{"id":60143,"date":"2023-06-30T18:01:42","date_gmt":"2023-06-30T18:01:42","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/lecciones-del-distanciamiento-social-por-la-covid-en-clase-de-educacion-fisica\/"},"modified":"2023-09-30T10:44:29","modified_gmt":"2023-09-30T10:44:29","slug":"llicons-del-distanciament-social-per-la-covid-a-classe-deducacio-fisica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/llicons-del-distanciament-social-per-la-covid-a-classe-deducacio-fisica\/","title":{"rendered":"Concluions del distanciament social per la COVID a classe d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El present estudi pretenia analitzar la repercussi\u00f3 de mantenir o no el distanciament f\u00edsic sobre la satisfacci\u00f3 de les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques i la intenci\u00f3 de fer exercici dels alumnes d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica a prim\u00e0ria. Es va utilitzar un disseny quasi experimental amb mesuraments previs i posteriors als tests. Hi van participar 149 alumnes (72 nois, 77 noies; d\u2019entre 9 i 12 anys) de vuit classes d\u2019una escola del nord d\u2019Espanya (75 de 5\u00e8 curs i 74 de 6\u00e8). Les dades obtingudes s\u00f3n el resultat de la comparaci\u00f3 entre dues intervencions educatives de vuit sessions: una en el grup experimental (n<\/em> = 74), en la qual es va mantenir a tota hora el distanciament f\u00edsic, i una altra en el grup control (n<\/em> = 75), on es van desenvolupar les mateixes propostes, per\u00f2 no es va mantenir el distanciament f\u00edsic. Es va comprovar que cap variable no es va veure afectada pel manteniment del distanciament f\u00edsic i, a m\u00e9s, la satisfacci\u00f3 respecte a la compet\u00e8ncia dels alumnes nom\u00e9s va augmentar significativament en el grup que el va experimentar. Aix\u00ed, aquest estudi va descobrir que, contr\u00e0riament al que s\u2019esperava at\u00e8s el car\u00e0cter \u201csocial\u201d del tema, el distanciament imposat no va tenir efectes negatius a curt termini.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> alumnes<\/span>, autonomia<\/span>, autonom\u00eda<\/span>, autonom\u00eda<\/span>, compet\u00e8ncia<\/span>, educaci\u00f3 prim\u00e0ria<\/span>, integraci\u00f3<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El 2019, la COVID-19 va apar\u00e8ixer bruscament en la nostra vida i va canviar, entre moltes altres coses, el sistema educatiu tal com el coneix\u00edem. La majoria dels pa\u00efsos va ordenar l\u2019a\u00efllament obligatori a casa, la qual cosa va for\u00e7ar els professors a impartir classes en l\u00ednia sense gaireb\u00e9 formaci\u00f3. Lamentablement, una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica (Viner et al., 2021<\/a>) va informar de la relaci\u00f3 entre el tancament de les escoles i el dany a la salut i el benestar d\u2019infants i joves.<\/p>\n\n\n\n

Per evitar la repercussi\u00f3 negativa del confinament, en el curs 2020-21 les autoritats educatives van tornar a l\u2019ensenyament presencial, introduint nombrosos canvis, com ara normes i recomanacions per garantir una tornada a l\u2019escola segura (Filiz i Konukman, 2020<\/a>). Algunes entitats nacionals i internacionals (CDC, 2020<\/a>; Associaci\u00f3 Europea d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, 2020<\/a>; UNICEF, 2020<\/a>) van publicar principis b\u00e0sics i pautes per a la prevenci\u00f3 de la COVID-19 en la reobertura dels centres educatius. Algunes de les principals mesures que van prendre les autoritats van ser l\u2019\u00fas de mascaretes en l\u2019entorn escolar, la desinfecci\u00f3 constant dels materials i les instal\u00b7lacions, i el manteniment d\u2019una dist\u00e0ncia f\u00edsica d\u2019almenys 1 metre. Aquesta \u00faltima norma es va percebre com un aut\u00e8ntic repte en Educaci\u00f3 F\u00edsica, especialment dif\u00edcil de seguir pel seu car\u00e0cter social, amb contacte freq\u00fcent entre els alumnes. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia de les dificultats a qu\u00e8 s\u2019enfrontaven, alguns professors, actuant pel seu compte, aix\u00ed com alguns organismes professionals (James [@kjamespe], 2020<\/a>; Professional Development Service for Teachers, 2020<\/a>), van desenvolupar conjunts d\u2019activitats seguint les pautes internacionals per a la prevenci\u00f3 de la COVID-19, que inclo\u00efen evitar els esports d\u2019equip per prevenir el contacte entre jugadors (Filiz i Konukman, 2020<\/a>), i el foment de l\u2019autonomia i l\u2019aprenentatge autoregulat dels alumnes (Fern\u00e1ndez-R\u00edo, 2020<\/a>). A m\u00e9s, algunes entitats professionals com ara la Physical Education Association of Ireland (2020)<\/a> van oferir la seva experi\u00e8ncia als professors dissenyant un sistema de sem\u00e0for per avaluar el risc que comportaven les activitats d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica a classe. Al Regne Unit, l\u2019Association for Physical Education (2020)<\/a> va analitzar les recomanacions de les autoritats per al context de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i va elaborar suggeriments basats en aquestes. A Espanya i el Canad\u00e0, el Consell General d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esports (2020)<\/a> i la Physical and Health Education Canada (2020)<\/a> van elaborar documents amb recomanacions pedag\u00f2giques per a un retorn segur a l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica presencial despr\u00e9s del per\u00edode d\u2019escolaritzaci\u00f3 en l\u00ednia. Malgrat les dificultats per a professors i alumnes, tots van destacar com d\u2019important era mantenir el distanciament f\u00edsic a la classe d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019escassa recerca pr\u00e8via duta a terme sobre la repercussi\u00f3 de la pand\u00e8mia de COVID-19 en l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica s\u2019ha centrat en els docents. Varea i Gonz\u00e1lez-Calvo (2021)<\/a> van avaluar els efectes del distanciament f\u00edsic imposat a un grup de professors d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica en formaci\u00f3 durant les seves pr\u00e0ctiques, que es van fer en l\u00ednia. Els autors van concloure que els futurs docents consideraven que l\u2019assignatura estava perdent la seva identitat a causa de la falta de contacte directe i que els programes de formaci\u00f3 del professorat haurien de preparar millor els seus alumnes per impartir Educaci\u00f3 F\u00edsica en l\u00ednia. Per la seva banda, Howley (2022)<\/a> va fer un estudi en diferents pa\u00efsos que es van enfrontar al mateix ensenyament en l\u00ednia i a dist\u00e0ncia en Educaci\u00f3 F\u00edsica. Malgrat que la desigualtat va dificultar l\u2019an\u00e0lisi d\u2019una experi\u00e8ncia uniforme, Howley (2022)<\/a> va descobrir problemes com ara la flexibilitat en l\u2019aplicaci\u00f3 i l\u2019avaluaci\u00f3, la rigidesa dels enfocaments pedag\u00f2gics (tradicionals) amb \u00e8mfasi en l\u2019activitat f\u00edsica i l\u2019exercici, i la falta de suport f\u00edsic i emocional per als alumnes i d\u2019acc\u00e9s equitatiu. Va concloure que els enfocaments tradicionals d\u2019ensenyament i aprenentatge quedaven curts davant de la nova situaci\u00f3 i que es requereix una formaci\u00f3 cont\u00ednua sobre l\u2019aprenentatge a dist\u00e0ncia o mixt. A Su\u00e8cia, on les escoles no van tancar en cap moment durant la pand\u00e8mia, els professors d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica tamb\u00e9 van disminuir el contacte f\u00edsic amb els seus alumnes (Kamoga i Varea, 2022<\/a>). Van afirmar que havien tingut dificultats did\u00e0ctiques a causa dels canvis significatius en el context a qu\u00e8 s\u2019enfrontaven, els continguts aplicats, els rols experimentats i les responsabilitats assumides, que inclo\u00efen evitar el contacte f\u00edsic i garantir el distanciament. En la mateixa l\u00ednia, Hortig\u00fcela-Alcala et al. (2021)<\/a> van constatar que els professors d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de prim\u00e0ria, secund\u00e0ria i futurs professors d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica destacaven la repercussi\u00f3 negativa del distanciament f\u00edsic, que limitava els continguts que es podien impartir. Per tant, la \u201cnova realitat\u201d portada per la pand\u00e8mia de COVD-19 ha imposat canvis en la manera d\u2019impartir Educaci\u00f3 F\u00edsica a les escoles de tot el m\u00f3n, on el contacte f\u00edsic entre els alumnes i amb els professors formava part de la classe (Varea et al., 2022<\/a>). La recerca va demostrar que el distanciament f\u00edsic va suposar un problema per a molts professors d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica. Alguns fins i tot admeten en privat que no el poden mantenir en gaires classes perqu\u00e8 falten de recursos i materials suficients per a tots els alumnes o perqu\u00e8 no creuen en \u201caquesta nova\u201d Educaci\u00f3 F\u00edsica, i es van centrar a portar mascareta a tota hora i refor\u00e7ar la higiene. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s: i els alumnes? Qu\u00e8 opinen del \u201cnou context\u201d?<\/p>\n\n\n\n

La Teoria de l\u2019Autodeterminaci\u00f3 (Deci i Ryan, 1985<\/a>) \u00e9s un dels principals marcs te\u00f2rics emprats per estudiar i comprendre el comportament de les persones, inclosa la motivaci\u00f3. Inclou cinc miniteories, una de les quals \u00e9s la Teoria de les Necessitats B\u00e0siques (Ryan i Deci, 2002<\/a>). Aquesta s\u2019utilitza en el context de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica (Diloy-Pe\u00f1a et al., 2021<\/a>; Vasconcellos et al., 2020<\/a>) i descriu l\u2019exist\u00e8ncia de tres necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques en qualsevol persona: a) autonomia, que \u00e9s el desig de ser responsable de les conductes pr\u00f2pies; b) compet\u00e8ncia, que \u00e9s la percepci\u00f3 personal de fer una tasca amb efic\u00e0cia; i c) integraci\u00f3, que \u00e9s el sentiment de pertinen\u00e7a a un grup. La investigaci\u00f3 ha demostrat que cada una d\u2019aquestes necessitats es pot fomentar o frustrar en funci\u00f3 de les decisions del docent (Deci i Ryan, 2000<\/a>). La frustraci\u00f3 de les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques fomenta tipus de motivaci\u00f3 menys autodeterminats: extr\u00ednseca (fer una activitat per complaure els altres) o fins i tot falta de motivaci\u00f3 (no tenir ganes de fer una activitat) i conseq\u00fc\u00e8ncies negatives com ara l\u2019ansietat o la falta d\u2019esfor\u00e7 (Vasconcellos et al., 2020<\/a>). D\u2019altra banda, promoure la psicologia b\u00e0sica de les persones desencadena els tipus de motivaci\u00f3 m\u00e9s autodeterminats: la motivaci\u00f3 intr\u00ednseca (fer una activitat per plaer), i conseq\u00fc\u00e8ncies positives, com ara millors relacions interpersonals, aprenentatge o gaudi (Deci i Ryan 2016<\/a>). Aix\u00ed mateix, s\u2019ha relacionat amb un augment de l\u2019activitat f\u00edsica dels alumnes entre moderat i intens (Grasten et al., 2021<\/a>). Aix\u00f2 \u00e9s summament important en un m\u00f3n en el qual la inactivitat f\u00edsica \u00e9s elevada i est\u00e0 relacionada amb conseq\u00fc\u00e8ncies negatives per a la salut (Sallis et al., 2021<\/a>).  <\/p>\n\n\n\n

En aquesta l\u00ednia, la investigaci\u00f3 ha demostrat que els contextos escolars es poden convertir en escenaris perfectes per fomentar que els alumnes facin exercici amb regularitat i ajudar-los a evitar el sedentarisme (Tremblay et al., 2016<\/a>). Per tant, \u201cl\u2019objectiu de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica \u00e9s desenvolupar persones alfabetitzades pel que fa a l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica que tinguin coneixements, compet\u00e8ncies i confian\u00e7a per gaudir d\u2019una activitat f\u00edsica saludable durant tota la vida\u201d (Shape America, 2021<\/a>). Un d\u2019aquests \u00e9s adoptar un estil de vida f\u00edsicament actiu (Silva et al., 2018<\/a>). Els professors d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica poden contribuir a satisfer necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques dels seus alumnes evitant estils d\u2019ensenyament controladors, que, a m\u00e9s, poden malmetre la seva motivaci\u00f3 autodeterminada (Trigueros et al., 2019<\/a>). Tamb\u00e9 s\u2019ha comprovat que aquest tipus de motivaci\u00f3 prediu positivament la intenci\u00f3 dels alumnes de fer exercici en el seu temps lliure (Hagger & Chatzisarantis, 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

De tot el que s\u2019ha exposat sorgeixen dues preguntes: quina ha estat la repercussi\u00f3 de la COVID-19 en els alumnes a classe d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica? Com va afectar les seves conductes, valors o intencions? La majoria dels estudis publicats s\u2019ha centrat en la repercussi\u00f3 de la pand\u00e8mia de COVID-19 en els docents (Hortig\u00fcela-Alcala et al., 2021<\/a>; Howley, 2022<\/a>; Kamoga i Varea, 2022<\/a>; Varea et al., 2022<\/a>; Varea i Gonzalez-Calvo, 2021<\/a>). En un estudi anterior centrat en els alumnes d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, els alumnes van comunicar retrospectivament que les mesures de seguretat contra la COVID-19 generaven canvis emocionals en els alumnes (Hortig\u00fcela-Alcala et al., 2022<\/a>). Aix\u00ed doncs, sembla vital avaluar els efectes d\u2019una de les conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s comentades de la pand\u00e8mia, el distanciament f\u00edsic a classe, en els alumnes des de dins de la classe d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica per comprendre-la i poder ajustar-la. Per tant, l\u2019objectiu principal del present estudi era analitzar la repercussi\u00f3 de mantenir, o no, el distanciament f\u00edsic a classe sobre les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques dels alumnes i la seva intenci\u00f3 de fer exercici. La primera hip\u00f2tesi era que les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques dels alumnes es veurien afectades negativament. La segona hip\u00f2tesi era que la seva intenci\u00f3 de fer exercici tamb\u00e9 es veuria afectada negativament.  <\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va aplicar un disseny d\u2019estudi quasi experimental amb un grup experimental i un grup de control, aix\u00ed com mesuraments previs i posteriors a les proves (Dimitrov i Rumrill, 2003<\/a>). En total, van acceptar participar en l\u2019estudi 149 alumnes, seleccionats mitjan\u00e7ant mostreig dirigit no probabil\u00edstic. Estaven matriculats en vuit classes d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria d\u2019una escola situada al nord d\u2019Espanya (75 alumnes de 5\u00e8 curs i 74 alumnes de 6\u00e8 curs). La mostra estava formada per 72 nens (48\u2006%) i 77 nenes (52\u2006%) d\u2019edats compreses entre els 9 i els 12 anys (M = 10.43. DT = 0.61). Dels 149 participants, 74 (dues classes de 5\u00e8 i dues classes de 6\u00e8) van constituir el grup experimental (que va experimentar activitats amb 1.5 metres de distanciament f\u00edsic durant tota la sessi\u00f3) i 75 (dues classes de 5\u00e8 curs i dues classes de 6\u00e8 curs) van constituir el grup de control (que no va experimentar distanciament f\u00edsic durant les classes). Totes les sessions van ser coordinades per un dels autors d\u2019aquest treball i un professor del centre, i aplicades per un total de quatre docents (un per cada un dels dos grups de classe). Els professors (igual que la resta de la gent arreu) no tenien experi\u00e8ncia en circumst\u00e0ncies tan extraordin\u00e0ries com les provocades per la COVID-19 i es van veure obligats a adaptar el seu ensenyament i les seves classes a aquest context nou i canviant. <\/p>\n\n\n\n

Instruments <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Variables sociodemogr\u00e0fiques.Es va obtenir informaci\u00f3 sobre tres variables individuals: sexe, edat i nivell d\u2019estudis.<\/p>\n\n\n\n

Necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques. Per avaluar la satisfacci\u00f3 (o no) d\u2019aquestes necessitats, es va fer servir el subconstructe Satisfacci\u00f3<\/em> de la versi\u00f3 validada en espanyol (Longo et al., 2018<\/a>) de l\u2019Escala de Satisfacci\u00f3 i Frustraci\u00f3 de les Necessitats Psicol\u00f2giques B\u00e0siques (Longo et al., 2016<\/a>). Mitjan\u00e7ant aquesta escala de tipus Likert amb set respostes possibles (entre 1: \u201ctotalment en desacord\u201d i 7: \u201ctotalment d\u2019acord\u201d), es va avaluar la sensaci\u00f3 de satisfacci\u00f3 dels alumnes respecte a la seva autonomia, compet\u00e8ncia i integraci\u00f3. Es van proposar set respostes possibles a frases encap\u00e7alades per: \u201cSento que…\u201d. Aquesta escala permet obtenir tres dimensions: Satisfacci\u00f3 respecte a l\u2019autonomia (per exemple, \u201c…tinc la llibertat de decidir com fer les coses\u201d), satisfacci\u00f3 respecte a la compet\u00e8ncia (per exemple, \u201c…soc bastant bo en les coses que faig\u201d), satisfacci\u00f3 respecte a la integraci\u00f3 (per exemple, \u201c…soc important per a la gent que m\u2019envolta\u201d).  En el present estudi, els \u03b1 de Cronbach van ser: autonomia: .82 i .90, compet\u00e8ncia: .80 i .78 i integraci\u00f3: .83 i .89 abans i despr\u00e9s de les proves, respectivament.<\/p>\n\n\n\n

Intenci\u00f3 de fer exercici. Per avaluar la intenci\u00f3 de fer exercici dels alumnes participants, es va utilitzar la versi\u00f3 validada en espanyol (Moreno et al., 2007<\/a>) de l\u2019Escala d\u2019Intenci\u00f3 de Fer Exercici (Intention to be Physically Active Scale<\/em>) de Hein et al. (2004)<\/a>. Es tracta d\u2019una escala de tipus Likert composta per cinc \u00edtems (per exemple, \u201cA part de les classes d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, m\u2019agrada fer esport\u201d) precedits per aquesta arrel: \u201cRespecte a la teva intenci\u00f3 de fer exercici\/esport…\u201d. Es van proposar cinc respostes possibles, on una correspon a \u201ctotalment en desacord\u201d i cinc a \u201ctotalment d\u2019acord\u201d. En el present estudi, els \u03b1 de Cronbach van ser: .65 i .69 abans i despr\u00e9s de les proves, respectivament. <\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En primer lloc, es va obtenir el perm\u00eds del Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la universitat dels investigadors (023\/2022). En segon lloc, abans d\u2019engegar el programa, l\u2019equip de recerca es va posar en contacte amb l\u2019escola i amb els professors participants per explicar-los en detall l\u2019estudi. Es va obtenir el perm\u00eds per fer l\u2019estudi i tots van firmar un consentiment per escrit. A continuaci\u00f3, es va contactar amb les fam\u00edlies implicades per explicar-los el projecte. Els qui estaven disposats que els seus fills hi participessin van firmar un consentiment per escrit en el qual s\u2019explicava la finalitat del projecte, l\u2019opci\u00f3 d\u2019emplenar els q\u00fcestionaris o abandonar l\u2019estudi en qualsevol moment, l\u2019anonimat del tractament de les dades i el fet que el projecte no afectaria les seves notes acad\u00e8miques. Tots els participants van rebre un tractament d\u2019acord amb les directrius \u00e8tiques que marca l\u2019American Psychological Association (2019)<\/a>. La recopilaci\u00f3 de dades es va dur a terme abans i despr\u00e9s de la intervenci\u00f3. Els professors van oferir el q\u00fcestionari als alumnes, que el van emplenar a classe abans de la primera sessi\u00f3 del programa d\u2019intervenci\u00f3 i despr\u00e9s de l\u2019\u00faltima.    <\/p>\n\n\n\n

Programa d\u2019intervenci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les dades obtingudes en aquest estudi van sorgir de la comparaci\u00f3 entre dues intervencions educatives (unitats did\u00e0ctiques), de vuit sessions de durada, dutes a terme en Educaci\u00f3 F\u00edsica: una en el grup experimental, en el qual es va mantenir a tota hora una dist\u00e0ncia f\u00edsica a classe d\u20191.5 m (inclosos els descansos, les explicacions del professor i l\u2019actuaci\u00f3 dels alumnes) i una altra en el grup control, en la qual es van utilitzar les mateixes activitats, per\u00f2 els professors no van imposar una dist\u00e0ncia f\u00edsica a classe entre els alumnes. Tots els alumnes participants tenien experi\u00e8ncia amb el distanciament f\u00edsic a classe (abans de la intervenci\u00f3, s\u2019havien retirat les mesures contra la COVID-19 i les classes d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica s\u2019impartien sense distanciament f\u00edsic ni mascareta). L\u2019equip de recerca va dissenyar meticulosament totes les activitats i sessions a partir de les propostes de diverses entitats i particulars per mantenir el distanciament f\u00edsic a classe (Fern\u00e1ndez-R\u00edo, 2020<\/a>; Filiz & Konukman, 2020<\/a>; James [@kjamespe], 2020<\/a>; Professional Development Service for Teachers, 2020<\/a>). Aquestes inclo\u00efen tasques sense contacte, obertes (m\u00faltiples solucions v\u00e0lides) i autoregulades per treballar compet\u00e8ncies b\u00e0siques locomotores (per exemple, c\u00f3rrer, saltar, lliscar, saltar a corda) i no locomotores (per exemple, llan\u00e7ar, atrapar, girar). L\u2019estructura de les sessions va ser la mateixa per al grup experimental i el de control: (1) escalfament i activaci\u00f3, (2) part principal, i (3) tornada a la calma. Quatre professors, entre ells un dels autors, van posar en pr\u00e0ctica la proposta dissenyada durant les mateixes setmanes (en aquell moment de la pand\u00e8mia, algunes autoritats recomanaven el distanciament f\u00edsic durant el per\u00edode escolar, per\u00f2 no hi havia cap norma que ho exig\u00eds). Tots els alumnes portaven mascareta durant les sessions. Dos dels professors, molt abans de l\u2019inici de l\u2019estudi, havien estat impartint les seves classes d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica sense aplicar la recomanaci\u00f3 de distanciament f\u00edsic d\u20191.5 m a classe, i van acceptar participar en l\u2019estudi, incloure les seves classes en el grup de control i seguir la mateixa unitat did\u00e0ctica que el grup experimental (amb m\u00ednimes adaptacions de les activitats), per\u00f2 no es va imposar el distanciament f\u00edsic. Els alumnes del grup experimental no van compartir cap material, mentre que els del grup de control s\u00ed que en van compartir. L\u2019equip de recerca va supervisar que cada grup d\u2019estudi reb\u00e9s classes, a tota hora, segons la decisi\u00f3 del professor: amb exig\u00e8ncia de distanciament f\u00edsic a classe o sense. Per a aix\u00f2, un investigador va estar present durant les sessions. A m\u00e9s, es van enregistrar totes les sessions i es va seleccionar aleat\u00f2riament un 40\u2006% per avaluar l\u2019execuci\u00f3 correcta del programa. Els resultats van mostrar que el 100\u2006% de les classes es va ajustar al marc seleccionat.    <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de les dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les an\u00e0lisis es van fer amb el programa IBM SPSS Statistics v.24.0 (SPSS Inc., Chicago, IL, EE. UU.). En primer lloc, es van fer proves de normalitat. Els resultats de la prova de Kolmogorov-Smirnov van revelar que les dades no estaven distribu\u00efdes normalment. Tanmateix, les proves estad\u00edstiques F continuen considerant-se un procediment estad\u00edstic v\u00e0lid quan no hi ha normalitat, per\u00f2 la asimetria i la curtosi se situen entre \u20131 i 1 (Blanca et al., 2017<\/a>). En el cas d\u2019aquest estudi, tots els valors d\u2019abans i despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 es van situar en aquest interval, excepte les variables \u201csatisfacci\u00f3 respecte a la integraci\u00f3\u201d i \u201csatisfacci\u00f3 respecte a l\u2019autonomia despr\u00e9s de la intervenci\u00f3\u201d, que van obtenir un valor d\u2019asimetria de \u20131.17 i un valor de curtosi de \u20131.17, respectivament. Aix\u00ed, va ser possible fer proves param\u00e8triques. Es van calcular estad\u00edstiques descriptives (mitjanes i desviacions t\u00edpiques) per a cada grup i sexe abans i despr\u00e9s de la intervenci\u00f3. Per comparar les difer\u00e8ncies entre els grups i dins dels grups, es va dur a terme una an\u00e0lisi multivariant de vari\u00e0ncia 2 \u00d7 2 \u00d7 2 de grup (experimental\/control) \u00d7 temps de prova (pr\u00e8via i posterior a la intervenci\u00f3) \u00d7 sexe (nens i nenes). Les mides de l\u2019efecte (Cohen, 1988<\/a>) es van calcular mitjan\u00e7ant la prova estad\u00edstica eta parcial al cuadrat (\u03b72<\/sup>p<\/sub><\/em>), considerant petit (> .01), mitj\u00e0 (> .06) i gran (> .14). La significaci\u00f3 estad\u00edstica es va fixar en p<\/em> \u2264. 05 (IC del 95 %).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

An\u00e0lisi pr\u00e8via i posterior a la intervenci\u00f3 entre grups<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En el cas dels nois, no es va observar cap efecte multivariant significatiu (lambda de Wilks = .99, F = 0.23, p<\/em> = .92, \u03b72<\/sup>p<\/sub><\/em> = .02) en el grup experimental en contrast amb els alumnes que no van mantenir el distanciament f\u00edsic durant la intervenci\u00f3 (grup de control). L\u2019an\u00e0lisi per parells no va mostrar difer\u00e8ncies significatives entre els nois que van mantenir el distanciament f\u00edsic i els que no. En el cas de les noies, es va observar un efecte multivariant significatiu amb una mida de l\u2019efecte gran (lambda de Wilks = .80, F = 4.24, p<\/em> = .004, \u03b72<\/sup>p<\/sub><\/em> = .20). L\u2019an\u00e0lisi per parells en les noies va mostrar difer\u00e8ncies significatives entre grups per a la satisfacci\u00f3 respecte a l\u2019autonomia tant abans (p<\/em> < .001) com despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 (p<\/em> < .001), amb un valor superior per al grup experimental a tota hora.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi pr\u00e8via i posterior a la intervenci\u00f3 dins dels grups <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

No es va observar cap efecte multivariant significatiu per a cap de les variables objecte d\u2019estudi per als nois (lambda de Wilks = .96, F = 0.66, p<\/em> = 0.63, \u03b72<\/sup>p<\/sub><\/em> = .04) ni per a les noies (lambda de Wilks = .98, F = 0.27, p<\/em> = .89, \u03b72<\/sup>p<\/sub><\/em> = .02) mantenint el distanciament f\u00edsic a tota hora. Tampoc no es van observar difer\u00e8ncies significatives entre nois i noies en les comparacions per parells entre les puntuacions pr\u00e8vies i posteriors a la intervenci\u00f3, tret d\u2019una millora significativa en la satisfacci\u00f3 respecte a la compet\u00e8ncia dels nois del grup experimental (vegeu la Taula 1). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Estad\u00edstiques descriptives, an\u00e0lisi entre els grups posterior a la intervenci\u00f3 i dins dels grups pr\u00e8via i posterior a la intervenci\u00f3 de cada variable dependent.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El present estudi tenia per objectiu avaluar la repercussi\u00f3 de mantenir, o no, el distanciament f\u00edsic a classe sobre les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques dels alumnes i la seva intenci\u00f3 de fer exercici. Els resultats van mostrar que cap variable no es va veure afectada per la imposici\u00f3 del distanciament f\u00edsic. A m\u00e9s, la satisfacci\u00f3 respecte a la compet\u00e8ncia va augmentar per als nois que van experimentar distanciament f\u00edsic despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 en comparaci\u00f3 amb abans de la intervenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La primera hip\u00f2tesi era que la satisfacci\u00f3 de les necessitats psicol\u00f2giques dels alumnes participants es veuria afectada negativament, i els resultats van mostrar que no se sostenia, ja que dues necessitats no van experimentar canvis (se\u2019n van mantenir els valors) i la tercera, la satisfacci\u00f3 respecte a la compet\u00e8ncia, va millorar significativament per als nois del grup en el qual es va aplicar el distanciament f\u00edsic a classe despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 en comparaci\u00f3 amb el per\u00edode anterior. Aquests resultats indiquen que els alumnes no van experimentar negativament el distanciament f\u00edsic a classe. En conseq\u00fc\u00e8ncia, no va perjudicar la satisfacci\u00f3 de les seves necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques i fins i tot va augmentar la seva sensaci\u00f3 de compet\u00e8ncia al final de la intervenci\u00f3. Lamentablement, que sapiguem, no hi ha estudis publicats que avalu\u00efn espec\u00edficament els efectes del distanciament f\u00edsic en els alumnes per comparar els resultats obtinguts en el present estudi. Estudis anteriors sobre la repercussi\u00f3 del context de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica a les escoles com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la pand\u00e8mia de COVID-19 es van centrar principalment en els professors i van informar de les dificultats i preocupacions degudes a la falta de contacte directe amb els alumnes, els canvis en el context a qu\u00e8 van fer front, el contingut aplicat, els rols experimentats i les responsabilitats que van haver d\u2019assumir (Howley, 2022<\/a>; Kamoga i Varea, 2022<\/a>; Varea i Gonzalez-Calvo, 2021<\/a>). Potser el fet que es deman\u00e9s als alumnes de la condici\u00f3 experimental que regulessin el seu rendiment, que treballessin de manera independent, en el seu propi espai i al seu propi ritme va ser positiu per millorar-ne la satisfacci\u00f3 respecte a la compet\u00e8ncia. A m\u00e9s, en aquest grup, en el qual es refor\u00e7ava constantment el distanciament f\u00edsic, els alumnes van poder treballar sense la pressi\u00f3 exercida pels seus companys, que en ocasions pot suposar una influ\u00e8ncia negativa en el seu rendiment (Ruiz P\u00e9rez et al., 2018<\/a>). En estudis anteriors, es va observar que la influ\u00e8ncia dels companys dels alumnes semblava guiar la implicaci\u00f3 emocional, cognitiva i conductual dels adolescents (Wang et al., 2018<\/a>). \u00c9s possible que el distanciament f\u00edsic imposat a classe evit\u00e9s aquesta comparaci\u00f3 constant i resultats com ara la pressi\u00f3 de grup negativa. En canvi, en els grups en qu\u00e8 no es mantenia el distanciament f\u00edsic, els alumnes, malgrat tenir les mateixes tasques individuals, podien interactuar entre si, i potser fins i tot exercir l\u2019esmentada pressi\u00f3 de grup negativa. \u00d2bviament, en aquest moment es tracta d\u2019una mera hip\u00f2tesi i \u00e9s necessari m\u00e9s treball de recerca per confirmar o rebutjar aquestes idees.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat reduir les possibilitats de moviment i socialitzaci\u00f3 en el grup experimental, la satisfacci\u00f3 respecte a l\u2019autonomia i la satisfacci\u00f3 respecte a la integraci\u00f3 dels alumnes no es van veure afectades i, fins i tot, la satisfacci\u00f3 respecte a la compet\u00e8ncia va augmentar per als nois del grup experimental despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 en comparaci\u00f3 amb el per\u00edode anterior. Es podrien argumentar diversos motius per intentar explicar aquestes tend\u00e8ncies positives trobades: a) malgrat el distanciament f\u00edsic imposat a classe, continuava havent-hi identificaci\u00f3 (integraci\u00f3) entre els alumnes (per exemple, podien parlar, riure, animar-se els uns als altres o fer-se preguntes durant la realitzaci\u00f3 de les tasques), i b) els alumnes havien de fer totes les tasques de manera independent (no podien esperar que altres companys fessin les tasques per ells) i, per tant, depenien de si mateixos (autonomia). Dit d\u2019una altra manera, els professors van contribuir a la satisfacci\u00f3 de les necessitats b\u00e0siques de l\u2019alumne (compet\u00e8ncia, autonomia i integraci\u00f3), i el distanciament f\u00edsic imposat a classe no nom\u00e9s no va frustrar la seva satisfacci\u00f3, sin\u00f3 que en alguns casos (compet\u00e8ncia) la va fomentar. Una recent revisi\u00f3 sistem\u00e0tica de la teoria de l\u2019autodeterminaci\u00f3 aplicada a l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica va plantejar la possibilitat que el suport del grup pogu\u00e9s conduir a la satisfacci\u00f3 de les necessitats de tots els alumnes (Vasconcellos et al., 2020<\/a>). El present estudi indica que, en determinats moments, l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019interacci\u00f3 social tamb\u00e9 podria ser beneficiosa per a la satisfacci\u00f3 de les necessitats dels alumnes. \u00c9s possible que el suport del grup no sigui l\u2019\u00fanic factor que afavoreixi la satisfacci\u00f3 de les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques; a m\u00e9s, la hipot\u00e8tica abs\u00e8ncia d\u2019interrelacions negatives tamb\u00e9 podria contribuir a la satisfacci\u00f3 de les necessitats esmentades. Actualment, aquestes idees tenen cert car\u00e0cter especulatiu i calen m\u00e9s estudis per confirmar-les o refutar-les. <\/p>\n\n\n\n

La segona hip\u00f2tesi era que la intenci\u00f3 dels alumnes de fer exercici en el futur es veuria afectada negativament pel distanciament f\u00edsic. Els resultats van mostrar que no se sostenia, ja que no hi va haver difer\u00e8ncies significatives despr\u00e9s de la intervenci\u00f3. Lamentablement, que nosaltres sapiguem, no hi ha estudis similars publicats per comparar els resultats obtinguts en aquest. No obstant aix\u00f2, alguns estudis previs (Trigueros et al., 2019<\/a>) van observar que existeix una connexi\u00f3 directa entre la satisfacci\u00f3 de les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques de les persones i els tipus de motivaci\u00f3 m\u00e9s autodeterminats, que, al seu torn, poden predir la intenci\u00f3 dels alumnes de participar en activitats f\u00edsiques en el seu temps lliure (Hagger & Chatzisarantis, 2016<\/a>). Per tant, considerant que en el present estudi la satisfacci\u00f3 de les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques dels alumnes no es va veure afectada negativament pel distanciament f\u00edsic imposat a classe, la seva intenci\u00f3 de fer exercici en el futur tampoc es va veure afectada de manera negativa. Aquests resultats coincideixen amb els obtinguts per Jang et al. (2021)<\/a> en una mostra d\u2019adults durant la pand\u00e8mia de COVID-19 a Corea del Sud, on la satisfacci\u00f3 de les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques dels participants es va mantenir significativament relacionada amb la seva intenci\u00f3 de fer exercici. Els resultats obtinguts en el present estudi podrien considerar-se dignes d\u2019esment, ja que van mostrar que el distanciament f\u00edsic imposat no va afectar negativament a la intenci\u00f3 dels alumnes de tenir conductes saludables, com ara fer exercici en el futur. Una vegada m\u00e9s, aquestes idees poden considerar-se especulatives actualment, i es necessita un treball de recerca m\u00e9s extens per confirmar-les o refutar-les.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, el present estudi no est\u00e0 exempt de diverses limitacions. En primer lloc, es basava en un programa d\u2019intervenci\u00f3 de vuit sessions, que podria considerar-se massa curt. Els estudis futurs haurien d\u2019utilitzar un nombre de sessions m\u00e9s gran per comprovar els efectes a mitj\u00e0 i llarg termini del distanciament f\u00edsic a classe. En segon lloc, la proposta es va dur a terme en un \u00fanic centre escolar. Els propers estudis haurien d\u2019incloure diferents escoles per englobar diferents poblacions i contextos socioecon\u00f2mics. En tercer lloc, les caracter\u00edstiques particulars dels alumnes analitzats, aix\u00ed com la naturalesa\/tipus de les activitats dutes a terme durant la intervenci\u00f3, estableixen una situaci\u00f3 educativa particular, per la qual cosa hi ha una limitaci\u00f3 a l\u2019hora d\u2019intentar generalitzar les dades.  Aix\u00ed mateix, els professors podrien haver influ\u00eft en els resultats, ja que no eren els mateixos per al grup experimental i per al de control. Finalment, una cinquena limitaci\u00f3 podria ser el car\u00e0cter quantitatiu de l\u2019estudi. Els estudis futurs s\u2019haurien de basar en dissenys de recerca qualitatius o mixtos per aconseguir una visi\u00f3 global i m\u00e9s profunda del problema investigat.<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A curt termini, el distanciament f\u00edsic recomanat en les classes d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica no va perjudicar la satisfacci\u00f3 de les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques dels alumnes de prim\u00e0ria, ni la seva intenci\u00f3 de fer exercici. En canvi, en el cas dels nois, la satisfacci\u00f3 de la necessitat de compet\u00e8ncia va augmentar significativament en el grup que va experimentar distanciament f\u00edsic despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 en comparaci\u00f3 amb el per\u00edode anterior. Que nosaltres sapiguem, aquest \u00e9s el primer estudi realitzat sobre la repercussi\u00f3 de la COVID-19 i, concretament, sobre una de les mesures proposades per abordar-lo, el distanciament f\u00edsic, en els alumnes d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica. Contr\u00e0riament al que s\u2019esperava, a causa del car\u00e0cter \u201csocial\u201d del tema, el distanciament imposat no va tenir efectes negatius a curt termini i fins i tot va augmentar la satisfacci\u00f3 respecte a la compet\u00e8ncia dels alumnes masculins del grup experimental despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 en comparaci\u00f3 amb abans d\u2019aquesta. Es necessiten m\u00e9s estudis per comprendre millor els efectes de la pand\u00e8mia, per\u00f2 algunes decisions (mesurades) no semblen haver afectat negativament els alumnes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum El present estudi pretenia analitzar la repercussi\u00f3 de mantenir o no el distanciament f\u00edsic sobre la satisfacci\u00f3 de les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques i la intenci\u00f3 de fer exercici dels alumnes d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica a prim\u00e0ria. Es va utilitzar un disseny quasi experimental amb mesuraments previs i posteriors als tests. Hi van participar 149 alumnes (72 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":1,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[4],"tags":[5534,629,470,629,469,228,4572],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["alumnes<\/a>","autonom\u00eda<\/a>","autonomia<\/a>","autonom\u00eda<\/a>","compet\u00e8ncia<\/a>","educaci\u00f3 prim\u00e0ria<\/a>","integraci\u00f3<\/a>"],"unlinked":["alumnes<\/span>","autonom\u00eda<\/span>","autonomia<\/span>","autonom\u00eda<\/span>","compet\u00e8ncia<\/span>","educaci\u00f3 prim\u00e0ria<\/span>","integraci\u00f3<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 anys ago","modified":"Updated 3 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 juny 2023","modified":"Updated on 30 setembre 2023"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 juny 2023 18:01","modified":"Updated on 30 setembre 2023 10:44"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60143\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=60143"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60143\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":61602,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60143\/revisions\/61602\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=60143"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=60143"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=60143"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}