Updated 3 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 juny 2023","modified":"Updated on 30 setembre 2023"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 juny 2023 18:06","modified":"Updated on 30 setembre 2023 11:16"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60149\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=60149"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60149\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":61611,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60149\/revisions\/61611\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=60149"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=60149"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=60149"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}